03.06.2022 Views

18 cims dels Països Catalans

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

28 DE MAIG - 3 DE JUNY DE 2022<br />

No faces de la teua ignorància un argument<br />

Joan Fuster<br />

<strong>18</strong> CIMS<br />

DELS PAÏSOS CATALANS<br />

PER A DESCOBRIR AQUEST ESTIU


2<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

PORTADA<br />

ENTREVISTES<br />

SUMARI<br />

28 DE MAIG - 3 DE JUNY DE 2022<br />

<strong>18</strong> <strong>cims</strong> <strong>dels</strong> <strong>Països</strong> <strong>Catalans</strong> per a descobrir aquest estiu<br />

Per Josep Rexach Fumanya.<br />

Marcel Vivet i Adrià Catasús: “No hi ha sancions per als policies<br />

que menteixen obertament”<br />

Per Arnau Lleonart Fernàndez.<br />

Ferran Utzet : “Si som capaços de canviar el que vol dir ser català,<br />

tot canviarà”<br />

Per Anna Zaera.<br />

Jaume Sastre: “Hem derrotat Pedro J. a casa seva, per això<br />

no em posaré cap medalla”<br />

Per Esperança Camps Barber.<br />

Ramon Llena: “Aquell dia que vaig obrir La Razón vaig saber que<br />

tenia una diana”<br />

Per Josep Rexach Fumanya.<br />

REPORTATGES<br />

Solar flotant, la renovable que pot produir la meitat de l’electricitat<br />

mundial<br />

Per Marc Belzunces.<br />

Els maçons: reservats, discrets i exposats al Palau Robert<br />

Per Joan Josep Isern.<br />

Gonzalo Boye, vint anys de dignitat i un segle d’exili<br />

Per Andreu Barnils.<br />

ANÀLISI<br />

Els quatre paranys de les instruccions que Gonzàlez-Cambray<br />

ha enviat als centres<br />

Per Ot Bou Costa.<br />

Ja n’hi ha prou!<br />

Per Jordi Goula.<br />

El retorn del dèficit fiscal i la impotència espanyola<br />

Per Ot Bou Costa.<br />

De Zaragoza a Susanna Griso: així fou el gran muntatge contra Tamara<br />

Carrasco que s’ha esmicolat<br />

Redacció.<br />

OPINIÓ<br />

I qui rescabalarà Tamara d’aquest infern de quatre anys?<br />

Editorial de Vicent Partal.<br />

Aragonès i el principi de realitat<br />

Mail Obert d’Andreu Barnils.<br />

A relaxing cup of café con leche<br />

Mail Obert de Carme Junyent.<br />

Cony vermell<br />

Mail Obert de Martí Estruch Axmacher.<br />

La taula de diàleg del PSOE… amb el PP<br />

Mail Obert de Núria Cadenes.


3<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

<strong>18</strong> CIMS<br />

<strong>18</strong> <strong>cims</strong><br />

<strong>dels</strong> <strong>Països</strong> <strong>Catalans</strong> per a descobrir<br />

aquest estiu<br />

El sostre del país és farcit de <strong>cims</strong> de tota<br />

mena, d’alçades, morfologies i dureses<br />

diverses, que conviden a resseguir-los.<br />

No hi ha muntanya que s’hagi escapat<br />

de la petjada de l’excursionisme català,<br />

que d’ençà de final del segle XIX ha fitat<br />

camins, senders i corriols per acostar-nos<br />

als pics.<br />

Hem fet una selecció de divuit <strong>cims</strong> que<br />

no pretenen ser els millors, ni els més<br />

emblemàtics, però que intenten de representar<br />

el bo i millor de les regions del<br />

país. De la carena del Canigó, a Catalunya<br />

Nord, al Puig Campana, que s’alça per<br />

sobre els gratacels de Benidorm, o el<br />

Puig de Massanella, gegant de la serra<br />

de Tramuntana.<br />

JOSEP REXACH FUMANYA<br />

Aneto<br />

Pica d’Estats<br />

Montardo<br />

Comapedrosa<br />

Pic de Montmalús<br />

Carlit<br />

Costabona<br />

Canigó<br />

Pedraforca<br />

Puigsacalm<br />

Matagalls<br />

Montserrat<br />

Penyagolosa<br />

Mont Caro<br />

Puig de<br />

Massanella<br />

Mondúber<br />

Cim<br />

d’Aitana<br />

Puig Campana


4<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

<strong>18</strong> CIMS<br />

ANETO<br />

Situat a la vall de Benasc, a l’Alta Ribagorça, és el sostre<br />

<strong>dels</strong> <strong>Països</strong> <strong>Catalans</strong>, amb 3.403 metres, denominació que<br />

sempre ha despertat les protestes de l’Aragó i de l’estat<br />

espanyol. En alguns texts del segle XVI era anomenat<br />

amb el topònim “la Maleïda” o “Maleïta”. Per això Jacint<br />

Verdaguer, que el va pujar el <strong>18</strong>82, li va dedicar un poema,<br />

dins l’obra Canigó, que va titular amb aquest nom. La seva<br />

presència ha inspirat l’excursionisme català d’ençà del<br />

començament i l’ha convertit en un símbol. La ruta comença<br />

a l’aparcament de la Besurta i, després d’una hora<br />

de caminada, s’arriba al refugi de la Renclusa. Molta gent<br />

hi fa nit i comença la ruta l’endemà. El traçat passa pel<br />

Portilló superior, la glacera de l’Aneto –com més va més<br />

petita– i el mític pas de Mahoma. Una part de l’excursió<br />

s’ha de fer sobre neu i gel i per això és imprescindible de<br />

portar grampons i piolet, encara que sigui a l’estiu.<br />

Distància: 15 km<br />

Duració: 8-9 h<br />

Dificultat: difícil<br />

Altitud: 3.403 m<br />

Desnivell positiu: 1.500 m<br />

Comarca: Alta Ribagorça<br />

Trajecte recomanat<br />

El món es fon:<br />

així es desgelen les glaceres pirinenques<br />

LA GLACERA DE L’ANETO HA RETROCEDIT DESENES DE METRES AQUESTS DARRERS ANYS


5<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

<strong>18</strong> CIMS<br />

MONTARDO<br />

Si bé el Montardo no és el cim més alt de la Vall d’Aran, és<br />

un <strong>dels</strong> més icònics perquè té una presència dominant i<br />

una silueta inconfusible. És situat enmig del parc nacional<br />

d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i es pot pujar<br />

per dues rutes clàssiques: una des de la Vall de Valarties i<br />

una altra des de la presa de Cavallers. Hem triat la segona<br />

perquè integra en el recorregut el pas per quatre llacs<br />

naturals. L’estany Negre, a la vora del refugi de Ventosa<br />

i Calvell, l’estany de Travessani, l’estany de les Mangades<br />

i l’estany de les Monges. El cim és un balcó ideal des<br />

d’on s’albiren la Pica d’Estats, l’Aneto, la Maladeta, el<br />

Comaloforno i tants altres.<br />

Distància: 20 km<br />

Duració: 7 h<br />

Dificultat: alta<br />

Altitud: 2.883 m<br />

Desnivell positiu: 1.200 m<br />

Comarca: Vall d’Aran<br />

Trajecte recomanat<br />

JAUME BOLDÚ


6<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

<strong>18</strong> CIMS<br />

PICA D’ESTATS<br />

La Pica d’Estats és un <strong>dels</strong> <strong>cims</strong> més emblemàtics del<br />

país, el més alt de Catalunya. La ruta clàssica comença a<br />

l’aparcament de la Molinassa. Tanmateix, si volem fer-la<br />

en dos dies, podem fer nit més amunt, al refugi de Vallferrera,<br />

o als estanys de Sotllo i d’Estats, on és permesa<br />

l’acampada. Són dos punts emblemàtics de la ruta abans<br />

d’enfilar la tartera que ens conduirà fins al port de Sotllo,<br />

des d’on podrem veure tota l’Arieja. El cim és coronat<br />

per una gran creu de ferro que marca el punt més alt del<br />

massís del Montcalm.<br />

Distància: <strong>18</strong> km<br />

Duració: 9 h<br />

Dificultat: alta<br />

Altitud: 3.143 m<br />

Desnivell positiu: 1.613 m<br />

Comarca: Pallars Sobirà<br />

Si ens resten forces, podem fer fàcilment els pics laterals,<br />

el Verdaguer i el Gabarró, i completar una ruta de<br />

tres <strong>cims</strong>.<br />

Trajecte recomanat<br />

LA CREU DE FERRO QUE PRESIDEIX EL CIM. FOTOGRAFIA: SÍLVIA DARNÍS


7<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

<strong>18</strong> CIMS<br />

COMAPEDROSA<br />

El Comapedrosa és un pic –sostre d’Andorra– que ens<br />

acostarà als 3.000 metres d’altitud. És una ruta dura, no<br />

pas per la distància ni per la dificultat tècnica, sinó perquè<br />

té 1.400 metres de desnivell positiu. Arrenca d’Arinsal i<br />

puja per l’obaga de Comapedrosa tot resseguint els rierols<br />

que baixen de muntanya amunt i que més avall alimenten<br />

el riu Valira. Passarem pel Refugi de Comapedrosa, on<br />

podem parar a fer un mos. Ens acostarem a l’estany de<br />

les Truites i, més endavant, l’estany Negre, on ja podrem<br />

deixar el GR11 abans d’ascendir al pic del Comapedrosa<br />

per la carena.<br />

Distància: 14 km<br />

Duració: 7 h<br />

Dificultat: alta<br />

Altitud: 2.942 m<br />

Desnivell positiu: 1.400 m<br />

Territori: Andorra<br />

Trajecte recomanat<br />

PAULO ETXEBERRIA


8<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

<strong>18</strong> CIMS<br />

PIC DE MONTMALÚS<br />

Aquesta ascensió parteix de ben amunt, a 2.100 metres<br />

d’altitud, al sector de Grau Roig, que pertany a la macroestació<br />

d’esquí de Grandvalira. Ascendim per una esplanada<br />

que a l’hivern es converteix en pistes d’esquí. El camí no<br />

té pèrdua fins que arribem a l’estany Coma d’Estremera.<br />

En aquell punt, hi trobem una tomba en memòria d’Albert<br />

Viladomat, fill de la nissaga familiar propietària de<br />

l’estació, que el 1999 va morir en aquest indret quan fou<br />

engolit per una allau. La ruta continua enfilant-se cap al<br />

cim per la cresta del circ de Colells, que ens ofereix unes<br />

vistes magnífiques de l’amfiteatre esculpit a la roca.<br />

Després del pic de Montmalús continuarem carenejant<br />

fins al pic de la Portella <strong>dels</strong> Colells i la Portella de Joan<br />

Antoni, tots dos per sobre <strong>dels</strong> 2.500 metres.<br />

Distància: 10 km<br />

Duració: 4 h<br />

Dificultat: mitjana<br />

Altitud: 2.781 m<br />

Desnivell positiu: 870 m<br />

Territori: Andorra<br />

Trajecte recomanat


9<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

<strong>18</strong> CIMS<br />

CARLIT<br />

És el cim més alt de la Cerdanya i de Catalunya Nord. La<br />

ruta habitual surt de l’estany de la Bollosa, un paratge<br />

idíl·lic a pocs quilòmetres de Montlluís. El primer tram de<br />

l’excursió és esquitxat per una desena de llacs d’origen<br />

glacial. La presència <strong>dels</strong> llacs ens acompanya durant<br />

el primer tram de la pujada, força abastable. En arribar<br />

a prop del Tossal Colomer i del llac Sobirà, comença el<br />

gran desnivell, que ens demana un bon esforç. Fins i tot<br />

en algun tram cal grimpar una mica, però sense perill.<br />

La tornada comparteix part de la ruta d’ascens, però en<br />

un punt es desvia per veure l’estany Llong, l’estany Llat<br />

i l’estany Sec.<br />

Distància: 15 km<br />

Duració: 6 h<br />

Dificultat: alta<br />

Altitud: 2.921 m<br />

Desnivell positiu: 950 m<br />

Comarca: Alta Cerdanya<br />

Trajecte recomanat<br />

GAIL OM


10<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

<strong>18</strong> CIMS<br />

PEDRAFORCA<br />

Si el Pedraforca no és el cim més icònic del Principat, poc<br />

se’n falta. La ruta més clàssica surt del mirador del Gresolet,<br />

però també s’hi pot pujar de Gósol estant, encara<br />

que és més monòton. És un recorregut ben variat i amb<br />

terrenys diferents. Després de deixar enrere el refugi de<br />

Lluís Estasen, es puja per la collada del Verdet. Més tard<br />

cal fer una petita grimpada abans d’arribar al pollegó<br />

superior. Després es baixa fins a l’enforcadura i es fa el<br />

descens per la tartera. És important de no desviar-se del<br />

camí per no malmetre-la més.<br />

Distància: 8 km<br />

Duració: 4-5 h<br />

Dificultat: mitjana<br />

Altitud: 2.506 m<br />

Desnivell positiu: 959 m<br />

Comarca: Berguedà<br />

Trajecte recomanat<br />

FINA GÓMEZ RICO


11<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

<strong>18</strong> CIMS<br />

COSTABONA<br />

És la ruta més assequible que proposem en aquesta selecció<br />

i és apta per a fer amb nens. Només hem d’anar a<br />

la collada Fonda des d’Espinavell o Setcases. El camí és<br />

ben fressat i s’hi accedeix sense complicacions. L’ascens<br />

no té pèrdua i l’itinerari és progressiu fins a arribar al coll<br />

de Pal. Allà comença l’ascens més costerut, que en mitja<br />

hora ens porta al cim. La vista panoràmica de dalt estant<br />

és el millor premi a l’excursió: hi podem veure el golf de<br />

Roses, la plana del Rosselló i pics com el Bastiments o el<br />

Gra de Fajol. Hi ha l’opció d’endurir la ruta tot partint de<br />

Setcases. Aleshores, s’allarga fins a 19 quilòmetres i 1.200<br />

metres de desnivell.<br />

Distància: 6 km<br />

Duració: 2-3 h<br />

Dificultat: assequible<br />

Altitud: 2.465 m<br />

Desnivell positiu: 500 m<br />

Comarca: Ripollès<br />

Trajecte recomanat<br />

PERE LÓPEZ BROSA


12<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

<strong>18</strong> CIMS<br />

CANIGÓ<br />

No és la muntanya més alta del país, però sí la més simbòlica.<br />

Al cim s’hi encén la Flama del Canigó, el 23 de juny<br />

a la matinada, i durant aquell dia, la vigília de Sant Joan,<br />

es reparteix arreu <strong>dels</strong> <strong>Països</strong> <strong>Catalans</strong>.<br />

La ruta comença al refugi de Cortalets, a 2.150 metres.<br />

Inclou el pas per la famosa xemeneia Durier, que requereix<br />

una grimpada molt assequible, i el bloc del Gendarme,<br />

que supervisa el pas de tots els muntanyencs. El cim<br />

és coronat per l’emblemàtica creu de ferro i una taula<br />

orientativa amb uns versos de Jacint Verdaguer i també<br />

de Lluís Llach. Si fa un dia clar, les vistes de Catalunya a<br />

banda i banda del Pirineu us restaran gravades.<br />

Distància: 10 km<br />

Duració: 5 h<br />

Dificultat: moderada<br />

Altitud: 2.784 m<br />

Desnivell positiu: 800 m<br />

Comarques: Conflent i Vallespir<br />

Trajecte recomanat<br />

La muntanya sagrada,<br />

la muntanya de la flama


13<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

<strong>18</strong> CIMS<br />

PUIGSACALM<br />

Heus ací una ruta assequible per a pujar a les cingleres del<br />

Puigsacalm, a la serralada Transversal. L’itinerari va en<br />

direcció a la Font de la Tornadissa, passant per una fageda<br />

salvatge que no deixem fins que no fem el cim. El punt<br />

més alt és un magnífic mirador de la Vall d’en Bas –que<br />

tenim als peus–, del Pirineu i del Montseny.<br />

Distància: 8 km<br />

Duració: 3 h<br />

Dificultat: baixa<br />

Altitud: 1.515 m<br />

Desnivell positiu: 600 m<br />

Comarca: Garrotxa<br />

Trajecte recomanat<br />

MIQUEL BOHIGAS COSTABELLA


14<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

<strong>18</strong> CIMS<br />

MATAGALLS<br />

És un <strong>dels</strong> tres pics principals del Montseny, juntament<br />

amb el Turó de l’Home i les Agudes. El fet que s’hi accedeixi<br />

fàcilment des de Collformic i que sigui el punt<br />

d’arrencada de la mítica travessa Matagalls-Montserrat,<br />

el converteixen en el més emblemàtic de tots tres.<br />

Proposem una ruta no gaire habitual, que surt de l’hotel<br />

Sant Bernat, del poble del Montseny. El recorregut passa<br />

per paratges captivadors, com ara el coll Pregon, on un<br />

monòlit recorda Pau Casals; la imponent fageda del pla<br />

del Parany; i l’ermita de Sant Bernat.<br />

Distància: 14 km<br />

Duració: 6 h<br />

Dificultat: moderada<br />

Altitud: 1.697 m<br />

Desnivell positiu: 1.000 m<br />

Comarques: Osona i Vallès Oriental<br />

Des del cim del Matagalls, coronat per una gran creu de<br />

pedra, tenim vistes del Pirineu, la plana de Vic, Montserrat,<br />

el litoral del golf de Roses i, en dies clars, el perfil<br />

de Mallorca.<br />

Trajecte recomanat<br />

<strong>18</strong> rutes de muntanya <strong>dels</strong> <strong>Països</strong> <strong>Catalans</strong><br />

per a descobrir aquest estiu<br />

ANNA FUSTER


15<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

<strong>18</strong> CIMS<br />

MONTSERRAT<br />

La ruta més clàssica de Montserrat comença al monestir<br />

i acaba a Sant Jeroni, el cim més alt del massís. Hi trobem<br />

centenars d’esglaons, començant pels vuit-cents que<br />

té l’Escala <strong>dels</strong> Pobres, al començ de la ruta. També en<br />

trobem al tram final, on una llarga escalinata ens guia<br />

per unes vistes vertiginoses i aèries que ens deixaran bocabadats.<br />

Dalt el cim, hi trobarem una taula d’orientació<br />

on podrem identificar –si la calitja o la boira ho permeten–<br />

el relleu paisatgístic que s’estén <strong>dels</strong> Pirineus fins<br />

als Ports i Mallorca. De tornada passem per Sant Joan i,<br />

si estem cansats, podem agafar el cremallera perquè ens<br />

porti fins al monestir.<br />

Distància: 14 km<br />

Duració: 4 h<br />

Dificultat: assequible<br />

Altitud: 1.236 m<br />

Desnivell positiu: 650 m<br />

Comarca: Bages<br />

Trajecte recomanat<br />

RAMON OROMO


16<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

<strong>18</strong> CIMS<br />

MONT CARO<br />

El Mont Caro, també anomenat el Caro, és enclavat al Parc<br />

Natural <strong>dels</strong> Ports. Partirem del refugi Caro, on es pot arribar<br />

amb cotxe per una pista asfaltada. En aquest refugi<br />

hi fan nit molts excursionistes que volen completar la<br />

ruta Estels del Sud –que travessa el parc natural de punta<br />

a punta. Ací comencem una ruta circular assequible que<br />

passa per un bosc frondós de pins com a preludi del coll<br />

de Pallers. Aquest és un <strong>dels</strong> punts culminants de la ruta:<br />

un balcó natural que ens ofereix unes vistes espectaculars<br />

del delta de l’Ebre i del massís <strong>dels</strong> Ports.<br />

Distància: 8 km<br />

Duració: 4 h<br />

Dificultat: assequible<br />

Altitud: 1.441 m<br />

Desnivell positiu: 600 m<br />

Comarca: Baix Ebre<br />

Trajecte recomanat


17<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

<strong>18</strong> CIMS<br />

PENYAGOLOSA<br />

El Penyagolosa dóna nom a tot el massís i és dins el parc<br />

natural que també dur el seu nom, declarat el 2006 per<br />

la Generalitat Valenciana. Es pot dir que és la muntanya<br />

més alta del País Valencià, tot i que l’Alto de Barracas, a la<br />

comarca castellanoparlant del Racó d’Ademús, el supera<br />

de vint-i-quatre metres. La ruta és assequible a tots els<br />

públics: dura poc més de tres hores i té un desnivell positiu<br />

que no arriba a sis-cents metres. Arrenca al santuari de<br />

Sant Joan de Penyagolosa (segle XIV) i passa pel barranc<br />

de la Pegunta i un bosc de pins. Poc després ja s’arriba al<br />

cim, amb unes vistes espectaculars de tot el parc.<br />

Distància: 9 km<br />

Duració: 3 hores<br />

Dificultat: fàcil<br />

Altitud: 1.813 m<br />

Desnivell positiu: 539 m<br />

Comarca: Alcalatén<br />

Trajecte recomanat<br />

FRANCISCO CHORNET


<strong>18</strong><br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

<strong>18</strong> CIMS<br />

MONDÚBER<br />

Des del cim estratègic del Mondúber es va lluitar perquè<br />

es mantinguessin els llaços culturals entre el Principat i<br />

el País Valencià. Francisco Camps va començar un procés<br />

de tancament de repetidors perquè TV3 no es pogués<br />

veure al País Valencià. Però, durant mesos, un repetidor<br />

propietat d’Acció Cultural del País Valencià, situat al<br />

capdamunt del Mondúber, va continuar abastant unes<br />

quantes comarques. Finalment, arran les amenaces del<br />

govern del PP, van haver de cedir i l’emissió de TV3 es va<br />

tallar definitivament el 2011.<br />

Distància: 10 km<br />

Duració: 3 h<br />

Dificultat: assequible<br />

Altitud: 841 m<br />

Desnivell positiu: 600 m<br />

Comarca: Safor<br />

Deu anys sense el senyal de TV3 al País Valencià<br />

És un cim assequible, amb una ruta de poc més de deu<br />

quilòmetres i un desnivell que no arriba a 600 metres.<br />

Es parteix de la Drova, on hi ha el Centre d’Interpretació<br />

del Paratge natural Parpalló-Borrell. Es passa pel coll<br />

de la Caldereta, la font del Garrofer i el coll de la Rafela,<br />

sense perdre mai de vista el massís rocós i esvelt que<br />

forma el cim.<br />

Trajecte recomanat<br />

DANIEL ALFONSO


19<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

<strong>18</strong> CIMS<br />

CIM D’AITANA<br />

En aquesta ruta per la serra d’Aitana, ens enfilem al cim<br />

del mateix nom des de l’àrea recreativa de la Font del<br />

Partagat, on es poden trobar una de les poques representacions<br />

del bosc d’obaga de la muntanya mitjana alcoiano-diànica,<br />

amb freixes de flor, roures, teixos i aurons.<br />

La primera part de la pista forestal recorre uns bancals<br />

d’ametllers que ens permeten de contemplar la silueta de<br />

tot el massís. La ruta passa per la font de Forata i el passet<br />

de la Rabosa, on caldrà fer una petita grimpada i superar<br />

un pas estret. Finalment, s’arriba al cim, on es pot albirar<br />

amb facilitat tota la badia d’Alacant i el cap d’Horta. La<br />

tornada es fa pel coll de Tagarina.<br />

Distància: 11 km<br />

Duració: 5 h<br />

Dificultat: moderada<br />

Altitud: 1.558 m<br />

Desnivell positiu: 600 m<br />

Comarca: Marina Baixa<br />

Trajecte recomanat


20<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

<strong>18</strong> CIMS<br />

PUIG CAMPANA<br />

Que l’altitud del cim no ens enganyi, perquè és una ruta<br />

complicada, especialment si fa calor. Parteix de 300 metres,<br />

a l’aparcament de la Font del Molí, i s’enfila fins a<br />

1.406. La pujada ens duu al Bancal del Moro, el coll que<br />

separa els dos <strong>cims</strong> del Puig Campana. Aquí el desnivell<br />

pica una mica més i passa per una tartera que requereix<br />

alguns passos tècnics. Les vistes que tenim de Benidorm<br />

als nostres peus i la mar Mediterrània a l’horitzó, mereixen<br />

l’esforç esmerçat. El gener del 2009 gran part de la<br />

muntanya es va cremar a causa de la caiguda d’una torre<br />

d’alta tensió pel vent que castigava la zona. L’incendi va<br />

arrasar unes 1.000 hectàrees.<br />

Distància: 15 km<br />

Duració: 6-7 h<br />

Dificultat: difícil<br />

Altitud: 1.406 m<br />

Desnivell positiu: 1.100 m<br />

Comarca: Marina Baixa<br />

Trajecte recomanat<br />

JØRN ERIKSSON


21<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

<strong>18</strong> CIMS<br />

PUIG DE MASSANELLA<br />

El Puig de Massanella és el segon cim de l’illa de Mallorca,<br />

després del Puig Major. Tanmateix, l’accés a aquest últim<br />

és limitat perquè hi ha una base militar al cim. Al Puig<br />

de Massanella s’hi pot pujar des del monestir de Lluc, a<br />

Escorca. En l’ascens es passa per algunes cases de neu,<br />

construccions molt típiques de la serra de Tramuntana,<br />

fetes de pedra seca. Servien, com diu el nom, per a emmagatzemar-hi<br />

neu, que abans del segle XX tenia finalitats<br />

mèdiques i gastronòmiques. Del cim estant, hi ha unes<br />

vistes privilegiades del Puig Major i de la badia d’Alcúdia.<br />

Distància: 17 km<br />

Duració: 6 h<br />

Dificultat: moderada<br />

Altitud: 1.364 m<br />

Desnivell positiu: 900 m<br />

Illa: Mallorca<br />

Trajecte recomanat<br />

VIQUIPÈDIA


22<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

ENTREVISTA<br />

MARCEL VIVET I<br />

ADRIÀ CATASÚS<br />

“No hi ha sancions<br />

per als policies<br />

que menteixen<br />

obertament”<br />

Entrevista a Marcel Vivet, que explica que la seva<br />

sentència ja és ferma i no haurà d’entrar a la presó,<br />

i Adrià Catasús, que s’enfronta a un judici dimarts<br />

acusat pel mateix mosso que havia acusat Vivet<br />

d’haver-lo colpejat<br />

ADIVA KOENIGSBERG


23<br />

MARCEL VIVET I ADRIÀ CATASÚS<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

