La revolució oblidada de Tosquelles

33
vilaweb.cat
Dijous, 23 de juny de 2022
AGUSTÍ COLOMINES
—“No sé si li he sabut explicar l’amor
que li tinc.”
—El meu fill Gabriel. És veritat. Ara ja
té trenta-quatre anys. Quan vius separat
del teu fill, no li vius el dia a dia.
Jo sóc molt sec. He agafat el meu pare
de contraexemple. Què faria ell? Això.
Doncs jo, el contrari. I de vegades no
m’ha sortit bé.
—Feu una cosa molt bonica. Escriviu el
llibre a partir de l’amor cap a A. Al final,
A us deixa. I vós decidiu de deixar els
trossos amorosos del llibre intactes, no
retocar-ho, no carregar-vos-ho, no
passar comptes.
—Què vols que faci? Ho sentia d’aquesta
manera. Falsejaria. Quan explico l’escena
de San Francisco, i que li compro
un anell, havia de dir que no va passar?
Va passar. M’ho creia. I em pensava que
havia trobat la segona Ángeles. Però no
va ser així. M’ha decebut molt, al final?
Sí. Bàsicament les mentides, intentar de
negar una cosa que es veu que sabia tot
Catalunya menys jo. Quina havia de ser
la meva actitud? De revenja? No. Precisament
perquè aprecio les dones. Ara, m’ha
costat molt de superar-ho. La seqüència
de covid, separació i càncer costa molt
de superar. Molt. No tinc trenta anys. Hi
ha una cosa que no m’havia passat amb
els accidents i sí amb el càncer. Amb el
càncer, m’ha entrat al cos la sensació de
mort. No havia tingut mai aquesta sensació
de mort, de finitud. Però també he
descobert el meu fill. Amb la malaltia s’ha
lliurat a mi d’una manera brutal. M’ha
reconfortat des d’una altra perspectiva.
D’aquí n’he sortit com una persona nova.
I he tingut converses amb gent per demanar-li
perdó, perquè crec que no ho
havia fet bé. No volia anar-me’n sense
explicar una cosa que tota la vida havia
tingut al cap.
llibre sobre política i el procés donant
canya. No n’escriuré cap. Estic en contra
de tots els llibres que s’han escrit. Tots.
Aquesta mena de llibres tan sols s’escriuen
quan o s’ha guanyat, o has entès
que has perdut i llances la tovallola. Algú
ha escrit com els espanyols van arribar a
Catalunya amb el 155? Ningú. Ells han fet
l’acció, i punt. Nosaltres, aquí, ensenyant
les misèries. I això desorienta, desanima.
Tinc ganes de fer una segona part del
llibre des de Barcelona. Tinc centenars de
biografies. En sóc fan. Hi ha grans llibres.
Hobsbawm, per exemple, escriu gràcies a
un equip de treball que llegeix llibres i li
fa resums. No crec en Déu, ni sóc religiós,
però si hi ha reencarnació, demano ser
catedràtic a Stanford.
Amb el càncer, m’ha
entrat al cos la sensació
de mort. No havia tingut
mai aquesta sensació
de mort, de finitud. Però
també he descobert el
meu fill. Amb la malaltia
s’ha lliurat a mi d’una
manera brutal
—Fareu un altre llibre com aquest?
—Aquest llibre les grans editorials no el
van voler publicar. Tots volien la gresca.
Aquest personatge que surt aquí no els
quadrava. Volien canya. I no escriuré cap