La revolució oblidada de Tosquelles

67
vilaweb.cat
Dijous, 23 de juny de 2022
ANÀLISI
anat cuinant durant més d’un
any) i l’aprovació dels indults
(que s’havien anat preparant
al llarg d’uns quants mesos).
El president espanyol, Pedro
Sánchez, va voler presentar
els indults, que eren parcials
i reversibles, com a gran
gest amb l’independentisme
català que en justifiqués el
suport polític a Madrid i la fi
del conflicte. Però l’informe
de Cilevics anava molt més
enllà, i hi ha tot un seguit de
peticions que, un any més
tard, encara no han estat
ateses per les autoritats espanyoles.
Les claus de l’informe del
Consell d’Europa que ha fet
saltar les alarmes a l’estat
espanyol
Cilevics ja enllesteix un nou
informe sobre el grau de
compliment d’aquelles recomanacions,
que sotmetrà
demà a debat en el Comitè
d’Afers Legals i Drets Humans
de l’Assemblea Parlamentària
del Consell d’Europa.
Caldrà veure a quines
conclusions ha arribat, però
és evident que la major part
de les recomanacions s’han
incomplert. La sortida dels
presos polítics amb els indults
la vigília de Sant Joan
de l’any passat amaga el
gruix d’una repressió que
continua, perquè la maquinària
judicial espanyola no
s’atura i perquè no hi ha hagut
cap intent per part de
les institucions de l’estat
d’aturar els procediments
judicials oberts, sigui contra
càrrecs polítics, sigui contra
activistes.
L’informe del Consell d’Europa
es concentrava en la
persecució de càrrecs polítics
independentistes. Era l’objectiu
de la investigació que
va fer Cilevics durant un any
i mig: comprovar quina era la
situació dels presos polítics
catalans a l’estat espanyol i
dels kurds a Turquia. El fet
d’aparèixer al costat de Turquia
en un mateix informe del
Consell d’Europa va enfurismar
les autoritats espanyoles.
Encara més les conclusions,
que eren rotundes: demanava,
a més de l’excarceració dels
presos, de reformar el delicte
de sedició per evitar penes
desproporcionades i instava el
govern espanyol a començar
un diàleg obert i constructiu
amb totes les forces polítiques
de Catalunya. També instava
les autoritats espanyoles:
“Que s’abstinguin d’exigir
als polítics catalans presos
que reneguin de les seves profundes
opinions polítiques a
canvi d’un règim penitenciari
més favorable o una possibilitat
d’indult.”
D’una altra banda, el text reclamava
a Espanya que retirés
l’acusació contra la resta de
càrrecs de baix rang en la causa
de l’1-O i que no sancionés
els successors dels empresonats
per accions simbòliques
que tan sols expressen la seva
solidaritat amb els detinguts,
en referència al president
Quim Torra.
Doncs bé, no s’ha fet res de tot
això, ni del punt de vist judicial,
ni del punt de vista polític:
els presos polítics van sortir
amb uns indults que els mantenien
les penes d’inhabilitació,
i amb l’amenaça explícita
Cilevics ja enllesteix un nou informe
sobre el grau de compliment d’aquelles
recomanacions, que sotmetrà demà a
debat en el Comitè d’Afers Legals i Drets
Humans de l’Assemblea Parlamentària
del Consell d’Europa
en el decret que serien reversibles
si mai eren condemnats
per algun altre delicte greu. A
més, en una maniobra inèdita,
la sala contenciosa administrativa
del Tribunal Suprem
espanyola ha fet marxa enrere
i ha tramitat les demandes de
revisió dels indults demanades
per partits i associacions
de la dreta espanyola, cosa
que fa possible una anul·lació
de la mesura de gràcia aquests
mesos vinents. No solament
això: el diàleg polític que Cilevics
i el Consell d’Europa
demanaven no ha arribat; la
promesa de negociació per a la
resolució del conflicte polític
és en el mateix punt que ara
fa un any, quan es va aprovar
l’informe.
Però segurament l’incompliment
més flagrant és el del
manteniment de les causes
obertes contra els exiliats.
Per la doble vara de mesurar
que l’estat espanyol aplica
en els uns i en els altres. Era
una de les demandes explícites
d’aquell informe: “Que
es retirin els procediments
d’extradició contra els polítics