La revolució oblidada de Tosquelles

35
MARIONA CARULLA
vilaweb.cat
Dijous, 23 de juny de 2022
TXELL PARTAL
Mariona Carulla és a punt d’acabar
el tercer i últim mandat com a
presidenta del Palau de la Música
i l’Orfeó Català. Va assumir el
càrrec en el moment més complicat
per a l’entitat, quan es va descobrir
el frau de Millet i Montull a la institució.
La seva presidència ha estat marcada per
aquest cas i per la feina que ha fet per
demostrar el frau i rescabalar els diners
robats. “No m’hauria pensat mai que
seria presidenta del Palau de la Música,
no era en les meves aspiracions.” Diu que
va assumir la presidència en funcions
perquè la junta la hi va obligar. Així ho
marcaven els estatuts. Si hagués estat per
Millet, no l’haurien triada. “Volia que fos
president Arcadi Calzada.”
es pot quantificar: amb el nombre de
concerts que fem, amb la inversió, amb
el pressupost, les entrades, en públic...
Totes són xifres ascendents.
—Vau assumir la presidència en el moment
més complicat d’aquesta institució,
quan es destapà tot el frau. Com
recordeu aquells dies?
—Els recordo amb gran neguit i tensió.
La meva família tenia amistat amb Millet.
El meu pare i el seu havien estat fundadors
d’Òmnium Cultural, havien fet moltes
coses junts. No érem gaire amics, però
ens coneixíem des de petits. Els primers
dies no m’ho podia creure. Crec que, en
realitat, no s’ho creia ningú. Va ser amb
les auditories que vam anar veient que
era veritat. Ens va anar demostrat tot
allò que havien defraudat. El 3 d’agost
ja tenien papers que demostraven que
havien robat sis milions. Va ser aleshores
que vam veure que havíem de fer canvis.
—Quins canvis?
—El setembre vam reunir el patronat,
en què hi havia més d’un centenar de
persones, per dir-los que havíem de ferne
un de nou. Amb el format actual era
impossible de fer els canvis necessaris.
Per a fer un canvi, necessitaves la meitat
més un dels membres del patronat. I aquí
no venien més de setanta persones cada
vegada que els convocaves. En aquell
moment ningú no es creia que Millet
hagués robat, es pensaven que era una
d’aquestes coses que passen al nostre
país, que havien mogut fils contra seu.
Però gràcies a aquesta auditoria vam
demostrar que no era així, que se’ls havien
endut i, per tant, era molt important
de fer una reestructuració molt seriosa.
Vam demanar a la gent del patronat que
hi renunciessin per crear un petit patronat
més àgil que pogués fer totes les
modificacions que havíem de fer. Ho vam
aconseguir.
—Els primers mesos devien ser complicats...
—Anàvem d’ensurt en ensurt. Eren dies
llarguíssims. Començàvem a les nou del
En aquesta entrevista, Carulla repassa
aquells dies convulsos i fa balanç dels
seus tres mandants: “La valoració és
molt positiva.”
—Una dècada després d’haver començat,
toca posar punt final a la presidència
del Palau de la Música i de l’Orfeó Català.
Quina valoració en feu?
—És molt positiva. Naturalment, ara
venim d’una època complicada amb la
covid-19. Però no en tenim cap culpa i,
malgrat tot, ho hem passat de la millor
manera possible, molt professionalment.
Hem estat un exemple en la gestió
d’aquesta situació. De seguida que vam
poder vam tornar a obrir i vam programar
concerts. Traient aquest parèntesi,
de totes les coses que van passar un cop
es va haver arreglat allò que va fer Millet,
la valoració és molt positiva. Tot plegat
ALBERT SALAMÉ