La revolució oblidada de Tosquelles

13
vilaweb.cat
Dijous, 23 de juny de 2022
PORTADA
XAVIER MONTANYÀ
Al llibre Tosquelles. Curar les institucions (Arcàdia), la crítica
literària, traductora i professora Joana Masó recupera i descobreix
l’important llegat científic i cultural del psiquiatre
català Francesc Tosquelles Llauradó (Reus 1912 - Granges
d’Òlt, Occitània 1994), una figura de primera fila europea, un
home innovador i revolucionari, desconegut a Catalunya. Va
ser un dels precursors a Europa de la psicoteràpia institucional,
un veritable català universal, lliure d’esperit, totalment independent
i, per descomptat, mai no reconegut ni subvencionat.
El llibre es va gestar en complicitat amb l’art contemporani,
a partir d’una idea original de Carles Guerra quan era director
de la Fundació Antoni Tàpies.
El psiquiatre reusenc fou militant del Bloc Obrer i Camperol
(BOC) i del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM). Entenia
la psiquiatria com una forma d’anticultura radicalment
situada en un paisatge. Estava convençut que tan sols guarint
les institucions psiquiàtriques vuitcentistes es podien guarir
els malalts. En contrast amb l’experiència de les fàbriques
col·lectivitzades, va aplicar amb èxit mètodes de socialització
i convivència entre malalts a les comunitats terapèutiques
que va organitzar al front de l’Ebre, a Extremadura i a Toledo
durant la guerra. Fou capità metge, cap dels serveis psiquiàtrics
de l’exèrcit republicà a Extremadura i director de la clínica
d’Almodóvar a Ciudad Real.
Acabada la guerra, per protegir-se dels feixistes i dels estalinistes
es va exiliar a Occitània. Va estar uns mesos internat al
camp de Sètfonts on dirigí una unitat psiquiàtrica, i després
va treballar a l’hospital psiquiàtric de Sent Alban (Occitània),
institució que reorientà i dirigí durant vint anys fins a convertir-la
en el centre de la nova psiquiatria del segle XX. Va
col·laborar i fer amistat amb científics de primera línia, com
ara Jacques Lacan i el metge Frantz Fanon, i amb artistes, en
especial els surrealistes. A Dalí ja l’havia conegut a Barcelona;
a França va tractar Paul Éluard, Antonin Artaud, Tristan Tzara,
Cécile Éluard (filla de Gala), entre més.
L’experiència de la guerra i la revolució des d’una perspectiva
que bevia del marxisme no estalinista, de l’anarquisme i el
col·lectivisme influïren en l›experimentació i la innovació
de la seva pràctica mèdica. Com també ho feren els canvis
radicals que provocaren els artistes surrealistes i de l›Art
Brut, el cinema verité i experimental, el teatre i totes les idees
socials i culturals d’avantguarda de l’època. Tosquelles establí
ponts entre els bojos i el seu entorn geogràfic i social, entre el
deliri i l’anomenada realitat, entre la ciència i l’art, sempre
experimentant amb els pacients i la seva visió del món i de les
coses, emprant el dibuix, la pintura, la fotografia, el teatre, el
cinema i l’escriptura.
Francesc Tosquelles. Arxius de la família Tosquelles. REPRODUCCIÓ FOTOGRÀFICA: ROBERTO RUIZ