bravo - lexicmariner.info

www.lexicmariner.info
B
Segona bandera del Codi Internacional de Senyals, coneguda sota el nom de “BRAVO”, te forma de
corneta de color vermell.
• Hissada con a senyal de remolc pel vaixell remolcat te el següent significat: "Esta tot a punt per
remolcar".
• Hissada con a senyal de remolc pel vaixell remolcador te el següent significat: "Esta tot a punt per ésser
remolcat".
• Hissada en solitari, significa: "Estic embarcant o desembarcant explosius”, “Transporto líquids
inflamables".
b
Abreviatura emprada el les cartes meteorològiques com a signe de baixa pressió.
b
En l’alfabet Morse lletra que ve representada per ( _ . . . )
b
Símbol de la unitat de pressió bar.
B.B.B.
Abreviatura de l’expressió anglesa, “Before breaking bulk” que significa: Abans de començar la descàrrega
B.C.
Abreviatura de “Bristol Channel” que significa = Canal de Bristol.
b.d.i.
Abreviatura de l'expressió anglesa: “booth dates inclusivament”, que significa = Ambdues dates incloses, i
que sol trobar-se en les pòlisses de noliejament en el paràgraf referent a la concreció dels termes de
càrrega o descàrrega, quan es precisen dates.
B.H
Abreviatura anglesa “Bordeaux-Hamburg range” = Sector Bordeus-Hamburg.
B.O.
Abreviatura anglesa “Buyers option”. = Opció del comprador.
B.R
Abreviatura anglesa de “Bordeaux Rouen range”. = Sector Bordeus-Ruan.
B.S.T.
Abreviatura de l’expressió anglesa: “British Summer Time” que significa: “hora d'estiu anglesa”.
B.T.
Abreviatura de l'expressió anglesa: “berth terms”, amb la qual s'expressa el mateix concepte que amb la
més coneguda de “liner terms”.
Ambdues fan referència a les condicions de càrrega i descàrrega dels vaixells de càrrega, o mixts, de
càrrega i passatge que efectuen navegacions regulars, sotmeses a itineraris, que obliga a seguir el vaixell,
sinó també amb vista a les hores d'entrada i de sortida del vaixell en cadascun dels ports de la línia.
El nom deriva que la veu anglesa per a la castellana d'atracament o lloc d'atracament és “berth”, ja que
aquests vaixells, igual com són les seves escales, solen tenir lloc d'atracament fix.
D'acord amb tals condicions de les línies regulars, el navilier s'obliga a sufragar les despeses de càrrega i
de descàrrega i a lliurar o a rebre la mercaderia amb tanta rapidesa com pugui permetre'l la capacitat de
treball del vaixell.
B.V.
Abreviatura de la Societat classificadora de vaixells “Bureau Varetes” de França, amb seu en Paris. 31 Rue
Henri Rochefort, 75821, Paris, 7.
B/D

Abreviatura anglesa de “Bank draft”. = Gir bancari.
B/D
Abreviatura anglesa de “Bar draught”. = Calat en marea baixa amb el qual el vaixell pot passar.
B/I
Abreviatura anglesa “Bill of Exchange”. = Lletra de Canvi.
B/L
Abreviatura anglesa de “Bill of Lading”. = Coneixement d'Embarcament.
B/N
Abreviatura anglesa de “Booking Noti”. = Fulla o Nota de Tancament
BA 1
Distintiu corresponent al Departament Marítim de Vilanova i la Geltrú (Barcelona).
BA 2
Distintiu corresponent al Departament Marítim de Barcelona (Barcelona).
BA 3
Distintiu corresponent al Departament Marítim d’Arenys de Mar (Barcelona).
BA 4
Distintiu corresponent al Departament Marítim de Blanes (Barcelona).
BA 5
Distintiu corresponent al Departament Marítim de Palamós (Barcelona).
BA 6
Distintiu corresponent al Departament Marítim de Roses (Barcelona).
babalotxa
Nuvolada molt grossa i negra que camina i avança.
babord
Babord, en un vaixell i en qualsevol mitjà de transport en l'aigua, és el costat esquerre en el sentit de la
marxa o, més exactament, el costat esquerre mirant cap a proa (la part davantera del vaixell).
El costat dret es denomina estribord.
El motiu que en els vaixells se li donin als dos costats noms diferents a dreta i esquerra és per evitar
confusions, ja que els tripulants poden moure's lliurement cap a endavant i cap a enrere, i el tripulant que
mira cap a enrere parlarà de la dreta referint-se, en realitat, a l'esquerra, i viceversa.
En denominar-ne els costats de la forma abans descrita no hi ha confusió possible.
La paraula babord procedeix del nòrdic antic (el idioma dels víkings): bak = esquena, borða = planxa de
fusta; "borda de l'esquena".
En les antigues barques de rem no existien encara els timons fixos en la part central posterior, per la qual
cosa el timoner usava un rem amb una pala especialment gran per dirigir l'embarcació.
Això ho feia enfonsant el rem en l'aigua pel costat d'estribord de la barca, que manejava amb la seva mà
dreta, i per tant donant l'esquena al costat de babord.
Per aquest motiu es diu l'esquerra "el costat de l'esquena", en contraposició al "costat del timó", estribord.
Existeix una altra versió més antiga de l'origen que parla que els primers navegants del món, els fenicis,
quan sortien des de les costes de l'orient proper (de l'actual Israel) a explorar el Mediterrani posaven en la
"borda de l'estel" l'estel polar, i quan desitjaven tornar a casa la posaven en la borda oposada, babord.
Encara que probablement, la denominació com a "port" tingui a veure amb la realitat que la manera més
còmoda d'atracar un vaixell a un moll, quan tenia un rem com timó a estribord, era atracant-ho per l'altre
costat.
D'això va quedar el costum que els vaixells, i els avions, tinguessin la seva entrada principal pel costat de
babord, doncs era costum atracar el vaixell per aquest costat.
La senyalització de babord es realitza amb el color vermell i la d'estribord amb el color verd.

Durant el dia es veuen unes plaques amb aquests colors en tots dos costats i de nit s'encenen les
corresponents llums.
D'aquesta forma, un navili que es troba a certa distància d'un altre vaixell pot reconèixer fàcilment si aquest
s'apropa o si s'allunya.
Tots els objectes que s’han de numerar abordo, si estan en la banda de babord, porten nombres parells
(exemple: extintors d'incendi, sortides d'emergència, etc.)
babord estribord
Transversal o perpendicularment a la línia de crugia del vaixell.
babord i estribord de guàrdia
Ordre en el vaixells de guerra per que la dotació ocupi els seus llocs prèviament disposats, el cas més
normal és el arribada a port.
babutxa
Denominació que es donava als quetxos holandesos en alguns llocs, particularment en el litoral
mediterrani.
baby estai
Pertany al grup de l’eixàrcia ferma, i es tracta d’un cable que és llença des de mig pal cap a proa, i que és
regulable.
Per geometria també implica la fugida cap a proa de la panxa del pal quan l’aparell cau a sotavent i, al ser
regulable, podrem amplificar el seu efecte.
El mètode de navegació és el següent:
• Amb ventolines i mentre pugem, mantindrem el pal el més vertical possible.
Conforme el vent augmenti, recuperarem la corda de l’estai a força de tensió en el “baby”, fletxat només la
part superior del pal.
• Després passarem a actuar sobre el “baby”, fletxat també la part inferior.
Però aquesta flexió ja no permetrà recuperar l’estai, doncs la força del “baby” és transforma en compressió
i flexió.
Haurà arribat el moment de canviar la vela de proa per una inferior, que serà més plana, menys potent i
que en el traçat de la corba de gràtil ja contempla la corda de l’estai.
Respecte a la major, l’aplanarem al màxim amb la trapa, obrirem baluma gràcies a la flexió produïda pel
“baby” i fins i tot prendrem el risso de fons, que gairebé no redueix drap sinó que aplana completament la
vela.
A l’arribar als flocs, o gènova tres, podem tornar a redreçar el pal deixant anar “baby”, doncs disminuirem
bastant la superfície i el “back” tornarà a ser efectiu per a redreçar l’estai.
A més, al disminuir el sobreposat amb la major, ens permetrà navegar amb la major a sotavent, disminuint
l’escora.
bac
Maniobra en aigües braves consistent a travessar el corrent d’una riba a l’altra en ziga-zaga per a evitar de
ésser empès riu avall.
bac
Embarcació de forma rectangular i fons pla usada en ports i arsenals per a realitzar treballs menors de
reparació i pintat en els costats dels vaixells a flotació.
bacallà
Peça de fusta gruixuda, de forma corba, que va clavada o emmordassada per un extrem a l’orla de la
barca de bou, quedant en posició obliqua, cada barca du cinc, sis o més bacallans per banda, i serveixen
per consolidar l’orla contra els cops de mar.
bacallà
Peça de reforç a l’interior de l’estructura que uneix la coberta amb la regala.
bacallà
Nom que rep una vela una vela de l’estai de mitjana, també rep el nom de mata-soldats.
bacallà de la botzina

Peça annexa a la botzina, on passa l’eix de l’hèlix.
bacallà en salaó
Operació habitual de remull en els salaons.
El bacallà en salaó és una forma processada de bacallà que consisteix a practicar-li la dessecació
mitjançant sal (salaó).
Aquesta presentació fa que es pugui conservar en un lloc sec durant diversos mesos.
La varietat més estimada és la gadus morhua.
La peça de bacallà guarida rep el nom de bacalada i posseeix una forma gairebé triangular.
Aquest tipus de bacallà està disponible en les gastronomies de diversos països com: Espanya, Itàlia,
Noruega i a Portugal, així com a Mèxic, on el bacallà noruec es ven massivament per a la preparació de
platerets durant la època de Posades i cap d'any.
És possible adquirir aquest peix en gairebé qualsevol establiment i gran superfície d'aquests països.
És molt típic confondre aquest peix amb el abadejo quan es prepara també en salaó.
bacallans
Part de la coberta superior de certs vaixells destinats a la navegació per rius, llacs o mars tranquil·les, que
surt fora del costat amb la finalitat de obtenir major espai per al passatge.
bacallaner
Relatiu o pertanyent al bacallà o a la pesca del bacallà.
bacallaner
Persona qui ven o negocia amb el bacallà.
bacallaner
Vaixell dedicat a la pesca del bacallà, que pot ser de construcció especial o estar adaptat a aquest tipus de
pesca.
bacallaneria
Lloc on es ven bacallà.
bacallans
Part de la coberta superior d’alguns vaixells destinats a la navegació per aigües tranqui-les, que surt per
els costats a la fi de obtindre més espai per el passatge.
bacallans
Petites casetas en les ales del pont per a resguard de l'oficial de guàrdia, van ésser en voga quan els
ponts eren descoberts.
bacallar
Corbató gran que fa de reforç de la postissa d'una galera.
back letter
Expressió anglesa que significa = Copia de la carta.
Carta d'un embarcador donant caució de indemnitat al vaixell per obtenir un coneixement d'embarcament
net i que, en principi, no anaven a ser emesos d'aquesta manera.
backstay
El backstay, és un tensor que permet ajustar i controlar la tensió de l’estai, el rendiment de les veles
davanteres i el fàcil ús de l’enrotllador.
En el port permet afluixar la tensió de l’eixàrcia.
El backstay és un control d'ajust important de la vela i té un efecte directe en la forma del “mainsail” i
“headsail”.
Hi ha dues tipus de backstay:
• El backstay permanent s'uneix a la tapa del masteler.
• El backstay corrent s'uneix prop de dos terços de la manera damunt del masteler (de vegades en les
localitzacions múltiples al llarg de la longitud del masteler).
La majoria dels vaixells de vela moderns tenen generalment un backstay permanent i alguns tindran un
backstay permanent combinat amb un backstay corrent.

Els backstays no es troben sempre en tots els vaixells, especialment els més petits.
Un backstay permanent s'uneix en la tapa del masteler i pot o no pot ser fàcilment ajustable.
bacteri
Les bacteris són éssers generalment unicel·lulars que pertanyen al grup dels protistos inferiors.
Són cèl·lules de grandària variable el límit inferior de la qual està en les 0,2m i el superior en les 50m; les
seves dimensions mitjanes oscil·len entre 0,5 i 1m.
Els bacteris tenen una estructura menys complexa que la de les cèl·lules dels organismes superiors: són
cèl·lules procariotes (el seu nucli està format per un únic cromosoma i manquen de membrana nuclear).
Igualment són molt diferents als virus, que no poden desenvolupar-se més dins de les cèl·lules i que
només contenen un àcid nucleic.
Els bacteris juguen un paper fonamental en la naturalesa i en l'home: la presència d'una flora bacteriana
normal és indispensable, encara que gèrmens són patògens.
Anàlogament tenen un paper important en la indústria i permeten desenvolupar importants progressos en
la investigació, concretament en fisiologia cel·lular i en genètica.
L'examen microscòpic dels bacteris no permet identificar-les, ja que existeixen pocs tipus morfològics,
cocos (esfèrics), bacils (bastó), aspiri’ls-les (espires) i és necessari per tant recórrer a tècniques que es
detallaran més endavant.
L'estudi mitjançant la microscòpia òptica i electrònica dels bacteris revela l'estructura d'aquestes.
bacteris i abocaments humans en les costes
Les aigües dels oceans que sofreixen l'efecte de l'escalfament global afavoreixen que els bacteris, els virus
i els fongs es reprodueixin de forma més ràpida i en major nombre.
L'escalfament global ocupa un important paper, però per si solament no explica del tot la devastadora
situació.
Durant anys, els homes hem saturat les aigües costaneres amb nutrients.
Les deixalles agrícoles de camps i menjadors gegants acaben en els rius i, amb el temps, acaben recalant
en el mar, proporcionant així un brou de cultiu immillorable per als nombrosos organismes causants de
malalties.
Aquesta sobreabundància de nutrients, i la introducció d'aigües residuals humanes en alguns llocs, ocupen
un paper crític en la malaltia dels oceans.
És el cas del Coral de Banya de Alci.
Aquest tipus de coral era el més abundant en el Carib.
Ara està gairebé extingit.
El resultat és una tragèdia ecològica.
Els espectaculars esculls de coral anomenats "boscos del mar" es converteixen en escombraries cobertes
d'algues.
El misteri d'aquesta desaparició d'espècies i destrucció massiva va ésser gairebé resolt quan un equip de
científics va anunciar que havia aïllat a l'agent responsable d'una de les malalties: el bacteri "Serratia
Marcescens"
El nom potser resulti poc familiar, però no és un germen patogen exòtic de les profunditats, sinó que es
troba fàcilment en la femta i tot tipus de residus humans.
La llista d'atacs humans als oceans va més enllà de l'escalfament global i la introducció de nutrients.
Pesquem més del compte en qualsevol lloc i així eliminem peixos herbívors que mantenen controlada la
població d'algues nocives.
Construïm pantans i draguem canals i ports, per a convertir zones sorrenques en terrenys inútils plens de
llot, un mitjà perfecte per als microbis.
Hem transformat les nostres costes en un tub d'assaig per a bacteris, un ambient favorable per als
gèrmens patògens on els microbis creixen i es reprodueixen a costa de la vida marina.
Indonèsia compte amb la major varietat de corals del món, però la supervivència dels seus esculls està
seriosament amenaçada.
Amb més de 3.500 espècies, la biodiversitat de l'arxipèlag és la major del món, i un dels seus principals
valors són els seus més de 85.000 quilòmetres quadrats d'esculls de coral, en els quals conviuen més de
450 espècies coral·lines.
Únicament un 6% d'aquests esculls estan sans i en bon estat de conservació.
Els canvis de temperatura, la contaminació marina i, sobretot, la pesca destructiva són els responsables de
la seva ràpida desaparició.
bàcul de Jacob
Sinònim de ballesta.

ad order
Expressió anglesa que significa = Articles descomposts, danyats o avariats.
badafió
Cap de corda prim i curt que travessa els ullets de les faixes de rissos de les veles i que serveix per a fer
ferma la faixa per sota de la botavara.
badafió
En els vaixells llatins, punta de cap, d’un envergat format d’un cap molt prim i curt, fermat a la ralinga de la
vela i amb el que també s’aferra a la seva antena.
badafió
Barbeta amb que s’aferren les ales, rastreres i altres veles.
badafió
Cap prim que com altres iguals fermats a trams en la ralinga d’un tendal, van lligats al nervi per mantenir-lo
llarg i estès.
badafió
En la pesca cadascun dels caps que pengen dels extrems de les peces de l’art de fons i de deriva i en els
quals s’hi uneixen unes amb les altres, aquestes peces, al fer la calada.
badafionar
En les embarcacions d’aparell llatí, aferrar les veles.
badafionar
En las embarcacions a la trina i referint-se ales veles, el mateix que aferrar.
badaine
Pioles que estan afirmades en forma de gassa.
badaine
Enformador de fulla estreta i gruixuda emprat per a fer mosses, forats, etc., a la fusta, picant sobre el
mànec amb una maça.
badall
Escletxa, que es fa entre dos taulons.
badàn
Embarcació àrab, pròpia de la regió d’Aden, usada en el tràfic de cabotatge en el mar Rojo i el golf Pèrsic,
era una embarcació les seves característiques cap destacar la inexistència de coberta i el seu aparell d'un
sol pal, amb vela llatina.
A causa de les formes del seu buc, molt fines, pot desenvolupar una gran velocitat, qualitat que la va fer
l'embarcació preferida dels pirates i traficants d'esclaus d'aquella zona.
badana
Pell d’ovella o de moltó, assaonada amb adobs vegetals, de molta flexibilitat i molta suavitat i relativament
prima, emprada per fer guarniments als caps.
badasses
Cordes fixes posades a distància a la ralinga del gràtil de les bonetes, amb que s’uneixen a les veles per
augmentar-les, quan convé engrandir-les.
baderna
Tros de caixeta de metre i mig a dos metres de llarg que s'emprava per subjectar el cable del virador quan es
movia el cabrestant.
També té aplicació quan la feina d'apagar una vela o trincar la canya del timó.
En els cassos de donar-la al cable s'anomena caixeta de l’àncora

aderna d’una vela
Tros de cap de metre i mig a dos metres, usat per apagar la vela o trincar la canya del timó. en els casos
de donar-la al cable s'anomena caixeta de l’àncora.
baderna del cabrestant
Tros de cap de metre i mig a dos metres, usat per a subjectar el cable al virador quan es mou el
cabrestant.
baderna del timó
Cap que s’empra per a trincar la canya del timó.
badernot
Baderna molt llarga i ample utilitzada per serpentejar una vela amb l'objecte d'apagar completament les
bosses o per fer una eslinga o trincar objectes pesats.
badia
Una badia és una entrada a un mar, oceà o llac, envoltada per terra excepte per una obertura, que sol ser
més ampla que la resta de la penetració en terra endins.
És a dir, una concavitat en la línia costanera formada pels moviments del mar o del llac.
La badia és el concepte geogràfic oposat a un cap o a una península.
Les grans badies solen considerar-ne golfs, però no hi ha un límit exacte entre el que és una badia i el que
és un golf; mentre que les badies més estretes es cataloguen com a fiords.
Solen ser de gran importància econòmica i estratègica per a un país, ja que són els llocs ideals per a la
construcció de ports.
Terme geogràfic que designa una escotadura del litoral marítim per la qual ocorre una certa penetració del
mar en el territori d'un país, de tal sort que no constitueix ni una simple curvatura de la costa ni un espai
marítim entre dos continents o dues illes.
En l'Art. 7 de la Convenció sobre Mar Territorial, celebrada en Ginebra en 1958, es defineix a la badia
como tota escotadura de la costa ben determinada per la penetració de terra endins en relació amb
l'amplària de la boca es tal, que conté aigües voltades per la costa i constitueix mes que una simple inflexió
d'aquesta.
L'escotadura no es considera, no obstant això, com una badia si la seva superfície no és igual o superior a
la d'un semicercle que tingui per diàmetre la boca de aquesta escotadura.
Si la distància entre les línies de baixamar dels punts naturals d'entrada a la badia no excedeix vint-i-quatre
milles, les aigües així tancades es conceptuen com a aigües interiors.
badia amb barra
Badia que te una barra a la seva entrada, o en la que no més es pot entrar amb la marea alta.
badia d'abrasió
Petita badia o incisió de la costa, produïda en els llocs més febles de la costa per l'acció de la rompent.
badia d’abric
Entrada de la mar en la costa, d’extensió considerable, que pot servir d’abric a les embarcacions.
badia franca
Badia que no te ni baixos ni barra en el seu embocament, o aquella en la que es pot entrar en qualsevol
temps.
badia històrica
Les badies històriques són aquelles sobre les quals l'estat costaner ha reclamat i exercit jurisdicció, i la
mateixa ha estat acceptada per altres estats.
No necessita coincidir la definició de badia històrica amb la de badia continguda en la "Convenció de les
Nacions Unides sobre el Dret del Mar".
Terme emprat per designar un espai marítim de gran extensió comprès en una escotadura del litoral, que
no constitueix segons les regles usuals una badia interna, això és,una part de les aigües interiors o del mar
territorial de l'estat riberenc, però sobre el qual, bé per l'especial configuració geogràfica, bé per l'ús o per
les necessitats de l'estat respectiu, o bé per tot això, s'ha d'exercir sobirania plena sense cap restricció o
impediment.

En aquests casos, aquest espai marítim pertany completament a l'estat del litoral, i forma part del seu
territori.
La zona d'aigües territorials es deu començar a partir de la línia que uneix els punts mes avançats de les
gargamelles de la badia històrica, Golf de Califòrnia o Mar de Cortès reuneix tots els elements per ser
considerat com a golf històric o mar interior, es podria agregar a més l'argument de la dependència
ecològica d'aquest mar respecte al territori.
badia oberta
És la badia desabrigada i sense defensa per als vaixells que fondegin en ella.
badia oberta
Badia similar a l’albufera però amb grans obertures entre les illes que la protegeixen.
badia tancada
Badia que ofereix bon resguard a les embarcacions, en cas de temporal.
badil
Paleta de ferro o un altre material per remoure o recollir les brases i la cendra de xemeneies
badil
Art de pesca consistent en una borsa de xarxa amb ploms en la part inferior i la boca cosida a un marc
rectangular de ferro, amb mànec de fusta per a agafar-lo, s’usa per a agafar gambetes.
badina
Racó d’aigua embassada, toll gran, llacuna.
baf
Nom que es dóna a la xarxa de malla més estreta dels dos tipus que s’empren en el sardinal.
BAF
Acrònim de l'anglès “Bunker Adjustment Factor”. = Factor de ajuste.
baf d’aire
Vent lleu i variable, la velocitat del qual està compresa entre 3 i 5 nusos.
bafa
Al país valencià, vent molt suau.
bafarol
Vent tot just perceptible.
bafolina
Al país valencià, vent mudable de la mar.
bafor
Al país valencià, nau que es mou per la força del vapor de l’aigua condensat.
baga
Nus o llaçada en què un dels caps de la corda, del cordó, etc., no és fet passar del tot i forma com un ull o
una anella per on pot passar una altra corda, un altre cordó, etc.
Una baga pot tenir una o més de les següents funcionalitats:
• Subjecció. És l'ús més comú d'una baga, té per finalitat subjectar un objecte o unir dos o més
entenimentades.
Pot ser sujecció entre una corda i un objecte o sujecció entre dos o més entenimentades.
• Canvi de forma. Les bagues s'empren també per canviar la propietat comuna d'una corda permetent que
aquesta tingui un llaç, tingui un nus per a suport, escurci la corda o adquireixi una forma útil que no
necessàriament està destinada a subjectar alguna cosa.
Dins d'aquesta funcionalitat es troben els llaços decoratius l'única fi dels quals és estètic.
L'efectiva funció del llaç pot ser directament afectada pel material intern i extern de la corda així com per
les condicions d'aquesta.

aga
Anella per a passar-hi o aguantar una barra, una lleva, per a articular dues peces mòbils d’un mecanisme.
baga
Malla solta o a l’aire que es deixa en la vora un pany de xarxa per empalmar la tira que s’està teixint.
baga d’una cadena
Sinònim de baula d’una cadena.
baga d’una xarxa
Llaçada de fil que es fa al ajuntar les xarxes d’un pany de xarxa.
baga escorredora
Anella formada per un cap doblegat que passa per dins d’una altra anella, de manera que estirant o
afluixant el cap s’estreny o eixampla la baga.
baga de ferreteria
Peça de ferreteria proveïda d’una anella, tancada o oberta, muntada a l’extrem d’una tija roscada, la qual
permet la seva fixació, sobretot a la fusta.
baga forta
La part d'un palangre formada per una corda proveïda de plom i bressolada amb els hams corresponents.
Per un extrem va unida a la sirga, i per l'altre al cuot.
La baga forta fondeja part del palangre en el fons de mar mentre es pesca.
baga metàl·lica
Anella metàl·lica proveïda d'una espiga, roscada o no, que permet fixar-la, especialment a la fusta.
Quan la baga és mig closa és una baga oberta.
La baga també s'anomena, armella.
baga oberta
Anella metàl·lica proveïda d’una espiga, roscada o no, que permet fixar-la, especialment a la fusta.
Quan la baga és mig closa és una baga oberta.
Sinònim armella oberta.
baga rodona
Calada d’ormeig fent corba closa.
La filera de suros flotants damunt el mar té la forma de ferradura.
En ambdós extrems figuren un parell de galls amb bandereta blanca.
baga tancada
Anella metàl·lica proveïda d’una espiga, roscada o no, que permet fixar-la, especialment a la fusta.
Quan la baga és closa és una baga tancada.
baga volant
És la part d'un palangre formada per una corda proveïda de bressolades i hams.
Per un extrem va unida a la sirga i per l'altre al cuot.
Se’n diu “volant” perquè queda a la mercè del corrent del mar.
bagala
Vaixell àrab, comú en el segle XIX amb un port de entre de entre 100 a 400 tones.
La popa del codast era recta, amb una gran rufa, molt alterosa i finament decorada com els navilis del s.
XVIII.
De proa rasa i gran llançament.
El folre i les quadernes eren del sistema de construcció europeu.
Arborava dos pals, en major en el centre, hissant gran veles trapezoïdals en ambdós, sense rissos, ni
maniobra per carregar-les en cas de vents forts eren substituïdes per altres més petites.

Es de bona marxa i fàcil govern, armaven canons en la coberta, apropiada per incursions pirates, pel que
ve esser emprat com a cors i tràfic d’esclaus.
La bagala actual es de menor port que l’antiga arborava dos pal sencer amb veles quadres creuades en
els dos pals i és emprada en la navegació costanera per els mars Rojo i Índic, des de l’istme de Suez fins
el cap Comorin.
bagarella
Nansa petita que s’utilitza per la pesca fluvial.
bagarí
Remer lluiré assalariat, que bogava en les galeres a diferencia dels galiot o forçats.
bagatge
Nom que sol donar-se als equipatges de la tripulació i guarnició del vaixell.
baguejar
Calar palangres o armellades fent ziga-zagues.
baguerot
Forat que queda entre la vora de la xarxa i la ralinga, limitat per dues lligades contigües.
baguío
Huracà semblat a un cicló, amb gradient de pressions molt elevat, freqüent en el mar de Xina i en
l'arxipèlag filipí en l'època dels monsons.
Rep el nom d’una localitat del mateix nom, en Luzón, Filipines.
bai-u
Pluges ciclòniques de la primària d’estiu al Japó, al temps de madurar les prunes i de trasplantar l’arròs.
baiard
Un baiard és un aparell per a transportar pesos que té dues barres llargues unides per diferents travessers
que formen una plataforma.
Es porta entre dues persones: una aixeca els caps del davant de les barres i l’altra els del darrere, s’usa
per transportar-hi les xarxes de pesca a terra, persones, materials de construcció i altres objectes.
Serveix per a portar l'ormeig de l'art a bord quan es va a llançar-lo.
baiard
Espècie de xevira per a portar les xarxes plegades a terra.
baiardada
Càrrega que es pot transportar d'una vegada en un baiard.
baibacoa
Nom que en Guayaquil donaven els marins de les jangades a la taula sobre les cinc, set o nou peces que
formen la balsa.
baidar
Se’n diu baidar a la barca o canoa de la costa Nord de Sibèria i particularment del Nord-oest Amèrica.
El baidar es construeix amb pells de vaques marins cosides amb nervis del mateix.
La seva forma se sosté interiorment per una armadura o esquelet de fusta compost de quadernes,
palmejares i baus trincats també amb nervis.
Els baldessis són plans encara que fins en les seves extremitats i estan molt untats d'oli per a la bona
conservació de les pells.
Tenen de llarg de 10 a 20 peus segons el nombre de escotilles o forats circulars que hagin de contenir i
que mai passen de tres.
Aquestes escotilles s'obren en la part superior amb l'objecte de col·locar-ne un home en cadascuna
assegut a pla amb les cames estirades i el cos sobre coberta des de la cintura per a dalt.
Cada tripulant es posa una camisa feta de bufeta la qual lliga primer al voltant de la braçola de la escotilla.
Després la hi subjecta al coll i punys amb el que vénen a quedar formant un sol cos amb l'embarcació que
és insubmergible i s'atreveixen així algunes vegades a atacar a les balenes.

Els baidars disposats per a la pesca de la llúdria tenen una sola escotilla.
baidarka
Pel seu disseny, el "iqyax" como denominaven els aleutians a les baidarkes, són considerades les més
perfectes que van realitzar els constructors àrtics.
És un caiac esquimal amb algunes modificacions en el seu disseny, per respondre a les condicions que es
presenten a la zona on van ser emprades.
Aquestes embarcacions, que podien ser d'una, dos o tres places, variant la seva longitud entre 5,30 m. la
monoplaça i 6.60 m. la biplaça i 7,56 m. la triple, va ser creada per navegar durant tot l'any, a favor o en
contra de les marees, en zones de forts vents i al mig d'ones de mida considerable.
Avui en dia, es desconeixen moltes característiques dels antics “iqyax”, que s'estan reconstruint a partir de
restes d'embarcacions trobades, de dibuixos antics, d'escrits i de relats orals.
Les illes Aleutians són escombrades per vents constants, per aquest motiu, les baidarkes eren construïts
de manera que sobresortissin molt poc del mar, a fi que el vent els afectés el menys possible.
Una de les característiques que va cridar l'atenció als primers navegants que van arribar a aquestes illes
era la rapidesa que desenvolupaven aquests bots; es coneixen escrits que relaten com des dels velers
observaven als “iqyax” navegar contra corrent i mantenir-se sense dificultat alhora d'aquests.
Aquest fet estava motivat per les característiques de l'embarcació, però també, per la tècnica de rem i la
fortalesa física que distingia aquests homes.
Un estudi realitzat sobre l'húmer d'un caçador “aleut”, demostra que posseïa una musculatura als braços
molt superior als d'un ésser humà normal; a més d'això, la seva circulació sanguínia i la seva capacitat
pulmonar estaven molt adaptades al tipus d'exercici que desenvolupaven.
És en cas de destacar també una altra de les particularitats que té aquesta embarcació: la flexibilitat, que
s'aconseguia dividint la quilla en tres peces, les regales limitaven aquesta elasticitat, part de la qual era
conseqüència també de les peces de vori que incrustaven a la carcassa interior de fusta.
Semblen que dins del vaixell col·locaven dues pedres, una a proa i una altra a popa, mogudes a
conveniència perquè la seva posició variés la flexió del caiac.
Aquest vinclament, que en principi pot semblar negatiu, es creu que feia que el bot fos més còmode per al
caiaquista i més ràpid per navegar entre les ones.
Quant a la seva aparença, és molt curiosa la forma bífida de la seva proa, que pot ser oberta o tancada.
El tipus de proa oberta va deixar de realitzar-se després de l'arribada dels russos i no se sap certament
quins beneficis podia tenir per a la navegació aquest disseny bífid, si era simplement qüestió estètica o el
que pretenia era assemblar-se a la forma d'una llúdria marina.
El cert és que aquest tipus de proa, tancada i corbada cap a dalt a dues llengües, és un senyal d'identitat
inequívoca de les baidarkes.
La popa de la majoria de les embarcacions àrtiques mantenien, en general, una certa simetria amb la proa;
en el cas del “iqyax” és diferent, rematant amb un tall brusc i pla que, pel que sembla, afavoreix la velocitat.
baiona
Rem de pala acassolada, emplaçat en el codast d’algunes embarcacions menors per fer de timó i, a més,
de serveix de propulsor.
baioneta
En els telers de fer xarxa, cada una de les peces d’acer, en forma de l’arma d’aquest nom, que trenen la
malla de les broques.
baix
Agulla, roca o banc l'existència del qual o posició n resulta dubtosa o representa una nota d'advertiment en
una carta.
baix
Es denomina baix a un banc o massa de sorra o roca conformat per dipòsits en zones costaneres sobre el
fons del mar, de resultes de la qual cosa el nivell del jaç marí s'eleva fins a nivells molt propers a la
superfície del mar.
Els baixos representen un important perill per a la navegació, ja que pot resultar en l'avarament de naus o
a impedir la navegació a través dels mateixos.
Depenent de la seva extensió, elevació, tipus i forma se'ls donen diferents denominacions, com per
exemple: bancs, farallons o barres.
En Sud i Centre Amèrica, el terme de vegades s'utilitza per extensió per designar terrenys baixos, de gran
superfície, drenats i fèrtils, en els quals es pot realitzar activitats agrícoles.

aix
A una altura poc considerable.
baix
Se’n diu del que està en un nivell inferior respecte d'una altra cosa de la mateixa espècie.
baix
Que és d’una alçària petita, inferior a l’ordinària.
baix bordo
Antigament es deia del vaixell de guerra de poc port i també de tot aquell amb la borda a escassa altura de
la línia de flotació.
baix d’esculls
Roca sotaiguada en el mar, quasi a flor d'aigua, on fàcilment poden topar les embarcacions que li
passen per damunt, l’existència del qual o posició resulta dubtosa o representa una nota d’advertiment en
una carta.
baix de fora
Baix separat de la costa.
baix fons
Terme aplicat a l'àrea d'expansió de bancs de material no consolidat o zones d'aigües succintes.
Sinònim aigües profundes.
baix fons
Espai de mar en que la quantitat d’aigua es molt petita que només permet el pas a embarcacions de poc
calat.
baix independent
Baix que es troba sol o aïllat en mig del mar.
baix interior
Baix format per les marees entrants i sortints al mig d’un canal, d’una albufera o al cap de l’estuari d’una
gola.
baix pla
Se’n diu del fons de la mar pla i de escassa profunditat així con del litoral que te planícies en el seu litoral.
baix marí
Elevació del fons marí, de superfície generalment plana, que constitueix un perill per a la navegació a
causa de la seva escassa profunditat.
baix submarí
Sinònim de baix marí.
baixa
Dit de certes magnituds, com la temperatura, la pressió o la freqüència, que tenen un valor inferior a
l’ordinari.
baixa
Acció de descendir a un nivell inferior.
baixa
Sinònim de borrasca, de depressió.
És l'oposat a alta.
baixa càlida
Depressió més calenta que l'aire que l'envolta en els mateixos nivells atmosfèrics.

Sinònim depressió càlida.
baixa càlida tèrmica
Té un centre de baixa pressió al costat del sòl, el que desapareix ja en els 2 o 3 Km. d'altura.
Més amunt es troba una alta que s'intensifica amb l'altura i abasta gairebé tota la troposfera.
Això es deu a la presència d'aire calent en tots els nivells de la columna vertical central.
Els vents de la baixa tèrmica disminueixen amb l'altura fins que es fan nuls en el nivell on les superfícies
isobàriques es fan horitzontals.
Més amunt, comencen a augmentar novament, ja que s'incrementen els pendents de les superfícies
isobàriques.
Entre el sòl i el nivell en què desapareix la baixa es distingeix ascens d'aire i per damunt existeix
subsidència.
Es forma en zones continentals càlides i solen tenir dins de si, temps bo i poca nuvolositat.
baixa del monsó
Depressió situada sobre el continent en l'estiu i sobre l'oceà a al hivern en les regions monsòniques.
baixa del vaixell en la matrícula
Es produirà per les següents causes:
• Per in navegabilitat definitiva o pèrdua total, comprovada i declarada per l'Administració marítima
competent.
• Per presumpció fundada de pèrdua, després de transcorregut un any des de l'última notícia del vaixell.
• Per desballestament acordat d'ofici o a instància dels interessats.
En aquest segon cas s'exigirà la prèvia cancel·lació de càrregues o el fiançament del import del deute.
• Per registre definitiu del vaixell en l'estranger, sense perjudici del previst en l'article 157 d'aquesta Llei.
• Per desaparició dels requisits exigits en aquesta Llei per a obtenir la matrícula.
baixa freda
Una baixa freda és un centre de baixa pressió en superfície, que per efecte d'aire fred present en la seva
columna vertical central, els espessors es redueixen pel que la baixa s'intensifica amb l'altura.
Aquesta baixa posseeix ascens d'aire en el seu centre amb convergència horitzontal en capes baixes i
divergència horitzontal en els nivells alts.
Està associada a nuvolositat en tots els nivells i gairebé sempre amb mal temps i precipitacions.
El pendent de les superfícies isobàriques augmenta amb l'altura, pel que també s'incrementa la velocitat
del vent
Sinònim depressió freda.
baixa freda dinàmica
És un centre de baixa pressió en superfície, que per efecte d'aire fred present en la seva columna vertical
central els espessors es redueixen, per la qual cosa la baixa s'intensifica amb l'altura.
Aquesta baixa posseeix ascens d'aire en el seu centre amb convergència horitzontal en capes baixes i
divergència horitzontal en els nivells alts.
Està associada a nuvolositat en tots els nivells i gairebé sempre amb mal temps i precipitacions.
El pendent de les superfícies isobàriques augmenta amb l'altura, per la qual cosa també s'incrementa la
velocitat del vent.
baixa isal·lobàrica
Sistema tancat de isal·lòbares que envolten una regió de descens màxim de la pressió en un interval de
temps donat.
baixa la marea
Se’n diu quan la mar està en les hores del reflux.
baixa línia
Fil o filament que uneix la braçola de la línia o al fil de pescar.
baixa medica
Document firmat per un metge de un vaixell o de una drassana, per la curació o l’hospitalització d’un
treballador, malat o accidentat.

aixa orogràfica
Es coneix també com depressió de sotavent, perquè apareix en aquest vessant respecte del flux en que el
seu sí neix a causa de l'efecte hidrodinàmic de l'obstacle.
Aquest procés es desenvolupa quan el flux enfronta un relleu d'amplària no inferior a 100 km i sempre que
aquell no condueixi aire tan inestable com per a disparar-se en la vertical.
baixa polar
Una baixa polar és un sistema de baixes pressions de petita escala i breu vida, que es localitza a les àrees
oceàniques com a producte del front polar en tots dos hemisferis.
Aquests sistemes tenen una amplitud horitzontal inferior als 1.000 km i duren amb prou feines un parell de
dies.
Són part de la classe més gran de sistemes atmosfèrics de meso escala.
Les baixes polars poden ser difícils de detectar usant els informes atmosfèrics convencionals i són de gran
perill per a les operacions en latituds altes, afectant a la navegació i a les plataformes de gas i petroli.
Les baixes polars han rebut molts altres termes, com a núvol en coma, meso cicló, vèrtex polar meso
escalar, huracà Àrtic, baixa Àrtica i depressió d'aire fred.
Actualment, aquest terme es reserva per als sistemes més vigorosos que tenen vents prop de la superfície
amb força de galerna (17 m/s).
Les baixes polars van ser identificades originalment per mitjà de les imatges dels satèl·lits meteorològics
que van entrar en funcionament durant els anys 60, els quals van revelar molts vòrtex de núvols de petita
escala en altes latituds.
Les baixes polars més actives es localitzen sobre certes àrees lliures de gel en o prop de l'Àrtic durant el
hivern, com el Mar de Noruega, mar de Barents, Mar de Japó i Golf d'Alaska.
Les baixes polars es dissipen ràpidament quan entren en terra.
Els sistemes antàrtics tenen a ser més febles que els sistemes de l'hemisferi nord, atès que les diferències
de temperatura entre aire i mar al voltant del continent són generalment més petites.
No obstant això, es poden trobar baixes polars molt vigoroses en l'Oceà Glacial Antàrtic.
Les baixes polars poden tenir un ampli espectre de núvols en les imatges de satèl·lit, però només s'han
identificat dues grans categories.
La primera és la característica "espiraliforme" consistent en un nombre de bandes nuvoloses embolicant el
centre de la baixa pressió.
Algunes baixes polars tenen en les imatges de satèl·lit l'aparença de ciclons tropicals, amb profunds núvols
turmentoses envoltant a el “ull” lliure de núvols, que ha permès l'augment de l'ús del terme "huracà Àrtic"
per descriure algunes de les baixes polars més actives.
Aquests sistemes són normalment més profunds a causa de l'aire polar.
La segona característica és la "forma de coma" que es troba més freqüentment en els sistemes propers al
capdavant polar.
Les baixes polars es formen per diferents motius, i s'observa un espectre de sistemes en les imatges per
satèl·lit.
Algunes baixes polars es desenvolupen a causa del gradient de temperatura horitzontal, a través d'una
inestabilitat baroclínica, i poden tenir l'aparença de petites depressions frontals.
En l'altre extrem estan les baixes polars amb extensos cumulonimbus, que s'associen freqüentment amb
borses d'aire fred en les capes mitjana i alta de la troposfera.
Les baixes polars són difícils de predir i l'habitual és pronosticar en un marge inferior a 6 hores.
Els models de predicció numèrics solament serveixen per representar a aquests sistemes en resolució
vertical i horitzontal.
baixa pressió tèrmica
Massa d’aire que s’estén per una zona molt gran amb vents forts que circulen al revés del rellotge en
l’hemisferi nord i en el sentit del rellotge en el sud, on la pressió té el valor inferior als 1.013 hPa.
Un àrea de baixa pressió, o una borrasca, és una regió on la pressió atmosfèrica és més baixa que l'aire
circumdant.
Les tempestes tropicals, ciclons extratropicals, i els ciclons polars i àrtics, reben el nom de cèl·lules de
baixa pressió, especialment en comunitats angloparlants.
Les borrasques s'associen normalment amb vents forts i elevació atmosfèrica.
Aquesta elevació sol produir cel cobert, a causa del gradient tèrmic quan l'aire se satura.
Així, les borrasques solen portar cels nuvolosos o coberts, que poden minimitzar la temperatura diürna tant
a l'estiu com al hivern.
Això es produeix per l'entrada de menys radiació solar de radiació d'ona curta i temperatures més baixes,
ja que els núvols reflecteixen la llum solar.

