La revolució oblidada de Tosquelles

More documents

Recommendations

Info

62 vilaweb.cat Dijous, 23 de juny de 2022 ANÀLISI L’oasi dels indults: principi i final d’un diàleg impossible L’excarceració dels presos polítics va obrir un miratge de negociació que el Catalangate ha acabat de rematar ODEI A.-ETXEARTE “Traiem nou persones de la presó, però n’afegim milions per a la convivència.” Dimarts farà un any que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va defensar els indults als presos polítics en un acte al Liceu. Un acte que volia ser especialment solemne, amb l’objectiu que la sortida dels presos permetés definitivament d’obrir una etapa de normalitat en les relacions amb Catalunya. Per al president espanyol havia de ser el punt final del període de l’octubre de 2017; el tancament d’un cercle impossible amb l’existència dels exiliats, però que a Sánchez li calia per a transmetre una imatge internacional interessada, de presumpta resolució del conflicte polític. Una prova de la necessitat de Sánchez és que, aquell mateix dia, el Consell d’Europa va exigir-li la llibertat dels presos, el retorn dels exiliats i la fi de la repressió amb l’aprovació d’un informe demolidor per a la projecció d’Espanya a l’exterior. Finalment, hi va haver el moviment esperat. “Concòrdia i convivència”, va dir Sánchez, i un avís: “No hi ha camins fora de la llei.” L’endemà, el consell de ministres va aprovar els indults. Unes hores abans de la revetlla de Sant Joan, els presos dels Lledoners i les preses de Wad-Ras i el Puig de les Basses van ser excarcerats amb uns indults parcials –mantenien les penes d’inhabilitació i extingien les de presó– i condicionats pel fet que si cometien un delicte greu durant un termini entre tres anys i sis, segons cada pres, el Tribunal Suprem espanyol podia anul·lar l’indult. Sánchez els necessitava fora de la presó, però els volia lluny de la política institucional. Amb els indults pretenia d’esmorteir el moviment independentista a les institucions i als carrers i eliminar l’argument de la repressió a escala internacional. Durant mesos, els indults van greixar l’engranatge del diàleg, ara acorralat pel Catalangate i la nul·la voluntat del govern espanyol de concretar cap avenç. Va ser un
63 ANÀLISI vilaweb.cat Dijous, 23 de juny de 2022 intent de negociacions que va contribuir a difondre una imatge externa de resolució del conflicte i a consolidar amb fets l’estratègia d’ERC per a la negociació i l’acumulació de forces. Sánchez i Pere Aragonès es van reunir el 29 de juny a la Moncloa: van acordar que la taula de diàleg es reuniria la tercera setmana de setembre a Barcelona i que es convocaria la comissió bilateral aquell estiu. Però l’aparent normalització de les relacions autonòmiques entre tots dos governs, a cavall de l’intent d’enfilar una complicada negociació per a resoldre el conflicte, va topar de seguida amb la realitat d’una repressió que continuava viva i es desenvolupava més enllà d’allò que passava a la primera línia política. L’endemà de la cita a la Moncloa, el Tribunal de Comptes espanyol va quantificar en 5,4 milions d’euros la liquidació del cas per l’acció exterior de la Generalitat i, el primer de juliol, el Tribunal Suprem va confirmar la condemna de 5,2 milions pel procés participatiu del 9-N. Dos recordatoris en forma de titulars. Un dia més tard, Sánchez es fotografiava amb el secretari general de l’ONU, favorable a l’aposta pel diàleg de l’espanyol. La Moncloa volia això. sar del Ministeri de Política Territorial al de Cultura, va perdre un pes polític evident i va deixar enrere l’esperança d’alguns que un dirigent coneixedor de la realitat catalana pogués afavorir la millora de les relacions entre tots dos governs. La nova ministra, Isabel Rodríguez, era tot el contrari: una defensora ferma de la uniformitat i l’harmonització, en detriment de les perifèries i els contrapesos territorials. El relat oficial era que Sánchez deixava enrere el govern de l’epidèmia i presentava un nou cartipàs ministerial per a l’etapa de recuperació que s’entreveia, amb vista a les eleccions municipals i autonòmiques del 2023 i, sobretot, a les espanyoles. El president espanyol no podia preveure aleshores que la guerra d’Ucraïna i la crisi que s’acostava capgirarien els seus plans. Però sí que estava clar que els indults significaven un punt final amb Catalunya. I així ho va anar confirmant el pas dels mesos, malgrat que el PSOE comptava que ERC continuaria facilitant-li la governabilitat al congrés espanyol. També es va aparcar el projecte de la reforma del delicte de sedició, mentre l’exili continuava amb la batalla judicial europea. La reunió de la bilateral va arribar acompanyada d’un anunci inesperat, tancat pel vice-president Jordi Puigneró amb el Ministeri de Transports espanyol, sobre la remodelació de l’aeroport de Barcelona. El projecte va sembrar la discòrdia entre tots dos socis del govern i va obrir una esquerda amb la CUP, que Al president espanyol li convenia un independentisme desactivat i dividit després dels indults, enmig de l’intent negociador. I, a Aragonès, la imatge contrària Però l’oasi de l’entesa va durar poc. A mitjan juliol, Sánchez va remodelar el govern espanyol. Volia marcar un punt i a part a la legislatura. Desfer-se de qualsevol conseqüència electoral negativa dels indults Catalunya enfora. Miquel Iceta, penalitzat pel fet de ser català, va pasva acabar essent definitiva. Era un altre miratge d’entesa política impossible amb Madrid. La promesa d’inversió de 1.700 milions va topar amb una contestació important a peu de carrer –també entre les files d’ERC i Junts– i, sobretot, amb les dificultats per a tirar endavant el projecte sense perjudicar un espai natural protegit i que havia de complir els requisits ambientals de la Unió Europea, especialment quan no s’havia escoltat el territori ni les demandes de la Generalitat. “El govern espanyol i AENA han fet una operació de xantatge i no han tingut mai la voluntat d’invertir a Catalunya ni de fer de l’aeroport del Prat un hub internacional”, va denunciar Aragonès després de la suspensió de la inversió per part del govern espanyol. La segona –i, ara per ara, última– reunió de la taula de diàleg al Palau de la Generalitat va ser una operació de maquillatge. Sánchez s’havia tancat en banda respecte de les peticions d’un referèndum i de l’amnistia, i Aragonès no podia renunciar-hi. El govern espanyol va mantenir fins al darrer moment la incògnita sobre si Sánchez hi assistiria. Al president espanyol li convenia un independentisme desactivat i dividit després dels indults, enmig de l’intent negociador. I, a Aragonès, la imatge contrària. Però la taula es va reunir després d’una nova crisi entre ERC i Junts per la composició de la part catalana, sense cap membre de JxCat. La notícia de la jornada va ser una fotografia, perquè Sánchez, que va vo-
Page 1 and 2:
18 - 23 DE JUNY DE 2022 No faces de
Page 3 and 4:
3 vilaweb.cat Dijous, 23 de juny de
Page 5 and 6:
Page 7 and 8:
Page 9 and 10:
Page 11 and 12: 11 vilaweb.cat Dijous, 23 de juny d
Page 23 and 24: 23 ABEL MARINÉ vilaweb.cat Dijous,
Page 35 and 36: 35 MARIONA CARULLA vilaweb.cat Dijo
Page 53 and 54: 53 LAURA CASTEL vilaweb.cat Dijous,
Page 61: 61 vilaweb.cat Dijous, 23 de juny d
Page 77: LA FOTO DE LA SETMANA Mónica Oltra
show all

La revolució oblidada de Tosquelles

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?