La revolució oblidada de Tosquelles

55
vilaweb.cat
Dijous, 23 de juny de 2022
REPORTATGE
D’Olona a Le Pen: com juga l’extrema
dreta la carta dels lideratges femenins?
A Europa hi ha força partits d’extrema dreta encapçalats per dones, o amb
dones que hi tenen un paper destacat · Analitzem aquests lideratges i les
trampes de la seva estratègia en clau de gènere
CLARA ARDÉVOL MALLOL
“L’home no viola, viola un violador.
L’home no mata, mata
un assassí”. És la cantarella
que la cap de Vox a Andalusia,
Macarena Olona, ha repetit
tota la campanya electoral.
Entre crides a un macarenazo
que ha resultat fallit, vestits
de flamenca i gests de complicitat
amb la Guàrdia Civil,
Olona ha dit repetidament
que “la violència no té gènere”
i que no accepta unes
quotes que la converteixen
en “ciutadana de segona”. El
negacionisme de la violència
masclista i l’intent de destrucció
de l’agenda feminista
en general no són novetats
en l’estratègia de Vox, i de
fet és una de les prioritats
dels seus votants. Tanmateix,
aquest eix tan central per al
partit és també un dels seus
punts dèbils: el CIS calcula que
només el 33% de votants de
Vox són dones, en un context
en què com més va més dones
joves es defineixen com a feministes.
Com guanyar l’hegemonia,
doncs, si defenses polítiques
contra la meitat de la població?
Impulsar més dirigents
femenines i bastir un discurs
“adaptat als temps”, que dissimuli
el masclisme inherent
a les seves proclames, sembla
una de les estratègies de l’extrema
dreta, especialment a
l’Europa occidental. “Un bon
exemple és Marine Le Pen i el
procés de desdiabolització del