De nit, l'efecte d'absorció dels núvols en l'ona llarga, com la calor de la superfície, permet que les
temperatures diürnes siguin més fresques en totes les estacions de l'any.
Climatològicament, les borrasques es formen en la zona de convergència intertropical (ITCZ per les seves
sigles en anglès), com part de la circulació de la cèl·lula de Hadley.
Molts dels boscos de pluviselva o Bosc tropical plujós estan associats amb aquests sistemes climatològics
de baixa pressió.
Les borrasques frontals són un fenomen de la zona temperada, i es desenvolupen al llarg de fronts polars
com resultat de la interacció entre el masses d'aire fred i calent.
Les borrasques tèrmiques també es formen en zones com la Vall de la Mort com resultat de la intensa
calor acomiadat des de la superfície; són molt més petites en extensió geogràfica que els fronts de
convergència o les borrasques frontals.
Els sistemes de baixa pressió en superfície tendiran a ser petits en àrea i tenir vents en superfície més
fortes que un sistema anticiclònic, a causa de la fricció en superfície, al gradient baromètric, força
centrífuga i efecte Coriolis que controlen la circulació.
En els deserts, l'absència d'humitat i plantes en superfície que normalment proporcionarien refrigeració
(per evaporació) pot dur a un augment ràpid i intens de la calor solar en les capes baixes de l'aire.
L'aire calent és menys dens que l'aire fred de al voltant.
Això, combinat amb l'elevació d'aire calent, resulta en una borrasca aïllada, anomenada baixa termal.
baixa subpolar
Depressió d'origen primordialment dinàmic situada en latituds subpolars i atribuïda a aquest efecte
hidrodinàmic de l'obstacle exercit, a gran escala, sobre el flux general de l'oest per un relleu sinòptic.
Així, doncs, es tracta de depressions de sotavent de gegantesques dimensions.
baixa tancada
Àrea de baixa pressió amb un centre distingit de circulació ciclònica que està tancat per una o més
isòbares o corbes d'altura.
El terme normalment s'usa per a distingir un àrea de baixa pressió en altura, d'una baixa pressió en forma
de tàlveg.
Normalment les baixes tancades en altura estan, parcial o completament, separades del corrent principal
del W i d'aquesta manera es mouen lentament.
baixa tèrmica
El qualificatiu al·ludeix al mecanisme, consistent en un escalfament intens, que dilata l'aire, redueix la seva
densitat i provoca l'ascens; atès que la capacitat d'evacuació de la divergència que corona la depressió
supera la d'alimentació per la convergència de superfície, frenada per intens fregament, es produeix en la
vertical un buit relatiu, amb descens de pressió.
Aquestes depressions, freturoses d'estructura frontal, es formen, preferentment, durant l'estiu, en
penínsules i illes.
baixada
Es una superfície inclinada sense singularitats, compost en principi per sediments, a la base d'un talús
empinat.
baixada
Vessant suau, al peu d’un relleu, format per la reunió d’una sèrie de cons al·luvials.
baixada costanera
Superfície inclinada sense singularitats, compost en principi per sediments, en la base d’un talús coster.
baixada d’antena
Conductor que uneix la part alta d’una antena amb l’emissor o receptor radioelèctric.
baixamar
El nivell més baix aconseguit en un punt determinat per la superfície de l'aigua en el curs d'un període
d’oscil·lació de la marea.
També anomenat "low tide".
baixamar
Nivell mínim de la superfície de l’aigua de la mar per les atraccions de la lluna o el sol en un dia qualsevol.

La altura de l’aigua en la baixamar ve determinada per la fórmula: Sc + U (1,18 + C) en la que Sc és la
sonda inscrita en la carta nàutica; U, la unitat d’altura, i C, el coeficient de la marea; les dos últimes dades
venen reflectides en l’Almanac Nàutic.
baixamar
Moment que es produeix la marea baixa.
baixamar alta
La més alta de les dues baixamars de qualsevol dia de marea.
baixamar astronòmica més baixa
La marea més baixa que pot ocórrer en condicions meteorològiques normals i en qualsevol condició
astronòmica.
baixamar baixa
La més baixa de les dues baixamars de qualsevol dia de marea.
baixamar baixa mitjana
Altura mitjana de les baixamars baixes durant un període d’un determinat nombre d’anys.
baixamar de marees vives ordinàries
Mitjana de les baixamars de les marees vives habituals.
baixamar de quadratures tròpiques
Baixamar més alta de les marees tròpiques.
baixamar de sizígies
Altura mitja que arriben a les baixamars en els dies de lluna plena i lluna nova.
baixamar de sizígies de la Índia
Nivell de referència arbitrari que correspon més o menys al nivell mig de la baixamar més baixa de les
marees de sizígies, originalment va ser utilitzat en aigües que envolten l’Índia.
També es denomina "Indian tide plane".
baixamar de sizígies tròpiques
Baixamar mes baixa de les marees tròpiques.
baixamar doble
Baixamar composta per dos valors mínims de l’altura de l’aigua, separats per un desnivell relativament poc
important.
baixamar equinoccial
Nivell de la baixamar durant un equinocci.
baixamar equinoccial
Pla zero o de referència utilitzat normalment en els mapes hidrogràfics de França, Espanya i Grècia.
baixamar escorada
Màxima baixamar registrada en un llarg període de temps, a les cartes nàutiques espanyoles la sonda
carta ve donada per aquesta baixamar.
La sonda indicada en les cartes (datum o nivell de reducció sondes) espanyoles estan referides a la
baixamar escorada, o nivell més baix registrat que ha aconseguit l'aigua en qualsevol època, que
correspondrà amb alguna marea de sizígia equinoccial en la qual, a més, coincideixi una situació
especialment favorable per produir marees extraordinàries com que el Sol i la Lluna estiguin a menor
distància de la Terra per trobar-se la Terra i la Lluna en els seus respectius perigeus.
baixamar inferior
Baixamar que arriba a un major descens que les dues que poden presentar durant el dia quan existeixin
marees mixtes.

aixamar inferior diària
La més baixa de les dues baixamars que ocorren durant un dia de marea si preval la desigualtat diürna.
baixamar internacional
Datum proposat per l’Oficina Hidrogràfica Internacional que es defineix com «Un pla tan baix que la marea
rares vegades descendeixi sota ell».
baixamar màxima viva equinoccial
Baixamar que es produeix en època de marees vives durant un equinocci, i que és la més baixa de les
baixamars anuals.
baixamar més baixa
Altura mínima del nivell del mar arribat per la baixamar de sizígies, coincidint amb el perigeu en una
localitat durant un cicle de Metón.
baixamar mínima mitjana
Altura mitjana de les baixamars baixes durant un període d’un determinat nombre d’anys.
baixamar mitja inferior
Terme mig d’altura de la baixamar més baixa de cada dia.
baixamar mitjana
Altura terme mitjà de les baixamars en un període de 19 anys.
Per a períodes d'observacions més curts, s'apliquen correccions per a eliminar variacions conegudes i
reduir el resultat a l'equivalent d'un valor mig de 19 anys.
On el tipus de marea és semidiürn o mixt, s'inclouen en el terme mitjà les altures de totes les baixamars,
però si és de gran influència diürna es consideren només les baixamars inferiors.
baixamar superior diària
La més alta de les dues baixamars que ocorren durant un dia de marea si preval la desigualtat diürna.
baixamar viva
Baixamar que es produeix en la marea viva.
baixamar viva índica
Nivell aproximat de les baixamars mínimes mitjanes a les marees vives utilitzat principalment a l’oceà Índic
i al llarg de la costa est d’Àsia.
baixamar viva mitjana
Altura mitjana de les baixamars mínimes en condicions de marea viva.
baixament
Acció o l’efecte de baixar.
baixar
Anar de dalt a baix, d’un punt a un altre de situat a un nivell més baix.
baixar
Navegar d’un rumb del segon o del tercer quadrant en l’hemisferi nord, i de primer o quart en l’hemisferi
sud.
baixar
Tornar la barca cap a terra.
S'entén «baixar d'en fora».
baixar a badia
Sortir de l’arsenal i fondejar en una badia un vaixell, ja ben armat o prompte per a fer-se a la mar, o bé
encara desaparellat.
baixar d’en fora

Tornar cap a terra.
baixar en latitud
Disminuir de latitud, o navegar del segon al tercer quadrants en l’hemisferi boreal: i del primer al quart en
l’hemisferi austral.
baixar l’àncora
Baixar-la de la seva posició de trinca i deixar-la sobre el capó i botes de la ungla, més o menys prop de la
superfície de l'aigua, això pel que respecte a les de cep; quant a les de palesa, és simplement baixar-les
una mica de l’escobenc perquè puguin fondejar sense entrebancs.
baixar la barca
Entre mariners, tornar la barca a terra.
baixar la costa
Ser més baixa la costa en alguns dels seus punts amb respecte a la seva rodalia.
baixar la marea
Se’n diu d’aquesta quan es troba en el seu moviment de descens.
baixes latituds
Les latituds més immediates a l’equador, o que baixen de la meitat del quadrant.
baixes pressions
S’origina per ondulacions de la superfície de discontinuïtat termodinàmica front que separa dues masses
d’aire contigües, una calenta i altra freda, aquestes ondulacions semblen ser un reflex, en superfície, de
les ondulacions del corrent “jet stream” que circula per la tropopausa, solen agrupar-se en sèries de tres o
quatre membres i avancen, al llarg del front que es formen, d’oest a est, al seu pas l’atmosfera sofreix una
agitació particular, el vent és molt variable, així com la nuvolositat i les precipitacions, que refermen al pas
d’ambdós fronts, el calent i el fred, les borrasques afecten sobretot a la façana occidental dels continents,
propiciant-los el tipus de clima oceànic, altament humit i de gran suavitat tèrmica.
baixes pressions equatorials
Zona en la qual freqüentment es formen borrasques tèrmiques en la zona de convergència intertropical.
Resulta preferible el qualificatiu de intertropicals, ja que aquestes àrees no tenen sempre per eix la línia
equinoccial; aquesta compleix aquest paper al gener, però queda enrere en l'estiu boreal, amb màxim
desplaçament al juliol, quan les baixes pressions migren cap al nord una desena de graus i, de vegades,
més.
Coneguts internacionalment com “doldrums”, no es tracta d'espais de calma estricta, coneixen una
circulació horitzontal molt feble, amb gradients horitzontals de pressió pràcticament menyspreables.
baixes pressions polars
Zona en la qual freqüentment es formen borrasques dinàmiques en el front polar.
baixos fons
És ben conegut pels navegants que el vaixell navega en una depressió creada pel mateix formant un tren
d'ones; les divergents de proa i de popa i les transversals.
Al navegar el vaixell en aigües de poca profunditat es produeixen desequilibris de pressió que alteren el
patró de les línies de flux, que formen ones majors a les quals es produeixen a grans profunditats.
Si un vaixell passa d'aigües profundes a poc profundes navegant a velocitat constant, a nombres de
“froude” de la profunditat inferiors a un, la direcció de propagació d'ones canvia i es produeix un bloqueig
en la generació d'ones que fa que la resistència per formació d'ones creixi d'una manera important.
En els fenòmens d'aigües succintes o baixos fons, el nombre de “froude” de la profunditat “Fnh” juga el
mateix paper que el numero de “match” en aerodinàmica, de manera que quan Fnh = 1 (valor crític), actua
com una barrera del so, de forma tal que en teoria es prevegi un enfonsament infinit per a aquest valor.
No obstant això, els estudis amb models demostren que en les proximitats d'aquest punt es produeix un
fort enfonsament i una considerable ona de proa, on el tren d'ones divergents del vaixell s'obre fins a
gairebé els 90º.
Per a embarcacions navegant a Fnh > 1.0 (rang supercrític), desapareix el tren d'ones transversals.

Entrant en aigües succintes ens adonarem per un augment de l'ona de proa, al seu torn l'energia gastada
pel vaixell a produir aquestes majors ones es tradueix en una pèrdua d'energia que redueix la seva
velocitat, a més que els filetes líquids que arriben a la popa en forma restringida, redueixen l'eficiència de
l'hèlix en proporció a la seva velocitat.
S'adverteix també una reacció més lenta del vaixell a la maniobra, amb el corresponent increment del
diàmetre de gir i increment de la distància de parada.
Així mateix, les zones de navegació en rades, vies d'accés a ports, canals o rius navegables, estan
sotmesos a un aporti continu de sediments que acaben dipositant-se en el fons limitant la profunditat del
lloc.
Aquests sediments poden ser de material d'al·luvió del riu, residus urbans i industrials i altres materials
aportats pel mar, classificats en dos grups:
Materials cohesius:
• Tendents a la floculació creant flocs per agrupació a causa de l'atracció entre les partícules, càrrega
iònica etc.
Materials no cohesius:
• Com la sorra que precipiten més ràpidament, creant una capa plàstica superficial del fons.
En funció de la distribució d'aquests sediments pot quedar reduïda la capacitat de navegació en la zona,
bé per l'acció de corrents, gradient tèrmic o bé per la pròpia navegació.
Doncs com sabem el vaixell al navegar determina un camp de pressió, amb sobrepressions en proa i en
popa i depressió sota la quilla, que depenent de la consistència del fons pot alterar considerablement la
seva distribució, augmentant la dispersió i posterior floculació.
S'ha de tenir en compte a més, que alguna d'aquestes zones de navegació són especialment propenses a
la creació de capes de fluid de diferent densitat, donant lloc a l'aparició d'ones internes en el límit de
separació d'ambdós líquids.
baixos xacolosos
Núvols baixos indicadors del xaloc.
baixura
Llocs de baixa altura d’aigua.
bala
Fardell d’una mercaderia atapeïda o premsada i encordada o lligada amb fleixos o filferros.
bala
Plom que sola el gall en la pesca de palangre.
bala
Projectil de plom, ferro o altre material de diferents formes i mides, tirats per les armes de foc.
bala d’escandall
Plom de forma troncocònica subjecte a l’extrem d’una corda prima, que s’usa per determinar la profunditat
de la mar en un lloc determinat.
bala de cadena
Composició de dues bales unides per mig d’una barra o d’una cadena de ferro, i és la qual comunament
se’n diu palanqueta a l’espanyola.
bala de foc
La inventada per Norton a mitjans del segle XIX es una bala de fusell de gran calibre, que sota una coberta
de plom tanca altre de vidre plena de un misto incendiari, servia per incendiar l’arboradura, eixàrcia i veles
del vaixells.
bala de metralla
Bala que servia per omplir els antics bots de metralla.
bala de palanqueta
Les bales de palanqueta eren similars a les bales d’enramada amb la diferencia que la de ésser unides per
una barra en lloc de la cadena.

ala del palangre
Plom que està situat sota el gall en la pesca de palangre.
bala enramada
Consta de dues mitges bales unides per mitjà d’una barra o cadena de ferro, i és la coneguda amb el nom
de palanqueta a la francesa, també se’n diu enramada a la bala encadenada.
bala estavellada
Bala que es compon de quatre cascos que units, fan un cilindre del mateix diàmetre que la bala, i estan
entre si lligats per mitjà de cadenetes.
bala estrellada
Sinònim de bala estavellada.
bala incendiaria
Bala incendiària la preparada amb certs explosius per a fer foc al vaixell enemic.
bala lluminosa
Bala que preparada convenientment per a il·luminar un port o altre paratge que interessi descobrir a
l’enemic.
bala vermella
Bala que s’escalfava per endavant en fogó a propòsit, es dispara feta brasa a l’enemic per a incendiar-li.
balahú
El balahú és una embarcació petita construïda, de fusta, amb una capacitat per a quatre tripulants, ràpida,
usada generalment, per pescadors trinitaris i guaianes impulsats per motors fora de borda, encara que
algunes encara utilitzen rems denominats canaletes, les característiques mitjanes son d’uns de 6 metres
d'eslora, 1,50 metres de màniga i 1 de puntal.
Aquestes embarcacions estan dotades de vivers de dimensions i grandàries diferents, són construïdes
d’alumini ien alguns casos, utilitzen neveres velles a manera de caixes.
Per la conservació del producte utilitzen gel sec que els transportistes els porten el gel directament al port.
balahú
Goleta de veles àuriques pròpia de les Antilles i també usada en les costes de Biscaia.
balàm
Petita embarcació de buc rodó, amb les extremitats de proa i popa molt afilades, que s'empra en les zones
pantanoses de les desembocadures del Tigris i l'Èufrates.
La forma del buc és idèntica a la d'un cèlebre model de plata oposat en Ur, i que és el model d'embarcació
més antic conegut.
balanç
Moviment alternatiu que fa el vaixell inclinant-se cap a l'un i l'altre dels seus costats.
En el balanç hi ha tres termes:
• El període, l'amplitud i l'eix de gir longitudinal o eix tranquil.
• El període és el temps emprat pel vaixell entre l'instant que està inclinat a una banda i l'instant que està
inclinat a l'altra el mateix nombre de graus.
• El temps que triga a tornar a la seva posició inicial és el període doble o complet.
L'amplitud de l'oscil·lació és l'angle descrit en una oscil·lació simple, és a dir, el doble de l'angle que s'ha
escorat a una banda.
balanç absolut
El balanç absolut, que és el referit a la vertical veritable i el balanç relatiu, que és el referit a la
perpendicular al pendent mig de l'ona.
balanç calorífic
Balanç dels guanys o pèrdues de calor per a un lloc o sistema donat.
balanç comercial

Conjunt de les transaccions comercials realitzades per un país amb l'exterior, en un període determinat (un
any), consistents en la importacions i exportacions de mercaderies considerades en el seu conjunt,
exterioritzant-se el resultat de tres maneres distintes, conforme als resultats dels valors totals intercanviats,
a saber: balanç comercial anivellada (quan la importació i l'exportació s'equilibren), deficitària o favorable
(excés d'importació sobre exportació) i, favorables o amb superàvit (excés d'exportació sobre importació).
balanç curt i viu
Balanç que encara que sigui molt curt, el fa amb molta velocitat, pot ser per una mala construcció o per la
marejada curta i repetitiva, això pot ocasionar la ruptura de l’arboradura.
balanç d’ordenança
Balanç produït pels tres cops de mar seguits.
balanç d’un vaixell
Moviment d’oscil·lació transversal d’un vaixell que escora ara a una banda, ara a altra.
balanç de calor
Balanç dels guanys i de les pèrdues de calor en un lloc o en un sistema donat.
El balanç de calor o tèrmic és deduir per mitjà d'un mètode les calories que es generen en un ambient, ja
sigui per a la seva climatització o per a altra fi,és a dir quantes calories rep aquest lloc o genera i adaptarlo
a una fi determinada ja sigui per a determinar amb exactitud quantes frigories són necessàries per a
tenir un balanç adequat aquesta a necessitat requerida.
balanç de campana
Balanç que arriba a ser tan fort o inclinat que fa sonar la campana.
balanç descansat
Sinònim de balanç pausat.
balanç de l'energia
Equació que expressa la relació conservadora entre les diferents formes d'energia en un determinat
emplaçament, o en un sistema atmosfèric, en estat estacionari.
balanç de la radiació
En un nivell donat, diferència entre els fluxos de radiació (solar i terrestre) descendent i ascendent.
En la superfície d'un cos, diferència entre els fluxos de radiació (solar i terrestre) incident i reflectit o difús.
balanç de la radiació atmosfèrica
Distribució dels diferents components de la radiació atmosfèrica que són absorbits, reflectits, transmesos o
emesos per l'atmosfera.
balanç de la radiació en la superfície terrestre
Distribució de la radiació d'ones curtes i llargues en la superfície de la Terra: radiació absorbida per la
superfície terrestre (radiació solar i radiació terrestre descendent) i radiació emesa per la superfície.
balanç de la radiació solar
Diferència entre els valors de la radiació solar dirigida cap avall i cap amunt: flux net de la radiació solar.
balanç de la radiació terra atmosfera
Distribució de les diferents components de la radiació solar i terrestre que són absorbides, reflectides,
transmeses o emeses per la Terra i la seva atmosfera.
balanç de la radiació terrestre
Diferència entre els valors de la radiació terrestre dirigida cap amunt i cap avall; flux net de la radiació
terrestre.
balanç energètic planetari
Sistema d'entrades i sortides d'energia calorífica, per al conjunt del planeta i en terme mitjà anual, que
resulta de la diferència entre emissions de radiació electromagnètica d'ona curta procedents del Sol i d'ona

llarga emesa per la superfície i l'atmosfera terrestre, mesurada en la vora exterior de l'atmosfera o capa
límit.
balanç geostròfic
En l'atmosfera, l'equilibri entre la força de Coriolis horitzontal i la força del gradient de pressió horitzontal.
L'atmosfera lliure s'aproxima amb freqüència al balanç geostròfic.
balanç hídric
Balanç d'aigua basat en el principi que durant un cert interval de temps l'aporti total a una conca o massa
d'aigua ha de ser igual a la sortida total d'aigua més la variació neta en l'emmagatzematge de la conca o
massa d'aigua.
balanç hidrològic
Balanç o estat dels recursos d'aigua d'una regió: precipitació i afluència, d'una banda, efluència,
evaporació i acumulació per una altra.
El balanç hidrològic relaciona les variables que intervenen en el cicle hidrològic.
S'aplica en tots els casos que tenen a veure amb la distribució dels recursos hidràulics a nivell global, o en
conques particulars.
És imprescindible en els estudis de regulació d'embassaments i en els projectes de subministrament
d'aigua per a aqüeducte, reg i generació hidroelèctrica.
balanç iònic
Relació entre el contingut en cations i anions determinats analíticament en una mostra d'aigua.
balanç pausat
Balanços que es fan pausadament, i que no fan patir l’arboradura.
balanç sedimentari
Estimació aproximada dels volums de sorra que entren, circulen i surten d’un sector de platja, a fi
d’analitzar la tendència d’aquest sector cap a situacions d’equilibri, erosió o acreixement.
balanç tèrmic
Relació entre els fluxos de calor entrant i sortint d'un sistema donat i la calor emmagatzemada pel sistema.
balanç tèrmic
Equilibri que existeix entre la radiació rebuda i emesa per un sistema a nivell planetari.
balanç tèrmic d'una capa de neu
Relació entre el guany i la pèrdua de calor en una capa de neu.
balança
Ormeig senzill de pesca, propi per a aficionats, consistent en un pèl penjat al cap d’una canya llarga.
(Barceloneta.)
balança
Xarxa quadrada mantinguda tibant per dos arcs metàl·lics disposats en creu.
S'usa rarament en la mar, mentre que la seva ocupació està més difós en els rius o en els canals d'aigua i
en particular en llacunes.
Quan pertoca a la pesca en aquests llocs, la balança esportiva en les aigües interiors gairebé mai s'empra.
Les balances empleades per a la captura dels roba'ls i altres peixos de remunta són en realitat molt grans
i s'accionen per mitjà de mono pasts amb instal·lacions més o menys enginyoses i elaborades, proveïdes
de contrapesos de fàcil aixecament.
Aquestes "balances" són activíssima durant el descens dels peixos en grup.
En moltes localitats la pesca amb aquests instruments constitueix una diversió permanent, encara que per
als quals es diverteixen, durant el dia, s'exposen generalment a capturar qualsevol cosa.
No obstant això, les "balances", pel fet de provocar captures intensives, són combatudes per la major part
dels pescadors, qui tracten que tals xarxes siguin prohibides.
El peix capturat es recull en la borsa de la xarxa extreta de l'aigua; aquesta borsa es pot obrir fàcilment des
de baix i el peix s'agafa així en pocs segons.

Quan la pesca és escassa i la xarxa no està dotada de tal estructura de recuperació, les captures
s'efectuen mitjançant gualdes muntades sobre llargues estaques que permeten agafar-los amuntonats en
el fons de la xarxa.
Balança
Avui és el torn de Lliura, també coneguda com “La Balança”.
No és una constel·lació que enlluerni molt, ni fàcil de distingir, però és una de les constel·lacions zodiacals.
Balança, el setè signe zodiacal, està situat entre Verge, a l'oest, i Escorpió, a l'est.
A causa de el seu escàs atractiu visual, resulta més fàcil identificar-la a partir d'Escorpió.
Per a això hauríem d'estendre les pinces de l'escorpí fins a formar unes grans arpes.
El “fulcre” de les balances, Zuben Elgenubi, es troba gairebé exactament sobre l’eclíptica, a mig camí i a
pocs graus nord d'una línia que s'estén entre Spica (de Verge) i Antares (d'Escorpió).
Balança té el seu punt més àlgid a principis de maig; es pot veure des de totes les latituds excepte des de
la regió àrtica.
Les seves estrelles més significatives són:
• Zuben Elgenubi, que significa “pinça del sud”.
És una estrella blava-blanca de magnitud 2.8.
• Zuben Eschamali, significa “pinça del nord”.
Aquesta estrella és de color verd maragda i la seva magnitud és de 2.6.
balança d'inclinació
Instrument compost per una agulla imantada en llibertat d'oscil·lar al voltant d'un eix horitzontal, apuntant
cap avall en l’hemisferi nord i cap amunt al sud de l'equador magnètic, en virtut de les qualitats pròpies de
l'agulla magnètica lliure de girar el plànol vertical.
En el tipus de Kelvin l'agulla va dintre d'una caixa metàl·lica de forma cilíndrica a causa de la seva gran
conductibilitat sol emprar-ne el coure, que per inducció electromagnètica esmorteeix molt les oscil·lacions
d'agulla amb cristall circular en una de les cares i nivell de bombolla en la part superior, estant pintada en
meitats vermella i blava per a indicar la polaritat de l'agulla.
Del costat sud sobresurt un botó destinat a córrer al llarg de l'agulla el petit pes constituït per un filferro fi i
posar-la horitzontal sense necessitat d'obrir la caixa.
L'agulla té vint-i-vuit divisions, en ambdós sentits, les quals permeten veure que distància es troba el pes
d'eix d'aquella, en un moment donat.
L'horitzontalitat de l'agulla es comprova en dues escales verticals fixes en la part interior dels costats nord i
sud; un botó posterior mou un joc d'engranatges i segons es giri a esquerra o a dreta, l'agulla queda lliure
d'oscil·lar en el plànol vertical, o fixa.
El fonament de la balança radica en la proporcionalitat de les forces verticals a les distàncies dels pesos
que les equilibren i permeten comparar aquestes forces del magnetisme a bord i en terra.
En cada instrument ve indicat el valor de la constant per la qual cal dividir la component de l'escala que
s'ha de posar el pes quan es desitja assolir l'horitzontalitat de l'en un lloc determinat en terra, sempre que
no hi hagin substàncies magnètiques, allí o als voltants.
balança de Cavendish
Balança de torsió que permet mesurar la constant de gravitació.
El invent de la balança de torsió, també conegut amb el nom de “experiment de Cavendish”, va ser una de
les peces basses de la permanent gravitació universal.
A partir de la Llei de gravetat elaborada per Newton i de les característiques orbitals dels cossos integrants
del Sistema Solar, es va tractar d'una de les primeres determinacions de la massa dels planetes i també de
la massa del Sol mateix.
Una de les primeres versions d'aquest experiment que ens ocupa va ser proposada per John Michell.
Ell va ser el responsable absolut de la construcció d'una balança de torsió amb la qual es podia estimar el
valor de la constant de la gravetat.
Desafortunadament, Michell va morir sense poder acabar la balança de torsió degudament, raó per la qual
el seu experiment es va veure inacabat.
L'hereu del instrument en qüestió va ser Francis John Hyde Wollaston qui, al seu torn, l'hi va cedir a Herny
Cavendish.
balança de Coulomb
Balança de torsió que, mitjançant esferes metàl·liques amb o sense càrrega elèctrica, permet mesurar
forces electrostàtiques.

Aquest aparell va permetre establir i comprovar la llei que regeix la força d'atracció o repulsió entre dues
càrregues elèctriques, a més de resultar molt útil en altres experiments de gran importància científica.
Es basa en el principi demostrat per Coulomb que diu: ”la força de torsió és proporcional a l'angle de
torsió”.
L'aparell es compon d'una base de fusta sobre la qual es recolza una caixa cilíndrica de cristall amb una
cinta graduada a la seva al voltant col·locada a mitja altura i tancada en la seva part superior per una
coberta que està travessada en el seu centre per un cilindre buit de cristall que es perllonga fins a l'interior
de la caixa.
Aquest cilindre es tanca en el seu extrem superior pel micròmetre de l'aparell: dos tambors metàl·lics, un
graduat en la seva vora, amb gir suau de l'un sobre l'altre.
Subjecte a aquest element es troba un fil molt fi de plata que penja per l'interior d'aquest cilindre buit i es
perllonga fins a l'interior de la caixa de cristall; en aquest altre extrem el fil de plata sosté una agulla o
vareta horitzontal de goma laca.
Per un orifici en la coberta s'introdueix una boleta aïllada, amb un mànec de vidre, que podrà ser
electritzada convenientment des de l'exterior.
El procés consistia a mesurar els angles de torsió que sofria la vareta mòbil unida al fil de plata com a
resultat de la força d'atracció o repulsió amb l'esferita fixa prèviament electritzada, a partir d'aquests es
deduïen les forces existents entre tots dos elements a causa de la càrrega elèctrica, quedant establertes
les variables de les quals depèn aquest valor i en què mesura ho fa concloent en la coneguda Llei de
Coulomb.
balança de Eötvös
Balança de torsió amb la qual es poden determinar variacions molt petites de la gravetat.
La balança de Eötvös està equipada amb dos pesos iguals situats a diferents altures i units solidàriament.
Aquest conjunt està suspès d'un fil de torsió de tal manera que la construcció pot girar lliurement entorn del
fil en el plànol horitzontal.
En la seva disposició més comuna el suport és una barra lleugera.
Una de les masses reposa en un dels extrems de la barra, l'altra massa suspèn de l'altre extrem de la
barra.
La barra gira solament quan actua una força diferencial horitzontal en ella o és a dir quan el camp
gravitatori terrestre de les proximitats del instrument està distorsionat de tal manera que les components
horitzontals en els extrems de la barra difereixen.
En un camp gravitatori que pogués representar-se per superfícies equipotencials planes i paral·leles no hi
hauria cap rotació de la balança posat que les components horitzontals actuant en els dos extrems de la
balança serien iguals.
Una deformació de les superfícies equipotencials com pot originar-se per l'atracció d'una massa enterrada
faria girar la balança amb una magnitud de rotació, que depèn de la magnitud de la força horitzontal no
compensada i de la rigidesa del fil de torsió.
El parell de forces oposades exercit pel fil de torsió és proporcional a l'angle de rotació mesurat pel que fa
a la seva posició no torsionada.
Les masses de la balança de torsió es desplacen paral·lelament a la superfície terrestre i mitjançant un
moviment giratori des d'una zona de potencial gravitatori alt cap a una zona de potencial gravitatori més
baix.
La variant de la balança de torsió estàndard d' Eötvös empleada en treballs de camp es constitueix de
dues barres paral·leles d'uns 40cm de llarg amb dos pesos subjectats en els dos extrems de cadascuna de
les barres.
Els dos pesos superiors estan recolzats en una de les barres, els dos pesos inferiors suspenen a uns 60 a
70cm per sota de l'altra barra.
Cada pes té una massa de 25g.
Les rotacions petites causades per l'efecte d'una força diferencial horitzontal s'amplifiquen per mitjà d'un
sistema òptic.
En una estació d'observació s'ha de prendre almenys sis lectures: s'orienta el parell de barres en tres
direccions separades entre sí 120º i es realitza almenys una lectura per a cada barra en cadascuna de les
tres diferents direccions.
Aquestes lectures possibiliten la determinació del gradient de gravetat i la curvatura.
En àrees favorables la balança de torsió pot aconseguir una precisió semblant a aquella de gravímetres
moderns.
No obstant això avui dia la balança de torsió no està més en ús per la quantitat de lectures necessàries per
a una estació d'observació i pel temps gastat en aquestes lectures.

alança de Möhr-Westphal
Balança utilitzada per mesurar la densitat d'un líquid.
La Balança de Mohr-Westphal és una balança de braços desiguals que s'utilitza per a la determinació de
densitats de líquids.
En essència, consta d'una armadura o muntura ajustable en altura sobre el qual es recolza una vareta
segmentada en dos braços.
El braç més curt acaba en una pesa compacta fixa, proveïda d'una agulla que ha d'enfrontar-se amb una
altra agulla fixada a l'armadura per obtenir l'equilibri.
De l'extrem del braç llarg penja, mitjançant un fil prim i lleuger, un immersor de vidre que sol portar
incorporat un termòmetre per mesurar la temperatura del líquid la densitat del qual es desitja mesurar.
En el braç llarg hi ha marcades deu osques, numerades de l'1 al 10.
La balança disposa d'un joc de cinc reiters (de l'alemany, genets): dos grans que, encara que diferents en
forma i funció, tenen el mateix pes, i altres tres més petits, els pesos dels quals són la desena, la centena i
la mil·lèsima d'aquells, respectivament.
Va ser desenvolupada pel farmacèutic alemany Karl Friedrich Mohr (1806-1879).
La balança de Mohr-Westphal, igual que altres balances hidrostàtiques, té el seu fonament en el principi
d’Arquímedes.
Aquest principi estableix que tot cos submergit total o parcialment en un fluid experimenta una força
vertical cap amunt, anomenada embranzida hidrostàtica o d’Arquímedes o, simplement, embranzida, el
valor de la qual és igual al pes del fluid desallotjat i la línia del qual d'acció passa pel centre de gravetat del
fluid desallotjat.
balança de pescar
Xarxa d’hissar que es maniobra des de la costa per mitjà d'unes instal·lacions fixes.
balança de torsió
Dispositiu per a mesurar forces d’atracció molt petites resultants de la gravitació, del magnetisme, etc.
La balança de torsió, que té el seu fonament en el pèndol de torsió, està constituïda per un material elàstic
sotmès a torsió (par de torçor).
Quan se li aplica una torsió, el material reacciona amb un parell torçor contrari o recuperador.
Va ser dissenyada originalment pel geòleg britànic John Michell, i millorada pel químic i físic de la mateixa
nacionalitat Henry Cavendish.
L’instrumento va ser inventat de forma independent pel físic francès Xerris-Augustin de Coulomb en l'any
1777, que ho va emprar per a mesurar l'atracció elèctrica i magnètica.
El va trobar que la força electrostàtica entre dues càrregues puntuals és directament proporcional al
producte de les magnituds de les càrregues elèctriques i inversament al quadrat de la distància entre les
càrregues.
A aquest descobriment ho va denominar Llei de Coulomb.
La balança de torsió consisteix en dues boles de metall subjectes pels dos extrems d'una barra suspesa
per un cable, filament o xapa prima.
Per a mesurar la força electrostàtica es pot posar una tercera bola carregada a una certa distància.
Les dues boles carregades es repel·leixen/atreuen unes a unes altres, causant una torsió d'un cert angle.
D'aquesta forma es pot saber quanta força, en newtons, és requerida per a torsionar la fibra un cert angle.
La balança de torsió es va emprar per a definir inicialment la unitat de càrrega electrostàtica, avui dia es
defineix com la càrrega que passa per la secció d'un cable quan hi ha un corrent d'un amper durant un
segon de temps, la fórmula per a fa això és: 1 C = 1 As.
Un colombí representa una càrrega aproximada de 6.241506 x 1018 i, sent i la quantitat de càrrega que
posseeix un electró.
Una balança de torsió es va emprar en l'experiment de Cavendish realitzat en 1798 per a mesurar la
constant de gravetat amb la major precisió possible.
Les balances de torsió se segueixen emprant avui dia en els experiments de física.
balança hidrostàtica
La que s'utilitza per determinar la densitat d'un sòlid submergit en un líquid de densitat coneguda.
Una balança hidrostàtica és un mecanisme experimental destinat a l'estudi de la força d'impuls exercida
per fluids sobre els cossos en ells immersos.
Va ser inventada per Galileu Galilei al voltant de l'any 1586.
El seu funcionament es basa en el principi d’Arquímedes i està especialment concebuda per a la
determinació de densitats de sòlids i líquids.

