La revolució VilaWeb

19
vilaweb.cat
Divendres, 20 de maig de 2022
CARME JUNYENT
compte la llei. A nosaltres ens demanen
què hem de fer per revitalitzar l’ús de
la llengua a l’escola. I farem propostes.
Quan tinguem el document fet, el farem
públic perquè la gent el conegui.
—I si no l’apliquen?
—Serà cosa d’ells. Nosaltres hem de fer la
nostra feina i la fem sense deixar entrar
pressions de cap mena.
—Hi ha idees noves?
—Sí, i són bones. Hi ha la sensació d’ara o
mai i això vol dir que és complicat, però es
treballa perquè es creu que sí, que s’hi pot
fer alguna cosa. Jo sempre ho dic, encara
que a vegades penso que anem tard: faig
feina per equivocar-me. L’únic objectiu
que tinc és que puguem fer propostes.
Ara falta que després ens facin cas, que
ens tinguin en compte.
JÚLIA PARTAL
—D’aquesta feina que feu, és important
també el coneixement que podeu crear,
que en acabat es pot fer servir també des
de la base.
—D’això es tracta. Hem de fer un document
que es pugui penjar al suro de
la sala de professors i que tingui forma
d’eslògans. Res de rotllos. Idees clares,
curtes i contundents. I espero que ens
en sortim. De moment, crec que ho fem.
Espero que puguem donar arguments
que convencin.
—Per exemple?
—Bé, jo no puc dir què sortirà, encara
hi treballem. Però una cosa que dic jo i
que podria ser d’aquest tipus de coses
en què treballem és que l’escola té la
responsabilitat de garantir que tots els
alumnes surtin en igualtat d’oportunitats,
i si no els dónes el català, no hi ha
aquesta igualtat. No sé si això sortirà al
final, però treballem en plantejaments
d’aquesta mena. Han de ser idees que
siguin aplicables i si el departament
no les apliqués, que es poguessin fer
efectives igualment. Que si no es feia per
obligació es fes per devoció. M’agradaria
que s’aprofités aquest coneixement i no
es malversés.
—Com ho hem de fer perquè no hi hagi
tanta tensió entre la gent que estima i
defensa la llengua?
—Tots ens posem massa nerviosos. A
veure si us ho sé explicar bé. El millor que
té el català ara, i que és la gran esperança,
és que més de la meitat dels qui el parlen
no el tenen com a primera llengua. Això
és un regal difícil d’aconseguir. Això no
es troba mai en llengües subordinades.
Només hem de mirar quines llengües
estudiem nosaltres. Per tant, hauríem
de saber valorar el fet de tenir tantíssima
gent que ha fet l’esforç d’aprendre
català, amb tota la dimensió que té. Però
això té unes conseqüències pel que fa a la
llengua. Vol dir que ens cal una mica de
paciència, perquè som en un període de
canvi molt profund. Nosaltres no hem
de deixar de ser model lingüístic, però
hem d’estar oberts a la possibilitat que no
parlin bé mentre parlin. Si la gent parla
i els donem l’oportunitat que ho facin
perquè no canviem de llengua, acabaran
parlant bé. Hi haurà un moment que això
es posarà a lloc. Aquí ens hi ajuda molt
el multilingüisme, perquè tenim moltes
fonts diverses d’interferències. Els
puristes aquests que corregeixen creen
molta inseguretat. Aquestes correccions
no serveixen de res, el que serveix és la
feina de formigueta. Vas deixant anar
un model bo i els altres el van incorporant.
És el millor que tenim, però hem
de ser conscients de les conseqüències
que té. Per aconseguir que el català sigui
la llengua de tots, s’ha de parlar, i per
aconseguir que la parlin, ens ho hem de
prendre de manera més relaxada.
—Això d’exigir el C2 és important per a
l’ensenyament?
—Espero que sí. No pot ser que regalin títols
de català si no has fet res. S’ha d’avaluar
a consciència. Nosaltres mateixos
ens sentiríem estafats si ens regalessin
un C2 d’anglès. Això s’ha de prendre molt
seriosament en l’àmbit professional.
També hi ha molta feina a fer en l’àmbit
de l’empresa.