You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Font 21. Amadeu I de Savoia<br />
Amadeu de Savoia (1845-1890)<br />
va ser elegit rei el 1870, dos anys<br />
d<strong>es</strong>prés de l’enderrocament de la<br />
reina Isabell II. Durant el seu<br />
regnat <strong>es</strong> va haver d’enfrontar<br />
amb bona part de l<strong>es</strong> forc<strong>es</strong> polítiqu<strong>es</strong>.<br />
L’aristocràcia alfonsina,<br />
els carlins i els republicans no el<br />
van acceptar i li van fer el buit.<br />
El 1872, a més, començà la tercera<br />
guerra carlina en el moment<br />
en què el moviment obrer començava<br />
a pr<strong>es</strong>entar l<strong>es</strong> sev<strong>es</strong> primer<strong>es</strong><br />
manif<strong>es</strong>tacions. Davant la<br />
impossibilitat de governar, va<br />
abdicar l’11 de febrer de 1873 i<br />
retornà a Itàlia.<br />
Font 23. Composició<br />
de l<strong>es</strong> Corts de 1871<br />
235<br />
52<br />
51<br />
27<br />
19<br />
Progr<strong>es</strong>sist<strong>es</strong>/Independents<br />
Republicans federalist<strong>es</strong><br />
Montpensierist<strong>es</strong><br />
Constitucionalist<strong>es</strong> i Moderats<br />
Carlins<br />
No identificats<br />
7<br />
Font 22. Aspirants a la Corona <strong>es</strong>panyola l’any 1870<br />
Candidats a rei d’Espanya Suports i oposicions<br />
General Espartero Vetat pel general Prim.<br />
General Serrano Vetat pel general Prim.<br />
Leopold de Hohenzollern Primer candidat del general Prim i de<br />
Sagasta. Comptava amb el suport de Bismarck<br />
però Napoleó III de França s’hi<br />
oposà i declarà la guerra a Prússia, país<br />
d’origen del candidat.<br />
Alfons de Borbó Fill de la d<strong>es</strong>tronada Isabel II. Rebé el<br />
(Alfons XII el 1875) suport de Napoleó III i fou vetat pels<br />
progr<strong>es</strong>sist<strong>es</strong> i els demòcrat<strong>es</strong>.<br />
Antoni M. Felip d’Orleans Cunyat d’Isabel II. Candidat dels moderats<br />
(Duc de Montpensier) i els unionist<strong>es</strong>. Vetat per Napoleó III.<br />
Ferran de Portugal Exrei de Portugal. Candidat dels progr<strong>es</strong>sist<strong>es</strong><br />
i dels demòcrat<strong>es</strong>. Va renunciar.<br />
Amadeu de Savoia Duc d’Aosta. Fill del rei d’Itàlia, Víctor<br />
Manuel II. Rebé pr<strong>es</strong>sions del seu pare<br />
i tingué el suport de Prim.<br />
– Declarar la aconf<strong>es</strong>sionalitat de l’Estat i la llibertat de culte.<br />
– Mantenir la monarquia com a forma d’<strong>es</strong>tat.<br />
Aqu<strong>es</strong>ta darrera qü<strong>es</strong>tió va plantejar un problema greu, ja que en aquells<br />
moments la família reial <strong>es</strong>panyola era a l’exili i, per tant, no hi havia succ<strong>es</strong>sor<br />
a la Corona. Per això <strong>es</strong> va buscar un candidat entre l<strong>es</strong> corts europe<strong>es</strong>.<br />
Molts països, com és el cas de França, Regne Unit i Prússia, van<br />
intentar col·locar un membre de l<strong>es</strong> sev<strong>es</strong> famíli<strong>es</strong> al tron <strong>es</strong>panyol. Finalment,<br />
el general Prim, cap del govern, oferí aqu<strong>es</strong>t tron al príncep Amadeu<br />
de Savoia, que pertanyia a la casa reial que havia dut a terme la unificació<br />
italiana i que tenia un marcat caràcter <strong>liberal</strong>.<br />
Amadeu I va regnar a Espanya poc més de dos anys (1871-1873), i va<br />
assumir el paper de monarca constitucional que regna però que no<br />
governa. El nou rei <strong>es</strong> va trobar un país amb molts problem<strong>es</strong> polítics.<br />
Així, la majoria de partits li van fer el buit i <strong>es</strong> batien sense pietat en el<br />
Congrés impedint l’<strong>es</strong>tabilitat de qualsevol govern. A més, el seu principal<br />
valedor, el general Prim, va morir assassinat (27 de d<strong>es</strong>embre de<br />
1870) poc abans de l’arribada del nou rei a Madrid.<br />
També en aquella època, els carlins van iniciar insurreccions en zon<strong>es</strong><br />
de Catalunya, del País Valencià i del País Basc. A aqu<strong>es</strong>t fet cal afegir l<strong>es</strong><br />
revolt<strong>es</strong> urban<strong>es</strong>, protagonitzad<strong>es</strong> per sectors populars que se sentien traïts<br />
UNITAT 1<br />
23