alfa - lexicmariner.info

El tractament per trobar la magnitud d'aquesta classe d'aberració és anàleg al realitzat per a l'aberració
anual.
Però aquí cal tenir en compte que la velocitat d'un observador sobre la superfície d'un planeta depèn de la
seva latitud geocèntrica.
La velocitat és màxima en l'equador del planeta i nul·la quan l'observador està situat en els seus pols.
aberració en sistemes òptics
Les aberracions en sistemes òptics (lents, prismes, miralls o una sèrie d'aquests amb la finalitat de produir
una imatge nítida) generalment comporten a una degradació de la imatge.
Ocorren quan la llum provinent d'un punt d'un objecte no convergeix capa a un sol punt després de
transmetre's a través del sistema.
Els instrumentistes precisen corregir aquests sistemes per compensar les aberracions.
aberració esfèrica
L’aberració esfèrica és un defecte dels miralls i les lents en el qual els rajos de llum que incideixen
paral·lelament a l’eix òptic, encara que a certa distància d’aquest, són duts a un focus diferent que els rajos
pròxims al mateix, l’aberració esfèrica és una aberració de tipus monocromàtic de tercer ordre que afecta
de manera diferent a cada longitud d’ona.
aberració estel·lar
L’aberració estel·lar amb un màxim de 20,5 graus d’arc, es pot utilitzar per calcular la velocitat aproximada
de la llum.
aberració òptica
Amb aquest terme genèric s’abasta una sèrie de defectes que afecten als instruments òptics amb lents i
amb miralls.
L’aberració, és un fenomen òptic que consisteix en una refracció defectuosa dels rajos lluminosos per part
d'una lent i que es manifesta també en l'aire quan un objectiu fotogràfic o cinematogràfic no és perfecte.
Es registra sobretot en les lents angulars majors de 60°, en les quals l'angle de refracció del rajos
lluminosos és diferent en el centre i en els costats de la lent.
En els aparells foto cinematogràfics submarins, el fenomen es manifesta amb major intensitat perquè el
rajos lluminosos ha de travessar tres elements diferents: aigua, vidre i aire.
Es produeixen una sèrie de greus defectes òptics, tals com la distorsió, desenfocament, astigmatisme i
descompensacions cromàtiques.
La distorsió és una conseqüència directa de l'aberració esfèrica i resulta evident sobretot a banda i banda
del fotograma.
En les imatges de color, l'aberració cromàtica és més greu perquè els diferents colors de l'espectre es
descomponen en la lent i sofreixen una refracció diferent segons la respectiva longitud d'ona.
Per a impedir aquests greus inconvenients, és aconsellable no emprar lents angulars que cobreixin més de
60° del camp visual; se haurien d'usar només objectius de qualitat coneguda, i assegurar-se que el vidre
de la caixa situat davant de l'objectiu sigui "vidre òptic", perfectament pla per ambdós costats.
aberració planetària
Es la diferència entre la posició veritable d'un astre i la observada, a causa del canvi de posició de l'astre
en el temps que triga la llum a arribar a l'observador.
aberració secular
És l’aberració similar a l'anual o diürna, originada pel moviment del Sistema Solar.
aberracions monocromàtiques
Les aberracions monocromàtiques, les quals es produeixen sense dispersió.
Aquestes inclouen aberracions en superfícies relaxants de qualsevol, i les aberracions de llum
monocromàtica d'una sola longitud d'ona.
aberrant
Se’n diu d’una cosa que es desvia o aparta del normal o usual.
abessonada
Trossos de fusta que es posen dins els buits dels lligaments de les naus perquè romanguin massissos.