La prohibició de compartir en català el relat imaginari: del buit, a la represa. Consideracions sobre el teatre català de postguerra a Barcelona (1939-1963)

eflexionar-hi en una societat incondicionalment democràtica. La resta és
entreteniment: fugir d’estudi.
Del món tràgic al món màgic
La revista Dau al Set neix el 1948 amb la intenció d’aparèixer cada mes, la qual
cosa sols complirà als inicis, i deixarà de publicar-se el 1956. La colla d’artistes
que s’hi apleguen (Joan Josep Tharrats, Antoni Tàpies, Modest Cuixart, Joan
Ponç, Arnau Puig i Joan Brossa) emprenen un projecte literari i plàstic que també
fa incursions al setè art, o a la filosofia de l’art i a les manifestacions musicals
—del jazz, del blues, de Schönberg—, però també a les aportacions de la
psicoanàlisi per endinsar-se en la personalitat dels creadors. D’entre l’extensa
llista de col·laboradors cal destacar la del poeta J. V. Foix perquè prestigia i
esperona el grup. Però aquí interessa remarcar el paper de Joan Brossa per la
seva vocació decididament teatral en un sentit del tot innovador. Sorprèn que en
la situació precedent d’absoluta clandestinitat cultural l’aportació de Brossa sigui
tan moderna. El rei Lear diria a la seva filla Cordèlia que del no-res no se n’obté
mai res. És a dir, que el patrimoni s’ha de comprar, si més no, amb bones
paraules. Però, no, la lleialtat desinteressada de la filla petita s’imposarà a les
frases afectades de les dues filles grans. El rei, finalment reconeixerà en la
sinceritat austera de Cordèlia l’amor autèntic. Del no-res, se n’obté el millor, si
aquest no-res és sols aparent, i oculta en l’expressió singular d’una convicció
ferrenya els sentiments més nobles. Si capgiràvem la sentència de Lear potser
gosaríem dir que només de la misèria pot irrompre l’anhel de l’opulència? Així del
desert cultural es cova l’avantguarda més trencadora. El teatre que Sagarra
recupera està instal·lat en el món idíl·lic anterior a la catàstrofe política, com si
res no hagués passat. És cert que intenta una revisió del seu teatre, però,
després d’un parell de temptatives improductives, retornarà als poemes
dramàtics que li reporten tant de predicament popular com de calaix.
El grup de Dau al set té sobretot tirada teatral i representa a porta tancada les
obres de Brossa. El món del teatre recorre tota la literatura d’aquest autor fins al
punt que classifica alguns textos com i d’altres de