You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
64<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
ANÀLISI<br />
regions, activitats i butxaques<br />
més al seu gust, al preu, naturalment,<br />
d’allunyar els recursos<br />
dels territoris on serien<br />
més productius i reduir així el<br />
benestar dels ciutadans”.<br />
Parlo amb l’autor i m’explica<br />
quins són els punts bàsics de<br />
l’argumentació que ha utilitzat<br />
per a demostrar la seva<br />
hipòtesi. D’entrada, diu que<br />
l’estat espanyol és un fet diferencial<br />
dins Europa. “No és<br />
com França, Itàlia, Portugal o<br />
Grècia, on la integració afavoreix<br />
els seus nuclis econòmics<br />
i polítics des de l’antiguitat”,<br />
comenta. El fons de la qüestió,<br />
cal anar a buscar-lo en el fet<br />
que la qualitat institucional<br />
de l’estat és molt baixa i les<br />
decisions importants de distribució<br />
de recursos queden<br />
en mans d’uns quants grups<br />
de poder.<br />
Uns grups de poder que tenen<br />
com a primer objectiu mantenir<br />
el seu statu quo, deixant<br />
de banda aspectes tan cabdals<br />
com l’eficiència i la productivitat.<br />
Que no estranyi ningú,<br />
doncs, que dins l’índex d’eficiència<br />
de la despesa pública<br />
de l’OCDE per al 2021, dels<br />
37 països, l’estat espanyol<br />
sigui en el lloc 29. Potser un<br />
exemple més nostrat és el que<br />
va donar el professor Ramon<br />
Tremosa a la presentació: “El<br />
50% de la inversió en trens de<br />
rodalia de l’estat els últims<br />
anys ha anat a Madrid.” No<br />
calen més comentaris, oi?<br />
“Un dels fets que més m’ha<br />
colpit a l’hora de fer el llibre<br />
és haver tingut l’evidència,<br />
com més va amb més força,<br />
que si s’hagués deixat actuar<br />
lliurement a les forces del<br />
mercat, sense els entrebancs<br />
de Madrid, tant el Principat,<br />
com el País Valencià i les Illes<br />
serien regions clarament<br />
guanyadores en el si de la Unió<br />
Europea”, em diu. És molt dur<br />
i clar quan explica: “<strong>La</strong> política<br />
seguida pels successius<br />
governs espanyols ha escanyat<br />
lentament l’economia<br />
de Catalunya i el País Valencià,<br />
tot minant un dels pilars clau<br />
del seu potencial competitiu,<br />
com és la logística, que avui és<br />
crucial no només per si mateixa,<br />
sinó per les oportunitats<br />
que obre a altres activitats.<br />
Pensem que un nus logístic és<br />
també un bon lloc on establir<br />
qualsevol indústria que calgui<br />
integrar a una cadena de valor<br />
europea o global.”<br />
En les pàgines del llibre també<br />
parla molt de Madrid i com<br />
ha arribat a tenir el pes que té<br />
dins l’economia actual. Està<br />
convençut que, malgrat les<br />
xifres que sovint es publiquen,<br />
en què la capital espanyola<br />
encapçala moltes classificacions<br />
de diferents variables<br />
econòmiques, els fonaments<br />
del seu edifici són febles.<br />
També pensa que en termes<br />
de competitivitat –més enllà<br />
dels discursos de la senyora<br />
Ayuso sobre els imposts– la<br />
comparació amb Catalunya<br />
“no té color”.<br />
Com a exemple, esmenta el<br />
pes de l’alta tecnologia, que<br />
és especialment notable a la<br />
indústria catalana, atès que<br />
representa el 14,9% del VAB<br />
manufacturer de Catalunya<br />
–sobretot gràcies al sector<br />
farmacèutic– mentre que a<br />
Madrid és del 7%, al País Basc<br />
només del 2,9% i al conjunt<br />
d’Espanya del 6,3%. Com<br />
que el VAB manufacturer del<br />
Principat representa prop del<br />
26% del de tot l’estat espanyol,<br />
aquest biaix cap a l’alta<br />
tecnologia fa que el seu pes<br />
s’enfili fins al 62% de les manufactures<br />
d’alta tecnologia a<br />
l’estat espanyol.<br />
O també es veu en les patents,<br />
reflex de la innovació. “No ens<br />
hauria de sorprendre que el<br />
Principat sigui on es fan més<br />
innovacions patentables, com<br />
tampoc que el País Valencià<br />
El fons de la qüestió, cal anar a buscarlo<br />
en el fet que la qualitat institucional<br />
de l’estat és molt baixa i les decisions<br />
importants de distribució de recursos<br />
queden en mans d’uns quants grups de<br />
poder<br />
quedi en un molt respectable<br />
quart lloc, mentre que Madrid<br />
queda relegat al lloc novè.” O<br />
en els articles científics d’alta<br />
qualitat de les universitats catalanes,<br />
on n’hi ha molts més<br />
inclosos entre els que figuren<br />
entre el 10% dels més llegits<br />
a tot el món. Sortosament, no<br />
tot són els diners que surten<br />
de les arques de l’estat.<br />
D’alguna manera, podríem<br />
dir que Madrid i Barcelona<br />
és sector públic versus sector<br />
privat, encara que a Madrid<br />
hi hagi la majoria de seus de<br />
les grans empreses. Gracia<br />
comenta un exemple senzill<br />
ben aclaridor. Els serveis centralitzats<br />
del sector financer i<br />
les tecnologies d’informació i<br />
comunicacions (TIC) paguen<br />
uns sous mitjans de 37.700<br />
euros a Barcelona i de 34.400<br />
a Madrid. Per què es paguen<br />
més a Barcelona que a Madrid?,<br />
li pregunto. “He fet entrevistes<br />
amb professionals<br />
del sector que em confirmen<br />
que aquesta diferència salarial<br />
és real i, segons la seva<br />
experiència, es deu principalment<br />
a la demanda d’empreses<br />
internacionals que<br />
s’estableixen a Barcelona i<br />
ofereixen salaris més alts per<br />
assegurar-se de contractar el<br />
millor personal.”<br />
“El fet que el factor diferencial<br />
siguin les empreses estrangeres<br />
–més allunyades<br />
de les dinàmiques del poder<br />
a Espanya– reforça, doncs,<br />
la impressió que la capacitat<br />
de Madrid de competir en<br />
aquest àmbit amb l’Euroregió<br />
Mediterrània és, en gran manera,<br />
resultat de la intervenció<br />
sostinguda de l’estat espanyol<br />
en favor de la capital.”
Change language