La revolució oblidada de Tosquelles

More documents

Recommendations

Info

36 vilaweb.cat Dijous, 23 de juny de 2022 MARIONA CARULLA matí i a les nou del vespre encara érem aquí. La gent era fora, feia vacances. I vam demanar que, quan toqués una secció, el cap vingués al Palau. Tots van respondre, i els que no ho van fer, ja vèiem per què no ho feien... —Quan vau assumir la presidència éreu vice-presidenta de l’entitat. Per tant, quan va passar tot plegat éreu dins la institució, teníeu una responsabilitat. No havíeu sospitat res? No vau notar res estrany? —Millet era molt hermètic. No et deixava penetrar a la institució. Ni a mi, ni a ningú de la junta. Vèiem que es feien coses. Per exemple, es va construir aquest edifici on som ara, es va fer el Petit Palau... No hi havia deutes. Era impossible de veure. La comptabilitat i la gestió, la portaven entre en Montull, la filla d’en Montull i en Millet. Eren molt tancats. Tenien una comptabilitat doble. La que ens ensenyaven a nosaltres i als auditors i la real. L’auditoria sortia bé, i això feia que tinguessin una sensació de tranquil·litat. Quan ets en un patronat, si els auditors et diuen que tot està bé, t’ho creus. També sóc al patronat de la Sagrada Família, i me’n fio molt, d’allò que em diuen els auditors. Però és que, a més, hi havia un auditor de la Generalitat i no va trobar mai res. —Els cors no n’estaven contents, de Millet. No us va arribar? —No, no arribava. És veritat que va anar bandejant l’Orfeó i traient-li pressupost. No li sortien els comptes, i els treia de l’Orfeó. Fins i tot va arribar a crear un fòrum, que en deia Amics del Palau, per substituir els socis de l’Orfeó, que li feien nosa. En aquell moment, no te n’adonaves, perquè tothom seguia aquesta estratègia. Ara és molt fàcil de dir, però no és una cosa d’avui per a demà, ho va anar fent progressivament. Millet ja es preocupava de no transmetre cap sensació de res. I mira que no anava mai a escoltar els cors. En canvi, la meva mare i jo ens en fèiem un tip. —I s’ha canviat res perquè, si tornés a passar, els canals funcionessin més bé? —Hi ha hagut una reforma dels estatus i de la governabilitat. Els estatus tenen l’objectiu que el president sigui una persona que la societat vegi amb bons ulls. Per això es demanen cent avals. És un filtre. Sembla que no, però costen d’aconseguir. L’entrada de socis també l’ha d’acceptar la junta. D’aquesta manera es vol assegurar que no comenci a entrar gent que no estimi la institució i tingui uns altres interessos. Qui entra al Palau s’ha d’estimar el país i la institució. De cara a la governabilitat, ha canviat que ara és una sola fundació. A més, dins la fundació hi ha representats els tres actors que tenim al Palau de la Música: els socis de l’Orfeó Català, els mecenes i les institucions públiques. S’ha obtingut un equilibri perquè tothom hi sigui representat. Tothom se sent confortable, i en qualsevol moment pot vetar alguna cosa. ALBERT SALAMÉ Millet era molt hermètic. No et deixava penetrar a la institució. Ni a mi, ni a ningú de la junta. Vèiem que es feien coses. Per exemple, es va construir aquest edifici on som ara, es va fer el Petit Palau... No hi havia deutes. Era impossible de veure
37 vilaweb.cat Dijous, 23 de juny de 2022 MARIONA CARULLA Millet tenia un altre nom sobre la taula. No volia que jo fos la presidenta, volia que ho fos Arcadi Calzada. Però la junta es va plantar i va dir que no podia ser. Hi havia uns estatuts i s’havien de complir. Per tant, no vaig tenir alternativa Hi ha hagut molt de consens i transparència. Ara seria molt difícil que tornés a passar una cosa semblant a la de Millet. perquè m’hi van obligar. Per estatuts, la vice-presidenta havia d’assumir aquesta responsabilitat si el president s’absentava. No m’hauria pensat mai que seria presidenta del Palau de la Música, no era en les meves aspiracions. Millet tenia un altre nom sobre la taula. No volia que jo fos la presidenta, volia que ho fos Arcadi Calzada. Però la junta es va plantar i va dir que no podia ser. Hi havia uns estatuts i s’havien de complir. Per tant, no vaig tenir alternativa. Millet em va dir que serien tan sols dos mesos, perquè després tot s’aclariria. Vaig pensar que, per dos mesos, ho podia fer. Ara, quan vaig entrar i vaig veure tota la problemàtica, vaig veure clar que no me’n podia anar. Tinc molt de sentit de compromís. I tenia clar que havíem de treballar d’una manera imparcial. Hem anat a buscar qui va fer el frau i hem aconseguit el màxim de rescabalament. Ningú no ens ha pogut fer canviar de parer. Sempre hem fet costat a les investigacions. —I com vau passar de pensar que no ho podíeu assumir a estar-vos més d’una dècada a la presidència? —De mica en mica, vaig veure que podia. Al cap d’un any i mig, quan hi va haver les eleccions, ja tenia un coneixement, una estima i un compromís. Vaig pensar que era la persona adequada per a continuar. Calia continuar perquè tota la neteja que la institució necessitava no s’havia acabat. Calia tornar a fer brillar el Palau de la Música i l’Orfeó Català. Els cors van ser una prioritat des del primer minut. Quan en vam saber les dificultats, de seguida en vam triplicar el pressupost. Vam veure claríssim què havíem de fer. A més, ens vam adonar que hi havia gent que volia arribar a la direcció del Palau amb objectius que no eren bons per a la institució. No volien programar concerts. Volien que el Palau fos dels socis i que el fessin servir per a celebrar les festes familiars. Hauria estat un palau molt pobre. Vaig presentar-me per això... A més, tenia la consciència molt tranquil·la. És veritat, no me n’havia adonat, però les institucions, tampoc. —Quan va passar tot plegat, les assemblees de socis de l’Orfeó eren molt concorregudes. Molta gent anava a votar. Ara tot ha anat a la baixa. Us preocupa? És important que els socis controlin la feina que es fa? —No em preocupa. Vés a qualsevol institució i veuràs que passa això mateix. Quan tot va bé i no hi ha problemes, la gent perd el compromís d’anar a les assemblees. En canvi, quan les coses van malament, la gent es preocupa. I també està bé que sigui així. —Després d’assumir la presidència en funcions, vau decidir de presentar-vos a les eleccions. Hi va haver gent que va dir que no tenia sentit, que tota la junta havia de dimitir perquè éreu responsables d’allò que havia passat. En algun moment vau pensar a dimitir? —Voleu que us digui la veritat? —És clar... —Vaig assumir la presidència en funcions ALBERT SALAMÉ
Page 1 and 2: 18 - 23 DE JUNY DE 2022 No faces de
Page 3 and 4: 3 vilaweb.cat Dijous, 23 de juny de
Page 11 and 12: 11 vilaweb.cat Dijous, 23 de juny d
Page 23 and 24: 23 ABEL MARINÉ vilaweb.cat Dijous,
Page 35: 35 MARIONA CARULLA vilaweb.cat Dijo
Page 53 and 54: 53 LAURA CASTEL vilaweb.cat Dijous,
Page 63 and 64: 63 ANÀLISI vilaweb.cat Dijous, 23
Page 77: LA FOTO DE LA SETMANA Mónica Oltra

La revolució oblidada de Tosquelles

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?