Accents#654 - Diari de Girona

More documents

Recommendations

Info

06 LLIBRES Accents DIJOUS, 1 D’ABRIL DE 2010 | Diari de Girona Els més venuts SÍLVIA SOLER Una família de sèrie COLUMNA, 175 PÀGINES Com crear una família XXL � L’Oriol i la Maria ja no són joves i tenen un passat, i uns fills, i unes exparelles i unes famílies que tenen les seves pecu - liaritats. I malgrat tot, estan disposats a crear una família. I per aconseguir-ho comptaran amb la inesperada intromissió de la tia Antigua, que decideix intervenir en el futur de la seva neboda més moderna i descreguda.| DdG LIZ WILLIAMS Almas en guerra LA FACTORÍA DE IDEAS, 315 PÀGINES Un festival gòtic per a la imaginació � En un futur molt llunyà, la de ferro del Matriarcat Marcià governa una Terra des - truïda i inundada. Una guerrera marciana ha de viatjar a la Terra per protegir una nena especial d’una amenaça desconeguda. Aquesta nena és Lunae, una clon amb un extraordinari llegat, que envelleix a una velocitat antinatural i té el do de manipular el temps.| DdG FICCIÓ EN CATALÀ 1� Se sabrà tot XAVIER BOSCH PROA 2� Els convidats EMILI TEIXIDOR COLUMNA LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI DE GIRONA ENRIQUE VILA-MATAS Dublinesca SEIX BARRAL TED HUGHES Gaudete LUMEN, 482 PÀGINES Un dels llibres més experimentals del s.XX � Ted Hughes, un dels grans poetes an - glesos del nostre temps, va escriure Gau - dete en la cúspide de la seva maduresa poètica i va bolcar en l’obra tota la seva experiència i capacitat de risc. Gaudete aconsegueix passar les fronteres de la poesia per convertir-se en un llibre inde - finible, polièdric. Una obra mes tra, traduïda per primer cop al castellà.| DdG JOAQUIM CARBÓ Sant Jordi mata l’aranya BAULA, 83 PÀGINES Un nou títol d’un autor clàssic per a joves � La Lídia i en Miquel són dos amics que busquen l’esperit de les llegendes en la vida de cada dia. Tots dos saben versions ben diferents de la de Sant Jordi, que representa el triomf del Bé sobre el Mal. Un bon dia, els dos amics creuen que l’ardit cavaller, vencedor del drac, s’ha posat al seu costat per ajudar-los a sortir del pas.| DdG 3� Bulevard dels francesos FERRAN TORRENT COLUMNA 4� Diga’m qui sóc JULIA NAVARRO ROSADELSVENTS 5� Tenim un nom VICENÇ VILLATORO PLANETA NO-FICCIÓ CATALÀ 1� Esplendor i glòria de la Internacional Papanates QUIM MONZÓ QUADERNS CREMA GIANI STUPARICH L’illa MINÚSCULA, 108 PÀGINES Publicada per primera vegada el 1942 � Un home malalt demana al seu fill que abandoni uns dies les muntanyes on passa l’estiu i que l’acompanyi, potser per última vegada, a l’illa adriàtica on va néixer. El retrobament en aquell paisatge lluminós, tenyit de records, resulta decisiu per als dos. Un d’ells descobrirà què significa deixar descendència; l’altre afrontarà el sentit de la pèrdua.| DdG ÁNGEL GABILONDO Palabras a mano EDITORIAL QUADRIVIUM, 82 PÀGINES Una invitació a escoltar, a actuar � Des d’un enfocament positiu i constructiu, Palabras a mano aborda preocupacions comunes, personals i socials, com l’educació, la voluntat o el coneixement d’un mateix. Sense caure en la formació de receptes màgiques per escapar de les situacions complicades, el text assenyala camins per emprendre el camí de viure amb alegria.| DdG 2� Córrer per ser feliç ARCADI ALIBÉS ARA LLIBRES 3� Els plats trencats FRANCESC SANUY LA MAGRANA «DUBLINESCA», EL PRIMER LLIBRE QUE ENRIQUE VILA-MATAS PUBLICA DESPRÉS DEL SEU «DIVORCI» DE L’EDITORIAL ANAGRAMA, HA DESPERTAT SUSPICÀCIES. L’ESCRIPTOR NEGA HAVER-SE INSPIRAT EN JORGE HERRALDE I ASSENYALA QUE LES DUES FIGURES, AUTOR I EDITOR, SÓN UNA «PARELLA TRÀGICA» «La literatura seguirà» L’últim llibre d’Enrique Vila-Matas, Dublinesca, s’endinsa en l’univers cultural i humà de la capital d’Irlanda a travé de la història d’un editor fracassat, personal i professionalment, que, segons l’autor, no està inspirat en el seu antic editor d’Anagrama, Jorge