La revolució liberal (1808-1874) - Cga.es

Font 35. Joaquim Rubió i Ors
(Barcelona 1818-1899)
Escriptor i poeta, va ser catedràtic
d’història universal a la Universitat
de Barcelona, de la qual
fou també rector, i president de
l’Acadèmia de Bones Lletres.
Contribuí decididament a la restauració
dels Jocs Florals, i fou
un dels principals impulsors del
moviment de la Renaixença. Va
escriure amb el pseudònim de
«Lo Gaiter del Llobregat».
5. Els orígens del catalanisme
Catalunya, vençuda políticament l’11 de setembre de 1714, va mantenir
viu en l’ús social un dels símbols més importants de la seva identitat: la
llengua. Malgrat la prohibició de l’ús oficial, per exemple als jutjats o en
l’ensenyament, i l’escassesa i la poca qualitat de la literatura, el català va
continuar sent el vehicle normal de comunicació. De fet, al segle XIX els
catalans monolingües eren nombrosos.
El moviment de la Renaixença, juntament amb el federalisme català
i alguns aspectes del carlisme, va suposar una recuperació de l’ús literari
de la llengua catalana i va desembocar en el catalanisme polític.
5.1. La Renaixença
Es coneix amb el nom de Renaixença el moviment cultural que sorgí
a Catalunya a la dècada de 1830, caracteritzat principalment per la
voluntat de recuperació literària de la llengua catalana. L’inici d’aquest
moviment se sol datar el 1833, amb la publicació de la coneguda oda
«La Pàtria», de Bonaventura Carles Aribau, a El Vapor. Tanmateix, uns
quants anys abans, Josep Pau Ballot ja havia publicat la Gramàtica
i apologia de la llengua catalana (1815), cosa que evidenciava el mateix
interès per la recuperació lingüística.
Però la persona decisiva en la recuperació de la llengua catalana va ser
Joaquim Rubió i Ors, que amb el pseudònim de «Lo Gaiter del Llobregat»
va publicar uns poemes al Diario de Barcelona que més tard, el
1841, va aplegar en un recull. El pròleg d’aquest recull va constituir un
autèntic manifest de la Renaixença.
Les crides de Josep Pau Ballot i Joaquim Rubió i Ors van tenir el seu
efecte entre els literats, però també entre els intel·lectuals, els historiadors,
els poetes, els juristes i els folkloristes vinculats a les elits socials de
la burgesia. Així, l’any 1859 es van restaurar els Jocs Florals, concurs de
poesia que, a banda del discutible valor poètic, va dinamitzar i prestigiar
l’ús del català com a llengua pròpia i símbol de la pàtria, principal senyal
d’identitat del país i de la seva història.
Diverses institucions, com ara la Universitat de Barcelona, l’Acadèmia
de Bones Lletres i l’Ateneu Barcelonès, que va ser fundat l’any
1872, a més d’altres entitats d’arreu de Catalunya que van seguir les pautes
esmentades anteriorment, van acollir el moviment i el van impulsar.
Concretament, la Universitat de Barcelona va contribuir a l’expansió de
la Renaixença amb l’estudi i la divulgació de la història i la literatura medievals,
sota l’impuls de personalitats com ara Joaquim Rubió i Ors i
Manuel Milà i Fontanals, i també del dret tradicional català, considerat
l’ànima i la base de la personalitat política de Catalunya, amb la participació
de juristes de prestigi, com ara Ramon Martí d’Eixalà i Manuel
Duran i Bas.
UNITAT 1
33