Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
5�<br />
El secret<br />
RHONDA BYRNE<br />
ENTRAMAT<br />
FICCIÓ CASTELLÀ<br />
1�<br />
El asedio<br />
ARTURO PÉREZ<br />
REVERTE<br />
ALFAGUARA<br />
RAVEN HART<br />
La seducción <strong>de</strong>l vampiro<br />
PANDORA, 278 PÀGINES<br />
Un conte obscur i <strong>de</strong>liciós que atrapa<br />
� William és un vampir amb una bonica i<br />
llarga vida <strong>de</strong> «no mort», amb una tapadora<br />
com a un <strong>de</strong>ls pilars més eminents <strong>de</strong> la<br />
societat <strong>de</strong> Savannah. Ara, un antic ene mic<br />
ha vingut a buscar-lo. És el vampir que el va<br />
crear, que no s’aturarà fins que<br />
aconsegueixi el més preuat per a William (la<br />
seva esti mada, les seves propietats i el seu<br />
antic exalumne i company vampir Jack).| DdG<br />
ROGER TARTERA<br />
El Rus. La mort<br />
<strong>de</strong>l pronom feble<br />
ALREVÉS, 192 PÀGINES<br />
Un escriptor que cava la seva pròpia tomba<br />
� El Rus, amb 35 anys, gaudia <strong>de</strong> ser la<br />
nova veu <strong>de</strong> la literatura catalana, mimat<br />
pels mitjans <strong>de</strong> comunicació, un <strong>de</strong>ls més<br />
venuts. Però un dia comet l’error <strong>de</strong> ser po -<br />
líticament incorrecte al programa <strong>de</strong> la Mò -<br />
nica Terribas. Expulsat <strong>de</strong>l cercle li te rari ca -<br />
talà, es veurà obligat a treballar com a pro -<br />
fessor <strong>de</strong> català, feina que <strong>de</strong>testa.| DdG<br />
2�<br />
Venganza<br />
en Sevilla<br />
MATILDE ASENSI<br />
PLANETA<br />
3�<br />
Dime quién soy<br />
JULIA NAVARRO<br />
PLAZA&JANÉS<br />
4�<br />
Fin<br />
DAVID MONTEAGUDO<br />
EL ACANTILADO<br />
5�<br />
Dublinesca<br />
ENRIQUE VILA-<br />
MATAS<br />
SEIX BARRAL<br />
MIKE DASH<br />
La primera familia<br />
DEBATE, 509 PÀGINES<br />
El naixement <strong>de</strong> la màfia americana<br />
� Per primera vegada, un llibre es<br />
nodreix d’arxius nordamericans i italians<br />
gairebé <strong>de</strong>sconeguts, <strong>de</strong> documents<br />
<strong>de</strong>sclassificats <strong>de</strong>ls serveis secrets, <strong>de</strong>ls<br />
arxius policials i judicials novaiorquesos,<br />
així com d’entrevistes amb els últims<br />
supervivents <strong>de</strong> la família Morello-<br />
Terranova, per explicar el naixement <strong>de</strong><br />
Little Italy i els seus clans mafiosos.| DdG<br />
RAMÓN FERNÁNDEZ DURÁN<br />
Tercera piel<br />
VIRUS EDITORIAL, 78 PÀGINES<br />
Societat <strong>de</strong> la imatge i conquesta <strong>de</strong> l’ànima<br />
� El segle XXI serà testimoni d’un canvi<br />
espectacular: la conquesta <strong>de</strong> les so cie -<br />
tats humanes per la imatge, i la creixent<br />
supeditació a aquesta <strong>de</strong>l text escrit i el<br />
so, creant una verta<strong>de</strong>ra realitat virtual.<br />
Aquesta transformació es produeix en el<br />
marc <strong>de</strong> l’expansió <strong>de</strong>l capitalisme a<br />
escala global, possiblitada per la creació<br />
<strong>de</strong> la Tercera Pell (o infoesfera).| DdG<br />
NO-FICCIÓ CASTELLÀ<br />
1�<br />
El viaje al po<strong>de</strong>r<br />
<strong>de</strong> la mente<br />
EDUARDO PUNSET<br />
DESTINO<br />
Albert Espinosa es <strong>de</strong>svetlla per<br />
escriure la seva primera novel·la<br />
ACABA DE PUBLICAR «TODO LO QUE PODRÍAMOS SIDO TÚ Y YO SI NO FUÉRAMOS TÚ Y YO»<br />
El guionista, director <strong>de</strong> cine, actor,<br />
dramaturg i autor <strong>de</strong> l’exitós llibre El<br />
món groc, Albert Espinosa <strong>de</strong>buta en<br />
la novel·la <strong>de</strong> ficció amb Todo lo que<br />