ARNAU LLEONART FERNÀNDEZ<br />

Marcel Vivet definitivament no<br />

haurà d’entrar a la presó. Després<br />

de la rebaixa de la condemna<br />

del TSJC a un any i mig,<br />

l’activista confirma en aquesta<br />

entrevista que la sentència ja és ferma<br />

perquè ni la fiscalia, ni l’advocat del<br />

mosso que l’acusava ni la seva defensa<br />

hi han presentat cap recurs. Ens trobem<br />

amb ell al parc de Diagonal Mar<br />

de Barcelona, acompanyat d’Adrià Catasús,<br />

que serà jutjat dimarts, amb qui<br />

han teixit una relació de complicitat i<br />

confiança d’ençà que van saber que tots<br />

dos eren acusats d’haver fet el mateix<br />

cop al mateix agent. La fiscalia demana<br />

que el condemnin a vuit anys de presó,<br />

però el final del procediment judicial de<br />

Vivet el fa ser optimista. I quan tot hagi<br />

passat, diuen, tocarà de continuar treballant<br />

per la independència i per exposar<br />

les pràctiques repressives <strong>dels</strong> Mossos<br />

d’Esquadra.<br />

Marcel Vivet: Queda el regust amarg pels gairebé quatre<br />

anys de procés judicial, de lluita i patiment<br />

—Marcel, què vau sentir quan vau saber<br />

que us rebaixaven la condemna a un any<br />

i mig de presó, en compte <strong>dels</strong> cinc del<br />

començament.<br />

—Marcel Vivet [M.V.]: Em vaig sentir<br />

com si pesés menys, com si m’haguessin<br />

tret un pes molt gran de sobre. Deixo de<br />

pensar en moltes de les possibilitats que<br />

fins aleshores eren reals. Podria haver<br />

arribat a un punt que s’hagués decretat<br />

un ingrés a presó i veure com certs anys<br />

de la meva vida es truncaven del tot.<br />

Les primeres impressions van ser molt<br />

bones personalment, però alhora queda<br />

el regust amarg pels gairebé quatre anys<br />

de procés judicial, de lluita i patiment.<br />

—La sentència a partir del recurs no us<br />

absol, tampoc. Us rebaixa la pena perquè<br />

eliminen els agreujants, però manté la<br />

condemna pels delictes de desordres<br />

públics, atemptat contra l’autoritat i<br />

lesions.<br />

—M.V.: Una absolució tampoc no hauria<br />

ADIVA KOENIGSBERG


24<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

MARCEL VIVET I ADRIÀ CATASÚS<br />

—Per com parleu sembla que us ha fet<br />

més fort.<br />

—M.V.: Podria ser, però la força l’he<br />

trobada en el col·lectiu. No crec que<br />

personalment sigui més fort, és que<br />

ens hem enfortit la família, els amics i<br />

els companys. Hem descobert aquesta<br />

foscor i la injustícia de l’estat, i ens ha fet<br />

adonar que moltes coses són irrellevants<br />

si es comparen amb unes altres, com ara<br />

fer-nos costat, teixir xarxa i construir<br />

en positiu.<br />

Marcel Vivet: La força l’he<br />

trobada en el col·lectiu. No<br />

crec que personalment sigui<br />

més fort, és que ens hem<br />

enfortit la família, els amics<br />

i els companys<br />

ADIVA KOENIGSBERG<br />

estat una victòria, perquè podrien haver-me<br />

absolt a mi i condemnar l’Adrià,<br />

en Joel, en Carles Herèdia o la Xènia, a<br />

qui jutgen el 2025. La victòria absoluta<br />

serà quan l’estat espanyol deixi d’existir.<br />

Hi ha molta gent amb processos així,<br />

l’amargor continua. Em sento alliberat<br />

personalment, però tinc el deure d’exposar<br />

això que m’ha passat i que és una<br />

causa col·lectiva.<br />

—Com us ha canviat, veure’s enmig<br />

d’aquest procés judicial?<br />

—M.V.: M’ha fet sentir lligat de braços i<br />

mans i haver d’estar sempre preparat per<br />

a respondre als intents d’humiliació del<br />

sistema judicial i els polítics espanyols,<br />

que s’atreveixen a parlar de nosaltres<br />

sense conèixer-nos per provar de destruir-nos.<br />

M’ha donat una consciència<br />

renovada de la constància que hem de<br />

tenir: hem de tenir sempre al cap que<br />

en qualsevol moment ens poden enganxar<br />

a nosaltres o al del costat. Fins<br />

que no aconseguim un món més just i<br />

eradiquem l’estat espanyol de la Terra,<br />

continuarà essent així.<br />

—La sentència ja és ferma?<br />

—M.V.: Ara sí. Teníem la possibilitat de<br />

fer un recurs de cassació a la sala segona<br />

del Tribunal Suprem, presidida per<br />

Manuel Marchena, però hem decidit no<br />

fer-lo. En la sentència del meu recurs, el<br />

TSJC es cura en salut i evita que puguem<br />

arribar a l’absolució amb un altre recurs.<br />

El Suprem hauria valorat si s’han garantit<br />

els meus drets judicials o si hi ha hagut<br />

una desproporció. És evident que hi ha<br />

estat, perquè aquest procés no hauria<br />

d’haver existit mai, però el fet que no<br />

se’m decreti un ingrés a presó és lapidari.<br />

És un argument molt fort perquè el Suprem<br />

digui que m’han garantit els drets.<br />

—Adrià, tenint en compte com ha estat<br />

el procés judicial d’en Marcel, com veieu<br />

el vostre judici?<br />

—Adrià Catasús [A.C.]: Sóc bastant optimista.<br />

La sentència d’en Marcel ens dóna<br />

una garantia que en el cas que les coses<br />

surtin malament, com a molt serà un any<br />

i mig. El problema és que som davant<br />

una justícia en què n’hi ha prou amb una<br />

fotografia o amb una declaració, com va<br />

ser el cas d’en Marcel, per a portar-te<br />

a judici. Potser tens la garantia que no<br />

entraràs a la presó, però també tens un<br />

sentiment d’impotència perquè et fan<br />

passar un procés judicial de molts anys<br />

solament per haver-te manifestat.<br />

—En el vostre cas, quan va començar<br />

aquest procés judicial?<br />

—A.C.: Em van identificar a la manifestació<br />

del 21-D del 20<strong>18</strong>, quan el govern


25<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

MARCEL VIVET I ADRIÀ CATASÚS<br />

espanyol va fer un consell de ministres<br />

a Barcelona, i em van obrir una investigació.<br />

Pensàvem que m’atribuirien<br />

qualsevol cosa d’aquell dia, tot i que va<br />

ser una manifestació molt tranquil·la,<br />

i uns mesos després em van citar perquè<br />

declarés voluntàriament. M’hi vaig<br />

negar, però vam recollir l’atestat i vam<br />

descobrir que era pel dia del holi. Això va<br />

ser el març-abril del 2019, però vam trigar<br />

molt a saber que hi havia una duplicitat<br />

amb el cas d’en Marcel. Hi va haver<br />

un moment que vam començar a veure<br />

moltes similituds, els companys d’Alerta<br />

Solidària ho van investigar i ens vam<br />

trobar per parlar sobre què podia passar.<br />

—Va ser abans o després del judici d’en<br />

Marcel?<br />

—M.V.: En els nostres grups de suport<br />

ja havia començat a haver-hi sospites<br />

abans, però és després del meu judici<br />

que els advocats d’Alerta Solidària hi<br />

treballen a fons. Amb el temps que triga<br />

a arribar la meva sentència asseguren el<br />

tret perquè la idea no és solament llançar<br />

el titular, sinó que tingui fonament. Quan<br />

surt la sentència, tenen l’oportunitat de<br />

dir que pels mateixos fets que m’havien<br />

condemnat a mi volen portar a judici<br />

l’Adrià.<br />

—No us va sorprendre gaire.<br />

—M.V.: Al final, tant l’Adrià com jo<br />

som activistes de fa temps. Ja ens ho<br />

esperem tot, d’aquests cossos policíacs<br />

que bàsicament defensen el règim.<br />

—A.C.: Ens va sorprendre, però com<br />

sabem en quin sistema democràtic<br />

vivim, ho comprenem. Al final,<br />

és per això que sortim al carrer.<br />

—M.V.: Ens va donar esperança pensar<br />

que podíem sumar forces entre totes dues<br />

causes per mostrar evidències d’aquesta<br />

corrupció policíaca i perquè la repressió<br />

no aconseguís el seu objectiu. Que on ens<br />

vol dividir, ens unim més.<br />

—La denúncia pública de la duplicitat<br />

d’acusacions ha tingut molt de ressò,<br />

però quan la defensa d’en Marcel la va<br />

incloure en el recurs contra la condemna,<br />

el TSJC va dir que no hi havia cap duplicitat<br />

i que l’agent va rebre uns quants<br />

cops durant la manifestació.<br />

—M.V.: És clar, el sistema judicial mira<br />

de defensar la seva legitimitat, igual que<br />

el cos policíac. Menteixen i, després, de-<br />

Adrià Catasús: Que en<br />

una manifestació hi hagi<br />

agents amb càmeres de<br />

vídeo en llocs determinats<br />

per a identificar i buscar<br />

indicis de culpabilitat en els<br />

manifestants ja demostra<br />

el context repressiu en què<br />

vivim<br />

—Com vau reaccionar quan vau saber<br />

que passava tot això?<br />

—A.C.: És una estratègia repressiva més.<br />

Que en una manifestació hi hagi agents<br />

amb càmeres de vídeo en llocs determinats<br />

per a identificar i buscar indicis de<br />

culpabilitat en els manifestants ja demostra<br />

el context repressiu en què vivim.<br />

—M.V.: Constata que als grups d’antiavalots<br />

hi ha agents especialitzats a<br />

inventar-se causes contra activistes.<br />

Esgarrifa pensar que nosaltres ens n’hem<br />

adonat, però que potser ha passat en<br />

molts casos més. Hi ha moltes sentències<br />

que demostren que els policies mentien i<br />

les seves versions no eren reals, però mai<br />

no hi ha cap mena de repercussió contra<br />

ells. No hi ha sancions per als policies que<br />

menteixen obertament.<br />

ADIVA KOENIGSBERG


26<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

MARCEL VIVET I ADRIÀ CATASÚS<br />

Adrià Catasús: La policia és<br />

una peça més de l’estructura<br />

de l’estat, així com el poder<br />

judicial i el poder mediàtic<br />

ADIVA KOENIGSBERG<br />

fensen les mentides. La duplicitat d’acusacions<br />

és evident i els invents, tant en el<br />

meu cas com en el de l’Adrià i molts casos<br />

més, també són evidents. No esperem<br />

que aquesta gent de cop quedi desarmada<br />

per una evidència quan cada dia els recorden<br />

que són en un estat en què s’ha<br />

de garantir el dret de l’habitatge, surten<br />

a arrencar la gent de casa seva. Són gent<br />

que viu en una contradicció evident i la<br />

porta sorprenentment bé, d’una manera<br />

una mica inhumana.<br />

—Les vostres campanyes antirepressives<br />

han posat molt l’accent en la denúncia<br />

de la corrupció dins la policia i la<br />

persecució de l’activisme.<br />

—A.C.: La policia és una peça més de<br />

l’estructura de l’estat, així com el poder<br />

judicial i el poder mediàtic. Hi va haver<br />

un procés independentista molt gran i els<br />

seus organismes es van defensar.<br />

—De la Generalitat, què n’espereu?<br />

—A.C.: Entenc la Generalitat com un òrgan<br />

més de l’estat espanyol, malauradament.<br />

És una estructura sota els seus tentacles i<br />

la fan servir com volen. Quan veuen que<br />

es descontrola una mica, la posen a ratlla<br />

mitjançant la repressió, aplicant el 155<br />

o empresonant representants polítics.<br />

—M.V.: Els grups feixistes són una pota<br />

més de l’estat que compta amb molta<br />

impunitat, ho hem vist en molts casos<br />

vergonyosos des de la transició. Dins els<br />

cossos policíacs el feixisme està organitzat:<br />

els principals sindicats de policies<br />

tenen tendències d’extrema dreta i<br />

espanyolistes. No és tan estrany que els<br />

Mossos, veient que el govern de la Generalitat<br />

últimament posa una mica d’ull en<br />

els casos, busquin la seva pròpia defensa<br />

per anar fins al final per perseguir els activistes,<br />

el seu objectiu personal i polític.<br />

—Crida molt l’atenció la petició de vuit<br />

anys de presó per a l’Adrià que fa la fiscalia.<br />

Com ho justifiquen?<br />

—A.C.: La nostra teoria és que per a decidir<br />

la petició de pena juguen amb daus.<br />

Això, o que van al màxim, a veure què poden<br />

gratar. Després hi entra el joc judicial<br />

<strong>dels</strong> jutges i, si hi ha un recurs, ja l’aniran<br />

rebaixant. La fiscalia és una institució<br />

que representa l’estat espanyol i mira de<br />

posar a ratlla tota la gent que considera<br />

que ha sortit de la línia. Potser fa quatre<br />

anys haurien demanat tres anys, però<br />

com que veuen que la gent continua manifestant-se,<br />

en demanen vuit. I si veuen<br />

que ni així la cosa s’atura –esperem que<br />

no s’aturi–, potser hi haurà un moment<br />

que en demanaran més i començaran a<br />

forçar entrades a la presó.<br />

—Malgrat tot, dèieu que sou optimista.<br />

—A.C.: El cas d’en Marcel ha anat més<br />

o menys bé, tot i la desgràcia d’haver de<br />

celebrar una condemna d’un any i mig<br />

de presó. El mosso que va acusar-lo i va<br />

testificar en aquell judici en teoria no pot<br />

dir en el meu que va rebre el mateix cop, o<br />

almenys no pot identificar qui és l’autor<br />

del cop perquè van fer una segona minuta<br />

policíaca dient que en va rebre molts,<br />

però que no va ser capaç d’identificar<br />

d’on venien.


27<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

MARCEL VIVET I ADRIÀ CATASÚS<br />

—Què ha passat? Originalment, us acusaven<br />

d’haver fet el mateix cop al mateix<br />

canell, però després ho han mirat de<br />

canviar.<br />

—A.C.: N’he sentit tres versions diferents.<br />

La primera és a l’atestat policíac,<br />

que parla d’un cop al canell. Més tard van<br />

demanar al mosso que anés a declarar<br />

per fer una expansió de la minuta, i diu<br />

que va rebre un cop al canell –pel qual<br />

persegueixen en Marcel, però també em<br />

va obrir el procediment a mi– i que en va<br />

rebre força més, però que no pot recordar<br />

qui els va fer perquè van ser molts.<br />

—M.V.: A la meva minuta, en canvi,<br />

descriu fins i tot el color <strong>dels</strong> cordons<br />

de les meves sabates. La minuta<br />

la va escriure molt tard, després<br />

de la manifestació, quan n’havia pogut<br />

veure imatges en alta definició.<br />

—A.C.: Quan vam fer la denúncia de la<br />

duplicitat va sortir en Joan Ignasi Elena<br />

i va dir que en el meu cas no va ser un cop<br />

al canell, sinó al cap. Després, un altre<br />

membre del Departament d’Interior<br />

van dir que el cop era al coll. Depèn de<br />

qui testifica i com evoluciona el fet, van<br />

rectificant.<br />

plans teniu ara que ha arribat al final?<br />

—M.V.: La lluita entra en una altra fase,<br />

però no s’acaba. Ara toca continuar<br />

exposant el meu cas com una història<br />

de repressió política i lligar-ho a molts<br />

casos més. No podem oblidar mai el coneixement<br />

que hem acumulat, igual que<br />

no oblidem la repressió que el moviment<br />

independentista i uns altres han passat<br />

durant anys. Ara que es parla tant<br />

<strong>dels</strong> jocs olímpics, no hem d’oblidar la<br />

repressió que va rebre l’independentisme<br />

pels Jocs de 1992. Més de cinquanta<br />

detencions d’independentistes pel<br />

sol fet d’haver-se organitzat, i molts<br />

<strong>dels</strong> quals van passar anys de presó. Ara<br />

hem d’aprofitar la força mediàtica i de<br />

mobilització que hem aconseguit per<br />

transmetre-la a més moviments, especialment<br />

l’antirepressiu.<br />

Marcel Vivet: Ara toca<br />

continuar exposant el meu<br />

cas com una història de<br />

repressió política i lligar-ho<br />

a molts casos més. No podem<br />

oblidar mai el coneixement<br />

que hem acumulat,<br />

igual que no oblidem la<br />

repressió que el moviment<br />

independentista i uns altres<br />

han passat durant anys<br />

—A la sentència del TSJC pel recurs d’en<br />

Marcel, quan diuen que no hi ha una<br />

duplicitat d’acusacions, diuen que el cop<br />

va ser a l’espatlla.<br />

—A.C.: Una més.<br />

—M.V.: Al cap i a la fi, el precedent que<br />

els nostres casos han marcat no és tan<br />

tècnic com saber que no hem de portar<br />

els processos judicials polítics en silenci,<br />

sinó que hem de sortir a dir-ho i exposar-ho<br />

clarament. Hem de posar nerviosos<br />

aquests polítics per les mentides que<br />

diuen i per la impunitat que donen als<br />

policies que menteixen. La justícia espanyola<br />

sempre s’acaba traient asos de la<br />

màniga per intentar de fer-nos més mal.<br />

—Marcel, la resposta que heu donat a<br />

aquest procés judicial ha tingut molta<br />

força i ha arribat a moltes orelles, però<br />

també us ha donat una visibilitat mediàtica<br />

que no sé si havíeu volgut mai. Quins<br />

ADIVA KOENIGSBERG


28<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

ENTREVISTA<br />

FERRAN UTZET<br />

“Si som capaços<br />

de canviar el que<br />

vol dir ser català,<br />

tot canviarà”<br />

Entrevista a l’actor i director de teatre que porta<br />

a l’espai de la Perla 29 l’obra ‘Unes abraçades<br />

insuportablement llargues’<br />

ALBERT SALAMÉ


29<br />

FERRAN UTZET<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

ANNA ZAERA<br />

Ferran Utzet ha portat al teatre l’autor<br />

rus Ivan Viripàiev (Irkutsk, Sibèria,<br />

1974), un <strong>dels</strong> màxims opositors a<br />

Putin del món cultural rus, exiliat a<br />

Varsòvia des de fa quinze anys i que<br />

va renunciar a la nacionalitat russa per<br />

la polonesa. El muntatge Unes abraçades<br />

insuportablement llargues, que es pot veure<br />

a l’espai de la Perla 29 a la Biblioteca<br />

de Catalunya, colpeja fort les nostres<br />

misèries contemporànies. Un buit existencial<br />

que crema la vida <strong>dels</strong> actors en<br />

escena, i que oscil·la entre el nihilisme i<br />

les ànsies d’espiritualitat. Una mena de<br />

talk show –com ho va definir Viripàiev en<br />

la seva visita recent a Barcelona– enmig<br />

de la saturació digital. Utzet, director<br />

d’obres d’èxit com Sopa de pollastre amb<br />

ordi (20<strong>18</strong>) i El silenci <strong>dels</strong> telers (2021),<br />

