La revolució oblidada de Tosquelles

58
vilaweb.cat
Dijous, 23 de juny de 2022
REPORTATGE
o serè, sinó que són diferents
formes d’expressar-se que no
han d’anar associades necessàriament
a un gènere. Totes
dues expertes sí que coincideixen
en el model estètic
de feminitat que sembla que
proposa l’extrema dreta. “Les
figures femenines de Vox són,
en general, molt guapes. Potser
aposten per una figura femenina
que representi valors
com la bellesa. Tenen un perfil
social de classe mitjana-alta,
o volen aparentar-lo”, explica
Alabao. “Olona va molt femenina
i pot combinar un escot
generós amb un collaret amb
la creu. Té un punt de femme
fatale que compleix els canons
d’erotisme”, afegeix Centeno.
Una estètica que, diu, no és
incompatible amb certs gests
de complicitat amb el falangisme:
“El cartell electoral
d’Olona sembla que vulgui
reproduir l’estètica de Pilar
Primo de Rivera. I hi ha moltes
imatges en què tot el partit,
però sobretot les dones,
vesteixen de blau maó, el color
de la Falange”.
El paper del feminisme
I què ha de fer el feminisme,
amb aquesta extrema dreta
que vol captar el vot femení?
Centeno defensa de mantenir
el discurs i no caure en
l’emotivitat negativa a què
sovint recorre la ultradreta.
Alabao ressalta, entre més,
la importància d’assenyalar
les polítiques neoliberals
de Vox. “Una cosa que fa bé
l’extrema dreta és identificar
les contradiccions dins els
discursos d’esquerres”, diu,
a més. “Jo crec que també hi
ha un feminisme que és una
mica victimitzant de les dones
o que ens dibuixa sempre com
a necessitades de protecció
estatal.”
De fet, hi ha molts debats entre
feministes sobre l’enfocament
que es dóna a certes
polítiques. Per exemple, hi ha
sectors que matisarien algunes
parts de la llei del “només
sí és sí”, i la baixa per dolor
menstrual incapacitant va
suscitar divergències perquè
algunes feministes consideren
que pot comportar discriminació
laboral o, fins i tot,
temen que les dones puguin
ser considerades “dèbils”.
Baixa per dolor menstrual:
qui podrà demanar-la i com
funcionarà?
Però les dones d’extrema
dreta despatxen les complexitats
d’aquests debats
reduint-los a les mateixes
conclusions: les esquerres
infantilitzen les dones
i odien els homes. A aquest
discurs també s’han afegit
algunes dirigents del PP,
com ara Cayetana Álvarez
de Toledo o Isabel Díaz Ayuso,
que acusa el feminisme
d’esquerres de tenir “debats
carrinclons”. “Un silenci és
un no? De debò vostès van
dient ‘sí, sí, sí’?”, deia Álvarez
de Toledo sobre la llei del
consentiment. També Carla
Toscano, de Vox, en criticava
altres aspectes: “És una
pena que el seu odi a l’home
i a la bellesa ens facin perdre
mostres d’enginy”, deia, sobre
els homes que comenten
els cossos de les dones pel
carrer.
L’estratègia consisteix, en
part, a mostrar-se com a
abanderades de la llibertat, tot
i que ràpidament les delati un
puritanisme que fins i tot està
en contra de l’educació sexual.
Especialment sobre les qüestions
de gènere, l’extrema
dreta es presenta com a antisistema,
un cop el feminisme
ha arribat a les institucions.
Defensen que el feminisme és
l’statu quo que volen destruir i
aquest discurs, que es ven com
a contracultural, ha persuadit
un sector del jovent, que té
menys vergonya de reconèixer
que vota Vox. Optar per
dirigents femenines que es
presentin com a fortes i alliberades
pot ser un intent de
cercar empatia també entre
les joves, tot i que sembla que
de moment a Vox no li acaba
de sortir bé. Al cap i a la fi, el
moviment que volen destruir
és el mateix que ha permès
que totes aquestes dirigents
ocupin l’espai públic.
Joves i masclisme: com es
manifesta la reacció antifeminista
entre els nois?