La revolució VilaWeb

18
vilaweb.cat
Divendres, 20 de maig de 2022
CARME JUNYENT
La llengua ha de sobreviure
perquè és la llengua de tots,
no perquè tots ens posem a
tenir canalla. Hi ha una cosa
i és que els fills no són de la
nostra propietat
—Què passa amb la transmissió del
català? Com pot ser que fills de famílies
catalanoparlants parlin en castellà als
seus fills?
—No sé ben bé què passa, però passen
coses. Avis que t’expliquen que els
seus néts els parlen en castellà, fills de
catalanoparlants que entre ells parlen
en castellà. Quan descrius llengües en
procés de substitució, tot això ho trobes.
Però aquí no hi ha cap estudi. Jo he dit als
meus col·legues, fins i tot a Xavier Vila,
que això s’ho haurien de mirar. Fa poc
vaig veure a Twitter, i té la credibilitat que
té, algú que deia que hi havia problemes
en la transmissió del català i Xavier Vila
deia que passava en parelles mixtes i
entorns castellanitzats. Però justament
es tracta d’això: si considerem natural
que les parelles mixtes abandonin, que
en entorns castellanitzats abandonin,
aleshores anem cap al gueto, anem cap
a ser una minoria ètnica. El català només
se’n sortirà si és la llengua de tots. I això
és el que hem d’aconseguir. Que tindrem
hostils ja ho sabem. Sempre hem
de comptar amb el 15% d’hostils. Ara
l’objectiu és aquest. El català és la llengua
de tots, vinguin d’on vinguin.
—I la qüestió de la demografia…
—Avui m’ho deien els meus alumnes,
que si no tenim fills… Jo els deia que
sóc partidària que la gent es reprodueixi
amb alegria. A mi m’escandalitza que
us diguin que heu de tenir fills perquè
sobrevisqui la llengua, els he dit. La
llengua ha de sobreviure perquè és la
llengua de tots, no perquè tots ens posem
a tenir canalla. Hi ha una cosa i és
que els fills no són de la nostra propietat.
Pots tenir tants fills com vulguis perquè
parlin català i ells poden decidir que no el
parlaran; per tant, és un negoci ruïnós.
No és això.
—Què és, doncs?
—Aquí hi vivim tots i és el territori on
s’ha desenvolupat la llengua. La responsabilitat
la tenim tots els que vivim aquí
i és això el que s’ha d’aconseguir: que
tothom se’n faci responsable.
—I això què vol dir? No canviar de llengua?
—Bàsicament, vol dir parlar sempre en
català. Parlar en català per defecte i si hi
ha problemes, ja els resoldrem. Ara és
urgent dinamitzar-ne l’ús, reactivar-lo
i no perdre la transmissió.
—Abans dèieu que cal anar a la qüestió
essencial. També hi ha un problema de
recursos?
—Segurament, sí, però el que és important
és el comportament. Al final, quan
un professor entra a l’aula decideix en
quina llengua parla. Però sí que falten
professors, falten professors ben formats.
S’hauria de formar més els mestres.
Caldria reciclar-los en català. Per a
aquestes coses segur que en falten, de
recursos. Però hi insisteixo, fins i tot pots
fer això i que no ho facin servir. Tampoc
no buscaria la manca de recursos com a
excusa.
—No com a excusa, però que sí que en
calen si es vol capgirar la situació. Penso,
per exemple, en les aules d’acollida.
—Molt bé, les aules d’acollida. Però llavors
que els altres actuïn en conseqüència.
—Qui són els altres?
—Els altres professors. Hi ha aules
d’acollida on s’ensenya en català i llavors
els nens van a la classe normal i els parlen
castellà. I es pregunten: per què m’ensenyen
català si les classes després me
les fan en castellà? És clar que es poden
fer moltes coses des de dalt, però hi ha
els qui sempre les han de fer des de baix.
—Sou presidenta del Consell Assessor
Lingüístic, com va la feina?
—Hi ha un equip sensacional. Són gent
molt bona. La majoria no els coneixia.
Són gent que sap de què parla, que tenen
idees i que en molts casos diria que
les apliquen on ells poden. D’ençà que
vam començar, cada dos per tres, tenim
una història de tribunals pel mig, però
nosaltres som aquí per a assessorar, no
per a legislar, ni tan sols per a tenir en