continua, com molts joves directors de<br />

més de quaranta anys, sense tenir accés a<br />

treballar al Teatre Nacional de Catalunya<br />

ni al Lliure, els dos teatres amb fons públics<br />

de més envergadura de Catalunya.<br />

Diu que el sistema teatral català és fràgil i<br />

obsolet i reivindica la necessitat de construir<br />

una cultura inclusiva. Entrevistem<br />

Utzet per videoconferència per por de<br />

la covid, i pocs dies després hi tornem a<br />

quedar per fer-li les fotografies.<br />

—Com esteu?<br />

—Crec que tinc covid. Però us agraeixo<br />

molt que em feu l’entrevista. Hi ha una<br />

certa crisi de públic a Barcelona i la nostra<br />

funció encara s’aguanta molt, però és<br />

difícil per a tots.<br />

—A què l’atribuïu, aquesta davallada?<br />

—Just després de la pandèmia, va haver-hi<br />

un gran impuls popular. Després<br />

d’aquella onada de suport a la cultura del<br />

confinament. Passada la sisena onada,<br />

sembla que la gent està cansada. Després<br />

ALBERT SALAMÉ<br />

de Nadal hi ha hagut una baixada gradual<br />

que, amb l’arribada del bon temps, ha<br />

estat fatal. No és un problema del sector<br />

i prou, sinó també de tota la comunitat.<br />

De pensar com ens relacionem amb la<br />

cultura.<br />

—L’obra parla d’aquest buit existencial,<br />

sobretot de la gent més jove. De no trobar<br />

mai la satisfacció, enfront de la sobredosi<br />

d’estímuls a què som exposats...<br />

—Aquesta obra la vaig descobrir en un<br />

festival de dramatúrgia a França, on es<br />

dóna veu a diversos autors internacionals,<br />

també catalans. De fet, alguns<br />

autors catalans hi han pogut presentar<br />

texts: Joan Yago, Josep Maria Miró, Pau<br />

Miró. Viripàiev és molt reconegut a França,<br />

Alemanya i a tota l’Europa central i<br />

de l’est. És una mena d’estrella del rock<br />

del teatre. Jo no el coneixia i em va fascinar.<br />

Tinc la sensació que és un autèntic<br />

dramaturg del segle XXI, en el sentit que<br />

escriu sobre uns problemes que tenen a<br />

veure amb la manera de ser les persones<br />

al segle XXI. De vegades, d’una manera<br />

una mica rocambolesca o una mica escabrosa<br />

o obsessiva. Però per això és art<br />

i no un assaig.<br />

Viripàiev és molt<br />

reconegut a França,<br />

Alemanya i a tota l’Europa<br />

central i de l’est. És una<br />

mena d’estrella del rock<br />

del teatre


30<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

FERRAN UTZET<br />

—Quins són els nostres conflictes del<br />

segle XXI?<br />

—El conflicte entre l’acceleració del<br />

món, les fake news, la por del col·lapse climàtic<br />

i la pèrdua d’uns referents interns<br />

o espirituals, juntament amb l’absència<br />

d’una estructura interna que ens ajudi<br />

a saber gestionar el dia a dia. Aquest<br />

conflicte, aquest xoc, és el que provoca<br />

l’angoixa vital, això és el que sosté Viripàiev.<br />

Per mi, aquesta premissa, que és<br />

prou senzilla, ens permet de connectar<br />

sense paternalismes amb un públic més<br />

jove que també va al teatre. Estic content<br />

de la recepció de l’obra en la franja de vint<br />

a quaranta anys. El teatre sempre s’ha de<br />

preocupar perquè hi hagi gent jove.<br />

—La forma com s’exposa el text és molt<br />

característica de l’autor. Fa servir la tercera<br />

persona i sembla que els actors ens<br />

diguin què hem de sentir en tot moment.<br />

—Sí, els personatges s’exposen davant<br />

del públic com si fos un talk show. Expliquen<br />

al públic la seva vivència. És una<br />

manera molt contemporània i a la vegada<br />

molt antiga, perquè el teatre deriva d’això.<br />

Explicar-se històries a la vora del foc.<br />

Però entronca amb aquesta dinàmica<br />

frontal que les pantalles i les xarxes han<br />

estimulat. L’obra actua de palanca per<br />

a disparar la imaginació de l’espectador.<br />

Des de la Perla 29 hem volgut que<br />

sigui un muntatge molt potent, molt<br />

fort en termes plàstics. Una experiència<br />

molt poderosa per a l’espectador. És un<br />

<strong>dels</strong> camins per a aconseguir empatia<br />

amb els espectadors. Viripàiev defensa<br />

amb molta vehemència la ficció i ho fa<br />

després d’haver treballat molt el teatre<br />

documental. Les seves obres agafen les<br />

eines formals del teatre d’autoficció i del<br />

teatre Verbatim. Relaten allò que passa<br />

amb una mena de sensació de veracitat,<br />

pet posar-los al servei d’una història de<br />

ficció. Penso que la realitat no ens ha de<br />

fer perdre la capacitat de fabular.<br />

—Quines històries s’expliquen actualment?<br />

—Estem en un moment de crisi sobre<br />

les històries que hem d’explicar, perquè<br />

ens hem adonat que moltes eren terriblement<br />

masclistes o colonialistes o<br />

El teatre sempre s’ha de<br />

preocupar perquè hi hagi<br />

gent jove<br />

ALBERT SALAMÉ


31<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

FERRAN UTZET<br />

còmplices d’un sistema que volem canviar.<br />

Això és molt terrible perquè allò que<br />

semblava que només descrivia la realitat,<br />

de fet la construïa i la mantenia.<br />

—S’ha revisat quines històries es poden<br />

explicar i quines no?<br />

—Aquesta crisi sobre què hem de programar<br />

coincideix amb una sensació que<br />

els mitjans tradicionals –VilaWeb no,<br />

eh?, perquè VilaWeb no és tradicional–<br />

ens enganyaven i ens mentien. I això ha<br />

originat una certa pèrdua de prestigi de la<br />

ficció, i ha fet que la gent anés al teatre a<br />

buscar la veritat. Jo crec que la informació<br />

no s’ha d’anar a buscar al teatre. Això<br />

ens duia a fer peces de teatre que no eren<br />

ambigües, que no eren peces artístiques<br />

perquè volien fer pedagogia. El teatre no<br />

ha de ser alliçonador, ni benvolent, ni<br />

agradable. Jo crec que en el teatre hi ha<br />

hagut un excés de pedagogia. I això no vol<br />

dir que els autors o directors no hagin de<br />

prendre posició.<br />

—Aquest autor rus precisament s’ha<br />

manifestat molt en contra de Putin.<br />

—Parla molt de la invasió russa d’Ucraïna.<br />

És exiliat a Polònia de fa quinze anys.<br />

Ha renunciat a la nacionalitat russa.<br />

Viu a Polònia, que és un país que rep<br />

molta immigració ucraïnesa, perquè<br />

en aquests moments a Varsòvia hi ha<br />

milions d’ucraïnesos. Estava molt trasbalsat<br />

amb tot això. Quan va venir, fa<br />

uns quants dies, a Barcelona, va ser molt<br />

crític amb Europa. Deia que era Europa<br />

la que havia permès a Putin d’arribar<br />

fins aquí. Aquesta situació en què estem<br />

no l’arregla el teatre. El conflicte que hi<br />

ha ara no és atacable des d’un escenari.<br />

—Aquesta obra ens arriba precisament<br />

quan més sensibilitzats estem amb la<br />

invasió russa d’Ucraïna.<br />

—Jo fa cinc anys que vaig al darrere<br />

d’aquesta obra. Ara s’ha escaigut aquesta<br />

infeliç coincidència. No creiem que il·lumini<br />

més la pròpia obra. Penso que és<br />

interessant la sensació que Barcelona es<br />

pugui obrir a noves mirades dramatúrgiques,<br />

que no vinguin necessàriament<br />

del món anglosaxó i que siguin fetes en<br />

un circuit comercial. Igual que a nosaltres<br />

ens fa il·lusió quan els autors catalans<br />

proveeixen d’obres Grècia, Romania,<br />

l’Argentina o el Canadà, penso que hi ha<br />

una qüestió d’intercanvi que és la gràcia<br />

del fet teatral. No sé quant de temps feia<br />

que no s’estrenava una obra d’un autor<br />

rus contemporani a Barcelona. Entrar<br />

en la dinàmica de moviment i d’aportar<br />

noves veus sempre és enriquidor. Ara la<br />

dramatúrgia catalana té una salut molt<br />

bona. Fins i tot s’estrena abans a fora<br />

que aquí. Perquè aquí no sé què ens passa<br />

que anem perdent aquesta relació amb el<br />

públic; sembla que s’hagi trencat alguna<br />

mena de cordó umbilical i que busquem<br />

la manera de refer-lo.<br />

—Creieu que és perquè no es deixa fer<br />

un relleu generacional?<br />

—Crec que hi ha una absència de cultura<br />

de base catalana als mitjans de<br />

comunicació, més enllà de les cobertures<br />

de les estrenes. Hi ha poca feina<br />

de continuïtat i d’acompanyament d’un<br />

sector que necessita aquesta visibilitat<br />

per a existir. Quan hi ha una operació<br />

organitzada de promoció com en el<br />

cas d’Alcarràs, el públic respon. Això<br />

funciona. El públic hi és. Però si tu només<br />

li parles de Marvel i d’Eurovisió no<br />

sabrà que ara mateix a Barcelona hi ha<br />

trenta-cinc obres en cartell i que segur<br />

que n’hi ha alguna que li interessa. Jo<br />

crec que hi ha hagut una sensació de<br />

trencament en el sector del teatre. Hi ha<br />

hagut una pèrdua d’interès. Un trencament<br />

amb el teatre que s’havia fet molt<br />

de temps amb una certa violència. És un<br />

teatre que també té un públic i que ara<br />

potser se sent rebutjat de les platees.<br />

Que espera que torni aquell teatre que<br />

sí que l’omplia. Hi ha dificultat per a<br />

captar aquest públic més jove que es<br />

mou pels esdeveniments organitzats a<br />

les xarxes més que a fora. Jo estic segur<br />

que és conjuntural. El teatre fa anys<br />

que està en crisi, però ara tanquen més<br />

cinemes que teatres. Penso que es fan<br />

visibles molts <strong>dels</strong> problemes estructurals<br />

del nostre sector, i que ho podríem<br />

El teatre no ha de ser<br />

alliçonador, ni benvolent,<br />

ni agradable. Jo crec que<br />

en el teatre hi ha hagut un<br />

excés de pedagogia. I això<br />

no vol dir que els autors<br />

o directors no hagin de<br />

prendre posició


32<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

FERRAN UTZET<br />

Crec que hi ha una<br />

absència de cultura de<br />

base catalana als mitjans<br />

de comunicació, més<br />

enllà de les cobertures de<br />

les estrenes. Hi ha poca<br />

feina de continuïtat i<br />

d’acompanyament d’un<br />

sector que necessita<br />

aquesta visibilitat per<br />

a existir<br />

aprofitar per començar-los a resoldre.<br />

No sé si ho aconseguirem. La necessitat<br />

de veure cossos vius que expliquen històries<br />

i que d’alguna manera et parlen<br />

de tu, penso que és una activitat que té<br />

molt de sentit encara.<br />

—Sou matemàtic. Hi veieu cap connexió,<br />

amb el món del teatre?<br />

—Et vas fent gran i vas donant unes<br />

altres dimensions a les decisions que<br />

has pres a la vida. Jo estic molt content<br />

d’aquesta decisió. L’atribuiria a la relació<br />

doble que els catalans tenim amb la<br />

nostra cultura. Que en el cas del teatre<br />

es veu molt reflectida en la presència del<br />

teatre amateur i el teatre professional.<br />

D’una banda, és molt bo que hi hagi teatre<br />

amateur, però, d’una altra, dificulta la<br />

construcció d’una carrera teatral. A casa<br />

meva era impossible d’imaginar que es<br />

podia viure del teatre. Jo ho atribueixo a<br />

aquesta resistència ancestral catalana a<br />

entendre que l’activitat artística té sentit<br />

per a la comunitat i té un valor transcendental.<br />

No penso que sigui més important<br />

ser director de teatre que professor de<br />

matemàtiques en un institut, més aviat al<br />

contrari. El cas és que jo vaig decidir que<br />

preferia fer teatre, i per mi va ser difícil<br />

prendre aquest camí per una mena de<br />

convicció. No només familiar, sinó més<br />

aviat social.<br />

—Veniu d’una família de matemàtics?<br />

—Vinc d’una família de matemàtics, els<br />

meus pares ho són tots dos, i la meva àvia<br />

també era mestra. Sí que hi havia una<br />

mena de sensació que si eres bo en ciències<br />

semblava que havies de tendir cap a<br />

aquesta carrera. Potser ara ha canviat,<br />

però abans es tenia molt en compte, quan<br />

estaves als instituts, de buscar carreres<br />

amb sortida.<br />

ALBERT SALAMÉ


33<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

FERRAN UTZET<br />

Tot el sistema teatral<br />

català reposa sobre<br />

uns fonaments fràgils<br />

i obsolets que caldria<br />

revisar urgentment per<br />

adaptar-los a la realitat<br />

de la societat i de la<br />

professió<br />

—I la centralitat de la ciència.<br />

—Jo sóc molt crític amb la ciència i a<br />

la vegada crec que és absolutament<br />

necessària, perquè construeix un sentit<br />

crític que és essencial per ser lliure. A<br />

mi les matemàtiques m’han ensenyat a<br />

pensar i m’han ensenyat a perdre la por,<br />

a tenir esperit crític. Alhora, em sento<br />

incòmode amb la idea de progrés imparable,<br />

de tecnooptimisme que, potser de<br />

manera errònia, vinculo a la ciència. Crec<br />

que no podem assumir acríticament els<br />

discursos del progrés, que és el que potser<br />

continuar fent amb aquesta idea <strong>dels</strong> Jocs<br />

Olímpics. Aquesta idea tan lamentable<br />

que sembla mentida com encara ens<br />

vulguin fer passar gat per llebre.<br />

—Què en penseu de la denominació “director<br />

emergent” o “artista emergent”?<br />

—Jo tinc quaranta-quatre anys. Fa<br />

quinze anys que vaig dirigir el primer<br />

muntatge professional, però és possible<br />

que encara em diguin director emergent.<br />

Potser és perquè no he treballat mai al<br />

Teatre Nacional ni al Teatre Lliure. Hi<br />

vaig cada any a demanar feina, però<br />

només he aconseguit que em convidin<br />

a les estrenes. I em frustra molt. Són els<br />

grans productors del país, els espais amb<br />

més visibilitat, i construir una trajectòria<br />

al marge d’aquests centres és difícil i esgotador.<br />

Fins ara no he aconseguit el seu<br />

suport, tot i que les obres que he dirigit<br />

en altres espais han connectat bé amb<br />

el públic, han tingut bona resposta de<br />

crítica i han guanyat premis. L’enorme<br />

dependència que té el sector d’aquests<br />

dos grans centres en termes de contractació,<br />

producció i exhibició no crec que<br />

sigui saludable. Tot el sistema teatral català<br />

reposa sobre uns fonaments fràgils i<br />

obsolets que caldria revisar urgentment<br />

per adaptar-los a la realitat de la societat<br />

i de la professió: com us deia abans, la<br />

crisi d’espectadors que vivim crec que el<br />

que en el fons visibilitza aquest desajust.<br />

Caldria revisar aquests fonaments a partir<br />

del consens, fixar nous objectius, començar<br />

a fiscalitzar les tasques <strong>dels</strong> responsables<br />

<strong>dels</strong> equipaments. No només<br />

<strong>dels</strong> grans: crec que molts equipaments<br />

intermedis i petits de Catalunya haurien<br />

de funcionar millor que no funcionen.<br />

És una qüestió de diners, és clar, però<br />

no tan sols això, també de com gestionar-los.<br />

Crec que cal crear una nova<br />

xarxa que cobreixi millor el territori, més<br />

descentralitzada, que realment reforci<br />

el teixit creatiu del país. Amb més espais<br />

de producció repartits pel territori on es<br />

pugui treballar en bones condicions. Que<br />

no sigui responsabilitat de dos espais<br />

enormes de Barcelona definir qui hi ha<br />

al centre i qui no, qui treballa i qui no.<br />

—Els creadors són la part més feble?<br />

—Sí, és més fàcil viure del sector essent<br />

gestor o formant part d’alguna estructura<br />

que no pas essent creador. Som la<br />

baula que dóna sentit a la cadena, però<br />

també la més fràgil. Potser és que som<br />

massa persones que volem ser artistes,<br />

i que aquest problema sempre hi serà,<br />

perquè som un país pobre que no pot<br />

destinar més diners a la cultura. Però<br />

estic absolutament convençut que si<br />

els diners que es dediquen al sector es<br />

repartissin millor, la realitat laboral <strong>dels</strong><br />

qui fem espectacles no seria tan precària.<br />

—Coneixeu cap experiència de gestió<br />

que cregueu que pot marcar un camí?<br />

—A mi m’agrada molt el projecte de la<br />

sala Beckett. Jo crec que ha fet moltes<br />

coses molt bé, en termes de dinamització<br />

del sector, d’aposta per l’autoria<br />

catalana, de sensació d’obertura, de relació<br />

amb el barri. A Catalunya hi hauria<br />

d’haver deu equipaments més com la sala<br />

Beckett, i qüestionar-nos si necessitem<br />

sales de vuit-cents espectadors avui<br />

dia. D’altra banda, jo treballo molt amb<br />

la Perla 29, que és una productora que<br />

té una vocació de servei públic que crec<br />

molt valuosa provenint del sector privat.<br />

També he tingut la sort de col·laborar<br />

amb un centre d’art, el Santa Mònica, que<br />

penso que fa passos molt interessants<br />

per aconseguir el que dèiem abans, que<br />

el màxim de diners públics arribi als artistes.<br />

No és una qüestió només interna<br />

o sectorial: té un impacte molt positiu en<br />

la ciutadania, en el retorn.


34<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

FERRAN UTZET<br />

ALBERT SALAMÉ<br />

—Quin és el problema principal?<br />

—Penso que un <strong>dels</strong> motius del distanciament<br />

del públic del fet cultural té a<br />

veure amb la sensació que els criteris per<br />

a decidir les coses no són transparents,<br />

no són clars. Quan això canvia, el públic<br />

torna. A mi m’agradaria gestionar un<br />

equipament teatral, i curiosament només<br />

surten a concurs els més grossos. Penso<br />

que hauria de ser més fàcil per als perfils<br />

artístics construir una trajectòria laboral<br />

tant en els equipaments culturals de<br />

Barcelona com en els de la resta del país.<br />

Costa d’assabentar-se d’aquestes oportunitats.<br />

Sovint estan molt vinculades a<br />

la regidoria de Cultura del municipi i no<br />

es difonen. Crec que no hi ha una idea<br />

política clara i decidida de com volem<br />

organitzar el sector cultural. I això fa<br />

que tothom actuï des de la seva trinxera<br />

com pot. Jo no sóc gestor, però la Marta<br />

Oliveras, per exemple, té una visió més<br />

àmplia i transversal i ho explica molt bé.<br />

Jo puc lamentar la situació com a professional<br />

i puc trobar a faltar coses com a<br />

espectador, però no tinc gaires respostes.<br />

—Viviu encara entre Brasil i Catalunya?<br />

—Ara ja no. Ara només a Catalunya. Vaig<br />

estar casat amb una actriu brasilera, però<br />

ens vam separar fa uns quants anys.<br />

Mantinc un vincle amb el país. És un país<br />

molt fort, molt carismàtic, amb una intensitat<br />

vital meravellosa. Quan aquí ens<br />

volíem independitzar, l’any 2017, deia<br />

que no calia que Catalunya fos nou estat<br />

d’Europa, que podia ser un nou estat del<br />

Brasil. Formar part d’Europa implicava<br />

massa peatges; en canvi, formar part del<br />

Brasil seria més divertit.<br />

—Com heu vist la deriva política del<br />

2017 fins ara?<br />

—Jo crec que vam perdre. I no hem acabat<br />

A mi m’agradaria<br />

gestionar un equipament<br />

teatral, i curiosament<br />

només surten a concurs els<br />

més grossos


35<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

FERRAN UTZET<br />

de dir-ho del tot amb veu alta. Els altres<br />

anaven més forts que nosaltres. I això<br />

és una mica frustrant. Adonar-te que<br />

si l’altre s’hi va posar a totes és perquè<br />

creia que anava de debò. Jo penso que no<br />

hi ha cap retret a fer, però crec que s’ha<br />

d’assumir la derrota. Això ens ha generat<br />

una certa sensació de depressió que<br />

s’ha sumat al de la pandèmia i crec que<br />

l’estat d’ànim col·lectiu és baix. Jo crec<br />

que això no és tan fàcil de gestionar com<br />

sembla, pels que vam creure que sí que<br />

era possible. A mi cap de les estratègies<br />

emocionals amb què els partits polítics<br />

gestionen aquest “post” no em sembla<br />

adient. Però potser jo també estic trist<br />

amb això. És una murga, perdre. Això ho<br />

diu sempre el Simeone.<br />

—Són derrotes que potser no són definitives?<br />

Poden ser conjunturals com<br />

les del teatre?<br />

—Sí, totalment, són cícliques. Cada setanta<br />

anys hi ha un assalt; llavors, aquesta<br />

ha estat una de les vegades que hem<br />

donat un bon cop. D’aquí a seixanta o<br />

setanta anys, quan torni a haver-hi unes<br />

circumstàncies favorables, hi tornarem.<br />

I els que amagaran les urnes seran uns<br />

altres i nosaltres serem els avis a qui<br />

aplaudeixen perquè també van estar<br />

al referèndum del Primer d’Octubre.<br />

Tot això que tenim de no acabar-nos<br />

d’atrevir a anar-hi del tot, també ho<br />

tenim de tossuts. I jo penso que sabrem<br />

recuperar l’ànim i recuperar una qüestió:<br />

que en aquest món digital sabrem trobar<br />

la fórmula de refer aquest sentiment de<br />

col·lectivitat des d’un bon lloc. La idea<br />

d’Espanya és una idea fixa i estàtica, i<br />

si nosaltres som capaços de canviar el<br />

que vol dir ser català i ser permeables i<br />

flexibles, tot canviarà molt. Potser quan<br />

torni a haver-hi l’oportunitat de pujar al<br />

ring, ho farem millor. Però perquè això<br />

passi ha de canviar la classe política, ha<br />

de canviar TV3, ha de canviar la nostra<br />

autoestima.<br />

—Hi ha una crisi de representació de la<br />

identitat catalana?<br />

—No pot ser que el gruix de la immigració<br />

senti aquesta causa com a distant i els<br />

catalans com a antipàtics i d’una cultura<br />

tancada. Hem de trobar la manera d’obrir<br />

la nostra cultura. Fer-la interessant. I<br />

fer-la interessant vol dir fer-hi participar<br />

totes les Barcelones que viuen a Barcelona,<br />

totes les Catalunyes que viuen a<br />

Catalunya, i no fer una cultura de primera<br />

i una de segona. Jo crec que si resolem<br />

aquesta qüestió cultural, que es va resoldre<br />

amb èxit als anys setanta i vuitanta<br />

amb la integració de la immigració, ara<br />

també podem fer-ho. Potser amb unes<br />

estratègies diferents.<br />

—Com?<br />

—Si aconseguim que no sentin que som<br />

uns pesats i que fem una política excloent.<br />

Jo penso que aquesta és la clau<br />

absoluta del que hauria de ser la prioritat.<br />

No només per la idea d’eixamplar la base.<br />

—Cal canviar aquesta representació<br />

cultural del que és Catalunya?<br />

—Jo sempre dic que la clau és fer-ho<br />

divertit, passar-nos-ho bé. Però ara<br />

estem deprimits. Quan ens ho passem<br />

una mica millor, podrem tornar a seduir.<br />

Ara mateix hem de superar aquest dol.<br />

Potser quan torni a haverhi<br />

l’oportunitat de pujar al<br />

ring, ho farem millor. Però<br />

perquè això passi ha de<br />

canviar la classe política,<br />

ha de canviar TV3, ha<br />

de canviar la nostra<br />

autoestima


36<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

ENTREVISTA<br />

JAUME SASTRE<br />

“Hem derrotat Pedro J. a casa seva,<br />

per això no em posaré cap medalla”<br />

Entrevista a l’activista mallorquí que ha guanyat Pedro<br />

J. Ramírez en la batalla contra la piscina il·legal que va<br />

construir al xalet de Son Servera<br />

Jaume Sastre a la manifestació pel 25 d’Abril que es va fer el 7 de maig a Castelló. PRATS I CAMPS


