La revolució oblidada de Tosquelles

8
vilaweb.cat
Dijous, 23 de juny de 2022
PORTADA
—I durant la guerra?
—Tosquelles primer se’n va al front d’Aragó com a milicià del
POUM. Quan això s’acaba, els comunistes el sentencien a mort,
però acaba a Almodóvar del Campo, a Ciudad Real, i allà no hi ha
personal. Hi arriba amb Jaume Sauret, un altre metge del Pere
Mata, i se’n va al poble del costat i visita el prostíbul. Per què?
Treballa amb les prostitutes perquè a elles els és més fàcil que
els soldats traumatitzats els expliquin coses. I elles escriuen
allò que els soldats els expliquen, la seva història personal. A
partir d’aquí Tosquelles podia començar a treballar amb ells.
Tosquelles sempre deia que preferia treballar amb gent que no
tingués coneixements de psiquiatria. I, com veiem, treballava
la psiquiatria, d’entrada en llocs que no eren un hospital.
—Parleu-me de la revolució que va originar a l’hospital psiquiàtric
de Sent Alban.
—Tosquelles arriba a Sent Alban l’any 1940, en un moment en
què als hospitals psiquiàtrics moren milers i milers de pacients.
Es calcula que en aquella època en van morir entre 40.000 i
45.000 pacients. A França aquest període el coneixen amb el
nom de “l’extermini dolç”, perquè les administracions encarregades
de centres i hospitals psiquiàtrics havien dictaminat
una alimentació infracalòrica, una mica per sota del mínim que
necessites per sobreviure. Els nazis van ser clars: enviaven els
malalts psiquiàtrics crònics al camp d’extermini. A França la
situació era més perversa, no era un extermini obert, però no
els donaven prou menjar i això acabava amb la mort de molts
d’aquests pacients, per “misèria fisiològica”, com s’anomena.
—I què fa Tosquelles per capgirar aquesta atrocitat?
—Obrir l’hospital, perquè els malalts puguin anar a treballar
als camps de conreu a canvi de quatre patates i una mica de
mantega. Durant el dia, els malalts anaven a ajudar als pagesos
i al vespre tornaven a l’hospital i podien menjar allò que els
donaven per la feina. Així va evitar que morissin molts dels
pacients condemnats a morir-se.
—En l’exposició es mostren moltes filmacions que feia a
l’hospital ell mateix.
—L’any 1953 Tosquelles té un accident de cotxe, es trenca el
braç i amb la indemnització es compra una càmera de 20 mm
i no para de filmar. L’exposició mostra alguns d’aquests enregistraments.
I què filma? Les festes, les obres de l’hospital,
les representacions, una missa fins i tot… A l’exposició es pot
veure la pel·lícula que va presentar l’any 1958 al quart Congrés
Internacional de Psicoteràpia, que es va fer a la Universitat de
Barcelona, organitzat per Ramon Sarró. És un moment important
perquè és la primera vegada que Tosquelles retorna a
Catalunya després de l’exili. És una pel·lícula que demostra els
avenços que han fet a l’hospital de Sent Alban. Són uns avenços
molt articulats gràcies al club de malalts que promou Tosquelles.
El club té autonomia econòmica i organitza activitats de