La revolució VilaWeb

More documents

Recommendations

Info

24 vilaweb.cat Divendres, 20 de maig de 2022 IVÁN MARTÍ-VIDAL que la de l’M87*, l’altre forat negre “fotografiat” amb l’EHT. Totes aquestes circumstàncies juntes fan de SgrA* un forat negre relativament tranquil i apagat. De fet, si fos en una altra galàxia propera (en lloc de tenir-lo “al costat”), seria tan feble que no el detectaríem. —A què es deuen les fulguracions que es detecten, aquesta mena d’estrelles fugaces que hi ha al seu voltant? —Encara no sabem els detalls que hi ha darrere de la física d’aquestes fulguracions infraroges i de raigs X a SgrA*. Una possibilitat força plausible és que estiguin relacionades amb pujades molt localitzades de l’activitat magnètica al disc de creixement (cosa que anomenaríem “reconnexions magnètiques”), que escalfen molt el material que hi ha en aquesta regió. A més, de tant en tant, SgrA* es troba amb un petit festí (algun conglomerat desafortunat de gas i pols que s’acosta massa al forat negre i acaba essent engolit). Quan passa això, el material en caiguda cap al forat negre s’escalfa i també pot emetre una forta radiació. —El satèl·lit Integral (ESA) va descobrir que, fa tres-cents cinquanta anys, SgrA* havia experimentat una etapa d’activitat que devia durar una dècada i que va augmentar la seva emissió gairebé un milió de vegades, i va inundar d’energia en raigs gamma l’espai circumdant. Heu apreciat un augment de l’activitat del forat negre? —L’emissió de SgrA*, qualitativament, no ha canviat gaire durant les darreres dècades. Sí que hi ha hagut alguns episodis remarcables, però pocs i no gaire intensos. Podem dir que, estatísticament parlant, SgrA* es troba en una etapa tranquil·la. —Fins ara, s’ha aconseguit informació sobre les estrelles que l’orbiten, és cert que arriben a cinc mil quilòmetres per segon? —Sí. De fet, les estrelles que descriuen És possible que, algun dia, tinguem a les nostres mans alguna cosa a la qual puguem anomenar “teoria del tot”, però no podrem estar mai completament segurs que aquesta teoria descriu tots i cadascun dels fenòmens naturals aquestes òrbites arriben a acostar-se força (perillosament, diria jo) a SgrA*. Em sembla recordar que l’acostament màxim és, ni més ni menys, que a unes disset hores-llum. No obstant això, aquestes disset hores-llum no són res, comparat amb els poc més de tres minuts-llum de grandària de la imatge de l’EHT. Gràcies a la imatge que acabem de publicar, hem pogut “confinar” la massa de SgrA* (equivalent a uns quatre milions de sols) a un volum tan petit que l’única explicació plausible que queda per a aquest astre és la d’un forat negre. —<strong>La</strong> darrera pregunta és personal: us agradaria viure mil anys més? Ho sabrem tot de l’univers, aleshores? —Quan penso en la possibilitat de viure tant de temps, no puc evitar de recordar-me de la pel·lícula dels Immortals, amb aquella fabulosa banda sonora de Freddie Mercury. Poder presenciar el progrés de la humanitat i ser testimoni dels descobriments fascinants que ens esperen és molt temptador, però no m’agradaria experimentar aquesta aventura havent sobreviscut a incomptables generacions dels meus éssers estimats. Sóc científic, i em fascina l’avenç del coneixement, però hi ha preus que no estaria disposat a pagar per ser testimoni d’aquest avenç durant els segles vinents. Sobre si ho sabrem tot de l’univers, més aviat en dubto. No perquè em falti confiança en la capacitat humana, sinó perquè la metodologia científica és incompatible amb aquesta idea de “saber-ho tot”. És possible que, algun dia, tinguem a les nostres mans alguna cosa a la qual puguem anomenar “teoria del tot”, però no podrem estar mai completament segurs que aquesta teoria descriu tots i cadascun dels fenòmens naturals. I encara que fos així, sempre hi hauria fenòmens a l’univers que (encara que poguessin ser predits per aquesta teoria) no haurien estat plantejats ni considerats, i esperarien a ser descoberts. <strong>La</strong> meva visió personal (i una mica optimista) de l’avenç científic per als segles vinents és que la nostra tecnologia ens permetrà de resoldre els grans desafiaments a què ara s’enfronta la nostra civilització; i ens permetrà d’enfrontar-nos, a més, a noves preguntes que ara com ara ni tan sols podem formular. Aquesta entrevista ha estat publicada originalment a The Conversation.
25 vilaweb.cat Divendres, 20 de maig de 2022 ENTREVISTA XAVIER TRIAS “Que Àngels Chacón entrés dins Junts seria intel·ligent” Entrevista a l’ex-batlle de Barcelona, sobre les primàries de Junts i la ciutat ADIVA KOENIGSBERG
Page 1 and 2: 14 - 20 DE MAIG DE 2022 No faces de
Page 3 and 4: 3 vilaweb.cat Divendres, 20 de maig
Page 11 and 12: 11 vilaweb.cat Divendres, 20 de mai
Page 15 and 16: 15 CARME JUNYENT vilaweb.cat Divend
Page 21 and 22: 21 IVÁN MARTÍ-VIDAL vilaweb.cat D
Page 23: 23 vilaweb.cat Divendres, 20 de mai
Page 43 and 44: 43 ENRIC NOMDEDÉU vilaweb.cat Dive
Page 75 and 76:
75 vilaweb.cat Divendres, 20 de mai
Page 77:
LA FOTO DE LA SETMANA Malgrat les t
show all

La revolució VilaWeb

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?