Herralde. Enrique Vila-Matas remarca que quan escrivia aquest llibre no sabia que canviaria d’editorial i passaria d’Anagrama, amb la qual ha publicat tota la seva vida, a Seix Barral, del Grup Planeta, com va succeir el passat estiu. P.H. El protagonista de Dublinesca, de nom Samuel Riba, és ficció. «Però té molt de mi –afegeix– i d’altres editors, bastants», que ha conegut al llarg de la seva carrera literària. «Hauria fet una novel·la diferent», diu Vila-Matas, si l’editor de la seva nova obra estigués basat en el seu antic editor, amb el qual no s’ha vist «des de fa mesos», coincidint amb el seu divorci professional. No obstant això, l’autor ha definit la seva relació amb Anagrama com «estimulant i lliure i, en tot cas, bona», tot i que ha reconegut que, com en totes les vivències de molts anys, s’han produït discrepàncies, en les quals no ha volgut aprofundir. Enrique Vila-Matas «no entendria» que no existissin els editors juntament amb els escriptors en el món literari. «Són parelles tràgiques», assenyala l’escriptor per parlar de la relació entre les dues professions, en què els editors necessiten dels escriptors de tal manera que «a vegades es desperten suats a la nit recordant que els que escriuen són els autors». Convertit des de fa temps en escriptor de culte, Enrique Vila-Matas (Barcelona, 1948) ha declarat que la seva nova obra li ha permès saltar al món anglosaxó a través d’Irlanda i, especialment, a Dublín i als seus escriptors més venerats –Ja- DIARI DE GIRONA L’escriptor barceloní Enrique Vila-Matas, en el seu debut amb Seix Barral. mes Joyce i Oscar Wilde– i a d’altres que no ho són tant, com Samuel Beckett, poc reconegut en el seu país, segons la seva opinió. Dublinesca acull diferents temàtiques com la beguda, el somni que es compleix, el paper de l’editor en el món actual, la persona gran amb pares ancians i les relacions amb fantasmes, entre d’altres. Vila-Matas, si hagués d’explicar la seva obra a un amic, la definiria com un passeig privat al llarg del pont que enllaça el món quasi excessiu de Joyce, amb el més lacònic de Beckett, i, en definitiva, del trajecte que va de la riquesa d’un irlandès a la deliberada penúria de l’altre; de l’era Gutenberg –de la qual l’editor celebra un funeral a l’obra– a Internet. En aquest sentit, va confessar que aquest canvi l’ha viscut de forma personal, ja que des que va decidir tenir ordinador fins al seu entusiasme pel treball a la xarxa han passat deu anys «de transició. Els qui presenten aquest canvi com el final d’una era, exageren, ja que la verdadera preocupació vindria de la desaparició de l’escriptura, el pensament o el llenguatge», assenyala. «La literatura seguirà, adoptant formes diferents», va dir. Gràcies a Dublinesca, que va sorgir d’un somni molt intens de l’autor, aquest es va interessar per la ciutat de Dublín, que posteriorment ha conegut en diversos viatges, una ciutat que és melancòlica, «com el temps». També a la capital irlandesa ha participat en la celebració del Bloomsday, que cada 16 de juny des de 1954 ret homenatge al personatge principal de l’obra Ulisses, de James Joyce, a través de l’honorable Ordre del Finnegans, a la qual pertany, juntament amb altres escriptors espanyols. Dublinesca sortirà a la venda a Espanya i a França, on l’autor serà el convidat espanyol en la celebració del 30 aniversari del Saló del Llibre de París, juntament amb escriptors tan reconeguts d’altres països com Doris Lessing, Salman Rushdie i Paul Auster. 4 � En l’escena del crim CLÀUDIA PUJOL COLUMNA