podríamos haber sido tú y yo si no<br />
fuéramos tú y yo, una història<br />
d’amor «diferent» ambientada en<br />
un món imaginari en què les<br />
persones ja no per<strong>de</strong>n el temps en<br />
dormir.<br />
EUROPA PRESS/DdG<br />
Tot i que Albert Espinosa aclareix que<br />
la seva no és una novel·la <strong>de</strong> ciència ficció,<br />
el cert és que apareixen molts <strong>de</strong>ls<br />
elements fantàstics que caracteritzen<br />
la seva obra, com el do que posseeix Marcos,<br />
el protagonista: «Quan troba una persona<br />
veu quin és el seu record més feliç<br />
i més trist i els dotze que hi ha entremig»,<br />
diu el seu autor, que també ha imaginat<br />
un món futur on, gràcias a una pastilla<br />
que podia haver inventat el seu avi, que<br />
era farmacèutic, la gent no dorm.<br />
Inspirat, segons afirma, per l’escriptura<br />
<strong>de</strong>l Stephen King <strong>de</strong> no terror i l’estil d’Haruki<br />
Murakami, el llibre té un punt<br />
d’«emoció i tendresa» que es fa evi<strong>de</strong>nt<br />
en Marcos, «un personatge que no sap<br />
enamorar-se» i que Espinosa compara<br />
amb el peó <strong>de</strong>ls escacs, que, lluny <strong>de</strong>ls<br />
moviments grandiloqüents <strong>de</strong> cavalls i<br />
alfils, «aconsegueix menjar-se la reina<br />
passet a passet».<br />
Marcos està marcat a més per la mort<br />
<strong>de</strong> la seva mare, una famosa ballarina<br />
que ja <strong>de</strong>s <strong>de</strong> petit li va parlar <strong>de</strong> sexe, i<br />
que serveix a l’escriptor per abordar la<br />
i<strong>de</strong>a d’una «autòpsia sexual» feta en<br />
vida, amb un diagnòstic sobre les carí-<br />
L’autor, Albert Espinosa (Barcelona, 1973).<br />
cies, petons i murmuris que una persona<br />
rep al llarg <strong>de</strong> l’any.<br />
Si quan va dirigir No me pidas que te<br />
besé porque te besaré segurament hi va<br />
haver «rotllos» entre espectadors i taquillers,<br />
Espinosa confia que també<br />
sorgeixi l’amor quan els lectors parlin als<br />
llibreters <strong>de</strong> Todo lo que podríamos haber<br />
sido tú y yo si no fuéramos tú y yo, un<br />
títol que va robar d’una conversa en un<br />
bar, quan una noia <strong>de</strong>ixava al seu xicot.<br />
Autor prolífic <strong>de</strong> guions, pel·lícules i llibres,<br />
Albert Espinosa presentarà en el<br />
pròxim Festival <strong>de</strong> Cine Espanyol <strong>de</strong> Màlaga<br />
Herois, un film <strong>de</strong> Pol Freixas <strong>de</strong>l<br />
Accents<br />
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> | DIJOUS, 1 D’ABRIL DE 2010<br />
DIARI DE GIRONA<br />
qual ha escrit el guió. Mentrestant, ja prepara<br />
Planta 5ª, que comptarà amb els<br />
mateixos actors que la primera entrega<br />
i es rodarà, previsiblement, a Fuerteventura.<br />
Abans que s’estreni arribarà el<br />
remake suís <strong>de</strong> Planta 4ª i la sèrie <strong>de</strong> televisió<br />
Pulseres vermelles que ha escrit per<br />
a TV3.<br />
Després <strong>de</strong> passar «mitja vida en hospitals»<br />
per un càncer que va patir <strong>de</strong> nen,<br />
<strong>de</strong> naturalesa optimista i amb temps per<br />
a tot, Albert Espinosa (Barcelona, 1973)<br />
no necessita cap pastilla que el mantingui<br />
<strong>de</strong>spert: «Si una cosa t’ensenya el càncer<br />
és a aprofitar al màxim el minut».<br />
2�<br />
La hora <strong>de</strong><br />
los sensatos<br />
LEOPOLDO ABADÍA<br />
ESPASA CALPE<br />
ALBERT<br />
ESPINOSA<br />
3�<br />
El secreto<br />
RHONDA BYRNE<br />
URANO<br />
Todo lo que<br />
podríamos<br />
sido tú y yo si<br />
no fuéramos<br />
tú y yo<br />
GRIJALBO<br />
LLIBRES 07<br />
JOAN PONS<br />
La casa <strong>de</strong> gel<br />
