La revolució oblidada de Tosquelles

More documents

Recommendations

Info

30 vilaweb.cat Dijous, 23 de juny de 2022 AGUSTÍ COLOMINES començar a escriure aquest llibre quan vaig anar als Estats Units, quan en tenia prou de la vida pública tal com l’havia vist fins aleshores, i em va fer sorgir una reflexió de la meva vida per l’impacte que vaig tenir a la universitat. Em va fer pensar en la vida que segurament hauria pogut tenir si les coses haguessin anat d’una altra manera. —Ángeles, néta el mític general republicà Vicente Rojo. La vostra primera dona. —Com més anys passen, més m’adono que és el puntal de la meva vida, aquesta dona. Hi tinc una gran relació. Mare del meu fill Gabriel, es va separar de mi al cap de pocs anys, i és la persona que em va ensenyar a llegir. Geòloga, i gran lectora de novel·les, em va fer entendre que jo també podia reflexionar sobre les coses que em preocupaven per mitjà de la literatura. Coses molt importants en la política, i ben reals, i amb molta influència, com és el rumor, per exemple. Intangible i ben significatiu. Però ho trobes més en la literatura que no pas en l’assaig de ciència política. —Quants anys vau estar casat amb Ángeles Rojo? —Pocs. Set o vuit. Tots els accidents de moto i cotxe m’han canviat molt la vida. M’han destarotat molt i m’he pogut autojustificar per les bestieses que he fet. Després d’un accident de cotxe em vaig embolicar amb la fisioterapeuta i l’Ángeles em va fotre al carrer. Directament. —Sou coix per aquest accident? —No. Sóc coix per l’accident del 1977. He tingut dos accidents de cotxe i dos de moto. M’han operat les cames una desena de vegades. —Apocarid, Eliquis, Octadite, B12, xeringues. Brutal la quantitat de medicaments que us preneu. —Prenc quatre píndoles diàries, una injecció mensual, dues de quinzenals. Em tracto arítmia, narcolèpsia, Eliquis per a la circulació, tinc un problema de tiroides, i he superat fa poc un càncer. La idea és escriure un llibre sobre Maurin, en castellà, perquè la gran majoria de la correspondència i documentació és en castellà. A l’única persona que escriu en català és a Pau Casals, a qui té una admiració brutal El Primer d’Octubre em van descobrir que tenia un infart pulmonar, que si en comptes de tenir-lo venós, l’arribo a tenir arterial, és un ictus. Un parell de dies a l’hospital. Em van posar elèctrodes al cor un parell de vegades. Ho explico al llibre perquè així s’entén com sóc. —Escriviu el llibre als Estats Units, on aneu a regirar les trenta-una caixes de l’arxiu Joaquim Maurin perquè voleu escriure un llibre sobre aquest sindicalista de la CNT, militant del POUM, i exiliat als EUA. Per què us atrau, Maurin? —M’hi sento molt identificat personalment. A banda, si veiessis les fotografies... Victòria Ocampo s’assembla a la meva mare, i per això tinc aquesta obsessió amb aquesta dona. I Maurin és alt, espigat, i té un biaix que s’assembla molt al meu. Ell pateix del mateix: no deixa mai de ser un senyor d’esquerres a qui tothom diu que és de dretes. Senzillament per què no és comunista. M’atrau, tot i que la seva concepció nacional no té res a veure amb la meva. Ell és el pare putatiu de les tesis de Solé Tura. El catalanisme és sempre burgès. Però m’atrau molt la seva curiositat intel·lectual, autodidacta, el viatge cap a la democràcia. Joaquim Maurin, després de deu anys a les presons espanyoles, arriba als Estats Units, on tenia la dona, amb una mà al davant i una al darrere. Va crear una mena de Project Syndicate, i n’era l’administrador. Va començar escrivint-hi ell mateix, utilitzant vint-i-un noms diferents. El va presentar a Víctor Alba, Neruda, Sender, i va anar creixent. Va sortir de la presó essent un anticomunista total, tot i haver estat un dels grans dirigents comunistes de Catalunya. La idea és escriure un llibre sobre Maurin, en castellà, perquè la gran majoria de la correspondència i documentació és en castellà. A l’única persona que escriu en català és a Pau Casals, a qui té una admiració brutal. —En la vostra estada aneu a una conferència de Timothy Garton Ash (1955)
31 vilaweb.cat Dijous, 23 de juny de 2022 AGUSTÍ COLOMINES sobre la revolució de vellut, que us impacta. —Perquè a Catalunya no hi ha ningú que faci conferències així. Era molt culta, molt profunda, gens pedant i molt comunicativa. Hi ha gent que somnia ser president de la Generalitat. Jo sempre he somniat ser catedràtic d’universitat. Des que era jovenet. La cosa intel·lectual m’atrau. Sóc hereu de Josep Termes, però qui tenia les idees originals era ell, no jo. No he trobat mai cap idea original. —Al llibre parleu poc de política. Ho feu pel desencís del vostre pas dirigint la fundació CatDem. Parleu de l’entorn del president Artur Mas d’aquesta manera: “Em sento tan lluny d’aquesta gent que fins i tot em pregunto per què els he aguantat durant tants anys.” —Em sento molt lluny d’aquesta gent. Molt. Vaig militar a Bandera Roja, el PSUC, Nacionalistes d’Esquerra. I he estat votant d’ERC fins el 2004 segur. Passa que em vaig manifestar de manera rotunda contra el tripartit PSC-ERC-ICV. I aquí va començar la relació amb l’entorn de l’Artur Mas. I mantinc allò que pensava, que fins que CDC no virés cap al sobiranisme era impossible de somniar amb tot això que ha passat. Vaig acceptar de treballar per ells. I me’n penedeixo. Tan sols tinc el meu currículum, el meu ego i el meu prestigi. I aquesta gent m’ha posat una llufa que es diu 3%. I em causa un malestar profund. A banda que són mentiders crònics. Persones que ni en privat, si fas les preguntes que has de fer, són capaces de dir-te la veritat. —La Fundació CatDem va servir per a fer el viratge cap a l’independentisme Aquesta gent m’ha posat una llufa que es diu 3%. I em causa un malestar profund. A banda que són mentiders crònics. Persones que ni en privat, si fas les preguntes que has de fer, són capaces de dir-te la veritat ADIVA KOENIGSBERG
Page 1 and 2: 18 - 23 DE JUNY DE 2022 No faces de
Page 3 and 4: 3 vilaweb.cat Dijous, 23 de juny de
Page 11 and 12: 11 vilaweb.cat Dijous, 23 de juny d
Page 23 and 24: 23 ABEL MARINÉ vilaweb.cat Dijous,
Page 29: 29 vilaweb.cat Dijous, 23 de juny d
Page 35 and 36: 35 MARIONA CARULLA vilaweb.cat Dijo
Page 53 and 54: 53 LAURA CASTEL vilaweb.cat Dijous,
Page 63 and 64: 63 ANÀLISI vilaweb.cat Dijous, 23
Page 77: LA FOTO DE LA SETMANA Mónica Oltra

La revolució oblidada de Tosquelles

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?