La revolució oblidada de Tosquelles

71
vilaweb.cat
Dijous, 23 de juny de 2022
EDITORIAL
VICENT PARTAL
VICENT PARTAL
QUAN FUKUYAMA VEU CATALUNYA MENTRE REPENSA
EL VALOR DEL NACIONALISME
En un article a Foreign
Affairs reconeix el valor
del nacionalisme i avisa
que les democràcies
liberals no poden “cedir la
nació als seus oponents”
El professor Francis Fukuyama, un dels intel·lectuals més escoltats per
les elits mundials, m’ha sorprès amb un article que publica en el darrer
número de Foreign Affairs, la prestigiosa revista del Council on Foreign
Relations d’ençà del 1922. El text és, segons que indica la publicació, una
mena d’avançament del seu nou llibre i cal dir que conté una evolució molt
interessant a partir de les idees incloses en el seu volum anterior, Identity.
En aquell text Fukuyama s’acostava encuriosit a la força mostrada per les
identitats, pel nacionalisme mateix, sempre des de la seua consistent posició
liberal –no ho reduïu a allò que no és: liberal en el sentit intel·lectual,
ampli i americà del terme. I en aquest sembla que fa un pas més. Perquè,
en vista de la guerra d’Ucraïna, Fukuyama no sols reconeix obertament el
valor que té el nacionalisme, sinó que avisa de manera molt rotunda que el
món liberal, és a dir, el món democràtic que creu en la tolerància envers la
diferència, el respecte als drets humans i l’imperi de la llei, no pot “cedir
la nació als seus oponents”.
A primers del 2020 vaig entrevistar Francis Fukuyama al seu despatx de
Stanford, sota l’atenta mirada del professor Resina, precisament a partir
de la publicació del seu llibre Identity. La conversa va ser extremadament
agradable i educada, però a mi se’m va fer molt evident, i ell ho va reconèixer,
que estava clarament incòmode a l’hora de parlar sobre el fet català, fins i
tot a l’hora de parlar amb un periodista català –podeu rellegir-la ací per
a comprovar-ho.
En aquell llibre Fukuyama, malgrat l’aproximació que ja començava a fer,
encara advertia unes quantes vegades que les “polítiques d’identitat” són
una amenaça per a les democràcies liberals. Ho feia matisadament i treballadament,
com ho fa tot. Però ara, tot llegint l’article de Foreign Affairs, la
veritat és que se’m fa molt difícil de no remarcar allò que veig com un canvi
de to, com una evolució, del seu discurs: no tan sols en termes generals,
pel que fa al nacionalisme, al poder mobilitzador i constructor que té, al rol
cohesionador de les societats, sinó fins i tot pel que fa a Catalunya.
Fukuyama escriu en aquest article: “Catalunya, el Quebec i Escòcia són
regions amb tradicions culturals i històriques pròpies on hi ha nacionalistes
partidaris de separar-se completament del país al qual ara estan vinculats. I
no hi ha cap dubte que aquestes regions continuarien essent societats liberals
que respectarien els drets humans si aconseguissen de separar-se’n...”
Que no és dir poca cosa venint d’on ve i publicant-se on es publica.
I encara, immediatament després, escriu: “Les identitats nacionals repre-