37<br />

JAUME SASTRE<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

ESPERANÇA CAMPS BARBER<br />

Jaume Sastre ha guanyat Pedro J.<br />

Ramírez. David ha guanyat una<br />

batalla de divuit anys contra un<br />

Goliat que tenia tot el sistema<br />

judicial espanyol a disposició i a<br />

favor. El Tribunal Suprem espanyol no<br />

ha admès un recurs presentat contra la<br />

decisió de l’Audiència espanyola d’anul·<br />

lar la pròrroga de la concessió de domini<br />

públic per a continuar gaudint-ne fins el<br />

2074. Això vol dir que Pedro J. Ramírez,<br />

ara el seu fill i la seva ex-dona,<br />

la dissenyadora Ágata Ruiz de<br />

la Prada, hauran d’esbucar<br />

la piscina que van construir<br />

il·legalment en una zona de<br />

domini públic marítim-terrestre.<br />

En aquesta entrevista, Jaume<br />

Sastre, que va ser qui va<br />

destapar públicament el cas<br />

i que no ha donat cap batalla<br />

per perduda, diu que cal saber<br />

perdre però també guanyar. A Sastre no li<br />

passa pel cap de parlar bé ara del sistema<br />

judicial espanyol i està convençut que<br />

aquest revés arriba a Pedro J. Ramírez<br />

perquè està en hores baixes i perquè ja<br />

no hi ha ningú que li tengui por.<br />

L’audiència espanyola deixa Pedro J.<br />

sense la polèmica piscina de Mallorca<br />

Sastre contextualitza els fets i els considera<br />

un camp experimental de la repressió<br />

que Espanya i l’espanyolisme van exercir<br />

uns anys més tard contra Catalunya.<br />

També recorda que ell era David, però no<br />

estava pas tot sol; darrere aquesta batalla<br />

hi havia molta gent de qui, per prudència,<br />

no vol ni pot dir els noms.<br />

—Amb tantes piscines il·legals com hi ha<br />

a Mallorca, per què vau triar la de Pedro<br />

J. Ramírez?<br />

—No era una piscina qualsevol. Vaig<br />

emprar aquest cas per plantar cara colonialment.<br />

Vaig triar en Pedro J. perquè<br />

era molt poderós. Si derrotes un poderós,<br />

els més petits fan el cap viu. Vam<br />

aconseguir l’expedient de demarcació de<br />

costes i vam veure que el teníem agafat,<br />

perquè allò era indefensable. Però van<br />

començar les pressions, els xantatges<br />

polítics. Va aconseguir que canviessin la<br />

Amb això de la llengua, la gent està molt<br />

decebuda i emprenyada. Els polítics fan<br />

arrencada de cavall i arribada d’ase, ‘coitus<br />

interruptus’, i no hi ha res més frustrant<br />

que això<br />

llei i li donaren una nova concessió, i ell<br />

en va bravejar públicament i nosaltres<br />

vam tornar a començar de bell nou. Una<br />

altra vegada, tot el procediment. Estàvem<br />

convençuts que teníem la raó i que ell<br />

havia fet una il·legalitat i era producte<br />

de la corrupció i de l’abús de poder. Però<br />

aquesta vegada ja no té poder.<br />

—Encara que és molt tòpic, David ha<br />

derrotat Goliat.<br />

—David pot derrotar Goliat sempre que<br />

no caigui en provocacions ni en les trampes,<br />

si té el cap molt fred. Nosaltres érem<br />

David, però hem atacat sense pietat. Hem<br />

de tenir molt clar que si ens veuen febles,<br />

si dubtam, ens massacren. Tanmateix, si<br />

plantes cara directament i actues sense<br />

por, pots guanyar.<br />

—Després d’això, el senyor Ramírez ja<br />

no té cap més recurs per a mantenir la<br />

piscina?<br />

—L’Audiència va donar el tema per tancat,<br />

ell va presentar un recurs al·legant<br />

qüestions de forma i el Suprem diu que,<br />

d’això, res de res i que s’ha de tombar. El<br />

meu advocat em diu que això està acabat.<br />

Però ara sembla que qui té la concessió<br />

és Tristán Ramírez, el fill, i qui té l’usdefruit<br />

del xalet és l’ex-dona, Ágata<br />

Ruiz de la Prada, i sembla que han dit<br />

que recorreran al Tribunal Constitucional.<br />

El meu misser, en Josep de Luís, em<br />

diu que això no té cap<br />

recorregut, perquè per<br />

anar al Constitucional<br />

ha d’haver-hi vulneració<br />

de drets fonamentals.<br />

Passa que ara els<br />

hem tocat els nassos ben<br />

tocats.<br />

—Teniu la sensació<br />

que ara heu acabat una<br />

guerra?<br />

—Sí, sí, una guerra que<br />

ha durat divuit anys. Jo em sent molt bé,<br />

però s’ha de saber guanyar. Hem anat de<br />

derrota en derrota fis a la victòria final.<br />

Quan teníem derrotes i condemnes no<br />

ens desanimàvem. Si creus que tens la<br />

raó, has de tirar endavant i no t’has de<br />

deixar intimidar. I quan tens una victòria,<br />

no has de caure en l’eufòria. Si no, que<br />

ho demanin a Will Smith, que guanya un<br />

Oscar i perd els papers i fot una paperina<br />

al presentador de l’acte.<br />

—En què pensau ara?<br />

—Amb en Pep Palou hem estat la punta<br />

de l’iceberg, el que es veia de tot això.<br />

Hem hagut d’anar dues vegades al Suprem.<br />

Qui signava la denúncia era jo,<br />

però no hem estat tots sols. Hi ha hagut<br />

una gentada darrere. Molta gent que ha<br />

actuat de manera molt discreta. Aportant<br />

doblers, també, és clar. La justícia és molt<br />

cara i jo som un mestre jubilat. Per raons<br />

òbvies i de prudència, no podem dir-ne


38<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

JAUME SASTRE<br />

En Pedro J. i n’Inda van fer<br />

molt de mal a Mallorca. Amb<br />

el seu diari van escampar<br />

moltes mentides<br />

els noms. Però la gent ho ha fet perquè<br />

Pedro J. Ramírez ha fet molt de mal a<br />

Mallorca, molt de mal.<br />

—El diari El Mundo treia l’artilleria<br />

pesant a l’illa.<br />

—Hi va haver onze anys, entre el 2002<br />

i el 2013, que vam tenir Eduardo Inda<br />

de director. Després van venir Agustín<br />

Pery i Esteban Urreiztieta… Tota aquesta<br />

tropa, vam tenir a Mallorca. Van fer molt<br />

de mal. Van dir moltes mentides. Pertot<br />

hi ha de tot, i a Mallorca vam tenir molts<br />

de corruptes, però el que es va fer aquí va<br />

ser com un assaig d’allò que després s’ha<br />

fet a Catalunya. Proves falses, campanya<br />

de linxament, vulneració sistemàtica<br />

del secret del sumari, judicis paral·lels.<br />

Nosaltres vam trobar aquest punt feble<br />

que tenia i no ho hem amollat fins al final.<br />

—Parlau d’experiment, en quin sentit?<br />

—Nosaltres hem estat el conillet d’índies.<br />

Antoni Alemany, el gran atiador del<br />

gonellisme, que ja és mort, va arribar a<br />

dir i a escriure que la instrucció contra<br />

Maria Antònia Munar, no l’havien feta<br />

els jutges, sinó El Mundo. Aquest era el<br />

grau d’ostentació a què arribaven amb<br />

la intenció d’intimidar-nos, i la nostra<br />

por hauria estat amb la nostra derrota.<br />

Jo ho compar amb el que passa ara a<br />

Catalunya. Si ens deixam intimidar, hem<br />

perdut. Em va arribar a demanar sis anys<br />

de presó, en Pedro J., em volia aplicar la<br />

llei antiterrorista. Si haguéssim tingut<br />

por, si haguéssim afluixat, ells haurien<br />

guanyat. És com una marató, una qüestió<br />

de resistència.<br />

—Finalment, heu guanyat, i ha estat el<br />

Tribunal Suprem qui us ha donat la raó.<br />

—A Madrid, a casa seva. I això és el que li<br />

fa més mal. No lloaré el Suprem, jo ara, ni<br />

la justícia espanyola, amb tot el que ens<br />

fa amb els presos i els indultats. Ara nosaltres<br />

podríem bravejar, però la qüestió<br />

real és que Pedro J. ja no és el que era fa<br />

uns anys i ja no fa por a ningú i tampoc<br />

als jutges del Suprem. L’any 2014 el van<br />

fer fora d’El Mundo, el 20<strong>18</strong> se separà. El<br />

Español, que és el diari que ara té, no posa<br />

ministres ni en lleva, ni té la potència per<br />

a canviar presidents del govern. Ja no fa<br />

por a ningú.<br />

—Relacionau la vostra victòria amb la<br />

pèrdua d’influència de Ramírez dins els<br />

cercles del poder madrileny?<br />

—N’estic convençut. La justícia està<br />

summament polititzada. Jo no he amagat<br />

mai el meu independentisme. La primera<br />

vegada que hi vam anar, dúiem una estelada<br />

i, és clar, un independentista de<br />

colònies no pot guanyar mai un potentat.<br />

Si no és perquè a Madrid el nostre tema<br />

hagi servit perquè molta gent que li volia<br />

mal passi comptes amb ell. I l’han derrotat<br />

a casa seva. Això és el que li fa més<br />

mal. Per això no em penjaré cap medalla.<br />

Teníem la petita possibilitat de ser els<br />

emprenyadors, de ser al lloc adequat en<br />

el moment oportú.<br />

—Aquesta no és la primera victòria que<br />

aconseguiu en lluites col·lectives. Vau<br />

tenir molt a veure amb la mobilització<br />

<strong>dels</strong> mestres l’any 2013. Vau fer aquella<br />

vaga de fam…<br />

—Em vaig implicar molt en l’assemblea<br />

de docents i vam aconseguir de desbordar<br />

els sindicats que no estaven per convocar<br />

una vaga. Ho van fer quan van veure<br />

que nosaltres arreplegàvem signatures<br />

i mobilitzàvem la gent. Després s’hi van<br />

afegir, els sindicats. Jo ho compar amb el<br />

que passa ara a Catalunya. Si no tiram pel<br />

dret, els partits no es mouran. Només si<br />

veuen que hi ha gent que se la juga i estria,<br />

els partits s’hi afegiran.<br />

—La resposta <strong>dels</strong> partits a la sentència<br />

del 25% no ha estat l’adequada a parer<br />

vostre?<br />

—Ni de bon tros! Sempre fem igual. En<br />

comptes de confrontar amb l’enemic,<br />

l’enemic gros, els jutges, els tribunals,<br />

ens dedicam a confrontar entre nosaltres.<br />

El problema són els jutges que han<br />

condemnat Torra i no plantam cara. No<br />

vam defensar Mas quan el van imputar<br />

pel 9-N. No vam defensar Puigdemont el<br />

gener del 20<strong>18</strong>. No vam defensar Turull<br />

quan aspirava a ser president just abans<br />

d’entrar a la presó. No vam defensar<br />

Torra. I ara no defensam ni els docents<br />

ni la llengua. I presentam una llei no sé<br />

de què. Filigranes que només deceben la<br />

gent. No hi ha cap més solució que anar a<br />

la confrontació, i això és la desobediència<br />

civil i la insubmissió lingüística.<br />

—Us sentiu gaire sol defensant això?<br />

—No. Perquè la gent està molt emprenyada<br />

i molt decebuda. Vosaltres ho dieu,<br />

al diari. La gent està emprenyada amb els<br />

partits, amb el govern, i no saben què fer.<br />

Si votar en blanc, si crear un partit, si no<br />

votar. Tot això passa perquè els nostres<br />

fan sortides de cavall i arribades d’ase.<br />

Envesteixen, i després, coitus interruptus.<br />

I no hi ha res més frustrant i desmobilitzador<br />

que això. Amb la piscina d’en<br />

Pedro J. no hem afluixat. Hem tingut el<br />

suport de tanta gent, i així és com s’ha<br />

d’afrontar aquesta qüestió de l’escola.<br />

—…<br />

—N’hi ha prou que un docent faci insubmissió<br />

lingüística, però que tengui<br />

suport, que tengui una caixa de resis-


39<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

JAUME SASTRE<br />

La piscina del xalet de Pedro J. Ramírez construïda il·legalment damunt la zona de pas.<br />

tència… Jo vaig fer la vaga de fam de<br />

quaranta dies, però hi havia un comitè<br />

de cinquanta persones, i una caixa de<br />

resistència. Rosa Parks només era una<br />

persona! Però els sindicats volen una<br />

insubmissió massiva. Si no arriba a molta<br />

gent, no volen fer res. Ara tenim una<br />

oportunitat amb això del 25%.<br />

—Vinculau de manera directa les escoles<br />

a la lluita contra l’espanyolisme i<br />

l’opressió de l’estat.<br />

—No em cans d’explicar que la república<br />

catalana està vinculada a les escoles des<br />

del moment que el dia primer d’octubre<br />

es va votar a les escoles i la policia d’en<br />

Felipe VI va anar a assaltar les escoles i<br />

va pegar la gent i va segrestar paperetes<br />

i va segrestar urnes. Ara la república<br />

catalana i les escoles estan unides de<br />

per vida i ara tenim una oportunitat per<br />

a acabar aquesta guerra a les escoles<br />

amb la insubmissió lingüística de pares,<br />

alumnes i docents. S’ha d’organitzar.<br />

No cal trobar mil insubmisos. Un, dos,<br />

però amb un suport total darrere. Així es<br />

poden canviar les coses. Rosa Parks no es<br />

va aixecar del seient, però darrere tenia<br />

una campanya de boicot als autobusos de<br />

Montgomery que va durar un any. Això<br />

no s’improvisa.<br />

—La sensació és que com més gent,<br />

millor.<br />

—Això és una tampa. Si haguéssim esperat<br />

els sindicats, no hi hauria hagut vaga<br />

indefinida contra Bauzà. Algú ha d’estirar.<br />

Amb Pedro J. va passar igual. Vam<br />

començar tres persones: en Pep Palou,<br />

en Bernat Fiol i jo, i al final, érem quinze<br />

organitzacions que vam lluitar plegats.<br />

—Demanareu l’execució de la sentència?<br />

—Més per Mallorca ha dit que presentarà<br />

una proposició al parlament per a demanar<br />

que s’esboqui la piscina. Nosatres<br />

també. Això té una dimensió popular.<br />

Pedro J. va cometre l’error de caure. La<br />

resposta intel·ligent hauria estat no fernos<br />

cas, però ens va voler plantar cara<br />

confiant que ens faria por. I no!<br />

Han derrotat en Pedro J. a<br />

Madrid, casa seva, els seus,<br />

però no seré jo qui lloï el<br />

Suprem amb tot el que ha<br />

fet amb els presos i amb els<br />

indults


40<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

ENTREVISTA<br />

RAMON LLENA<br />

“Aquell dia<br />

que vaig obrir<br />

La Razón vaig<br />

saber que tenia<br />

una diana”<br />

Entrevista a Ramon Llena, que fou un <strong>dels</strong> trenta-tres<br />

jutges que va assenyalar La Razón · Avui és assessor del<br />

Consell per la República<br />

ADIVA KOENIGSBERG


41<br />

RAMON LLENA<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

JOSEP REXACH FUMANYA<br />

Nosaltres no dèiem que fóssim favorables ni contraris al<br />

dret de decidir. L’únic que dèiem és que el dret de decidir<br />

encaixa en la constitució espanyola<br />

Ramon Llena és un <strong>dels</strong> trenta-tres<br />

jutges que van signar el manifest<br />

a favor del dret de decidir i que<br />

van ser assenyalats per La Razón<br />

en un article en què es publicava la<br />

seva foto del carnet d’identitat. Aquesta<br />

setmana, uns àudios han demostrat que<br />

la policia espanyola es va dedicar a eliminar<br />

qualsevol rastre que la impliqués<br />

en la investigació. Aquestes noves informacions<br />

poden reobrir el cas. De fet, els<br />

jutges afectats ja ho estudien.<br />

Llena explica a VilaWeb com va viure<br />

aquells dies. Està jubilat, tot i que continua<br />

actiu. Ara es dedica a assessorar<br />

legalment el Consell per la República<br />

i alhora se centra a batallar contra la<br />

sentència del 25% de castellà.<br />

—Sou un <strong>dels</strong> trenta-tres jutges que La<br />

Razón va assenyalar per haver signat<br />

un document sobre el dret de decidir<br />

el 2014. Com els recordeu aquells fets?<br />

—Aquell dia recordo que algú em va trucar<br />

i em va dir que sortia a La Razón. Vaig<br />

baixar a un quiosc i vaig comprar l’únic<br />

exemplar de La Razón que he comprat a<br />

la meva vida. Tots els jutges ens vàrem<br />

posar en contacte perquè era intolerable,<br />

sobretot perquè havien extret les<br />

fotografies del DNI. Des d’aquell dia vaig<br />

saber que tenia una diana perquè ser<br />

catalanista o tenir idees obertes a favor<br />

del dret de decidir no és benvist.<br />

—Professionalment, us va afectar?<br />

—No. Ara, si aspires a algun càrrec, segur<br />

que t’afecta. Em refereixo als càrrecs de<br />

lliure designació. És impossible que hi<br />

arribis. Dels trenta-tres jutges, hi havia<br />

una persona a qui va afectar molt. No en<br />

vol parlar i ho respecto. Però aspirava a<br />

un càrrec important i l’hi van denegar. I<br />

és evident, perquè és escrit, que l’hi van<br />

denegar per això. I aquell càrrec li tocava<br />

perquè tenia mèrits més que suficients<br />

per a aconseguir-lo. Ara, si són càrrecs<br />

que són per escalafó, no t’afecta.<br />

—Els companys de la magistratura us<br />

van fer saber el seu malestar?<br />

—A partir d’aquell moment quedes retratat<br />

davant tothom i d’una manera<br />

insalvable. Depenent de si els companys<br />

eren més o menys respectuosos, et miraven<br />

d’una manera o d’una altra. Tot es va<br />

vendre molt erròniament. Nosaltres no<br />

dèiem que fóssim favorables ni contraris<br />

al dret de decidir. L’únic que dèiem és que<br />

el dret de decidir encaixa en la constitució<br />

espanyola. Es pot habilitar o no, però no<br />

és contrari a la constitució.<br />

—El tornaríeu a signar, el document?<br />

—I tant.<br />

—Ara uns àudios demostren que la policia<br />

era al darrere de la filtració. Què<br />

implica?<br />

—Ja tenim un recurs davant del Tribunal<br />

Europeu de Drets Humans. I ara estudiem<br />

de reobrir el procés penal, però s’ha<br />

de veure si els delictes han prescrit. Es<br />

va tancar perquè no hi havia un autor<br />

definit, tot i que no hi havia dubtes de<br />

l’existència de delicte perquè ho van<br />

declarar diversos policies. Ara, els àudios<br />

demostren que hi ha persones que diuen<br />

que intentaven esborrar el rastre que<br />

s’havia deixat en la base de dades de la<br />

policia per saber quin usuari havia cercat<br />

els nostres DNI. Eugenio Pino podria<br />

declarar a qui ho va ordenar i a qui va<br />

delegar aquesta activitat.<br />

—Per què ho escampa ara Villarejo?<br />

—És claríssim. Ell vol que el desmarquin<br />

i demostra que té informació de tothom.<br />

I no m’estranyaria que en comencés a fer<br />

sortir de jutges, perquè vegin que també<br />

estan amenaçats.<br />

—Canviem de tema. Aquesta setmana<br />

heu demanat la nul·litat de la sentència<br />

del 25%. En què us empareu?<br />

—Sí, ha estat tasca meva. El president<br />

de la sala contenciosa administrativa,<br />

Javier Aguayo Mejía, que normalment<br />

és a la secció 1, va poder intervenir en la<br />

sentència, que la va dictar una altra sala.<br />

Això va poder ser així perquè hi ha una<br />

norma interna de funcionament del TSJC<br />

que atorga al president unes potestats<br />

gairebé absolutes, de manera que pot<br />

intervenir en l’assumpte que vulgui,


42<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

RAMON LLENA<br />

L’error de la Generalitat és<br />

no haver presentat recurs<br />

d’inconstitucionalitat.<br />

El TSJC dicta la sentència<br />

el desembre del 2020, la<br />

Generalitat presenta recurs<br />

de cassació, el Suprem<br />

no l’admet i per tant la<br />

sentència és ferma. Però el<br />

Departament d’Educació<br />

tenia l’oportunitat de<br />

presentar un recurs<br />

d’inconstitucionalitat<br />

contra la sentència perquè<br />

no es basa en criteris legals,<br />

sinó constitucionals<br />

quan vulgui i de la manera que vulgui.<br />

Això és contrari al principi de jutge predeterminat<br />

per la llei. Té una connotació<br />

de parcialitat brutal. És inadmissible.<br />

—És realista que la sentència del 25%<br />

sigui declarada nul·la?<br />

—Realista no, possible sí. Hi ha molts<br />

recursos, com els de nul·litat d’actuació,<br />

que tiren endavant i que són autoesmenes<br />

<strong>dels</strong> tribunals. Aquest és un recurs<br />

ben fonamentat, que té causa. Ara, que el<br />

mateix tribunal admeti de fer-se enrere<br />

és una altra qüestió. Segurament no tots<br />

els magistrats estaven d’acord a aprovar<br />

aquestes normes de funcionament. I<br />

pot ser que amb aquesta iniciativa que<br />

presentem hi hagi membres de la sala<br />

que havien estat d’acord amb una cosa<br />

amb la qual no hi haurien d’haver estat.<br />

—Heu tingut resposta sobre si us deixaran<br />

personar-vos a la causa contra<br />

la sentència?<br />

—Encara no s’ha resolt.<br />

—Com us expliqueu que l’entitat espanyolista<br />

Asamblea por una Escuela<br />

Bilingüe sí que hagi estat admesa?<br />

—És sorprenent. Deixem-ho amb aquesta<br />

paraula. Precisament, amb la jurisdicció<br />

contenciosa administrativa, la legitimació<br />

és molt limitada. Perquè si és molt àmplia es<br />

poden posar molts entrebancs a l’activitat<br />

de l’administració. Per això són molt restrictius<br />

i només s’admet la legitimitat quan<br />

hi ha un veritable interès. Per això és sorprenent,<br />

perquè aquí ha passat el revés, hi<br />

ha hagut màniga ampla i s’ha obert la porta<br />

per a acceptar la legitimació. I per justificar<br />

que s’obria tant la legitimació, s’ha dit que<br />

fins i tot els pares poden impugnar.<br />

—En la causa hi observeu biaix polític?<br />

—Hi ha un biaix sobre una manera de<br />

pensar i de veure les coses, és evident.<br />

El 25% és inventat i arbitrari. I per què<br />

no un 30% o un 20%? Per què un 25%?<br />

No té sentit. Resoldre això en termes<br />

pedagògics era impossible. I han posat<br />

el 25% per tenir un criteri controlable.<br />

—Com valoreu la posició del govern<br />

català durant el litigi?<br />

—Jo faig un plantejament jurídic, i el<br />

govern fa un plantejament polític. I el<br />

plantejament jurídic imagino que només<br />

és de suport al plantejament polític, que<br />

crec que té a veure amb si hi ha hagut taula<br />

de diàleg. Que s’ha parlat amb Madrid,<br />

segur, i tenien la garantia que l’estat no<br />

ho impugnaria i no demanaria l’execució.<br />

Però, és clar, els tribunals van a la seva;<br />

l’estat no ha executat, però el TSJC ha<br />

admès l’execució d’un tercer. I aquí cal<br />

dir que l’estat no ha estat tan lleial com<br />

podia ser.<br />

—Per què?<br />

—Perquè quan pregunten a l’advocacia<br />

de l’estat per la legitimació de l’Asamblea<br />

por una Escuela Bilingüe, diu que no s’hi<br />

oposa. Per tant, d’alguna manera ho accepta,<br />

perquè obre la porta. Havia d’haver<br />

dit que no tenia legitimació.<br />

—I això hauria canviat la posició del<br />

tribunal?<br />

—No ho sabrem mai, però potser algun<br />

<strong>dels</strong> cinc jutges hauria canviat de posició.<br />

És una opinió substancial. Jurídicament,<br />

l’estratègia del govern no és prou ben<br />

plantejada. Un plantejament jurídic és<br />

una estratègia per a un camí processal.<br />

Totes són bones si arriben a bon port.<br />

Però hi ha actuacions que en lloc d’anar<br />

pel costat esquerre o pel costat dret, van<br />

enrere.<br />

—En quina penseu?<br />

—L’error de la Generalitat és no haver<br />

presentat recurs d’inconstitucionalitat.<br />

El TSJC dicta la sentència el desembre<br />

del 2020, la Generalitat presenta recurs<br />

de cassació, el Suprem no l’admet i per<br />

tant la sentència és ferma. Però el Departament<br />

d’Educació tenia l’oportunitat de<br />

presentar un recurs d’inconstitucionalitat<br />

contra la sentència perquè no es basa<br />

en criteris legals, sinó constitucionals.<br />

Això és error de lectura generalitzat per<br />

part de la premsa i la ciutadania. Aquest<br />

25% es basa en el criteri que la llengua de


43<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

RAMON LLENA<br />

tots els espanyols és l’espanyol, i això es<br />

basa en l’article 3 de la constitució. Per<br />

tant, es podia presentar un recurs al·legant<br />

que aquesta interpretació de l’article<br />

3 no és correcta. I a més a més, es podia<br />

presentar al·legant que la inadmissió<br />

del recurs per part del Suprem vulnerava<br />

el principi de tutela judicial efectiva, que<br />

és l’article 24 de la constitució.<br />

—Què hauria significat presentar aquest<br />

recurs?<br />

—Que en aquesta sentència no estigués<br />

tot escrit i tot dit. Fins i tot se n’hauria<br />

pogut demanar la suspensió de l’execució,<br />

perquè el Constitucional té la facultat<br />

d’acordar la suspensió de l’execució si<br />

li ho demanen. Potser hauríem acabat<br />

al mateix lloc, no dic que no, però llavors<br />

el Suprem no hauria estat tan segur<br />

d’executar.<br />

—Ara el govern ha al·legat “impossibilitat<br />

legal” de complir la sentència a<br />

l’empara de l’article 105. Hi veieu cap<br />

possibilitat?<br />

—No. Al TSJC, no hi veig recorregut.<br />

Entenc que l’estratègia del govern és<br />

fer aquest decret en què diuen que no hi<br />

ha percentatges, però que revisaran els<br />

projectes. La llei pretén que no hi hagi<br />

cap sentència inexecutable. Les que no<br />

s’executen de manera directa s’executen<br />

indirectament, per exemple, via indemnitzacions.<br />

La sentència diu 25%, i, per<br />

tant, no hi pot haver execució subsidiària.<br />

Per això entenc que el decret llei del govern<br />

no paralitza l’execució. L’execució<br />

difícilment es pot paralitzar. Crec que el<br />

tribunal no els farà cas, però no dic els<br />

arguments pels quals no els farà cas per<br />

no donar pistes.<br />

—Amb el decret llei aprovat, les direccions<br />

<strong>dels</strong> centres queden protegides?<br />

—És que les direccions <strong>dels</strong> centres ja<br />

estan protegides sense el decret llei. No<br />

tenen cap responsabilitat. Cap director de<br />

cap centre no pot tenir cap problema amb<br />

aquesta sentència. Perquè la sentència no<br />

condemna cap director de centre ni estableix<br />

cap obligació. La sentència només<br />

obliga la Generalitat a posar prendre les<br />

mesures necessàries perquè s’apliqui el<br />

25% de castellà.<br />

Benet Salellas: “Si acceptem el 25%,<br />

ens demanaran el 50%”<br />

—I si un centre només vol impartir en<br />

castellà l’assignatura de castellà i hi ha<br />

un inspector que ho denuncia?<br />

—La inspecció és de la Generalitat. La<br />

inspecció estatal només pot controlar<br />

que la Generalitat compleixi les seves<br />

competències, i no pot inspeccionar els<br />

centres. I la inspecció de la Generalitat<br />

tampoc no pot dir als centres què han de<br />

fer, tot i que ho fan i els fan cas. Els centres<br />

s’autoregulen i el consell escolar és<br />

autònom per a fixar el projecte educatiu;<br />

el claustre de professors és autònom a<br />

l’hora de fixar els criteris pedagògics. I<br />

els professors, d’acord amb el projecte<br />

lingüístic i amb els criteris pedagògics,<br />

ofereixen l’ensenyament.<br />

—I en cap cas no poden ser sancionats?<br />

—Escoles com la de Canet, que han rebut<br />

una ordre directa del tribunal adreçada a<br />

un director. Si el director no ho compleix,<br />

sí que el poden sancionar. Això ho podria<br />

cobrir perfectament el departament,<br />

igual que ha fet el Departament d’Economia<br />

amb els encausats al Tribunal de<br />

Comptes. Però encara hi ha d’haver molt<br />

recorregut per arribar aquí. Jo de moment<br />

diria als directors de centres que, ara per<br />

ara, la pel·lícula no els afecta.<br />

Jo de moment diria als<br />

directors de centres que, ara<br />

per ara, la pel·lícula no els<br />

afecta


44<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

REPORTATGE<br />

Solar flotant, la renovable que pot<br />

produir la meitat de l’electricitat<br />

mundial<br />

El govern espanyol té previst d’implantar-la en set embassaments del país ·<br />

El conflicte amb el sector turístic i agropecuari pot créixer<br />

MARC BELZUNCES<br />

Alemanya vol fer servir els llacs artificials fruit de les antigues mines de carbó per desplegar plantes solars flotants. BAYWA RE


45<br />

REPORTATGE<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

Fins ara s’havia optat per instal·lar<br />

plaques solars en terra<br />

ferma perquè era l’opció més<br />

econòmica i senzilla, tant sobre<br />

el terreny com sobre les<br />

teulades. Tanmateix, gràcies<br />

a l’abaratiment progressiu,<br />

algunes instal·lacions més<br />

complexes i cares comencen<br />

a ser viables. L’exemple més<br />

clar és l’eòlica marina, que<br />

s’expandeix en massa arreu<br />

del planeta. Malgrat tot, fins<br />

ara no s’havia considerat de<br />

fer igual amb la solar, és a dir,<br />

posar plaques sobre l’aigua.<br />

Però això va canviant ben de<br />

pressa. Uns quants estudis<br />

científics argumenten que la<br />

solar flotant podria produir<br />

fins a la meitat de la demanda<br />

d’electricitat mundial actual.<br />

Mentrestant, el govern<br />

espanyol, en el marc de les<br />

mesures per a reduir la factura<br />

energètica i la dependència<br />

del gas rus, ha presentat un<br />

projecte de decret que preveu<br />

implantar unes quantes<br />

plantes solars flotants en embassaments,<br />

inclosos set del<br />

nostre país. Tot seguit analitzem<br />

els avantatges i inconvenients<br />

d’una tecnologia que<br />

podria canviar completament<br />

el panorama energètic.<br />

Un potencial enorme<br />

Una de les polèmiques freqüents<br />

al voltant de les renovables<br />

és l’espai que ocupen<br />

i el seu impacte visual. Les<br />

instal·lacions renovables entren<br />

en competència amb més<br />

activitats –econòmiques o de<br />

lleure– que es desenvolupen<br />

sobre els mateixos terrenys.<br />

Per aquest motiu l’atenció es<br />

desvia cap a la mar, lluny <strong>dels</strong><br />

nuclis habitats. Posar plaques<br />

solars surant a la mar és una<br />

evolució lògica. Tanmateix,<br />

és un medi força hostil i per<br />

això l’atenció, ara per ara,<br />

se centra a usar superfícies<br />

Uns quants<br />

estudis científics<br />

argumenten que<br />

la solar flotant<br />

podria produir<br />

fins a la meitat<br />

de la demanda<br />

d’electricitat<br />

mundial actual<br />

L’energia solar flotant té un gran potencial arreu del món. BANC MUNDIAL


46<br />

REPORTATGE<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

aquàtiques més benignes: els<br />

llacs artificials <strong>dels</strong> embassaments.<br />

Tenen uns quants<br />

avantatges: el més obvi és<br />

que no hi ha onades i l’aigua<br />

és dolça, i no pas salada, que<br />

és més corrosiva. A més, els<br />

embassaments generalment<br />

tenen una central hidroelèctrica,<br />

cosa que vol dir que ja<br />

disposen de la infrastructura<br />

d’evacuació d’electricitat a la<br />

xarxa general i no cal fer-ne<br />

de noves per connectar-hi les<br />

plaques solars.<br />

A Corea del Sud es planifica la planta solar flotant més gran del món a l’estuari de Saemangeum,<br />