BROMERA, 204 PÀGINES<br />
La història d’amor <strong>de</strong> l’home més lleig<br />
� Després d’estudiar a Barcelona, Simó<br />
torna a Menorca amb el triple objectiu <strong>de</strong><br />
trobar feina, escriure una novel·la i casarse.<br />
Enamorat d’una bella peixatera,<br />
treballa <strong>de</strong> periodista i reescriu la novel·la<br />
que ha <strong>de</strong> fer que aquesta l’estimi tot i els<br />
seus trets simiescos. Un esforç que el<br />
guia també en la resolució <strong>de</strong>l secret més<br />
ben guardat <strong>de</strong>l seu pare.| DdG<br />
RUSSELL WHITFIELD<br />
Gladiadora<br />
LA FACTORÍA DE IDEAS, 348 PÀGINES<br />
Acció intensa, sang i sexe<br />
� Sota el mandat <strong>de</strong>ls emperadors flavis,<br />
la passió per la novetat i el combat han do -<br />
nat lloc a una nova classe <strong>de</strong> guerrer: la gla -<br />
diadora. Després <strong>de</strong>l naufragi <strong>de</strong>l seu barco,<br />
la sacerdotessa espartana Lisandra passa a<br />
ser propietat <strong>de</strong> l’amo <strong>de</strong>l ludus per a<br />
gladiadores més important. Obli ga da a<br />
lluitar per sobreviure, les aptituds letals <strong>de</strong><br />
Lisandra es guanyen l’adulació <strong>de</strong> tots.| DdG<br />
4�<br />
Superar la<br />
adversidad<br />
LUIS ROJAS MARCOS<br />
ESPASA CALPE<br />
5�<br />
El po<strong>de</strong>r<br />
<strong>de</strong>l ahora<br />
ECKHART TOLLE<br />
GAIA<br />
Literatura<br />
<strong>de</strong>l <strong>de</strong>liri<br />
� El viatge i el <strong>de</strong>liri com a<br />
univers creatiu és el que<br />
ofereix W.G. Sebald en el<br />
volum <strong>de</strong> narracions «Vértigo»<br />
PERE CALONGE<br />
Un <strong>de</strong>ls atractius indiscutibles <strong>de</strong> les<br />
obres <strong>de</strong> Sebald és la incitació constant:<br />
la <strong>de</strong> la literatura que mai no acaba en<br />
ella mateixa, sinó que s’expan<strong>de</strong>ix teixint<br />
connexions amb referents diversos.<br />
El saber literari <strong>de</strong> l’autor, doncs, no es<br />
tradueix en exhibicionisme o en indigestió<br />
per excés <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s erudites,<br />
sinó en la capacitat <strong>de</strong> portar el lector<br />
a indagar en altres mons fora <strong>de</strong>l llibre<br />
que està llegint.<br />
En un segon pla hi ha, també, la<br />
qüestió formal: l’híbrid textual que<br />
conforma sempre les seves obres, inclassificables<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista <strong>de</strong>l<br />
gènere. A Vértigo, per exemple, l’aparença<br />
externa pot remetre a un recull <strong>de</strong><br />
quatre narracions; però, la realitat és que<br />
en la prosa hipnòtica <strong>de</strong> l’autor alemany<br />
es combinen –<strong>de</strong> manera natural i<br />
sense límits precisos– el relat <strong>de</strong> viatge,<br />
l’assaig, la investigació literària, el dietari,<br />
la història novel·lada o la biografia.<br />
Això, i la dissolució constant <strong>de</strong> la frontera<br />
entre realitat i ficció, la tendència<br />
essencial a la digressió, i la bellesa <strong>de</strong> la<br />
prosa, en són els trets més distintius i recurrents.<br />
El viatge torna a ser el fil conductor<br />
a Vértigo; i ens hi trobem novament amb<br />
aquella col·lecció d’imatges –fotografies,<br />
dibuixos, retalls <strong>de</strong> premsa, factures <strong>de</strong><br />
restaurant, etc.– dissemina<strong>de</strong>s al llarg<br />
<strong>de</strong>l text, a manera <strong>de</strong> relíquies recolli<strong>de</strong>s<br />
en la ruta per evi<strong>de</strong>nciar la veracitat<br />
d’allò que se’ns està contant.