La revolució oblidada de Tosquelles
- No tags were found...
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
71<br />
vilaweb.cat<br />
Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />
EDITORIAL<br />
VICENT PARTAL<br />
VICENT PARTAL<br />
QUAN FUKUYAMA VEU CATALUNYA MENTRE REPENSA<br />
EL VALOR DEL NACIONALISME<br />
En un article a Foreign<br />
Affairs reconeix el valor<br />
<strong>de</strong>l nacionalisme i avisa<br />
que les <strong>de</strong>mocràcies<br />
liberals no po<strong>de</strong>n “cedir la<br />
nació als seus oponents”<br />
El professor Francis Fukuyama, un <strong>de</strong>ls intel·lectuals més escoltats per<br />
les elits mundials, m’ha sorprès amb un article que publica en el darrer<br />
número <strong>de</strong> Foreign Affairs, la prestigiosa revista <strong>de</strong>l Council on Foreign<br />
Relations d’ençà <strong>de</strong>l 1922. El text és, segons que indica la publicació, una<br />
mena d’avançament <strong>de</strong>l seu nou llibre i cal dir que conté una evolució molt<br />
interessant a partir <strong>de</strong> les i<strong>de</strong>es incloses en el seu volum anterior, I<strong>de</strong>ntity.<br />
En aquell text Fukuyama s’acostava encuriosit a la força mostrada per les<br />
i<strong>de</strong>ntitats, pel nacionalisme mateix, sempre <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la seua consistent posició<br />
liberal –no ho reduïu a allò que no és: liberal en el sentit intel·lectual,<br />
ampli i americà <strong>de</strong>l terme. I en aquest sembla que fa un pas més. Perquè,<br />
en vista <strong>de</strong> la guerra d’Ucraïna, Fukuyama no sols reconeix obertament el<br />
valor que té el nacionalisme, sinó que avisa <strong>de</strong> manera molt rotunda que el<br />
món liberal, és a dir, el món <strong>de</strong>mocràtic que creu en la tolerància envers la<br />
diferència, el respecte als drets humans i l’imperi <strong>de</strong> la llei, no pot “cedir<br />
la nació als seus oponents”.<br />
A primers <strong>de</strong>l 2020 vaig entrevistar Francis Fukuyama al seu <strong>de</strong>spatx <strong>de</strong><br />
Stanford, sota l’atenta mirada <strong>de</strong>l professor Resina, precisament a partir<br />
<strong>de</strong> la publicació <strong>de</strong>l seu llibre I<strong>de</strong>ntity. <strong>La</strong> conversa va ser extremadament<br />
agradable i educada, però a mi se’m va fer molt evi<strong>de</strong>nt, i ell ho va reconèixer,<br />
que estava clarament incòmo<strong>de</strong> a l’hora <strong>de</strong> parlar sobre el fet català, fins i<br />
tot a l’hora <strong>de</strong> parlar amb un periodista català –po<strong>de</strong>u rellegir-la ací per<br />
a comprovar-ho.<br />
En aquell llibre Fukuyama, malgrat l’aproximació que ja començava a fer,<br />
encara advertia unes quantes vega<strong>de</strong>s que les “polítiques d’i<strong>de</strong>ntitat” són<br />
una amenaça per a les <strong>de</strong>mocràcies liberals. Ho feia matisadament i treballadament,<br />
com ho fa tot. Però ara, tot llegint l’article <strong>de</strong> Foreign Affairs, la<br />
veritat és que se’m fa molt difícil <strong>de</strong> no remarcar allò que veig com un canvi<br />
<strong>de</strong> to, com una evolució, <strong>de</strong>l seu discurs: no tan sols en termes generals,<br />
pel que fa al nacionalisme, al po<strong>de</strong>r mobilitzador i constructor que té, al rol<br />
cohesionador <strong>de</strong> les societats, sinó fins i tot pel que fa a Catalunya.<br />
Fukuyama escriu en aquest article: “Catalunya, el Quebec i Escòcia són<br />
regions amb tradicions culturals i històriques pròpies on hi ha nacionalistes<br />
partidaris <strong>de</strong> separar-se completament <strong>de</strong>l país al qual ara estan vinculats. I<br />
no hi ha cap dubte que aquestes regions continuarien essent societats liberals<br />
que respectarien els drets humans si aconseguissen <strong>de</strong> separar-se’n...”<br />
Que no és dir poca cosa venint d’on ve i publicant-se on es publica.<br />
I encara, immediatament <strong>de</strong>sprés, escriu: “Les i<strong>de</strong>ntitats nacionals repre-