Un altre avantatge és que els<br />

embassaments són sistemes<br />

aquàtics antropitzats (no naturals),<br />

que generalment són<br />

degradats ambientalment. La<br />

solar flotant pot ajudar a mitigar<br />

inconvenients com ara<br />

l’eutrofització, causada per<br />

un excés de nutrients –generalment<br />

proporcionats per les<br />

restes d’aigües residuals urbanes,<br />

industrials o de camps<br />

de conreu, que n’arrosseguen<br />

els fertilitzants. Això pot fer<br />

que els organismes que fan la<br />

fotosíntesi a partir de la llum<br />

solar creixin desmesuradament,<br />

com ara les algues, que<br />

donen un color verd característic<br />

a l’aigua i fan que hi hagi<br />

menys oxigen, cosa que afecta<br />

negativament els peixos –<br />

que es poden asfixiar. Cobrir<br />

una part <strong>dels</strong> embassaments<br />

amb plaques solars disminueix<br />

la llum solar que arriba a<br />

aquests organismes i pot fer<br />

que l’eutrofització es redueixi.<br />

Tanmateix, en aquesta<br />

primera fase d’implantació,<br />

generalment primer se’n fa<br />

un desplegament petit, com<br />

a prova, abans d’expandir-la.<br />

És un <strong>dels</strong> pocs inconvenients<br />

potencials de la solar flotant:<br />

saber com afecta la disminució<br />

de llum solar en els<br />

sistemes aquàtics. Val a dir<br />

que això no és nou en l’àmbit<br />

solar: en l’agrivoltaica, en què<br />

es combinen plaques solars<br />

i conreus, s’analitza la quantitat<br />

de llum necessària per<br />

a les plantes, i la instal·lació<br />

solar es dimensiona adequadament,<br />

tant en nombre de<br />

plaques, com en l’espai que<br />

s’hi deixa.<br />

que aprofitarà la protecció del dic marí més llarg del món. GOOGLE<br />

Hi ha més avantatges, com<br />

ara una velocitat d’instal·<br />

lació més gran o no ocupar<br />

terreny dedicat a uns altres<br />

usos. Les plaques solars<br />

s’instal·len en estructures<br />

flotants que s’introdueixen<br />

fàcilment a l’aigua i es desplacen<br />

surant fins a la posició<br />

final. En qualsevol moment<br />

es poden moure o treure de<br />

l’aigua, per exemple per fer<br />

Els embassaments generalment tenen una<br />

central hidroelèctrica, cosa que vol dir que<br />

ja disposen de la infrastructura d’evacuació<br />

d’electricitat a la xarxa general i no cal ferne<br />

de noves per connectar-hi les plaques<br />

solars<br />

tasques de manteniment importants,<br />

per seguretat arran<br />

d’avingudes del riu. També es<br />

poden retirar de pressa si es<br />

considera que tenen efectes<br />

no desitjats. La solar flotant<br />

també pot servir per a bombar<br />

aigua a l’embassament<br />

en moments de màxima producció<br />

renovable i després<br />

fer anar aquesta aigua a la<br />

central hidroelèctrica i produir<br />

electricitat durant la nit<br />

o quan no hi hagi tanta producció.<br />

A la pràctica, vol dir<br />

fer que l’embassament actuï<br />

de bateria. També cal considerar<br />

que els embassaments<br />

acumulen aigua, un bé molt<br />

preuat, però que, com que és<br />

a l’aire lliure, s’evapora i se’n<br />

perd una part, que pot arribar<br />

a ser molt gran segons el clima<br />

i l’estació de l’any. Cobrir<br />

una part <strong>dels</strong> embassaments<br />

amb plaques solars ajuda a<br />

disminuir l’evaporació i per-


47<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

REPORTATGE<br />

met de conservar milions de<br />

litres d’aigua.<br />

A més, l’aigua de l’embassament<br />

ajuda a refrigerar les<br />

plaques solars, cosa que fa<br />

produir més electricitat –entre<br />

un 5% i un 15%, atès que<br />

perden rendiment amb temperatures<br />

elevades–, no tenen<br />

ombres i es mantenen més<br />

temps netes –perquè no hi<br />

ha arriba tanta pols– i la neteja<br />

es pot fer aprofitant l’aigua<br />

que tenen a sota –sense<br />

malbaratar-ne. Tot plegat pot<br />

compensar que la solar flotant<br />

sigui un 20%-25% més<br />

cara que no pas la solar sobre<br />

terreny. Malgrat això, el seu<br />

potencial és enorme. L’any<br />

2020, un estudi del Laboratori<br />

d’Energies Renovables<br />

(NREL) <strong>dels</strong> EUA, va determinar<br />

que la solar flotant podria<br />

canviar el sistema energètic<br />

mundial tal com el coneixem<br />

avui i proporcionar fins al<br />

50% de la demanda d’electricitat.<br />

Els científics van<br />

estimar que, arreu del planeta<br />

i solament considerant<br />

els embassaments artificials<br />

amb centrals hidroelèctriques<br />

(en van comptar 379.068),<br />

es poden instal·lar 7,6 TW de<br />

potència, amb un potencial<br />

de producció de 10.600 TWh.<br />

Els investigadors reconeixen<br />

que és la banda superior –més<br />

optimista– de l’estimació,<br />

però en unes quantes parts<br />

del món ja es considera de fer<br />

instal·lacions més enllà <strong>dels</strong><br />

embassaments, directament<br />

a l’oceà. Especialment, dins<br />

els parcs eòlics marins que ja<br />

existeixen, bo i aprofitant-ne<br />

la infrastructura de connexió<br />

amb la xarxa elèctrica. La solar<br />

flotant també es considera<br />

El 2020 hi havia una potència instal·lada de 3 GW, mentre que la<br />

predicció <strong>dels</strong> analistes és que s’arribi als 11 GW el 2025 solament<br />

considerant els projectes que ara per ara són en fase<br />

de planificació o en construcció<br />

de gran potencial a les zones<br />

prop de l’equador, on no<br />

acostuma a fer vent i l’eòlica<br />

marina no seria viable.<br />

L’expansió mundial<br />

La solar flotant es va començar<br />

a implantar a molt petita<br />

escala entre el 2007 i el 2013.<br />

Tanmateix, ha crescut significativament<br />

a partir del 2016.<br />

El 2020 hi havia una potència<br />

instal·lada de 3 GW, mentre<br />

que la predicció <strong>dels</strong> analistes<br />

és que s’arribi als 11 GW el<br />

2025 solament considerant<br />

els projectes que ara per ara<br />

són en fase de planificació o<br />

en construcció. La implantació<br />

és centrada a l’Àsia. L’estiu<br />

passat, el govern de l’illa<br />

indonèsia de Batam, situada<br />

entre l’estret de Malacca<br />

i Singapur, va presentar el<br />

projecte de la planta solar flotant<br />

més gran plantejada fins<br />

aleshores: una instal·lació<br />

de 2,2 GW distribuïda sobre<br />

1.600 hectàrees (16 km 2 ) en un<br />

embassament d’aigua dolça,<br />

amb una producció estimada<br />

de 2.600 GWh anuals, que fa<br />

empetitir fins i tot les instal·lacions<br />

comunes a terra<br />

ferma. A més, tindrà una bateria<br />

de 4 GWh i el projecte<br />

que costarà uns 2.000 milions<br />

de dòlars. Corea del Sud, per<br />

la seva banda, té plans per a<br />

superar aquesta xifra. A la mar<br />

Groga, dins l’estuari delimitat<br />

pel dic marí més llarg del<br />

món, a Saemangeum, planegen<br />

de construir-hi una<br />

planta solar flotant marina<br />

de 2,7 GW de potència i 300<br />

MW d’eòlica marina, dins una<br />

àrea de 409 km 2 .<br />

L’Índia no vol ser menys i el<br />

2019 ja feia plans per construir<br />

una planta solar flotant<br />

d’1 GW, la més gran<br />

fins aleshores proposada, a<br />

l’estat de Madhya Pradesh,<br />

dins l’embassament més gran<br />

del país (Indira Sagar). Però<br />

Als <strong>Països</strong> Baixos es fan proves per dur a mar oberta la solar flotant. SOLARDUCK


48<br />

REPORTATGE<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

més enllà d’aquests projectes,<br />

pendents de fer-se realitat,<br />

la Xina enguany ha inaugurat<br />

l’ampliació d’una planta<br />

solar fotovoltaica en un embassament<br />

de la província de<br />

Shandong, a Dezhou. El novembre<br />

del 2020 va començar<br />

a funcionar la primera fase,<br />

amb 200 MW de potència i una<br />

bateria de 8 MWh. La segona<br />

fase d’ampliació ha consistit<br />

en 120 MW addicionals de<br />

solar flotant i 100 MW d’eòlica.<br />

Mentrestant, a Singapur,<br />

la ciutat-estat superpoblada<br />

i amb molt poca superfície,<br />

s’ha inaugurat una planta flotant<br />

amb 122.000 plaques (60<br />

MW de potència), que ocupa<br />

la mida de 45 camps de futbol,<br />

dins un embassament.<br />

El país, que vol quadruplicar<br />

la producció solar, construeix<br />

4 plantes solars flotants<br />

més. Mentrestant, Tailàndia<br />

té la planta solar flotant<br />

més gran del món, amb<br />

144.000 plaques, que ocupa<br />

una superfície equivalent a<br />

70 camps de futbol, dins un<br />

embassament. La gestió de la<br />

producció és integrada amb<br />

la de l’embassament. El país<br />

asiàtic vol fer-ne 14 més fins<br />

el 2037.<br />

Al nostre continent, convé<br />

de destacar la inauguració a<br />

principi de maig de la planta<br />

flotant a l’embassament<br />

d’Alqueva, a Portugal –el de<br />

més superfície d’Europa occidental.<br />

Després d’una prova<br />

pilot, s’ha ampliat a 12.000<br />

plaques solars (5 MW de potència).<br />

La planta produirà<br />

7,5 GWh anuals, i s’espera<br />

que es complementi amb una<br />

bateria que emmagatzemi<br />

2 GWh l’any. La intenció és<br />

fer-ne una segona ampliació,<br />

amb 70 MW de potència<br />

addicional. Alemanya, per la<br />

seva banda, vol aprofitar els<br />

llacs artificials fruit de l’abandonament<br />

de les mines de<br />

carbó a cel obert. L’Institut<br />

Fraunhofer estima un potencial<br />

tècnic de 56 GW, que<br />

rebaixa a 2,7GW de potencial<br />

econòmic una vegada descomptada<br />

l’afectació sobre el<br />

turisme i els plans de conservació<br />

ambiental. En calculen<br />

una potència d’1,33 MW per<br />

hectàrea, la disponibilitat de<br />

500 llacs artificials de mines<br />

–principalment als estats de<br />

l’est– i una ocupació de tan<br />

sols el 4,9% de la superfície<br />

<strong>dels</strong> llacs.<br />

Als <strong>Països</strong> Baixos, el 2019 van<br />

inaugurar una planta solar<br />

flotant de 14,5 MW de potència<br />

prop de la ciutat de Zwolle,<br />

que van construir en tan sols 6<br />

setmanes. La tercera del país<br />

després d’haver-ne fet una<br />

de 2 MW a Weperpolder i una<br />

altra de 8,4 MW a Tynaarlo,<br />

en pocs mesos. El potencial<br />

és enorme, ateses les àrees<br />

marines tancades pels dics<br />

artificials a la zona costanera.<br />

Tanmateix, volen anar més<br />

enllà i ja dissenyen instal·lacions<br />

solars flotants resistents<br />

a huracans, cosa que<br />

podria canviar completament<br />

el panorama de la indústria<br />

renovable. La seva intenció<br />

és fer plantes solars flotants<br />

de 10 MW de potència i de<br />

240 metres per 240 metres,<br />

equivalent a un molí marí. No<br />

són els únics que opten per<br />

aprofitar les vastíssimes àrees<br />

marines. Un consorci belga ha<br />

començat un projecte per<br />

a desenvolupar plataformes<br />

solars oceàniques aplicades<br />

a la mar del Nord i capaces<br />

de resistir onades d’alçàries<br />

considerables. Finalment,<br />

a Suïssa han fet la primera<br />

planta solar flotant en alçada,<br />

a 1.810 metres d’altura<br />

dins un embassament. Això<br />

li proporciona més eficiència<br />

en relació amb les plantes al<br />

nivell de la mar (la llum és més<br />

forta perquè ha traspassat<br />

menys atmosfera), i a més la<br />

neu <strong>dels</strong> voltants fa de mirall<br />

i reflecteix més llum. La temperatura<br />

també és més baixa<br />

i, a més, les plaques són bifocals<br />

(per totes dues bandes) i<br />

també recullen la llum que es<br />

reflecteix a l’aigua. Tot plegat<br />

fa que produeixi un 50% més<br />

d’electricitat que no pas una<br />

planta convencional a menys<br />

altura.<br />

El potencial als <strong>Països</strong><br />

<strong>Catalans</strong><br />

Les iniciatives de tots aquests<br />

països mostren el gran potencial<br />

que hi ha per aquesta<br />

tecnologia al nostre país. Ara,<br />

de moment els nostres governs<br />

no tenen plans al respecte,<br />

si més no de públics.<br />

D’entrada, caldrà analitzar en<br />

quins embassaments i llacs<br />

artificials és factible d’implantar-la.<br />

En una segona<br />

fase, i si el desenvolupament<br />

de plataformes marines és<br />

reeixit, caldrà considerar el<br />

potencial de les badies més<br />

protegides de les inclemències<br />

marítimes, com ara les<br />

del Delta de l’Ebre, Roses,<br />

Alcúdia, Pollença i Palma.<br />

No obstant això, en un país<br />

eminentment turístic com el<br />

nostre, pot ser el desencadenant<br />

de polèmiques, també<br />

amb el sector pesquer.<br />

Convé de destacar<br />

la inauguració a<br />

principi de maig<br />

de la planta flotant<br />

a l’embassament<br />

d’Alqueva, a<br />

Portugal –el de<br />

més superfície<br />

d’Europa<br />

occidental


49<br />

REPORTATGE<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

De fet, es pot considerar que<br />

el conflicte ja ha començat. El<br />

govern espanyol ha presentat<br />

un projecte de decret per a la<br />

solar flotant en què proposa<br />

licitacions fins de 25 anys<br />

en 105 embassaments. Això<br />

afectaria 7 embassaments del<br />

nostre país. A Oliana (l’Alt Urgell,<br />

riu Segre) s’instal·laria<br />

una planta de 43 hectàrees,<br />

un 15% de les 285 hectàrees<br />

totals de l’embassament.<br />

Una altra planta aniria a l’embassament<br />

de Guiamets, (el<br />

Priorat, riera de Capçanes);<br />

n’ocuparia 3 hectàrees, un<br />

4% de les 62 totals. L’embassament<br />

de Rialb (el Pallars<br />

Sobirà, riu Segre) tindria una<br />

planta de 63,8 hectàrees, un<br />

5% de les 1.276 del llac artificial.<br />

A Beniarrés (el Comtat,<br />

riu Serpis), es faria una planta<br />

de 24 hectàrees, el 15% de les<br />

157 de l’embassament. Bellús<br />

(la Vall d’Albaida, riu Albaida)<br />

allotjaria la planta més gran<br />

del país, amb 64,2 hectàrees,<br />

que ocuparien un 15% de la<br />

superfície del llac artificial.<br />

L’embassament de Regajo<br />

(l’Alt Palància, riu Palància)<br />

tindria la instal·lació flotant<br />

més petita, amb 2,2 hectàrees,<br />

un 5% de les 45 totals.<br />

Finalment, l’embassament<br />

de Forata (la Foia de Bunyol,<br />

riu Magre) allotjaria 7 hectàrees<br />

sobre 141, un 5% de taxa<br />

d’ocupació. Segons el govern<br />

espanyol, tots 7 tenen mala<br />

qualitat de les aigües, causada<br />

per l’eutrofització.<br />

A l’embassament de Bellús (la Vall d’Albaida), el govern espanyol vol fer-hi la planta solar<br />

temor a les possibles conseqüències<br />

negatives. Consideren<br />

que afectaria l’incipient<br />

turisme rural d’aquestes zones,<br />

desenvolupat al voltant de<br />

les activitats d’esbarjo aquàtic<br />

dins els embassaments i que<br />

té uns potencials impactes<br />

ambientals negatius. De fet, el<br />

govern espanyol mateix reconeix<br />

que calen estudis sistemàtics<br />

i programes de seguiment<br />

i que se n’ha de fer una<br />

implantació cautelosa. Tanmateix,<br />

cal tenir en compte<br />

flotant més gran del país. GOOGLE<br />

que les taxes d’ocupació <strong>dels</strong><br />

embassaments van en la línia<br />

d’uns altres països i que les<br />

plaques es poden redistribuir<br />

dins l’embassament, separar<br />

o fins i tot retirar de manera<br />

immediata i fàcil si se’n<br />

detecten efectes no desitjats.<br />

Malgrat això, som davant el<br />

perill que es reprodueixi el<br />

conflicte entre el sector renovable,<br />

per una banda, i el turístic<br />

i pesquer, per una altra.<br />

Amb l’amenaça de paralitzar<br />

una tecnologia molt prometedora<br />

que, mentrestant, es<br />

va estenent ràpidament arreu<br />

del món. I el perill addicional<br />

que sigui el govern espanyol<br />

qui acabi decidint com i on<br />

s’implanta.<br />

Enfront d’aquests plans del<br />

govern espanyol, en unes<br />

quantes zones de l’estat espanyol<br />

s’articulen moviments<br />

d’oposició del sector turístic,<br />

que demanen moratòries pel<br />

Som davant el perill que es reprodueixi el conflicte entre el sector<br />

renovable, per una banda, i el turístic i pesquer, per una altra.<br />

Amb l’amenaça de paralitzar una tecnologia molt prometedora<br />

que, mentrestant, es va estenent ràpidament arreu del món


50<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

REPORTATGE<br />

Els maçons:<br />

reservats, discrets i exposats<br />

al Palau Robert<br />

Fins el 28 d’agost es pot veure al Palau Robert “Maçons!”, una exposició que presenta<br />

la història i les característiques més singulars de la maçoneria d’una manera que fins<br />

ara ací no havíem pogut veure · Joan Josep Isern l’ha visitada i ens explica les seves<br />

