Accents#654 - Diari de Girona

More documents

Recommendations

Info

02 PUBLICITAT Accents DIJOUS, 1 D’ABRIL DE 2010 | Diari de Girona Girona 4.00 6.00 8.00 3D Platja d’Aro 4.30 6.30 Girona 4.00 6.15 20.30 10.45 Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30 Girona 4.00 6.15 8.30 10.45 Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30 Girona 6.10 8.20 10.30 0.40* Platja d’Aro 8.30 10.40 Girona 5.00 Girona 7.30 10.15 www.ocine.es GIRONA • PLATJA D’ARO Girona 5.00 7.30 10.15 0.40* Platja d’Aro 5.00 7.30 10.30 * Sessions golfes només els divendres i els dissabtes Girona 4.30 6.30 8.30 10.40 0.40* Platja d’Aro 4.30 6.30 8.30 10.40 Girona 6.15 8.30 10.45 Platja d’Aro 7.00 10.00 Girona 5.00 7.30 10.15 0.40* Girona 8.30 10.30 0.30* Girona 3D 4.00 6.10 8.20 10.30 0.30 Platja d’Aro 4.10 6.10 8.20 10.30 3D Pàrquing gratuït • Telèfon 24 hores: GIRONA 972.207.152 - PLATJA D’ARO 972.826.697 • Venda d’entrades per Internet: www.cinesocar.com
LA FITXA �Estats Units, 2008. Gènere: Drama. Durada: 120 min. Direcciói guió: Dennis Lee. Intèrprets: Julia Roberts, Willem Dafoe, Ryan Reynolds, Emily Watson. � Albèniz Centre, Ocine (Gi), Lauren (Blanes), Roses. EL PROTAGONISTA Un actor versàtil. Willem Dafoe exemplifica a la perfecció l’intèrpret nord-americà que sap combinar la gran indústria amb els projectes més independents, des de Spiderman a l’esmentada Luciérnagas en el jardín. Encara més, l’actor no ha dubtat a l’hora d’acceptar projectes de prestigiosos directors europeus com Lars von Trier o Theo Angelopoulos. Ell més que ningú sap que un bon paper és difícil de trobar. LA FITXA �França-Àustria. 2009 Gènere: Drama Direcció: Jessica Hausner Intèrprets: Sylvie Testud, Léa Seidoux, Bruno Todeschini, Gilette Barbier. � Albèniz Centre (Girona) Llums i ombres d’una família «LUCIÉRNAGAS EN EL JARDÍN» �JULIA ROBERTS I WILLEM DAFOE PROTAGONITZEN UN INTENS DRAMA AL VOLTANT D’UNA FAMÍLIA DEVASTADA PER LA TRAGÈDIA Molt habitualment, el cinema es serveix de la literatura per realitzar-ne adaptacions que proporcionin una bona història per explicar a l’espectador. El que ja no resulta tan habitual és que un director s’inspiri en un poema per a relaitzar la seva obra. Aquest és el cas de Dennis Lee i de Luciérnagas en el jardín, un guió inspirat en els escrits del poeta nord-americà Robert Frost. Esperant el miracle «LOURDES» �L’AUSTRÍACA JESSICA HAUSNER ENS OFEREIX UNA DEMOLIDORA CRÍTICA ENVERS L’ÚS I L’ABÚS QUE L’ESGLÉSIA EXERCITA ENVERS ELS POBRES MORTALS NECESSITATS DE MIRACLES Enmig d’uns dies en els quals hem de practicar la penitència i comprovem com alguns sacerdots no tenen gaire clar com exercir el seu vot de castedat ens arriba oportunament l’estrena de Lourdes, un film que posa el dit a la nafra de l’explotació econòmica que realitza l’Església en aquest lloc de pelegrinatge on els fidels estan disposats al que faci falta per tal de guarir les seves ferides. CARLES RIBAS La Christine, que s’ha passat gairebé tota la vida en cadira de rodes, decideix emprendre un viatge i una estada a Lourdes confiant en els poders curatius del santuari. Al llarg de la seva estada, coneixerà un munt de personatges formats per malalts com ella, infermeres o monges, que esdevindran el pebre i la sal dels feixucs dies d’estada al santuari. Entre aquestes coneixences, apareixerà un noi, militar CARLES RIBAS En el fons, el poema serveix de base al director per, de fet, mostrar-nos