Conceptes bàsics de l'encesa - Macmillan Profesional

Unitat 5 - Anticontaminació
1 >> Combustibles
Un percentatge elevat d’emissions contaminants provenen dels combustibles
utilitzats en automoció. Aquesta contaminació es produeix perquè els
combustibles no es combustionen de forma completa, amb la qual cosa es
produeixen components denominats incremats.
El combustible és tota substància que, en reaccionar amb l’oxigen
de l’aire, crema ràpidament i amb gran producció de calor. El combustible
en els automòbils és una mescla d’hidrocarburs composta
bàsicament de carboni i d’hidrogen. El combustible constitueix l’element
bàsic de funcionament en els motors tèrmics.
En els automòbils actuals, s’utilitzen dos tipus de motors tèrmics:
– De combustió interna d’explosió, que usen la gasolina com a combustible.
– De combustió interna de compressió, que usen el gasoil com a combustible.
La missió d’ambdós és transformar l’energia química dels combustibles en
energia mecànica. La classificació dels combustibles en motors tèrmics
segons el seu estat físic és:
COMBUSTIBLES EN MOTORS TÈRMICS
Sòlids Gasosos Líquids
Segons el tipus de motor, es requereixen unes característiques específiques
del combustible:
– En un motor de cicle otto: la volatilitat del combustible i la seva resistència
a la detonació.
– En un motor de cicle dièsel: encesa fàcil per a la combustió espontània.
1.1 > La gasolina i les seves propietats
La gasolina és una mescla d’hidrocarburs líquids incolors, volàtils i
fàcilment inflamables, formada pels compostos obtinguts en la destil·lació
i el cracking del petroli. El seu punt d’ebullició està comprès
entre 60 i 200 ºC.
La gasolina obtinguda mitjançant destil·lació fraccionada i cracking conté
impureses i posseeix propietats detonants no adequades. Per aquesta raó,
és sotmesa a diversos tractaments per eliminar el sofre i els seus derivats,
estabilitzar substàncies susceptibles de formar polimerització i millorar
les seves propietats antidetonants.
Els hidrocarburs de la gasolina són de pes molecular no gaire elevat. Ha de
ser volàtil, per tal que es cremi fàcilment i per millorar l’arrencada en
fred, però no tant com per formar massa vapors.
Pluja àcida
185
La pluja àcida es produeix quan les
gotes d’aigua que formen els núvols
contenen òxids de sofre i nitrogen procedents
de la combustió del carbó i del
petroli en centrals elèctriques, en petites
i grans indústries, en habitatges i en
vehicles, principalment. Aquests òxids
es converteixen en àcids, que es precipiten
a la Terra, produint danys en l’aigua,
en el sòl, en les construccions i en
la salut dels animals i de l’ésser humà.
Cracking
Procés de descomposició dels hidrocarburs
pesats en altres de molècules més
senzilles, per mitjà de calor i sovint
també de catalitzadors. El procés de
cracking usat en la indústria del petroli
presenta dues variants:
– Cracking tèrmic.
– Cracking catalític.
Vocabulari
Craking: procés químic pel qual un
compost, normalment orgànic, es descompon
o fracciona en compostos més
simples. El cracking tèrmic consisteix
en la ruptura de les cadenes carbonades
mitjançant l’aportació de calor
(400-650 ºC). El cracking catalític
millora el cracking tèrmic mitjançant
l’ús de catalitzadors.