impressions


51<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

REPORTATGE<br />

JOAN JOSEP ISERN<br />

Quan vaig saber que el Palau<br />

Robert acolliria una exposició<br />

sobre els maçons, em va<br />

venir a la memòria el primer<br />

contacte directe i fiable que<br />

vaig tenir amb ells, més enllà<br />

<strong>dels</strong> inefables “contubernis<br />

judeo-maçònics” que la gent<br />

de la meva generació (i d’unes<br />

quantes més) vàrem haver<br />

de patir. Va ser fa deu anys,<br />

gràcies a la gent de Literat<br />

Tours, que acabava de muntar<br />

un circuit dedicat a la Barcelona<br />

maçònica.<br />

La proposta –que em consta<br />

que encara avui mantenen<br />

en programa– oferia, aleshores,<br />

diverses variants. Una<br />

era un recorregut a peu per<br />

Ciutat Vella que s’acabava al<br />

Pla del Palau, tot seguint la<br />

presència en diversos monuments<br />

i edificis de símbols<br />

maçònics visibles, camuflats<br />

o deformats. Una segona variant<br />

consistia en un passeig pel<br />

Parc Güell cercant uns quants<br />

vestigis d’aquesta simbologia<br />

que estan escampats per tot<br />

el recinte. La tercera era la<br />

visita a un temple maçònic.<br />

Una experiència guiada per<br />

membres de la mateixa lògia<br />

–crec recordar que era al carrer<br />

d’Avinyó–, que es posaven<br />

a disposició <strong>dels</strong> visitants per<br />

atendre totes les consultes<br />

que els volguéssim formular.<br />

Al temple maçònic<br />

No es tractava, per tant, d’una<br />

visita turística convencional<br />

sinó d’una àmplia presa de<br />

contacte, tant amb la maçoneria,<br />

entesa com un conjunt<br />

de doctrines i de rituals,<br />

com amb els seus membres,<br />

aquella vegada tres homes i<br />

una dona que varen explicar la<br />

història i l’ideari de la maçoneria,<br />

la simbologia que l’envolta<br />

i la manera com els seus<br />

membres treballen per assolir<br />

“la recerca de la veritat, l’estudi<br />

de l’ètica i la pràctica de<br />

la solidaritat”.<br />

Segons les notes que vaig<br />

prendre, la maçoneria és una<br />

institució a) filantròpica, b)<br />

filosòfica i c) progressista,<br />

que estimula entre els seus<br />

seguidors a) la recerca de la<br />

veritat, b) l’estudi de l’ètica i<br />

c) la pràctica de la solidaritat. I<br />

que, a conseqüència de tot això<br />

que acabo de dir, aspira a la<br />

millora (material i moral) i al<br />

perfeccionament (espiritual,<br />

intel·lectual i social) de tota la<br />

humanitat.<br />

Per aconseguir aquests objectius,<br />

fixa tres principis que<br />

tots els maçons han de seguir:<br />

a) la tolerància mútua,<br />

b) el respecte (als altres i a<br />

un mateix) i c) la llibertat de<br />

consciència. Resumint encara<br />

més, m’atreviria a dir<br />

que es tracta d’assolir aquell<br />

ternari que va inspirar la Revolució<br />

Francesa –la llibertat,<br />

la igualtat i la fraternitat del<br />

gènere humà– per mitjà del<br />

coneixement i del creixement<br />

interior de cada individu.<br />

La impressió que vaig treure<br />

de tot plegat era que allí es<br />

reunia un seguit de persones<br />

seguint uns rituals i uns sig-<br />

PALAU ROBERT<br />

La maçoneria és<br />

una institució<br />

a) filantròpica,<br />

b) filosòfica i c)<br />

progressista, que<br />

estimula entre els<br />

seus seguidors a) la<br />

recerca de la veritat,<br />

b) l’estudi de l’ètica<br />

i c) la pràctica de la<br />

solidaritat


52<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

REPORTATGE<br />

nes externs molt determinats<br />

–i, si se’m permet l’expressió,<br />

peculiars (però també ho<br />

són, de “peculiars”, la proclamació<br />

d’un doctor honoris<br />

causa, una missa solemne o<br />

l’obertura de l’any judicial)–<br />

amb l’objectiu de debatre –<br />

ells fan servir molt sovint el<br />

verb treballar– sobre assumptes<br />

que els eren pròxims com<br />

a persones i com a col·lectiu<br />

(però amb dos temes vedats:<br />

la política i la religió) i amb el<br />

compromís que, quan sortia<br />

de la trobada, cada membre<br />

“expandís la llum rebuda” en<br />

el seu àmbit quotidià.<br />

“Alguna cosa més...”<br />

Crec que no vaig fer curt a<br />

l’hora de formular preguntes<br />

als amables i pacients germans<br />

maçons que ens varen<br />

acollir, però he de confessar<br />

que vaig tenir la impressió que<br />

allò no ho era tot. Que malgrat<br />

la prolixitat de les seves respostes<br />

i l’interès a aclarir els<br />

dubtes que teníem hi havia<br />

alguna cosa més que no ens explicaven.<br />

Potser perquè ningú<br />

de nosaltres va arribar a fer la<br />

pregunta que calia. O potser<br />

perquè, amb independència<br />

de la perspicàcia del grup de<br />

visitants, aquesta part ha de<br />

restar obligatòriament velada<br />

als ulls <strong>dels</strong> profans.<br />

Poc després d’aquesta visita,<br />

en vaig escriure una breu<br />

ressenya en el meu bloc i una<br />

de les persones que em va<br />

contestar va ser un conegut<br />

poeta català que em va dir:<br />

“Efectivament, hi ha alguna<br />

cosa més, t’ho asseguro”,<br />

alhora que em recomanava<br />

la lectura de La Tecnología<br />

Masónica. Su verdadero poder,<br />

una flamant novetat d’aquells<br />

mateixos dies escrita per Florencio<br />

Serrano –un maçó amb<br />

importants responsabilitats,<br />

tal com es detalla a la solapa–<br />

i publicada en una editorial<br />

cordovesa. Un llibre que em va<br />

interessar força perquè defugia<br />

la faramalla new age amb<br />

què de vegades s’embolcallen<br />

les disciplines que miren<br />

d’anar una mica més enllà de<br />

la prosaica realitat que ens<br />

envolta.<br />

Es tracta d’assolir aquell ternari que va<br />

inspirar la Revolució Francesa: la llibertat,<br />

la igualtat i la fraternitat del gènere humà<br />

PALAU ROBERT


53<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

REPORTATGE<br />

PALAU ROBERT<br />

Sobre la dimensió religiosa,<br />

Florencio Serrano escriu<br />

(tradueixo del castellà): “La<br />

maçoneria no és una religió,<br />

ni un substitut de la religió.<br />

Requereix als seus adeptes la<br />

creença en un Ésser Suprem<br />

del qual, tanmateix, no ofereix<br />

una pròpia doctrina de<br />

fe. La maçoneria és oberta als<br />

homes de qualsevol fe religiosa.<br />

Durant els treballs de<br />

Lògia és prohibit de discutir<br />

de religió” (p. 63), “la maçoneria<br />

no és una religió ni<br />

una espècie de sincretisme<br />

religiós ni tampoc un intent<br />

ecumènic d’unificar posicions<br />

entre les diferents religions”<br />

(p. 65), “no hi ha cap cel ni cap<br />

infern maçònic. [...] No ofereix<br />

la salvació després de la<br />

mort. [...] No posseeix l’única<br />

veritat. [...] No existeix un déu<br />

maçònic” (p. 68).<br />

Un munt d’arguments que, si<br />

més no, serveixen per a saber<br />

quina cosa no és la maçoneria<br />

respecte del pensament religiós.<br />

Per tancar aquesta part<br />

introductòria, reprodueixo,<br />

a tall de resum, una descripció<br />

que em sembla prou<br />

aclaridora (tot advertint que<br />

en la traducció he procurat<br />

mantenir la tortuosa redacció<br />

original): “La qüestió a què<br />

apunta la maçoneria és potser<br />

en aparença menys espectacular,<br />

però tremendament<br />

transformadora i beneficiosa:<br />

la transformació profunda<br />

i integral d’un mateix<br />

amb la finalitat de beneficiar<br />

tots els éssers vius i en què<br />

les diverses visions sobre la<br />

vida, l’existència i la implantació<br />

de millores humanes i<br />

socials no caigui en la lluita<br />

i l’enfrontament directe<br />

o disfressat i sense treva de<br />

les estructures convencionals<br />

abans esmentades i en què,<br />

en general –i encara que ens<br />

venguin el contrari–, s’acaba<br />

perjudicant una gran majoria<br />

i beneficiant uns pocs en detriment<br />

d’aquesta majoria”<br />

(p. 296).<br />

“Maçons!”, al Palau Robert<br />

Equipat amb aquests antecedents,<br />

em va faltar temps<br />

per visitar l’exposició “Maçons!”<br />

(amb signe d’exclamació,<br />

com aquell que crida<br />

“En guàrdia!”) que es pot<br />

veure fins el 28 d’agost a la<br />

Sala 1 del Palau Robert. Una<br />

exposició que, tal com pregona<br />

el seu subtítol, tracta<br />

d’una institució que ja té uns<br />

quants segles d’existència,<br />

però que ens és presentada<br />

amb una mirada actual. És a<br />

dir, pensada per a uns ciutadans<br />

que poden trobar per la<br />

xarxa molts d’aquells detalls<br />

amagats que fins no fa gaires<br />

dècades donaven a la maçoneria<br />

un aire secret i, per què<br />

no dir-ho, fins i tot tèrbol.<br />

Hi ha unes quantes idees bàsiques<br />

que a “Maçons!” són<br />

molt ben explicades. Una és<br />

que, a diferència de les sec-


54<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

REPORTATGE<br />

tes amb les quals sovint se la<br />

compara, de la maçoneria és<br />

bastant més fàcil sortir-ne<br />

que entrar-hi. Un ingrés que<br />

es consuma –quan es consuma–<br />

després d’un procés<br />

força exigent encaminat a escatir<br />

la voluntat, intencions i<br />

manera de ser del candidat.<br />

Una altra idea bàsica que es<br />

respira entre aquelles quatre<br />

parets és que la societat maçònica<br />

és reservada i discreta,<br />

sí; però no secreta. Una característica<br />

necessària i fàcil<br />

de comprendre quan anem a<br />

l’espai dedicat al fets històrics<br />

clau esdevinguts entre el 1707<br />

i el 1936 i ens adonem de dues<br />

coses: que, amb protagonismes<br />

diversos, la maçoneria<br />

és present en moments de la<br />

història tan singulars com ara<br />

la declaració d’independència<br />

<strong>dels</strong> Estats Units (1776), la<br />

Revolució Francesa (1789) i la<br />

Segona República espanyola<br />

(1931), i que en aquells llocs on<br />

els absolutismes, les dictadures<br />

o les doctrines basades en<br />

el pensament únic triomfen,<br />

els maçons són considerats<br />

enemics i, en conseqüència,<br />

s’han d’eclipsar. Just en<br />

aquest punt és on s’entén el<br />

concepte del “gran arquitecte<br />

de l’univers” a què el maçó<br />

arriba a través d’un procés de<br />

reflexió i raonament personal<br />

situat als antípodes d’allò<br />

que coneixem com acceptar<br />

un postulat perquè, senzillament,<br />

és “dogma de fe”.<br />

maçó i patró de la Biblioteca<br />

Arús– han sabut treure molt<br />

profit de l’espai no gaire generós<br />

–en metres quadrats–<br />

de què disposaven. Per mitjà<br />

d’un recorregut serpentejant<br />

que comença a l’edat mitjana,<br />

temps de les grans catedrals<br />

i <strong>dels</strong> oficis relacionats amb<br />

la construcció, ens dóna la<br />

benvinguda el so de les eines<br />

<strong>dels</strong> picapedrers desbastant<br />

la pedra fins a convertir-la<br />

en l’element perfectament<br />

escairat que fa paret: el símbol<br />

fonamental de la maçoneria.<br />

A continuació, entrem en una<br />

sala que en un costat exhibeix<br />

un detallat quadre cronològic<br />

(amb un parell de pantalles<br />

incrustades en què es poden<br />

veure entrevistes amb experts)<br />

i en l’altre una galeria<br />

de personatges històrics que<br />

varen ser maçons i que van<br />

de Montesquieu a Franklin<br />

fins a Josephine Baker i Harpo<br />

Marx, passant per Churchill i<br />

el president Companys.<br />

Una altra sala acull una mostra<br />

<strong>dels</strong> mites i calúmnies esgrimits<br />

d’un segle ençà contra<br />

la maçoneria amb la projecció<br />

de tres pel·lícules d’èpoques<br />

diferents i un seguit de llibres<br />

i pamflets sobre la qüestió.<br />

En aquest punt és oportú esmentar<br />

Rossend Arús (<strong>18</strong>44-<br />

<strong>18</strong>91), veritable pare de la maçoneria<br />

catalana i fundador<br />

de la biblioteca que porta el<br />

seu nom en el passeig de Sant<br />

Joan de Barcelona, referència<br />

inevitable per a llibres i documents<br />

sobre l’anarquisme, els<br />

moviments obrers i, és clar, la<br />

maçoneria.<br />

Per un passadís arribem a<br />

l’espai <strong>dels</strong> rituals. A una banda,<br />

hi veiem mandils, espases,<br />

collars, martells, quadres al·<br />

legòrics, escaires, compas-<br />

Una exposició que, tal com pregona el seu subtítol, tracta d’una<br />

institució que ja té uns quants segles d’existència, però que ens<br />

és presentada amb una mirada actual<br />

Pedres per a desbastar<br />

Els organitzadors de l’exposició<br />

–el periodista i historiador<br />

Enric Calpena, que n’és<br />

el comissari, i Josep Brunet,<br />

PALAU ROBERT


55<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

REPORTATGE<br />

sos... i a l’altra, dues pantalles<br />

ens mostren uns actors que<br />

escenifiquen els gests rituals<br />

que el candidat ha de seguir<br />

durant la iniciació.<br />

La sala final és la més espectacular<br />

perquè reprodueix de<br />

manera sintètica i aproximada<br />

–és aquí on, a parer meu,<br />

les limitacions d’espai es fan<br />

sentir més– un temple maçònic<br />

amb els elements més<br />

importants situats a l’abast<br />

de l’espectador. Les proporcions<br />

llargada/amplada de la<br />

sala no són les pròpies d’un<br />

temple, cosa que fa desaparèixer<br />

l’harmonia habitual<br />

d’aquests espais. Hi manca,<br />

per exemple, la decoració<br />

del sostre, un element molt<br />

important que reprodueix<br />

la volta celeste, més fosca a<br />

l’occident i més il·luminada<br />

a l’orient, i que a “Maçons!”<br />

s’ha resolt amb un subtil joc<br />

de llums que penso que ni es<br />

percep ni acaba de funcionar.<br />

A més, l’espai d’aquesta sala<br />

és compartit per una pantalla<br />

que mostra les seus maçòniques<br />

més importants del<br />

món, una altra que projecta<br />

un parell de pel·lícules amb<br />

escenes d’iniciació de nous<br />

adeptes en temples maçònics<br />

i encara una tercera, summament<br />

interessant, que aplega<br />

els testimonis d’una dotzena<br />

llarga de conciutadans que<br />

expliquen a cara descoberta<br />

els motius que els varen portar<br />

a formar part de la maçoneria i<br />

els valors que consideren més<br />

importants de la seva decisió.<br />

Per acabar la descripció, diré<br />

que, a més del so <strong>dels</strong> repics<br />

d’eines de picapedrers que,<br />

com he dit més amunt, acull<br />

el visitant tot just entrar, al<br />

llarg del recorregut se sent<br />

una banda sonora formada<br />

per fragments de La flauta<br />

màgica, de Mozart, la Música<br />

maçònica ritual, de Sibelius,<br />

i –encara que sobti a més<br />

d’un– el “You’ll never walk<br />

alone”, cantat per Gerry and<br />

the Pacemakers.<br />

La maçoneria no va ser autoritzada<br />

a l’estat espanyol<br />

fins el 1977 i d’aleshores ençà<br />

una de les seves consignes és<br />

la d’assolir la normalitat. Un<br />

objectiu que aquesta exposició<br />

reforça sense cap mena<br />

de dubte. En principi, les<br />

obligacions de tot maçó són<br />

fàcils de suposar: pagar les<br />

quotes, assistir i prendre part<br />

en les reunions en què treballen<br />

qüestions de discussió<br />

–les “tingudes”– i practicar<br />

un bon comportament; ser<br />

persones exemplars, vaja,<br />

tant en l’esfera personal com<br />

en la social. Si, com em deia<br />

fa deu anys l’amic poeta que<br />

em va escriure, “hi ha alguna<br />

cosa més”, amb això que<br />

ens expliquen al Palau Robert<br />

no ho sabrem. Però, en tot<br />

cas, aquesta exposició presenta<br />

una selecció <strong>dels</strong> trets<br />

més importants del fenomen<br />

maçònic que val la pena que<br />

siguin coneguts per tothom.<br />

El quadern-catàleg<br />

“Maçons!” es complementa<br />

amb un quadern que fa les<br />

funcions de catàleg en què hi<br />

ha informació més ampliada,<br />

com ara una entrevista<br />

a l’esmentat Josep Brunet,<br />

un capítol titulat “Dones i<br />

maçoneria”, que pot donar<br />

molt de joc i, sobretot, una<br />

excel·lent “Anatomia del temple<br />

maçònic”, que descriu de<br />

manera molt completa els mil<br />

i un detalls i símbols que configuren<br />

un espai que, encarat<br />

cap a l’orient, que és d’on ve la<br />

llum, té com a objectiu principal<br />

de representar físicament<br />

una síntesi de l’univers i de<br />

l’ideari maçònic.<br />

Per acabar de donar tota la<br />

informació, diré que la revista<br />

Sàpiens de maig es ven<br />

conjuntament amb aquest<br />

quadern tan recomanable de<br />

tenir a les mans mentre es<br />

fa la visita –igualment recomanable–<br />

de “Maçons!”, la<br />

mostra que tenim a l’abast<br />

fins als darrers dies del mes<br />

d’agost.<br />

La maçoneria no va ser autoritzada a<br />

l’estat espanyol fins el 1977 i d’aleshores<br />

ençà una de les seves consignes és la<br />

d’assolir la normalitat


56<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

REPORTATGE<br />

Gonzalo Boye, vint anys de dignitat<br />

i un segle d’exili<br />

Crònica de l’acte de la Comissió de la Dignitat, que celebra vint anys amb un acte<br />

que gira entorn de l’exili<br />

Gonzalo Boye rebent el premi Dignitat a l’Ateneu Barcelonès. ALBERT SALAMÉ<br />

ANDREU BARNILS<br />

La Comissió de la Dignitat<br />

ha celebrat aquest vespre<br />

els vint anys d’existència a<br />

la mateixa entitat on es va<br />

fundar el 2002, l’Ateneu Barcelonès.<br />

L’entitat, nascuda<br />

per recuperar els papers de<br />

Salamanca, espoliats per les<br />

tropes franquistes el 1939<br />

(objectiu complert en part),<br />

ha omplert la sala en un acte<br />

en què l’exili ha marcat el to,<br />

que molts <strong>dels</strong> premiats amb<br />

el Premi Dignitat hi tenien a<br />

veure: Gonzalo Boye, advocat<br />

<strong>dels</strong> membres del govern exiliats<br />

del 2017 ençà, Valtònyc<br />

o el president Torra, que ha<br />

recollit un <strong>dels</strong> quatre premis.<br />

Julià Gual (1905-1964),<br />

fundador a Catalunya Nord de<br />

la Llibreria Catalana, centre<br />

cultural com pocs, i editor<br />

de Perill a la rereguarda, llibre<br />

del seu amic Joan Peiró,<br />

va ser un <strong>dels</strong> fills de l’exili<br />

de 1936, i ha estat premiat<br />

pòstumament. Els quàquers,<br />

associació religiosa que van<br />

ajudar els republicans durant<br />

la guerra de 1936-1939 (ajuda<br />

que va incloure 150.000<br />

àpats diaris), estudiada per<br />

Rosa Serra; i Toni Miró, el<br />

pintor d’Alcoi compromès<br />

nacionalment (té sèries dedicades<br />

a Lluís Companys) han<br />

completat els premis. Entre<br />

els presents, Laura Borràs,<br />

presidenta del parlament;<br />

Jaume Alonso-Cuevillas;<br />

i David Fernández, que ha<br />

recollit el premi en nom del<br />

pintor Toni Miró.


57<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

REPORTATGE<br />

“Ara que el passat cada vegada<br />

és més present, quan el<br />

franquisme és cada vegada<br />

més viu, aquests llocs, aquesta<br />

gent i aquests records són<br />

els que importen. Jo, encara<br />

que sembli una cosa estranya,<br />

com a advocat seré molt<br />

breu. Ho acostumo a dir als<br />

jutges, però a ells els menteixo,<br />

i a vosaltres no. Agraeixo<br />

el premi sincerament, però el<br />

rebré provisionalment perquè<br />

el lliurem a qui realment el<br />

mereix, que és el president,<br />

la Clara, en Toni, en Lluís i<br />

en Josep Valtònyc.” Aquest<br />

ha estat el discurs de Boye,<br />

d’un minut i setze segons. El<br />

primer premi que rep a Catalunya,<br />

“pel seu compromís en<br />

la defensa del govern exiliats<br />

a Bèlgica, Valtònyic i Torra. I<br />

per la denúncia de la manca<br />

d’imparcialitat de la judicatura<br />

espanyola del Tribunal<br />

Suprem, l’Audiència Nacional<br />

i TSJC, i contra el dret<br />

de l’enemic exercit contra<br />

l’independentisme”, segons<br />

paraules de Pilar Rebaque,<br />

de la Comissió de la Dignitat,<br />

conductora de l’acte, i filla de<br />

torturat a la comissaria de la<br />

Via Laietana.<br />

Ramon Gual i Anna Gual. ALBERT SALAMÉ<br />

Rosa Serra, estudiosa <strong>dels</strong> quàquers. ALBERT SALAMÉ<br />

“Sóc emotiu, no em feu cas<br />

en aquest reconeixement que<br />

potser arriba una mica tard”,<br />

ha dit Ramon Gual, fill de Julià<br />

Gual, en un esmolat discurs<br />

de recollida del premi. “Nosaltres<br />

som la gent de l’exili.<br />

‘Per Nadal, a casa’, ho sentíem<br />

sempre. I no van tornar. No<br />

sé si haurien volgut tornar a<br />

un país sense independència,<br />

sense república, sense llibertat.<br />

Teniu alguna cosa d’això?<br />

No hi ha coses que us falten?<br />

David Fernàndez i, al fons, Toni Miró. ALBERT SALAMÉ


58<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

REPORTATGE<br />

Ramon Gual: “Nosaltres som la gent de l’exili. ‘Per Nadal, a<br />

casa’, ho sentíem sempre. I no van tornar. No sé si haurien<br />

volgut tornar a un país sense independència, sense república,<br />

sense llibertat. Teniu alguna cosa d’això?”<br />

Catalunya Nord és un <strong>dels</strong><br />

<strong>Països</strong> <strong>Catalans</strong> i encara avui<br />

serveix de refugi i de salvació.<br />

No perdeu el nord!”, ha dit,<br />

cridant.<br />

“I tampoc perdem el sud”, ha<br />

afegit David Fernàndez, que<br />

ha recollit el premi en nom<br />

del pintor Toni Miró, amb qui<br />

manté una relació <strong>dels</strong> anys<br />

noranta ençà. En un discurs<br />

marca de la casa Fernàndez,<br />

ha sabut relligar Toni Miró,<br />

el seu amic Ovidi Montllor,<br />

Isabel-Clara Simó i Teresa<br />

Mora Ferrándiz, la mestra republicana<br />

que va acabar indigent<br />

i que Montllor canta a<br />

“Homenatge a Teresa”. Tots<br />

tres ara enterrats molt junts<br />

al cementiri d’Alcoi.<br />

Carles Belda i Meritxell Gené<br />

han dut el toc musical a la vetllada<br />

musicant Vicent Andrés<br />

Estellés (“Diria Catalunya,<br />

diria molt poc més, acariciaria<br />

amb els dits la terrosa<br />

cal·ligrafia. Tant si vostè ho<br />

permet, com si no, aquest és<br />

el meu lloc, aquest és el meu<br />

lloc i el lloc <strong>dels</strong> meus”). Toni<br />

Roig, d’Al-Mayurqa (“No ens<br />

fareu callar”) i l’himne nacional<br />

de Catalunya han clos<br />

un acte que sempre es podrà<br />

dir que ha estat el primer que<br />

ha premiat en terres catalans<br />

Gonzalo Boye, l’home que ha<br />

sabut infligir més derrotes al<br />

franquisme que no se’n va.<br />

Laura Borràs i Gonzalo Boye. ALBERT SALAMÉ<br />

Meritxell Gené i Carles Belda. ALBERT SALAMÉ


59<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

ANÀLISI<br />

Els quatre paranys de les instruccions<br />

que Gonzàlez-Cambray ha enviat als<br />

centres<br />

El Departament d’Educació va enviar ahir unes instruccions als centres educatius per<br />

indicar-los com han de respondre a la sentència del TSJC<br />

OT BOU COSTA<br />

El Departament d’Educació va<br />

enviar ahir unes instruccions<br />

als centres educatius per indicar-los<br />

com havien de respondre<br />

a la sentència del TSJC<br />

que, el desembre del 2020, va<br />

dictar que el 25% d’hores lectives<br />

fossin en castellà. El termini<br />

per a executar-ne el compliment<br />

s’acabava justament<br />

ahir. El conseller Josep Gonzàlez-Cambray<br />

hi ha adjuntat un<br />

qüestionari de set preguntes.<br />

La direcció de cada centre les<br />

haurà de respondre totes afirmativament<br />

si vol que el seu<br />

projecte lingüístic sigui validat.<br />

Una d’aquestes preguntes, la<br />

que incorpora la novetat essencial,<br />

demana si “el projecte<br />

lingüístic preveu un ús curricular<br />

i educatiu tant del català<br />

com del castellà”. Desbrossem<br />

a continuació els quatre paranys<br />

principals del text.<br />

1. L’ús normal del castellà,<br />

reconegut<br />

Amb les instruccions, el govern<br />

trenca un tabú. A diferència<br />

d’allò que havia fet fins ara, ni<br />

tan sols en la proposició de llei<br />

pactada amb el PSC i els comuns,<br />

el Departament d’Educació<br />

reconeix que el castellà<br />

ha de tenir un ús normal i que<br />

treballa perquè sigui així. Fins<br />

ara, la Generalitat havia dit<br />

que la seva resposta a la sentència<br />

del TSJC preservava el<br />

català com a llengua vehicular<br />

normalment emprada i havia<br />

procurat de no reconèixer<br />

explícitament la vehicularitat<br />

del castellà. Ho feia amb caramboles<br />

lingüístiques, com<br />

ara dir-ne “llengua curricular<br />

i d’ús educatiu”.<br />

En les instruccions, en canvi,<br />

hi diu això: “[De la sentència<br />

del TSJC ençà], la Generalitat<br />

de Catalunya ha endegat diverses<br />

iniciatives amb la finalitat<br />

primordial d’aprovar<br />

un marc normatiu estable que<br />

proporcioni seguretat jurídica<br />

i respongui a l’objectiu d’assolir<br />

l’ús normal de les dues<br />

llengües oficials en els centres<br />

educatius sostinguts amb<br />

fons públics.” En els paràgrafs<br />

immediatament posteriors, el<br />

govern parla de la proposició<br />

de llei –que el PSC ja havia dit


60<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

ANÀLISI<br />

que servia per a reconèixer el<br />

castellà com a llengua vehicular–<br />

i del decret aprovat<br />

abans-d’ahir per a establir<br />

els criteris aplicables als projectes<br />

lingüístics <strong>dels</strong> centres.<br />

2. La desaparició tramposa<br />

<strong>dels</strong> percentatges<br />

El govern diu que salva els<br />

centres perquè finalment,<br />

en les instruccions, descarta<br />

l’aplicació concreta <strong>dels</strong><br />

percentatges que reclamava<br />

el TSJC. Certament, el text<br />

ordena “la inaplicació de<br />

paràmetres numèrics, proporcions<br />

o percentatges en<br />

l’ensenyament i l’ús de les<br />

llengües”. Ara, just després<br />

d’ordenar que no hi hagi<br />

percentatges, l’escrit passa<br />

a detallar, d’acord amb un<br />

seguit d’estudis i enquestes,<br />

que els percentatges de català<br />

i de castellà vigents a les<br />

escoles catalanes ja arriben,<br />

a la pràctica, als que demana<br />

la sentència. N’esmenta un<br />

d’elaborat pel Síndic de Greuges<br />

i un altre d’elaborat pel<br />

Consell Superior d’Avaluació<br />

del Sistema Educatiu.<br />

El primer, del Síndic, “posa<br />

de manifest que el català és<br />

llengua d’ús escolar durant un<br />

62,1% de la jornada a primària<br />

i un 60,6 % a secundària,<br />

mentre que el castellà ho és<br />

durant un 33,1% i un 32,9%,<br />

respectivament”. La constatació,<br />

al text, és una manera<br />

de dir que els percentatges no<br />

cal dictar-los, i, de fet, rebaixa<br />

la importància de la mateixa<br />

inaplicació de la qual es vanta<br />

el govern. L’escrit diu que el<br />

departament desplegarà un pla<br />

per a impulsar l’ús del català a<br />

les aules, però no en concreta<br />

cap mesura. L’altre informe,<br />

A diferència d’allò que havia fet fins ara,<br />

ni tan sols en la proposició de llei pactada<br />

amb el PSC i els comuns, el Departament<br />

d’Educació reconeix que el castellà ha de<br />

tenir un ús normal i que treballa perquè<br />

sigui així<br />

segons el govern, “posa de manifest<br />

la reducció en els usos<br />

de la llengua catalana entre<br />

l’alumnat i el professorat”.<br />

3. L’explicació de les<br />

instruccions parteix de la<br />

sentència<br />

El govern va dir la setmana<br />

passada que tenia l’objectiu<br />

d’elaborar un marc jurídic nou<br />

que deixés enrere les xifres.<br />

Ara parla de les instruccions<br />

com una oposició frontal als<br />

percentatges que dictava la<br />

sentència, com si d’ara endavant<br />

ja fossin superats. En<br />

canvi, en aquestes instruccions,<br />

que indiquen als centres<br />

com han d’ajustar a la normativa<br />

el seu projecte lingüístic,<br />

el conseller dedica la part<br />

central de la descripció del<br />

context a parlar de la sentència<br />

i del 25% de castellà exigit<br />

pel TSJC. S’hi refereix repetidament:<br />

en el segon paràgraf,<br />

en el tercer i en el quart.<br />

“Des de l’any 2010, el TSJC ha<br />

resolt diversos recursos contenciosos<br />

administratius interposats<br />

per pares i mares [...]<br />

als quals reconeix el dret <strong>dels</strong><br />

seus fills i filles a rebre l’ensenyament<br />

en llengua castellana<br />

en un percentatge no inferior<br />

al 25% del temps lectiu”, diu<br />

primer Gonzàlez-Cambray,<br />

que signa les instruccions. Al<br />

fragment següent ho repeteix<br />

gairebé igual: “En data 16<br />

de desembre de 2020, el TSJC<br />

va dictar la Sentència núm.<br />

5201/2020, la qual declara<br />

l’obligació de la Generalitat de<br />

Catalunya d’adoptar les mesures”<br />

perquè tots els alumnes<br />

rebin l’ensenyament amb “la<br />

utilització vehicular normal<br />

de les dues llengües oficials”,<br />

insisteix.<br />

4. La confusa seguretat<br />

jurídica<br />

El govern diu que pretén<br />

donar seguretat jurídica als<br />

mestres i directors, però<br />

les instruccions, el decret i<br />

el projecte de llei tenen uns<br />

quants elements confusos.<br />

Tant la sentència del TSJC<br />

com la resposta de la Generalitat<br />

són contradictòries<br />

amb si mateixes. La sentència,<br />

perquè diu que és la Generalitat<br />

que ha d’adoptar les<br />

mesures per fer que es compleixi<br />

el 25% de castellà, tot i<br />

que la llei orgànica d’educació<br />

espanyola (LOMLOE) atribueix<br />

la competència d’elaborar<br />

els projectes educatius –que<br />

inclouen els projectes lingüís-<br />

tics– als claustres <strong>dels</strong> centres<br />

i als consells escolars. Ho diu<br />

l’article 129 de la llei.<br />

Amb el projecte de llei –que<br />

el TSJC ja ha insinuat que<br />

no compleix la sentència–<br />

i després amb el decret, el<br />

departament ha assumit el<br />

reconeixement de la responsabilitat<br />

que li atribueix el<br />

tribunal, però alhora no ha<br />

negat el paper <strong>dels</strong> claustres<br />

ni <strong>dels</strong> consells escolars. Així,<br />

els llimbs de la incertesa<br />

jurídica per als mestres s’han<br />

agreujat. La conselleria diu<br />

que s’encarregarà de verificar<br />

els projectes lingüístics,<br />

tal com preveu el decret llei<br />

publicat ahir, però a l’ensems<br />

demana als centres que assumeixin<br />

el castellà com a llengua<br />

d’ús curricular i educatiu.<br />

Tal com va explicar VilaWeb, el<br />

text de la nova llei diu: “El castellà<br />

és emprat en els termes<br />

que fixin els projectes lingüístics<br />

de cada centre.” I just després,<br />

en canvi, diu: “Els projectes<br />

lingüístics <strong>dels</strong> centres<br />

s’han d’ajustar al que disposa<br />

aquesta llei”, que reconeix el<br />

castellà com a llengua curricular,<br />

“[...] i s’han d’elaborar<br />

d’acord amb els criteris fixats<br />

pel departament competent<br />

en matèria d’educació, que<br />

verifica que s’adeqüen a la<br />

normativa vigent”.<br />

El departament ha mirat d’elaborar<br />

una jurisdicció que li permetés<br />

de trampejar la qüestió,<br />

però en la interlocutòria que va<br />

enviar fa quinze dies el TSJC al<br />

conseller li deia que els projectes<br />

lingüístics “són instruments<br />

merament programàtics” i que<br />

no els podia traspassar la resposta<br />

a la sentència.


