Accents#654 - Diari de Girona

More documents

Recommendations

Info

10 ART Accents DIJOUS, 1 D’ABRIL 2010 | Diari de Girona CHILLIDA � Centre Cultural Caixa Girona - Fontana d’Or. Carrer Ciutadans, 19. � Del 20 de febrer al 25 d’abril. De dilluns a divendres d’11 a 14h i de 17 a 21h. Dissabtes d’11 a 21h. Festius d’11 a 14h. Algú ha escrit que Chillida era lliure perquè el guiava només un aroma. De fet, el seu mateix origen ja preludiava aquesta direcció: «Eduardo Chillida va néixer el 1951 en una forja d’Hernani, a partir d’una trobada amb el buit», va escriure Jacques Dupin. La resta va ser un itinerari vital marcat per una doble direcció: l’atracció per la matèria i la reflexió sobre la matèria. L’observació la va fer Octavio Paz el 1980, un fet gens casual si tenim en compte que ell és l’autor de La llama doble, un assaig poètic que certifica el caràcter bicèfal de tota producció humana: «No hay amor sin erotismo como no hay erotismo sin sexualidad. Pero la cadena se rompe en sentido inverso: amor sin erotismo no es amor y erotismo sin sexo es impensable e imposible». Chillida, en aquest sentit, va ser un escultor que va mantenir amb la matèria i amb l’espai una relació que va ser amorosa, eròtica i sexual sense que això impliqués (i aquest és el seu gran mèrit) la dissolució o l’alteració irreversible del seu objecte de desig. L’exposició que es pot veure a La Fontana d’Or de Girona exemplifica perfectament aquest respecte: el ferro, l’alabastre, el paper i la terra troben en la forma imposada per l’artista un insospitat mitjà per revelar la seva realitat més íntima. | E. CAMPS GIRONA ACULL EL PROJECTE ARTÍSTIC QUE VA REPRESENTAR CATALUNYA A LA DARRERA BIENNAL DE VENÈCIA. ES TRACTA D’UNA SÒLIDA REFLEXIÓ ENTORN DEL FENOMEN COMUNITARI La comunitat no és inconfessable DANIEL G. ANDÚJAR, PEDRO G. ROMERO, JOAN VILA-PUIG I ELVIRA PUJOL � Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona. Capella de Sant Nicolau, Museu d’Història, Museu dels Jueus i Sala de la Rambla � Fins l’11 d’abril. Horaris: www.bolit.cat EUDALD CAMPS Al personal li sembla la cosa més natural del món passar-se tres hores quietet al cinema mirant les peripècies en 3D d’una mena de barrufets gegants extraterrestres i amb cara de gat i, en canvi, arrufar el nas —molt menys felí que el dels habitants de Pandora (?!)— quan se li proposa que dediqui el seu temps preciós a una exposició d’art contemporani que parla de coses que li són bastant més properes que les llunes del planeta Polifem. El problema no és nou i, a més, la seva formulació és dramàticament simple: el ciutadà s’ha convertit en consumidor passiu; l’espectacle ha desplaçat, d’una manera potser definitiva, la cultura («espectacle» que prové «d’espectre», SIMEÓN SAIZ RUIZ � Museu Memorial de l’Exili, La Jonquera. Carrer Major, 4- 47. � Del 27 de març al 23 de maig. museuexili.cat Fins a finals de maig, es podrà veure al Museu Memorial de l’Exili l’exposició J’est un je de Simeón Saiz Ruiz. En aquesta mostra es presenta una part del projecte en curs del mateix nom: en concret, es tracta d’ un treball artístic iniciat per Simeón Saiz l’any 1996 i que té continuïtat fins a l’actualitat. El pretext d’aquesta creació és la realització de pintures de víctimes de les guerres balcàniques dels anys noranta a partir d’imatges aparegudes als mitjans de comunicació. Aparentment, l’obra recorda la clàssica pintura de guerra decimonònica de grans dimensions, incorporant, però, els trencaments estilístics del segle XX. | E. CAMPS l’etimologia no pot ser més reveladora...). Avatars a banda —el joc de paraules, malgrat ser