La revolució oblidada de Tosquelles

63
ANÀLISI
vilaweb.cat
Dijous, 23 de juny de 2022
intent de negociacions que
va contribuir a difondre una
imatge externa de resolució
del conflicte i a consolidar
amb fets l’estratègia d’ERC
per a la negociació i l’acumulació
de forces. Sánchez i
Pere Aragonès es van reunir
el 29 de juny a la Moncloa:
van acordar que la taula de
diàleg es reuniria la tercera
setmana de setembre a Barcelona
i que es convocaria la
comissió bilateral aquell estiu.
Però l’aparent normalització
de les relacions autonòmiques
entre tots dos governs, a cavall
de l’intent d’enfilar una
complicada negociació per a
resoldre el conflicte, va topar
de seguida amb la realitat
d’una repressió que continuava
viva i es desenvolupava
més enllà d’allò que passava a
la primera línia política. L’endemà
de la cita a la Moncloa,
el Tribunal de Comptes espanyol
va quantificar en 5,4
milions d’euros la liquidació
del cas per l’acció exterior de
la Generalitat i, el primer de
juliol, el Tribunal Suprem va
confirmar la condemna de 5,2
milions pel procés participatiu
del 9-N. Dos recordatoris
en forma de titulars. Un dia
més tard, Sánchez es fotografiava
amb el secretari general
de l’ONU, favorable a l’aposta
pel diàleg de l’espanyol. La
Moncloa volia això.
sar del Ministeri de Política
Territorial al de Cultura, va
perdre un pes polític evident
i va deixar enrere l’esperança
d’alguns que un dirigent coneixedor
de la realitat catalana
pogués afavorir la millora
de les relacions entre tots dos
governs. La nova ministra,
Isabel Rodríguez, era tot el
contrari: una defensora ferma
de la uniformitat i l’harmonització,
en detriment de les
perifèries i els contrapesos
territorials. El relat oficial era
que Sánchez deixava enrere
el govern de l’epidèmia i
presentava un nou cartipàs
ministerial per a l’etapa de
recuperació que s’entreveia,
amb vista a les eleccions municipals
i autonòmiques del
2023 i, sobretot, a les espanyoles.
El president espanyol
no podia preveure aleshores
que la guerra d’Ucraïna i la
crisi que s’acostava capgirarien
els seus plans. Però sí que
estava clar que els indults significaven
un punt final amb
Catalunya. I així ho va anar
confirmant el pas dels mesos,
malgrat que el PSOE comptava
que ERC continuaria facilitant-li
la governabilitat al
congrés espanyol. També es
va aparcar el projecte de la
reforma del delicte de sedició,
mentre l’exili continuava amb
la batalla judicial europea.
La reunió de la bilateral va
arribar acompanyada d’un
anunci inesperat, tancat pel
vice-president Jordi Puigneró
amb el Ministeri de Transports
espanyol, sobre la remodelació
de l’aeroport de
Barcelona. El projecte va sembrar
la discòrdia entre tots
dos socis del govern i va obrir
una esquerda amb la CUP, que
Al president
espanyol li
convenia un
independentisme
desactivat i dividit
després dels indults,
enmig de l’intent
negociador. I, a
Aragonès, la imatge
contrària
Però l’oasi de l’entesa va durar
poc. A mitjan juliol, Sánchez
va remodelar el govern
espanyol. Volia marcar un
punt i a part a la legislatura.
Desfer-se de qualsevol conseqüència
electoral negativa
dels indults Catalunya enfora.
Miquel Iceta, penalitzat
pel fet de ser català, va pasva
acabar essent definitiva.
Era un altre miratge d’entesa
política impossible amb Madrid.
La promesa d’inversió
de 1.700 milions va topar amb
una contestació important
a peu de carrer –també entre
les files d’ERC i Junts– i,
sobretot, amb les dificultats
per a tirar endavant el projecte
sense perjudicar un espai
natural protegit i que havia
de complir els requisits ambientals
de la Unió Europea,
especialment quan no s’havia
escoltat el territori ni les demandes
de la Generalitat. “El
govern espanyol i AENA han
fet una operació de xantatge i
no han tingut mai la voluntat
d’invertir a Catalunya ni de fer
de l’aeroport del Prat un hub
internacional”, va denunciar
Aragonès després de la suspensió
de la inversió per part
del govern espanyol.
La segona –i, ara per ara, última–
reunió de la taula de
diàleg al Palau de la Generalitat
va ser una operació de
maquillatge. Sánchez s’havia
tancat en banda respecte de
les peticions d’un referèndum
i de l’amnistia, i Aragonès no
podia renunciar-hi. El govern
espanyol va mantenir fins al
darrer moment la incògnita
sobre si Sánchez hi assistiria.
Al president espanyol li convenia
un independentisme
desactivat i dividit després
dels indults, enmig de l’intent
negociador. I, a Aragonès, la
imatge contrària. Però la taula
es va reunir després d’una
nova crisi entre ERC i Junts
per la composició de la part
catalana, sense cap membre
de JxCat. La notícia de la jornada
va ser una fotografia,
perquè Sánchez, que va vo-