5� El secret RHONDA BYRNE ENTRAMAT FICCIÓ CASTELLÀ 1� El asedio ARTURO PÉREZ REVERTE ALFAGUARA RAVEN HART La seducción del vampiro PANDORA, 278 PÀGINES Un conte obscur i deliciós que atrapa � William és un vampir amb una bonica i llarga vida de «no mort», amb una tapadora com a un dels pilars més eminents de la societat de Savannah. Ara, un antic ene mic ha vingut a buscar-lo. És el vampir que el va crear, que no s’aturarà fins que aconsegueixi el més preuat per a William (la seva esti mada, les seves propietats i el seu antic exalumne i company vampir Jack).| DdG ROGER TARTERA El Rus. La mort del pronom feble ALREVÉS, 192 PÀGINES Un escriptor que cava la seva pròpia tomba � El Rus, amb 35 anys, gaudia de ser la nova veu de la literatura catalana, mimat pels mitjans de comunicació, un dels més venuts. Però un dia comet l’error de ser po - líticament incorrecte al programa de la Mò - nica Terribas. Expulsat del cercle li te rari ca - talà, es veurà obligat a treballar com a pro - fessor de català, feina que detesta.| DdG 2� Venganza en Sevilla MATILDE ASENSI PLANETA 3� Dime quién soy JULIA NAVARRO PLAZA&JANÉS 4� Fin DAVID MONTEAGUDO EL ACANTILADO 5� Dublinesca ENRIQUE VILA- MATAS SEIX BARRAL MIKE DASH La primera familia DEBATE, 509 PÀGINES El naixement de la màfia americana � Per primera vegada, un llibre es nodreix d’arxius nordamericans i italians gairebé desconeguts, de documents desclassificats dels serveis secrets, dels arxius policials i judicials novaiorquesos, així com d’entrevistes amb els últims supervivents de la família Morello- Terranova, per explicar el naixement de Little Italy i els seus clans mafiosos.| DdG RAMÓN FERNÁNDEZ DURÁN Tercera piel VIRUS EDITORIAL, 78 PÀGINES Societat de la imatge i conquesta de l’ànima � El segle XXI serà testimoni d’un canvi espectacular: la conquesta de les so cie - tats humanes per la imatge, i la creixent supeditació a aquesta del text escrit i el so, creant una vertadera realitat virtual. Aquesta transformació es produeix en el marc de l’expansió del capitalisme a escala global, possiblitada per la creació de la Tercera Pell (o infoesfera).| DdG NO-FICCIÓ CASTELLÀ 1� El viaje al poder de la mente EDUARDO PUNSET DESTINO Albert Espinosa es desvetlla per escriure la seva primera novel·la ACABA DE PUBLICAR «TODO LO QUE PODRÍAMOS SIDO TÚ Y YO SI NO FUÉRAMOS TÚ Y YO» El guionista, director de cine, actor, dramaturg i autor de l’exitós llibre El món groc, Albert Espinosa debuta en la novel·la de ficció amb Todo lo que podríamos haber sido tú y yo si no fuéramos tú y yo, una història d’amor «diferent» ambientada en un món imaginari en què les persones ja no perden el temps en dormir. EUROPA PRESS/DdG Tot i que Albert Espinosa aclareix que la seva no és una novel·la de ciència ficció, el cert és que apareixen molts dels elements fantàstics que caracteritzen la seva obra, com el do que posseeix Marcos, el protagonista: «Quan troba una persona veu quin és el seu record més feliç i més trist i els dotze que hi ha entremig», diu el seu autor, que també ha imaginat un món futur on, gràcias a una pastilla que podia haver inventat el seu avi, que era farmacèutic, la gent no dorm. Inspirat, segons afirma, per l’escriptura del Stephen King de no terror i l’estil d’Haruki Murakami, el llibre té un punt d’«emoció i tendresa» que es fa evident en Marcos, «un personatge que no sap enamorar-se» i que Espinosa compara amb el peó dels escacs, que, lluny dels moviments grandiloqüents de cavalls i alfils, «aconsegueix menjar-se la reina passet a passet». Marcos està marcat a més per la mort de la seva mare, una famosa ballarina que ja des de petit li va parlar de sexe, i que serveix a l’escriptor per abordar la idea d’una «autòpsia sexual» feta en vida, amb un diagnòstic sobre les carí- L’autor, Albert Espinosa (Barcelona, 1973). cies, petons i murmuris que una persona rep al llarg de l’any. Si quan va dirigir No me pidas que te besé porque te besaré segurament hi va haver «rotllos» entre espectadors i taquillers, Espinosa confia que també sorgeixi l’amor quan els lectors parlin als llibreters de Todo lo que podríamos haber sido tú y yo si no fuéramos tú y yo, un títol que va robar d’una conversa en un bar, quan una noia deixava al seu xicot. Autor