La revolució VilaWeb

39
vilaweb.cat
Divendres, 20 de maig de 2022
VALTÒNYC
ho entendrà. Si un dia cal o crec que és
important, ho tornaré a donar tot. Però
ja m’he enfrontat a un estat, he canviat
una llei belga, els he vençut i he donat a
conèixer a tot el món que a l’estat espanyol
no hi ha llibertat d’expressió. Crec
que ja he complit.
—Ahir m’enviàveu un missatge i em dèieu:
“Avui és la primera nit que dormiré
com una persona lliure d’ençà que tinc
divuit anys.” A les nits, era un pensament
recurrent?
—I tant. I no tan sols això. Era un sentiment.
Recordo somnis recurrents. He
tingut tota mena de somnis. He somiat
moltes vegades que estava a Mallorca
i em perseguien per tancar-me. O que
volia fugir a Bèlgica i no podia, perquè ja
sabem com ho vaig fer. O que era a Mallorca
i que tothom que em trobava em
girava l’esquena. Són somnis recurrents
molt forts. I sí, són només somnis, però
parlen d’alguna cosa. I ahir anar-me’n a
dormir amb una rialla, pensant que era
una persona lliure, va ser molt emotiu.
Els he guanyat! Quan l’estat espanyol
no juga amb les seves regles, perd. Està
demostrat . Em van voler utilitzar com a
exemple, perquè la gent s’autocensuràs,
i no ho han aconseguit. Em fa molt feliç,
ser un exemple de resistència.
—Què vau fer, quan vau saber que éreu
lliure?
—Sempre, sempre, telefonar a ma germana.
Això no ha canviat, des del primer
moment que vaig arribar aquí. Quan
les notícies són dolentes, no m’agrada
telefonar-li. Llavors, prefereixo que se
n’assabenti per la premsa, i que parlem
quan ho hàgim paït i estiguem més tranquils.
I ens puguem dir que ens en sortirem.
Al final es tracta d’això, ens poden
passar moltes coses dolentes, però ens
en sortirem. Els humans som així, tenim
aquesta capacitat de supervivència. No
podem deixar que la por ens paralitzi i
ens enfonsi.
—I què li vau dir?
—Que era lliure, que havíem guanyat
Que no ens havien pogut vèncer. I que
tots aquests quatre anys han valgut la
pena. No podíem permetre que jo anàs a
la presó. Això era el darrer recurs.
—Anar a la presó hauria estat una derrota?
—No, aquests dies havia pensat què diria
si finalment m’extradien i havia d’anar
a la presó. I tenia la sensació contrària.
Malgrat que hagués entrat a la presó, els
havia guanyats. Si hagués anat a la presó
ara fa quatre anys, no hauria fet els amics
que he fet aquí dalt, no hauria conegut la
gent que he conegut, no hauria tingut tot
aquest aprenentatge, no hauria madurat
de la manera que ho he fet... I els mitjans
internacionals no s’haurien fet el ressò
que s’han fet de la meva causa. Hauria
guanyat igualment, ho tinc claríssim.
—Per tant, dimarts vau anar al tribunal
pensant en l’extradició?
—Sí, tenia un pressentiment molt dolent,
creia que m’extradirien. Quan parles
amb els teus advocats i et donen la seva
opinió, espanta. I et seré completament
sincer: quan vaig venir aquí no tenia res.
I al final, quan no tens res a perdre, no
tens por. Ara és diferent. Sí que tinc coses
a perdre. Tinc un pis que m’ha costat
molt de posar-lo de la manera que a mi
m’agrada. Tinc un gat que m’estim molt.
Tinc un grup d’amics que són fantàstics.
Acab d’acabar un màster. Tinc moltes
coses. Tinc un futur, i que em llevassin
tot això em feia molta, molta, molta por.
—I per què el teníeu, aquest pressentiment?
—No ho sé. Vaig anar al tribunal pensant
que no sortiria bé. En definitiva, lluites
contra un estat. Podem fer moltes bromes,
però l’estat espanyol és un estat
fort. Sobretot perquè és un estat que
sofreix una crisi de legitimitat, i està
disposat a gastar molts de doblers per
superar aquesta crisi. No té problemes a
fer servir la repressió o l’espionatge. No
em vaig imaginar mai que podria vèncer
totalment l’estat espanyol, sense que
posassin un recurs. I que abandonassin
el vaixell d’aquesta manera, encara que
tinguéssim la raó. Per això ahir va ser
un dia de moltes emocions. I puc afegir
una cosa?
—I tant...
—D’aquest darrer recurs, el que més
m’ha agradat és que ha permès que el
jutge de Gant investigàs més possibles
delictes que els que demanaven d’analitzar
per a l’extradició. Crec que ha mirat
sis o set delictes més. Està molt bé que
el jutge faci això, perquè ens aporta informació
per a possibles noves peticions
d’extradició.
—Per aquesta sentència condemnatòria ja
no us poden extradir, però ja teniu un altre
cas obert a Sevilla en què us demanen quatre
anys de presó. L’ofensiva no s’atura.
I ahir anar-me’n a dormir
amb una rialla, pensant
que era una persona lliure,
va ser molt emotiu. Els
he guanyat! Quan l’estat
espanyol no juga amb les
seves regles, perd. Està
demostrat