una mena d’encoberta obra autobiogràfica. Aquesta inspiració il·lumina un guió en el qual la vida familiar del propi director queda reflexada. Lee, del qual no hem pogut veure la seva obra anterior, Jesus Henry Christ, pel fet de no haver-se estrenat al nostre país, ens voluntari de la Creu de Malta, que tractarà amb cura i amor les mancances de la protagonista. El recel d’aquesta relació, sobretot entre unes infermeres que practiquen el voluntariat simplement per trobar parella, es farà encara més evident quan la Christine, miraculosament, es desperti un dia aixecant-se de la cadira de rodes. El miracle, sembla, s’ha consumat, però els esdeveniments, la realitat, torna amb més duresa que mai. Jessica Hausner signa un film que no s’està de res a l’hora de remarcar l’insult que suposa jugar amb els sentiments d’unes persones que troben en el santuari de Lourdes l’últim refugi de la seva fe. Pel·lícula que sap jugar amb la ironia i el drama a parts iguals, Lourdes s’esdevé com una magnífica troballa dins del panorama del nou cinema europeu i, sense voler anunciar esdeveniments, conté un dels finals més dramàtics que un espectador hagi pogut contemplar recentment. Accents Diari de Girona | DIJOUS, 1 D’ABRIL DE 2010 mostra com a través d’una tragèdia inesperada les aparents bones relacions familiars es devasten per donar a llum tots aquells sentiments que restaven amagats i totes aquelles frases que no s’havien mai pronunciat. En Charles, el patriarca, és un reconegut professor universitari que està a punt de coronar la seva carrera professional gràcies a l’imminent ascens a rector de la Universitat; la Lisa, la mare, reprèn els estudis després d’haver-se passat anys i panys criant els seus fills; en Michael, el fill gran, s’ha guanyat molt bé la vida escrivint novel·les romàntiques, mentre els altres dos germans apunten cap a a un futur acadèmic brillant. Arrel del terrible fet que sacsejarà a la família, tots plegats prescindiran de les màscares per encarar la realitat tot mostrant les imatges d’un pare despòtic, una mare frustrada i un fill gran (que funciona com una mena d’alter egodel director) el qual es dedicarà a novel·lar CINEMA 03 una vida familiar que, en el fons, sempre ha estat marcada per la ràbia i la tristesa. Tot i que Luciérnagas en el jardínarriba amb gairebé dos anys de retard a les nostres pantalles i malgrat pugui aparentar la fesomia d’un drama lacrimògen de diumenge a la tarda, convé valorar la bona acceptació per part del públic i la crítica nord-americana en el moment de la seva estrena i, sobretot, un repertori interpretatiu de primera línia. A banda dels ja esmentats Willem Dafoe i Julia Roberts (ambdós clars sinònims de garantia), destacar les aparicions de Ryan Reynolds, actor que sempre s’ha mogut més en el terreny de l’acció però que aposta pel drama a l’hora d’apuntalar la seva carrera, i d’Emily Watson, una actriu que des del moment en què Lars Von Trier la va triar per interpretar Rompiendo las Olas no ha parat de mostrar pel·lícula rera pel·lícula les seves virtuts.
Page 1: Accents#654 Diari de Girona Supleme
Page 5 and 6: 1 4 8 11 4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45
Page 7 and 8: 5� El secret RHONDA BYRNE ENTRAMA
Page 9 and 10: DISCOS Gorillaz PLASTIC BEACH PARLO
Page 11 and 12: FONS D’ART DE CAIXA GIRONA � Ce

Accents#654 - Diari de Girona

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?