61<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

ANÀLISI<br />

Ja n’hi ha prou!<br />

El govern espanyol es burla de Catalunya un any més i executa tan sols el 35% de<br />

la inversió prevista, mentre que rega Madrid amb una pluja de milions que gairebé<br />

dobla la previsió<br />

JORDI GOULA<br />

“Són dades veritablement<br />

sorprenents, tristes i decebedores,<br />

i he de dir que avui<br />

hi ha moltes raons per a voler<br />

que Catalunya sigui un nou<br />

estat d’Europa. Moltes raons.<br />

Malauradament, en les<br />

darreres setmanes tots hem<br />

acumulat diverses raons per<br />

a estar-ne més convençuts.<br />

Però he de dir una cosa: la raó<br />

econòmica i la raó fiscal són<br />

de les més poderoses, perquè<br />

és sagnant, és persistent i és<br />

humiliant per als ciutadans<br />

i per a les empreses de Catalunya<br />

que hi hagi aquest<br />

menyspreu permanent de<br />

l’estat vers Catalunya.” Un<br />

enutjat conseller Giró reaccionava<br />

així a la publicació<br />

de les xifres d’execució del<br />

pressupost d’inversions fetes<br />

a Catalunya.<br />

L’entenc perfectament. Jo<br />

també m’anava emprenyant<br />

a mesura que llegia les dades,<br />

cosa que, malauradament,<br />

acostumo a fer cada<br />

any per aquestes dates. Això<br />

que han fet, un any més, és<br />

senzillament vergonyós. Em<br />

sembla un insult que siguem<br />

a la cua de totes les comunitats<br />

de l’estat en percentatge<br />

d’execució. Em sembla una<br />

humiliació que el 35% executat<br />

a Catalunya es converteixi<br />

en un <strong>18</strong>4% a Madrid.<br />

Em sembla una indecència<br />

que la xifra que finalment ha<br />

arribat aquí sigui una tercera<br />

part de la que s’ha endut<br />

Madrid, quan en aportació<br />

al PIB estatal ambdues comunitats<br />

són al voltant del<br />

19%. Em sembla indignant<br />

que el volum d’inversió que


62<br />

ANÀLISI<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

ha vingut aquí sigui un 23%<br />

menys que el de l’any anterior<br />

i que a Madrid augmenti<br />

d’un 70%. I em sembla una<br />

burla definitiva que el pes de<br />

la inversió executada sobre el<br />

total d’inversió regionalitzable<br />

hagi estat absurdament<br />

diferent: només un 9% en el<br />

cas de Catalunya i un 25,5%<br />

en el cas de Madrid.<br />

Què es pot dir? Les xifres<br />

canten i no enganyen. No ens<br />

hauria de sorprendre, perquè<br />

fa molts anys que sentim la<br />

mateixa cançó. I és sorprenent<br />

que algú encara es cregui el<br />

que prometen. Què més ha de<br />

passar? Amb les diferències<br />

en el tractament de la inversió,<br />

opten clarament per anar<br />

contra el desenvolupament<br />

més ràpid que podrien tenir<br />

les nostres empreses i afavorir,<br />

de manera aclaparadora,<br />

els voltants de Madrid, per<br />

continuar la política centralitzadora<br />

de sempre. Jo no sé<br />

si els qui escrivim d’economia<br />

som capaços de fer veure a<br />

la gent la importància cabdal<br />

que té –i tindrà– aquest<br />

fet repetitiu per al futur de la<br />

nostra societat. Al capdavall,<br />

són diners nostres que els<br />

hem enviat en forma d’imposts!<br />

Potser no ho expliquem<br />

prou bé i la gent continua veient<br />

l’economia com una cosa<br />

llunyana. O potser a alguns els<br />

fa pensar...<br />

En aquest sentit, el meu grau<br />

d’emprenyament ha pujat un<br />

esglaó aquest matí quan he<br />

llegit l’editorial d’un diari català.<br />

La tesi de l’editorialista és<br />

que el problema el tenim aquí<br />

perquè no ho fem prou bé. En<br />

transcric una frase: “Mentre<br />

que a la comunitat madrilenya,<br />

igual que a moltes altres<br />

comunitats autònomes,<br />

la inversió programada als<br />

pressupostos de l’estat s’executa<br />

amb celeritat i eficàcia,<br />

a Catalunya es col·lapsa.” La<br />

culpa és nostra, doncs! Amb<br />

aquesta manera de veure la<br />

qüestió em quedo esmaperdut.<br />

Si a Catalunya pensem<br />

que no hi ha un pla dissenyat<br />

per a escanyar-nos i que tot és<br />

culpa de la nostra ineficiència,<br />

jo no puc dir res més. Però,<br />

llavors, hem de llençar les estatístiques?<br />

Que cadascú miri<br />

les xifres <strong>dels</strong> darrers anys i<br />

pensi el que vulgui.<br />

Passem a veure el comportament<br />

de les empreses estatals<br />

i el grau d’execució de la seva<br />

inversió a Catalunya, segons<br />

una nota que va passar ahir al<br />

vespre la Cambra. Veureu que<br />

no quadra gaire amb l’argument<br />

de l’editorial esmentat.<br />

Si centrem l’anàlisi en<br />

les empreses estatals de més<br />

pes d’inversió, podem veure<br />

que els percentatges d’inversió<br />

realment executada<br />

respecte de la pressupostada<br />

a Catalunya tenen nivells força<br />

baixos; i hi destaquen ADIF<br />

(23,9%) i ADIF-Alta Velocitat<br />

(4,6%). Si tornem a la comparació<br />

amb la comunitat autònoma<br />

de Madrid, les xifres<br />

de percentatge d’execució<br />

sobre la inversió pressupostada<br />

el 2021, destaca el 229%<br />

per al Grup Renfe-Operadora,<br />

davant el 34,6% que<br />

presenta a Catalunya. Ah!, i<br />

ADIF-Alta Velocitat ha executat<br />

a Madrid el 105% del<br />

previst! Cap comentari?<br />

Pel conseller Giró, hi ha un element<br />

especialment sagnant.<br />

Diu que Catalunya ha passat<br />

Ensarronats i, a<br />

més, insultats. I<br />

això, després de<br />

pagar tot el que<br />

paguem a l’estat<br />

espanyol. Fa molt<br />

de temps que no<br />

deixo de preguntarme<br />

fins quan els<br />

catalans tindrem<br />

paciència per a<br />

continuar pagant<br />

i tolerar aquest<br />

menysteniment<br />

constant<br />

de ser el territori on es va prometre<br />

més inversió a ser on<br />

menys se n’ha executat. “I vull<br />

recordar que, especialment,<br />

hi ha tres empreses de l’estat<br />

controlades indirectament per<br />

persones del govern espanyol,<br />

com són Renfe, Adif i Ports de<br />

l’Estat, on el grau d’inversió és<br />

entre el 15% i el 34% d’allò que<br />

ens van prometre que farien.”<br />

Jo faria una mica de memòria<br />

i recordaria la quantitat d’improperis<br />

que una part de la<br />

premsa madrilenya va dedicar<br />

al govern espanyol i, de retruc,<br />

a Catalunya, “per l’especial<br />

tracte inversor que ens donava<br />

el president Sánchez”. I no és<br />

broma, encara que ho sembli.<br />

No sé què diran ara aquests<br />

mitjans, a la vista de la realitat.<br />

Probablement, res o molt<br />

poca cosa. I la gent es quedarà<br />

amb els titulars de llavors,<br />

quan deien que Catalunya era<br />

la gran afavorida. I això sí,<br />

diran que a Madrid ho fan tot<br />

molt millor, paguen menys<br />

imposts i creixen més que<br />

nosaltres per mèrits propis.<br />

No tenen manies. La senyora<br />

Ayuso va arribar a dir al congrés<br />

espanyol, el desembre<br />

del 2020: “El nacionalisme<br />

català s’enfonsa i necessiten<br />

remoure l’espantall contra<br />

Madrid, i no fan sinó robar<br />

a la resta <strong>dels</strong> espanyols.” I<br />

com si res.<br />

Ensarronats i, a més, insultats.<br />

I això, després de pagar<br />

tot el que paguem a l’estat espanyol.<br />

Fa molt de temps que<br />

no deixo de preguntar-me<br />

fins quan els catalans tindrem<br />

paciència per a continuar pagant<br />

i tolerar aquest menysteniment<br />

constant.


63<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

ANÀLISI<br />

El retorn del dèficit fiscal<br />

i la impotència espanyola<br />

Madrid no sap construir-nos cap paisatge de futur que no sigui el vell miratge de<br />

sempre, el de l’estira-i-arronsa entre aquí i allà<br />

OT BOU COSTA<br />

Els greuges històrics d’Espanya<br />

contra l’economia, la<br />

llengua i les infrastructures<br />

de Catalunya, i sobretot la<br />

sensació que ja no es podia<br />

fer res per a revertir-los, van<br />

ser elements clau per a catapultar<br />

l’independentisme.<br />

Ara que la nació panteixa i<br />

l’independentisme està del<br />

tot desorientat, els tornem a<br />

tenim aquí: hem anat a l’altra<br />

banda de la roda. El dèficit fiscal<br />

del conseller Jaume Giró,<br />

la sentència del 25% de castellà,<br />

la llei de l’audiovisual,<br />

el teatre olímpic i l’aeroport,<br />

la diferència del pressupost<br />

executat a Madrid. Per què<br />

tornen a protagonitzar el debat<br />

públic, de cop, com genets<br />

de l’Apocalipsi que fan marxa<br />

enrere perquè s’han deixat<br />

la cartera a casa? No és tan<br />

sols perquè permetin de simular<br />

que l’autonomia no és<br />

inútil. És perquè els greuges<br />

són potencials espurnes per a<br />

tornar a encendre l’independentisme<br />

i cal explicar-los tan<br />

malament com es pugui.<br />

Abans-d’ahir, per exemple,<br />

es va saber que els <strong>Països</strong> <strong>Catalans</strong><br />

només havien rebut el<br />

16,6% de la inversió, malgrat<br />

que tenen el 29,6% de la població<br />

de l’estat espanyol, i<br />

que a Madrid s’ha executat<br />

un <strong>18</strong>4% del pressupost que<br />

hi havia previst. No és nou.<br />

És el model espanyol d’Espanya.<br />

Però el conseller Giró<br />

encara ho considera “sorprenent,<br />

trist i decebedor”. El<br />

vice-president Jordi Puigneró<br />

diu que els membres del govern<br />

espanyol “o bé són inú-


64<br />

ANÀLISI<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

Com que els polítics<br />

s’ensumen que la<br />

manera de tornarlos<br />

a castigar serà<br />

despullar el seu fals<br />

pragmatisme, ja<br />

s’afanyen a reeditar<br />

el victimisme antic,<br />

enfocant tots els<br />

debats a l’inrevés<br />

tils o bé són mentiders” i que<br />

la falta d’inversió “no pot ser<br />

casual”. Tot el govern fa grans<br />

escarafalls amb les interferències<br />

de la justícia espanyola<br />

contra la llengua, i el renec<br />

per les magres competències<br />

també va sortint ara i adés.<br />

Fins i tot quan fan l’enllaç de<br />

dir que per a això cal la independència<br />

–com certament<br />

va dir Giró dilluns–, sempre<br />

hi ha un marge per a interpretar<br />

que les coses podrien ser<br />

d’una altra manera si l’estat<br />

fos intel·ligent, com si l’estat<br />

no sabés exactament què fa i<br />

per què.<br />

Madrid se n’ha sortit, de paralitzar<br />

el moviment, potser<br />

fins i tot de fer-lo descarrilar,<br />

però ara no sap quin<br />

pla oferir-nos que no sigui<br />

refregit. Sap com tenir-nos<br />

captius, com espantar-nos,<br />

com desinflar-nos, desmoralitzar-nos,<br />

comprar-nos<br />

a grapats, com tornar-nos<br />

mediocres o corruptes, però<br />

no sap construir-nos cap paisatge<br />

de futur que no sigui el<br />

vell miratge de sempre, el de<br />

l’estira-i-arronsa entre aquí<br />

i allà, el de la cançó de l’enfadós.<br />

Només podem pujar al<br />

creuer de l’Espanya artificial a<br />

contracor, per una pertorbació<br />

rendida de les emocions,<br />

per un pragmatisme mal entès,<br />

perquè no resta cap somni<br />

ni esperança que sembli realista<br />

amb els polítics i mandarins<br />

de què disposem. No<br />

sap com fer-nos espanyols<br />

per voluntat pròpia perquè<br />

només pot assimilar del tot<br />

els territoris que abans ha<br />

provincianitzat, i Barcelona<br />

encara és massa forta.<br />

Això, que per al nostre país és<br />

extraordinàriament feixuc de<br />

suportar, sobretot perquè fa<br />

repetitius i cansats els debats,<br />

en realitat és una gran mostra<br />

de la debilitat espanyola. El<br />

primer símptoma que Catalunya<br />

és un país ocupat és que la<br />

relació amb Espanya no funciona<br />

si no s’admet que hi ha<br />

una tensió de base irresoluble<br />

entre Barcelona i Madrid. És<br />

cert que Espanya i l’autonomia<br />

necessiten dissimular el<br />

conflicte, però no poden pas<br />

esborrar-lo. L’han de fer prou<br />

petit perquè es vegi; perquè<br />

es vegi per tots els prismes<br />

equivocats, però al capdavall<br />

perquè es vegi, i així poder-se<br />

erigir ells mateixos i la seva<br />

destresa en solució, en lloc de<br />

presentar-se com a peons de<br />

la solució que ja fa temps que<br />

brilla al sol, que és la independència.<br />

Com que els polítics<br />

s’ensumen que la manera<br />

de tornar-los a castigar serà<br />

despullar el seu fals pragmatisme,<br />

ja s’afanyen a reeditar<br />

el victimisme antic, enfocant<br />

tots els debats a l’inrevés.


65<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

ANÀLISI<br />

De Zaragoza a Susanna Griso:<br />

així fou el gran muntatge contra<br />

Tamara Carrasco que s’ha esmicolat<br />

La maquinària mediàtica espanyola va orquestrar una campanya de linxament<br />

contra l’activista, tot i que no hi havia proves en contra seva<br />

REDACCIÓ<br />

L’absolució definitiva de Tamara<br />

Carrasco, després de<br />

més de quatre anys de persecució<br />

i linxament, ha estat<br />

rebuda amb un silenci eixordador<br />

per part de la maquinària<br />

mediàtica espanyola,<br />

tot i que temps enrere va fer<br />

mans i mànigues per inflar el<br />

relat que associava els CDR,<br />

i en particular l’activista de<br />

Viladecans, amb un complot<br />

que preparava atacs violents<br />

i terroristes.<br />

I qui rescabalarà Tamara<br />

d’aquest infern de quatre<br />

anys? I Editorial de Vicent<br />

Partal<br />

El 10 d’abril del 20<strong>18</strong>, la Guàrdia<br />

Civil va detenir Carrasco a<br />

primera hora del matí a casa<br />

seva i la va traslladar directament<br />

a l’Audiència espanyola,<br />

on el jutge Diego de Egea va<br />

ordenar-ne l’ingrés en presó<br />

preventiva. Sobre la taula, hi<br />

havia l’acusació de la fiscalia<br />

per delictes de terrorisme i<br />

rebel·lió.<br />

Diego de Egea, el jutge que<br />

va menystenir Corinna Larsen<br />

i va confinar Tamara<br />

Carrasco<br />

Una acusació que tan sols<br />

es basava en un àudio de<br />

WhatsApp que la Guàrdia Civil<br />

va aconseguir de manera


66<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

ANÀLISI<br />

fraudulenta. Per tant, la detenció<br />

de Carrasco —i l’intent<br />

d’arrest d’Adrià Carrasco—<br />

tan sols es pot entendre com<br />

l’acrobàcia final d’una estratègia<br />

político-mediàtica<br />

contra els CDR, que durant<br />

la Setmana Santa del 20<strong>18</strong><br />

van fer diverses accions de<br />

protesta tallant carreteres i<br />

aixecant peatges.<br />

Aquell mateix 10 d’abril, el<br />

telenotícies de TVE, presentat<br />

per Pilar García Muñiz, va<br />

obrir de la següent manera:<br />

“Detinguda a Viladecans una<br />

dona considerada una de les<br />

coordinadores <strong>dels</strong> autodenominats<br />

Comitès de Defensa<br />

de la República en una operació<br />

dirigida des de l’Audiència<br />

Nacional. La fiscalia l’acusa de<br />

terrorisme i rebel·lió per haver<br />

organitzat els sabotatges<br />

contra els peatges catalans<br />

per Setmana Santa.”<br />

L’endemà de<br />

la detenció,<br />

els principals<br />

diaris espanyols<br />

van assenyalar<br />

directament<br />

Carrasco com “la<br />

capitost” de la<br />

suposada deriva<br />

violenta i terrorista<br />

<strong>dels</strong> CDR<br />

D’altra banda, el telenotícies<br />

de Telecinco, presentat per


67<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

ANÀLISI<br />

David Cantero i Isabel Jiménez,<br />

encara va anar un pas<br />

més enllà. “Cop policíac als<br />

Comitès de Defensa de la República,<br />

la Guàrdia Civil ha<br />

detingut qui seria la coordinadora<br />

<strong>dels</strong> atacs violents, que<br />

van causar talls en diferents<br />

carreteres de Catalunya”, va<br />

dir Cantero mentre es barrejaven<br />

imatges de la detenció<br />

amb d’altres d’aldarulls i enfrontaments<br />

amb els Mossos.<br />

Imaginad que solo os informáis<br />

a través de Telecinco,<br />

Antena 3, La 1 o Cuatro y la<br />

prensa del régimen. Viendo<br />

este aluvión “informativo”<br />

parece que han capturado a<br />

la terrorista más buscada.<br />

Lo confiesa Rivera: “Había<br />

que enviar un mensaje”. Hoy<br />

es ella, pero #MañanaPuedesSerTú.<br />

pic.twitter.com/<br />

Si6RbYn5xU<br />

El relat i la<br />

intoxicació sobre<br />

els CDR havia<br />

calat en la societat<br />

espanyola i, tot i la<br />

manca de proves,<br />

el magistrat va<br />

decidir de mantenir<br />

la causa oberta per<br />

desordres públics


68<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

ANÀLISI<br />

Comparació entre el gran desplegament de titulars que els diaris espanyols<br />

van fer el dia de la detenció de Tamara Carrasco<br />

i el silenci més estrepitós el dia de l’absolució definitiva.


69<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

ANÀLISI<br />

— Kasper Juul (@KasperJuuI)<br />

April 10, 20<strong>18</strong><br />

tensitat” perpetrat per grups<br />

juvenils al País Basc.<br />

Tres instàncies<br />

diferents l’han<br />

absolta d’un delicte<br />

d’incitació als<br />

desordres públics,<br />

malgrat l’obsessió<br />

de la fiscalia, que<br />

li volia imposar<br />

tant sí com no una<br />

condemna de set<br />

mesos de presó<br />

Per la seva part, El Confidencial<br />

va obrir la seva web amb<br />

una notícia que assegurava<br />

que, en l’escorcoll a casa de<br />

Carrasco, els agents hi havien<br />

trobat papers amb informació<br />

sobre una caserna de la<br />

Guàrdia Civil, insinuant que<br />

podria ser un objectiu <strong>dels</strong><br />

atacs <strong>dels</strong> CDR. La realitat,<br />

però, era força més mundana.<br />

Els papers eren un mapa fet a<br />

mà sobre com arribar a una<br />

manifestació a la prefectura<br />

de la Guàrdia Civil a Barcelona.<br />

“Quan es tracta d’actes de sabotatge,<br />

danys, incendis, estralls,<br />

talls de vies ferroviàries,<br />

com que passa aquí, i es fa<br />

amb un propòsit determinat,<br />

com és el de subvertir l’ordre<br />

constitucional o alterar<br />

greument la pau pública, això<br />

pot ser considerat terrorisme.<br />

Llavors, la posició jurídica<br />

que ha adoptat la fiscalia<br />

de l’Audiència Nacional i el<br />

jutge central d’instrucció és<br />

correcta. És molt defensable”,<br />

va afegir Zaragoza.<br />

L’endemà de la detenció, els<br />

principals diaris espanyols<br />

van assenyalar directament<br />

Carrasco com “la capitost” de<br />

la suposada deriva violenta i<br />

terrorista <strong>dels</strong> CDR. En aquest<br />

sentit, l’ABC va il·lustrar tota<br />

la portada amb una fotografia<br />

de l’activista escortada per uns<br />

quants agents de la Guàrdia<br />

Civil com si fos una criminal<br />

amb delictes de sang. Quatre<br />

anys més tard, cap d’aquest<br />

diari ha dedicat una sola línia de<br />

les seves portades a esmentar<br />

la victòria judicial de Carrasco.<br />

Un altre engranatge clau en<br />

la campanya de linxament<br />

fou el programa d’Antena 3<br />

Espejo Público, que dirigeix<br />

Susanna Griso. L’11 d’abril,<br />

amb Carrasco encara tancada<br />

al calabós de l’Audiència, va<br />

entrevistar el fiscal del Tribunal<br />

Suprem Javier Zaragoza<br />

—que ha fet el darrer intent<br />

desesperat per empresonar<br />

a l’activista—, que va dir que<br />

allò que passava a Catalunya<br />

amb els CDR era molt similar<br />

“al terrorisme de baixa in-<br />

L’endemà de les declaracions<br />

del fiscal del Suprem, el jutge<br />

Diego de Egea va ordenar<br />

l’alliberament de Carrasco, tot<br />

descartant les acusacions per<br />

terrorisme i rebel·lió. Tanmateix,<br />

el malson de l’activista tot<br />

just acabava de començar. El<br />

relat i la intoxicació sobre els<br />

CDR havia calat en la societat<br />

espanyola i, tot i la manca de<br />

proves, el magistrat va decidir<br />

de mantenir la causa oberta<br />

per desordres públics.<br />

A més, li va imposar unes mesures<br />

cautelars duríssimes<br />

que la van tenir confinada a<br />

Viladecans fins el 28 de maig<br />

de 2019, quan la jutgessa del<br />

jutjat d’instrucció 24 de Barcelona<br />

va posar-hi fi. Per recuperar<br />

la llibertat completa,<br />

Carrasco ha hagut de passar<br />

tres anys més de periples judicials.<br />

Tres instàncies diferents<br />

l’han absolta d’un delicte<br />

d’incitació als desordres<br />

públics, malgrat l’obsessió de<br />

la fiscalia, que li volia imposar<br />

tant sí com no una condemna<br />

de set mesos de presó.