prolífic de guions, pel·lícules i llibres, Albert Espinosa presentarà en el pròxim Festival de Cine Espanyol de Màlaga Herois, un film de Pol Freixas del Accents Diari de Girona | DIJOUS, 1 D’ABRIL DE 2010 DIARI DE GIRONA qual ha escrit el guió. Mentrestant, ja prepara Planta 5ª, que comptarà amb els mateixos actors que la primera entrega i es rodarà, previsiblement, a Fuerteventura. Abans que s’estreni arribarà el remake suís de Planta 4ª i la sèrie de televisió Pulseres vermelles que ha escrit per a TV3. Després de passar «mitja vida en hospitals» per un càncer que va patir de nen, de naturalesa optimista i amb temps per a tot, Albert Espinosa (Barcelona, 1973) no necessita cap pastilla que el mantingui despert: «Si una cosa t’ensenya el càncer és a aprofitar al màxim el minut». 2� La hora de los sensatos LEOPOLDO ABADÍA ESPASA CALPE ALBERT ESPINOSA 3� El secreto RHONDA BYRNE URANO Todo lo que podríamos sido tú y yo si no fuéramos tú y yo GRIJALBO LLIBRES 07 JOAN PONS La casa de gel BROMERA, 204 PÀGINES La història d’amor de l’home més lleig � Després d’estudiar a Barcelona, Simó torna a Menorca amb el triple objectiu de trobar feina, escriure una novel·la i casarse. Enamorat d’una bella peixatera, treballa de periodista i reescriu la novel·la que ha de fer que aquesta l’estimi tot i els seus trets simiescos. Un esforç que el guia també en la resolució del secret més ben guardat del seu pare.| DdG RUSSELL WHITFIELD Gladiadora LA FACTORÍA DE IDEAS, 348 PÀGINES Acció intensa, sang i sexe � Sota el mandat dels emperadors flavis, la passió per la novetat i el combat han do - nat lloc a una nova classe de guerrer: la gla - diadora. Després del naufragi del seu barco, la sacerdotessa espartana Lisandra passa a ser propietat de l’amo del ludus per a gladiadores més important. Obli ga da a lluitar per sobreviure, les aptituds letals de Lisandra es guanyen l’adulació de tots.| DdG 4� Superar la adversidad LUIS ROJAS MARCOS ESPASA CALPE 5� El poder del ahora ECKHART TOLLE GAIA Literatura del deliri � El viatge i el deliri com a univers creatiu és el que ofereix W.G. Sebald en el volum de narracions «Vértigo» PERE CALONGE Un dels atractius indiscutibles de les obres de Sebald és la incitació constant: la de la literatura que mai no acaba en ella mateixa, sinó que s’expandeix teixint connexions amb referents diversos. El saber literari de l’autor, doncs, no es tradueix en exhibicionisme o en indigestió per excés de dades erudites, sinó en la capacitat de portar el lector a indagar en altres mons fora del llibre que està llegint. En un segon pla hi ha, també, la qüestió formal: l’híbrid textual que conforma sempre les seves obres, inclassificables des del punt de vista del gènere. A Vértigo, per exemple, l’aparença externa pot remetre a un recull de quatre narracions; però, la realitat és que en la prosa hipnòtica de l’autor alemany es combinen –de manera natural i sense límits precisos– el relat de viatge, l’assaig, la investigació literària, el dietari, la història novel·lada o la biografia. Això, i la dissolució constant de la frontera entre realitat i ficció, la tendència essencial a la digressió, i la bellesa de la prosa, en són els trets més distintius i recurrents. El viatge torna a ser el fil conductor a Vértigo; i ens hi trobem novament amb aquella col·lecció d’imatges –fotografies, dibuixos, retalls de premsa, factures de restaurant, etc.– disseminades al llarg del text, a manera de relíquies recollides en la ruta per evidenciar la veracitat d’allò que se’ns està contant.
Page 1 and 2: Accents#654 Diari de Girona Supleme
Page 3 and 4: LA FITXA �Estats Units, 2008. Gè
Page 5: 1 4 8 11 4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45
Page 9 and 10: DISCOS Gorillaz PLASTIC BEACH PARLO
Page 11 and 12: FONS D’ART DE CAIXA GIRONA � Ce

Accents#654 - Diari de Girona

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?