La revolució liberal (1808-1874) - Cga.es

Des de 1815, fins a 1820, la resistència antiespanyola
es va convertir en una guerra d’escamots i els independentistes
es van dividir en nombroses faccions.
Finalment, Agustín de Itúrbide, fill de navarresos i bascos,
que havia combatut en l’exèrcit realista a l’inici de
les revoltes, va pactar aliances amb gairebé totes les faccions
(incloent-hi el govern del virrei) i es va proclamar
la independència el 27 de setembre de 1821. Després
de diverses disputes internes entre els llibertadors, les
tropes exigiren al nou congrés mexicà que nomenés
Itúrbide emperador, amb el nom d’Agustí I. Aquest
imperi tan sols va durar uns mesos i Itúrbide va ser afusellat
pels mateixos independentistes el 1824. Mèxic va
passar a ser una república federal i Centreamèrica es
desmembrà d’aquesta i passà a constituir-se en una sèrie
de petits estats. Espanya no en va reconèixer formalment
la independència fins al desembre de 1836 i de
fet va intentar reconquerir Mèxic, sense èxit.
La independència del Brasil
Brasil va ser un cas particular: la família reial portuguesa
residia a la colònia des que, el 1807, va sortir de Portugal
amb la cort, el tresor i fins i tot amb la biblioteca,
fugint de les tropes de Napoleó. El rei Joan VI no
va tornar a Portugal després de la derrota dels invasors
francesos el 1815, sinó que va elevar Brasil a la condició
de regne, en peu d’igualtat amb Portugal. Don Joan
va tornar a Lisboa el 1821 i, un any més tard, el seu fill
Pere I, que havia restat a Brasil com a regent, es va coro-
Font H. Esclaus negres en el Brasil colonial.
DOSSIER: LA REVOLUCIÓ LIBERAL (1808-1874)
Font I. Mapa de la independència del Brasil.
nar a Rio de Janeiro emperador del Brasil, separant-se
definitivament de la metròpoli. L’Imperi brasiler va
durar fins a 1889, any en què Pere II va haver d’abdicar
i exiliar-se.
El final de la utopia d’una confederació
americana
La definició de les noves nacions era inicialment incerta.
Bolívar pensava en una Gran Colòmbia que reunís
les actuals Veneçuela, Colòmbia, Bolívia i part del
Perú, i, per a una segona fase, pensava en una federació
d’estats americans hispànics, similar a la que estaven
construint els Estats Units amb la seva expansió
cap a l’oest.
En els anys posteriors va fracassar la utopia bolivariana
d’una Amèrica Llatina federada en un sistema de
nacions amigues. Els nous països van seguir trajectòries
molt distintes. També van fracassar les esperances d’alguns
sectors de crear societats lliures, dotades de sistemes
polítics liberals avançats. Els criolls van concentrar
el poder econòmic i el poder polític, no es van complir
les promeses fetes als indígenes que havien lluitat per la
independència ni es va concedir, per regla general, la llibertat
als esclaus negres. Per això, Bolívar escrivia, el
1830, al Congrés colombià: «La independència és l’únic
bé que hem adquirit, a costa dels altres».
UNITAT
1
39