de calaix, resulta irreprimible—, el que resta és la minorització progressiva d’un tipus de discurs crític, d’una estètica del compromís i de la responsabilitat, que sol ser consumida, paradoxalment, per aquells que ja fa temps que tenen el missatge assimilat, i ignorada, en canvi, pels protagonistes involuntaris de molts dels seus relats (és allò de la poesia: pot parlar del que vulgui, però només la llegeixen els poetes). El cas que ens ocupa no pot ser més paradigmàtic: La comunitat inconfessable —segons Rosa Pera, directora del Bòlit— «és, més que un mer projecte expositiu, un corpus reflexiu entorn de la idea de comunitat, un exercici valent i rigorós que pren allò comunitari com a base per tal d’esbrinar algunes claus de l’esdevenir contemporani». I no només això: «Presentada en la passada Biennal de Venècia, al pavelló català, és una proposta que vol situar la investigació en el nucli de les pràctiques artístiques contemporànies i que, LLUÍS VILÀ � Galeria Cort, Banyoles. Plaça Major, 33. � Fins al 14 de juny. De dimarts a dissabte de 2/4 de 5 a 2/4 de 9 del vespre. Lluís Vilà, fidel al seu deix irònic, utilitza la imatge de Pollock però invertint-la: «si ell feia dripping —explica l’artista de Banyoles— jo faig undripping, despinto les meves pròpies obres amb aire a pressió o amb aigua fins que pràcticament han desaparegut. Si no m’aturo, torno al blanc inicial...». Aquesta és la seva síntesi: destrucció de l’obra com en els mandales budistes i, al mateix temps, diàleg actiu amb la nostra memòria visual. La mostra que actualemnt presenta a Banyoles s’ha prorogat i, a més, s’ha ampliat amb noves peces, entre elles l’escultura que encapçala aquesta columna. | E. CAMPS alhora, aborda la noció d’identitat més enllà de límits territorials i nacionals». I el cert és que fa exactament això: Valentín Roma, comissari de l’invent, ha aconseguit aglutinar sota un mateix sostre una quantitat ingent d’informació que, convenientment garbellada, esdevé un material preciós que, a la manera d’un collage conceptual, il·lustra qüestions que podem aplaçar però que són i seran determinants a l’hora de definir el futur d’un context social amenaçat permanentment de ruïna. Valentín Roma ho té clar: «Per això, s’han seleccionat tres projectes artístics (Technologies To The People, Sitesize i Archivo F.X.) que, malgrat operar des de perspectives diferents, participen d’unes mateixes estratègies de transversalitat, antagonisme, suplantació i interferència, les pràctiques de les quals s’inscriuen en GERARD SALA � Espai Art l’Abadia. Monestir de Sant Joan de les Abadesses. � Del 14 de març al 30 d’abril. De dilluns a dissabte d’10 a 14 h i de 16 a 19 h. Festius de 10 a 14 h. Durant els mesos de març i abril, Gerard Sala, Catedràtic de pintura a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, presentarà una àmplia selecció de les seves pintures i escultures a l’Espai Art l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses: en aquesta ocasiò, el tòpic de dir que les obres troben en el lloc on s’exposen un marc que en reforça el significat, té sentit. N’hi ha prou en saber fer les preguntes que calen a una pintura i a una arquitectura que arrelen amb força en la memòria del lloc que les ha vist néixer. | E. CAMPS Imatges � L’exposició posa contra les cordes la suposada neutralitat de les imatges i el nostre paper en la seva articulació en tant que col·lectiu que comparteix interessos. AUGUST PUIG � Casa de Cultura, Girona. Pl. de l’Hospital, 6. � Del 6 dde març al 24 d’abril. De dilluns a dissabte de 10 a 14h. i de 16 a 20h. La trajectòria artística