Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
36<br />
DOSSIER: LA REVOLUCIÓ LIBERAL (<strong>1808</strong>-<strong>1874</strong>)<br />
L’emancipació de l’Amèrica Llatina<br />
A la fi del segle XVIII, el continent americà <strong>es</strong>tava en<br />
mans de l<strong>es</strong> potènci<strong>es</strong> europe<strong>es</strong> (Espanya, Portugal,<br />
Regne Unit i França). L<strong>es</strong> colòni<strong>es</strong> angl<strong>es</strong><strong>es</strong> van ser l<strong>es</strong><br />
primer<strong>es</strong> a emancipar-se de la metròpoli i constituïren<br />
els Estats Units d’Amèrica. Al primer terç del segle XIX,<br />
la major part de l’immens territori pertanyent a la Corona<br />
<strong>es</strong>panyola <strong>es</strong> va independitzar i <strong>es</strong> dividí en un<br />
gran nombre d’<strong>es</strong>tats, al contrari del que va succeir als<br />
Estats Units o en l<strong>es</strong> colòni<strong>es</strong> portugu<strong>es</strong><strong>es</strong> (Brasil).<br />
Els líders de l<strong>es</strong> independènci<strong>es</strong> llatinoamerican<strong>es</strong><br />
van ser criolls (d<strong>es</strong>cendents blancs dels colonitzadors<br />
<strong>es</strong>panyols que ocupaven bona posició social i econòmica<br />
en els virregnats americans). Estaven influïts per<br />
l<strong>es</strong> ide<strong>es</strong> de la Revolució Franc<strong>es</strong>a i havien viscut amb<br />
admiració la independència dels colons del nord de la<br />
metròpoli britànica. El buit de poder en l<strong>es</strong> colòni<strong>es</strong><br />
durant la guerra de la Independència i la debilitat de<br />
la monarquia r<strong>es</strong>taurada el 1814, va permetre que,<br />
entre 1816 i 1825, la major part dels territoris americans<br />
de la Corona <strong>es</strong>panyola arrib<strong>es</strong>sin a la independència<br />
derrotant l<strong>es</strong> trop<strong>es</strong> <strong>es</strong>panyol<strong>es</strong> en tots els<br />
fronts.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Font A. Mapa dels virregnats poc abans de la<br />
independència.<br />
<br />
Simón Bolívar<br />
Font B. Simón Bolívar, anomenat a l’Amèrica hispana «el<br />
Llibertador» (Caracas, 1783 - Cartagena d’Índi<strong>es</strong>, 1830).<br />
Bolívar va néixer a Caracas. Basc d’origen, pertanyia a<br />
una de l<strong>es</strong> famíli<strong>es</strong> crioll<strong>es</strong> més influents d’aqu<strong>es</strong>ta ciutat.<br />
En quedar orfe, el seu oncle l’envià a Madrid a <strong>es</strong>tudiar.<br />
Es va casar amb una madrilenya, i iniciada la guerra<br />
de la Independència contra l<strong>es</strong> trop<strong>es</strong> franc<strong>es</strong><strong>es</strong>, va tor-<br />
Califòrnia<br />
Nou Mèxic<br />
GUATEMALA (1821)<br />
HONDURES (1821)<br />
EL SALVADOR (1821)<br />
NICARAGUA (1821)<br />
COSTA RICA (1821)<br />
PANAMÀ (1903)<br />
OCEÀ<br />
PACÍFIC<br />
Texas<br />
MÈXIC<br />
(1821)<br />
ESTATS<br />
UNITS<br />
Colòni<strong>es</strong> <strong>es</strong>panyol<strong>es</strong><br />
Altr<strong>es</strong> colòni<strong>es</strong> europe<strong>es</strong><br />
Territoris incorporats<br />
posteriorment als Estats Units<br />
(1816) Data de la indepèndencia<br />
Baham<strong>es</strong><br />
(RU)<br />
Cuba<br />
Hondur<strong>es</strong><br />
Britànica Jamaica<br />
Costa de los<br />
Mosquitos (RU)<br />
COLÒMBIA<br />
(1819)<br />
EQUADOR<br />
(1822)<br />
PERÚ<br />
(1821)<br />
XILE<br />
(1818)<br />
HAITÍ (1804)<br />
Puerto<br />
Rico<br />
VENEÇUELA<br />
(1811)<br />
BOLÍVIA<br />
(1825)<br />
Ill<strong>es</strong><br />
Malvin<strong>es</strong><br />
(RU)<br />
OCEÀ<br />
ATLÀNTIC<br />
REP. DOMINICANA<br />
(1844)<br />
Guaiana Britànica<br />
Guaiana Neerland<strong>es</strong>a<br />
Guaiana Franc<strong>es</strong>a<br />
BRASIL<br />
(1822)<br />
PARAGUAI<br />
(1811)<br />
URUGUAI<br />
(1821)<br />
ARGENTINA<br />
(1816)<br />
Font C. Mapa de l’Amèrica Llatina d<strong>es</strong>prés<br />
de la independència de la major part del territori.<br />
0 2000 km
Change language