70<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

EDITORIAL<br />

VICENT PARTAL<br />

VICENT PARTAL<br />

I QUI RESCABALARÀ TAMARA D’AQUEST INFERN<br />

DE QUATRE ANYS?<br />

Qui jutja al jutge, és la<br />

pregunta, en definitiva.<br />

Qui els jutja i qui<br />

condemnarà elements<br />

com Llarena, Marchena<br />

o Del Moral, després de<br />

tot això que ja hem vist<br />

Interrompré un dia aquesta sèrie de tres articles que publique d’ençà de<br />

dilluns per comentar l’excel·lent notícia de l’absolució final de Tamara<br />

Carrasco. Com tots deveu saber, ahir el ple de la sala segona del Suprem<br />

espanyol la va absoldre definitivament, i així tancà –i ara sí que espere que<br />

per sempre– un calvari judicial i policíac que ha durat quatre anys. L’absolució<br />

va ser dictada per una majoria d’onze vots a favor i cinc en contra i és<br />

en això que voldria fixar l’atenció.<br />

Perquè entre els cinc jutges que encara maldaven per encausar i condemnar<br />

Carrasco hi ha el ponent inicial de la sentència, el magistrat Ángel Hurtado;<br />

el president de la sala, Manuel Marchena; Pablo Llarena; i Antonio del Moral,<br />

un altre <strong>dels</strong> magistrats del judici que s’anomenà “del procés”.<br />

I els noms, en aquest cas, són notables. Cal recordar que Tamara Carrasco ja<br />

havia estat jutjada dues vegades, pel jutjat penal i l’Audiència de Barcelona,<br />

que en tots dos casos havien decidit d’absoldre-la. Les “proves” de la seua<br />

aparatosa detenció eren simplement ridícules –ah!, i molts diaris que en van<br />

fer titulars escandalosament falsos estaria bé que ara tinguessen la decència<br />

de fer-ne uns altres si més no de la mateixa mida. A més, el delicte d’incitació<br />

als desordres públics pel qual era acusada, el famós article 559, és molt<br />

més que discutible. No tan sols per l’aplicació en aquest cas particular, sinó<br />

també per la mera existència, car és una porta oberta als abusos judicials.<br />

És aquesta feblesa tècnica indiscutible, i no pas cap simpatia de cap classe,<br />

la causa de l’absolució final de Tamara Carrasco. Això i, evidentment, la lliçó<br />

enorme de dignitat i valentia que ella ha donat a tot el país. Però la pregunta<br />

és: si el jutjat de Barcelona no hi veia cap delicte, si l’Audiència de Barcelona<br />

no hi veia cap delicte i si onze <strong>dels</strong> setze membres de la sala del Suprem no<br />

hi veuen cap delicte, com és possible que n’hi haja cinc, malgrat tot i fins a<br />

l’últim minut, que intenten de fer la vida impossible a Tamara Carrasco? I<br />

com és possible que d’aquests cinc tres hagen estat peces angulars, clau, de<br />

la repressió contra l’independentisme?<br />

Qui jutja al jutge, és la pregunta, en definitiva. Qui els jutja, i qui farà pagar<br />

tot el mal que han fet elements com Llarena, Marchena o Del Moral, després<br />

de les bufetades que no deixen de rebre d’Europa i ara, clarament, fins i tot<br />

<strong>dels</strong> seus companys?<br />

És evident que Espanya no ho farà. L’executiu i el legislatiu espanyols<br />

tindrien prou elements i arguments a la mà, sobretot a partir de les respostes<br />

de la justícia europea, per a posar fi d’una vegada a aquesta conxorxa judicial<br />

ultra espanyolista que tan determinant ha estat per a la vida política del


71<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

EDITORIAL<br />

VICENT PARTAL<br />

L’executiu i el legislatiu espanyols tindrien prou<br />

elements i arguments a la mà, sobretot a partir de les<br />

respostes de la justícia europea, per a posar fi d’una<br />

vegada a aquesta conxorxa judicial ultra espanyolista<br />

que tan determinant ha estat per a la vida política del<br />

nostre país i del seu i per a les vides personals de tanta i<br />

tanta gent<br />

nostre país i del seu i per a les vides personals de tanta i tanta gent. Però<br />

no ho faran, és claríssim. I si no ho fan el PSOE i Podem, encara menys els<br />

altres. I després de la independència serà massa difícil que un tribunal acuse<br />

el poder judicial i policíac espanyol, perquè quan hi ha una independència a<br />

tothom li interessa de girar full de pressa i acomodar-se a la nova situació.<br />

La història els jutjarà, això és evident. I la independència, a la qual arribarem<br />

probablement en bona part gràcies a les seues agressions gravíssimes i<br />

intencionades, supose que ells la viuran com una pena que hauran de portar<br />

al coll la resta de la vida. Però, què voleu que us diga? Sense cap afany de revenja,<br />

a mi m’agradaria que passassen un quant temps dins una cel·la. Més<br />

que res perquè quedassen marcats per sempre com allò que són en realitat.<br />

PS. La societat catalana té un deute amb Tamara Carrasco i n’hauria de ser<br />

conscient i actuar en conseqüència. Ella es mereix de refer la seua vida després<br />

de tot això que li han fet –estic segur que, en part, també perquè és una<br />

dona– jutges, policies, polítics i periodistes. És una qüestió, simplement,<br />

de decència.


72<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

MAIL OBERT<br />

ANDREU BARNILS<br />

ANDREU BARNILS<br />

ARAGONÈS I EL PRINCIPI DE REALITAT<br />

El govern Aragonès<br />

compleix un any amb el<br />

no a la independència<br />

enfilat com mai, i el sí<br />

molt baix<br />

Aquesta setmana el govern Aragonès ha celebrat el primer aniversari. Aragonès<br />

és l’home que va explicar la idea que ell, i el seu partit, són els que<br />

toquen de peus a terra i que la seva tàctica d’apostar per la gestió, el diàleg<br />

amb Espanya, l’acostament amb els comuns i el PSOE permetria d’eixamplar<br />

la base, l’objectiu real. La fita era de créixer i ampliar. I la millor manera<br />

d’ampliar era el pacte, distendre, fer una gestió de bon govern, progressista,<br />

que demostraria als no-independentistes que, amb els independentistes<br />

al govern, la seva vida milloraria –que, per tant, calia votar-los. Seria, en<br />

el fons, seguir les passes de l’SNP a Escòcia. Calma i un bon govern faria<br />

créixer la base.<br />

Ha passat un any del govern Aragonès i, segons les dades del CEO, els<br />

independentistes són menys (40%). De fet, sota el govern Aragonès s’ha<br />

arribat al màxim històric de partidaris del no a la independència (52%). Mai<br />

com ara el no havia arribat al límit a què ha arribat. Mai no s’havia enfilat<br />

tan amunt. La diferència és de 12 punts. Per tant, ens hem de demanar, i<br />

fer-ho amb el cap fred, senyor president, qui toca de peus a terra, qui fa<br />

volar coloms. De fet, de fet, si mirem el cicle d’enquestes CEO sobre el suport<br />

a la independència ens adonem, oh sorpresa, que el sí a la independència<br />

ha arribat al màxim històric justament després del Primer d’Octubre.<br />

Es a dir, que en moments de confrontació és precisament quan s’amplia<br />

la base, segons les fredes xifres del CEO. Els dos fenòmens, confrontar i<br />

ampliar, van lligats.<br />

Un error, em sembla que greu, de la tesi Aragonès i <strong>dels</strong> seus teòrics, és<br />

de voler copiar Escòcia, on la bona gestió aplega més vots. I l’error és<br />

greu perquè els escocesos no tenen al davant un comissari Villarejo,<br />

un Pegasus, un president Sánchez, un Tribunal Suprem, un Tribunal<br />

Constitucional, unes balances fiscals que et fan impossible la bona<br />

gestió. A Escòcia poden fer bona gestió perquè no els empresonen, ni<br />

els envien a l’exili, ni els empastifen les portades amb mentides pagades<br />

pel ministeri de l’interior. A més a més, a Escòcia no tens milers i<br />

milers d’escocesos d’origen anglès; contràriament, a Catalunya tenim<br />

centenars de milers de catalans d’origen espanyol el comportament<br />

<strong>dels</strong> quals, respecte de la independència, és marcat per uns factors<br />

emocionals que són molt, però molt, allunyats de la bona gestió. El<br />

mirall escocès té dues esquerdes: les clavegueres de l’estat i l’origen<br />

de tants i tants catalans.<br />

Caps freds, polítics calculadors, cervells esmolats miren dades i no projecten<br />

prejudicis, por i anhels propis. No barregen somnis i realitat. L’Aragonès, tots<br />

els aragonesos del món, haurien de ser més freds, més calculadors i tocar més


73<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

MAIL OBERT<br />

ANDREU BARNILS<br />

En moments de confrontació<br />

és precisament quan<br />

s’amplia la base, segons les<br />

fredes xifres del CEO. Els dos<br />

fenòmens, confrontar i ampliar,<br />

van lligats<br />

Pere Aragonès, en una imatge d’arxiu. ALBERT SALAMÉ<br />

Sèrie d’enquestes del CEO. Hi falta l’última, en què el “no” s’enfila al 52% i el “sí” baixa al 40% (Font: CEO)<br />

de peus a terra, si l’objectiu que tenen és d’ampliar la base. Ara, si l’objectiu<br />

és de fer créixer el partit, el seu i prou, i no pas la base independentista global,<br />

aleshores sí que ho fan bé. ERC, més forta que mai. I l’independentisme, més<br />

feble que mai, segons les enquestes del CEO (per mai cal entendre els anys<br />

del procés, del 2015 ençà).<br />

Si la millor manera d’ampliar la base és de confrontar, un cap fred i calculador<br />

prou trobaria la manera de fer-ho, en lloc de deixar-se arrossegar<br />

pels sentiments, la por i els anhels.


74<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

MAIL OBERT<br />

CARME JUNYENT<br />

CARME JUNYENT<br />

A RELAXING CUP OF CAFÉ CON LECHE<br />

La qüestió és per<br />

què reaccionem a les<br />

interferències de la<br />

llengua subordinada en<br />

la dominant i no tant a<br />

les de la dominant en la<br />

subordinada, que són<br />

majoria<br />

Fa uns dies corria per Twitter un vídeo d’un noi català parlant en castellà que<br />

deixava anar una catalanada del tipus “desenvolupado”. N’hi ha més. Gent<br />

jove que parla en castellà i diu alguna paraula en català, com ara Francesc<br />

Colomer en la gala de lliurament <strong>dels</strong> Goya. Els comentaris ja us els podeu<br />

imaginar, per bé que, els més sorprenents, eren els que demanaven més<br />

ensenyament de castellà. Al marge de l’estigmatització que implica aquest<br />

assenyalament públic, crec que ens hauria de fer rumiar fins a quin punt els<br />

que estigmatitzem som víctimes de l’imperialisme lingüístic.<br />

La referència a Ana Botella i el seu “A relaxing cup of café con leche” la faig<br />

perquè em sembla l’exemple extrem d’això que vull comentar. Segurament<br />

el seu error va ser voler fer en anglès un discurs que hauria pogut fer en<br />

castellà, però, per què hi va haver aquella reacció de mofa? Doncs perquè es<br />

tractava de l’anglès. Si la relliscada, cosa improbable, hagués estat en català,<br />

l’escarni hauria estat molt menor.<br />

Faig un parèntesi per comentar el “café con leche”, que crec que va ser més<br />

obra del traductor que d’ella mateixa. Ben segur que per a aquell senyor el<br />

“café con leche” era un element característic de la cultura espanyola com<br />

els nyoquis ho són de la italiana o el cuscús de la magribina i per això no el<br />

va traduir. Alguns comentaristes adduïen que un cafè amb llet és una cosa<br />

que es troba pertot arreu. Jo no n’estic tan segura. Durant els anys que vaig<br />

viure a Alemanya, cada matí esmorzava un Kaffee mit Sahne i, les vegades<br />

que hi tornava, continuava demanant el meu Kaffee mit Sahne, que era un<br />

“cafè americà” amb crema de llet. Va arribar un dia, però, que, en un bar de<br />

carretera, vaig demanar el meu cafè consuetudinari. Crec que no cal traduir<br />

el diàleg que vaig tenir amb el cambrer:<br />

—Kaffee mit Sahne, Bitte.<br />

—Cappuccino?<br />

—Nein, nein, Kaffee mit Sahne.<br />

—Cappuccino.<br />

—Nein.<br />

—Caffè latte?<br />

—Nein, Kaffee mit Sahne, Bitte.<br />

—Caffè latte.<br />

—Ok.<br />

I em va donar un Kaffee mit Sahne que es veu que és el que m’hauria donat<br />

si li hagués demanat un caffè latte. Com que l’escena es va repetir en un<br />

altre lloc, vaig demanar als meus amics alemanys què havia passat amb el<br />

Kaffee mit Sahne i els va semblar que els parlava d’una cosa prehistòrica.


75<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

MAIL OBERT<br />

CARME JUNYENT<br />

No em sembla que sigui un motiu que justifiqui<br />

l’autoflagel·lació, nodrir la llengua <strong>dels</strong> altres<br />

amb les nostres paraules. Quan és a l’inrevés ens<br />

diuen que això és ser obert i multicultural<br />

En tot cas, allò no era un cafè amb llet i ben segur que no era el caffè latte<br />

que beuen a Itàlia.<br />

Però si tornem a la befa que es va fer del discurs en anglès de l’alcalde de<br />

Madrid, jo recordo que vaig fer servir els comentaris per explicar la diferència<br />

entre una llengua marcada i una llengua no marcada. O per què estigmatitzem<br />

l’accent català en castellà i no viceversa.<br />

Tots som conscients que per aprendre a parlar bé una llengua primer ens<br />

cal parlar-la malament i que és amb la pràctica com anem corregint els errors.<br />

I és un fet que, com més grans ens fem, més difícil és arribar a parlar<br />

bé una llengua estrangera. A més, quan incorporem noves llengües al nostre<br />

repertori lingüístic, sabem que les interferències són inevitables. Alerta,<br />

però, les interferències no són una qüestió d’incompetència. Més aviat al<br />

contrari, si podem fer interferències és perquè coneixem prou bé ambdós<br />

codis. Si no, sí que parlaríem d’errors.<br />

La qüestió és, però, per què reaccionem a les interferències de la llengua<br />

subordinada en la dominant i no tant a les de la dominant en la subordinada,<br />

que són majoria. Si els que reclamen que s’ensenyi més castellà quan senten<br />

una d’aquestes interferències reclamessin també que s’ensenyés més català<br />

cada cop que se’n fa alguna, no pararien. Però és diferent si les interferències<br />

es produeixen en la llengua no marcada perquè allà és on les identifiquem<br />

i, a més, les interpretem com a errors. En canvi, les interferències que es<br />

produeixen en la llengua marcada i que ens poden acabar portant a la dialectalització,<br />

aquestes amb prou feines ens fan reaccionar.<br />

Aquest és un altre <strong>dels</strong> beneficis que ens aporta el multilingüisme actual.<br />

Sí les interferències tenen fonts diverses, és més fàcil identificar-les com a<br />

tals, i això acaba actuant com a mesura correctora. I si dic que estoy parlando<br />

en castellano no patiu, no és que no en sàpiga, és que en sé tant que soc<br />

capaç d’incorporar-hi un element aliè i adaptar-lo a les seves regles. No em<br />

sembla que sigui un motiu que justifiqui l’autoflagel·lació, nodrir la llengua<br />

<strong>dels</strong> altres amb les nostres paraules. Quan és a l’inrevés ens diuen que això<br />

és ser obert i multicultural.


76<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

MAIL OBERT<br />

MARTÍ ESTRUCH AXMACHER<br />

MARTÍ ESTRUCH AXMACHER<br />

CONY VERMELL<br />

La cineasta lleidatana<br />

Toti Baches mira de<br />

desmuntar els tabús que<br />

envolten la menstruació<br />

a ‘Red cunt’<br />

Una mare vol explicar a la seva filla de deu anys què és la regla. Ho vol fer en<br />

positiu, però no se’n surt, perquè inconscientment és víctima <strong>dels</strong> milers<br />

d’anuncis que ha vist, i ha interioritzat, en què la menstruació es presenta<br />

com una cosa bruta i incapacitant, que només es pot superar amb compreses<br />

de la marca X o tampons de la marca Y, capaços de transformar la sang<br />

vermella en un asèptic líquid blau. Un altre dia en parlen amb la pediatra i<br />

aquesta recomana a la nena que porti un parell de compreses sempre a sobre,<br />

per quan li vingui per primer cop, i que les amagui en un estoig al fons de<br />

la motxilla. Quan surten, la nena pregunta estranyada a la mare per què ha<br />

d’amagar les compreses.<br />

D’aquestes dues escenes, ben reals i segurament universals, en va néixer<br />

Red cunt (“Cony vermell”), un film que es va estrenar divendres a Barcelona<br />

i a València, on arriba procedent d’Alemanya. La mare de la nena i directora<br />

del film és Toti Baches, una lleidatana que viu de fa anys al famós barri de<br />

Sankt Pauli d’Hamburg, on fa feina de muntadora audiovisual. El documentari<br />

el va filmar entre Hamburg, Kiel, Berlín i Barcelona, i les imatges més<br />

complicades de filmar estan resoltes amb uns dibuixos d’animació fets per<br />

estudiants de Barcelona i de Dresden.<br />

Red cunt és la primera part d’una trilogia que Baches vol dedicar als tabús<br />

femenins, la trilogia de les emes: menstruació, masturbació i menopausa.<br />

Parlant amb ella l’altre dia, m’explicava que amb aquests temes que encara<br />

són tabú, la millor tècnica a l’hora de fer recerca és allò tan clàssic d’estirar<br />

el fil, de manera que l’horitzó es va ampliant i un personatge et porta<br />

a l’altre. De fet, aquesta diversitat de persones entrevistades és una de les<br />

riqueses del film, que dóna veu a tota mena de dones, des de les que es miren<br />

el sexe al mirall per primer cop fins a expertes i ginecòlogues, passant per<br />

activistes i lluitadores de wrestling que es disfressen de vagina, a més d’un<br />

home transsexual que va reduir conscientment el seu procés d’hormonació<br />

per continuar tenint la regla.<br />

El resultat és un documentari per a tota la família (les autoritats diuen que<br />

és apte a partir <strong>dels</strong> set anys), que va molt més enllà de la lliçó d’anatomia o<br />

de sexualitat i que és ideal per a projectar als instituts i acompanyar projectes<br />

educatius. Ja des del títol, Red cunt mira de normalitzar un fenomen que afecta<br />

de manera directa la meitat de la població, que tindrà la regla 450 vegades de<br />

mitjana al llarg de la vida. I és bonic de comprovar com hi ha noies i dones<br />

que, després de fer un exercici de comprensió i acceptació, o reconciliació, i<br />

sense caure en la idealització, l’acaben considerant un senyal de bona salut<br />

i són capaces de veure-la de manera favorable, com cercava Toti Baches<br />

amb la seva filla. Encara més: les dones que ho aconsegueixen expliquen


77<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

MAIL OBERT<br />

MARTÍ ESTRUCH AXMACHER<br />

Quatre noies de la ciutat alemanya de Kiel que apareixen al film.<br />

Malgrat els darrers<br />

canvis legislatius<br />

que ha fet el<br />

govern espanyol<br />

més progressista<br />

de la història,<br />

les compreses<br />

continuen tenint<br />

un 10% d’IVA i, en<br />

canvi, la Viagra<br />

es considera un<br />

producte de primera<br />

necessitat (sic) i<br />

només paga un 4%<br />

que tenen molts menys dolors i molèsties des que mantenen aquesta actitud<br />

positiva envers la regla.<br />

En aquesta part del món on tenim la sort de viure, el feminisme avança i<br />

Red cunt i les dones que hi surten en són la prova. Quan sents parlar Clara<br />

Moraleda, actriu i cantant, o Laida Memba, arquitecta i directora de l’empresa<br />

especialitzada en roba interior femenina Cocoro, amb la seva joventut,<br />

optimisme i desimboltura, veus que anem pel bon camí. Alhora, hi ha moltes<br />

inèrcies que actuen de fre i alguns estaments no tenen gens d’interès en<br />

aquest avenç, sabedors que qualsevol element relacionat amb la sexualitat,<br />

sigui l’anticoncepció o la gestió de la menstruació, no són un gran negoci i<br />

prou sinó que sempre han estat i continuen essent un instrument de control<br />

social encara més gran.<br />

Per això, per continuar avançant, cal continuar lluitant i denunciant, com<br />

també fa el film. Una ginecòloga alemanya es pregunta, per exemple, per què<br />

històricament s’ha fet tan poca recerca científica sobre un tema tan important<br />

com aquest. Una altra noia jove, feliç amb l’invent de la copa menstrual,<br />

explica els problemes que té per a buidar-la i netejar-la als lavabos públics,<br />

perquè a la vora de les tasses de WC no hi ha mai una font d’aigua. I la cirereta<br />

del pastís: malgrat els darrers canvis legislatius que ha fet el govern espanyol<br />

més progressista de la història, les compreses continuen tenint un 10% d’IVA<br />

i, en canvi, la Viagra es considera un producte de primera necessitat (sic) i<br />

només paga un 4%. En un món controlat pels homes, no hi ha millor imatge<br />

per a definir què és prioritari i què no.


78<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

MAIL OBERT<br />

NÚRIA CADENES<br />

NÚRIA CADENES<br />

LA TAULA DE DIÀLEG DEL PSOE… AMB EL PP<br />

De bracet del PP, tira<br />

endavant la modificació<br />

de la llei de “seguretat<br />

nacional” i ja hi<br />

consensuen la nova llei<br />

d’informació classificada<br />

i la que afecta el CNI i<br />

coses com ara negar la<br />

comissió d’investigació<br />

per l’escàndol del<br />

Catalangate: la llista<br />

s’allarga<br />

No recordava, l’altre dia, que, abans que li veiéssim la cara definitiva i que<br />

s’aprovés gràcies al PP i etcètera, la monyonya aquella de la llei de l’audiovisual<br />

resulta que ja s’havia presentat com l’enèsim blindatge de les fites<br />

importants que malgrat tot s’aconsegueixen a canvi d’aprovar les cosetes<br />

que el govern més progreblibliblà de la història necessita.<br />

Tinc una memòria fatal. A més a més, confonc els noms i les dates i ho barrejo<br />

tot en macedònia. En fi. Cadascú es coneix les seves faltes, i si ara ho escric,<br />

això, el cas de la meva samfaina de records, és tan sols perquè la setmana<br />

passada, en parlar de la cosa de l’audiovisual que han acabat perpetrant a<br />

Madrid (i que, oh sorpresa, arracona el català i consagra el negoci de les grans<br />

empreses), em vaig descuidar d’esmentar aquesta dada clau: que no fa pas<br />

tant, cinc mesos i mig, com passa el temps, el vilipendi audiovisual resulta<br />

que no ho era. O, més gros encara, resulta que en realitat constituïa un èxit<br />

del qual hom es podia vantar i arran del qual hom es podia penjar medalles,<br />

allò de dir blat abans que sigui al sac perquè el que compta no és què conté<br />

realment sinó què anuncies que contindrà.<br />

Una mica com això <strong>dels</strong> pressupostos que després no s’executen, tu ja<br />

m’entens.<br />

Per sort, els fets, la vida real, no depenen de la meva vel·leïtosa memòria,<br />

i tenim una cosa que se’n diu hemeroteca o arxiu documental o simple<br />

cerca de Google que posa ordre als desgavells de la falta de retentiva. I hi he<br />

trobat això: que el desembre passat es presentava el grandíssim acord que<br />

blindava el català al món audiovisual i que era per això, pel blindatge (aix!)<br />

que comportava, que es justificava el vot afirmatiu al pressupost. Part de<br />

l’estira-i-arronsa amb el PSOE. La cabra que es venia.<br />

(Obro parèntesi aquí al mig per fer un incís d’urgència, una petició o, si<br />

convé, una súplica: que deixin de blindar, si us plau, que deixin de fer servir<br />

aquest verb a tort i a dret perquè ja l’han convertit en anunci d’impotència<br />

i trencadissa, i ara, només de sentir-lo, la pell s’eriça. Gràcies.)<br />

La qüestió, però, és que tot just un grapat de mesos després de la proclama<br />

triomfal, d’aquell tenim agafat el PSOE per allà on li fa mal perquè l’aritmètica<br />

parlamentària i perquè etcètera, la llei que han aprovat a Madrid no té res a<br />

veure amb els anuncis que se’n feien. Hi té tan poc a veure, que els mateixos<br />

que la publicitaven com a èxit i justificació hi han votat en contra. Però no<br />

ha passat res. Cap cataclisme. L’afront ha tirat endavant malgrat aquesta<br />

negativa. Els pressupostos ja fa mesos que són al sac i la llei ha sortit ara<br />

gràcies a l’abstenció del PP.


79<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 3 de juny de 2022<br />

MAIL OBERT<br />

NÚRIA CADENES<br />

La qüestió, però, és que tot just un grapat de mesos<br />

després de la proclama triomfal, d’aquell tenim<br />

agafat el PSOE per allà on li fa mal perquè l’aritmètica<br />

parlamentària i perquè etcètera, la llei que han aprovat a<br />

Madrid no té res a veure amb els anuncis que se’n feien<br />

I que ja fa un temps que ballen al compàs i que gràcies al PP tira endavant la<br />

modificació de la llei de “seguretat nacional”, i que ja hi consensuen la nova<br />

llei d’informació classificada i la que afecta el CNI, i que no dubto que me’n<br />

deixo alguna al calaix. Coses com ara la de negar la comissió d’investigació<br />

per l’escàndol amb Pegasus pel Catalangate. La llista s’allarga.<br />

Perquè aquí sí que hi tenen una taula de diàleg permanent. De diàleg i de<br />

connexió i del que faci falta. No pas aquella que aviat farà un any que no es<br />

reuneix (i que quan s’ha reunit, en fi, deixem-ho córrer) perquè ara no em<br />

va bé, perquè ara m’incomodes, perquè abans Castella - la Manxa i avui<br />

Andalusia i demà m’afaitaràs, no: la taula de veritat i la de sempre, la que els<br />

supera escaramusses i conjuntures electorals, la que diu que la monarquia<br />

no es toca i els magnats de les teles manen i que els fons reservats i que<br />

espanya nya-nya<br />

Com que sempre va bé tornar als clàssics, deixeu-me acabar amb una<br />

frase de la gran Isabel-Clara Simó. La va escriure l’any 2008, perquè s’acabava<br />

de morir Josep Palau i Fabre i aquí gastàvem el temps parlant d’unes<br />

eleccions que hi havia a Madrid tots disfressats d’aquell “sóc un home<br />

seriós, jo”, d’El petit príncep. I na Simó ens recordava la diferència entre les<br />

qüestions veritablement importants, que “s’ha mort un poeta molt singular,<br />

el millor especialista en Picasso del món i un dramaturg excepcional”, i la<br />

mera borumballa, aquelles eleccions dins de la sínia, la gran incògnita que<br />

nítidament resumia: “O manarà el PP, i hi haurà més Espanya, o manarà el<br />

PSOE, i hi haurà més Espanya.”<br />

És que a l’hora de la veritat, i tal com els fets descaren, calcen del mateix<br />

peu. Són Patacot i Mandinga, carn i ungla, cul i merda.


LA FOTO DE LA SETMANA<br />

Un nen es fa la prova de la covid en una cabina improvisada<br />

abans de l’aixecament del confinament a Xangai.<br />

FOTOGRAFIA: ALEX PLAVVSKI.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!