Una variant de balança hidrostàtica és la Balança de Mohr-Westphal que la substitueixo ràpidament
després de la seva invenció en ser més precisa i senzilla d'usar.
Avui dia aquestes dues balances gairebé no s'utilitzen en laboratoris.
En el seu lloc s'empra el Picnòmetre o mesuradors digitals, que són molt més precisos.
La balança hidrostàtica consta comunament de dos braços,dels quals pengen dos platerets.
D'un d'ells es penja l'objecte del com volem determinar el seu volum i en l'altre les peses calibrades per
determinar la seva massa.
Una vegada determinada se submergeix a l'objecte en aigua destil·lada i es calcula de nou la massa de
l'objecte.
Una vegada coneguda aquesta diferència de masses apliquem el principi d’Arquímedes (Tot cos submergit
en un fluid experimenta una impuls vertical i cap amunt equivalent al pes del volum de fluid desallotjat).
Com la densitat del fluid és 1 g/cc (aigua destil·lada) simplement apliquem la fórmula de la densitat :
balança magnètica
Instrument utilitzat en els observatoris magnètics per al mesurament precís de la component vertical del
camp magnètic terrestre.
La balança de Gouy, inventada pel físic francès Louis Georges Gouy, és un dispositiu que serveix per
mesurar la susceptibilitat magnètica d'una mostra, en particular la seva atracció o repulsió per un gradient
de camp magnètic, derivada del canvi d'energia produït per aquest camp (efecte Zeeman).
Aquest mètode és d'importància històrica, d'interès didàctic, i permet determinacions susceptomètriques a
un cost molt baix.
No obstant això, en les investigacions actuals és comuna l'ús de mètodes molt més sensibles i versàtils,
com són els magnetòmetres dotats de SQUID.
Per a usar-la, la mostra s'introdueix en un recipient cilíndric allargat, suspès d'una balança i penetrant
parcialment entre els pols d'un imant.
La balança mesura el canvi de massa aparent al ser repel·lida o atreta per la regió d'alt camp magnètic
entre els pols
balançar
Fer balancejar.
balançola
Espècie de palangre de grans dimensions i malla poc densa, penjada per mitjà d’uns caps situats a
l’extrem d’un pal per que pugui bascular, és emprat el alguns rius del sud d’Espanya.
balanços
Quan es produeix el sincronisme s'ha de sortir d'aquesta situació alterant el rumb, la velocitat o ambdós;
orsant cap a la direcció del mar el període de trobada disminueix i arribant augmenta.
Els vaixells majors, que es caracteritzen per tenir un període de balanç molt gran, rares vegades troben
ones que els imprimeixin rolades excessives doncs els seus períodes són generalment superiors al de les
ones.
A pesar de això, les caigudes arribant respecte del mar han de fer-se amb cura, perquè l'augment del
període de trobada els provoca les rolades més violents.
Els vaixells lleugers i de petit període de balanç es comporten bastant bé en temporals i tendeixen per això
a mantenir la seva coberta paral·lela als pendents de les ones; en aquesta operació com més allunyen la
proa de la direcció de la mar, més alleujats es troben, perquè a l'augmentar el període de trobada més es
diferencia aquest del seu període de balanç propi.
Aquests vaixells de períodes de balanç curts té el desavantatge de rolar molt àdhuc amb relatiu bon temps,
perquè el moviment normal del mar té un període que pot ser molt semblant al d'ells.
Els vaixells de períodes mitjos requereixen especial atenció perquè amb freqüència es presenta en ells el
sincronisme.
Com no sempre és aconsellable orsar amb ells contra el mar, poden disminuir-ne les rolades arribant i
augmentant una mica la velocitat si fos necessari.
balanceig
Acció i efecte de balancejar o balancejar-se.
balanceig
Inclinació alternativa del buc cap a un o un altre costat, conseqüència de l'acció de l'onatge.

alanceig
Sestejades que donen amb els balanç les veles i vergues.
balanceig d’un bot
Moviment lateral d’un bot que es produeix per una descompensació sobtada del nivell.
balanceig del vaixell
El balanceig, es un moviment de vaivé oscil·latori, al voltant d’un eix que s’imagina paral·lel a la quilla
passant pel centre de gravetat del vaixell i el que quan la inclinació està en sentit es poca i dèbil.
Amb el vent encalmat i fent marejol i navegant en popa, son els dos casos en que es menor el balanceig
del vaixell, sobre tot sent a vela, perquè en les dos circumstancies en menor el recolzament per amortir les
bandades i contra arrestar l’empenyiment lateral de l’onatge contra el costats.
Des de principis de segle s'utilitzen sistemes per reduir el balanceig, entre els quals destaquen els alerons
estabilitzadors mòbils i els giroscopis dels quals van dotats els bucs de passatgers i els mercants.
balanceig forçat per trasllat de persones
Balanceig produït en un vaixell pel trasllat de persones, alhora de babord i estribord.
De vegades s'empra aquest mètode per ajudar a sortir a flotació a un vaixell que es troba encallat o per
fer-ho avançar quan es troba avarat o bloquejat pel gel.
balanceig forçat per trasllat de pesos
Balanceig produït en un vaixell, pel trasllat de pesos, alhora de babord i estribord.
balancejador
S’aplica a la embarcació propensa a balancejar-se molt per defecte de construcció o per una mala estiba.
balancejar
Fer moure, qualsevol cosa, imprimint-los un moviment oscil·latori d’una banda a l’altra d’una posició
d’equilibri.
balancejar el vaixell
Donar balanços el vaixell, en el seu moviment oscil·latori a un i altre costat del seu eix longitudinal
imaginari.
balancejar el velamen
Establir l’equilibri entre les veles davanteres i las de darrera del centre vèlic d’una embarcació, per que
aquesta en la seva marxa segueixi el rumb desitjat, movent el mínim el timó, ja que el moviment retallaria
la velocitat en virtut de la resistència de la pala que oposa al sortir el timó de la posició de «a la via».
balancejar les quadernes
Es una de les operacions de construcció naval i te per objecte el comprovar si el costellam es troba
simètricament col·locat amb relació al pla vertical imaginari que passa pel centre de la quilla, així com
l’exacta perpendicularitat d’aquesta i les altres peces.
balancela
Embarcació mediterrània amb la popa i la proa molt fines, destinada a la pesca i el cabotatge.
És d'origen napolità, on s'anomena paranzello.
Navega a vela i a rem, duent-ne fins deu per banda.
La vela és llatina, o de ventall, també duu un floc.
En Espanya fou adoptada, però, amb la variant d'una gran popa quadra.
A França s'utilitzà també per la vigilància de la pesca i com vaixells d’avís.
balancer
Se’n diu del vaixell propens a donar balanceig.
balancer
Aparell de suspensió, compost de dos cercles de metall concèntrics que permet, als objectes que n’estan
proveïts, de moure’s en tots els sentits i de conservar la posició horitzontal, sigui quina sigui la inclinació de
l’embarcació.

alancera
Petit quadrat de fusta que es col·loca damunt la taula de menjar, quan hi ha temporal, per evitar que amb
el moviment de l’embarcació els plats rellisquin taula avall.
balancera
Dispositiu, generalment amb forma de gronxador, usat a vegades en els vaixells per contrarestar els
efectes del moviment de balanceig en taules, llits d'infermeria, etc.
balancí
Art de pesca, format per un filferro del que penja un cercle metàl·lic sostingut pel seu centre i a els extrems
del qual van suspesos els hams.
balancí
Dispositiu format per diverses peces de fusta que, fixat a certes embarcacions petites, els confereix
estabilitat.
balancí
Òrgan mecànic constituït per una barra que pot oscil·lar al voltant d'un eix o suport situat entre els seus
extrems, utilitzat per transformar un moviment rectilini alternatiu en un moviment circular continu.
balancí d’agulla
Anell o cercle de bronze o llautó, que amb altra o altres concèntrics formen la suspensió de l’agulla
nàutica.
balancí d’un eix
Barra oscil·lant al voltant d'un eix, emprada en les primitives màquines de vapor.
balancí d’un motor
En els motors de combustió interna, el balancí forma part del sistema de distribució.
balancí d’una biela
En una màquina de vapor en la qual el moviment alternatiu de l’èmbol se transforma en circular continuo
per mitjanant d’un balancí i una biela.
balancí d’una màquina
Barra que oscil·la al voltant d’un eix, situat entre els extrem, constituent una palanca, per transformar el
moviment alternatiu rectilini en altre circular.
balanci d’una piragua
Peça de fusta, que destinada a donar estabilitat a l’embarcació, va feta ferm a l’extrem, surten del costat
d’una piragua.
balanci del Cardan
Cadascun del anella metàl·lics que, disposats concèntricament formen la suspensió Cardan, usada en els
vaixells per mantenir alguns objectes, i en particular certs instruments tals com baròmetres, cèrcols de
marcar, etc., en la convenient i determinada posició horitzontal o vertical, sense que alterar els moviments,
més o menys brusc, de balanç i cabotada del vaixell.
balancins
Cordes subjectes de la vela major que serveixen per a moure-la.
balancins d’un motor
Els balancins en un motor serveixen per a obrir les vàlvules, i veure arbre de lleves i taqués.
Els balancins posseeixen un mecanisme de regulació constituït per un espàrrec roscat i una rosca blocant,
el qual serveix perquè existeixi una petita folgança entre la vàlvula i el balancí.
Aquesta cota és necessària perquè en condicions de funcionament normals, al dilatar els materials per
l'efecte tèrmic, no quedin excessivament ajuntes aquestes dues peces i provoquin en estat de repòs de la
vàlvula (tancada) una lleugera obertura de la mateixa.
Ha aquest fenomen se li denomina vàlvula trepitjada.
Els balancins oscil·len sobre un eix denominat eix de balancins el que es troba situat en la culata.

Posseeix una sèrie d'orificis interiors que serveixen per a greixar la zona de basculació del balancí.
balandra
Embarcació de poc port aparellada amb balandre i apropiada tant per les especials condicions del vaixell i
per les de l’aparell de regates a vela.
En la seva construcció se ha estudiat amb escrupolositat fins els més mínims detalls, arribat a tindre gran
perfecció.
El buc està construït en fusta de gran qualitat, el centre de gravetat es bastant baix i distanciat del
metacentre, a fi de que tingui gran estabilitat i suficient aguant pel velamen que es molt exagerat donat el
port de l’embarcació, arbora un sol pal, aparellat amb una vela cangrea, una Marconi o una altra vela de
tall, i un o més flocs.
Al llarg del temps ha tingut diferents significats.
En els arsenals era un vaixell menor i amb poc calat que s’usava com auxiliar de vigilància o pontona.
El terme anglès "bilander" i el francès "bilandre" es deriven de l’holandès "bijlander", que suggereix la
navegació costanera i fluvial (per terra).
Era un vaixell amb port de fins a unes 80 tones, amb dos pals, mitjana amb vela llatina i major creuat i amb
velatxo, que es va utilitzar tant en l’Atlàntic com en el Mediterrani.
balandra
Embarcació petita empleada en competicions esportives.
balandra d’arsenal
És un vaixell petit, que a l'entrada dels arsenals serveix de pontó de guàrdia, on es col·loquen rodins per
evitar estafes de tot tipus.
balandra de drassana
Sinònim de balandra d’arsenal.
balandrada
Cop violent de la mar.
balandre
Era un vaixell típic de càrrega i transport del riu Hudson, a Nova York on es va establir en el s. XIX, però
també usat en altres aigües.
Amb un sol pal, una gran cangrea amb escandalosa i un llarg bauprès amb diversos flocs, tenia una gran
superfície vèlica per a navegar amb vents fluixos i en les aigües fluvials.
Era una adaptació del «jacht» (iot) holandès del s. XVII, del que va conservar la proa plena, el poc calat i
una orsa abatible de costat que després va eliminar.
També van aparellar veles al terç en altres aigües.
En anglès és «sloop».
El seu nom ve de l’holandès «sloep», una embarcació menor, usada per a navegar en les aigües interiors
dels Països Baixos, a vela, rem i sirga.
Encara que s’associa el seu nom amb la xalupa, existia també el «shalloop», que és un origen més
probable de la «chaloupe» francesa, i el nom de la qual suggereix una embarcació per a navegar en
aigües succintes (shallow).
balandre esportiu
Embarcació esportiva amb aparell compost de cangrea, trinquet i el pal a un 40% de l’eslora a partir de la
proa.
Amb aparell compost per un pal, floc únic i vela major.
Els balandres solen dur aparell Marconi: tiple alt i botavara curta.
Gairebé tots els iots moderns de menys de 9 m d’eslora tenen aparell de balandre.
En l’època dels vaixells velers de guerra, el terme balandre es referia a un tipus de fragata més petita que
l’actual.
balandreig
Balanç o moviment del vaixell.
balandreig
Acció de balandrejar o de balandrejar-se una nau.

alandrista
Persona que governa un balandre.
balanghai
Embarcació antiga de les Illes filipines, es creu que és molt semblant a la fusta i d’uns 20 metres d’eslora.
El Balanghai és la primera embarcació de fusta, excavades en el sud-est d'Àsia.
També conegut com el Butuan, aquest artefacte és l'evidència dels primers filipins artesania i les seves
habilitats marineres en temps pre colonials.
El Festival Balanghai és també una celebració en Butuan, Agusan del Nord per commemorar l'arribada
dels primers immigrants de Borneo i Célebes, a bord dels vaixells Balangay.
Quan els espanyols van arribar per primera vegada al segle XVI, es van trobar amb els filipins que una
civilització pròpia i que viuen en pobles ben organitzats independent anomenada barangais.
El nom prové de barangay balangay, el Austronesian paraula per a veler.
balast
Balast deriva de la paraula anglesa “ballast”, «llast», utilitzada per a designar el material emprat
antigament com llast en les embarcacions.
balbes
Nom donat en el dret marítim del 1,5% que amb el d’averies pagaven les mercaderies provinent de les
Índies.
balç
Cap llarg, amb una anella feta al seu extrem, dins la que un mariner passa les dues cames i s’hi asseu, i
l’altre extrem passa per dins un botó que hi ha en el masteler i baixa a coberta, des de la qual s’hissa el
mariner per treballar a l’arbre.
balcó
Galeria coberta o descoberta a la popa d'alguns vaixells, com un motiu ornamental.
balcó
Estructura tubular d’acer que va en la popa i forma part del guardamancip.
balcó de popa
Una balconada, és una espècie de plataforma que es projecta des de la popa d’un vaixell, sostingut per
columnes i tancat mitjançant una balustrada.
balco proa
Una balconada,, és una espècie de plataforma que es projecta des de la proa d’un vaixell, sostingut per
columnes i tancat mitjançant una balustrada.
balconada
Espècie de terrasseta o balconet, proveït d'una barana, que antigament sobresortia a popa en les naus de
gran grandària i que estava en comunicació amb les dependencies dels oficials.
balconet
Balconada petita que duen a popa alguns navilis i que constitueix una reminiscència de les galeries que
havien dut anteriorment.
balconet
Balcó petit, que al desaparèixer les galeries, es veu a les popes d'alguns vaixells de guerra, per a ús de
l'almirall o comandant.
balda
Galleda de fusta emprada en les embarcacions.
baldar
Es el carregar en banda en la pesca a la llum. (Cadaqués.)

aldejar
Rentar o netejar la coberta d’una embarcació amb baldes d’aigua.
baldufa
Denominació que es dóna al vaixell de mala construcció i qualitats, així com el seu aspecte lleig.
baldufella
Tanca que consta d’un tros de fusta fixada, per la part central amb un clau, al voltant del qual gira.
baldufella
Cèrcol de ferro, circular, quadrat, oblong o d’altre forma, amb el que es subjecta un conjunt de peces que
tenen que ésser unides, o que serveixen per reforçar quelcom, i encara per donar pas a un pal, masteler,
botaló, etc.
baldufella d’obencadura
Abraçadora de ferro que es col·loca al cap del pal i les seves orelletes es fixen als obencs.
baldufella de les arrelades
Abraçadora de ferro que es col·loca en el pal mascle per a fer ferm en ella les pernades de les arrelades.
baldufella de les beines de les arrelades
Abraçadora de ferro col·locada en el pal mascle, per sota de la cofa, les orelletes es fixen a les pernades
de les arrelades.
baldufella de penol
Ferramenta existent en el penol d’una verga i que forma un anell pel qual es passa el botaló de la vela ala
o rastrera usada per a augmentar la superfície de l’aparell amb temps bonancenc.
baldufella de trossejament
Anell de ferro proveït de frontissa col·locat al voltant del pal i que forma part del trossejament de màquina
de la verga, o també qualsevol dels dos similars més petits que van a la verga i integren el citat
trossejament.
baldufella del bauprès
Cadascuna de les abraçadores de ferro que es col·loquen en el bauprès, quan aquest és de fusta, per a
evitar que s’obri.
baldufella del pal
Abraçadora de ferro amb orelletes en tot el seu contorn i que col·locada en el pal serveix per a la fixació de
bossells i altres elements.
baldufella interior de botaló d’ala
Ferramenta similar a la baldufella de penol i que situada al mig del braç d’una verga serveix, com aquella,
per a passar i aguantar el botaló d’ala.
Baleària
Baleària Eurolíneas Marítimes és una empresa dedicada al transport marítim amb seu en Denia (Alacant).
És l'única naviliera a Espanya que uneix les quatre illes de l'arxipèlag balear amb la Península, a més de
tenir enllaços diaris entre elles.
La companyia també opera en l'Estret (Algeciras-Ceuta, Algeciras Tànger).
L'empresa va ser fundada per un grup d'executius, capitans i oficials de l'antiga naviliera Flebasa.
2001 La incorporació del fast ferri Federico García Lorca va suposar l'arribada a les illes del transport ràpid
entre Península i les Balears, amb un temps rècord fins al moment, 2 hores.
2003 Baleària va començar a operar en l'Estret.
2005 Va gestionar el transport de més de 2 milions de passatgers.
2006 S'inaugura la línia entre Algeciras i Ceuta.
2007 Adquireix la naviliera Buquebús consolidant la seva presència en aquest mercat navilier de l'Estret.
Durant aquest any l'empresa va tenir uns ingressos d'explotació de gairebé 200 milions d'euros
(199.977.917 euros), el que suposa un 33% d'increment respecte als obtinguts en l'any anterior.

2009 Comença a operar els vaixells “Martín i Soler” i “Passió per Formentera”, vaixells que pertanyen a la
més avançada generació de ferris construïts en els últims anys en Barreres.
2010 Se sumen a la flota els ferris de nova construcció “Alhucemas” i “Abel Matutes”.
balella
Residus de color rogent i molt llepissosos que escup la mar.
Balena
Constel·lació pròxima a l’equador, en la seva major part en l'hemisferi austral.
S'estén des de 0 a 3 hores d'ascensió i 5º de declinació nord a 20° sud.
Les úniques estrelles útils bles en observacions en el mar són Menkar, Deneb Kaitos o Diphda, que amb
Algenih, formen un triangle equilàter del que Deneb i Kaitos ocupen el vèrtex austral, es troben gairebé a la
línia que uneix Alpherate (Andrornedae).
El nom llatí d'aquesta constel·lació és Sopis i Mira Ceti (la Meravellosa de la Balena), primera variable
coneguda, que ja va ser esmentada per Fabritzio en 1596 .
balener
Nom que reben els vaixells destinats a la caça de les balenes i altres cetacis.
En la caça de la balena cap distingir dos tipus d'embarcacions a les quals pot aplicar-se aquest mateix
nom: d'una banda estan les embarcacions porta llançaarpons, que són les autèntiques caçadores de
balenes, i per una altra, els vaixells factoria, vaixells d'abastiment dels anteriors, en les quals la presa
capturada és elaborada per a obtenir d'ella els variats productes que s'extreuen d'aquests gegants
habitants dels mars.
Des dels inicis de la caça d'aquests cetacis, al voltant del segle XIV, fins al segle XIX, els vaixells baleners
van ser embarcacions de port reduït, de més 400 tones de registre brut, amb l'estabilitat adequada per a
resistir els temporals, tan freqüents en les zones on s'efectuen aquestes caceres.
En general mancaven de velocitat adequada i per tant eren poc eficaces en aquests menesters.
S’acompanyaven unes quantes llanxes de 7 a 10 m d'eslora, que estaven encarregades de portar a terme
la caça de les balenes albirades.
En l'embarcació principal es disposava d'aljubs especials per a emmagatzemar l'oli resultant de la fusió del
saim, així com d'altres productes d'interès, previ esquarterament del cetaci.
Les llanxes caçadores anaven dotades de corresponents arpones, així com de llances per a rematar les
captures.
Era certament una maniobra plena de perills.
En 1865 Sven Foyn va inventar el canó llançaarpons, que va facilitar enormement la caça dels cetacis.
A això va seguir, a partir de 1905, l'ocupació del vaixell factoria, amb el que no només es facilitava que
aquest tipus d'embarcació l'ús dels vaixells arponers sinó que es van aprofitar més integrament els
diversos productes de la balena.
Les grans flotes baleneres del món, que en l'actualitat operen principalment en l'oceà Antàrtic, són
gegantescs navilis, alguns dels quals arriben a i fins i tot superen les 20.000 tones de registre brut.
La pujada de les peces capturades a bord del vaixell factoria es realitza a través d'una rampa situada en la
popa, normalment recta, mitjançant potents maquinetes inicialment mogudes per vapor però que van sent
substituïdes per altres mogudes per sistemes tipus Dièsel elèctric, que presenten el gran avantatge del seu
major maniobrabilitat.
Una vegada en coberta, la peça és esquarterada, aprofitant-se en primer lloc el saïm, que es fon i
emmagatzema de forma adequada, labors per a les quals es destina una coberta especial.
En altres compartiments del vaixell es procedeix a l'aprofitament integral de carn, ossos, barbes, etc.
Aquests grans baleners s'han caracteritzat últimament per l'augment de la seva capacitat i potència, el que
ha permès augmentar la capacitat d'acció i explotació de grans zones marines, especialment de l'oceà
Antàrtic, en el qual, a pesar de la progressiva disminució d'aquests animals, encara és possible realitzar
fructíferes campanyes.
Les embarcacions més importants dintre d'aquest tipus de pesqueres pertanyen a les flotes russes i
japoneses, encara que altres països van tenir també recentment gran importància en la caça de la balena.
Algunes d'aquestes unitats arriben a fins a 32.000 trb i 8.000 HP.
La flota de vaixells arponers que acompanyen a aquests gegantescs vaixells factories varia en nombre,
encara que en general es compon d'unes deu unitats.
Aquestes unitats caçadores han anat augmenta’n en la seva capacitat i potència fins a depassar ja les 600
trb i arribar a velocitats que fins i tot superen els l8 nusos.

Paral·lelament a aquestes millores s'han introduït altres que van des del disseny del buc del vaixell, en
general amb fons pla i ús de quilles auxiliars, fins a la implantació de moderns sistemes de detecció per a
la més eficaç localització de les captures.
Al mateix temps cal assenyalar el freqüent ús d'helicòpters, que, amb base en el vaixell factoria, efectuen
exploracions en una àmplia àrea amb la finalitat de contribuir a la detecció de noves preses.
Les embarcacions caçadores assemblen petits vaixells d’arrossegament i es caracteritzen per la seva gran
resistència als temporals, per al que tenen especialment dissenyada la proa, zona on s'instal·la el canó
llançaarpons, que poden ser d'explosió o bé elèctrics.
Com la maniobra de la caça és de per si mateix complicada i exigeix amb freqüència girs ràpids i molt
tancats, aquestes embarcacions disposen de timons adequats que fins i tot els permeten descriure girs de
360° en 90 segons.
L'eficàcia cada vegada major dels vaixells baleners ha estat causa d'una disminució tan radical de cetacis
que en l'actualitat es tem fins i tot per la seva extinció.
Amb tal motiu s'han dictat normes conduents al control d'aquesta pesca.
balener
Relatiu a la balena o a la caça de la balena.
balener
Persona que es dedica a la pesca de la balena.
bales de nanses
Bulb que formen les manses quant desprès, de treure’ls el fas, s’estiben sobreposades.
balespace
Expressió anglesa que significa = Cpacitat cúbica de càrrega d'un vaixell sota coberta, per a mercaderia en
bales, fardells, caixes, sacs, és a dir, no a orri.
S'expressa en peus o metres cúbics.
balisa
Les balises i les boies es col·loquen seguint les normes IALA “International Association of Lighthouse
Authorities” que estableixen els codis de formes i colors de les mateixes per a regular el tràfic i ajudar a la
navegació.
balisa
Ajuda a la navegació col·locada amb l'exprés propòsit de ser visible des d'una distància mar fora.
Amb freqüència s'aixeca en aigües poc profundes abans que en terra.
balisa
Objecte prominent construït, per servir de senyal o referència conspícua com a ajuda fixa a la navegació, o
per a ús en aixecaments hidrogràfics.
balisa
Cadascuna dels senyals, fixes o flotants, amb les quals s'indica l'existència d'un perill o la posició dels
marges, els eixos de les vies de circulació i altres punts d'interès per a la navegació marítima o aèria.
Les ajudes visuals han estat sempre les clàssiques ja que es dirigeixen directament als sentits del
navegant i no és necessari portar a bord instruments especials per a la seva detecció.
El missatge que comuniquen pot identificar-se amb facilitat i és possible determinar la zona aproximada en
què ens trobem consultant tan sols els llibres de Derroters o els llibres de Fars i la carta nàutica de la zona.
Les ajudes visuals podem classificar-les en senyals cecs i senyals lluminosos.
El senyal cec transmet el seu missatge durant el dia, mentre que el senyal lluminós s'encarrega de
transmetre el mateix missatge però durant la nit.
El missatge diürn està format pel color, la forma i la marca de topall del senyal però només pot reconèixerse
en general a distàncies curtes d'uns centenars de metres.
Aquestes distàncies depenen fonamentalment de l'agudesa visual, del contrast amb el fons sobre el qual
es projecta, de la transparència de l'atmosfera, etc.
La seva informació és útil per a tot tipus de navegació, però especialment per a la navegació costanera,
per als pesquers costaners o per a les embarcacions esportives.
Les balises poden situar-se en terra o en el mar, a flotació sobre boies, poden així mateix ser siluetes
sòlides pintades de negre o blanc o senyals lluminosos fixos o intermitents.

En navegació és usual utilitzar el terme boia o boia d’abalisament.
Una balisa pot ser activa, si emet un senyal (sigui del tipus que sigui) o passiva, si no emet.
Tipus de balises actives:
• Balises d'emissores de camps magnètics.
• Balises d'emissores de camps gravitatoris.
• Balises d'emissores de senyals de ràdio (Satèl·lits GPS).
• Balises d'emissores de senyals ultrasò (Sonar).
• Balises d'emissores de senyals lluminosos (Far).
balisa
En els esports nàutics, cadascuna de les boies que, dins un camp de regata, assenyalen el recorregut
d’una prova.
balisa acústica
Balisa constituïda per una boia petita, aparells de detecció i un emissor de ràdio, que s’utilitza a les
aeronaus per a la lluita antisubmarina.
Les balises acústiques, aquest tipus de senyals, al contrari que totes les altres, no tenen una funció
específica de situació, és a dir, no permeten determinar, sobre una carta nàutica, el punt on es troba el
vaixell o embarcació.
Aquests senyals, que funcionen en ocasió de la presentació de la boira, no tenen més objecte que advertir
als vaixell la propera presència de illots, caps o elements geogràfics que poguessin constituir un seriós
perill per a la navegació per no ser vistos a causa de la boira.
Els senyals acústics poden ser canons, xiulets, campanes i sirenes, sent aquestes sirenes pròpiament
aquestes o vibradors electromagnètics.
balisa articulada
Estructura vertical que oscil·la al voltant d'un acoblament universal connectat amb un mort (a través d'un
tub rígid).
L'estructura es manté vertical per la força d'un cos flotant submergit.
Originàriament dissenyada per marcar canals estrets amb major precisió que les boies convencionals.
Sinònim balisa flotant.
balisa cega
Es una balisa cega que s'identifica pels colors, forma i nombre de la seva característica diürna.
La forma més simple d'una balisa cega consisteix en un pal amb una balisa subjecta en el seu topall o prop
d'ell.
Les balises cegues s'estableixen per ser utilitzades només durant el dia, abalisant determinades costes o
marges amb la finalitat de subministrar al navegant les informacions que precisa.
Tenen una distància de reconeixement relativament curta, a simple vista, limitant-se a uns centenars de
metres o amb ajuda òptica a algun miler de metres.
La seva funció queda pràcticament reduïda a servir d'informació per a la navegació de costa, o per a les
petites embarcacions de pesca litoral, o d'esbarjo.
Estan formades per un cos, de forma i color segons el Reglament d'Abalisament, i un senyal de topall.
El missatge de la marca queda determinat per una o més de les següents característiques: color, forma,
marca de topall, o ritme de llum.
A més, quan són nombroses aquests senyals al llarg d'un canal, se'ls dota de numeració, col·locant els
nombres imparells en el costat d'estribord i els parells a babord.
Aquesta classe de senyals pràcticament no ha experimentat cap evolució des que va ser establerta.
A més del descrit, totes les torretes, torres, o suports dels senyals marítims lluminosos constitueixen també
realment senyals diürns.
Per aquesta raó, actualment es cuida l'aspecte d'aquestes construccions i se'ls dota de franges de colors i
altres dibuixos característics per facilitar el reconeixement del senyal.
balisa contestadora de radar
Balisa que retorna un senyal codificat que subministra la identificació de la balisa, així com demora i
distància a ella.
Aquestes demora i distància s'indiquen sobre la pantalla del receptor radar per la posició del punt
corresponent al començament del senyal codificat rebut.
El nom de "racon" prové de les paraules "radar" i "beacon".

alisa contestadora de radar
Balisa que retorna un senyal codificat que subministra la identificació de la balisa, així com demora i
distància a ella, aquestes demora i distància s’indiquen sobre la pantalla del receptor radar per la posició
del punt corresponent.
balisa d’arribada
Cadascuna de les balises que assenyalen la línia d’arribada, en una regata.
balisa d'identificació
Llum aeronàutica terrestre visible des de tots els azimuts, ja sigui en forma contínua o intermitent, que
determina un punt particular en la superfície de la terra.
Sinònim far aeronàutic d’identificació.
balisa d’interdicció
Balisa que assenyala l’existència d’un escull o d’un perill de qualsevol mena.
balisa diürna
Característica d'identificació d'una ajuda a la navegació que serveix per facilitar el seu reconeixement
contra un fons de llum diürna.
Sobre aquestes estructures que no presenten per si mateixes un àrea adequada de visualització a la
distància requerida, l'ajuda es fa més visible agregant un senyal diürn a l'estructura.
Aquest senyal diürn agregada presenta color i forma distintiva segons l'objectiu de l'ajuda.
balisa de perill
Balisa que assenyala una obstrucció o perill.
balisa radar
Balisa indicadora radar que emet un senyal continu que apareix sobre la pantalla PPI com una línia radial
que indica la direcció de la balisa.
Les balises radar estan destinades principalment a servir a la navegació marítima.
La que és capaç de reflectir les assenyalis radar de major intensitat de qualsevol altre obstacle natural.
La UIT la defineix com: receptor transmissor associat a un punt de referència fix de navegació que al ser
activat pel senyal procedent d'un radar, transmet de forma automàtica un senyal distintiu, la qual pot
aparèixer en la pantalla del radar i proporcionar informació de distància, marcació i identificació.
balisa de radar activa
Són aparells receptors/transmissors (transceptors) operant en les bandes de freqüència de radar marí (9 i
3 GHz) que possibiliten la detecció i identificació de determinats blancs radar.
Un racon respon a la presència d’una transmissió radar d’un vaixell, enviant un pols que apareix en la
pantalla del radar de bord com una marca codificada, que indica la posició i la demora del lloc on està
instal·lat el racon.
La traça que apareix en pantalla es pot fixar a una determinada longitud o dependre de l’escala d’abast
que s’estigui utilitzant, i la identificació de la mateixa es realitza mitjançant un caràcter Morse.
Normalment la seva instal·lació es considera com una ajuda suplementària en llocs on ja existeix un senyal
lluminós.
Tots els vaixells per sobre de les 300 trb. deuen dur instal·lat un radar de 9 GHz.
Tots els vaixells per sobre de les 10,000 trb. deuen dur instal·lat un radar secundari, preferiblement de 3
GHz.
Un racon pot ser utilitzat per a:
• Identificació de posicions en condicions de gel o costes baixes i poc perceptibles;
• Identificació d’una AtoN instal·lada en la mar o en terra.
• Identificació d’un determinat lloc de recalada.
• Indicació del centre o un punt de canvi de rumb en zones conflictives d’un TSS.
• Abalisar un perill.
• Indicar l’espai navegable sota ponts.
• Generar enfilacions.
• Racon de freqüència àgil.
• Respon en la freqüència a la qual és interrogat, per tant, la resposta es pot representar en la pantalla en
cada escombrat.

No obstant això, per a evitar camuflaments del blanc, es pot seleccionar cada quants escombrats es
desitja que aparegui el senyal racon.
Els racons operen en la banda de 9 GHz amb polarització horitzontal, i/o en la de 3 GHz amb polarització
horitzontal i opcionalment, vertical.
La disponibilitat del racon és el principal criteri de mesura determinat per IALA.
En absència d’altres consideracions especifiques, IALA recomana que la disponibilitat d’un racon hauria de
ser de, almenys, el 99.6%
Hi ha un nombre de consideracions tècniques:
• La precisió angular de la demora entre el vaixell i el racon depèn enterament del radar d’exploració,
mentre que la precisió en la mesura de l’abast depèn d’ambdós;
• Quan s’utilitzin com enfilacions s’ha d’establir una precisió en la seva alineació de, almenys, 0,3 graus;
• Quan el vaixell navega molt proper al racon, els lòbuls laterals de l’emissió del radar poden disparar-lo de
tal manera que es generin múltiples respostes en la pantalla del radar, podent emmascarar altres blancs,
encara que els actuals de freqüència àgil disposen d’elements supressores d’activació per lòbul lateral que
eliminen aquest inconvenient.
balisa de recalada
Primer punt o objecte destacat de terra que s’albira i s’identifica després de navegar lluny de la costa.
las balises de recalada son balises instal·lades en aigües navegables para indicar la proximitat de un port o
la desembocadura de un riu.
balisa de sortida
Cadascuna de les balises que assenyalen la línia de sortida o el número dels carrers d’un camp de regata.
balisa fixa
La que està fixada al fons del mar i pot ésser formada per mastelers de fusta pintats, mastelers metàl·lics
rematats per una planxa o construccions en forma de torre.
balisa flotant
La que està fondejada i pintada amb colors reglamentaris i pot ésser dotada amb senyals lluminosos (de
funcionament automàtic) o sonores (de funcionament ininterromput dia i nit).
La marca de topall, o part visible de la balisa, presenta formes i colors diferents així com senyals o lletres
convenients.
En general té una llum fixa o intermitent.
Les balises i les boies es col·loquen seguint les normes IALA “International Association of Lighthouse
Authorities” que estableixen els codis de formes i colors de les mateixes per a regular el tràfic i ajudar a la
navegació.
balisa lluminosa
Les balises lluminosos, que són les clàssiques, estan constituïdes per fars, balises lluminoses i llums de
port (seran descrites amb posterioritat).
Els senyals lluminosos cobreixen una zona o franja costanera d'un ample d'unes 30 milles nàutiques.
Fora d'aquesta zona, en general, resulta difícil tenir abastos lluminosos adequats i també aconseguir
abastos geogràfics.
A més dels fars, balises i boies lluminoses, un tipus especial de senyal d'aquest tipus són les enfilacions
lluminoses, formades per un conjunt de dues llums que determinen un sector utilitzable pels navegants en
un tram determinat del canal.
Les llums del port són de característiques anàlogues a les de les balises lluminoses.
Se situen en els morros dels dics d'abric i en els extrems dels molls, de manera que qualsevol vaixell entre
o surti durant la nit pugui conèixer perfectament la ruta a seguir.
Els senyals lluminosos en general són universalment utilitzades pels navegants per la seva simplicitat i
claredat.
Les modificacions que han anat sofrint han tendit a aconseguir major seguretat de funcionament, així com
major rapidesa i claredat de reconeixement.
balisa marca cardinal est
Balisa que té la marca de topall està formada per dos cons negres sobreposats, oposats per les seves
bases, de color negre amb una ampla banda horitzontal groga, de forma de castellet o de pal.
balisa marca cardinal nord

Balisa que té la marca de topall està formada per dos cons negres sobreposats amb els vèrtexs cap
amunt, de color negre sobre groc, de forma de castellet o de pal.
balisa marca cardinal oest
Balisa que té la marca de topall està formada per dos cons negres sobreposats, oposats per les seus
vèrtex, de color groc amb una ampla banda horitzontal negre, de forma de castellet o de pal.
balisa marca cardinal sud
Balisa que té la marca de topall està formada per dos cons negres sobreposats amb els vèrtexs cap avall,
de color groc sobre negre, de forma de castellet o de pal.
balisa nocturna
Els senyals visuals nocturns transmeten el seu missatge a través del color de la seva llum i del ritme de la
mateixa, és a dir de les fases de llum i foscor que se succeeixen en ella de forma rítmica o repetitiva.
El seu abast lluminós està limitat per l'abast geogràfic que ve determinat al seu torn per la curvatura de la
terra.
Dins de les ajudes lluminoses podem distingir molts tipus com a fars, balises, llums de port, enfilacions,
llums de sectors, boies, vaixells-far, etc.
balisa racon
És un receptor transmissor que es col·loca en una boia perquè la seva distància, demora i codi
d’identificació siguin coneguts pel navegant, al quedar plasmats en la seva pantalla de radar.
El impuls del radar dispara el RACON i aquest retorna automàticament un senyal que apareix clarament en
la pantalla.
Se solen col·locar en boies de recalada per a assegurar la resposta d’aquesta, que serà la primera que es
vegi a l’acostar-se a costa.
S’utilitzen també per a facilitar el reconeixement de costes de difícil identificació.
balisa sense llum
Sinònim de balisa cega.
balisa vermella
En regates: Boia de color vermell de 40 cm de diàmetre amb una bandera vermella, que assenyala els
límits de la línia d’arribada d’una regata.
balises
Es considera usualment com balisa una petita marca visual fixa, ja sigui en terra o en el mar.
L’aparença està sovint definida per marques diürnes, marques de topall i nombres.
Si escau, pot tenir llum, que generalment serà de menor abast que les dels fars.
En canals navegables es poden usar balises de castellet com alternativa a les boies.
Un far o una balisa han de portar a terme una o més de les següents funcions relacionades amb la
navegació:
• Marcar una obstrucció o un perill.
• Marcar la posició d’un punt destacat.
• Marcar una obstrucció o un perill.
• Indicar els límits laterals d’un canal o una via navegable.
• Indicar el punt d’un canvi de rumb o un encreuament en una via navegable.
• Marcar l’entrada d’un port.
Dispositiu de Separació de Tràfic:
• Formar part d’una línia de enfilació.
• Indicar un àrea.
• Proporcionar una referència als navegants per a prendre una demora o línia de posició.
No obstant això no és estrany, en particular per als fars, que siguin utilitzats per a altres fins, com poden
ser:
• Base per a equips AIS.
• Llocs de vigilància o Guàrdia Costanera.
• Llocs VTS (Control de Tràfic Marítim).
• Base per a senyals acústics de boira (Sirenes, etc.)
• Estacions receptores de dades meteorològiques i/o oceanogràfics.
• Estacions de ràdio i telecomunicació.

