La revolució oblidada de Tosquelles

61
vilaweb.cat
Dijous, 23 de juny de 2022
REPORTATGE
sabent què feia Blasco amb
els diners que, en teoria, havien
de ser per a la cooperació
internacional. Són esfereïdores
les mirades de fàstic que
l’ex-conseller, condemnat a
presó, li feia de l’escó estant.
Encara a l’oposició, el carisma
i la imatge de Mónica Oltra
van transcendir les fronteres
valencianes i, molt aviat, la
seua imatge i les seues frases
construïdes amb enginy van
ser una alenada d’aire fresc
a l’adotzenament de la política
mesetària. Era habitual
veure-la opinar o participar
en tertúlies de televisions espanyoles.
Les samarretes de Mónica
Oltra s’han fet tan populars
que, ja en el poder, diversos
col·lectius i organitzacions
li n’han continuat regalant i
ella les manté exposades al
despatx de la Conselleria de
Polítiques Inclusives.
El triomf del 2015
Mónica Oltra va ser la cap de
cartell per a les eleccions del
2015. Compromís va obtenir
uns resultats boníssims, i juntament
amb els del PSOE, que
van ser els pitjors que havia
tingut mai, sumaven la majoria.
La celebració d’aquell
canvi, amb balls fins a la matinada
a l’escenari instal·lat
a la plaça del Pilar, van desembocar
en el començament
d’unes negociacions que van
ser duríssimes.
Era el primer Botànic. Les declaracions
d’Oltra, donant entenent
que no regalaria la presidència
a Ximo Puig a canvi
de res, van rebre crítiques
molt dures. Miquel Real diu,
a l’epíleg del llibre esmentat,
que fins i tot hi va haver
comportaments masclistes i
misògins.
Però, finalment, el Botànic
va reeixir i ella va ser la vice-presidenta
del Consell,
la portaveu i la consellera de
Polítiques Inclusives. En tots
aquests anys, tant en el primer
Botànic com en el segon,
ha tingut enfrontaments amb
companys de gabinet socialistes,
com ara Gabriela Bravo,
Ana Barceló o Vicent Soler,
que fins fa poc era el conseller
d’Hisenda i amb qui topava
cada any a l’hora d’elaborar
el pressupost.
Els “dinarots”
de Puigdemont
Mónica Oltra té una gran habilitat
per a fabricar frases que
es converteixen immediatament
en titulars. Sempre sap
com fer un gir en una argumentació,
com descol·locar
l’adversari i com col·locar un
missatge. L’any 2019 ho va
aconseguir quan va dir, en
unes declaracions a elDiario.
es, que el president Puigdemont
anava pel món “fotent-se
dinarots”. La reacció
de l’independentisme va ser
ferotge contra la vice-presidenta.
El cas que l’ha feta dimitir
Sobre Luis Ramírez, a la biografia
autoritzada només
es diu que es van conèixer a
Alemanya el 1994. “Argentí
de Córdoba. Educador social
i traductor en terres alemanyes.
Es casen i ell es trasllada
a viure a València. Finalment,
es divorcien. Aquesta relació
acaba amb una decepció molt
forta i dolorosa per a Mónica.”
Tan forta i tan dolorosa que ha
estat la causa per la qual Oltra
ara deixa, momentàniament,
si més no, la primera línia de
la política, la seua passió, el
motor que la fa aixecar cada
matí.
Ramírez va ser jutjat i condemnat
per haver abusat
sexualment d’una menor en
un centre tutelat per la Generalitat.
Per la conselleria
que dirigia Mónica Oltra. Els
fets van ocórrer quan Oltra
i Ramírez encara convivien,
tot i que havien començat
els tràmits per a separar-se.
“Diguem que compartíem el
mateix immoble”, va voler
matisar a la darrera compareixença
de premsa que va fer
com a portaveu del Consell.
El cas del marit de Mónica
Oltra ha estat el mos que l’extrema
dreta, capitanejada pel
cap d’España 2000 i Cristina
Seguí, no ha volgut amollar.
L’acusen de voler encobrir els
fets, de no creure’s les denúncies
de la menor i de no actuar
de manera respectuosa amb la
persona agredida.
Ella sempre ho ha negat. Diu
que va saber els fets quan va
rebre la comunicació judicial
i etcètera.
Fins a última hora ha mantingut
que el seu comportament
havia estat correcte, i que dimitir
dels càrrecs seria donar
un triomf a l’extrema dreta.
“Ells no han de guanyar mai”,
va repetir. José Luís Roberto és
l’advocat de la jove abusada,
és el fundador d’España 2000
i és qui va protagonitzar un
escarni a la porta de la casa
d’Oltra quan hi havia els seus
fills menors. No han de guanyar
mai, o les nostres polítiques
molesten molta gent, o
l’extrema dreta no condicionarà
les polítiques del Botànic,
és la cantarella amb què s’ha
sostingut la presència d’Oltra
dins el govern del Botànic. Fins
avui, quan ha arribat per sorpresa
a la reunió de l’executiva
de Compromís tot i haver dit
que no hi aniria.
No han de guanyar mai, o les nostres
polítiques molesten molta gent, o l’extrema
dreta no condicionarà les polítiques del
Botànic, és la cantarella amb què s’ha
sostingut la presència d’Oltra dins el govern
del Botànic