La revolució VilaWeb

29
vilaweb.cat
Divendres, 20 de maig de 2022
XAVIER TRIAS
El més gros del Pegasus
no és que t’investiguin,
sinó que a sobre se
sàpiga. És el súmmum
del ridícul. Puc entendre
que un estat utilitzi unes
eines. Però és que no es
pot saber. És al·lucinant
anar a la presó?” Diu: “No.” Ah. Si tots
estem disposats a anar a la presó, serem
independents, si no... Ara, és necessari
que tots vulguin anar a la presó? No és
necessari. El que sí que hem de tenir clar
és que la situació de dependència econòmica,
ara també pel tema lingüístic, ens
ofega. El grau de dependència ens ofega.
I ens porta a la catàstrofe total.
—Com la veieu, Barcelona?
—Barcelona, que és una capital, encara
no d’estat, ha de ser una ciutat que vulgui
liderar el sud d’Europa. Volem acabar
tenint 15 milions d’habitants? No. Ni
volem, ni podem. Perdem població, diuen
ara. No és cap drama. És el voltant
que ha de créixer, tenint en compte el
medi. I no som gegants, però acabem
guanyant en coses que ens fa referents.
Mòbil, Hutchinson al port de Barcelona,
inversió actual dels creuers, que s’ha
d’anar amb cura, inversió important.
La fira de l’audiovisual. Les guanyem
a llocs millors que nosaltres. A l’antic
hospital de Sant Pau hi ha tres edificis
de start-up sanitàries. Això no és notícia
al diari. Però això és un èxit. I competim
amb tot el món.
—Aquell barri que volia fer no s’ha fet.
—Una gran pena. Tenia l’obsessió d’unir
Colom i la Zona Franca. Tu soterres l’autopista
i a sobre hi fas un passeig i has guanyat
un tros on pots fer oficines, hotels,
habitatge no (perquè pertànyer al port).
—Vicente Guallart sempre parla de la
reindustrialització. Tornar les feines a
dins la ciutat, i no al polígon.
—Noves tecnologies dins, diu Guallart. La
gran aposta ha de ser aquesta. La que ens
generarà activitat de futur és aquesta. Ara
un dia d’aquests aniré a visitar una fàbrica,
no a dins de Barcelona, que fan robòtica.
Aposta pel primer robot català que podrà
operar. Millor que el robot Da Vinci.
—Us han espiat amb Pegsaus?
—No ho sé.
—Pegasus, com ho interpreteu?
—El més gros del Pegasus no és que
t’investiguin, sinó que a sobre se sàpiga.
És el súmmum del ridícul. Puc entendre
que un estat utilitzi unes eines. Però és
que no es pot saber. És al·lucinant.
—I ara espiaven Maragall.
—L’interès de fer com sigui que l’alcalde
no sigui independentista és una obsessió
de l’estat central. A mi, per què em va
passar el que em va passar? Doncs per
la reunió amb l’alcalde de Nova York,
senyor Bloomberg, vam estar parlant de
la situació catalana i, sense estar a favor
de la independència, el grup Bloomberg
va fer un editorial posant de cap per avall
l’estat espanyol perquè no permetia el
referèndum. I crec que Jorge Fernández
Díaz va dir: “Aquest.” I van inventar que
jo tenia un compte corrent a Suïssa, que
vam demostrar que era fals.
—La nova política com la veieu?
—Que hi ha voluntat destructiva. Abans
no hi era. Jo em sento amic de Joan Clos,
de Jordi Hereu. El senyor Balmón amb mi
s’ha portat sempre de manera magnífica.
A mi mai no se m’ocorreria de dur per la
via penal Hereu o Clos. Fins i tot quan
veig què fan a Colau, per qüestions de
contractació, que les ha fetes mal fees,
com tothom, no se m’ocorreria mai de
dur-la als tribunals. No pensem igual
amb Núñez Feijóo. Va ser director general
de l’Insalud, però hi he tingut una relació
fantàstica. I li tinc afecte. I el vaig anar a
escoltar, l’altre dia. I diu coses, com les
de la nacionalitat, oi, que el representant
màxim de l’estat és el president, que
la pena és que no les apliquin. I no les
apliquen. Per què aleshores em posa un
delegat per a vigilar-nos?
—A Junts us vénen a demanar consell?
—A mi no em ve a demanar consell
ningú.
—A ERC hi ha ex-consellers que tenen
com a feina aconsellar els joves.
—Junts encara no sabem què farà. El primer
congrés serà ara al juny. El primer.
Per moltes raons; perquè no s’atrevien,
pel que sigui, encara no han fet el primer