• Instal·lacions turístiques.
balises cardinals
Una marca cardinal indica que les aigües més profundes de la zona en què es troba col·locada són les del
quadrant que dóna el nom a la marca.
Aquest conveni és necessari fins i tot si, per exemple, hi ha aigües navegables no solament en el quadrant
nord d'una marca cardinal nord, sinó també en els quadrants Est i Oest.
El navegant sap que al Nord de la marca està segur però ha de consultar la seva carta si vol tenir una
informació més completa.
Les marques cardinals no tenen forma especial.
Normalment són boies de castellet o d’espec estan sempre pintades amb bandes horitzontals grogues i
negres i la seva marca de topall característica, formada per dos cons, és de color negre.
La disposició de les bandes negres i grogues pot recordar-se fàcilment associant la banda groga a les
bases dels cons i la banda negra als seus vèrtexs.
balises d’aigües navegables
Les balises d’aigües navegables serveixen per indicar que les aigües són navegables entorn de les
marques, de forma esfèrica, també de castellet o pal amb una marca de topall esfèrica, amb vetes verticals
vermelles i blanques.
balises de marques especials
Són senyals emprats per demarcar un àrea d'interès particular o per a boies de tasques annexes a la
navegació.
Sistema d'adquisició de dades (ODES) boies oceanogràfiques, meteorològiques etc.
Esquemes de separació de tràfic com a suport o reforç a l'abalisament convencional.
Delimitació de zones de refusat de material de dragatge.
Delimitació de zones d'exercicis militars.
Senyals indicadors de presències de canonades de dragatge o cables.
Delimitació d'àrees destinades a la recreació
Aquestes boies són de color groc, la seva marca de topall és una "X", el seu senyal lluminós quan la tingui
és groga i el ritme qualsevol que no pugui ser confós amb les precedents. o amb les boies cardinals.
balises de perill aïllat
Una marca de perill aïllat és una marca col·locada o fondejada sobre un perill entorn del qualles aigües són
navegables, en forma de topall amb dues esferes negres sobreposades, de color negre amb una o més
bandes amples horitzontals vermelles.
balises lateral sistema A
L’ús de les marques laterals instaurat pel sistema IAL A tal com ho utilitzen en les aigües d’Europa, África,
Oceania y Àsia excepte Japó, Corea y Filipines.
Les marques laterals poden o no ser lluminoses però quan el siguin els seus centelleigs seran d'igual color
al de la marca (verda o vermell).
Les marques són numerades en forma ascendent a mesura que s'avança cap a aigües interiors.
Les formes d'aquestes boies poden ser tres:
Babord: cilíndriques (tambor), castellet o espec.
Marques de babord són vermelles i poden tenir una llum vermella.
Marques d'estribord són verds i poden tenir una llum verda.
balises lateral sistema B
L’ús de les marques laterals instaurat pel sistema IAL B tal com ho utilitzen en les aigües d'Amèrica, Japó,
Corea i Filipines.
Les marques laterals pugues o no ser lluminoses però quan el siguin els seus centelleigs seran d'igual
color al de la marca (verda o vermell).
Les marques són numerades en forma ascendent a mesura que s'avança cap a aigües interiors.
Marques de babord són verds i poden tenir una llum verda.
Marques d'estribord són vermelles i poden tenir una llum vermella.
balístic
Pertanyent o relatiu a la balista o a la balística.

alística
Part de la física que s'ocupa dels projectils o míssils; es divideix, segons l'objecte especial d'estudi, en
balística interior, que correspon a la fase del llançament durant la qual s'aplica el impuls al projectil o
míssil; balística exterior, que correspon al vol lliure i balística d'efectes, que correspon a aquest efecte
sobre el blanc.
En la marina militar, ciència que estudia el moviment dels projectils, tant en l'interior com l'exterior de la
boca de foc.
S'aplica bàsicament a l'artilleria, però també comprèn altres tipus de projectils, com els coets no guiats (per
la seva analogia amb la trajectòria d'un projectil convencional), morters antisubmarins i altres tipus de
llença projectils.
balística externa
La balística externa se centra en l'estudi de la trajectòria seguida pel projectil des que abandona el canó, o
pel coet des que inicia el seu moviment.
La trajectòria dels projectils és, en primera aproximació, una paràbola que les seves característiques són
funció directa de l'angle de tir i de la velocitat inicial, si bé existeixen desviacions importants degudes al
fregament amb l'aire i a aquest efecte Coriolis.
balística interna
La balística interna estudia, en el cas de projectils convencionals, els fenòmens que tenen lloc dins del
canó de l'arma que els dispara, és a dir, la combustió de la càrrega propulsiva, l'expansió dels gasos
produïts i la consegüent pressió exercida per aquests al llarg de l'ànima del canó.
En el cas dels coets, es tracta de l'aplicació de la mecànica de fluids als gasos que sorgeixen de les
toveres i que impulsen el coet pel principi d'acció i reacció.
balistita
Explosiu de nitrocel·lulosa i glicerina que no produeix fum.
ballar els estels
Moviment ràpid dels estels.
ballast
Expresión inglesa que significa = Llast.
ballatoon
Llanxa pesada que s’empra en els rius russos per al transport de fusta.
ballesta
Instrument de pesca consistent en un aparell de mà constituït per un arc amb una línia i dues o tres hams.
Se suspèn de la part central mitjançant un cordell que se subjecta amb la mà i duu un plom per a
estabilitzar-lo i submergir-lo.
L'arc pot obrir-se o tancar-se a voluntat variant les separacions els entre hams.
ballesta
La ballesta és un arma que va començar a ser utilitzada de manera massiva en el segle X, sent l’evolució i
perfeccionament de l’arc i fletxa.
El primitiu arc de fusta va ser substituït per una versió amb un potent arc metàl·lic format per una o
diverses vares metàl·liques unides.
La corda vegetal o de budell trenat original va ser reemplaçada després per filferro, i finalment per fibres
sintètiques en les versions esportives actuals.
La primitiva fletxa de vara vegetal va ser substituïda per una sageta curta i metàl·lica, capaç de perforar les
cuirasses.
Se li va agregar de forma perpendicular al centre de l’arc un carril acanalat en el qual s’allotjava la sageta i
sobre el qual es desplaçava violentament la corda impulsora o filferro.
S’assolia flexionar l’arc metàl·lic vencent la seva potent resistència per diverses maniobres; les primeres
van consistir a posar l’arc en terra i tibar el filferro amb ambdues mans o el peu fins a travar-lo en un
ganxo.
Més tard es van muntar mecanismes diversos sobre el carril central.
El de més èxit i usat fou el tibat mitjançant torniquet a manovella.
El filferro, poderosament tibat i subjecte per una trava, es disparava amb un gallet.

allesta
La ballesta, també anomenada fletxa, radiòmetre, vara d'or i bàcul de Jacob, va ser el instrument nàutic
més comunament emprat a bord dels vaixell, entre els segles XIV i XVIII, per a mesurar l'altura dels astres.
Una descripció de la ballesta que va fer un jueu català anomenat Levi ben Gerson en 1342 sembla ser la
notícia més antiga sobre aquest instrument.
Consisteix, fonamentalment, en dues peces de fusta disposades en forma de creu.
La major, anomenada fletxa, de secció quadrada i al voltant d'un metre de longitud, va graduada
convenientment, i per ella es pot fer lliscar altra peça, la qual forma els braços, denominada entremaliada o
martell.
Amb aquest instrument, l'observació de l'altura de les estrelles es feia apuntant amb la fletxa al vertical de
l'astre i amb una inclinació igual a la meitat de l'altura del mateix.
Una vegada posada així la ballesta, des del seu extrem es dirigirien dues visuals als punts més alt i més
baix del martell, al mateix temps que es feia lliscar a aquest el necessari per a aconseguir que aquestes
visuals coincidissin amb l'horitzó i amb el centre de l'astre.
Una vegada assolida la coincidència, es llegia l'altura o, millor dit, la distància zenital en la graduació de la
fletxa, precisament en el punt on es trobava el martell.
Per a les observacions del Sol, i a causa de la impossibilitat de mirar directament a l'astre, el mesurament
es feia per la seva ombra, és a dir, tornat l'observador d'esquena a ell, dirigia la fletxa cap a l'horitzó i
després feia lliscar el martell fins aconseguir que l'ombra del seu extrem superior coincidís amb el zero de
la graduació.
L'angle obtingut era, en aquest cas, la meitat de la distància zenital.
ballesta
Corda gruixuda que porten a proa les embarcacions de mitjana, destinada a sostenir el balanç de l’antena.
ballestera
Tronera o obertura en els costats de les naus, de on es disparaven les ballestes.
ballestera
Plataforma que hi ha a les galeres, a cada banda, tot al llarg de les postisses.
ballesteres
En les galeres lloc de la coberta, a un costat i l’altre al llarg de la cambra de voga, on se situava la gent de
guerra durant els combats.
ballestrinca
Sinònim de nus de ballestrinca, nus de pardal.
baIma
Cavitat formada per una roca submergida, que serveix d’amagatall als peixos.
baló
Vela de grans dimensions i reduït pes que es deixa anar a proa.
És coneix també amb el nom de spinnaker, o més abreviadament per “spi”, deformació del nom del iot
"Sphinx", que en 1866 usava una vela molt gran, sense envergar i amurada a un llarg tango.
De totes maneres, amb anterioritat a aquest iot va haver molts pesquers amb aparells de tall que,
navegant en popa, deixaven anar una vela de característiques similars.
Al principi el baló s'usava solament per a vents llargs, però els tipus actuals permeten dur-lo fins i tot amb
vents una mica més curts del través.
D'acord amb la disposició dels seus draps, els hi ha de diferents dimensions i de formes esfèriques,
cilíndriques i radials, entre unes altres.
Cada tipus de baló és idoni per a navegar a un determinat rumb pel que fa al vent.
Així, per exemple, el “spanker”, de forma gairebé plana, s'usa per a navegar de bolina o a un d’esquarterar;
el “floater” està dissenyat per als vents llargs i de poca intensitat (fins a 8 o 10 nusos).
L’eixàrcia de labor d'un baló consta de drissa, dos o quatre escotes i un o dos tangons amb els seus
corresponents amantines i carregadores.
En embarcacions de la classe 5 i superiors de la LOR les drisses i escotes solen laborar passant per
bossells, però, en qualsevol dels casos, és preferible que les tires de tota l’eixàrcia de maniobra siguin
accessibles des de la banyera.

El baló ha d'anar sempre inflat com un paracaigudes i tenir certa tendència a aixecar-se.
No obstant això, quan es deixa anar amb mal temps existeix el risc que es retorci sobre si mateix o prengui
voltes sobre el estai de proa.
Per a hissar el baló han de realitzar-se les operacions següents:
• Primerament s'aclareixen les escotes.
• Després, el proer passa la drissa i les escotes al timoner.
• Una vegada fet això, el proer es col·loca a proa i vigila que les escotes estiguin completament en banda;
el timoner, per la seva banda, es posa en peus, amb una cama a cada costat de la canya del timó, per a
mantenir el rumb, i cobra de la drissa, mentre que el proer s'ocupa de vigilar que el baló no prengui voltes
sobre l’estai.
• El timoner entra després de l'escota de sobrevent i, mentre, el proer s'encarrega d'enganxar el puny de
sotavent al tangó.
• Una vegada ho ha enganxat, el proer ha d'empènyer el tangó cap a fora fins a poder acoblar el peu al
farratge del pal.
• Després de tot això, el timoner cobra de la carregadora, mentre el proer col·loca el tangó a l'altura més
convenient, i regula la drissa i l'escota de sotavent.
• Per a finalitzar, el timoner passa les escotes del baló al proer.
• El canvi de bordo amb el baló hissat ha de fer-se amb el vent exactament en popa tancada.
• El proer ha de, primerament, igualar la longitud d'ambdues escotes i, després, esperar que el timoner
hagi caçat la botavara al nou rumb.
• Arribat el moment, el proer solta el tangó del pal i enganxa el primitiu peu a l'altre puny d'escota;
seguidament llepi l'altre puny del tangó i enganxa l'extrem lliure d'aquest al farratge del pal.
• Una vegada fet tot això, es regulen les escotes.
En les embarcacions majors de la LUR. no és necessari soltar el tangó del pal, sinó que es fa passar el
cap de dit tangó per sota de l’esta de proa.
Fins i tot hi ha embarcacions que utilitzen dos tangons.
Amb vents escassos l’ús del baló és més complicat, ja que l'embarcació escora molt i obliga als tripulants a
penjar-se dels trapezis per a mantenir-la adreçada.
En aquestes condicions, el tangó treballa massa de punta i l'escota de sobrevent ha de suportar un gran
esforç.
L'escota sol fregar els obencs, i per a evitar-lo, i al mateix temps reduir l'esforç que suporta, en les
embarcacions majors es fa passar pel penol d'altre tangó dissenyat especialment per a aquesta comesa.
En les embarcacions petites el proer sol tenir en mà les escotes per a així poder regular-les amb tota
rapidesa.
En essència, l'escota ha d’enrotllar-se quan entra una ratxa de vent, o caçar-la una mica abans que el baló
comenci a flamejar.
Per a arriar el baló l'embarcació ha de navegar amb vent en popa.
La maniobra la inicia el timoner arriant l’amatines, mentre el proer s'encarrega d’escapolar el tangó i
passar-lo al timoner perquè ho estibi.
Una vegada fet això, el proer se situa sota la botavara de la major i, mentre el timoner va arriant la drissa,
cobra el puny d'escota i va col·locant el baló dintre del seu sac, procurant estibar-lo de manera que pugui
utilitzar-ne de nou amb tota rapidesa.
Una vegada acabada aquesta operació el proer ha de desamarrar la drissa i dujar-la, igual que les
escotes.
Sinònims de floc baló; spinnaker; baló d'empopada
baló
Bala de dimensions reduïdes.
baló d’empopada
Sinònim de baló, spinnaker.
baló sonda
Baló lliure no tripulat utilitzat per a enregistrar dades de l’atmosfera.
balok
Nom d'una nau citada al Codi Marítim de Malaca del segle XIII; encara que no dóna detalls que permetin
formar un judici exacte sobre la seva importància, sembla que va ésser d'un port inferior al jonc.
balor

Embarcació pirata de les illes Moluques que en ocasions anava tripulada amb quasi tres cents homes i
armada amb quatre canons de sis o vuit.
A aquestes les seguien altres embarcacions menors anomenades piahiaps, que per les nits saquejaven la
costa.
balorda
Suro o gall que es fixa amb una sirga a la part inferior de la boca del maià o cop de l’art, que senyala on es
troba aquest i que en cas d’enrocar serveix per suspendre-se’l i evitar es perdi el bol.
balou
Es diu així, en general, a tota coberta d'armadura senzilla, bé de fusta, bé d'acer que serveix per protegir
de la intempèrie i més particularment de la pluja.
Es denomina balou a l'obertura practicada en la coberta per a l'accés de persones als espais confinats de
l'interior d'un vaixell (bodegues, tancs de càrrega, pallols).
La seva construcció requereix un tancament estanc, junta de goma en el perímetre de la tapa i tancament
amb papallones.
Les inspeccions periòdiques per a renovar els certificats de construcció de les embarcacions requereix
sotmetre a aquests tancaments a proves de filtració.
Atès que tota obertura afebleix l'estructura, es construeix una braçola perimetral les dimensions de la qual
estan en proporció a la superfície de passada practicada en la coberta.
balsa
Classificació científica: la balsa pertany a la família de les Bombacàcies (Bombacaceae); és l'espècie
Ochroma agopus.
Balsa, nom comú d'un arbre tropical americà
Arriba a entre 18 i 21 m d'altura.
La fusta de balsa té una densitat aproximada de 97 a 130 kg/m 3 , i és més lleugera i més forta que el suro.
Pel color, molt clar, recorda a la de pi.
Aquesta fusta s'ha usat durant molt temps, sobretot en Sud-americà, per a construir armadies i vaixells; de
on procedeix el nom de balsa, que descriu una armadura flotant format per una plataforma lligada a dos
troncs paral·lels.
La fusta de balsa s'usa també per a construir armilles salvavides, taules de surf.
Per les seves propietats aïllants de la calor, s'empra per a revestir l'interior de refrigeradors i bucs
d'embarcacions.
balsa
Es denomina balsa a una embarcació petita, de forma predominantment plana, feta comunament amb
canyes, fustes o taules fortament unides unes amb unes altres.
Existeixen diversos tipus de balses, podent classificar-se per la seva aplicació o pel seu material de
construcció primordial: De fusta, de vinil, de descens de rius, recreativa.
balsa
Ormeig de pesca, anomenat també trapezi, consistent en un travesser de fusta, d’acer, etc., fixat pel centre
a una llinya, de cadascun dels caps del qual penja un braçol amb un ham.
balsa de cuir de llop marí
La balsa de cuir de llop, petita embarcació formada per dos flotadors fets a partir de la pell del llop de mar
comú (Otària flavescens), sobre els quals es col·locava una plataforma de fusta.
Generalment usada solament per a navegació costanera, era moguda a rem.
Eren aptes per a navegar amb quatre mariners.
La primera descripció de la mateixa correspon a Jerónimo de Vivari, cronista de l'expedició de Pedro de
Valdivia en la conquesta del Regne de Xile.
Hi ha referències d'Antonio Vásquez d'Espinosa del seu ús fins a 4 llegües de llunyania de la costa, la qual
cosa implicaria l'ús d'algun tipus de vela.
Comunament representada en pictoglifs del nord de Xile i sud del Perú, alguna de les imatges poden donar
una idea de vela “portàtil”, figurant normalment les petites embarcacions amb les seus remers, en accions
de pesca i caça de cetacis.
L'embarcació va ser desenvolupada en el desert costaner de Atacama, zona sense arbres, però amb
abundància de lloperes, durant el període conegut com Desenvolupament Regional II -a partir de l'any
1000-, en concret en la zona del riu Lloa.

En el segle XV el seu ús es va estendre fins a Tarapacá.
Va ser usada tant per a les labors de caça i pesca, com de petit transport.
En el nord de Xile, amb modificacions, el seu ús s'estén fins a principis de segle XX, per a carregar salnitre
en els ports.
La realització de la mateixa estava reservada a artesans especialistes, que es dedicaven solament a
aquesta labor de caça de llops de mar i elaboració de balses, canviant-les una vegada construïdes per
altres béns de consum amb altres pescadors especialistes (tonyinaires, baleners, mariscadors,…).
balsa de descens de rius
Aquestes embarcacions són construïdes de material sintètic com el PVC, tenen comunament capacitat de
4 a 25 persones, posseeixen diverses cambres d'aire i estan reforçades per a l'activitat per la quin estan
fabricades.
balsa de fusta
Balsa, comunament s'utilitza com a transport de curt abast en poblacions rurals.
balsa de vinil
Són balses fetes gairebé íntegrament de càmeres de material sintètic que utilitzen aire com a mitjà per
aconseguir la flotabilitat.
balses recreativa
Són petites i el seu ús és per a esbarjo en piscines, platges o altres cossos d'aigua poc perillosos.
balsa salvavides
És l’element de supervivència a bord més imprescindible en cas d’abandó del vaixell.
En general, és aconsellable adquirir una balsa amb més capacitat, calculada a partir de la tripulació que
anirà a bord, ja que l’espai acostuma a ésser calculat amb gran precisió per part del fabricant per a
mantenir a flotació a la tripulació, però no pensant en la seva comoditat.
La capota és manté tibant per l’arc que s’infla amb el flotador superior.
En gairebé totes les capotes sol incorporar-se un recol·lector d’aigua de pluja, que comunica a l’interior
mitjançant un orifici que amb un conducte que ompli un dipòsit.
Algunes capotes incorporen una llum de centelleigs que s’activa al contacte amb l’aigua per parell
electrolític i no precisa bateries.
Els models de 6 persones, de 30 a 60 Kg., els de 8 persones, de 40 a 80 Kg. i els de 10 persones, de 50 a
90 Kg. aproximadament.
Les balses són elements pesats que han de estibar-ne a mà per a no dificultar el seva immediata avarada.
Totes les balses han de tenir dos compartiments d’aire independents entre si de manera que, amb un
desinflat, s’asseguri la flotabilitat.
Si posseeix dos anells superposats, normalment cadascun d’ells és independent.
Si la balsa és d’un sol anell, aquest té en el seu interior dos compartiments separats per una membrana no
afecta a la flotabilitat.
Molts models ho tenen proveït d’un aïllant tèrmic per a preservar-ne del fred.
Es conta a partir del moment que es dispara el percussor fins al moment que les vàlvules de seguretat
eliminen la sobrepressió resultant després del buidatge de l’ampolla de CO2 amb un violent i curt xiulet.
Cada fabricant enumera els accessoris que s’inclouen en cada model de balsa en el seu catàleg en funció
de les normatives on es comercialitza.
Accessoris bàsics que ha d’incloure l’equipament d’una bala salvavides, segons la seva major o menor
immediatesa, són els següents:
• Un ganivet de punta roma fixat en el punt d’ancoratge del cap disparador i d’unió al vaixell.
• Ancora de capa per a eliminar al màxim l’angle de deriva i assegurar-se l’estabilitat en condicions dures.
• Llanterna impermeable.
• Pastilles contra el mareig.
• Rem, normalment desmuntat.
• Cap amb un cercle flotant per a rescatar persones en l’aigua.
Elements de seguretat a mitjà termini:
• Buidador i esponges.
• D’aquestes últimes, quantes més i més grans millor.
• Elements de senyalització clarament diferenciats.
• Bengales de mà, senyals de fum, coets i tints per a l’aigua.
• Bomba d’inflat manual i kit de reparacions.

• Farmaciola de primers auxilis.
• Mantes tèrmiques.
• Borses per a vòmits.
• Manual de supervivència.
• Com més complet millor i amb les instruccions escrites en lletra gran.
Elements de seguretat a llarg termini:
• Aigua potable, quanta més millor.
• Racions hipercalòriques, quantes més millor.
• Got graduat per a racionar l’aigua.
• Crema de protecció solar.
És aconsellable guardar en un lloc accessible del vaixell una borsa amb material de supervivència que
s’afegirà a la balsa en cas d’usar-la, independentment del material que aquesta ja és tingui.
Material és el següent:
• Farmaciola amb medicaments personals especials.
• Ulleres de respecte.
• Roba d’abric.
• Ràdio VHF portàtil i estanca.
• Llanterna amb piles.
• Ganivets en borses separades.
• Aliments d’alt contingut energètic.
• Bidó d’aigua potable.
• Navegador GPS portàtil.
balsa totora
La bassa de boga és una embarcació antiga construïda amb joncs de boga, amarrats entre si amb cordes
fabricades de fibres vegetals.
La seva utilització data de l'època precolonial, i en l'actualitat se segueix usant per pobladors aymaras del
llac Titicaca.
balsejar
Navegar en una balsa.
Baltic Dry Index
El Baltic Dry Index o Baltic Exchange Dry Index, també conegut pels seus inicials BDI o abreviatura
BALDRY, és un índex dels nòlits marítims de càrrega a orri seca de fins a 20 rutes clau marítimes en règim
de noliejament de tot el món, administrat pel Bàltic Exchange de Londres.
La societat Bàltic Exchange sorgeix en l'any 1744 en un humil cafè de la City de Londres on es reunien
mercaders i capitans de vaixell.
En 1985 va emetre per primera vegada un índex relatiu al transport marítim, el Baltic Freight Index.
L'índex és un càlcul diari (a les 13:00 hores de Londres) de la mitjana del preu del transport per mar de les
principals matèries primeres sòlides i a orri, com carbó, mineral de ferro, grans, sucre...
Reflecteix la quantitat de contractes d'enviament de mercaderies que es tanquen en les principals rutes
marítimes mundials.
A partir del 1 de juliol de 2009 el BDI es calcula tenint en compte solament el nòlit dels noliejaments per
temps de quatre grandàries de vaixells Capesize, de 172,000 t de TPM; Panamax, de 74,000 t de TPM;
Supramax, de 52,454 t de TPM, i petits, de 28,000 t de TPM; desestimant per al còmput els contractes de
noliejament per viatge.
Òbviament, en la mesura que l'economia mundial entra en crisi, es redueixen els contractes de transport
de matèries primeres i en conseqüència el Baltic Dry Index descendeix.
Per tant, es considera un indicador avançat del mercat i es revela com un eficaç termòmetre de l'evolució
de l'economia mundial.
En temps de crisi, el PIB (Producte Interior Brut) descendeix, es produeix una reducció de consum, el que
suposa una menor demanda de matèries primeres i una paralització del comerç mundial que impacta en
les empreses navilieres, quedant-se nombrosos vaixells ancorats en els ports.
baltime
Pòlissa tipus pel noliejament de vaixells en “time-charter”.
baltimore

Pòlissa en ús per al transport de grans, especialment des d'Estats Units, Costa Atlántico al Continent
europeu.
Balto
Abreviatura de Baltimore (port).
baluma
Extrem de la vela que va des del puny de drissa al d'escota.
La seva regulació es realitza amb el balumer (tensió de l'escota) i constitueix un dels ajustaments mes
importants del trimat d'un veler.
balumer
Artifici (cap interior) que s'usa per a tesar la baluma.
També denominat ralinga de baluma, és un cap que ens permet tibar la baluma, tancant la vela al vent i
evitant la caiguda a sotavent de la zona de la baluma.
En cas d'utilitzar vela amb enrotlladors, alguna cosa cada vegada mes habitual, és molt important filar
aquest cap abans d'enrotllar la vela, per a evitar que s'enrotlli amb torsió.
balumer
Persona que realitza la regulació de la baluma i constitueix un dels ajustaments més importants del tremat
d’un veler.
balustrada
Barana ornamental que porten alguns vaixells, format per balustres que suporten un passamà.
balustrat
Guarnir de balustres la barana d’un vaixell.
balustre
Un balustre, és una forma modelada en fusta, i algunes vegades en metall, que suporta la rematada d’un
parapet de balconades o baranes d’escales d’un vaixell.
El conjunt de balustres es denomina balustrada.
bambú
Bambú, nom comú d'un conjunt de plantes vivaces, llenyosa, de port arbustiu o arbori, agrupades en uns
45 gèneres i 480 espècies de la família de les Gramínies.
El bambú creix sobretot en regions tropicals i subtropicals, des del nivell del mar fins a les zones cobertes
per neus perpètues; només algunes espècies s'estenen fins a les regions temperades.
És molt abundant en el sud-est d'Àsia i hi ha algunes espècies a Amèrica i Àfrica, i cap a Austràlia.
El port oscil·la entre el dels troncs rígids d'aproximadament 1 m d'altura, i gegants de fins a 50 m d'altura i
30 cm de diàmetre prop de la base.
Gairebé tots els bambús són rectes, però algunes espècies tenen tiges flexibles que formen espessors
impenetrables.
El bambú es reconeix fàcilment per les tiges articulades canyes, formats per seccions buides anomenades
entrenusos, separades per envans sòlids anomenats nusos.
En cada nus, una beina protegeix un rovell, que al seu torn pot donar lloc a una branca o a una
inflorescència.
Les canyes de bambú brollen de rizomes (tiges engrossides) subterranis horitzontals.
Les puntes dels brots nous estan protegits per escates imbricades que es formen a mesura que s'allarguen
els entrenusos.
Al principi els brots nous creixen a poc a poc, però el ritme augmenta molt ràpid i pot arribar a 60 cm diaris
en algunes espècies tropicals gegants.
La tija principal no té fulles i no sol ramificar-se fins a no haver arribat a tota la seva longitud.
Les branques creixen a partir dels rovells dels nusos, i poden al seu torn emetre branques secundàries i
fins a terciàries; aquestes últimes són les quals porten les fulles, gairebé sempre rectes, planes i
multinerviades, característiques del bambú.
Les canyes de bambú són verds perquè contenen abundant clorofil·la en els teixits situats immediatament
sota la superfície.
Això significa que les canyes formen una superfície fotosintètica important, sobretot perquè creixen abans
que es desenvolupin les fulles.

L'estructura floral del bambú és bàsicament la normal en la família de les gramínies.
No obstant això, diversos detalls de la flor demostren que els bambús són gramínies primitives.
El bambú és una de les plantes més utilitzades per l'home.
En els tròpics s'usa en la construcció d'habitatges, basses, ponts i bastides.
Les canyes partides i aplanades serveixen per a revestir sòls o pisos.
Teixint-les es confeccionen canastres, estores, barrets, nanses per a capturar peixos, i altres articles; les
canyes de les espècies més grans s'empren com recipients per a contenir líquids.
De la polpa s'obté paper i amb altres parts de la planta es fabriquen canyes de pescar, conduccions
d'aigua, instruments musicals.
bananer
Vaixell especialment equipat per al transport de bananes o plàtans.
banasta
Cistell o cove fet de jocs o vímets, de mida prou gran, utilitzat pels pescadors per a posar-hi el peix.
banc
En els mars, rius, etc., acumulació considerable de diferents materials (sorra, llim, petxines, restes
vegetals, etc.) que es troba a poca distància de la superfície constituint zona de perill per a la navegació.
Generalment tenen gran extensió, sent més llargs que amples.
banc
Elevació del fons marí sobre una plataforma continental (o insular) sobre la qual la profunditat de l'aigua és
relativament succinta, encara que prou profunda com per assegurar la navegació de superfície.
banc
Area poc profunda consistent en una acumulació de sediments movedissos tals com a sorra, grava, fang,
etc.
banc
Marge en declivi d’un riu o curs d’aigua.
banc
Travesser de fusta que en les barques de pesca travessa de babord a estribord i que sol tenir com a
objecte reforçar la construcció del buc de l'embarcació i, al mateix temps, servir de seient als tripulants.
Sinònims: bancada; banc remer.
banc avisador
El banc (el banc del venedor o de l'exportador) que rep una carta de crèdit d'un banc emissor (el banc del
comprador) i ho transmet al recipient (l'exportador/venedor).
banc baix
Elevació del fons del mar (compost de materials no consolidats a exclusió de la roca i del coral) situada al
llarg d’una profunditat de deu braces (vint metres) o menys i que constitueix un perill per a la navegació.
banc central
Institució financera amb status oficial o semioficial, d'un govern.
Els bancs centrals són els instruments utilitzats pels governs per expandir, contractar o estabilitzar l'oferta
de diners i crèdit.
Mantenen reserves d'altres bancs, actuen com a agents fiscals dels seus governs i poden emetre paper
moneda.
banc central d’un canal
Zona poc profunda d’un canal, fora de la qual hi ha aigües més profundes en canals laterals.
banc Chinchorro
El banc Chinchorro és una barrera d'esculls de coral, que forma part de la reserva d'esculls de Mèxic, la
segona cadena d'esculls més gran del món, la reserva de la biosfera de banc Chinchorro es troba en
l'estat de Quintana Rosego, en el municipi d'Othón P. Blanco, és part dels atractius naturals del mar Carib,
particularment dels quals es troben en la península de Yucatán, i del gran sistema d'esculls

mesoamericano, o reserva d'esculls de Belize, es troba en la reserva de Xcalak, just enfront de la platges
Ric Huach i Majahual, el banc Chinchorro és l'atolón més gran de Mèxic i el segon més gran del planeta.
Enfront de la península de Yucatán, més o menys a l'altura de Chetumal, a 24 km en direcció est, es troba
Chinchorro, un escull de 70 km de llarg per 25 d'ample.
Ho envolta una gran barrera de coral de 20 metres d'espessor, que roman totalment submergida encara
que gairebé a nivell de la superfície: només 60 centímetres intervenen entre aquesta i el mantell de coral
d'aquest cinturó.
Darrere d'aquest es forma una sort de piscina de molt poca profunditat (de dues a set metres) el fons dels
quals és, en gran part, sorrenc.
Al llarg de la barrera hi ha algunes boques d'entrada amb dimensions diverses, per on els vaixells tendien
(i tendeixen) a buscar refugi en temporals forts.
Una petita secció d'aquest escull va ser, fins a no fa molt, camp d'activitats per a una original forma de
pirateria.
Només dues parts de l'atol sobresurten formant petites illes Caic Nord i Caic Centre.
En la primera, sens dubte de posició molt més estratègica per a la navegació, es troba un far que va ser
construït cap a finalitats del segle XIX per orientar als vaixells i evitar el xoc contra el coral.
Sabedors que els capitans de vaixells mercants es guiaven pel far per conduir a les seves naus entre
Chinchorro i la costa, els pirates que encara en aquests temps voltaven per la zona, solien dirigir-se cap a
la illa per apagar el far i reemplaçar-ho per una llanterna muntada sobre alguna bassa o barril.
El nou artefacte era col·locat molt més al ponent que el far, gairebé sobre el mar, de manera que en veure
la llum i fer la maniobra per ficar-se entre l'escull i la costa, els vaixells calculessin malament les distàncies
i encallessin.
Llavors els abordaven i saquejaven.
Acabada l'operació, apagaven la llanterna, tornaven a encendre el far i s'allunyaven amb rumb
desconegut.
Temps després tornaven a Caic Nord, en l'interior del qual tenien un dipòsit on emmagatzemaven els
productes dels seus malifetes.
Encara és factible trobar restes d'aquells botins.
banc corresponsal
És un banc que rep o efectua pagaments o altres serveis per a altre banc en altre país.
Els bancs corresponsals són fonamentals per a conduir el comerç i finançament en l'estranger.
banc d’alcàsser
Banc situat a l’alcàsser del vaixells i fragates de guerra, davant del pal de mitjana.
banc d’arborar
En els bots i en les embarcacions menors de vela, banc que va a la part mitjana de l’eslora i es caracteritza
pel fet de tenir un forat o una mossa semicircular tancada amb un semicercle metàl·lic, la qual serveix per
posar el pal i quedi ben subjecte.
banc d’escullera
Cadascun dels graons que en l’interior de la muralla o dels dics serveix per a suport dels puntals que
sostenen dreta l’embarcació que entra en ells.
banc de boira
Boira generalment ocasionada per condicions locals que s'estén sobre una petita àrea, amb un ample
d'unes centenes de metres.
banc de boira
Quan una massa d'aire calent circula sobre una superfície marítima freda, pot succeir que aquesta massa
d'aire es refredi de tal manera que la seva temperatura arribi a l'instant de rosada, produint-se llavors la
condensació del vapor d’aigua que conté i, per tant, boira.
Tal fenomen té l'aspecte, observant-lo des de l’horitzó amb un cel ras com una paret o muralla de boira
que s’aixeca des de la superfície de la mar fins a generalment unes desenes de metres.
La seva extensió superficial no és molt gran, al que es deu la denominació de banc de boira.
Al desaparèixer la indicada diferència de temperatures desapareix també el banc, el que té lloc
freqüentment amb la culminació del Sol.
La seva predicció en la mar és molt senzilla i a l'abast de qualsevol afeccionat, ja que únicament cal traçar
sobre paper mil·limetrat les corbes corresponents a la temperatura de la mar i el punt de rosada de l'aire.

Per a això s'assenyala en abscisses (escala vertical) les temperatures i en ordenades (escala horitzontal)
les hores, per exemple, preses de trenta en trenta el minuts.
Perllongant per extrapolació les línies resultants de punt de rosada i temperatura de la mar, el punt que es
tallin assenyalarà precisament l'hora que es preveu que farà la aparició de la boira.
banc de consell
Banc on es col·loca front un consell de guerra un oficial processat.
banc de crèdit especialitzat
Banc relacionat amb categories determinades d'activitats econòmiques (marítim, cooperatius, etc.), que
estan sotmesos a tècniques especifiques i exigeixen mètodes particulars de finançament.
banc de dades
Sistema d'emmagatzematge de dades en una computadora el que permet arxivar dades que poden ser
cartografiats ja sigui en forma de línies o de punts.
El banc de dades és una de les parts integrants dels processos de la cartografia automatitzada.
banc de fuster
Espècie de taula de fusta horitzontal, proveïda dels aparells necessaris per efectuar els treballs pertinents.
Sovint s’hi guarden eines.
banc de galera
En les galeres, banc on hi anaven amarrats els forçats.
banc de galera
En alguns llocs es dóna aquest nom als bancs de les embarcacions menors.
banc de gels
En terminologia de gels, superfície de gel marí a la deriva, menor a 10 km de diàmetre, que es troba situat
en els mars de altituds mol altes.
banc de la paciència
Banc situat en l’alcàsser dels navilis davant del pal de messana o en la carrossa de l’escala de la càmera.
banc de mar
Onada grossa.
banc de negoci
Són aquells que es dediquen principalment a operacions a llarg termini i proporcionar a les empreses els
capitals que necessiten per a constitució i desenvolupament.
Són essencialment òrgans de finançament.
No presten cabdals que els hagin estat confiats, com els bancs de dipòsits, sinó que utilitzen els seus
propis o procedeixen a l'emissió de valors mobiliaris.
banc de neu
Massa de neu acumulada per l'acció del vent darrere dels obstacles o irregularitats del terreny.
banc de núvols
Núvols o sistema continu o gairebé continu de núvols d'un gènere determinat sensiblement al mateix nivell,
que, no obstant això, cobreix generalment solament una petita fracció del cel.
Massa de núvols que es troba disseminada en una superfície.
Els núvols tenen grans dimensions horitzontals.
banc de peixos
Grup molt nombrós de peixos que constitueixen veritables famílies formades per centenars i fins i tot milers
d'exemplars.
És coneguda la vida dels grups d'anxoves, sardines, arengs, etc.
Aquesta característica de les esmentades espècies i inclòs d'altres (tonyines, etc.) constitueix un interès
notable per a la pràctica de la pesca industrial.

En una o molt poques accions de pesca, mitjançant xarxes particularment preparades per a l'espècie que
es desitja capturar, s'aconsegueixen resultats importants.
El mateix resultat s'aprecia també en la pesca professional amb els sedals, al pescar avantatjosament
bacallans i tonyines.
Els peixos en banc es capturen amb xarxes d'arrossegament o amb instal·lacions fixes o mòbils, com les
almadraves fixes o volants, amb palangres i sedals d'hams múltiples.
La vida dels peixos en banc presenta algunes característiques sorprenents, com és el mateix
comportament dels individus que ho componen, el sincronisme perfecte dels seus moviments i altres
fenòmens igualment interessants i fins a ara desconcertants, dels quals encara no es coneixen les causes i
orígens.
banc de pesca
Altiplà submarí que correspon generalment a un sector de la plataforma continental i, per tant, amb aigües
no molt profundes, on viuen, o coincideixen durant el període de reproducció, densos grups de peixos.
La riquesa dels bancs de pesca depèn de factors múltiples, tots lligats a l'abundància del fitoplàncton.
En aigües poc profundes i en les proximitats de les costes, l'abundància de fitoplàncton, que al seu torn
condiciona la dels peixos, ve subordinada a l’aportí dels rius, al drenatge de les costes, a la major quantitat
de plantes arrelades, a la temperatura de l'aigua, etc., i als corrents ascendents, que remunten des de les
profunditats abissals al llarg de la plataforma continental i el talús (ja que aquestes transporten substàncies
orgàniques que, descompostes per les bactèries abissals, serveixen d'aliment al fitoplàncton).
La composició i la densitat del fitoplàncton varia segons les estacions i dintre de cadascuna pot variar per
diverses causes.
És més abundant en les aigües fredes i en les proximitats de la superfície; això afavoreix les plataformes
continentals, on les aigües arriben a profunditats limitades, i les zones oceàniques poc profundes; però
sobre la seva concentració influeix també el règim dels corrents.
De qualsevol manera, aquestes zones estan més densament poblades, perquè l'aliment en elles és més
abundant, o perquè les condicions ambientals en general són ideals per al procés reproductiu.
Sobre els bancs de pesca es concentra un esforç industrial creixent, que, disposant de mitjans i de
tècniques cada vegada més perfeccionades, altera el delicat equilibri biocenòtic fins al punt que avui l'obra
de l'home ja ha empobrit nombrosos bancs de pesca i uns altres els està empobrint inexorablement, fins a
l'extrem que a la major ocupació de mitjans i de capitals correspon una pèrdua de la producció, que indueix
a buscar nous bancs o a intentar la sort en aigües més profundes, fins i tot del talús continental, considerat
fins a ara impracticable.
banc de popa
Banc situat entre la popa i el banc del mig.
banc de port
Esglaó en la part inferior dels dics que serveixen de recolzament als puntals que mantenen dreta
l’embarcació que entra en ells.
banc de proa
Banc situat entre la proa i el banc del mig.
banc de remer
Cadascun dels seients transversals formats per un tauló de fusta o d’altres material que porten els bots i
les embarcacions menors on poden seure els remers o la gent de a bord.
banc de remer
En la modalitat de rem que es practica en bots de banc fix.
banc de riu
Piló de sorra o de còdols, més o menys mòbils, que es forma en el llit d’un riu.
banc de sorra
Un banc de sorra és un dipòsit de sediments, en general de sorra, que té forma lineal a causa de
l’acumulació de sediments en un canal fluvial o en la desembocadura d’un riu.
Quan el corrent es fa més lenta en una corba del riu o a l’entrar aquest a l’oceà, els sediments es
dipositen.
Els bancs de sorra també es generen en la costa, a causa del flux de la marea.

anc de Salmedina
Els bancs de Salmedina són un escull marí que se situa en la costa a l'oest de la badia de Cartagena
d'Índies (Colòmbia).
És un baix que té profunditats des dels 10 peus fins als 100 peus.
És una formació esculls amb variada quantitat de vida marina.
És visitat freqüentment com a lloc de bussejo ja que es troba a 5 milles nàutiques de la esmentada ciutat
de Cartagena d'Índies.
Addicionalment, en les seves aigües poc profundes es troben dos vaixell enfonsats que servien de base a
un far que indicava la presència d'aquest.
Avui dia, el baix es troba marcat per un altre far que realment marca la part més baixa de tot l'escull.
Aquest baix va ser la causa de l'enfonsament d'alguns vaixells galions, i encara es poden veure en els
seus voltants algunes restes d'aquests com a canons, etc.
Aquest és un dels principals accidents costaners.
banc de treball
Taula sòlida, de fusta o metàl·lica, generalment horitzontal, proveïda dels dispositius necessaris per a
efectuar-hi diversos treballs de fuster.
banc del llaüt
Cada una de les divisions del buit o forat gran de la coberta del llaüt, separades pels bancs i tapades amb
les corredores.
banc del mig
El banc que resta entre el de proa i el terç, d'un caro.
banc del terç
Banc que ve després del banc d’arborar, anant cap a popa.
banc fix
En la modalitat de rem en banc fix és tradicional de tota la cornisa Cantàbrica i la façana atlàntica Gallega.
En banc fix, el remer està assegut sobre un seient fix, i la propulsió es realitza amb el tors i amb els
braços.
És un dels esports més durs que existeixen, àdhuc a pesar de ser «amateur» i no olímpic.
Els rems en alguns casos giren sobre uns escàlems i la unió entre aquests i els rems és una espècie
d’anell trenat de corda natural o sintètica, que se’n diu estrop.
banc marí
Elevació del fons marí normalment existent a baixa mar i que, vora les costes, pot ser perillós per a la
navegació.
banc mòbil
És el banc de sorra que pot canviar de posició a causa de l'acció de les ones, corrents o marees.
banc mòbil
Esport olímpic d’una gran tradició.
El banc mòbil es caracteritza per un seient sobre rodes que permet utilitzar les cames en la propulsió de
l’embarcació.
Es practica principalment sobre aigües tranquil·les (rius, canals, llacs, estanys, ports, embassaments), tant
per a la competició com per a l’oci.
Les regates es fan sobre una distància olímpica de 2.000 m, amb distàncies menors per a certes
categories i modalitats no olímpiques.
També hi ha regates de llarga distància.
Es distingeix entre pesos pesats i lleugers, així com tripulacions masculines i femenines.
Les modalitats més populars són el vuit i el “skiff” (individual).
Una característica principal del rem de banc mòbil és que els rems estan recolzats en forquetes
col·locades fora de borda sobre portants.
És per això pel que aquestes embarcacions se’n diuen outriggers (anglès).
banc notificador

