La revolució oblidada de Tosquelles

60
vilaweb.cat
Dijous, 23 de juny de 2022
REPORTATGE
dels acords d’aquell dia tot sabent
que cap dels periodistes
l’escoltava perquè tots esperaven
que acabàs el recital per
demanar-li si dimitiria o no,
o quan, o si no trobava que...
La constància deu ser això.
L’ha poguda mantenir mentre
ha durat la lleialtat dels
amics. Dels companys de coalició
i de govern, en aquest
cas. Aquestes setmanes,
aquests mesos, s’ha vist com
la contundència del suport
s’anava dissolent. Primer, de
manera poc perceptible, com
la mar que de mica en mica
erosiona un castell d’arena
fet massa a prop de l’aigua.
Però els darrers dies, sobretot
d’ençà de dijous, quan la van
encausar, el bressoleig suau
s’havia convertit en un tsunami,
una rissaga que pujava
i quan es retirava s’enduia tot
allò que descobria pel camí.
També el capell de color carabassa
i les músiques de la
festa del llit del riu. “Cap al
tercer Botànic” era el lema del
míting que Compromís havia
organitzat per llançar un nou
govern de progrés al País Valencià
amb Compromís com
a protagonista, amb Mónica
Oltra com a cap de llista. Serà
el que vulga, repetien els seus
companys. Però la mar de fons
ja era massa forta. I no hi ha
lleialtat que en puga suportar
l’embat. Sobretot, quan preservar
un nàufrag significa
posar en perill la tripulació
sencera.
Nascuda a Alemanya,
luterana de formació
Mónica Oltra Jarque va nàixer
a Neuss, a Alemanya, l’any
1969. Els seus pares eren emigrants,
però també una mica
El naixement a Alemanya i el fet de rebrehi
la primera formació fa que Oltra es
definesca com a luterana. Aquesta doctrina
predica que la rectitud moral és la base del
comportament de les persones. N’ha fet
bandera, d’això, Mónica Oltra
exiliats. Anar-se’n de l’estat
espanyol va ser l’única manera
que tenien de viure en
parella quan el franquisme
encara penava l’adulteri i tantes
altres coses considerades
pecat mortal. Juan Oltra, el
pare, es va separar de la dona
quan la llei del divorci era un
somni molt llunyà. Els primers
anys de vida, Mónica
Oltra va ser Monica Jarque,
el cognom de sa mare.
El naixement a Alemanya i
el fet de rebre-hi la primera
formació fa que Oltra es
definesca com a luterana.
Aquesta doctrina predica que
la rectitud moral és la base del
comportament de les persones.
N’ha fet bandera, d’això,
Mónica Oltra.
La família només va poder
tornar a l’estat quan Fernández
Ordóñez va fer possible la
llei del divorci. Llavors, tant
ella com el germà ja podien
tenir el cognom de son pare.
A la Universitat de València
va ser membre del sindicat
BEA i de les joventuts comunistes.
És en aquesta època
quan va conèixer Miquel Real,
qui encara avui és el seu fidel
escuder, el seu cap de gabinet,
la seua ombra lleial vaja on
vaja. Sempre tres passes per
darrere.
Diu Gustau Muñoz al pròleg
del llibre esmentat que Mónica
Oltra és una figura destacada
del valencianisme pràctic,
que no es deté en grans
elaboracions, però defensa
l’autogovern i l’ampliació de
tots els marges possibles.
I més endavant, l’autor reprodueix
un fragment en què
Oltra reflexiona sobre les seues
conviccions més profundes:
“Crec més en els pobles
que en les nacions. En el dret
dels pobles de decidir. L’autodeterminació?
És un dret que
tenen els pobles. I sóc partidària
del mestissatge. A ma casa,
hi tinc mostres de tot això.
Mon pare, de Quatretonda,
la Vall d’Albaida, ens parlava
en castellà, no en valencià.
Ma mare és de Conca i lògicament
parlava en castellà també.
Jo als meus fills els parle
en valencià, i el meu ex-home,
Luis, argentí, els parla
en castellà. Vinc d’una família
diglòssica i això et fa veure les
coses de manera diferent. Vaig
nàixer a Alemanya i els anys
que hi vaig passar també em
permeten una mirada distinta
i més comprensiva. En
aquest sentit, no m’importen
les fronteres ni les banderes.
M’interessen les persones.
Eixe és el meu nacionalisme.”
Les samarretes, una icona
Mónica Oltra és diputada a les
Corts Valencianes d’ençà del
2007, quan el PP governava
el País Valencià amb mà de
ferro, amb una falta absoluta
de transparència i amb una
clara tendència de beneficiar
només els seus amics amb
les decisions polítiques i econòmiques
que prenien. L’arribada
d’Oltra a les Corts va
ser rebuda com una bavarada
d’aire fresc. Era l’època en què
exhibia samarretes al·lusives
als casos de corrupció que criticava.
Francisco Camps va
ser el seu gran objectiu. Eren
els anys de les discussions
amb Juan Cotino, que presidia
el parlament i la va expulsar
unes quantes vegades sense
cap motiu. Va ser també quan
el mateix Cotino va emprar
informació privilegiada que
tenia l’obligació de custodiar
per a provar d’avergonyir-la
davant tothom per l’afer dels
seus pares i el fet de ser filla
de mare soltera. Allò va ser
un bumerang contra Cotino.
Amb Rafael Blasco també va
protagonitzar discussions
aferrissades, quan es va anar