La revolució oblidada de Tosquelles

76
vilaweb.cat
Dijous, 23 de juny de 2022
MAIL OBERT
CARME JUNYENT
Però això no és pensat en termes d’èxit o de
fracàs. És pensat com a forma d’interpel·lar-nos
a nosaltres mateixos. Volem viure en català a casa
nostra i, si no ens deixen, ens espavilem
parlar-ne. No tindria sentit fer-ho durar més perquè una acció espontània
es va diluint en el temps. Això no deixa de ser una flashmob per expressar
el que deia en el fil: “Si a ells només els preocupen els números, jo no vull
ser el seu número. Si ells ens menystenen, almenys no pagaré perquè
ho facin. Si ells menystenen la meva llengua, jo sempre puc dir que no.”
I aquí ve una part fonamental que lliga amb la piulada de na Maria Antònia:
ja sabem que no som res, però no ho fem per ells, ho fem per nosaltres.
Perquè dir prou és una forma d’alliberament. No som tan ingenus. Aquests
dies he vist que Netflix té cent quaranta-set milions d’abonats, és evident
que no ens necessiten, però no en volem formar part mentre ens ignorin.
A partir del fil, hi va haver reaccions de tota mena. Molts diuen que això,
a Netflix, no li fa res. Ja ho he dit: no li volem fer res a Netflix, ho fem per
nosaltres. Uns altres diuen que això ho haurien de fer el govern, la Plataforma
per la Llengua, Òmnium... Bé, el cas és que no ho han fet. També hi
havia qui qüestionava que fos Netflix i no unes altres plataformes i aquí
l’explicació és ben clara: perquè va ser la plataforma que va mencionar
Garcia Ramon. Tothom és lliure de donar-se de baixa (i d’alta) d’on
vulgui, però l’espurna no és cap altra. O els que diuen que, en lloc d’anar
a la contra, hauríem de promoure unes altres plataformes. Que ho facin
ells, jo no estic per fer propaganda. Naturalment, també hi ha qui diu
que, respecte de la llengua, hi ha coses més importants que Netflix. (Amb
tots els respectes: m’ho diuen a mi?) I no falten els que diuen que serà un
fracàs. Però això no és pensat en termes d’èxit o de fracàs. És pensat com
a forma d’interpel·lar-nos a nosaltres mateixos. Volem viure en català a
casa nostra i, si no ens deixen, ens espavilem.
En fi, que d’iniciatives n’hi ha moltes, però crec que sóc fidel a l’esperit de
la gent que m’ha anat interpel·lant aquests dies i per això la proposta és
donar-se de baixa el 23 de juny, vigília de Sant Joan, i anar ben contents
a la revetlla. A més, els que no s’han fet de Netflix pel tractament que fan
del català aquell dia poden fer piulets etiquetant-los i explicant-ho; i els
que ja s’han donat de baixa pel mateix motiu també ho poden explicar a
Twitter. El català també pot ser una festa i si la celebrem junts ens anirà
bé a tots.