Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
34<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
DAVID BUENO<br />
Necessiten límits de conducta<br />
per a mantenir-los sans<br />
i estalvis, però també<br />
necessiten límits per a<br />
poder-los trencar. Si no els<br />
trenquen, no maduraran tan<br />
bé, es mantindran dins la<br />
cotilla de la infantesa<br />
—Però és l’etapa de la rebel·lia per excel·lència.<br />
Això té explicació biològica?<br />
—Sí. Per deixar enrere la majoria de<br />
comportaments d’infantesa, has de mirar<br />
com ho fan els adults i intentar comportar-te<br />
com ells. D’infants depenem<br />
per a tot dels nostres pares, per això es<br />
posen una sèrie de límits. Per passar<br />
a l’edat adulta, els adolescents han de<br />
trencar aquests límits. Encara que els<br />
diguem “ara ja pots venir sol a casa”,<br />
necessiten explorar-los. “Pots venir sol,<br />
però vine directament.” “I què passa si<br />
no hi vaig directament?”, pensen. Els<br />
adults també tenim una sèrie de normes<br />
compartides, però no sempre en fem<br />
cas. Necessiten límits de conducta per a<br />
mantenir-los sans i estalvis, però també<br />
necessiten límits per a poder-los trencar.<br />
Si no els trenquen, no maduraran tan<br />
bé, es mantindran dins la cotilla de la<br />
infantesa.<br />
—Com es fa, això?<br />
—No hi ha normes, perquè cada adolescent<br />
és diferent. Hi ha adolescents<br />
molt llançats a qui potser cal posar límits<br />
més curts perquè no prenguin mal i hi<br />
ha adolescents introvertits a qui gairebé<br />
hem d’aplaudir el dia que se salten un<br />
límit. Aquesta relació s’ha d’establir en<br />
cada cas, i aquí hi ha la importància de<br />
la confiança.<br />
—Si no hi ha confiança per a explicar-se<br />
les coses, sovint s’acaben fent igualment,<br />
però mentint.<br />
—Amb el nostre fill gran, el primer dia<br />
que va dir-nos de sortir al vespre sense<br />
venir a sopar ens va preguntar a quina<br />
hora podia tornar. Havíem previst de<br />
dir-li a la una de la matinada, perquè fos<br />
aviat però ell tingués la sensació que era<br />
l’endemà. Però primer li vam preguntar<br />
a quina hora hauria de tornar. “A les<br />
dotze està bé”, ens va dir. I li vam dir<br />
que d’acord. Després va arribar a casa a<br />
un quart de dues. L’havíem sentit sense<br />
voler, però l’endemà li vam preguntar “a<br />
quina hora vas arribar?”, perquè veiés<br />
que no ens havíem quedat pendents esperant,<br />
sense confiar, que això és terrible.<br />
Ens va dir que havia tornat una mica<br />
més tard, gairebé a la una. Havia arribat<br />
una mica més tard de la una, però havia<br />
reconegut que havia arribat més tard,<br />
perquè hi havia aquesta confiança. Li<br />
vam dir que, si un altre dia es retardava,<br />
avisés per WhatsApp, i ara a vint-i-tres<br />
anys encara ho fa.<br />
ALBERT SALAMÉ<br />
—Un altre tret típic dels adolescents<br />
és el gregarisme. També té explicació<br />
biològica?<br />
—Sí. És l’època en què el seu cervell més<br />
busca socialitzar amb els seus iguals i per<br />
això el col·lectiu d’adolescents i joves és<br />
el que més ha patit psicològicament la<br />
pandèmia. Es fan adults juntament amb<br />
la seva franja d’adolescents. <strong>La</strong> societat<br />
d’adults que bastiran, la bastiran amb<br />
els seus companys adolescents. Quan el<br />
cervell vol socialitzar i detecta que no pot,<br />
s’encén un senyal d’alarma, i en bona<br />
part d’aquí vénen els problemes psicolò-
Change language