d'August Puig es pot dividir fàcilment en èpoques: l’època de París —obviant els primers i lògics balbuceigs— compresa entre els anys 47 i 53 i caracteritzada per la supervivència d'una certa figuració; la dissolució definitiva d'aquesta figuració i la irrupció, l'any 54, del que, molt hàbilment, Juan-Eduardo Cirlot va anomenar «període heroic»; i, a partir de mitjans seixanta, petites variacions formals en la seva pintura sense canvis notables a nivell conceptual. El leit motiv és clar: August Puig va ser, per sobre de tot, un artista fidel a una concepció molt personal de la pintura. | E. CAMPS ADELA CAAMAÑO un mateix territori d’activitat ambivalent i, per tant, difícilment cartografiable, situat en els intersticis tant de la institució de l’art com dels models de productivitat cultural. El mateix caràcter difús d’aquestes tres “comunitats”, la seva naturalesa no exemplaritzant, fa que se situïn més enllà de certs monopolis de decisió, reutilitzant dispositius d’acció preexistents, aprofitant nexes de comunicació o reorientant-los, parasitant estructures consolidades, configurant nous arxius i ubicant-se, en definitiva, al mig de les tensions d’aquell General Intellect analitzat per Marx i que és, al mateix temps, una força productiva i un principi d’organització ciutadana». Com dèiem: l’exposició La comunitat inconfessable és exigent amb l’espectador. Amb tot, la informació no només no està encriptada —com sol passar
FONS D’ART DE CAIXA GIRONA � Centre Cultural Caixa Girona - Fontana d’Or. Carrer Ciutadans, 19. � Del 19 de desembre al 25 d’abril. De dilluns a divendres d’11 a 14h i de 17 a 21h. Dissabtes d’11 a 21h. Festius d’11 a 14h. Els responsables de la mostra formada per una part del fons pictòric de Caixa Girona han esbossat els seus arguments: «Exposem més per autors que per obres, aquells que en certa manera considerem referents històrics sense fer altres valoracions i disposant del que tenim. Les obres tenen diferents procedències […] Amb tot això, configurem aquesta mostra que, malgrat no ser exhaustiva ni en autors ni en obres, sí que ens ensenya un apartat important de l’art de la segona meitat massa sovint, quan la falsa complexitat serveix per dissimular l’evidència— sinó que esdevé la mateixa essència del projecte. El millor exemple d’això és el llibre-catàleg que, de manera paral·lela (i, si es vol, perfectament autònoma) acompanya el projecte de Valentín Roma. La selecció de textos d’autors nuclears com Maurice Blanchot, Giorgio Agamben, Philippe Lacoue- Labarthe amb Jean-Luc Nancy, Lars Iyer, Peter Pál Pelbart i Marina Garcés suposa un itinerari polifònic que ajuda a entendre quin és el fil conductor que dóna sentit i garanteix la coherència de tot plegat. No cal dir que l’esforç de lectura, i la visita a l’exposició, val molt més la pena que qualsevol viatge galàctic a la recerca d’alienígenes de color blau. del segle XX a Girona». Ni més ni menys: a la Fontana d’Or l’espectador trobarà alguns apunts mínims que són claus per entendre les avantguardes (d’on se suposa que neix tot plegat, malgrat no és tan senzill) com Picasso, Miró, Dalí o Massanés; trobarà treballs dispersos de la dècada dels setanta, vuitanta i noranta d’autors amb qualitats i trajectòries desiguals com ara Niebla, Guinovart, Fita, Josep Perpinyà, Roca D. Costa o l’inclassificable Lluís Vilà; o, en darrera instància, podrà submergir-se (ja en el segle XXI) en les excel·lents pintures, més o menys abstractes però sempre garants d’una poètica feta de gest i color, d’autors com Hernández Pijuan, Assumpció Mateu, Santi Moix, Riera i Aragó, Gerard Sala o el