21.04.2013 Views

La revolució liberal (1808-1874) - Cga.es

La revolució liberal (1808-1874) - Cga.es

La revolució liberal (1808-1874) - Cga.es

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

Font 32. Manif<strong>es</strong>tació a Barcelona,<br />

l’any 1868, en favor de la república<br />

federal, a la plaça de Catalunya<br />

(actualment Pla de Palau), segons un<br />

gravat publicat a Le Monde Illustré.<br />

1.48. Com <strong>es</strong> va actuar a Catalunya<br />

d<strong>es</strong>prés de la invasió de l<strong>es</strong> trop<strong>es</strong> absolutist<strong>es</strong><br />

l’any 1823?<br />

<strong>liberal</strong>isme dels polítics republicans perquè<br />

considerava que sempre acabaven afavorint<br />

la burg<strong>es</strong>ia.<br />

Aqu<strong>es</strong>ta situació va dur a la paradoxa<br />

següent: quan <strong>es</strong> va constituir la República<br />

(1873), aspiració de la majoria de l’electorat<br />

català uns anys abans, la base social i electoral<br />

dels republicans a Catalunya ja era molt<br />

reduïda, i l’abstenció, amb més del 70 %, era<br />

la més alta de tot l’Estat <strong>es</strong>panyol. Els treballadors<br />

no havien votat l’opció republicana<br />

i, entre els sectors populars, la política i els<br />

polítics republicans federals <strong>es</strong>taven força<br />

d<strong>es</strong>pr<strong>es</strong>tigiats, perquè no havien solucionat<br />

cap aspiració, o gairebé cap, de l<strong>es</strong> que s’havien<br />

fet pal<strong>es</strong><strong>es</strong> l’any 1868.<br />

El curt període que va durar la Primera<br />

República va <strong>es</strong>tar ple d’incidents entre el<br />

govern i l<strong>es</strong> class<strong>es</strong> populars barcelonin<strong>es</strong>.<br />

El poble va demanar arm<strong>es</strong> per repel·lir els avenços de l<strong>es</strong> trop<strong>es</strong> carlin<strong>es</strong>,<br />

que havien arribat a ocupar Igualada. <strong>La</strong> por del govern que <strong>es</strong> formés<br />

una comuna proletària, com la que s’havia organitzat a París l’any<br />

1870, va fer que rebutgés la pretensió obrera. <strong>La</strong> reacció popular va comportar<br />

la convocatòria de vagu<strong>es</strong> i l’organització d’avalots.<br />

L’últim pr<strong>es</strong>ident de la República, Emilio Castelar, va arribar a suspendre<br />

l<strong>es</strong> llibertats, a introduir la censura de premsa i a reprimir amb dur<strong>es</strong>a<br />

l<strong>es</strong> manif<strong>es</strong>tacions. <strong>La</strong> r<strong>es</strong>posta de l<strong>es</strong> organitzacions obrer<strong>es</strong> va ser convocar<br />

una nova vaga general i aixecar barricad<strong>es</strong>, tot en nom dels drets<br />

dels treballadors i del que ells consideraven els autèntics principis democràtics.<br />

Finalment, però, l’exèrcit va sufocar la insurrecció. Poc d<strong>es</strong>prés, la<br />

R<strong>es</strong>tauració borbònica d’Alfons XII va anar acompanyada d’una nova<br />

onada repr<strong>es</strong>siva de l<strong>es</strong> organitzacions obrer<strong>es</strong>.<br />

Font 33. T<strong>es</strong>timoni de la<br />

repr<strong>es</strong>sió anti<strong>liberal</strong> a Barcelona<br />

els anys 1828 i 1829<br />

Moltíssima gent afusellada sense<br />

causa ni raó, hom<strong>es</strong> posats com a<br />

diversió i encara per equivocació<br />

a [la pr<strong>es</strong>ó], cas<strong>es</strong> de fiscals adornad<strong>es</strong><br />

amb mobl<strong>es</strong> de pr<strong>es</strong>oners<br />

[…], hom<strong>es</strong> rics de bona fama i<br />

r<strong>es</strong>ponsabilitat arrencats calumniosament<br />

dels seus tallers. […]<br />

[Hom<strong>es</strong>] <strong>es</strong>tibats com a sardin<strong>es</strong><br />

en un vaixell i transportats a<br />

ultramar, potser sense que se’ls<br />

hagi [pr<strong>es</strong> mai una declaració]<br />

[…], un capità general ballant<br />

[…] al capdavant de la tropa,<br />

mentre els ajusticiats exhalaven el<br />

darrer sospir […], més de disset<br />

suïcidis […] a l<strong>es</strong> horribl<strong>es</strong> masmorr<strong>es</strong><br />

i un nombre d’asfixiats<br />

[…] en els calabossos tancats hermèticament.<br />

UNITAT 1<br />

31

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!