La revolució liberal (1808-1874) - Cga.es

Font 21. Amadeu I de Savoia
Amadeu de Savoia (1845-1890)
va ser elegit rei el 1870, dos anys
després de l’enderrocament de la
reina Isabell II. Durant el seu
regnat es va haver d’enfrontar
amb bona part de les forces polítiques.
L’aristocràcia alfonsina,
els carlins i els republicans no el
van acceptar i li van fer el buit.
El 1872, a més, començà la tercera
guerra carlina en el moment
en què el moviment obrer començava
a presentar les seves primeres
manifestacions. Davant la
impossibilitat de governar, va
abdicar l’11 de febrer de 1873 i
retornà a Itàlia.
Font 23. Composició
de les Corts de 1871
235
52
51
27
19
Progressistes/Independents
Republicans federalistes
Montpensieristes
Constitucionalistes i Moderats
Carlins
No identificats
7
Font 22. Aspirants a la Corona espanyola l’any 1870
Candidats a rei d’Espanya Suports i oposicions
General Espartero Vetat pel general Prim.
General Serrano Vetat pel general Prim.
Leopold de Hohenzollern Primer candidat del general Prim i de
Sagasta. Comptava amb el suport de Bismarck
però Napoleó III de França s’hi
oposà i declarà la guerra a Prússia, país
d’origen del candidat.
Alfons de Borbó Fill de la destronada Isabel II. Rebé el
(Alfons XII el 1875) suport de Napoleó III i fou vetat pels
progressistes i els demòcrates.
Antoni M. Felip d’Orleans Cunyat d’Isabel II. Candidat dels moderats
(Duc de Montpensier) i els unionistes. Vetat per Napoleó III.
Ferran de Portugal Exrei de Portugal. Candidat dels progressistes
i dels demòcrates. Va renunciar.
Amadeu de Savoia Duc d’Aosta. Fill del rei d’Itàlia, Víctor
Manuel II. Rebé pressions del seu pare
i tingué el suport de Prim.
– Declarar la aconfessionalitat de l’Estat i la llibertat de culte.
– Mantenir la monarquia com a forma d’estat.
Aquesta darrera qüestió va plantejar un problema greu, ja que en aquells
moments la família reial espanyola era a l’exili i, per tant, no hi havia successor
a la Corona. Per això es va buscar un candidat entre les corts europees.
Molts països, com és el cas de França, Regne Unit i Prússia, van
intentar col·locar un membre de les seves famílies al tron espanyol. Finalment,
el general Prim, cap del govern, oferí aquest tron al príncep Amadeu
de Savoia, que pertanyia a la casa reial que havia dut a terme la unificació
italiana i que tenia un marcat caràcter liberal.
Amadeu I va regnar a Espanya poc més de dos anys (1871-1873), i va
assumir el paper de monarca constitucional que regna però que no
governa. El nou rei es va trobar un país amb molts problemes polítics.
Així, la majoria de partits li van fer el buit i es batien sense pietat en el
Congrés impedint l’estabilitat de qualsevol govern. A més, el seu principal
valedor, el general Prim, va morir assassinat (27 de desembre de
1870) poc abans de l’arribada del nou rei a Madrid.
També en aquella època, els carlins van iniciar insurreccions en zones
de Catalunya, del País Valencià i del País Basc. A aquest fet cal afegir les
revoltes urbanes, protagonitzades per sectors populars que se sentien traïts
UNITAT 1
23