La revolució oblidada de Tosquelles

56
vilaweb.cat
Dijous, 23 de juny de 2022
REPORTATGE
seu partit”, explica Nuria Alabao,
experta en extrema dreta
i feminismes. “Ha aconseguit
de captar més vot femení i de
persones LGBTI gràcies a la
presència de dones als lideratges
i a un canvi de discurs,
que diu que els defensa.” De
fet, Le Pen ha passat de criticar
l’avortament a esquivar el
tema i no es mostra en contra
del matrimoni homosexual,
tot i que fa cinc anys sí que
n’era contrària.
La trampa del
feminacionalisme
Tant Le Pen com Olona, entre
més dirigents, fan servir
constantment l’estratègia
dels anomenats feminacionalisme
i homonacionalisme,
que consisteix a instrumentalitzar
la defensa dels
drets de les dones i les persones
LGTBI per justificar la
xenofòbia i el racisme. “Amb
aquesta estratègia denigren
els feminismes, amb discursos
que diuen ‘oculteu que hi
ha una relació entre immigració
i violació!’”, afegeix
Alabao. “Diuen que aquí la
igualtat ja s’ha aconseguit, i
que això demostra que la nostra
cultura és superior a les
altres, com les relacionades
amb l’Islam. Elles no conceben
que hi ha una desigualtat
estructural, més enllà de
la llei. Per tant, consideren
que qualsevol llei destinada
a mitigar aquesta desigualtat
és una discriminació als
homes.”
suïssa originària de Sri Lanka
amb qui té dos fills adoptats.
Però això no li impedeix d’estar
en contra del matrimoni
homosexual i la immigració,
i empra la islamofòbia per
defensar la seguretat de les
persones LGTBI. De fet, té un
discurs més dur que Frauke
Petry, l’ex-dirigent del partit.
Un fals empoderament
Tot i que totes coincideixen
en la xenofòbia, no hi ha un
patró completament comú
en qüestions de gènere, fins al
punt que algunes no refusen la
paraula ‘feminisme’. És el cas
de Le Pen o de Rocío Monasterio,
que defensa el seu “feminisme
veritable” contra el
“feminisme supremacista”
que considera que és el de les
esquerres. “Hi ha una línia
que no estaria tan allunyada
d’allò que diu el feminisme
liberal, el discurs d’Ana Botín.
Refusen la “col·lectivització”,
com l’anomenen –ajuntar-se
per reivindicar drets–, i parlen
de ser una dona forta i
arribar als llocs per mèrits
propis”, explica Alabao. Un
discurs individualista que
obvia un context marcat per
l’escletxa salarial, la manca de
dones en llocs de poder, el repartiment
desigual de les tasques
de la llar, la feminització
dels treballs precaris, etc.
8-M: vuit indicadors que
mostren la desigualtat entre
dones i homes
Les dirigents de la ultradreta
alemanya també tenen la
mateixa estratègia. Alice Weidel,
cap actual d’Alternativa
per Alemanya, és lesbiana i
la seva parella és una dona
Aquesta performance de cert
apoderament femení, de dona
forta que no necessita el
feminisme d’esquerres, es
desfà ràpidament. De manera