És un banc que opera en el país de l'exportador i opera cartes de crèdit per a un banc estranger al
notificar-li a l'exportador que el crèdit ha estat acceptat a favor seu.
El banc notificador li informa a l'importador de les condicions de la carta de crèdit sense que
necessàriament adquireixi responsabilitat pel seu pagament.
banc pagador
Generalment és un banc en el país de l'exportador, que rep el mandat del banc emissor per a pagar o
comprometre's al pagament contra presentació de la documentació exigida.
Per a l'exportador és convenient que existeixi un banc pagador en el seu país.
banc reemborsador
El banc designat en el crèdit documentari, al com el banc pagador, acceptador o negociador podrà
sol·licitar cobertura després de la recepció dels documents, de conformitat amb el crèdit documentari.
En general, el banc reemborsador no té compromís de pagament algun, tret que hagi confirmat les
instruccions de reemborsament.
El banc emissor no queda alliberat del seu compromís de pagament mitjançant la designació d'un banc
reemborsador.
Si no arribés a temps la cobertura del banc reemborsador, el banc emissor està obligat a pagar (inclosos
ho interessis i endarreriments per demora).
banca
Embarcació filipina sense coberta i sense quilla amb les bancades mòbils i batangues en els costat per
donar-li estabilitat son fetes buidant un tronc d’arbre, s’impulsa per mitjà d’una pagaia que fa també de
timó, utilitzada pel tràfic portuari.
banca
Mola de gel que es troba surant en els mars d'altes latituds.
bancada
Es diu bancada al tauló o taulonet de proporcionat gruix i amplària que travessa de costat a costat en les
embarcacions de rems per a seient dels vogadors.
bancada
Banc remer i poden ésser ferms o desmuntables; en el primer cas fan de baus al mateix
Els hi ha de ferm i llevadissos i en el primer cas fan també l'ofici de baos.
En les galeres tenien el mateix ús.
bancada
En l'àmbit de la mecànica es diu bancada a qualsevol basament ferma per a una màquina o conjunt
d'elles.
Pot servir com a element suport de la màquina i allotjar els mecanismes d'accionament de la mateixa.
bancada
Els bancs de popa d'un bussi que resten junt a l'amura de l'embarcació.
Estan situats entre el banc de popa i aquest indret.
bancada d’un motor marí
En instal·lacions de petit, per exemple motors auxiliars, tant el motor com el mecanisme que aquest
acciona, si l'espai ho permet, estan muntats en la mateixa bancada.
D'aquesta manera s'eviten problemes de desalineament.
La unió del motor al pla de la sala de màquines pot realitzar-se de manera flexible o rígida.
En el cas dels motors principals que intervenen de manera directa en la propulsió, passant abans per la
reductora i situats en la mateixa bancada, utilitzen unions rígides per evitar el desalineament de l'eix.
Aquesta disposició presenta problemes de vibracions i la rigidesa del conjunt comporta al fet que els
esforços que ha de suportar siguin majors.
Perquè el conjunt no entri en ressonància amb l'hèlix, major font de vibracions del vaixell, ha de
dimensionar-ne correctament ja que la seva freqüència és proporcional a la velocitat angular de l'eix i al
nombre de pales.
Les unions flexibles que s'empren per fixar la bancada estan formades per molls o xavetes flexibles que
absorbeixen les vibracions.

ancada de les màquines
Bastiment d’algunes màquines, especialment de les màquines eina, que en constitueix el suport, alhora
que l’element d’ancoratge a terra.
bancada de popa
Bancs de popa de un gussi que resten junt a l’amura d’una embarcació.
bancada de remers
Conjunt de bancs fets de fustes travesseres que van de babord a estribord en els bots i que serveixen de
seient als remers, o bancs que van per dins de l’orla a les embarcacions menors.
bancal
Banc llarg sense braços ni respatller.
bancal de gel
Es una mola de gel que es caracteritza per la seva gran altura sobre el nivell del mar.
Procedeix dels mars polars, on es formen per acumulacions successives de molts anys i per
despreniments i precipitació a la mar de grans glacials existents en aquestes regions
bancal de sorra
Un bancal de sorra, és una acumulació de sediments a banda i banda d’un canal d’un riu, que es diposita
gradualment quan el riu periòdicament inunda i desborda les seves riberes.
En ocasions solen construir-ne canals artificials al llarg dels rius com protecció enfront de les inundacions.
bancassa
Peça de fusta horitzontal unida a dos puntals de la bodega d'una barca de mitjana.
Serveix per a posar-se dret un home i facilitar els afers de càrrega i descàrrega del vaixell.
bancassa
Bancs o seients dels bots a la part de popa.
bancassa
Peça horitzontal de l’interior del buc destinada a aguantar el pla.
bancassa de popa
Banc de popa d’una embarcació menor, que se situa entorn del folre interior.
bancón
Embarcació xinesa de tres rems per banda, molt poc calat i bastant dèbil per manca de cura en la seva
construcció.
bancs aïllats de boira
Boira en bancs distribuïda en forma irregular.
bancs circumpolars
Aglomeració de gel d’aigua salada soldats entre si a causa de les nevades de les regions polars.
bancs d'emissió
Institucions encarregades de l'emissió de bitllets en una economia.
bancs d’una embarcació
Fustes travesseres que reforcen el buc i serveixen de seient als tripulants.
bancs de les galeres
Bancs on seien els remers.
bancs de popa
Bancs que envolten interiorment els costats i el mirall per asseure els passatgers d’un bot o barqueta.

anda
Cadascuna de les dos meitats en que el pla longitudinal de simetria divideix al vaixell.
No obstant, es molt freqüenta prendre el terme banda como sinònim de costat, lo que no deixa de ser
erroni.
banda
Costat d’una embarcació, on es collen els portants.
banda
Cadascuna del les parts que es divideix la dotació d’un vaixell per fer les guàrdies i dels serveis a bord.
banda blava
La Banda blava (en anglès: Blue Riband) és una condecoració oferta a un vaixell per haver realitzat
l'encreuament transatlàntic en el menor temps.
La condecoració del "Blue Riband" va ser una creació de les companyies navilieres en els anys 1860,
creada amb la intenció de donar publicitat per tenir l'orgull d'haver dissenyat el vaixell més ràpid.
Va haver-hi condecoracions per creuar l'Atlàntic en sentit Oest i Est.
Se sap que el primer a establir les normes va ser en 1930 quan Sir Harold Keates Halis (1868-1942),
polític britànic i propietari de la naviliera Halis Brothers shipping company, va iniciar el concurs.
banda C
La Banda C és un rang de l'espectre electromagnètic de les microones que comprèn freqüències de entre
3,7 i 4,2 GHz i des de 5,9 fins a 6,4 GHz.
Va ser el primer rang de freqüència utilitzat en transmissions satel·litza’ls.
Bàsicament el satèl·lit actua com repetidor, rebent els senyals en la part alta de la banda i retransmetentles
cap a la Terra en la banda baixa, amb una diferència de freqüència de 2.225 MHz.
Normalment s'usa polarització circular, per a duplicar el nombre de serveis sobre la mateixa freqüència.
Ja que el diàmetre d'una antena ha de ser proporcional a la longitud d'ona de l'ona que rep, la Banda C
exigeix antenes majors que les de la Banda Ku.
Comparat amb la Banda Ku, la Banda C és més fiable sota condicions adverses, principalment pluja forta i
calamarsa.
Al mateix temps, les freqüències de Banda C estan més congestionades i són més vulnerables cap a
interferència terrestre.
banda d'absorció
La banda d'absorció és un interval de longituds d'ona (o freqüències) de l'espectre electromagnètic dins del
com l'energia radiant és absorbida per una substància.
banda d’atracada
Banda d’un atracador on s’acosten i amarren les embarcacions.
banda d’estribord
Meitat esquerra d’un vaixell respecte de la seva línia de crugia quan estant en popa es mira cap a proa.
banda d'oxigen
Regió de l'espectre electromagnètic en la qual l'oxigen té una funció significativa en la transferència de la
radiació solar a través de l'atmosfera
Una banda de forta absorció, compresa aproximadament entre 0,13 i 0,17 m, amb un màxim en 0,15 m, és
d'especial importància en l'absorció de la radiació ultraviolada, mentre que les bandes d'absorció,
aproximadament a 0,1 m, de l'oxigen molecular i atòmic són importants en la formació de la ionosfera.
banda d’un art
Reben aquest nom les peces de xarxa que se situen a cada costat de la part anterior del veritable art, en
general d'arrossegament, ja sigui de bou, vaca, de platja, etc., amb la finalitat d'ampliar la seva àrea
d'acció.
Són peces molt més llargues que altes, construïdes de tal forma que van aguditzant-se en direcció l’extrem
oposat de l'art i acabant en un pal curt anomenat caló.
En els grans aparells moderns les bandes solen ésser constituïdes per dues peces longitudinals, que es
perllonguen en tres cables d'uns 20 m que conflueixen en el caló metàl·lic, el qual està doblegat en angle
obtús.

Aquest dispositiu permet ampliar considerablement la boca de l'art.
Les bandes es construeixen amb fil no molt gruixut i de malla bastant àmplia, de tal forma que, a part de la
seva funció tractora, permeten ampliar l'àrea t’escombra’t de l'art.
En aquest sentit cal assenyalar la seva gran amplitud en l'art de platja i també en la vaca, així com la seva
menor grandària en el bou.
Aquestes variacions influeixen en el resultat de la pesca.
banda d’un riu
bora d’un riu, estret o canal.
banda de babord
Meitat esquerra d’un vaixell respecte de la seva línia de crugia quan estant en popa es mira cap a proa.
banda de baluma
Vorera de popa d’una vela cangrea.
banda de freqüències
Les bandes de freqüència són intervals de freqüències de l'espectre electromagnètic assignats a diferents
usos dintre de les radiocomunicacions.
El seu ús està regulat per la “Unión Internacional de Telecomunicacions” i pot variar segons el lloc.
L'espai assignat a les diferents bandes abasta l'espectre de radiofreqüència i part del de microones i està
dividit en sectors.
banda de fusió
En un núvol amb precipitació, capa on els cristalls de gel i els flocs de neu estan transformant-se en gotes
d'aigua.
banda de la bodega
Una de les àrees d’una bodega prop del costat i allunyades de la boca d’escotilla.
banda de la xarxa
Cadascuna de les dues peces de xarxa que prolonguen l’embut d’un art de ròssec de fons.
banda de mal temps
Banda més o menys allargada, amb mal temps associada a un front.
banda de microones
Banda espectral que comprèn longituds d'ona entre 1 mil·límetre i 1 metre, aproximadament.
banda de núvols
Acumulació densa de núvols al llarg d'una línia recta o corbada.
banda de pesca
Cada una de les dues peces de xarxa que prolonguen l’embut d’un art d’arrossegament de fons.
banda de pluja
Estructura completa dels núvols i les precipitacions, associada a una regió de pluja, que és suficientment
allargada per a donar-li una orientació.
banda de sistemes de sondatge
Sistema de raigs múltiples capaç d’obtenir una banda de sondatge d’una sola derrota de navegació.
banda de sobrevent
Lateral d’un vaixell cap al qual bufa el vent o lateral d’un canal des del qual bufa el vent.
banda de sotavent
Lateral d’un vaixell cap al qual bufa el vent o lateral d’un canal des del qual no bufa el vent.
banda de vapor

Banda espectral en la que destaquen les formacions de núvols amb freqüències compreses entre 5.5 i 7
micròmetres, aproximadament.
banda de vol fotogramètric
Vegi’s passada de vol fotogramètric.
banda dèbil
Costat que en algunes embarcacions sol ésser mes dèbil que l’altre, per una major sequedat de la fusta.
banda del diòxid carbònic
Regió de l'espectre electromagnètic en la qual el CO2 té una funció significativa en la transferència de la
radiació infraroja a través de l'atmosfera
Una banda, centrada en 14,7 mm, produeix una absorció intensa.
La bandes situades en 2,7 i 4,3 mm són menys importants.
banda en espiral
Ordenació característica dels ecos del radar en la regió d'ecos intensos que envolta el "ull" de d’huracà, tifó
o tempesta tropical, i per mitjà de la qual és possible situar el centre de la pertorbació
banda espectral
Interval de determinades longituds d'ona de l'espectre electromagnètic.
banda espiral
Banda llarga i estreta associada a la circulació dels huracans on la convergència i les precipitacions
arriben a els majors valors.
banda falsa
Costat que en alguns vaixells sol ésser més dèbil o lleuger, bé per la major sequedat de les fustes o per
altres motius, aleshores el defecte es habitual a ells.
banda falsa accidental
Banda que tomba més el vaixell per efecte de mala estiba o altre motiu eventual i passatger.
banda del front d'atracament
Són les línies d'atracament, conformades pels llocs predefinits.
banda Ka
La Banda Ka és un rang de freqüències utilitzat en les comunicacions via satèl·lit.
El rang de freqüències en les quals opera la banda Ka són les compreses entre els 18 Ghz i 31 GHz.
Disposa d'un ampli espectre d'ubicacions i les seves longituds d'ona transporten grans quantitats de
dades, però són necessaris transmissors molt potents i és sensible a interferències ambientals.
Aquesta banda també és utilitzada en alguns models de radar (a Espanya s'usa tant per a radars fixos com
mòbils) pels serveis de control de tràfic (tant nacionals com regionals i municipals).
banda L
La Banda L és un rang de radiofreqüència de les Microones IEEE US que usa les freqüències de 1,5 a 2,7
GHz.
Aquesta gamma hauria de ser molt utilitzada per les cadenes de ràdio digital DAB.
Una part d'aquesta banda, entre 2,5 i 2,7 GHz s'utilitza en molts països per a la difusió en MMDS (cable
sense cable).
banda P
Conjunt de freqüències de radar entre 225 i 390 MHz.
És utilitzada comunament per la teledetecció degut a la seva bona penetració a traves de la vegetació.
banda S
La banda S és un rang freqüencial que va des dels 2.0 als 4.0 GHz, creuant el límit imaginari entre el UHF
i el SHF a 3.0 GHz.
És part de la banda de microones de l'espectre electromagnètic.
La banda S és utilitzada per radars meteorològics i alguns satèl·lits de comunicacions.

anda tèrmica
Banda espectral que comprèn les longituds d’ona de l’infraroig que es transmeten a través d’una finestra
atmosfèrica de 8 a 14 micròmetres, aproximadament.
Nota: Ocasionalment s'utilitza també per a la finestra de 3 a 6 micròmetres.
banda visible
Banda espectral que correspon a la visió humana amb longituds d'ona compreses entre 0,3 i 0,7
micròmetres, aproximadament.
banda X
Banda de freqüències radar d'una longitud d'ona de 5,77 a 2,75 cm utilitzada per a la majoria dels
mesuraments de la precipitació i en general insensible a les partícules de núvols.
Pot sofrir una forta atenuació amb la pluja intensa.
bandada
Moviment brusc i violent de balanceig.
bandada
Qualsevol inclinació brusca i sobtada del vaixell, cap a un o altre costat, deguda a un cop de mar o altra
causa qualsevol.
També s'usa aquesta veu en l'expressió donar bandades, el significat de les quals és sinònim de
balancejar-se molt el vaixell.
bandada de la mar
Cop violent amb el costat contra el mar, a causa de les ones i/o escora sobtada.
bandeix
Inclinació d’un vaixell sobre el seu costat per l’acció del vent o per qualsevol altra raó accidental.
bandejar
Anar la barca de banda a banda a causa del vent.
bandera
Estàndard de tela lleugera subjecta al asta mitjançant un cap, lo que permet hissar-la i arriar-la, i que per
norma general disposa d’un escut o símbol que a més del seus colors permet identificar la nacionalitat del
vaixell.
bandera
La bandera constitueix el senyal més senzill per a expressar la nacionalitat d'una embarcació, si bé la
prova definitiva solament poden oferir-la els documents de bord.
Amb la finalitat de donar a conèixer la seva nacionalitat, els vaixells tenen l'obligació, per costum
internacional, d’arborar i rendir la seva pròpia bandera quantes vegades, en la travessia, es creuin amb un
vaixell de guerra nacional o de qualsevol altra potència.
Els vaixells de guerra en alta mar, per la seva banda, duen hissada sempre la bandera nacional o, en
moltes armades, la bandera que caracteritza a la marina del país.
Segons la definició que estableix el diccionari de la llengua, se’n diu bandera al llenç, tafetà o altra tela, de
figura comunament quadrada o quadrilonga, que s'assegura per un dels seus costats a una asta o a una
drissa i s'empra com insígnia o senyal.
Els seus colors o l'escut que duu indiquen la potència o nació que pertany la embarcació, etc., que està
hissada.
Les banderes poden ser: rectangulars, conegudes comunament per "banderes quadres"; rectangulars amb
un tall angular en el costat oposat a aquell que es fixa en l'asta, presentant dues puntes semblants a les
d'un frac, i que reben el nom de "cornetes", i triangulars o "gallardets".
Les embarcacions de propulsió mecànica hissen la bandera nacional en un asta especial situada en el
coronament de popa; els velers la hissen en l'extremitat del pic de la cangrea de popa o bé en el topall del
pal de mitjana.
Actualment es troba molt estès l'ús, en moltes marines de guerra i mercants, d'hissar en alta mar la
bandera sobre un pic adequat que s'eleva a tres quartes parts de l'altura del masteler de popa, fins i tot en
els vaixells de propulsió mecànica.

La marina de guerra espanyola té establert que al soltar amarres per a iniciar una travessia, tots els
vaixells han de canviar la bandera, arriant la de popa i hissant altra, de dimensions més reduïdes, en el pic.
En moltes marines de guerra i mercants s'empren banderes que de vegades difereixen substancialment de
la nacional.
En Espanya els colors de les banderes de les marines de guerra i mercant són idèntics, però la primera
duu l'escut nacional, mentre que la segona manca d’ell.
Els vaixells de l'armada solen dur, a més, sobre un asta situada en la proa, altra bandera coneguda amb el
nom de bandera de proa.
El pertanyent a la marina espanyola és una bandera quadra amb quatre quarters, cadascun dels quals duu
les armes d'un dels antics regnes de Castellà, Lleó, Aragó i Navarra.
En la marina mercant s'ha adoptat així mateix una bandera de proa, representada d'ordinari per la insígnia
distintiva de la societat armadora.
Les unitats de la marina mercant quan entren en ports estrangers hissen sobre el pal de proa la bandera
del país que es troben.
Les unitats militars únicament hissen la bandera d'altre país quan rendeixen honors, amb les 21 salves de
canó reglamentàries, a l'arribar a port o quan reben a bord la visita del cap d'estat d'aquella nació i només
durant el temps de l'estada a bord del mateix.
bandera "Alpha"
Bandera del Codi Internacional de Senyals en forma de corneta, blava i blanca.
• Hissada en solitari, vol dir: "Tinc un bus submergit, romangui allunyat de mi i a poca velocitat".
• Hissada aïlladament significa: "Estic fent proves de velocitat".
• Hissada pel vaixell remolcador té el següent significat: "Està ferm el remolc".
• Hissada pel vaixell remolcat, és la contestació alternativa: "Està ferm el remolc".
bandera “Bravo”
Segona bandera del Codi Internacional de Senyals, te forma de corneta de color vermell.
• Hissada en solitari, significa: "Estic embarcant o desembarcant explosius, transporto líquids inflamables".
• Hissada com a senyal de remolc pel vaixell remolcat te el següent significat: "Esta tot a punt per
remolcar".
• Hissada com a senyal de remolc pel vaixell remolcador te el següent significat: "Esta tot a punt per
remolcar".
bandera “Charlie”
Tercera lletra del Codi Internacional de Senyals; ve representada par una bandera quadra amb cinc
franges horitzontals de color blau, blanc, vermell, blanc i blau
• Hissada en solitari significa: “SÍ” afirmatiu.
bandera “Charlie” en regates a vela
El comitè de regates pot canviar un tram del recorregut que comenci en una balisa que cal envoltar o en
una porta canviant la posició de la següent balisa (o de la línia d'arribada) i assenyalant-lo a tots els
vaixells abans que comencin aquest tram.
No és necessari que en aquest moment la següent balisa estigui en posició.
Si es va a canviar la direcció del tram, el senyal consistirà a deixar anar la bandera C amb sons repetits i, o
bé el nou rumb de compàs, o bé una bandera o taula triangular verd si el canvi és cap a estribord o una
bandera o taula rectangular vermella si el canvi és cap a babord.
Si es va a canviar la longitud del tram, el senyal consistirà a deixar anar la bandera C amb sons repetits i
un signe “–” si la longitud es va a reduir o un signe “+” si es va a augmentar.
Per a mantenir la configuració del recorregut, es podran canviar els trams següents sense fer més senyals.
bandera “Delta”
Bandera del Codi Internacional de Senyals, de forma quadra amb tres franges horitzontals, una de color
groc, una altra de color blau i una altra de color groc.
• Hissada en solitari significa: “Mantingues separat de mi, tinc dificultats per a maniobrar”.
bandera “Echo”
Bandera del Codi Internacional de Senyals, formada per dues franges horitzontals, blava la superior i
vermella la inferior.
• Hissada aïlladament significa: “Estic caient a estribord”.

andera “Foxtrot”
Bandera del Codi Internacional de Senyals, és de color blanc amb un rombe vermell.
• Hissada en solitari vol dir: “Estic inutilitzat, comuniqueu-vos amb nosaltres”.
bandera “Golf”
Bandera del Codi Internacional de Senyals, és quadrada, amb tres franges verticals grogues i tres de
blaves.
• Hissada sola en la proximitat de port vol dir que el vaixell: “Sol·licita pràctic”.
bandera “Hotel”
Bandera del Codi Internacional de Senyals és quadrada, amb dues franges verticals, blanca i vermella, la
blanca, al costat de la beina.
• Hissada en solitari vol dir: “Porto pràctic a bord”.
bandera “India”
Bandera del Codi Internacional de Senyals és de color groc amb un disc negre al centre.
• Hissada en solitari, vol dir: “Estic caient a babord”.
bandera "India" en regates a vela
Quan s'ha hissat la bandera I i qualsevol part del vaixell, tripulació o equip d'un vaixell estigui en el costat
del recorregut de la línia de sortida o d'una de les seves prolongacions durant l'últim minut previ al seu
senyal de sortida, aquest vaixell deurà a continuació navegar des del costat del recorregut al costat de pre
sortida creuant una de les prolongacions de la línia abans de sortir.
bandera “Juliet”
Bandera del Codi Internacional de Senyals, té tres franges horitzontals: blava, blanca i blava.
• Hissada en solitari, vol dir: “Tinc foc i càrrega perillosa a bord, resti apartat”.
bandera “Kilo”
Bandera del Codi Internacional de Senyals, amb dues franges verticals, blava i groga, aquesta al costat de
la beina.
• Hissada en solitari significa: “Vull comunicar-me amb vostè”.
bandera “Lima”
Bandera del Codi Internacional de Senyals, formada per quatre rectangles, dos de grocs i dos de negres.
• Hissada en solitari vol dir: “Pari el seu vaixell immediatament”.
bandera “Lima” un regates de vela
En una regata la bandera “Lima” del Codi Internacional de Senyals, indica apropis a l’abast de la meva
veu.
bandera “Mike”
Bandera del Codi Internacional de Senyals, de color blau amb aspa blanca,.
• Hissada en solitari vol dir: “El meu vaixell esta aturat i sense arrencada”
bandera “Mike” en regates de vela
En una regata la bandera “Mike” del Codi Internacional de Senyals, indica balisa substituïda.
bandera “November”
Bandera del Codi Internacional de Senyals, de color blau amb aspa blanca.
• Hissada en solitari vol dir: “El meu vaixell esta aturat i sense arrencada”
bandera “November” en regates de vela
Catorzena bandera del Codi Internacional de Senyals, és escacada, a quadres blancs i blaus,.
Hissada en solitari significa: “No”.
bandera “Oscar”
Bandera quadra del Codi Internacionals de Senyals, formada per dos triangles, un de groc i un altre
vermell, units per la base.
• Hissada en solitari significa: “Home al aigua”

andera “Papa”
Setzena bandera del Codi Internacional de Senyals, de color blau amb rectangle blanc en el centre.
• Hissada aïlladament significa: en feina de pesca: "Les meves xarxes estan enganxades en una
obstrucció".
• Hissada en solitari, en port vol dir que: “Tot el personal deu retornar a, bordó el vaixell ha de fer-se a la
mar”.
bandera “Papa” en regates de vela
En les regates d'iots, aquesta bandera s'hissa en el masteler de senyals cinc minuts abans de la sortida i
s'arria en el mateix moment de la partida.
bandera "Quebec"
Lletra del Codi Internacional de Senyals, ve representada per una bandera quadra de color groc.
• Hissada en solitari en un vaixell al entrar a port, significa: “Que la tripulació i els passatgers estan sans i
demanen lliure plàtica”.
bandera "Romeo"
Lletra del Codi Internacional de Senyals, representada per una bandera quadra, de color vermell amb una
creu groga.
• Hissada en solitari significa: “He rebut la seva última senyal”.
bandera “Romeo” en regates de vela
En regates la bandera “Romeo” del Codi Internacional de Senyals,.
• Hissada en el transcurs d’una regata indica un canvi de recorregut.
bandera "Sierra"
Bandera del Codi Internacional de Senyals, de forma quadra de color blanc amb un rectangle blau en el
centre.
• Hissada en solitari, vol dir: “Estic fent marxa enrere a tota màquina”.
bandera “Sierra” en regates a vela
Si el comitè de regates assenyala que s'ha escurçat el recorregut (mostrant la bandera S amb dos sons), la
línia d'arribada serà,
En una balisa que cal envoltar, entre la balisa i una perxa que mostri la bandera S.
En una línia que els vaixells han de creuar al final de cada volta, aquesta línia.;
En una porta, entre les balises que limiten la porta.
El comitè de regates assenyalarà que s'ha escurçat el recorregut abans que el primer vaixell creui la línia
d'arribada.
bandera "Tango"
Bandera del Codi Internacional de Senyals, amb tres franges verticals, vermella, blanca i blava
• Hissada en solitari vol dir: “Resti allunyat de mi”.
• Hissada en solitari vol dir: “Estic pescant a l’arrossegada, de parella amb un altre”.
bandera "Uniform"
Bandera del Codi Internacional de Senyals quadra amb quatre quadres iguals, dos de blancs i els altres
dos vermells, col·locats alternativament.
• Hissada en solitari vol dir: “Vostè es dirigeix vers un perill”.
bandera "Víctor"
Bandera quadra del Codi Internacional de Senyals, de color blanc amb aspa vermella.
• Hissada pel vaixell remolcador, el seu significat és: “Deixi anar l'aparell”.
• Hissada pel vaixell remolcat, el seu significat és: “Deixaré anar l'aparell”.
• Hissada en solitari: “Equival a una demanda d’auxili”.
bandera "Whisky"
Bandera del Codi Internacional de Senyals formada per tres rectangles, el més baix de color vermell, el
d’entremig blanc i l’exterior blau.
• Hissada en solitari vol dir: “Necessito assistència medica”.

• Hissada en el vaixell remolcador, el seu significat: “Estic filant remolc”.
bandera "X-ray"
Bandera del Codi Internacional de Senyals. Consta d’una creu blava sobre fons blanc.
• Hissada en solitari, significa: “Interrompi vostè allò que esta fent i faci atenció als meus senyals”.
• Hissada en el vaixell remolcador, el seu significat: “Tingui llest el remolc de respecte”.
• Hissada en el vaixell remolcat, el seu significat: “El remolc de respecte està llest”.
bandera "Yanki"
Bandera del Codi Internacional de Senyals, té franges diagonals grogues i vermelles.
• Hissada en solitari significa: “La meva àncora esta garrejant”.
• Hssada pel vaixell remolcador com el remolcat significa: «No puc complir la seva ordre”.
bandera “Yanki” en regates a vela
Quan es mostra la bandera Yankee amb un so abans d'o amb el senyal d'atenció, els participants haurien
d'usar dispositius personals de flotació, excepte breument mentre canvien o adeqüen la seva roba o el seu
equip personal.
Els “vestits humits” o “secs” no són dispositius personals de flotació.
bandera "Zulu"
Bandera del Codi Internacional de Senyals, formada per quatre triangles amb els vèrtexs en el centre de la
bandera i de color negre, vermell, blau i groc.
• Hissada en solitari per un vaixell remolcat significa: “Estic començant a remolcar”.
• Hissada en solitari per un vaixell remolcat significa: “Comenci a remolcar”.
• Hissada en solitari per un vaixell remolcat significa: “Necessito remolcador”.
• Hissada en solitari per un vaixell de pesca que treballen pròxims significa: “Estic llençant xarxes”.
bandera “Zulu” en regates a vela
Quan s'ha hissat la bandera Zulu, cap part del vaixell, tripulació o equip d'un vaixell serà dintre del triangle
format pels extrems de la línia de sortida i la primera balisa durant l'últim minut previ al seu senyal de
sortida.
Si un vaixell infringeix aquesta regla i és identificat, rebrà, sense audiència, una Penalització de Puntuació
del 20% calculada d'acord amb la regla 44.3(c).
El vaixell serà penalitzat fins i tot encara que es doni una nova sortida a la prova o aquesta es torni a
córrer, però no si és ajornada o anul·lada abans de donar-se el senyal de sortida.
Si el vaixell és identificat de la mateixa forma en un intent subsegüent de donar la sortida a la mateixa
prova, rebrà una Penalització de Puntuació addicional del 20%.
bandera a mig pal
Bandera que s’hissa només fins a la meitat del pal per a indicar dol.
bandera blanca
És la d'aquest color, la qual s'enarbora per a entaular negociacions de pau o per a indicar rendició.
Se suspendrien les hostilitats mentre duressin les negociacions.
En la marina s'hissa en el topall del trinquet del vaixell que té com missió la de parlamentar amb l'esquadra
o divisió enemiga.
bandera blanca en regates
Bandera de color blanc amb què el jutge d’una competició declara vàlida una acció o una cursa.
bandera blanca en regates de vela
En una regata la bandera quadra blanca abans de l’inicio d’una regata indica atenció.
bandera blava
Una bandera blava amb un centre rectangular blanc i que correspon a la lletra P, en el Codi Internacional
de Senyals.
És hissada quan la nau va a salpar.
bandera blava en regates de vela
En una regata la bandera blava, indica que el vaixell del jurat està situat en la seva posició.

andera civil
Pavelló nacional que utilitzen els membres de la societat civil.
També anomenat bandera mercant.
bandera d’absència
Bandera petita quadra de color blau que els iots hissen en el penol d'estribord de la creuera del pal major
assenyalant que el propietari no es troba a bord.
bandera de Ajema
Bandera pertanyent al Alt Cap d’Estat Major de l’Armada.
bandera d’almirall
Bandera pertanyent a l’Almirall de la flota.
bandera d’ampolleta
Bandera que té dos colors casats i disposats segons la intersecció de les dues diagonals del quadrat o
rectangle de la bandera.
bandera d’anulació de regata
Bandera N del C.I.S que hissada abans de l’inicií d’una regata indica que totes les proves començades
queden anul·lades, regressar a la sortida.
Bandera NC del C.I.S que hissada abans de l’inicií d’una regata indica que totes les proves començades
queden anul·lades, no hi ha més proves avui.
Bandera NH del C.I.S que hissada abans de l’inicií d’una regata indica que totes les proves començades
queden anul·lades, més informació en terra, no hi ha més proves avui.
bandera d’engany
Antigament bandera nacional estrangera que s’arborava com a pròpia per enganyar a l’enemic.
bandera d’hisenda
Bandera nacional de guerra amb una H en blava i coronada a cada costat de l'escut.
bandera d’intel·ligència
Gallardet de franges verticals vermelles i blanques que s’hissa sempre abans d’una comunicació amb
banderes des de altre vaixell.
bandera d’intel·ligència en regates
Gallardet que en la sortida d’una regata, vol dir:
«Ajornament indefinit».
bandera d’ull de perdiu
Bandera que té en el centre i de color blau un quadrat o rectangle, segons la seva figura, envoltat d'un
marc emmarcat i aquest d'altre blanc que arriba a les ribes de la bandera.
bandera d’últim minut en regates
Bandera I del Codi Internacional de Senyals, que hissada abans de la sortida d’una regata indica que falta
un minut per donar la sortida.
bandera de càstig
Antigament bandera hissada en el topall major i acompanyada d’una canonada que es tira al mateix temps
quan s’aplica algun castís en una esquadra.
bandera de classe
Bandera que identifica una classe d’embarcacions de regata.
bandera de combat
És la bandera nacional, generalment de grans dimensions, que deixen anar a popa els vaixells en les
accions de guerra i grans solemnitats.

andera de contraalmirall
Bandera pertanyent al contraalmirall de la flota.
bandera de contrasenya
La qual serveix per a reconèixer-se entre si els vaixells de nacions aliades.
En la marina "de guerra" s'aplica com anomenant-se bandera de "contrasenya" aquella bandera especial
adoptada en general per diverses nacions aliades perquè, a més de la "particular nacional" puguin hissarla
els seus vaixells de guerra, facilitant el qual aquests es coneguin entre si a distància al trobar-se en la
mar.
En la marina mercant anomenen contrasenya a la bandera que els vaixells de comerç deixen anar al topall
del pal major arboren al mateix temps en el pic de la cangrea de mitjana o en l'asta de popa, el pavelló
nacional per a donar a conèixer la província marítima que pertanyen per inscripció.
bandera de conveniència
Un vaixell amb bandera de conveniència (BDC) és aquell que enarbora el pavelló d'un país diferent al del
seu propietari.
Diversos factors duen a un armador a preferir un registre de conveniència:
• Taxes de registre molt barates.
• Impostos molt baixos o inexistents.
• La llibertat de contractar mà d'obra barata.
La Federació Internacional de Treballadors del Transport (ITF) estableix que ha d'existir un “vincle genuí”
entre el propietari real d'un vaixell i el pavelló que aquest enarbora, aquest fonament apareix en l'article 94
de la Convenció de Nacions Unides sobre el Dret del Mar (UNCLOS), no obstant això, en els registres de
BDC això no succeeix.
En aquest tipus de registres, la normativa de formació i seguretat és deficient i no s'imposa restricció
alguna sobre la nacionalitat de la tripulació, això és producte de la globalització que ha accelerat la
deterioració d'aquesta situació, on naviliers sota una feroç competència empren les BDC que cada vegada
que neix una nova és per a promoure taxes més baixes i una reglamentació menor.
D'aquesta forma, el transport marítim, per a competir amb els seus vaixells, es veu forçat a buscar la forma
més econòmica i menys reglamentada d'operar, trobant-la amb les BDC.
En l'actualitat les BDC són refugi de xarxes de corrupció per permetre el registre de vaixells a través d'un
simple fax o correu electrònic, que atorga documents oficials sense que intervingui una inspecció que
garanteixi les condicions de navegabilitat de l'embarcació.
Els BDC, en ocasions, es transformen en veritables taüts flotants i fins i tot generen un estat d'impunitat,
protegint la identitat i la veritable fi d'alguns armadors, com és el cas d'embarcacions presumptament
operades per xarxes de terroristes.
En la indústria de BDC incideixen diferents agents còmplices d'aquesta xarxa de corrupció, un d'ells són
les enganxadores de Marins o Agències de Col·locació que operen amb total impunitat, incapaces de
respondre per l'abandó de tripulants i que a més registren als marins en les llistes negres quan aquests
sol·liciten suport a la ITF per al pagament del seu salari.
Existeixen un univers de poc menys de 90,000 embarcacions registrades, treballant sota diverses
condicions, diverses d'elles en un estat tan deplorable que constitueixen un risc per al medi ambient, la
vida humana i un atemptat contra la dignitat.
En la pesca, per exemple, d'acord amb la FAO, s'ha produït un increment significatiu en el nombre de
vaixells pesquers que naveguen sota “bandera de conveniència”, aquests en la seva majoria són el refugi
de la pesca il·legal, en alta mar i en les zones exclusives econòmiques.
Convé no confondre pavellons de conveniència amb segons registres nacionals.
Els pavellons de conveniència més habituals son:
• Panamà.
• Corea del Nord.
• Libèria.
• Seychelles.
• Malta.
• Xipre.
• Illes Marshall.
• Antilles Neerlandeses.
• Bermudes.
• Bolívia.
bandera de corneta

Bandera en la qual el costat oposat a la beina remata en dues puntes per ésser tallat en forma de V.
bandera de correus marítim
Bandera que arboren els vaixells que condueixen la correspondència pública.
En Espanya era la mateixa que la de guerra, amb la inscripció de les inicials C.M. (Correu Marítim) de
llaneta blava, una a cada costat de l'escut.
bandera de cors
Antigament bandera nacional que arboraven el vaixell mercants armats en cors.
bandera de cors i mercaderies
Antigament bandera de guerra amb la addició que el Rei tenia a be assenyalar.
bandera de cortesia
És la bandera que arbora un buc a l'arribada a un port, que no és del seu país.
bandera de crida
Antigament bandera vermella que solien hissar el vaixells mercants al topall major, per a reclutar marineria.
bandera de crida general en regates a vela
Quan al donar-se el senyal de sortida el comitè de regates no pot identificar a vaixells que estan en el
costat del recorregut de la línia de sortida o als quals s'aplica la regla 30, o si hi ha hagut un error en el
procediment de sortida, el comitè de regates pot donar un senyal de crida general (mostrant el gallardet
Primer Repetidor amb dos sons).
El senyal d'atenció per a una nova sortida de la classe cridada es donarà un minut després d'arriar el
Primer Repetidor (un so), i les sortides per a les classes successives es donaran a continuació de la nova
sortida.
bandera de crida individual en regates a vela
Quan al donar-se el seu senyal de sortida qualsevol part del buc, tripulació o equip d'un vaixell estigui en el
costat del recorregut de la línia de sortida o aquest hagi de complir amb la regla 30.1, el comitè de regates
mostrarà amb promptitud la bandera X amb un so.
La bandera es mostrarà fins que tots aquells vaixells estiguin completament en el costat de pre-sortida de
la línia de sortida o d'una de les seves prolongacions i hagin complert amb la regla 30.1 si s'aplica, però no
més tard de quatre minuts després del senyal de sortida o un minut abans del següent senyal de sortida,
segons el que ocorri primer.
bandera de guerra
Pavelló nacional que utilitzen els vaixells de l'Armada.
A bord, es custodia l’anomenada Bandera de Combat, que té unes dimensions majors, i només s’arbora a
l'entrar en batalla.
bandera de l’armador
Bandera que duu el distintiu de l’armador o de la companyia a què pertany el vaixell.
bandera de l’exèrcit d’aire
Bandera nacional de guerra amb el rètol «Aviació» en blava, formant angle sota escut, i l'emblema de
l'exèrcit de l'aire en el centre de la franja vermella superior.
bandera de la companyia
Bandera que se arbora en els vaixells mercants per a significar que pertanyen a una companyia o societat.
bandera de matrícula
Bandera del port està matriculat el vaixell, la hissen només els vaixells mercants, en el topall del pal major.
bandera de mort
Antigament, bandera negra que solien hissar el pirates en el lloc que devia ocupar la nacional o en
qualsevol altre topall, per manifestar la seva lluita.
bandera de núvols

Núvol paràsit que es forma a sotavent de certs pics molt alts, com una bandera blanca, en dies de vent
fort.
bandera de pagament
Bandera vermella que es mantenia hissada en el topall major per espai de tres dies o mentre durés "el
pagament" que es feia a les tripulacions i guarnicioners dels vaixells a bord mateix i en taula i mà pròpia.
bandera de partença
Bandera que posaven les galeres quan anaven a sortir de port.
bandera de pau
Vegi’s de bandera blanca.
bandera de penalització en regates
En regates senyal que indica que els vaixells situats dintre del triangle format entre la línia de sortida i la
balisa de sobrevent durant l’últim minut rebran una penalització d’un 20% de la seva puntuació.
bandera de pólvora
Antigament bandera vermella que portaven hissada totes les embarcacions que transportes aquest
material.
bandera de pràctic
Bandera hissada en el pal trinquet a la entrada en els ports, i no s’arria fins que ha estat admès per les
autoritats sanitàries.
bandera de preparació en regates
Bandera que hissada abans de la sortida d’una regata indica senyal de preparació i s’hissa cinc minuts
abans de la sortida.
bandera de proa
La bandera de proa (també anomenada bandera de tallamar, de bauprès) és una bandera d'ús cerimonial
que és hissada en la proa dels vaixells de les marines de guerra d'algunes nacions en les ocasions que
regulen les ordenances corresponents de cada Armada.
La bandera de proa de l'Armada Espanyola es descriu en el Reglament de Banderes i Estendards, Guions,
Insígnies i Distintius:
Serà una bandera quadra amb quatre quarters.
Primer, de gules, amb un castell d'or, emmerletat amb cinc merlets i de tres torres, cadascuna d'elles amb
tres merlets del mateix, maçonat en sabre i aclarit de atzur.
Segon, de plata, amb un lleó rampant de gules i coronat d'or, lampassat i armat del mateix.
Tercer, d'or, amb quatre pals de gules.
Quarter, de gules, amb una cadena d'or posada en orla, en creu i en aspa, amb un punt de sinople en
abisme.
Reial decret 1511/1977, Títol I, Regla 6
Es tracta de les quatre quarters principals de l'Escut d'Espanya, i que representen els antics regnes
d'Espanya: Castellà, Lleó, Aragó i Navarra.
A diferència del lleó de l'escut d'Espanya, el lleó de proa ha d'ésser de color vermell (gules), i no púrpura.
Tampoc apareix el blasó dels Borbó espanyols i el Regne de Granada.
El seu ús es regula en l'article 624 de les Reals Ordenances de l'Armada:
Quan un vaixell estigui fondejat o atracat en aigües estrangeres, hissarà a les mateixes hores que la
Bandera Nacional la de Proa.
En aigües nacionals ho farà els dies t’engalana’t, diumenge i festius i, en presència d'un vaixell de guerra
estranger, quan aquest fondegi o afirmi la primera amarra en terra, arriant-la quan salpi o deixi anar l'última
amarra.
Annex al RD 1024/1984, de 23 de maig, BOE del 30/05/1984
bandera de protesta en regates
Bandera que hissa un regatista durant una prova per indicar que ha estat objecte d’una falta.
Un vaixell que té intenció de protestar mostrés una bandera quadra de color vermell, en la primera
oportunitat raonable, quan la seva protesta es refereixi a un incident que es va produir a la zona de
regates, havent de donar una veu de protest.

