La revolució liberal (1808-1874) - Cga.es

1.6. A partir de la informació d’aquest
mapa, sistematitza el procés cronològic
de la independència de Llatinoamèrica.
Font 9. La independència de les
colònies americanes.
Mil Fills de Sant Lluís, va travessar la frontera i va recórrer tot el país perseguint
el govern liberal, que s’havia refugiat a Cadis.
Arran del cop d’estat dirigit pel mateix Ferran VII, es va produir una
segona restauració absolutista, que va durar fins a la mort del rei, l’any
1833. La tornada a l’absolutisme comportà una onada de repressió i l’abolició
de tot tipus de llibertats polítiques. Es van executar molts liberals,
entre els quals el mateix Rafael Riego, i d’altres es van haver d’exiliar.
1.4. La independència de les colònies americanes
El procés d’emancipació de les colònies americanes d’Espanya es va desenvolupar
en tres etapes.
La primera etapa, entre el 1810 i el 1816, coincidí en gran part amb la
guerra del Francès a Espanya. Es caracteritzà per l’esclat de diverses insurreccions
capitanejades per personatges que es van fer molt populars, com és
el cas del capellà Hidalgo a Mèxic o el de Simón Bolívar a Veneçuela.
La segona fase va tenir lloc entre 1815 i 1818, coincidint amb la reacció
absolutista de Ferran
VII. Les autoritats espanyoles
van poder sufocar
els aixecaments rebels.
En la tercera fase, a partir
de 1818, les campanyes
dels líders americans (Simón
Bolívar a Veneçuela
i José de San Martín a
l’Argentina, Xile i el Perú)
van decidir la guerra, sobretot
després de la batalla
d’Ayacucho (Perú). Els
militars espanyols derrotats
van tornar a la Península
molt ressentits, cosa
que probablement explica
la seva intervenció constant
en la política espanyola.
L’any 1824 la major
part de les colònies s’havien
emancipat de la Corona
espanyola, que mantenia
únicament el domini
de Cuba i Puerto Rico, a
Amèrica, i de les Filipines
i les illes Mariannes, a l’oceà
Pacífic.
UNITAT 1
13