recentment desaparegut Ràfols-Casamada. | E. CAMPS COL·LECTIVA: LA COMU- NITAT INCONFESSABLE � Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona. Capella de Sant Nicolau, Museu d’Història, Museu dels Jueus i Sala de la Rambla � Fins l’11 d’abril. Horaris: www.bolit.cat La comunitat inconfessable és, més que un mer projecte expositiu, un corpus reflexiu entorn de la idea de comunitat, un exercici rigorós que pren allò «comunitari» com a base per tal d’esbrinar algunes claus de l’esdevenir contemporani. Presentada al pavelló català durant la passada Biennal de Venècia, és una proposta que vol situar la investigació en el nucli de les pràctiques artístiques contemporànies. Hi ha treballs de Daniel G. Andújar, Pedro G. Romero, Joan Vila-Puig i Elvira Pujol. És un projecte de Valentín Roma. | E. CAMPS PEP ADMETLLA I JORDI AMAGAT � Fundació Valvi, Girona. Av. Jaume I, 42 baixos � Del 25 de març al 19 de juny. De dilluns a divendres de 18 a 20,30h. Dissabtes d’11.30 a 14h. i de 18 a 20.30h. Festius tancat. El títol de l’exposició, una mica críptic, és enganyós: es tracta de quelcom tan quotidià com la mà dreta i la mà esquerra, és a dir, objectes simètrics que són idèntics pel què fa a les seves determinacions conceptuals, però que la intuïció sensible obliga a reconèixer com a incongruents (no superposables ni substituïbles). Parlem de l’escultura de Pep Admetlla i la pintura d’Amagat: tots dos són artistes preocupats per lespai malgrat els seus resultats son indiscernibles... | E. CAMPS Accents DIARI DE GIRONA | DIJOUS, 1 D’ABRIL DE 2010 PEP CAMPS I CARLUS CAMPS � Fundació Espais, Girona. Plaça del Pou Rodó, 7-9. � De l’1 de febrer al 30 d’abril. De dilluns a divendres de 10 a 13h i de 16 a 19 h. Festius tancat. La primera teoria seriosa sobre la naturalesa de la representació la trobem, fa 2400 anys, al mite de la caverna platònic: en aquella ocasió, els protagonistes eren uns homes ingenus que veien objectes reals allà on només hi havia ombres projectades per un foc malintencionat. Des d’aleshores, la única cosa que ha canviat és l’orígen del foc i la ingenuitat de la mirada. L’exposició de Pep Camps i Carlus Camps ens recorda un fet: el pas de l’analògic al digital exemplifica perfectament la caducitat de segons quins plantejaments. | E. CAMPS ART 11 EVRU � Galeia, Presenta.., Girona. Carrer del Nord, 13. � Del 12 de març al 8 de maig. De dimarts a diumenge d’11 a 14h i de 17 a 20 h. Després de la desaparició de Zush, Evru ha aprofitat la seva herència i ha aconseguit convertir-se en el seu millor successor: de Zush en conserva intacta una concepció de l’home que basa bona part de les seves estratègies de comunicació intersubjectiva en la pulsionalitat sexual. Molt proper a allò que s’ha volgut anomenar cultura fetish, els personatges d’Evru adopten totes les variacions possibles, des de l’estètica new flesh del làtex, passant per qualsevol forma de disfressa fetitxe, fins a la metamorfosi irreversible en un ésser nou que, d’alguna manera, seria un ciutadà amb papers d’Evrugo. | E. CAMPS ha obert nova botiga a la pujada de Sant Domènec, 1 dins de l’espai del Palau de Caramany. Magnífic lloc on poder gaudir encara millor dels magnífics mobles i objectes de regal que ofereixen. ADELA CAAMAÑO
Page 1 and 2: Accents#654 Diari de Girona Supleme
Page 3 and 4: LA FITXA �Estats Units, 2008. Gè
Page 5 and 6: 1 4 8 11 4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45
Page 7 and 8: 5� El secret RHONDA BYRNE ENTRAMA
Page 9: DISCOS Gorillaz PLASTIC BEACH PARLO

Accents#654 - Diari de Girona

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?