Haurà de mostrar la bandera fins que deixi d'estar en regata.
Immediatament després d'acabar, un vaixell que té la intenció de protestar informarà al vaixell del Comitè
de Regates en la Línia d'Arribada, sobre quals són els vaixells a els qui intenta protestar fins que la seva
intenció hagi estat reconeguda pel Comitè de Regates (addició a la regla 61.1(a) del RRV).
Les protestes es realitzaran per escrit en el formulari que en l'Oficina de Regates es facilitarà, dins de les
Instruccions de Regata.
El termini per protestar acabarà una hora després d'acabada l'última prova del dia.
Les protestes es revisaran el mateix dia de la prova.
El Jurat estarà compost pel Comitè de Regates i dos patrons (per sorteig) dels vaixells participants, no
involucrats en la protesta.
bandera de quarantena
Bandera Q del C.I.S hissada en el pal trinquet per assenyalar que el vaixell està contaminat per una
malaltia contagiosa, i no s’arria fins que ha estat admès per les autoritats sanitàries.
bandera de quatre colors
Bandera quartejada amb un color cada quarter.
bandera de rentes
Antigament bandera nacional de guerra, amb la diferencia de ésser repetits i creuats els de Castellà i Lleó
de l’escut d’armes, i al costat d’aquest les lletres RH de color blau amb una corona sobre de cadascuna.
bandera de sang
Antigament bandera vermella, que a més de la nacional, solien hissar els pirates per indicar la seva
decisió, de lluitar a morir.
bandera de sanitat
Bandera nacional de guerra amb el rètol «Sanitat» en blava, formant arc sota de l'escut.
bandera de senyals
Antigament bandera que servia per fer senyals.
bandera de senyals
Conjunt format per vint-i-sis banderes, una per a cada lletra de l'alfabet internacional, a les quals han de
afegir-ne la bandera distintiva del codi internacional de senyals, anomenada d’intel·ligència, tres repetidors
per a lletres dobles, més altres deu per als nombres cardinals del zero al nou.
Quaranta banderes en total, confeccionades amb teles de cinc colors diferents: blanc, blau, vermell, groc i
negre, a tires horitzontals o verticals, o de qualsevol altra forma, que resulten fàcilment recognoscibles.
Les formes de les banderes de senyals són quatre:
• Rectangulars o quadres.
• Cornetes, o sigui quadres amb el costat vertical oposat a l'asta, formant dues puntes.
• Gallardets de forma triangular amb el vèrtex truncat.
• Gallardetons amb forma de triangle isòsceles o equilàter.
De les vint-i-sis banderes de l'alfabet només les dues primeres són cornetes; les vint-i-quatre restants són
quadres.
Els números i el distintiu del codi internacional de senyals són gallardets, i els tres repetidors, gallardetons.
Les banderes de senyals serveixen per a transmetre missatges xifrats segons les normes contingudes en
el codi internacional de senyals, que regula tots els senyals fets per qualsevol mitjà: òptic, acústic o
electrònic.
Però com la transmissió de missatges amb banderes de senyals exigeix un personal especialitzat i resulta
un mètode summament lent i pesat, la marina mercant tot just ho utilitza; en canvi, la marina de guerra fa
ampli ús d’ell.
La primera prefereix altres mètodes per a fer senyals òptiques, com són els projectors que transmeten
missatges en alfabet Morse.
En l'actualitat, no obstant això, s'han anat imposant els radiotelèfons de reduïdes dimensions i curt abast.
bandera de servei

Bandera que arboren els vaixells de determinats serveis públics en alguns estats, com correus marítims,
sanitat de ports, duanes, etc., que sol diferenciar-se de la nacional perquè porta afegit algun distintiu
característic.
bandera de socors
Banderes que s’empren per a demanar auxili, i son les November - Charlie.
bandera de sortida
Antigament bandera que es posava a les galeres quant el vaixell estava prest a sortir.
bandera de tolerància
Bandera referida al lloc de matrícula d’un vaixell i que sol coincidir amb països que tenen una legislació
poc estricta en matèria de navegació.
bandera de vicealmirall
Bandera pertanyent al vicealmirall de la flota.
bandera de vigilància pesquera
Bandera nacional de guerra amb les lletres V i P en blava, als costats de l'escut.
bandera del C.I.S.
Cadascuna de les banderes que formen el codi internacional de senyals, caracteritzades per una forma, un
dibuix i uns colors, i corresponents a una lletra o una xifra.
bandera diagonal
Bandera de dos colors casats a llistes iguals d’ampla, col·locades paral·lelament a la diagonal del quadre
de la bandera.
bandera distintiva
Bandera que indica el rang d’un oficial.
bandera escacatada
Bandera que amb dos colors casats en quadrícules formen la figura d’un tauler escaquer.
bandera especial per a embarcacions
Pavelló nacional que s'utilitza en els casos específics que indica la llei.
bandera flamenca
Efecte de llum, irisació produïda pèls raigs del sol en un núvol, el qual pren una coloració intensíssima.
Es més visible a la sortida i a la posta de sol.
bandera groga
Bandera enarborada per un vaixell que entra al port demanant pràctic i indicant que la nau no aquesta
infectada.
bandera groga
En piragüisme, cadascuna de les dues banderes de color groc que assenyalen, als extrems, la línia de 25
m.
bandera insígnia
Bandera que arbora en el topall del vaixell en la que va embarcat l’almirall.
bandera institucional
Pavelló nacional que utilitzen les embarcacions del govern.
bandera marina mercant
Bandera nacional que porten els vaixells mercants, i que es diferencien de la de guerra en la distribució i
l’amplada de les seves franges, i no tenia l’escut d’armes.
bandera nacional

Bandera regulada internacionalment que enarboren els vaixells mercants i de guerra d’un país, la bandera
d’ambdues flotes, mercant i de guerra, poden diferir entre si.
bandera nacional de guerra
És l'adoptada per cada nació com distintiu del que li pertany.
L'espanyola és: «Rectangular, amb tres llistes normals a la beina i un escut en ambdues cares.
La llista central, color groc gualda, és de doble amplària que cadascuna de les altres dues, color vermell.
La relació entre la longitud i amplada de la bandera, així com la col·locació i grandària relatiu de l'escut, és
variable, segons els casos especificats en el reglament».
L'actual bandera d'Espanya és l'adoptada per Carlos III per als vaixells de la marina de guerra.
bandera nàutica esportiva
Bandera que porten els vaixells de la marina esportiva.
bandera negra
Bandera que hissaven els corsaris per indicar intenció de fer guerra sense treva.
bandera negra en regates a vela
Quan s'ha hissat una bandera negra, cap part del vaixell, tripulació o equip d'un vaixell que estarà dintre
del triangle format pels extrems de la línia de sortida i la primera balisa durant l'últim minut previ al seu
senyal de sortida.
Si un vaixell infringeix aquesta regla i és identificat, serà desqualificat sense audiència, fins i tot encara que
es doni una nova sortida a la prova o aquesta es torni a córrer, però no si és ajornada o anul·lada abans de
donar-se el senyal de sortida.
Si es dóna una crida general o s'anul·la la prova després del senyal de sortida, el comitè de regates
mostrarà el seu nombre de vela abans del següent senyal d'atenció per a aquesta prova, i si es torna a
donar la sortida a la prova o aquesta es torna a córrer, el vaixell no participarà en ella.
Si ho fa, la seva desqualificació no serà exclosa al calcular la puntuació de la seva sèrie.
bandera neutral
Bandera de la nació que es manté neutral entre dos països bel·ligerants.
bandera parlamentaria
Bandera blanca adoptada per les nacions, hissada en el topall del trinquet del vaixell comissionat per
parlamentar amb l’enemic.
bandera per demanar pràctic
Antigament qualsevol bandera hissada en el topall del pal trinquet, acompanyada d’una canonada, posantse
el vaixell en fatxa, o amb poca vela.
Solia acompanyar-les amb una canonada al mateix temps.
bandera personal
Bandera representativa d’una persona en particular.
bandera quadra hissada en el pal trinquet
Antigament bandera nacional quadra i petita que arborada en aquest pal, serveix d’insígnia del comandant
de l’esquadra o de divisió embarcat en el vaixell.
bandera quartejada
Bandera qual té quatre quadrats o rectangles de dos colors casats.
bandera reial
La bandera que indicava la presencia del rei.
bandera verda en regates
Bandera que hissada abans de la sortida d’una regata indica que les balises s’han de passar per la banda
de babord.
bandera vermella en regates de vela

Bandera que hissada abans de la sortida d’una regata indica que les balises s’han de passar per la banda
d’estribord.
bandera vermella en regates de vela
Cadascuna de les dues banderes de color vermell que assenyalen, als extrems, la línia de sortida i la línia
d’arribada d’una regata.
banderejar
Moure’s, agitar-se, com una bandera que oneja al vent.
banderejar
Acció de posar banderes, gallardets, etc., en un vaixell en senyal de festa.
banderes alfabètiques
Banderes del Codi Internacional de Senyals.
bandereta
Bandera ampla i oberta per les puntes que solien hissar les galeres en el calces de l’arbre mestre
bandereta
Penell, peça giratòria per assenyalar la direcció del vent.
bandereta
Bandera petita que es col·loca als vaixells en dies de festa o de grans solemnitats.
banderí
Bandera petita, sovint triangular, usada com a distintiu o ornament.
banderó
Banda molt llarga i ampla usada en serpentejar una vela a fi d’apagar.
banderola
Bandera petita que té diversos usos en la marina.
banderola
Gallardet ample i obert per sota a manera de cua de gall, que solia deixar-se anar en el calcés de l’arbre
mestre de les galeres.
banderola
Pal que s'utilitza per a assenyalar punts d'un terreny en els treballs d'aixecament topogràfic.
Sinònim cartel·la.
bandes d'alimentació
Línies o bandes de núvols baixos que es mouen (alimenten) cap a dintre de la regió de corrents
ascendents d'una tempesta, normalment des de l'I a través del S (és a dir, paral·lel al flux d'entrada).
És el mateix que bandes d'entrada.
bandes d'entrada
Bandes de núvols baixos, ordenades de forma paral·lela als vents en nivells baixos i que es mouen dintre o
cap a una tempesta. Indiquen l'enfortiment de l'entrada d'aire humit dintre de la tempesta i, d'aquí la seva
potencial severitat.
Els observadors haurien de ser especialment cautelosos amb les bandes d'entrada que es corben de
manera que suggereixen rotació ciclònica; aquest patró podria indicar la presència d'un meso cicló.
bandes d'ombra
Bandes clares i fosques que semblen recórrer el sòl durant els minuts que vénen abans i desprès de la
totalitat en un eclipsi solar; causades per irregularitats en la part superior de l'atmosfera.
bandes de caiguda
Voreres laterals d’una vela.

andes diagonals
Llates de ferro o d'acer aplicades pel damunt dels seus membres i abans de col·locar el folre.
Es dirigeixen obliquament en un angle de 45° aproximadament.
Disminueixen des del centre fins els extrems del vaixell, això fa que no es deformi.
bandes de Júpiter
L’afeccionat anglès A. S. Williams va fer el primer estudi sistemàtic sobre l’atmosfera de Júpiter en 1896.
L’atmosfera de Júpiter està dividida en cinturons foscs anomenats bandes i regions clares nomenades
zones, tots ells en la direcció dels paral·lels.
Les bandes i zones delimiten un sistema de corrents de vent alternants en direcció amb la latitud i en
general de gran intensitat; per exemple, els vents en l’equador bufen a velocitats entorn de 100 m/s (360
km/h).
En la Banda Equatorial Nord, els vents poden arribar a bufar a 140 m/s (500 km/h).
També Júpiter és el planeta amb major força de rotació ja que tendeix a rotar amb una força de 2.000.000
de tones.
bandes de l'aurora
Fenomen de l'aurora vist quan un "arc de l'aurora" perd la seva forma regular d'arc.
Tals bandes poden ser homogènies (bandes homogènies) o poden mostrar una estructura amb llamps
(bandes radiades).
Estructura de l'aurora, en forma de bandes homogènies o de bandes ratllades, que pot veure quan un arc
de l'aurora perd la seva forma regular.
bandes diagonals
Llates de ferro o d'acer aplicades pel damunt dels seus membres i abans de col·locar el folre.
Es dirigeixen obliquament en un angle de 45° aproximadament.
Disminueixen des del centre fins els extrems del vaixell, això fa que no es deformi.
banderola en meteorologia
Símbol en forma de banderola situat sobre la fletxa del vent, representant un valor de cinc barbes.
Una banderola representa 50 nusos.
bandes espectrals del vapor d'aigua
Bandes fosques en l'espectre solar causades per l'absorció de la radiació solar pel vapor d'aigua contingut
en l'atmosfera terrestre.
bandes espirals de pluja
Bandes de tronades que emboliquen a un huracà.
bandes transversals
Bandes de núvols orientats perpendicularment al flux que estan embegudes.
Sovint són vistes millor en les fotografies de satèl·lit.
Quan s'observen en alts nivells (per exemple, en formacions de cirrós), poden ser indicatius de severitat o
turbulència extrema.
Bandes transversals observades a baixos nivells (anomenats rotllos transversals o Trolls) sovint indiquen
la presència d'inversió de temperatura (o tap) també ciselladora direccional en els vents de baixos a mitjos
nivells.
Aquestes condicions sovint afavoreixen el desenvolupament de tempestes fortes a severes.
bandí
Seient corregut que hi ha en la popa de certes embarcacions.
bandí
Banc als costats de popa de les galeres i galiotes, per seient dels que s'allotjaven a les cambres.
bandola
Armadura provisional que es posa a un vaixell que ha perdut algun pal perquè pugui seguir navegant.
bandúrria

Art de pesca utilitzat en la pesca d'algunes espècies que penetren en les desembocadures dels rius,
llacunes litorals i aigües limítrofes.
bangula
Nom donat en el Brasil a certa classe d’embarcacions de pesca.
banking receip
En terminología inglesa = Expresión utilizada muy a menudo en los Estados Unidos, en el sentido de
resguardo de transitari (destinado a la Banca).
banquera
Paratge de la mar on hi ha baixos.
banquet
Mena de banc format per una peça de fusta i quatre petges reforçats amb llistons.
N'hi ha de diverses mides.
Damunt dels més petits s'hi posen les peces de fusta que s'han de treballar amb el ribot i l'aixa; i els més
grans serveixen per a alçar bastides a l'entorn dels vaixells en construcció.
Sinònim cavallet.
banqueta
Grada que serveix de suport a les escores que sostenen una embarcació durant la seva construcció.
banqueta
Banc més estret que els altres, situat al cantó de popa, on s'asseu el patró, vigilant des d’ali tota la barca.
banqueta de calafat
Banqueta que serveix als calafats com a caixa d’eines i com a seient per realitzar les seves feines.
banqueta de curenya
Tros de taula amb una ranura en un extrem i un tac en l’altre, per mitjà dels quals descansa sobre la clau i
eix del darrere de la curenya, i serveix per a seient del capçal o coixí i dels tascons de punteria.
banqueta de dic
En els dics, grada petita que interiorment forma la solera en l part de popa i en les grades de construcció,
cadascuns dels esglaons, que a un i altre costat i equidistant de l’eix longitudinal, serveix de recolzament
de les escores del vaixell.
banqueta de popa
Ressalt que se forma a popa on està situada una canal que reuneix totes les aigües per anar a parar a la
caixa de bombes.
banquisa
Capa i superfície de gel que es forma per congelació de l'aigua del mar en els oceans Àrtic i Antàrtic i que
impedeix la navegació o, almenys, la dificulta.
banquisa antàrtica
Mentre que el casquet polar septentrional és un oceà amb un limitat nombre d'accessos, el corresponent
en l'hemisferi austral és un continent completament circumdat de mars borrascosos i en continu moviment
que transporten la banquisa a la deriva cap a orient i en sentit centrífug respecte al punt d'origen.
Molt prop de la costa antàrtica el moviment local pot efectuar-se en direcció occidental.
Existeixen tres àrees glacials principals: el mar de Weddell, el mar de Ross i el mar de Bellingshausen;
entre aquests, el mar de Weddell és el més important.
Des de molts punts de vista el gel recorda la banquisa àrtica, i el flux circulatori dels gels en el sentit de les
agulles del rellotge és tal que aquests són transportats cap al sud i cap a l'oest i estrenyen contra la costa
oriental de l’Antàrtica peninsular (Terra de Graham).
El gel pot ser vell de diversos anys i és tot amb crestes.
El costat oriental del mar de Weddell és normalment navegable de gener fins a principis de març i es
aproxima generalment a la longitud de 10° W, on la franja de gels és més prima.

Aquest pas evita l'ampli arc de gels que s'estén de la zona occidental del mar de Weddell fins a arribar a
les illes Sandwich del Sud.
És sabut que les condicions varien d'un any a un altre i, a rars intervals, els vaixells han seguit passos
directes a través del centre del mar de Weddell entri els 30° i 40° W fins a la fins “ice shelf” de Filchner, a
78° de latitud S.
El mar de Bellingshausen no és tan conegut, però sembla comprendre una considerable massa de
banquisa antiga.
El mar de Ross està regularment alliberat de gels cada estiu per acció els vents de terra que impulsen els
gels cap a aigües més càlides, on es dissolen ràpidament.
Fins i tot al hivern, la zona frontal del mar de Ross, prop del banc homònim, pot resultar buidada, gràcies a
l'acció de certs vents que bufen cap a terra, els quals, al propi temps, contribueixen després a la formació
d'un camp de banquisa consolidada que arriba a importants espessors i s'estableix en les proximitats dels
accessos del mateix mar de Ross.
La quantitat de gels transportats cap a les aigües més càlides és tal que la superfície coberta varia
notablement de hivern a estiu.
Les observacions refereixen que al hivern avança hi ha aproximadament uns 20 milions de quilòmetres
quadrats de gel, però aquesta superfície es redueix radicalment a només 3 milions de quilòmetres
quadrats aproximadament a l'estiu.
L'àrea hivernal és al voltant de 1,4 vegades la superfície del continent Antàrtic, que és extens com Amèrica
septentrional i Grenlàndia juntes.
En anys recents les fotografies dels satèl·lits meteorològics han contribuït que es conegui la real extensió
dels gels, encara que el seu estudi encara no s'hagi completat.
Els coneixements actuals afirmen que aproximadament el 7 % de la superfície terrestre (o bé el 12 dels
oceans) està ocupat pels gels.
Una característica dominant de la banquisa antàrtica és el nombre d'icebergs originats de les glaceres i
dels considerables transports de gel procedents del continent Antàrtic, o bé de la descomposició de les
plataformes flotants.
Aquestes últimes entitats arriben a dimensions importants, i se sap d'icebergs que superaven els 80 km de
longitud.
Alguns s'eleven fins i tot fins a 60 m o més sobre la línia de flotació, el que significa que almenys 400 m
estan enfonsats sota la superfície.
D'altra banda, és fàcil trobar altures de 30 m sobre el nivell del mar.
Les relacions, més aviat rares, de navegacions en l'oceà meridional semblen indicar la existència d'una
quantitat excepcional d'icebergs en aquella zona en els anys entorn de 1850, 1890 i 1930.
La major part dels icebergs, abans de dissoldre's, no depassen el límit nord de la convergència atlàntica, a
uns 50° de latitud nord.
banquisa àrtica
Encara que la major part dels gels de l'hemisferi septentrional estigui concentrada dintre de la conca polar,
existeix un ampli flux de gels de l'oceà Àrtic que, juntament amb àmplies àrees de gels del primer any,
constitueix un obstacle a les normals rutes de navegació.
El flux principal es registra cap a la costa oriental de Grenlàndia, a més d'un flux molt inferior que passa
entre la costa oriental de la Terra de Baffin i el Labrador.
La llengua de gel de Grenlàndia oriental descendeix fins a arribar a els 74° N a l'abril, però retrocedeix a
76° N al setembre, a una longitud entre els 11° i els 16° W.
De vegades una combinació de gel àrtic i de gel hivernal es impulsat al sud fins a arribar a la costa
septentrional d'Islàndia.
En 1967 es va tenir un pont ininterromput de banquisa entre Grenlàndia i Islàndia, i per vegada primera en
molts anys es trobaren óssos polars en la pròpia Islàndia.
La banquisa de Grenlàndia oriental comprèn una quantitat d'icebergs que han abandonat les masses de
les glaceres de Grenlàndia i una barreja de gel polar.
Aquests últims es coneixen en el lloc com “storis” (en islandès: "gel vell").
Els vaixells dedicats a la circulació entre els gels poden estendre's fins a uns 75° N a fins d'estiu.
Es troben aigües més lliures al sud del 64° N, i els vaixells convencionals poden operar fins a 71° N.
El corrent de Grenlàndia oriental transporta els icebergs i les plaques fins a l'estret de Davis, on es
desintegren.
Es calcula que aproximadament un terç de tot el gel de la conca àrtica és eliminat per aquest corrent.
La corrent del Labrador oriental transporta icebergs procedents de les glaceres de Grenlàndia occidental.
Aquests estan barrejats amb el "gel anual" de la badia de Baffin i de l'estret de Davis, així com amb gels
àrtics originaris de les illes canadenques.

Altra sortida es troba a l'est de les Spitzberg (Svalbard) en el mar de Barentz.
A l'estiu el mar cap al nord, fins als 80° N, entre les Spitzberg i la Terra de Francisco José, està lliure dels
gels a causa del corrent de l'Atlàntic nord, part de la qual es desvia i manté les costes de Noruega lliures
de gel tot l'any.
Altres aigües importants que estan subjectes a la formació de la banquisa són el golf de San Lorenzo, part
de la costa oriental dels Estats Units cap al sud fins a la badia de Chesapeake, el mar Blanc, el mar Bàltic,
el mar de Bering, el mar Negre i els Grans Llacs nord-americans.
A causa de la importància comercial de tals aigües les nacions marineres interessades mantenen serveis
d’albirament dels gels.
Nombrosos mapes sobre la distribució dels gels són publicats per diversos països, especialment els Estats
Units, Canadà, Gran Bretanya i la Unió Soviètica.
L'àrea de competència d'aquests documents s'ha estès amb l'adveniment dels satèl·lits meteorològics, les
dades dels quals amplien i completen les informacions navals i aèries.
Tota la superfície de la banquisa de l’Àrtic i dels oceans adjacents varia des d'uns 18 milions de
quilòmetres quadrats al hivern a uns 5 milions de quilòmetres quadrats a l'estiu.
Els icebergs són molt escassos.
banquisa i clima
La variació de la cobertura de gels sobre els oceans entre estiu i hivern influeix també la distribució de la
pressió i altera les condicions meteorològiques.
Encara que el gel permeti la sortida de calor dels oceans cap a l'atmosfera, l'efecte aïllant és bastant
important per a reduir dràsticament aquest pas a aproximadament 1/100 del valor corresponent en mar
lliure.
D'aquesta manera la reserva d'energia i d'humitat per a la formació de les depressions està rigorosament
limitada, i el precís gradient tèrmic horitzontal, necessari per a la formació de les depressions prop dels
límits de la banquisa, és portat cap a latituds més baixes, on el gradient tèrmic és encara més potenciat.
D'aquesta manera, es formen depressions encara més importants per a restablir l'equilibri de la circulació.
En un mal any, aquesta tendència subsisteix fins i tot durant tot l'estiu i altera substancialment els traçats
tradicionals de depressions.
Recentment s'ha aclarit que existeixen proves apropiades per a relacionar les variacions de la radiació
solar directa amb els cels nets de núvols, la banquisa del mar de Weddell, el cúmul de neus en el Pol Sud,
el caràcter basilar de la circulació i la temperatura mitjana anual de l'hemisferi nord.
La hipòtesi és que les variacions en la radiació solar són amplificades per les variacions de la massa de la
banquisa de l'Antàrtic, i que, com resultat, la circulació de l'hemisferi sud, que al seu torn és seguida per la
circulació més feble de l'hemisferi septentrional, està lligada a variacions més àmplies.
Investigacions teòriques en curs han demostrat que, alterant la temperatura oceànica en un sota el grau,
resulta un canvi en l'activitat de la circulació atmosfèrica general.
D'aquesta manera, potser no estigui massa llum de la veritat la idea que l'escorça de gel del oceà Antàrtic
altera les condicions meteorològiques mundials.
Es pot impulsar la investigació encara més enllà i postular que l’augment de l'activitat de la circulació
contribueix i a destruir el gel i inhibeix el creixement a l'any següent.
Es forma d'aquesta manera un àrea menys extensa de gels, i la circulació que deriva d'això és més
tranquil·la, el que permet la formació de tindre major quantitat de gel.
banús
Arbre ebenàcies de 10 a 12 m d’altura, fusta pesada i massissa, molt negra pel centre i blanquinós cap a
l’escorça.
Banús és un nom general per a una fusta negra molt densa.
En el sentit estricte és produïda per diverses espècies del gènere Diospyros, però altres fustes del mateix
color (o de color fosc) d'arbres completament sense relació són de vegades també anomenades banús.
Algunes espècies bé conegudes de banús inclouen Diospyros ebenum ("banús de Ceilan"), nadiva del sud
d'Índia i Sri Lanka i Diospyros dentro (=D. crassiflora, banús de Gabon), nadiu de l'oest d'Àfrica.
El banús és una fusta el color de la qual és un dels negres més intensos que es coneixen, i per la seva
densitat molt alta (és una de les fustes que s'enfonsen en l'aigua), la seva bona teixidura, i la seva
capacitat de polit molt suau, és molt valuosa com fusta ornamental.
Algunes espècies del gènere Diospyros donen una fusta que, si bé posseeix propietats físiques similars,
no és uniformement negre, sinó a ratlles.
La majoria de les espècies en el gènere no donen banús o, fins i tot en aquells casos que ho fan, donen
una fusta de baixa qualitat (com en el cas del caqui americà, Diospyros virginiana).

anús fals
Fusta dura i de coloració fosca, susceptible de rebre un bon poliment, procedent de diverses plantes de la
família de les papilionàcies.
bany
Acció de banyar o de banyar-se, especialment la immersió total o parcial del cos en l’aigua d’un riu, de la
mar.
bany
Masmorra o presó on els sarraïnes posaven als corsaris captius.
banya
Els quatre barrots que usen algunes embarcacions de pesca per fer rodar el torn que porten a bord per
cobrar els ormeig amb més facilitat.
banya
Nuvolades llargues que es posen pel voltant del sol, de manera que sembla que aquest du banyes, si
surten quan el sol puja, assenyalen pluja cap al vespre, si surten quan es pon, són indici de pluja per
l’endemà.
banya
A Mallorca, cadascun dels dos caps del darrera de la corona de l’art de bou.
banya
Barra que funciona ficant un dels caps en un forat, com les usades en algunes embarcacions de pesca per
a fer rodar el torn de cobrar els ormeigs.
banya d’una mina
Prominència de les mines submarines que té per finalitat fer-les explotar en ésser tocades per un vaixell o
un altre objecte.
banya de l’àncora
Qualsevol de les dues extremitats de les quals va proveïda generalment l’àncora per a evitar que pugui
escapar-se de l’eix del volant.
banya d'antena
Asta petita que en ocasions es col·loca a l'extremitat superior de les antenes per allargar-hi un gallaret o
bandera.
banya d'antena
Extremitat del car, on s'hi va encapellat el davant o orsapop.
banya de l’argue
Barra o palanca amb què es feia girar manualment l’argue.
banya de la martingala
Cadascun dels tubs que conformen la martingala.
banyada
Acció o l’efecte de banyar-se remullada.
banyador
Pal de metre i mig de llarg amb una espècie de cullera o teula en un dels extrems, que s'utilitzava per
refrescar o banyar la part exterior dels costats del vaixell.
També s'anomena vessador d'asta.
banyador
Sinònim de vestit de bany.
banyadora

Instrument consistent en una espècie de cullerot de fusta semblant, a la utilitzada per exhaurir l’aigua de
les embarcacions menors, però més llarga i adossada a un pal i que s’utilitza per banyar amb aigua de mar
la part exterior del costat d’un vaixell.
Sinònim banyar els costats.
banyadura
Acció o l’efecte de mullar o de mullar-se molt.
banyadura
Rosada, humitat, que se congria en l’atmosfera i en terra a la matinada.
banyar
Tocar l’aigua de la mar, d’un llac, etc. algun indret.
banyar els costats
Sinònim de banyadora.
banyar la costa
En una de les seves accepcions comunes s’usa d’aquest verb parlant de la mar i dels rius que corren
immediats a les ciutats, viles o muralles, i se’n diu que les banyen, així com a la mar a les costes etc.
banyar-se
Submergir el cos en l’aigua.
banyera
En les embarcacions petites d'esbarjo, velers o llanxes a motor, és la càmera oberta, situada cap a la popa
i per sota de la coberta, en la qual s'alberga la tripulació durant una navegació.
Pot tenir bancs o seients, així com un tendal o cobertor per protegir-les del sol, en general és en aquesta
mateixa zona on se situa el pupitre de control i comando de la nau.
En els iots amb allotjaments sota coberta, la porta de accés als mateixos sol ésser situada en la mampara
de proa de la banyera.
Per tal motiu, dit mampara sol ser de poca altura, a fi de no reduir el camp de visió del timoner cap a proa
de l'embarcació.
En embarcacions mitjanes a motor, la banyera serveix d'accés a la cabina o cabina que es troba sota
coberta.
Per ser una zona oberta de la nau, està prevista la inundació d'aquesta zona per efectes de d’esquitxades
de l'aigua de mar.
No obstant això, avui dia és cada vegada més freqüent usar buidadors de tipus automàtic.
banyera
Cavitat que queda buida en el centre de les barques de pesca no cobertades i en les embarcacions de
regates.
banyera de embornals
Banyera que permet llençar a la mar l’aigua embarcada en la navegació.
banyista
Persona que es banya a la mar, en un riu, en un llac.
banyó
Cap de creueta d’un arbre de barca.
banyot
Bau que sosté el corredor de la barca.
banyot
Eina que serveix per a recolzar-hi la peça per serrar.
banyot
Pal que travessa la creueta d’un arbre de barca i queda formant creu amb aquest

anyot
Dos pals, en forma de banyes, que surten fora la popa del caro a banda i banda, i que tenen per objecte
portar l'ormeig de l'art quan el van a calar.
banyot de la creuera
Qualsevol dels extrems de la creueta.
banyot de la gata
Barra de ferro subjectada quasi horitzontalment a la gata per mitjà de dues anelles, que forma prolongació
de la dita gata i a l’extrem exterior manté decantats els obencs del bauprès o dels botalons de floc i
petifloc.
bar
Unitat de pressió atmosfèrica equivalent a la pressió de 750.062 mm de mercuri.
Pressió de 106 baries = 1,01972 quilograms per centímetre quadrat.
Aquesta última equivalència es refereix a les condicions normals de gravetat.
Sistema C.G.S. es representa pel símbol b.
També se’n diu atmosfera C.G.S.
barana
Construcció que voreja una borda, una plataforma qualsevol, etc., la qual s’eleva del sòl fins a una alçària
tal que la seva vora superior pot servir de passamà o ampit.
Sinònim de passamans.
barana amb candelers
Espècie de balustrada composta de candelers de ferro, de menys d'un metre d'alçària, travessats per
varies fileres de barres de ferro cilíndriques.
barana de cofa
Punta o extrem dels barrots o llistons de fusta que formen les creueres dels pals.
barana de cofa
D'ús particularment en el vaixells de guerra.
Barana col·locada a la part de popa de la cofa, per la defensa dels gabiers i mariners.
També anomenada batallola de cofa
barana de la nau
Es troba aquesta expressió en documents que indiquen la responsabilitat de la nau, la qual cessa quan les
mercaderies passen mes allà del Ship's Rail.
No és una interpretació exacta per que la responsabilitat de l'armador només acaba quan les mercaderies
han desembarcat amb tota seguretat.
El desembarcament, d'acord al costum, pot ser en llanxes, en el moll, o en altra forma específica.
barana del castell de popa
Aquest mot que prové del castellà, s'ha de traduir per «castell de popa».
Sinònims: ampit del castell; cairell del castell.
baranatge
Passamà d’una escala.
barangai
Embarcació usada a Filipines, té la proa i la popa molt fina, la borda baixa i les unions estan fetes amb
cavil·lés, duen molts remers a ambdues bandes i en la voga empren pagaies.
barateria
Acció il·legal voluntàriament realitzada pel capità i/o la tripulació en perjudici del buc, sense previ
coneixement de l'armador o dels noliejadors.
En sentit estricte, la barateria és el dany produït per un fet dolós, és a dir, intencionat, o mitjançant actes
fraudulents del capità o la seva tripulació.

La doctrina jurídica és unànime quant a l'oposició del sentit va ampliar de la barateria.
Els codis d'origen llatí s'inclinen pel concepte ampli, i els d'origen anglosaxó i germànic pel concepte
estricte.
Aquesta distinció és important, ja que l'armador és civilment responsable dels actes del capità, de la
mateixa manera que l'amo d'una empresa assumeix la responsabilitat dels actes realitzats pels seus
empleats, ja que l'armador, al llançar el vaixell a la mar, ha estat qui ha posat un objecte capaç de realitzar
danys, i aquesta responsabilitat implica el zel que ha de tenir l'armador per a escollir bé al capità abans de
lliurar-li el comandament de la seva nau.
De vegades la barateria pot ser de connivència amb l'armador.
El cas típic es presenta quan ambdós, capità i armador acorden produir un fet que aparegui com fortuït,
per a cobrar l’assegurança de les coses danyades o inexistents, imputant la seva pèrdua al temporal
dominant.
barba
Corda prima que en les barques de pescar va passada per un forat petit de la roda de proa i que té per
objecte lligar el car a la roda perquè vagi més ferm.
barba
En les embarcacions de vela llatina, tros curt de cap amb què se subjecta el car de l’antena a la roda de
proa.
barba
Els dos cables o cadenes d’un vaixell fondejat, quan a causa de la calma de mar i vent pren una posició en
que cenyeixen ambdues amures de proa, a un o altre costat.
barba de filàstiques
Conjunt de filàstiques soltes en les puntes de caps, i que no son rematades amb una cua de rata.
Generalment tots aquells caps que presenten pelades d’un mal ús.
barba de vent
Ralla traçada a l'esquerra de la fletxa del vent en l'hemisferi nord i a la dreta en l'hemisferi sud, que
representa la velocitat del vent.
Cada barba val deu nusos, cada mitja barba cinc nusos.
Línia recta obliqua que assenyala cap a les baixes pressions en l'extrem de l'asta del vent per a
representar la velocitat del vent. Una barba val 10 nusos, mitja barba 5 nusos i un triangle ple 50 nusos.
barba del sol
Raigs de sol, dirigit cap avall per entremig dels núvols.
barbada
Cada un dels caps grossos o cadenes amb que es subjecta el bauprès, des de dos o tres punts, a unes
groeres o forats a la pala del tallamar, i també armelles en lloc de groeres, el que va a l'extrem del pal
s'anomena barbiquell de testa.
N'hi han de ferms i volants, i aquest també se’n diu frenell o barbada.
barbada
Cèrcol o rodell d’una branca prima de mata que es col·lada a l’afàs duna nansa. La línia de separació
entre el -net i el brut.
barbada
Corda que ferma el botaló per la part de l'orla.
barbada
Fons de sorra contigu a un clap d’algues o de roques.
barbada
Barbiquell, quan és volant i no ferm.
barbada de fora
Fons de sorra que hi ha a la part de fora d’un alguer.

arbada de floc
Aquesta barbada generalment és doble i de cadena i també pot ser un cable de ferro encapellat per la
seva meitat a l'encapelladura del botaló de floc.
Els dos trams baixen vers l'extrem de l'arcbotant on es mantenen units per mitjà de trinques.
Els dos trams de cap prenen el nom de mostatxos, es separen i es tesen sobre les servioles.
barbada de la gata
Tros de cadena devers un metre de llargària, assegurat per un extrem a la cara de popa de la gata i
empernat per l’altre extrem a la clau del buc, quedant en posició obliqua, serveix per consolidar la gata
contra el moviment de baix a dalt.
barbada de la nansa
Obertura de l’afàs d’una nansa per on entra el peix.
barbada de petifloc
Aquesta barbada es senzilla, es fa ferma a l'extremitat del botaló, passa pel forat superior de l'arcbotant i
es tesa sobre un armella als apòstols.
barbada de terra
Fons de sorra que hi ha a la part de terra d’un alguer.
barbada del botaló de dintre
Barbada que va de la meitat del botaló de floc al penol del moc
barbada del botaló de fora
Barbada que va del botaló del floc al penol del moc.
barbada del floc
Cadena o corda metàl·lica, encapellada en el botaló de floc i que s’estén fins l’extrem inferior del moc, on
queda trincada, a partir d’aquest lloc, es divideix en dues porcions, els mostatxos.
barbada del moc
Barbada generalment de cadena que va del penol del moc a cadascuna de les bandes de la roda.
barbada del petifloc
Corda de cànem o cable de metall, que va assegurat a l’extrem exterior del botaló de petifloc d’on va al
moc, serveix per aguantar fort el botaló de petifloc contra els moviments d’arfada i capbussada.
barbada submarina
Vessant d’una serra de sotaigua o d’una timbera submarina situada a la zona litoral abans d’arribar als
plans o al fons de la mar de la zona profunda.
barbaro
Vent fort que se’n duu l'aigua de mar en forma d'esquitxos i ruixims.
barber
Tempesta intensa en la qual les gotetes (nebulització) i les precipitacions es gelen sobre el pont i els
cordatges d'un vaixell.
En el Golf de San Llorenç, forma localitzada de blizzard en la qual les partícules de gel transportades pel
vent gairebé tallen la pell de la cara.
barber
A més de fer les feines pròpies del seu ofici, a bord complia les feines de cirurgia en el cas de no existir
cap metge a bord.
barberol
Tros de cap prim que serveix per trincat alguna cosa o per unir caps.
barberol de vent

Torb o remolí de vent que sol venir de tramuntana i és perillós per a les barques.
barberot
Ruixin d’aigua de mar que aixeca la tramuntana al bufar ratxejat.
barberot
Remolí de vent.
barbet
Corda curta i prima de poc aguant.
barbeta
Antigament aparell per col·locar dintre d’un esquif.
barbeta
Lligada accidental feta amb filàstiques i també amb un tros de meollar o caixeta a dos caps que treballen
paral·lelament i en sentit contrari, com els guarneixes d'un aparell, per exemple, per a aconseguir
d'aquesta manera un efecte de frec entre ambdós i impedir que es corrin.
barbeta
En un vaixell de guerra, cilindre blindat que va des de la coberta protegida més baixa fins a la part superior
de la torre.
barbeta
Corda d’algunes braces de llargària, que serveix per amarrar una barca.
barbeta
Tros de piola o passa amb el qual s’amarra un objecte o uneixen dos caps.
barbeta
Cap de corda que n’uneix provisionalment altres dos de més gruixuts.
barbeta
Corda curta i prima, de poc aguant, destinada a lligar o relligar coses, de poca resistència.
barbeta
Cap prim que uneix provisionalment dos caps.
barbeta
Extrem d’un cap, en el que s’uneixen accidentalment altres dos caps diferents.
barbeta
Dent als peus dels genolls per que ajustin amb el dormit.
barbeta
El mateix en els caps del puntals o escores quan s'han d'adaptar a l'angle inferior d'algun tauló o fusta.
barbeta
Entallat a l'extremitat per donar-li forma de punta o d'angle agut.
barbeta a la portuguesa
Les voltes es creuen les seves puntes poden acabar amb un nus pla.
barbeta d’un tauló
Dent entrant que es forma en els caps dels puntals o escotes quan s’han d’adaptar a l’angle inferior
d’algun tauló.
barbeta per si
És quan el si de la piola abraça a un o els dos caps.

arbiquell
Nom de tota trinca de cap, cable, cadena o barra de ferro destinada a subjectar cap avall a qualsevol pal
molt inclinat o disposat gairebé horitzontalment i impedir que s'aixequi a causa de l'esforç que estigui
sotmès.
Els barbiquells més usuals son del floc i petifloc, fixos, tots ells, al tallamar del vaixell.
Algunes vegades, no obstant això, el barbiquell de cap, és a dir, i. més exterior d'aquells, pot ser volant i en
tal cas se li designa també pels noms de frenell i barbada.
Els barbiquells més usuals son el del bauprès i botalons.
barbiquell
Corda que ferma el botaló, quan és volant i no ferm.
barbiquell de bauprès
Cadascun dels caps, de les cadenes o barres de ferro que subjecten el botaló, el bauprès al tallamar i
suporten l'esforç que exerceixen sobre d’ell, de baix a dalt, els estais del pal trinquet.
Van fermats a un estrep de ferro empernat al través del tallamar i es tesen sobre el bauprès.
barbiquell de planxeta
Aquest barbiquell en lloc de ser de cap o de cadena, és d'una barra de ferro xata o planxeta.
barbiquell de serviola
Cap, cadena o planxeta de ferro, que serveix per resistir l'esforç de baix a dalt, que exerceix l'amura de
trinquet sobre la serviola.
barbiquell volant
És el tercer barbiquell.
barbiquells i barbades
Són els cables, les cadenes o les barres d'acer que subjecten el bauprès a la roda o al tallamar, per evitar
que el pal, sotmès a la tensió dels estais, es rendeixi cap a dalt.
Els que queden més baixos i passen pel penol del moc s'anomenen barbades (barbada de botaló de floc i
barbada de botaló de petifloc); els altres, no tan baixos i que van directes a la roda o el tallamar,
barbiquells.
barbol
Nansa en forma d’àmfora.
La part superior, de forma cònica té, al cadamunt, una obertura, que es tapa amb una tapadora per l'estil
de les que s'usen en les nanses.
La part inferior, de forma convexa, va proveïda d'un afàs. (Blanes.)
barbol
Enginy compost d’algunes peces de xarxa en forma d’embuts, combinats de manera que quan el peix hi ha
entrat no troba la sortida.
barbolla
Sistema de pesca practicat en una bassa removent l’aigua per embrutar-la i agafar el peix amb les mans.
barbota
Nom de certa embarcació de l’Edat Mitja, emprada per la guerra.
barboteig
Sinònim de sistema de greixatge.
barbotell
A Alt Empordà, bombolla d’aire, generalment petita, que puja a la superfície i que, segon la mida, quantitat
o color, etc., servia en la pesca de l’encesa, per determinar el tipus de peix i quantitat d’ell que tenen sota
la llum.
barbotí de l’àncora
El barbotí està constituït, per una corona t’engrana disposada per al maneig de la cadena.

