You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Font 30. <strong>La</strong> zona de control carlí<br />
durant la segona guerra carlina.<br />
<strong>La</strong> guerra dels Matiners, o segona guerra<br />
carlina (1846-1849), va ser més aviat<br />
un aixecament contra la forma que<br />
prenia el sistema polític <strong>liberal</strong> que no<br />
pas una revolta absolutista, ja que<br />
els carlins i els republicans van coincidir<br />
en el mateix bàndol.<br />
1.46. Busca informació sobre Benet<br />
Tristany i redacta una breu biografia d’aqu<strong>es</strong>t<br />
personatge, <strong>es</strong>pecialment pel que<br />
fa a la seva intervenció en la segona<br />
guerra carlina.<br />
Font 31.<br />
Reúnense en sus antros como lobos<br />
hambrientos: ocultan su carácter de<br />
foragidos debajo de la <strong>es</strong>carapela de<br />
carlistas; envuelven garra, la tea y el<br />
trabuco en un trapo donde <strong>es</strong>criben<br />
¡Viva la religión y el rey! Burlan la<br />
vigilancia de la policía franc<strong>es</strong>a […]<br />
y derramándose por los terrenos<br />
fronterizos como una manada de<br />
fieras, aquí roban, allí incendian, más<br />
allá as<strong>es</strong>inan ó cogen á las personas<br />
acaudaladas […] se las llevan a<br />
impenetrabl<strong>es</strong> cuevas […] y allí l<strong>es</strong><br />
exigen sumas por r<strong>es</strong>cate. Trabajando<br />
todo el día, a la inclemencia o en los<br />
malsanos recintos de una fábrica,<br />
ganan poco, no tienen bastante para<br />
el sostén de una familia […] mientras<br />
hacen la guerra, comen carne, beben<br />
vino, juegan, abusan de las mujer<strong>es</strong>,<br />
[…] Por <strong>es</strong>o los Pirineos <strong>es</strong>tán<br />
siempre llenos de <strong>es</strong>as bandas seudo<br />
carlistas, llamadas unas vec<strong>es</strong> «trabucair<strong>es</strong>»,<br />
otras «matinés», otras «patuleyas»;<br />
siendo constantemente lo<br />
mismo, vagos de por vida, criminal<strong>es</strong><br />
endurecidos que se disfrazan con el<br />
carácter político de carlistas para<br />
encontrar apoyo en su partido tanto<br />
en España como en Francia.<br />
P. ANGUERA<br />
1.47. R<strong>es</strong>umeix la imatge dels carlins<br />
de Catalunya que dóna l’autor d’aqu<strong>es</strong>ta<br />
font.<br />
Lleida<br />
Balaguer<br />
la Seu<br />
d’Urgell<br />
Guissona<br />
0 50 km<br />
Cervera<br />
Falset Tarragona<br />
Solsona<br />
ANDORRA<br />
FRANÇA<br />
Puigcerdà<br />
Berga<br />
Santpedor<br />
Calaf<br />
Manr<strong>es</strong>a<br />
Barcelona<br />
Vilafranca<br />
del Penedès<br />
Terrassa<br />
MAR<br />
MEDITERRÀNIA<br />
Zon<strong>es</strong> dominad<strong>es</strong> pels Matiners<br />
l’<strong>es</strong>tiu de 1847<br />
Centr<strong>es</strong> de suport progr<strong>es</strong>sista<br />
Atacs de Benet Tristany<br />
Tot i que Berga fou durant molt de temps la capital d’aqu<strong>es</strong>t moviment,<br />
l<strong>es</strong> partid<strong>es</strong> carlin<strong>es</strong> armad<strong>es</strong> <strong>es</strong> van moure per tot el territori i, fins<br />
i tot, van arribar a l<strong>es</strong> port<strong>es</strong> de Barcelona. Amb el temps, l’àrea d’influència<br />
dels carlins <strong>es</strong> va reduir al Ripollès, el Berguedà, el Solsonès, el<br />
Bag<strong>es</strong> i l<strong>es</strong> comarqu<strong>es</strong> limítrof<strong>es</strong>.<br />
L’altre moviment popular que tingué un gran protagonisme a Catalunya<br />
durant el segle XIX fou el de l<strong>es</strong> bullangu<strong>es</strong> o revolt<strong>es</strong> populars<br />
protagonitzad<strong>es</strong> pels obrers de l<strong>es</strong> principals ciutats, <strong>es</strong>pecialment de<br />
Barcelona.<br />
En l<strong>es</strong> nombros<strong>es</strong> revolt<strong>es</strong> i en els motins que <strong>es</strong> van produir, <strong>es</strong> barrejaven<br />
dos tipus d’inquietuds: l<strong>es</strong> socials i l<strong>es</strong> polítiqu<strong>es</strong>. A més, el fet que<br />
amb el sufragi censatari només pogu<strong>es</strong>sin votar uns quants, feia que la<br />
població que ja tenia consciència política, com ara els petits comerciants,<br />
els treballadors o els empleats, no <strong>es</strong> pogués manif<strong>es</strong>tar sinó mitjançant<br />
la insurrecció popular.<br />
Una de l<strong>es</strong> bullangu<strong>es</strong> més importants va ser la de 1842, liderada per<br />
grups republicans que van aconseguir el control de Barcelona. <strong>La</strong> dura<br />
repr<strong>es</strong>sió del regent Espartero va incrementar l<strong>es</strong> adh<strong>es</strong>ions a aqu<strong>es</strong>t<br />
moviment, que <strong>es</strong> van manif<strong>es</strong>tar en l’anomenada Jamància (del verb caló<br />
jamar, que vol dir ‘menjar’). Aqu<strong>es</strong>ta revolta, de caràcter progr<strong>es</strong>sista i<br />
republicà, que tingué lloc a Barcelona el 1843, <strong>es</strong> caracteritzà per l’aixe-<br />
Vic<br />
Hostalric<br />
Banyol<strong>es</strong><br />
Figuer<strong>es</strong><br />
Girona<br />
Vidrer<strong>es</strong><br />
UNITAT 1<br />
29
Change language