La revolució liberal (1808-1874) - Cga.es

16
de derogar parcialment els furs*, com a conseqüència del suport basc
als carlins.
Un altre grup opositor va ser el dels polítics moderats que havien estat
desplaçats del poder el 1840. Finalment, alguns sectors progressistes,
els anomenats demòcrates, que inicialment havien donat suport a Espartero,
es van enfrontar al general perquè no acceptaven les formes autoritàries
del regent. El 1843 es va iniciar una revolta militar que va fer caure
el govern. Espartero va fugir i es va exiliar a Londres. No tornaria a
Espanya fins al 1849.
2.2. Les guerres carlines
Les guerres carlines van ser, en realitat, manifestacions d’una guerra civil.
Com ja hem dit, les iniciaren els partidaris dels drets hereditaris de Carles
M. Isidre, que es van enfrontar a la regent Maria Cristina. Els partidaris
de l’absolutisme més intransigent van donar suport al germà de
Ferran VII, a qui van anomenar Carles V. A l’altre bàndol es va situar
un conjunt de liberals i absolutistes més moderats, que van acceptar Isabel
II com a hereva del seu pare. Tot i que de guerres carlines pròpiament
dites n’hi va haver tres, el substrat popular que el moviment carlí
va tenir a zones de Catalunya, el Maestrat, el País Basc i Navarra va fer
que, de fet, durant tot el segle hi hagués hostilitats.
Durant la primera guerra (1833-1840) els carlins es van fer forts al
nord de la Península. El general carlí Ramon Cabrera, acompanyat pel
pretendent a la Corona, va arribar en una expedició des de la zona del
Maestrat fins a les portes de Madrid (Expedició Reial de 1837). Els carlins,
però, foren derrotats per l’exèrcit isabelí, comandat pel general Espartero,
i Carles M. Isidre va fugir a França.
La segona guerra carlina (1846-1849), coneguda també com a guerra
dels Matiners, va tenir lloc fonamentalment a Catalunya, on la iniciaren
els partidaris del fill del pretendent, que es va autoproclamar rei amb
Francesc de Paula
Francesc d’Assís
(duc de Cadis)
Font 11. Genealogia dels monarques espanyols i dels aspirants carlins
V o c a b u l a r i
Furs. Conjunt de normes jurídiques,
compilació de lleis atorgades pel rei
o d’origen consuetudinari, donat a un
municipi, una localitat o una regió,
que es diferencia així de la normativa
general de la resta del país.
Monarques espanyols Carles IV (1788-1808)
Aspirants carlins
Alfons XII (1875-1885)
Ferran VII (1808-1833)
Isabel II (1833-1868)
Carles VI
(comte de Montemolín,
1845-1861)
Carles M. Isidre
(Carles V, 1833-1845)
Joan III
(1861-1868)
Carles VII
(1868-1909)