No va fet ferm a l'eix I sinó que pot girar en ell i es pot connectar o fer solidari amb el mateix per mitjà d'uns
platets de fricció en forma d'anells, dels quals la meitat van units a l'eix i l'altra meitat al barbotí.
L'eix I està roscat en el seu cap i sobre aquesta la rosca, que pot roscar i descargolar per mitjà dels platets
unit a ella, que duu en la seva perifèria els allotjaments, en els quals s'introdueix la palanca, per mitjà de la
qual es fa girar al conjunt.
L'aparell funciona en la forma següent: mentre els platets està fluix els anells de fricció rellisquen uns sobre
uns altres, acompanyant la meitat al barbotí; al girar els platets, per mitjà de la palanca, s'enrosca sobre la
rosca i al traslladar-ne el conjunt cap avall es comprimeixen els anells uns contra altres, motivant que a la
menor pressió que s'introdueixi, donada la gran superfície de fregament que els discos presenten, actuï el
sistema com un fre, detenint gradualment al barbotins en el seu gir, de tal forma, que si la pressió és
enèrgica arriben a lligar-se sòlidament l'eix i el barbotins.
barbotí del cabrestant
Part constitutiva del cabrestant, amb el qual es tira la cadena de l'àncora.
Té una geometria característica i les seves dimensions són específiques per a cada cadena especialment,
no és universal.
barbullir
Arrissat que produeix en la superfície del mar el pas d'un banc de sardines.
barbullita
En Galícia es denomina així al formiguer i rumor que formen en la superfície del mar els afloraments grups
compactes de peixos.
barca
Nom genèric de tota embarcació de petites dimensions, qualsevol que sigui la seva forma i mitjans de
propulsió.
En la costa mediterrània espanyola solien rebre aquest nom totes les embarcacions dedicades a la pesca
en general "barca de bou", "barca de llum", de sardinal, de tremall, de nanses, etc.
Les més petites, com, per exemple, les dedicades a les arts menors, eren obertes amb nombrosos bancs
tarsers per al seient del personal o dels remers en cas de manca de motor, però les més modernes i
majors presenten la coberta correguda amb les corresponents obertures per a la comunicació amb els
motors, bodegues, etc.
En les costes atlàntiques, les embarcacions de pesca són, almenys en la seva major part, de petita
capacitat son molt majors.
barca
Empresa armadora, propietària d’un vaixell, que sota la forma de parts habitualment setzens contractava,
d’una banda, amb un noliejador, i, d’altra banda, amb el seu personal per el transport de mercaderies.
barca amb coberta
Barca d’una certa grandària, que admet aquesta part de construcció, que li permet navegar per alta mar.
barca aturada, no guanya nòlits
Locució que significa que el qui s’atura de treballar no obté guany.
barca balenera
Bot de rems del tipus anomenat de dues proes, ambdues molt llançades, i construcció de teuladell, molt
lleuger i de grans qualitats marineres.
En general no duia timó, sinó espadella de govern.
Antigament estava equipada amb vela o rems; en l'actualitat és de propulsió mecànica.
Al principi es va usar per a la pesca de la balena, però avui dia té múltiples aplicacions, especialment com
bot de salvament.
barca canonera
Antiga embarcació menor adaptada per muntar un canó.
barca cisterna
Embarcació menor preparada para el subministrament d’aigua dolça als vaixells o, en èpoques de
sequera, a les poblacions costaneres.

arca cobertada
Barca que té la coberta estesa gairebé per tot el bastiment, i rep el nom de barca cobertada (barca de mitjana,
quillat, etc).
barca costera grega
Barca de dos pals en candela, aparellat amb dues veles al terç, i un floc.
barca costera turca
Barca amb un sol pal, vela de ventall o tarquina aparellada amb una perxa o botavara diagonal, dos vergues i
dos veles quadres i dos veles triangulars a proa.
barca d’aixecar
Cadascuna de les embarcacions emprades per aixecar el cóp de l’almadrava.
barca d’arrossegament
Vegi’s barca de bou.
barca de Björke
Embarcació de teuladell, trobada a Björke, Suècia.
La seva construcció és més primitiva que la de la barca de Hjortspring, però pel tipus és més avançat.
És datada de l'any 100, té una eslora de 7,20 metres.
El fons és format d'un tronc buidat de 71 cm de mànega a la part central i que s'estreny gradualment vers
els extrems.
Els costats van fixats al fons i a la seva prolongació vers els capçals, amb reblons de ferro.
Una ulterior peça terminal s'aixecava a la prolongació.
A les taules d'aquesta embarcació s'han deixat castanyoles i les seves robustes quadernes naturals van
cosides a les castanyoles amb vímets; però les quadernes són aferrades amb reblons a les bordes.
barca de bona estropada
Se’n diu de la barca que camina molt, que fa molta via.
barca de bona treta
Se’n diu de la barca que fa de bon treure.
barca de cabotatge
Barca grossa destinada al transport de mercaderies i efectes entre ports poc distants.
barca de cinc pals
Barca que té pal trinquet, major de proa, major central, major de popa i mitjana, els quatre primers són com
els de fragata, i el darrer de barca.
barca de corredor
Barques que tenen banc i un corredor a banda i banda, i són conegudes amb el nom genèric de barca de
corredor, (barca de palangre, barca de sardinals).
barca de cuiro
Barca que usaven els indis americans, feta de la pell del llop marí, amarrats per la boca i plens d’aire.
barca de l’Edat de pedra
Barca emprada en l’Edat de pedra.
barca de llum
Barca emprada per l pesca al cèrcol.
barca de mala treta
Se’n diu de la barca que fa de mal treure.
barca de mitjana

Barca d’aparell llatí amb la roda de proa arquejada i coronada pel cap de mort, la popa de dos cossos, la
quaderna mestra amb forma de U, arboradura pal major o arbre mestre, pal arbre de mitjana, bauprès i
botafora, veles llatines i una pollacra.
barca de nau
Cada una de les barques que anaven dins una nau per embarcar-hi part de la tripulació o dels passatgers
en cas de necessitat.
barca de panescalm
Barca ràpida, de molts rems, que solia ésser al servei d’una nau o altre vaixell gran, per a transportar
passatgers o càrrega d’aquest a terra o a una altra embarcació.
barca de parella
Vegi’s barca del bou.
barca de pas
Vegi’s barca de passatge.
barca de passatge
Pontó o embarcació plana i molt resistent, la forma varia molt depenent de la zona, es emprada per passar
d’una vora a l’altre d’un riu en les vies de comunicació que no existeix cap pont.
Son lo suficients grans per poder posar automòbils, algunes son impulsades per mitjà de la sirga o ve per
mitja d’un motor.
barca de pesca
Bot de pesca amb dues proes i tres rems units usat com espadella empleat en el país basc.
barca de quatre pals
Barca que té pal trinquet, major de proa, major de popa i mitjana; els tres primers, com els d’una fragata, i
el darrer sense vergues, amb masteler llarg.
barca de rems
Embarcació que es mou per l’acció dels rems.
barca de riu
Barca molt plana, necessita molt poca aigua, pot portar càrrega, i serveix per navegar en els rius.
barca de sardinals
Barca que té les mateixes característiques que la barca de palangre, però de més reduïdes dimensions,
porta el mateix aparell llatí, es dedica a la pesca de la sardina.
barca de teuladell
Barca folrada amb aquest sistema.
barca de tràfec
Vegi’s barca de tres veles.
barca de tres veles
Barca que du vela llatina i porta dos arbres: mestre i de mitjana; el primer en el centre del buc i molt a popa
i vertical; també porta un floc amurat en el botaló, s’empra generalment per al comerç de cabotatge.
barca de vela
Vaixell de vela amb aparell de bricbarca o corbeta.
barca del bou
Embarcació lleugera, amb coberta i poc calat, quilles de balanç que li permeten embarrancar, un sol pal
molt inclinat a proa, i aparell llatí molt espigat, que li permet fer gran distancies, amb una ventolina molt poc
sensible, poques vegades excedeix en desplaçament superior a les cinc tones, la seva forma es
característica de la mediterrània i es empleada per la pesca d’arrossegament en parella la seva tripulació
esta formada per cinc o sis homes.

arca diària
Barca que cada dia surt a la mateixa hora i del mateix port, amb passatge.
barca empopada
Barca que, per raó de la càrrega, navega molt enfonsada de popa i molt alçada de proa.
barca encobertada
Barca que té coberta.
barca fluvial
Transbordador fluvial de mercaderies, de vehicles i de bestiar en indrets on no hi ha pont.
barca funerària
Un vaixell funerari o vaixell tomba intervé en una cerimònia funerària en la qual s'usa un vaixell com a
receptacle per al difunt i els seus béns, o com a part dels mateixos béns.
Aquesta tècnica d'inhumació era usada pels anglosaxons, els merovingis, els víkings i, ocasionalment, per
alguns faraons de les primeres dinasties de l'Antic Egipte.
barca funerària de Kheops
La barca funerària de Kheops (o barca solar) és un navili de gran grandària de l'Antic Egipte que va ser
enterrat en un fossat als peus de la Gran Piràmide de Guiza, al voltant de 2.500 a. C.
Possiblement va ser construïda per a Kheops, el segon faraó de la quarta dinastia de l'Imperi Antic
d'Egipte.
Va ser descoberta en 1954 per Kamal el-Mallakh.1 2 3
La barca funerària de Kheops va ser descoberta en 1954 per Kamal el-Mallakh.
Mentre es retiraven una sèrie de restes de la cara sud de la piràmide es va trobar un parell de lloses de
pedra que semblaven amagar una trinxera.
Encara que el govern egipci no va mostrar gran interès per l'excavació, la insistència de Kamal el-Mallakh
va fer possible que es descobrís la barca funerària de Kheops.
Construïda amb fusta de cedre, va ser oposada proveïda de tots els seus aparells, rems, entenimentades i
cabina; estava desmuntada en 1.224 peces.
Després d'anys de treball es va aconseguir assemblar totes les peces.
La barca, que seria capaç de transportar 45 tones,4 mesura 43'4 m d'eslora, 5'6 m de màniga i 1'5 m de
calat.5
Les taules de fusta del buc de la barca solar estan unides per cordes, i no clavades.
Durant la seva restauració, la qual va trigar més de deu anys,5 3 es van haver d'emprar noves cordes,
però el 95% de les taules de fusta són les originals.
Restaurada, s'exposa des de 1982 en el museu situat sobre el mateix lloc on va ser trobada, al sud de la
Gran Piràmide de Guiza.
Han estat descobertes cinc fosses de barques funeràries al costat de la Gran Piràmide, i altres cinc més en
les proximitats de la de Kefrén.
La història i la funció de la barca no es coneixen amb precisió.
Les barques solars eren navilis rituals que simbolitzaven el cicle de la vida i la mort mitjançant el cicle
solar, Ra, a través del cel.
No obstant això, aquesta barca conté signes que indiquen haver estat usada en l'aigua, i és possible que la
barca funerària portés el cos embalsamat del faraó de Memfis a Guiza a través del Nil, o que Kheops ho
usés com un "vaixell de peregrinació" per visitar llocs sagrats i fos enterrat per usar-ho en la vida després
de la mort.
Segons diversos especialistes, aquesta barca solar presenta característiques d'una embarcació d'alta mar,
amb una proa aixecada, la qual cosa li permetia sobrepassar les ones del mar.
barca goleta
Barca que té trinquet, major i mitjana, el trinquet té vergues i veles quadres, com una fragata; els altres dos
pals no tenen vergues i les seves veles són dues cangrees i dues escandaloses.
barca gran d'aigua
Embarcació llarga, plana, amb la proa molt llançada i senó petit a popa, sobre la qual hi anava la canya del
timó.

Navegava a rem i ocasionalment hissava una vela quadre en un pal més apropat de la roda que del centre de
l'embarcació.
S'usà per portar aigua de Brenta a Venècia
barca gran de Verona
Vaixell de càrrega molt robust, amb les extremitats alteroses i petit senó a proa i popa.
Utilitzava rems i una vela quadre, a l'entorn de la borda hi tenia un corredor exterior pel pas de la gent i l'espai
comprés entre els senons era regularment cobert.
S'empraren molt entre Verona i Venècia
barca llatina
Barca aparellada amb aparell llatí.
barca molt tirada de cinta
Embarcació que té la cinta amb la forma d'un cordill estirat i lligat per cada extrem.
barca motxa
Barca que té la roda de proa recta i perpendicular a la superfície de la mar.
barca nua
Barca sense arboradura ni cap element que sobresurt del ras de l’orla.
barca palangrera
Barca per anar a pescar amb el palangre.
Barca que té la roda de proa prolongada per damunt l’orla i coronada per una galeta, la roda de popa
també enlairada, té escues, buguera amb embons, falques i macarrons, interiorment té corredors, tres
bancs i banqueta, va aparellada de vela llatina.
barca plana
Barca molt plana, cala poc, carrega molt i serveix per navegar en rius i paratges de poc fons.
barca rellevada de cinta
Embarcació que té la cinta en forma d'una corda que penja i està lligada per cada extrem.
També coneguda com barca de curvatura
barca rodona
Barca amb aparell rodó.
barca sardinalera
Sinònim de barca de sardinals.
barca solar
La barca solar és un element simbòlic de la mitologia egípcia vinculat al cicle diari del Sol i al demiürg que
és associat amb Ra.
Per als egipcis de l'antiguitat, el cicle perpetu de l'arribada i la posta del sol és comparable al cicle de la
vida i de la mort.
Així, cada matí el Sol neix en orient, creix fins al zenit, envelleix cap a occident, i després desapareix en el
regne dels morts, la Duat.
Aquest viatge diürn, el déu solar, Ra, ho efectua a bord d'una barca anomenada mandyet.
L'elecció d'una barca com a mitjà de transport es comprèn fàcilment en una civilització eminentment fluvial
on el Nil representa la via principal de comunicació i font primordial d'aliments gràcies a les fertilitzants
crescudes, la irrigació i la pesca.
El periple perpetu de Ra no coneix pausa al capvespre, al contrari, només comença de nou.
És en una altra barca, anomenada mesektet, en la qual comença el seu periple subterrani, el que travessa
durant les dotze hores de la nit abans de poder renéixer al matí.
En el regne dels morts, ha d'enfrontar-se amb les forces del caos, en les quals el representant més
poderós és la serp Apofis.
En la barca és acompanyat per altres divinitats que, com Seth, li ajuden a lluitar contra el caos.
Els egipcis de l'antiguitat van imaginar que associant-se amb el déu solar en el moment del seu viatge
perpetu a bord de les barques sagrades, les seves ànimes viurien eternament.

Així és com el culte funerari va quedar fortament marcat per aquest mite solar.
Per això, normalment, les tombes es van construir sobre la ribera occidental del Nil, on "mor" el Sol, i en el
ritual funerari s'incloïa travessar el riu amb el difunt sobre barques semblants a les del déu solar.
barca solera
Transbordador fluvial de mercaderies, de vehicles i de bestiar en indrets on no hi ha pont.
barcada
Conjunt d’una barca amb tot el que conté: ormeig, arboradura, tripulants, etc.
barcada
Peix que porta una barca en tornar de pescar.
barcada
Mesura de longitud emprada pels pescadors, equivalent a la llargada de les peces de xarxa de sardinal
que un patró portava a bord.
barcada
Conjunt de quatre peces de sardinals.
barcada
Conjunt de pescadors que governen i pesquen amb l’ormeig del bou.
barcada
Càrrega o passatger que porta una embarcació en un viatge.
barcada
Multitud de barques.
barcal
Se’n diu del tauló o fusta emprada en la construcció de petites embarcacions.
barcarès
Llaüt de pesca en el parlar dels pescadors vells de Palma.
barcarès
Estol, flota o conjunt de barques i embarcacions d’una mateixa platja o població.
barcarola
Peça vocal o instrumental de moviment moderat, amb ritme sempre ternari, que suggereix el balanceig de
la barca.
barcarola
Llaüts quillats, las veles que duen són la llatines, el trinquet i la mitjana, tenen coberta que s’obre i tanca a
tota sa llargària per medi de quarters, i proa i popa acaben en punta.
barcassa
Embarcació amb coberta i propulsió destinades al transport de càrrega.
Sistema de transport de càrrega que utilitza vaixells i barcasses especialment construïts.
Les càrregues són estibades en “barcasses lash” i remolcades a un “vaixell lash” on són embarcades.
Al punt de destinació les barcasses són desembarcades i remolcades a les seves amarradors de
descàrrega.
Per als “vaixells lash” s'assignen de vegades amarradors o ancoratges especials.
És un artefacte naval, sense propulsió pròpia,de fons pla, que s'empra per al transport fluvial o transport
marítim de mercaderies i passatgers entre costes properes.
El seu fons pla facilita la seva encallada en platges de sorra, no requerint de molls o embarcadors per a la
seva càrrega o descàrrega.
El seu ús és molt comú a les regions illenques, per al transport de persones i de materials, donada les
poques instal·lacions portuàries que existeixen en algunes localitats.
Són molt pràctiques en els llocs on un vaixell atracat necessita descarregar per tots dos costats.

Existeixen diferents tipus segons la seva àrea de navegació i tipus de càrrega:
• Oceàniques.
• Fluvials.
• Per a càrrega a orri
• Per a contenidors o multi ús.
barcassa bolcadora
Embarcació especial utilitzada en les obres dels ports per l'abocament de productes a la mar, especialment
en esculleres.
La barcassa bolcadora te un buc dividit en sentit longitudinal amb dues parts, de les quals una és
inundable mitjançant l'obertura d'una comporta, quan l'estat de càrrega un espai suficient petit; carregada
l'embarcació i remolcada fins el lloc d'abocament, s'inunda aquesta part del vaixell.
Aleshores la reserva de flotació és suficient, però l'embarcació escora, llençant els materials
emmagatzemats sobre la coberta.
Una vegada alleugerida s'adreça, buidant-se automàticament la part inundada.
barcassa de desembarco
La que s'empra per al transport de tropes i pertrets fins a la platja.
barcatge
Rèdit que donava l’arrendament o l’establiment de barques a favor de l’erari reial o senyorial.
barcatge
Dret feudal que era exigit per poder travessar un riu amb el servei públic de la barca.
barcatge
Transport efectuat amb una barca.
barcatge d’un riu
Preu que es paga al barquer pel pas en barca d’una riba a l’altra d’un riu.
barcella de València
Mesura medieval de capacitat, equivalent aproximadament a 16,6 litres d’ara.
barchino explosiu
En la marina militar, mig d'assalt italià, denominat Motoscafo Turisme Modificato (MTF), empleat primer per
l'Armada italiana i seguidament ja més elaborat per la d'Alemanya entre 1906 i 1915.
Es van seguir utilitzant amb èxit en la 2ª Guerra Mundial, per italians, alemanys i japonesos.
Aquestes naus explosives es basaven en els antics burlots incendiaris o explosius, dels quals ja es tenen
constància en el 413 a. de C.
barco
Bastiment per a la navegació més gros que les barques pescadores.
barco de rei
Vegi’s vaixell de guerra.
barcolongo
Nom que es dona en el Cantàbric a certa embarcació de pesca.
barcolongo
Petita embarcació d’una coberta, proa rodona, pal al centre i vela llatina que la cobreix de popa a proa.
barcolongo
Vaixell antic, llarg i estret de dos pals, molt veler.
barcot
Embarcació menor que es duia a remolc o sobre coberta en els galiots grans per als serveis auxiliars.
barcot

Vaixell gran, lleig i mal aparellat.
barcot
Vaixell molt gran.
barcot
Augmentatiu i despectiu de vaixell.
barda
Núvol paràsit ajagut al llarg de la carena d’una serralada.
bareboat charter
Expressió anglesa que significa = Arrendament d'un vaixell per període llarg en el qual el noliejador
nomena al capità i tripulació, sent al seu càrrec totes les despeses corrents.
La BIMCO ha editat la pòlissa especial Barecon.
barecon A
Expressió anglesa que significa: Pòlissa tipus per al noliejament de vaixells de tota classe en termes
bareboat (BIMCO. Standard Bareboat Charter, 1974).
barecon B
Expressió anglesa que significa: Pòlissa tipus per al noliejament de vaixells finançats per hipoteca, que el
seu condicionat cobreix els interessos hipotecaris pel que ha d'ésser de més llarga durada que la Barecon
A C/P (BIMCO. Standard Bareboat Charter to Be Used for New building Vessels Financed BY Mortgage.
Barecon B, 1974)."
barefoot
Mot angles que designa una especialitat d’esquí nàutic en la qual solament s’utilitzen els peus, sense l’ajut
deIs esquís.
barem
Quadern o Taula de comptes ajustats.
Llista o repertori de tarifes.
Normes establertes convencionalment per a avaluar els mèrits personals, la solvència d'empreses, etc.
baret
En les costes de ponent i de llevant, núvol petit que cobreix el cim de les muntanyes.
barfell
Ormeig per a pescar, consistent en una mena de nansa quasi cònica, de cordill muntat en tres cercles
concèntrics de fusta, i conté un embut de malla sostingut per tres tirants interiors.
barga
Vaixell de fons pla que serveix en els rius per a passar d’un lloc a altre; usa de vela i rem, i els hi ha des de
vint i dos a vint i vuit peus de llarg, i de cinc a sis d’ample.
barga
Espècie de xalupa molt estreta.
barge bill of lading
Expressió anglesa que significa = Coneixement de transport fluvial; aquest terme s'utilitza sobretot en els
EUA
baria
Es denomina bar a una unitat de pressió en el sistema cgs equivalent a un milió de baries,
aproximadament igual a una atmosfera (1 Atm).
El seu símbol és «bar».
La paraula bar té el seu origen en bares, que en grec significa pes. 1 bar = 1 000000 baries = 106 baries. 1
bar = 100 000 pascals = 105 pascals.

Normalment la pressió atmosfèrica es dóna en mil·libars, sent la pressió estàndard al nivell de la mar igual
a 1013,2 mil·libars.
En unitats del Sistema Internacional d’Unitats, la pressió és mesura en pascals, encara que quan es tracta
de pressió atmosfèrica se sol utilitzar el hectopascals, equivalent al mil·libar (1000 mb = 1000 hPa).
1 bar = 100 000 Pa = 1000 hPa = 10 194 kP/m2.
1 atm = 1,01325 bars H» 1 bar. 1 bar = 14,5037738 PSI.
1 bar = 750,06 mm Hg.
1 atm = 760 mm Hg.
bàric
Referint-se a la pressió atmosfèrica.
baricentre
Centre de gravetat.
baricentre d'un triangle
Punt en el qual es tallen les seves mitjanes.
barinel
Embarcació portuguesa de bon caminar i port mig normalment és de vela encara que en alguna ocasió usa
rems,era usada pel cabotatge i en alguns viatge de exploració.
barisfera
Nucli de la terra, compost per material dens i que expulsa la major part de la seva massa.
També denominada nucli.
barlenga
Peça de fusta a la popa dels bastiments que serveix per a aguantar el banc de popa.
barlet
Instrument de fusteria que consisteix en una peça de ferro en forma de set que serveix per fixar sobre el
banc la peça de fusta que s’està treballant.
Bartlett
Fossa del mar de les Antilles, propera al litoral de Cuba; 1.200 km de longitud, 150 km de ample, 7.515 m
de profunditat màxima.
barloa
En època de la marina de vela s'anomenava barloa al calabrot donat des de la xata de tombar a las
argolles del costat de la embarcació que anava a dar la quilla, para ajudar a las plomes a sostenir-la quant
el vent u altres causes qualsevol tendera a decantar-les la banda contraria.
barloa
Cap amb què per la proa i per la popa són amarrats dos vaixells abarloats.
barlote
Llanxa petita de pesca utilitzada a les costes gallegues i que arma quatre o sis rems.
barnilla
En el barcelonès vorada d’una vela.
baró del timó
Antigament eren cadenes de bronze fermades per un extrem de les anelles que hi havia, quasi a flor
d'aigua, a la pala del timó, i continuades per l'altre amb un cap de mena grossa, folrat i precintat amb un
guardapunys al seu cap.
Aquests caps solien ésser muntats al costat, però en cas necessari s'utilitzaven per les portes de popa de
cada banda, per governar amb ells quan la canya s'avariava; també servien per trincar el timó a bord per
causa d'una varada o tocar el fons i tenia de desmuntar-se.
Avui no s'utilitzen.

Tan sols hi han alguns vaixells que duen orificis a la pala del timó, per poder-hi guarnir cables que facin el
servei de barons en cas d'avaries en el sistema de govern.
barociclonòmetre
Aparell ideat pel jesuïta català Josep Algué, posteriorment director del Weather Bureau de Manila, i la
descripció detallada del qual figura en una memòria de l'Observatori de Manila publicada en 1897.
Va ser utilitzat per a la predicció de la derrota i demora que es troba el vòrtex dels tifons i consta d'un
baròmetre aneroide molt sensible i una espècie de rosa dels vents.
El baròmetre va proveït d'una agulla vermella mòbil que ha de col·locar-ne sobre la pressió mitja
corresponent a un lloc.
Si la pressió actual indicada és inferior a l'assenyalada per l'agulla vermella, és presumible que hagi cicló
tropical.
La rosa dels vents va col·locada en l'inrevés del baròmetre, i consta de cinc planxes concèntriques de ràdio
decreixent.
En cadascuna d'aquestes corones van gravades, mitjançant fletxes, les direccions dels vents predominants
d'un cicló en l'hemisferi nord.
En el centre d'aquest conjunt hi ha una fletxa negra que es col·loca en la direcció que es presumeix que es
desplaçarà el vòrtex.
Es procedeix llavors a buscar els vents de les corones citades que coincideixin amb el vent que es rep a
bord, i en l'extrem de la fletxa que coincideix amb la direcció del vent de bord es col·loca altra fletxa mòbil
que passa pel centre de l'aparell, i l'extrem oposat del qual indicarà la direcció que es troba el vòrtex.
Encara que en la seva època va tenir gran importància el barociclonòmetre, en l'actualitat no s'empra, ja
que hi ha mitjans més efectius per a les fins proposades.
baroclínic
S’aplica a les situacions atmosfèriques en las quals les superfícies isobàriques, no son paral·leles, com en
una zona frontal.
baroclínic
S’aplica al camp de masses quan les superfícies d’igual densitat i les d’igual pressió es tallen en un
sistema de corbes ben definit.
baroclínic
Aplicat a un estat de l’oceà en el qual les superfícies de pressió constant es creuen amb les superfícies de
densitat constant.
En aquesta situació, el gradient de la densitat de l’aigua depèn de las propietats de l’aigua (temperatura i
salinitat), així com la de la pressió (profunditat).
Aquest fet pot ésser contrastat amb la pressió barotròpica.
baroclínica
És una atmosfera on les diferències en temperatures són els suficientment significatives perquè la densitat
de l'aire depengui tant de la pressió com de la temperatura.
Per a la majoria dels propòsits, els ciclons tropicals no són considerats baroclínics.
baroclinitat
La condició i tipus de moviment en el qual la pressió no és constant sobre superfícies de densitat
constants.
baròfils
Se’n diu dels microorganismes adaptats a viure en les grans profunditats marines.
En cultius es desenvolupen millor quan se sotmeten a pressions elevades (de 600 a 1.000 atmosferes).
barògraf
Baròmetre que proporciona una representació gràfica contínua de les variacions de la pressió atmosfèrica
respecte al temps, aquest consta de 3 parts: òrgan sensible, sistema amplificació i mecanisme registrador
l’òrgan sensible consisteix en una sèrie de càpsules Vidi, de manera que cada càpsula descansi sobre la
qual té sota, així la deformació d’una càpsula es veu multiplicada pel nombre de càpsules que tingui,
l’aplanament es pot evitar per mitjà d’un ressort individual en càpsula, el mecanisme registrador és un
tambor o cilindre mogut per un mecanisme de rellotgeria que li fa fer un volt cada set dies (normalment), en

ell quedarà un gràfic amb la variació del temps i l’eix de les abscisses i el de la variació de la pressió en
l’eix de coordenades.
Aquest instrument consisteix en un grup de diverses càpsules aneroides apilades, la deformació deguda
de les quals a la pressió atmosfèrica, es trasllada a través d'un mecanisme a un ploma.
Aquesta ploma gràfica sobre una faixa la variació de la pressió atmosfèrica.
La faixa es col·loca sobre un cilindre que posseeix un sistema de rellotgeria que gira a raó de una volta per
dia o una volta per setmana d'acord a la informació que es vulgui obtenir.
Ha d'instal·lar-se a l'ombra, sobre una cartel·la sense vibracions.
Per evitar la dilatació de les càpsules per efecte de la temperatura, s'utilitza un bimetàl·lic, és a dir dos
metalls els coeficients dels quals de dilatació es complementen de manera que l'agulla quedi en el seu lloc
i no es vegi afectada pels canvis de temperatura.
També es col·loca dins de la càpsula un gas inert que compensa aquestes variacions
barògraf d’escala oberta
Baròmetre molt sensible utilitzat per al registre continu, en una escala ampliada, de les variacions de
període curt de la pressió.
barògraf de flotador
Barògraf en el qual els moviments d'un flotador que reposa sobre la superfície de mercuri situada més
baix, són amplificats i transmesos a una ploma registradora.
barograma
Registre fet per barògraf i es un gràfic que mostra les variacions de la pressió atmosfèrica en un cert espai
de temps.
baròmetre
Un de les dades més importants en meteorologia és la pressió atmosfèrica, entenent per tal el pes
resultant d'una columna d'aire que des de la superfície del sòl s'estén verticalment fins al límit superior de
l'atmosfera.
El mesurament d'aquest pes es realitza mitjançant el baròmetre, aparell originàriament ideat per
Evangelista Torricelli, si bé va ser el seu compatriota Vivianni qui primer ho va assajar prenent un tub de
vidre d'uns 90 cm de longitud, tancat per un extrem a la flama i obert per l'altre.
Omplint-lo parcialment de mercuri, va escalfar el tub a fi de desallotjar del mateix el vapor d'aigua que
pogués contenir, i una vegada refredat, ho va emplenar de mercuri fins a gairebé desbordar.
Va tapar amb el dit l'extrem obert del tub, i invertint-lo ho va submergir en una cubeta intervinguda de
mercuri.
Al retirar el dit va observar que el nivell de mercuri en el tub no descendia fins al nivell de mercuri en la
cubeta, sinó que es mantenia a una distància d'uns 760 mil·límetres.
Evidentment, la distància que separa a ambdós nivells de mercuri sofrirà variacions en relació directa a les
que experimenta la pressió atmosfèrica.
Així, si la pressió atmosfèrica puja, serà major la distància que separa els nivells de mercuri del tub i la
cubeta.
Però mesurar pressions mitjançant unitats de longitud no és correcte, i per això la pressió es mesura
actualment en mil·libars (un mil·libar és la mil·lèsima part del bar), sent el raonament fisicomatemàtic el
següent:
Suposant que la secció interior del tub és d'un centímetre quadrat. la columna de mercuri ocupa un volum
de 76 cm 3 , si es té present que la densitat del mercuri és de 13,595 g cm 3 , de tal columna resultarà un pes
de 1.033,258 grams.
La unitat de força en física és la dina, que és la força necessària per a imprimir a un gram massa
l'acceleració de 1 m/seg. cada segon.
Els objectes pesen perquè l'acció de gravetat els porta cap al centre de la Terra.
La força corresponent a un gram de pes pot expressar-se en així, el pes d'un gram és igual a 980.6 dines,
de manera així, els 1.033,258 grams de la columna de mercuri de 1 cm 2 de secció donen una
equivalència de 1.013.212,7948 dines cm 2
Del primitiu baròmetre de Vivianni-Torricelli descrit als actuals de mercuri existeixen notables diferències,
encara que el principi fonamental sigui idèntic.
Cap citar els baròmetres de Fuess, Fortin i el marí.
Aquest últim, a pesar del seu nom, avui dia s'utilitza molt rarament a bord dels vaixells, degut al fet que la
superfície lliure de mercuri en el tub oscil·la contínuament a causa dels moviments d’arfada i cabotada del
vaixell, les trepidacions de la màquina, etc., el que dificulta la lectura del baròmetre.

aròmetre aneroide
El baròmetre aneroide mesura la pressió atmosfèrica.
La pressió pot ser equilibrada en relació amb una membrana a ressort d'una càpsula metàl·lica evacuada.
Una variació de la pressió atmosfèrica implica una deformació de la membrana, la qual convenientment
amplificada pot ser representada en una escala graduada, sigui en mil·límetres o en hectopascals.
Es fonamenta en la deformació que la pressió atmosfèrica produeix en una càpsula metàl·lica (coure o
beril·li), ondada, elàstica i tancada (Càpsula de Vidi), en la qual s'ha fet el buit gairebé absolut, a fi que la
temperatura de l'aire que conté no influeixi en les indicacions de l'aparell.
El fet que la superfície de la càpsula sigui ondada es deu al fet que d'aquesta manera augmenta la
superfície sense afectar la seva resistència.
A l'interior de la cara ondada de la càpsula, i per evitar que s'aixafi amb la pressió de l'aire, es col·loca un
ressort.
Una agulla indicadora assenyala la pressió en un cercle graduat.
A causa de la inèrcia que aquest instrument té a causa de la seva elasticitat, convé copejar-ho suaument
amb els dits abans de realitzar la lectura. d'aquesta manera l'agulla es posa al punt.
Es col·loca a l'interior de l'estació meteorològica
baròmetre d'escala compensada
Baròmetre de mercuri de cubeta fixa, les graduacions de la qual en l'escala tenen en compte els canvis en
el nivell de la superfície lliure del mercuri en la cubeta a causa de els canvis de pressió atmosfèrica.
baròmetre de balança
Baròmetre en el que l’escala està ajustada per considerar els canvis de nivell de mercuri en la cubeta.
D’aquesta forma s’eliminarà la necessitat d’ajustar la cubeta al punt fiducial, com passa en el baròmetre
Fortín.
baròmetre de Bourdon
Baròmetre consistent en un tub flexible, tancat i corbat en forma de ferradura, en l'interior de la qual regna
el buit.
Les variacions de pressió de l'aire modifiquen la curvatura del tub i aquestes modificacions es registren en
una escala.
baròmetre de cubeta
Consisteix en una cubeta de mercuri, un tub de cristall per a allotjar la columna baromètrica, i un embolcall
metàl·lic amb dues ranures que permet veure el nivell de mercuri, on va gravada l’escala, es troba també
un termòmetre unit a aquest embolicat, per a fer lectures correctes necessitem tenir el mercuri de la cubeta
al nivell zero.
baròmetre de cubeta ajustable
Baròmetre de mercuri en el qual la superfície lliure del mercuri en la cubeta es fa coincidir, abans de la
lectura, amb l'indicador fix que marca el zero de l'escala.
baròmetre de Fortin
Respon a la descripció donada del baròmetre de mercuri.
Hi ha no obstant això uns pocs detalls que necessiten de comentaris complementaris.
La cubeta del baròmetre Fortí es compon de tres parts principals fons de cuir amb un cargol per ajustar el
nivell de mercuri de la cubeta, la paret del tub de vidre de la cubeta, el topall de la cubeta amb un punt de
referència (índex d'ivori, la punta del qual és usada com a nivell de referència indicant el zero de l'escala
baromètrica).
Les parts de la cubeta es mantenen unides per mitjà de perns, i el mercuri de la cubeta és mantingut
allunyat de les parts metàl·liques per mitjà de bujes de fusta, atès que el mercuri s'amalgama amb alguns
metalls (bronze, aliatges, plata, etc.).
Un petit forat en el topall de la cubeta, proveït d'un cargol, constitueix l'única entrada d'aire atmosfèric a la
cubeta.
La cubeta va fixa a un tub metàl·lic ranura, el qual porta damunt l'escala del baròmetre i el termòmetre
adjunt.
El tub de metall actua com a protector del tub baromètric de vidre.
L'altura precisa de la columna de mercuri es calcula per mitjà d'una escala vernier muntada en l'obertura
de la part superior del tub metàl·lic.

