La revolució oblidada de Tosquelles

57
vilaweb.cat
Dijous, 23 de juny de 2022
REPORTATGE
més o menys explícita, acaben
parlant de relegar la dona als
rols de sempre. L’extrema
dreta a l’Europa de l’est, amb
dirigents com ara Beata Szydło
o Katalin Novák, ha tingut
més tendència a considerar
la maternitat essencial en la
vida de les dones i a acusar el
feminisme de no valorar-la.
Les dones de Vox no sempre
ho fan de manera tan explícita,
però les referències a la
família tradicional són habituals.
“A Espanya aquest
discurs té molts problemes
a l’hora d’aconseguir vots,
perquè la major part de les
dones volen treballar fora de
casa”, afegeix Alabao. “Vox
adapta el discurs al context,
el modula. No és igual si va a
una xerrada amb gent catòlica
d’Hazte Oír que si parla per
la televisió.” Però les seves
aliances els delaten: a banda
d’Hazte Oír, Vox està vinculat
a ISSEP, el think tank creat per
Marion Maréchal, la neboda
de Le Pen, que va abandonar
el partit perquè ella és
obertament antiavortista i
pro-família.
Per tant, sembla que Vox és
lluny d’adoptar fil per randa
l’estratègia de Le Pen: malgrat
alguns intents d’Olona
de presentar-se com a menys
radical –dient, per exemple,
que no tindria cap problema si
tingués un fill homosexual–,
també ha fet un míting amb
Giorgia Meloni sense complexos.
La presidenta de Fratelli
d’Italia, partit de clara
herència feixista com més
va amb més pes, no va tenir
por de fer un discurs radical,
tant en les formes com en el
contingut.
L’estètica i les formes
L’estètica i les formes també
estan força estudiades en
aquests lideratges. “El lideratge
d’ultradreta i de tot
el populisme sempre ha fet
servir quatre emocions: la
por, la frustració, l’odi i la
ira”, explica Patrycia Centeno,
periodista especialitzada
en política, moda i llenguatge
no verbal. “En les dones,
funciona la mateixa fórmula.
Repeteixen o imiten un lideratge
testosterònic. Els gests
són d’agressivitat, però alhora
també proven de suavitzar
missatges tan radicals mitjançant
les formes, perquè
arriba un moment que ja no
pots escoltar més algú que et
crida i que et diu que tot és una
merda. Aquests missatges del
populisme funcionen, però
només a curt termini. Suavitzar
les estratègies estètiques
funciona molt bé, ho va proposar
Steve Bannon.”
De fet, la suavització de Le
Pen quant als continguts s’ha
fet també en l’estètica: “Va
començar a suavitzar el seu
vestuari, la manera de gesticular
i, fins i tot, l’interiorisme
de casa seva”, explica
Centeno. “Somriu molt més,
porta colors més càlids, un
maquillatge més suau, s’ha
posat més rossa...”
Sobre Macarena Olona, l’experta
la considera un personatge
força interessant: “A
vegades intenta de fer servir
alguns trets del lideratge
femení, com podrien ser la
persuasió, la seducció –que
ha estat criminalitzada per
associar-se a la feminitat– o
l’amabilitat, però la delata
el seu llenguatge corporal,
amb gests de fàstic, arronsant
el nas, les celles, sempre
d’agressivitat.”
Centeno parla de lideratge masculí
i femení perquè considera
que les diferències en l’educació
i la socialització d’homes
i dones generen diferències a
l’hora de liderar, a més de les
diferències corporals que poden
implicar diferents gests i
postures. Però diu que ambdós
lideratges els poden practicar
tant homes com dones. “Les
dones només hem tingut un referent
visual de lideratge, el de
l’home, i l’hem imitat”, explica.
Per això no considera estrany
que dirigents d’extrema dreta,
tot i reivindicar la feminitat tradicional,
acabin practicant-lo.
“Consideren que han de masculinitzar-se
per arribar a un
lloc de poder, i això no deixa de
ser masclisme.”
Alabao no creu que hi hagi un
lideratge femení més assertiu