La revolució oblidada de Tosquelles

43
vilaweb.cat
Dijous, 23 de juny de 2022
BERNAT LAVAQUIOL
govern espanyol del fracàs de la candidatura.
—El govern tenia observadors repartits
pel territori per a palpar el xup-xup, és
a dir, l’ebullició social, que s’ha forjat en
contra dels jocs. Ara, amb les ruïnes de
la candidatura entre les mans, al govern
l’interessa vendre el relat que els jocs no
es faran per manca d’acord polític i per
l’anticatalanisme de Lambán. D’aquesta
manera, no haurà de posar el focus en les
àmplies capes de la societat pirinenca que
fa temps que reclamaven d’aturar aquesta
bogeria. La Generalitat dedicarà tots
els esforços a culpar Lambán i Espanya,
però aquí continuarem exigint un full
de ruta de deu i vint anys per al Pirineu.
Aquest capital polític, aquest apoderament,
que hem guanyat els darrers
mesos no s’aturarà. Al Pirineu ningú no
se’n va cap a casa, ara és el moment de
posar sobre la taula una alternativa per
a millorar la vida de la gent.
—Per què creieu que el govern s’estima
més el victimisme en lloc d’admetre el
fracàs i retre comptes?
—És la seva feina, viuen d’això [riu]. El
govern és conscient de les mancances
estructurals que té el Pirineu, però no
té cap full de ruta per a revertir-ho. Al
govern, però la consellera Vilagrà en
particular, li van caure els jocs sobre la
taula, un macroprojecte especulatiu, i
els va xutar cap endavant com si fossin
una pilota. Els ha importat entre poc i
gens que els jocs fossin la bandera de
la temporalitat, la feina mal pagada i la
destrucció del territori i la biodiversitat.
Sense cap mena de planificació per a ajudar
els veïns, treballadors, pagesos, joves
i gent gran del Pirineu, és més fàcil plorar
i assenyalar Lambán com a gran culpable.
El govern hauria de fer autocrítica, però
ja sabem que això en política és demanar
la lluna. Cal fer autocrítica perquè
no pot ser que el govern s’arrossegui i
faci el ridícul constantment, mentre les
nostres comarques queden abandonades
i a la deriva.
—Esteu preparats per si d’aquí a quatre
dies apareix la cantarella de Barcelona-Pirineu
2034?
—La setmana passada, la consellera Vilagrà,
quan ja havia estat informada
pel COE que no es farien els jocs, va assegurar
que Catalunya estava preparada
per a tirar endavant una candidatura tota
sola el 2030 o el 2034. Aquesta cantarella
encara no se sent gaire, però ja la tenen
fent xup-xup per si de cas. Fins ara, al
Pirineu s’han intentat de fer set candidatures
olímpiques, totes s’han estimbat...
—Els jocs segurament són l’excusa...
—Els interessa bastir i preparar una
candidatura, tant si s’acaba formalitzant
com si no, perquè això és una menjadora
pública. Són centenars de milers d’euros
que omplen moltes boques. No cal ni
arribar al final del procés. Engegar la maquinària,
tal com ha passat ara, ha servit
per a pagar a tota mena d’assessors i
persones ben connectades amb el govern
que han fet poca cosa més que redactar
informes. Això deixant de banda les
campanyes de màrqueting, la consulta i
altres històries. La candidatura olímpica
és una menjadora per als càrrecs i per als
amics dels partits polítics que lideren el
país. Ens cal que deixin de malbaratar
els nostres diners i es posin a treballar
per fer una planificació econòmica de les
comarques de muntanya.
—Potser, tal com dèieu, no tenen cap
idea per al Pirineu.
—Si no tenen cap idea per al Pirineu, els
convidem a venir i a parlar amb la gent.
La gent sap molt bé què necessita i quin
ha de ser el model socioeconòmic per a
fer possible el desenvolupament de les
nostres comarques. No pot continuar
passant com la setmana passada, que
el país cremava de dalt a baix, però
el govern continuava capficat que la
prioritat era formalitzar la candidatura
olímpica. Economia i clima no són
dos sistemes separats. Ens calen idees
clares perquè l’emergència climàtica
Els ha importat entre
poc i gens que els jocs
fossin la bandera de la
temporalitat, la feina mal
pagada i la destrucció del
territori i la biodiversitat