Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
17<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
CARME JUNYENT<br />
xar perdre cap àmbit d’ús espontani: el<br />
menjador, el pati… És molt més important<br />
l’ús espontani que no pas l’ús escrit.<br />
—Al pati es pot fer feina?<br />
—Hi ha projectes d’escoles on fan jocs<br />
guiats, activitats a l’hora del pati, i allà<br />
controlen l’ús de la llengua. Ja sé que és<br />
més feina, però si volem revitalitzar l’ús<br />
de la llengua, ens hi hem de posar. M’és<br />
igual si és matemàtiques o religió. Es<br />
tracta de buscar un àmbit nítid perquè si<br />
tornen a venir aquests, que sempre són<br />
els mateixos, com que no entenen una<br />
altra cosa, els diguis: “Això és un 25%.”<br />
Si ens agafem a què es parla al pati i tot<br />
això que diuen, no serveix de res.<br />
—Fa vint anys que dieu que l’ensenyament<br />
no es fa en català, d’una manera<br />
diàfana. Ara sembla que s’assumeix<br />
aquesta realitat. Assumir-ho portarà<br />
canvis. Els noteu?<br />
—Puc notar-ho a escala individual! Però<br />
si m’ho miro des de la perspectiva dels<br />
processos de substitució de la llengua,<br />
ho interpreto com un símptoma que<br />
anem malament, que anem tan malament<br />
que no es pot negar. És una de les<br />
coses que sempre m’han retret, que dir<br />
que la llengua està en procés d’extinció<br />
desmotiva. Però la cosa que sempre he<br />
vist quan una llengua desapareix és que<br />
els parlants no se n’han adonat fins que<br />
no hi havia res a fer. Per tant, si ara se’n<br />
van adonant, potser és perquè no hi ha<br />
res a fer. Espero que no sigui així, no ho<br />
vull. Però ara la gent ho veu.<br />
—Escoltant-vos dir això he sentit una<br />
d’aquelles punxades dels moments<br />
greus. Heu dit que si ens n’adonem majoritàriament<br />
és perquè no hi ha res a<br />
fer? Ho he entès bé?<br />
—Sí, ho he dit, és la meva por íntima.<br />
—Quan heu estudiat aquests processos<br />
de desaparició d’una llengua, heu vist<br />
cap cas en què la consciència n’hagi<br />
aturat la desaparició?<br />
<strong>La</strong> cosa que sempre he<br />
vist quan una llengua<br />
desapareix és que els<br />
parlants no se n’han adonat<br />
fins que no hi havia res a fer<br />
—Quan apareixen reaccions puristes<br />
vol dir que la cosa va molt malament.<br />
Aquestes reaccions s’interpreten com<br />
un símptoma que la llengua ja està. Hi ha<br />
parlants d’anglès i de castellà que veuen<br />
amenaces i això no té cap fonament, però<br />
en el cas de les llengües amenaçades jo<br />
sempre ho dic. Hi ha aquell poema de<br />
Màrius Sampere: “Com m’agrada escriure<br />
en una llengua que diuen que es<br />
mor.” Això és una mena d’estat d’ànim,<br />
però ara són les dades, que diuen que<br />
es va morint la llengua. Diuen: no, no<br />
és morta, trontolla. Poden dir el que<br />
vulguin, però si no reverteixes aquesta<br />
tendència, ja saps cap on vas. Això és el<br />
que passa sempre. Jo no conec casos que<br />
s’hagi recuperat una llengua.<br />
JÚLIA PARTAL<br />
—Si es traspassa aquesta ratlla…<br />
—Bernat Joan parla de les normalitzacions<br />
reeixides, però ell es refereix a<br />
llengües subordinades que passen a ser<br />
estatals. Cap de les llengües que ell estudia<br />
tenien problemes amb la transmissió,<br />
amb el percentatge de parlants. Era una<br />
qüestió d’estatus, no d’ús. I nosaltres el<br />
problema el tenim amb l’ús.
Change language