L'escala vernier és moguda respecte de l'escala principal per mitjà de micròmetre.
baròmetre de mar
Instrumento que indica les oscil·lacions del nivell d'un tanc per efecte dels canvis de pressió de l'aire.
baròmetre de mercuri
Baròmetre en el qual la pressió atmosfèrica es troba equilibrada per la pressió exercida per una columna
de mercuri.
El pes de la columna pot determinar-se en la balança especial o per una secció transversal coneguda de la
columna, llegint directament en unitats de pressió equivalents en una escala que mesura la longitud de la
columna.
Poden ser de branques iguals o desiguals i en aquest últim cas de cubeta fixa i zero mòbil o de cubeta
mòbil i zero fix.
La descripció que segueix es refereix al baròmetre Fortin (de cubeta mòbil i zero fix) que és l'empleat en
les estacions meteorològiques.
Es basa en el principi de Torricelli.
Consta d'un tub de cristall ple de mercuri amb un extrem obert que va submergit en una cubeta situada
sota el tub graduat.
Porta un termòmetre adjunt per mesurar la temperatura del mercuri.
Està construït de manera que es coneix la relació entre les seccions del tub i la cubeta.
L'escala es fa de tal manera que les pujades del mercuri en el tub estiguin compensades per les baixades
del mercuri en la cubeta.
Disposa d'un mesurador que pot lliscar al llarg del tub graduat per mitjà d'un sistema d'engranatge i pinyó
(vernier).
L'escala té una amplitud des de 560 HPa a 1040 HPa.
Resisteix temperatures entre -15 i 50º C i la precisió és de - 0,3 HPa.
Ha de contrastar-ne amb un baròmetre patró.
Es col·loca a l'interior de l'estació meteorològica, ja que no pot ésser exposat al sol, ni al corrent d'aire.
Han de col·locar-ne sobre parets per les quals no passin canonades i ha d'ésser a una altura en la qual
sigui fàcil mesurar i completament vertical.
Per mesurar la pressió el primer pas és portar el mercuri de la cubeta, mitjançant un cargol, fins a l'extrem
d'un índex d'ivori (és el 0 de l'escala).
Aquest procediment se’n diu enrasat.
Després s'ha d'ajustar el vernier de manera que amb prou feines toqui el menisc que forma el mercuri.
Paral·lelament s'ha de mesurar la temperatura del termòmetre adjunt.
Tot això ha de realitzar-se ràpidament perquè la calor del nostre cos no incideixi en el mesurament.
Una vegada llegit la dada de pressió s'han de fer algunes correccions:
• Per temperatura, ja que l'altura del mercuri varia amb la temperatura, igual que l'escala (aquesta es fa de
invar que és un material poc dilatable).
• Per gravetat (reduir a 45º de latitud i 0 metres)
baròmetre de mercuri aneroide
Instrument utilitzat per a mesurar canvis en la pressió atmosfèrica.
És un tub llarg de vidre obert a un costat i tancat en l'altre on s'introdueix el mercuri que és segellat
temporalment i col·locat en una cisterna.
Quan el mercuri baixa s'estableix un buit gairebé perfecte en el costat tancat.
L'altura de la columna de mercuri en el tub és una mesura de pressió atmosfèrica.
Segons aquesta augmenta, el mercuri és impulsat a sortir del dipòsit pel tub.
Quan la pressió atmosfèrica disminueix, el mercuri regressa al dipòsit.
Encara que els baròmetres de mercuri són molt precisos molts prefereixen baròmetres aneroides per raons
pràctiques.
Va ser usat per primera vegada per Evangelista Torricelli (1608-1647), matemàtic i físic italià, qui es va
recolzar en aquest instrument per a explicar els principis fonamentals de la hidro mecànica.
baròmetre de modelo Kew
Baròmetre de mercuri de cubeta fixa que les graduacions de l'escala compensen els canvis de nivell de la
superfície lliure del mercuri en la cubeta, deguts a les variacions de la pressió.
baròmetre de muntanya

Baròmetre de mercuri les graduacions del qual en l'escala estan realitzades de manera que permet les
lectures de les mesures fetes a baixes i altes altituds.
baròmetre de sifó
Baròmetre de mercuri en el qual el tub té forma d'U amb el mateix diàmetre en els nivells de superfície
lliure de mercuri superior i inferior.
baròmetre de Vidi
Els baròmetres de Vidi consisteixen en una o diverses càpsules circulars amb les seves tapes i fons
acanalats a fi que presentin major superfície a l'ambient; en el seu interior existeixen uns ressorts amatents
en forma radial, la comesa de la qual és tornar a la seva primitiva posició les tapes de la càpsula quan la
pressió atmosfèrica disminueix.
Quan augmenta la pressió atmosfèrica, la càpsula de Vidi s'aixafa, moviment que es multiplica i reflecteix,
gràcies a una agulla senyalitzadora, en un dial graduat per mitjà d'un baròmetre de mercuri.
Quan la pressió disminueix, entren en acció els ressorts interns de la càpsula, que tornen a posar-la en la
posició ocupada abans de augmentar la pressió.
Més que el valor absolut de la pressió o de qualsevol variable meteorològica, al marí li interessa
principalment la variació de la variable mateixa, de manera que, al relacionar dues d'elles, pugui efectuar
una lleugeríssima predicció del temps, com la següent, el fonament de la qual s'atribueix a Gachons:
Si el termòmetre puja i el baròmetre baixa ràpidament, s'espera un mal temps immediat; si la temperatura i
la pressió es mantenen, el temps seguirà igual; si el termòmetre descendeix i el baròmetre puja
ràpidament, és d'esperar una millorança de temps.
A causa de aquest interès fonamental de la variació de la variable, cap parlar de l'aparell registrador de les
variacions de pressió, anomenat barògraf, que consisteix en un element sensible a les variacions de
pressió atmosfèrica, i que pot ésser constituït per un apilament de càpsules de Vidi, sistema transmissor
de tal variació de pressió a un braç a l'extrem del com hi ha una ploma entintada que es recolza en una
gràfica anomenada barograma, registra a un tambor dotat de moviment de rellotgeria.
En el barograma les ordenades -que són arcs de cercle descrits pel ràdio del braç inscriptor- representen
hores o dies de la setmana, mentre que les abscisses representen pressions.
baròmetre estàndard
Baròmetre que subministra mesures absolutes de pressió sense haver de ser calibrat.
baròmetre marí
Baròmetre de mercuri utilitzat a bord de vaixells, caracteritzat per estar constituït per un prim tub la part
inferior del qual presenta un estrenyiment que s'introdueix en un bulb ple de mercuri, el qual, al seu torn,
també s’estreny per a penetrar en la cubeta de mercuri.
Aquestes precaucions de disposar diferents seccions en els elements constitutius del baròmetre de
mercuri marí són per a evitar en el possible la penetració de bombolles d'aire en l'interior del buit de
Torricelli, doncs en altre cas existiria una pressió interior que falsejaria la lectura de la pressió atmosfèrica
real.
Per a evitar en tant que sigui possible les oscil·lacions del mercuri a l’instal·lar a bord aquesta classe de
baròmetres, ha de subjectar-ne a una mampara per mitjà d'una suspensió del tipus Cardan a un terç de la
longitud del baròmetre.
Actualment a bord dels vaixells s'utilitzen baròmetres aneroides, és a dir, baròmetres en que l’element
sensible no és fluid, i entre els quals cap destacar els de càpsules de Vidi i els de tub de Bourdon, sent
aquells més utilitzats que aquests.
baròmetre metàl·lic aneroide
Baròmetre les parts del qual són de metall.
baròmetre patró
Baròmetre de mercuri la correcció del qual és coneguda amb molta precisió.
S'usa per a normalitzar baròmetres nacionals i internacionals.
baròmetre patró absolut
Baròmetre que subministra mesures absolutes de pressió sense haver de ser calibrat.
baròmetre patró nacional
Baròmetre designat per un membre de la O.M.M. com un patró de referència per al seu territori.

aròmetre patró regional
Baròmetre que, per resolució de l'associació de la regió en la qual està situat, és designat com el
baròmetre patró de referència per a la regió.
baròmetre registrador
Baròmetre format per diverses càpsules aneroides que mouen una agulla inscriptora que registra de forma
continuada, sobre un cilindre de paper mòbil, els valors de la pressió atmosfèrica durant un període de
temps.
barometria
Branca de la física que estudia la mesura de la pressió atmosfèrica.
baromètric
Relatiu o pertanyent al baròmetre.
baroscopi
Balança usada per a evidenciar la pressió atmosfèrica.
Instrument que permet la comprovació del principi d’Arquímedes en el si d'un gas.
Està format per una balança en la qual una petita pesa equilibra en l'aire, però no en el buit, el pes d'una
esfera de coure buida.
barosisme
Lleuger moviment del sol, observat, en general, al pas d’una forta depressió baromètrica.
barotermògraf
Instrument per mesurar de forma continua i simultània la pressió atmosfèrica i la temperatura.
Les dades queden enregistrades sobre un paper continuo.
barotermohidrògraf
Instrument que registra automàticament i de forma contínua, sobre una banda, la pressió, la temperatura i
la humitat
baroto
Embarcació de rems utilitzada a les illes Filipines.
barotraumatisme
Accident produït pels efectes de la variació de volum dels gasos a l’interior de l’organisme, que afecta
principalment l’orella del submarinista, però també els sines para nasals, els pulmons, els budells i les
peces dentals empastades.
barotropia
La barotropia d'un fluid és una característica per la qual les línies de pressió constants coincideixen amb
les de densitat constants.
Això permet una relació en la qual la pressió solament depèn de la densitat, no d'altres camps; això és
P=P(ρ).
En general, qualsevol fluid isoterm serà un barótrop.
Això succeeix en l'atmosfera terrestre en els tròpics, ja que allí les diferències de temperatura entre una
zona i una altra al mateix nivell són petites.
El contrari d'una atmosfera barotròpica és una atmosfera baroclina.
barotròpic
Terme aplicat a la massa d’aigua en la qual les superfícies de pressió constant son paral·leles a les
superfícies de densitat constant.
En aquest cas el gradient de densitat depèn de la profunditat exclusivament.
barqueig
Acció de barquejar
barqueig

Moviment de moltes barques.
barquejar
Navegar a so de la corrent.
barquejar
Navegar per un riu amb les veles a fil de vent aprofitant el corrent a favor.
barquejar
Anar amb barca per trajectes curts, sigui per passejar, sigui per traginar càrrega d’una nau a l’altra o d’una
nau a terra, etc.
barquer
Persona que condueix o governa una barca, o una altra embarcació menor.
barquer
Propietari d’una o més barques.
barquer
Persona que lloga barques.
barquera
Dona que condueix una barca de transport.
barquer
Carregadors i descarregadors que amb els seves llanxes especials duen els gèneres des del embarcador
a bord i viceversa.
barquerol
Casta de llaüt per pescar amb xarxes lluny de la vorera.
barquerol
Clau escairat i de cabota petita, que s’empra principalment en la construcció de barques.
barqueta
Falutx de petites dimensions amb una tripulació de vuit o deu remers, que s’utilitzava per a la vigilància
dels ports.
barqueta
Barca petita, emprada quasi especialment per a passejar per mar i transportar passatgers de terra a
embarcacions no atracades.
barqueta
Barca de construcció semblant a la del bot.
barqueta de la corredora
Quadrant de fusta que forma part d'una corredissa de barquilla.
Aquest era l'únic i molt enginyós instrument que es disposava per a mesurar la velocitat del vaixell i poder
navegar per estima.
La esmentada barquilla s'afirmava un cap que anava enrotllat en un tambor giratori que es procurava que
pogués girar lliurement amb els menors fregaments possibles.
El cap duia fet un nus cada 5,14 metres.
Per a mesurar la velocitat es llançava la barquilla al mar, que teòricament quedava surant i demanat cap.
El cap començava a desenrotllar-se i a sortir a través de la mà de l'ajudant del pilot la missió del qual era
contar el nombre de nusos que anaven sortint en 10 segons, mesurats per mitjà d'una ampolleta.
Precisament la velocitat del vaixell en nusos era, d'aquí el seu nom, el nombre de nusos que el pilot o el
seu ajudant havien contat que sortien.
Per descomptat la distància entre els nusos fets en el cap depenia de la durada de buidatge de l’ampolleta
que s'usés.
També anomenat "log ship".

arquetot
Barca més ampla que el barquet normal de l’Albufera, que serveix principalment per al transport de terra
per als arrossars.
barquets
Núvols de coloració grisenca, de forma llarguera i afuada, que surten en direcció a ponent després de
pondre’s el sol, i destaquen enmig de la claror del crepuscle.
barquia
Art de pesca de tipus artesanal molt semblant a les "soltes", que actua a manera d'art de platja, o sigui fent
un volt des d'un punt fix, tornant al mateix i recollint els peixos retinguts.
Aquest art s'utilitzava sempre en les proximitats de la costa.
Era propi de les costes llevantines i pràcticament pot considerar-se com desaparegut.
barquilla
Bastiment militar que es dedica a preservar les costes i vigilar que els pescadors compleixin les normes de
la pesca establerts.
barra
Les ones perden velocitat a mesura que s'acosten a la costa, a causa del frec de les molècules inferiors
amb el fons en l'òrbita que descriu el perfil aquós, trencant llavors l'ona en un lloc que es denomina zona
de trencants o simplement trencant.
Des de la mar exterior fins a la costa, acompanyen a l'ona petites quantitats de sorra que queda dipositada
en la trencant.
Per altra banda, la sorra sortint de la platja es diposita així mateix en les trencants.
Sent, doncs, dos els llocs de procedència de la sorra que es diposita en la trencant, amb el temps arriben a
formar-se una o diverses protuberàncies pel que fa al sòl marí que reben el nom de barres o restingues,
l'altura de les quals dependrà de la seva resistència a l'acció trencant de l'onatge, però que pot sobresortir
de la superfície de la mar.
De vegades, quan la barra es forma paral·lela al litoral i emergeix de l'aigua, pot convertir a una porció del
litoral en una llacuna o albufera, ja que l'aigua de la mar va perdent la seva salinitat per les precipitacions
aquoses.
Les barres poden resultar destruïdes per un gran temporal marítim o bé per la força humana (en la segona
guerra mundial els alemanys van destruir les quals havia enfront de Dunkerque, provocant amb això la
inundació del litoral).
Les barres poden formar-se també per altres causes, com és el continu dipòsit de detritus en la
desembocadura d'un riu, l'acció constant de les marees, etc., però d'un o altre forma, les barres sempre
constitueixen un perill per al navegant que s'aproximi a una costa, ja que en alguns casos ha d'esperar la
plenamar per a salvar-la i en uns altres s'han hagut de construir molls que, partint verticalment des de la
línia de costa, s'endinsen en la mar fins a travessar la barra, podent llavors atracar els grans vaixells.
Barres importants, com la del litoral atlàntic Africà, han tingut la seva influència en la història i en el tardà
desenvolupament d'aquell continent, ja que els seus colonitzadors, al trobar grans dificultats a travessar les
barres, posaven popa a aquelles terres.
No obstant això, les pitjors barres són les situades en la desembocadura de rius, el cabal dels quals aporta
matèries de diversa procedència que queden dipositades en un lloc pròxim al mar.
Llavors l'ona, a l'avançar, es troba amb una paret vertical i trenca com contra un dic, arribant a gran altura.
Si al mateix temps el corrent sortint del riu xoca amb la marea entrant, l'altura de la trencant és molt major i
espectacular, i rep llavors el nom de barra d'aigua.
barra
Elevació del fons marí per acumulació de diferents materials (sorra, clastos, valves de mol·luscs, etc.) que
sol formar-se en la desembocadura de rius, entrada de badies, etc., generalment de forma allargada i
estreta que dificulta la navegació.
barra
Tros de fusta, de ferro o d’altra substància, rígid, de forma cilíndrica o prismàtica, molt més llarg que
gruixut.
barra

Barra de ferro o de fusta que va formada a la barca i que sosté el fester de la tela.
barra
Rocam llarg i estret.
barra
Espècie d’alçaprem de ferro de mida adient, amb que s’afermen les baldufells dels pals.
barra
Barra de posar abraçadores.
barra
Trapa o tranca de través per darrera d'una porta o finestra per assegurar-la.
barra
Elevació de sorra en el fons del mar.
El terme és sinònim de baix.
Barra Alta
Roca molt important, situada prop de les Illes Columbretes, totalment submergida i que queda a uns 11
metres de la superfície de l’aigua.
barra d’escota
Carril pel qual llisca l’escotera de la major, la barra de l’escota controla la forma de la major i l’equilibri del
vaixell.
barra d’escotilla
Peça de ferro llarga i estreta que subjecta l’encerat d’una escotilla en el lloc corresponent, per a prevenir
que entri aigua a la bodega.
barra de badia
Extensió sorrenca d'una badia que en general uneix dos caps i regularitza la costa.
barra de boira
Boirada que es veu a l’horitzó.
barra de Flinders
Barra de ferro dolç no imantada col·locada verticalment prop d'un compàs magnètic per neutralitzar el
desvio ocasionat per la inducció magnètica del ferro dolç vertical de l'embarcació, estan col·locades dins
d’un recipient cilíndric vertical de llautó en la bitàcola per a compensar el magnetisme vertical del vaixell,
en el seu interior es col·loquen imants i a l’exterior dues esferes de ferro dolç, per a anul·lar l’acció
pertorbadora produïda pels ferros de a bord i fer uniforme el camp magnètic que envolta a l’agulla, a fi
d’assolir que en tot moment assenyali el nord magnètic.
barra de fogons
Antigament ferro quadrat, que fet ferm als fogons per assentar els calders per fer els menjars.
barra de l’argue
Cadascuna de les perxes o palanques de fusta emprades antigament per fer girar argue.
barra de ferro emprada per hissar una barca
Passador de ferro d'uns cinc centímetres de gruix per cinc metres de llarg, amb un ull a cada extrem,
que serveix per passar les ondes, amb que en determinades ocasions s'ha de sostenir, pel fons una
embarcació que està enfonsada.
barra de ferro quadrada
Barra de ferro de forma quadrada utilitzada per unir peces de fusta, de la mateixa forma que es fa amb les
barres o clavilles rodones.
barra de paral·laxi

Dispositiu de mesurament que comprèn un desplaçament de micròmetre per mitjà del com pot modificar-se
la separació de dues marques índex per mesurar la diferència de paral·laxi en un parell estereoscó bec de
fotografies.
Sinònim estereòmetre.
barra de peix
Gran quan titat de peix que avança a flor d'aigua.
barra de pesca
Vara de metall o fusta en els extrems de la qual es disposen uns patins, destinats a mantenir oberta
horitzontalment la boca de les xarxes d'arrossegament.
barra de porta
És una barra forta de ferro o de fusta, que col·loca travessada per la part interior i que s'aferma a la
volandera que tanca la porta.
barra de sorra
Dipòsit submergit o emergit, format per sorra, grava, còdols o d’altres materials detrítics no consolidats
originats per l’erosió de la costa, que s’acumulen a les desembocadures, les badies, per afecte de les
marees i l’onatge.
barra de virar
Alçaprem que junt amb altres d’iguals, serveix per virar el cabrestant o el molinet.
barra del senó
Barres transversals i arquejades que voregen el senó d'una embarcació.
barra del timó
Arjau, canya de fusta (també de ferro) que s'ajusta en la mossa de la metxa, i serveix per governar les
embarcacions menors.
Sinònim canya del timó.
Barra dels Colls
Roca o roques submergides en la mar, prop de la Barra Alta, a ponent de les Illes Columbretes.
barra en creixent
Barra unida a la costa i constituïda o bé per una única fletxa que creix a partir de la costa i després torna
enrere cap a la costa, o bé per dues fletxes que creixen a partir de la costa i s’uneixen.
barra fiblonera
Nuvolada llarguera i negrenca com un fibló, que es posa com suspesa a la tramuntana.
barra litoral
Barra longitudinal, de formació sedimentària, no gaire allunyada de la costa, que fa rompre les onades en
condicions d’alta energia.
barra longitudinal
Barra formada seguint la línia de costa.
barra quinta
Barra exterior d’un portant, que va de la part superior de l’eix de l’escalemera cap a proa fins a la banda
del bot, que evita que es modifiqui la inclinació de l’escalemera.
barra sonda
Barra de fusta llarga, que serveix per sondar la mar a llocs de poc fons.
barraca
Nom emprat pels pescador de Peníscola, per indicar la llotja.
barraca de l’ona

Concavitat que es forma sota el rompent d’una onada alta, pròpia del vents d’equinocci i ciclons del mar
gran o oceà Atlàntic (Blanes)
barracar
Formar barraques en la platja o costa, i abrigar-ne en elles després de naufragi, o per a refrescar la gent
en una llarga navegació.
barraganet
Part superior d'una quaderna.
barraganet
En nàutica es diu barraganet a l'última peça alta de lligam que compon la quaderna.
Antigament era un peça de fusta que s'introduïa entre els lligams del costat de les embarcacions que les
tenien clares, per donar-li més fortalesa i asseure bé les taules.
També és la peça que es posa sobre la regala d'algunes embarcacions menors i serveix per sostenir les
planxes que formen el suplement de borda, la qual cosa es denomina falca.
Així mateix rep aquest nom el revés curt que per completar les quadernes fins a la regala es posa sobre
l'últim lligam descansant en el batiport superior de les portes altes.
És un altre tipus de revés que sobresurt de la borda en determinats punts, als quals s'amarren els caps
que fan gran força.
Finalment, és cadascun dels trossos sòlids de fusta, que assegurats verticalment a la coberta per la part
de proa dels pals, serveixen per prendre volta i subjectar caps.
barraganet
En els vaixells de ferro o acer, defensa metàl·lica de forma angular, barra o perfil adequat que serveix per
apuntalar la regala amb la coberta.
barraganet de braçola
Cadascun dels disposats a la part exterior de la braçola, a fi de reforçar-la i evitar que es deformi amb els
cops que pot sofrir durant les operacions de càrrega i descàrrega.
barraganet de popa
Peça gruixuda de fusta, de superfícies planes, que sobrepassa el dragant tort i la coberta, i a la qual es
claven les taules del quadro de popa.
barraganets en vaixells de ferro
En els vaixells de ferro els barraganets no travessen la coberta i són unes peces d'acer que van soldades
a l'amurada i a la regala sobre la mateixa i just sobre la quaderna corresponent.
barraganets en vaixells de fusta
Per als vaixells de fusta rep aquest nom la última peça o lligam de la quaderna sobre el cap de la qual va
assentada la tapa de regala.
En cas d'haver coberta els barraganets travessen el trancanell i compleixen a més la funció de membres o
reforços de l'amurada.
barranc submarí
Petita vall interromput per sediments tous sobre la plataforma o talús continental.
barrancada
Sinònim d’aiguat, al país Valencià.
barraquer
En Peníscola antigament propietari de la barraca o persona encarregada de la subhasta.
barraques de pescador
Petites construccions aixecades arran d'aigua com a refugi de pescadors o magatzem d'estris de pesca,
amb disposició d'estris de cuina per a una estada en cas de mal temps o bé durant el període duna pesca
determinada.
La seva funcionalitat recorda la deis petits habitatges que concentren totes les dependencies dins el
mateix espai.

Tenen un origen comunitari, i amb el temps han esdevingut llocs per a la festa i el gaudi, ateses les seves
ubicacions privilegiades.
En algunes zones de la Costa Brava s'utilitza el mot barraca per a les propietats comunes i el de botiga per
a les privades.
barregot
Cada una de les barretes de fusta clavades com a reforç a l’obra morta, a l’interior de la barca.
barreja oliosa
S'entén qualsevol barreja que contingui hidrocarburs.
barrejar la costa
Navegar prop de la costa o seguint el seu perfil, o també fer-lo molt pròxim a les boies, sortejant-les
convenientment per a deixar-les pel costat disposat o establert.
barrejar-se la corrent
Unir-se dos corrents d’aigua.
barrera
Cordó litoral resultant de l'acció de les ones, paral·lel a la costa i separat de la terra ferma per un cos
d'aigua estret.
barreres
Qualsevol tipus d'estructura mitjançant la qual es pot contenir un vessament de cru sobre l'aigua evitant
d'aquesta manera el seu esplai o impedint el seu desplaçament en una determinada direcció.
Poden ésser recobertes de material adsorbent aconseguint així contenir i retenir els hidrocarburs.
barrera absorbent
Barreres recobertes de material adsorbent la missió del qual és la d’absorbir i retenir cru juntament amb la
de contenció.
S'aconsella el seu ús quan la capa del vessament és molt fina per a evitar una ràpida saturació pel cru que
les inutilitzaria.
barrera antàrtica
El curt estiu del continent antàrtic és incapaç de fondre totalment les neus aglutinades que s'han anat
acumulant en la seva caiguda al llarg dels anys, a causa de la tal cosa la neu ha format enormes blocs de
gel amb un espessor considerable de milions de metres cúbics, i que -a l'arribar al mar s'enfronten als seus
embats en forma de penya-segat d'uns 100 m d'altura.
Aquesta forma de disposar-se el gel, tallat a pic, dificulta granment l'accés al citat continent, pel que aquest
litoral de gel ha estat batejat com barrera antàrtica, nom a causa de Sir James C. Ross, i per aquest motiu
també se li designi com "barrera de Ross".
De la barrera antàrtica sorgeixen els grans blocs de gel o icebergs, que es diferencien dels produïts en
l'hemisferi nord,per la seva forma tubular o de caixa regular, a més de per les seves majors proporcions,
tot això a causa de la forma de penya-segats que adopta el gel en el litoral antàrtic.
barrera antisubmarina
Proteccions que es col·loquen en l'entrada de ports o bases navals per a evitar incursions de submarins o
de qualsevol altre tipus de vaixells.
barrera aranzelària
Restricció al comerç exterior, que es tradueix en una alça en els drets aranzelaris o en altre tipus de
limitacions, amb l'objecte d'impedir la importació de certes mercaderies, ja sigui per a equilibrar la balança
comercial del país, per a protegir la producció nacional o per a incrementar el intercanvi entre un grup de
països.
barrera aranzelària gravàmens i impostos a la importació de mercaderies
• Els drets antidumping.
• Els drets compensatoris.
• Les exaccions variables sobre la importació.
• Els drets compensadores.

• Els recàrrecs temporals a la importació.
• Els impostos compensadores a la importació, impostos anivelladors o ajustaments fiscals en frontera.
• Els dipòsits previs a la importació.
• Entre els altres gravàmens resultants de l'acte de la importació figuren el drets per llicències, drets de
timbres, estadístics, d'inspecció sanitària i anàlegs.
barrera aranzelària directa
• Restriccions quantitatives a la importació.
• Llicències automàtiques.
• Contingents a la importació.
• Contingents imposats pels països exportadors a les seves vendes.
• Comerç d'Estat.
Altre tipus d'obstacles.
Prohibicions d'importació.
Llicències discrecionals.
• Controls de canvis.
• Contingents de pantalla.
• Preus mínims i preus topalls.
• Imposicions d'efectes equivalents als drets duaners.
• Ajustaments fiscals o ajustaments fiscals en frontera.
• Dipòsits previs a la importació.
• Recàrrecs a la importació.
• Impostos discriminats.
barrera aranzelària indirectes
Mesures de protecció a la indústria nacional que constituïxen obstacles al comerç internacional ajudant a
la producció nacional o a l'exportació.
• Mesures de protecció a la producció i a l'exportació nacional.
Tales com: Indústria cinematogràfica.
• Indústria naval.
• Transport marítim.
• Indústria del carbó i de l'acer.
• Compres governamentals.
• Monopolis estatals o paraestatals.
• Normativa de Comerç Exterior.
• Mesures contra importacions a preus anormalment baixos.
barrera climàtica
Nom que s'aplica a qualsevol obstacle natural que s'oposa al curs d'un corrent d'aire (muntanya, bosc, etc.)
barrera comercial
Conjunt de dificultats o obstacles amb que ensopeguen les operacions d'exportació objecte del Comerç
Internacional.
barrera d’esculls
Escull coral·lí enfront d’una costa, a certa distància de la mateixa i separada d’aquesta per una llacuna o
per un canal navegable de profunditat moderada.
barrera d'illes
Porció despresa d'una platja barrera entre dos passos o entrades.
barrera de bombolles
Canalitzacions perforades dotades d'orificis per les quals es fa circular un corrent d'aire.
Solen ésser ancorades en el fons de l'aigua en la superfície de la qual es troba el vessament
d'hidrocarburs.
El corrent d'aire que surt dels seus orificis, a l'arribar a la superfície de l'aigua impedeix l'esplai del
vessament d'hidrocarburs.
barrera de cables o cadenes
És un tipus d'obstrucció que avui dia aquesta pràcticament abandonat.

Es porta a terme amb cables d'acer o cadenes estesos a flor d'aigua a través d'estrets o canals que
interessa tancar al pas de vaixells o per mitjans lleugers de superfície.
Són convenients, per altra banda, defenses suplementàries en terra, com bateries de canons, projectors
elèctrics, instal·lacions llançatorpedes, etcètera.
barrera de dolls d’aire o aigua
Són forts corrents d'aire o aigua a pressió produïdes per una mànega acoblada a una bomba, que també
es poden usar per a contenir o desviar petits vessaments.
És una tècnica temporal mentre es despleguen altres barreres o com complement d'elles.
barrera de gel
Una barrera de gel és una capa de gel gruixut unida a la terra d’una banda i que s’estén mar endins cobrint
grans distàncies.
Les barreres de gel s’observen en les costes de Grenlàndia i de l’Antàrtica.
barrera de mines
Les barreres de mines estan constituïdes per una o diverses línies, rectes o trencades, de mines
fondejades entre aigües o en el fons, en funció de la defensa contra vaixells de superfície o submarins.
barrera de núvols
Banc dens de núvols que apareix sobre l'horitzó amb l'aproximació d'un cicló tropical intens.
També una banda llarga o filera, estreta i contínua de núvols.
barrera de pesca
Art de pesca preparat amb xarxes, branques, estaques, etc., que se sol utilitzar a les zones intermareals.
Al no deixar espai per la part inferior (la ralinga), no permet que escapin els peixos no enganxats en les
malles, com succeeix amb les xarxes de emmallament fixes.
barrera duanera
Obstacle fronterer que es posa, a l’entrada d’un país, a les mercaderies procedents de l’estranger.
barrera flotant
Conjunt de dispositius mecànics especialment dissenyats per a ser desplegats en la superfície del mar,
gaudint a més d'elevada flexibilitat per a afavorir el seu desplegament, el seu transport i el seu
emmagatzematge.
Segons els dispositius dels quals consten per a afavorir la flotació, la tracció externa i la subjecció o la
retenció del cru de petroli, reben noms diversos: inflables, auto inflables, de flotador massís, de cortina, de
tanca, de xarxes, de comportes, etc.
barrera flotant
Successió de gruixuts troncs lligats o encadenats entre si i ancorats o fondejats per a tancar i contenir
troncs flotants.
barrera flotant
Barrera utilitzada per a protegir la desembocadura d’un riu o d’un port per a crear un àrea de protecció
amb fins d’emmagatzematge.
barrera improvisada
Són barreres construïdes in situ amb materials comuns, uns utilitzats com suport i altres com absorbents.
Entre ells: bidons buits, borses plenes d'aire, paques o bales de palla, pals de fusta, tela metàl·lica, etc.
barrera no aranzelària
Les barreres o obstacles no aranzelaris es poden agrupar en dues classes:
Formalitats i reglaments que incideixen sobre la importació de mercaderia i Formes de Comerç d'Estat.
barrera per a neu
Forma de paravents, generalment una barrera de construcció oberta erigida a alguna distància de l'àrea
que es desitja protegir de la neu acumulada.
L'acció de la barrera és detenir la neu darrere d’ella, a sotavent, però a una distància curta de la regió
protegida.

arrera química
Productes químics que aplicats en la vora exterior d'un vessament provoquen una notable i localitzada
disminució de la seva tensió superficial que inhibeix l'esplai cap a l'exterior dels hidrocarburs que formen el
vessament.
El seu efecte dura poques hores pel que és necessari recollir ràpidament els hidrocarburs del vessament
una vegada confinat d'aquesta forma.
barrera submarina
La necessitat de protegir-los miradors oberts, ports, rades i platges dels possibles atacs procedents de la
mar ha induït a realitzar diverses formes barreres.
Les seves característiques principals varien segons que tenen que fer per plantar cara a incursions de
mitjans d'assalt submarí o atacs procedents de mitjans de superfície, o bé que arriben a impedir l'accés als
torpedes o submarins.
barres de senó
Barres transversals i arquejades que voregen el si d’una embarcació.
barret
Galeta o peça de fusta que solen portar les barques de pesca catalanes i de la resta del llevant espanyol a
la testa de la roda de proa.
barret d’un rai
Barra de roure, del gruix del canell, que servia per unir les peces de cada tram, i a on es lligaven les
redortes, hi havia dos barrets a cada extrem.
barret d’un cabrestant
Peça de forma circular que constitueix la part superior d’un cabrestant i encaixa pel centre del seu cap.
barret d’un fanal
Part superior del fanal deforma cònica, serveix per a protegir l’interior del fanal de l’entrada d’aigua.
barret de les bites
Espècie de caperutxa de ferro que guarden les bites.
barreta
Qualsevol dels caps de reforç situats en diversos punts d'un art d'arrossegament i destinats a evitar que
restes o pedres penetrin en el floc.
barreta
Qualsevol dels llistonets de fusta encaixats i clavats en sentit de proa a popa sobre els barrotins d’un
engraellat, i que amb ells es forma una espècie de reixa.
barreta de subjecció de la fletxadura
Barra de ferro fermada als obencs i damunt de les bigotes, per mantenir-les separades i impedir que tirin.
barretet
Final, acabat en punta, del pal de la roda de proa i, del pal.
barretet
Peça de fusta de la punta de la roda de proa en les embarcacions de pesca.
barretet
Caperutxa de la xemeneia
barretina
Cóp o sac de l’ormeig del bou.
barretina de mariner
Barretina vermella i no gaire llarga usada pels mariners.

arri de pescadors
Part d'un poble on s'agrupen les cases de pescadors, col·lectiu social molt depauperat.
La gent de mar solia ocupar les àrees urbanes fora de les muralles, als ravals, aliens a la vi e girava entorn
de la plaça i el mercat.
Són espais marginats que la gent considerava dolents per habitar-hi.
barrica incendiària
Barrica la qual ompli d’artificis de foc i amb altres iguals compon una part de la preparació i armament d’un
burlot.
barril
Atuell de fusta, de diverses grandàries i formes, que serveix per conservar i transportar diferents líquids i
gèneres.
barril
Espècie de bóta mitjà que serveix per a diferents usos.
barril
Petit bocoi que porten les barques de mitjana damunt la coberta, amarrat arran de l'orla, cap el cantó de
popa, on porten l'aigua potable necessària per a les conveniències de bord.
barril
Suro gros que va lligat al cap de la bada de l'ormeig de l'art, i que té per objecte d'anunciar la seva arribada
a torra. (Mallorca.)
barril
Unitat de mesura, variant la capacitat segons el país i la naturalesa de la mercaderia.
Mesura per a líquids.
• Barril americà: volum de 31,5 galons americans = 119,236 litres.
• Barril britànic: volum de 36 galons imperials = 163,655 litres.
El barril no té moltes vegades ni les capacitats ni aplicació abans indicades.
barril de peix
Caixa de fusta cilíndrica més baixa que ampla, armada amb cèrcols de fusta o vímet, que s’utilitza per
guardar-hi i transportar peix salat.
barril de petroli
El barril equivalent de petroli (BEP) és una unitat d'energia equivalent a l'energia alliberada durant la crema
d'un barril aproximadament (42 galons nord-americans o 158,9873 litres) de petroli cru.
El Servei d'Impostos Interns nord-americà ho defineix equivalent a 5,8 × 106 BTU.
El valor és necessàriament una aproximació, doncs les diferents qualitats d'oli de calefacció tenen valors
lleugerament diferents.
Un barril de petroli equival a 6,1178632 × 109 J o 1.700 Quilowatts-hora.
Si es té en compte el poder calorífic inferior en lloc del valor calorífic superior, el valor d'un BEP seria
d'aproximadament 5,7 GJ.
Una BEP equival aproximadament a 5.800 peus cúbics de gas natural.
El Servei Geològic dels Estats Units li dóna una equivalència de 6.000 peus cúbics (170 metres cúbics) de
gas natural típic.
Un altre paràmetre usat és el Mtep, o milions de tones equivalents de petroli, una mesura mètrica
equivalent a aproximadament 6,84 x 106 barrils de petroli aproximadament.
El BEP és utilitzat per les companyies de petroli i gas per al balanç dels seus estats financers com una
forma de combinar reserves de petroli i gas natural sota una sola mesura.
barrilet
La trossa de les vergues de gàbies altes de les naus grosses, que generalment és de ferro i de forma
cilíndrica.
Serveix per a sostenir l'extrem de la vela llatina que s'usa en l'embarcació.
barrilet

Nus semblant a les pinyes, també permet deixar ben acabats els xicots dels caps.
El seu volum el fa ser útil com a topall i cabota de llocs vitalicis i que hagin de lluir.
El barrilet és un nus que fa goig, i es pot fer servir per variades coses.
Servia per lligar el car i la pena de la vela a la trina, però els vaixells de passatge el feien als guardamacips,
els mercants el posaven a la punta de les guies per quan llençaven a terra les amarres, els iots de luxe el
tenien com a poms als amarrament,
barrilet
Pinya en forma de bulb o barril, que es fa en un cap embolicant-lo amb meollar i cobrint-lo després amb
teixit de mitjana volta, amb la finalitat d'impedir que aquest cap es despassi de qualsevol forat, armella o
argolla, o serveixi de punt de suport a un guardacaps o bossa.
barrilet
Per mitjà del barrilet o pinya els tripulants llancen els caps d’amarra d'un gran per a la maniobra de vaixell
amarra al moll.
Els mariners d’amarra atrapen aquesta bola de caps llançada des de la coberta del vaixell i unida a l'extrem
d'una guia.
Tirant d'aquesta beta guia aconsegueixen l'amarra a la qual està unit, i repeteixen aquesta maniobra per a
cadascuna de les amarres, massa pesades i gruixudes per ser llançades sobre el moll com a simples caps.
barrilet d’estai
Es forma donant voltes rodones de meollar a l’entorn del cap fins aconseguir que el bulb desitjat que va
cobert amb un teixit de pallet o mitja volta.
barrilet de la xarxa
Peces de plom que s’incorporaven a la corda per la part sotana de la xarxa.
barrina
Barrina per fer el trepat de les bombes.
barrina
Barrina de dues navalles que empraven els calafats per fer més gros el trepat del gènere de bombes
anomenades «a l'espanyola».
barrina
Forat que a propòsit s’obre en el buc perquè es vagi a pic el vaixell.
barrina
La barrina és una eina manual que serveix per foradar fusta.
Aquesta eina té forma de T, la qual està formada per una part de fusta i l'altra de metall.
La part de fusta és el mànec pel qual es subjecta l'eina i la part metàl·lica és la part que forada la fusta i
permet l'entrada de claus o cargols.
Té forma d'hèlix i aquesta forma permet que la fusta sigui penetrada.
Ocasionalment es pot usar en altres materials lleugers.
La utilització d'aquesta eina és ben senzilla ja que només s'ha d'agafar el mànec i girar-lo i paral·lelament i
així s'aconsegueix penetrar la fusta.
El seu ús és comú per foradar fustes primes o materials similars, per contra a la indústria no s'empra
habitualment, donat que aquest sector acostuma a usar el metall o altres materials més resistents (a banda
que la perforació corre a càrrec de màquines i no manual).
barrina d’ala de mosca
Vegi’s barrina de berruga.
barrina d’estrella
Broca que té una combinació de punta i talls.
barrina d’ungleta
Vegi’s barrina d’estrella.
barrina de berruga

Barrina que no té més que les espires petites de la punta.
barrina de canó
Una de les agulles per al servei dels canons.
barrina de caragol
Barrina que a la punta té espires i bona part del ferro està en espiral.
Serveix per foradar cossos durs i obrir forats per donar entrada als claus i perns.
barrina de cassola
Eina emprada pel mestre d’aixa per a fer forats petits, és la que té la part inferior acanalada.
barrina de cassoleta
Vegi’s barrina de cassola.
barrina de dues navalles
Son les que empraven els calafats per fer més gros el trepat del gènere de bombes anomenades «a
l'espanyola».
barrina de flocadura
Vegi’s barrina de berruga.
barrina de gúbia
Barrina amb la part inferior acanalada que serveix per foradar i treure rebaves dins els forats.
barrina de mà
La barrina de mà és una eina manual usada per a la perforació de petits orificis sense causes de fissures
en el material.
Els seus costats tallants foraden la fusta al moure’s en girs, desprenent-se l’encenall des del centre del
forat.
barrina de mitja canya
Vegi’s barrina de cassola.
barrina de mosca
Tipus de barrina que no té més que les espires petites de la punta i que serveix per foradar o iniciar forats
a cossos durs.
barrina de palometa
Vegi’s barrina d’estrella.
barrina de punt
Vegi’s barrina d’estrella.
barrina de tres puntes
Vegi’s barrina d’estrella.
barrina salomònica
Eina que forma un gran cargol en espiral, usada pel mestre d’aixa per a fer forats molt amples.
barrinada
Forat fet amb una barrina.
barrinada
Acció feta a posta a un vaixell, obrint una via o aixecant un tauló o planxa, per enfonsar-lo.
barrinada
Qualsevol de les barres de ferro que serveixen de suport a les del cabrestant quan estan desarmades.
barrinada

Forat que és fa a un vaixell, aixecant un tauló o planxa, per sota de la línea de flotació per que es vagi a
fons.
barrinador
Que barrina.
barrinadora
Màquina perforadora, especialment concebuda per a fer barrinadures.
barrinadura
Forat que fa la barrina.
barrinaire
Qui fa forats amb barrina.
barrinament
Acció de barrinar.
barrinar
Obrir una o més vies al vaixell, per sota la línia de flotació, amb la finalitat d'enfonsar-lo.
barrinar
També es barrinen els bots i les llanxes de bord, quan aquestes s'omplen d'aigua de pluja o de cops de
mar, així igualment amb les cobertes, a prop dels trancanells quan és necessari donar sortida a l'aigua
embarcada.
barrinar
Foradar amb la barrina, és a dir, practicar forats amb una barrina per facilitar la posterior introducció d’un
clau sense que la fusta en malmeti.
barrinar la llanxa
Executar la operació de desballestar-la, quan es nega estant dintre del vaixell.
barrinar un vaixell
Obrir una o més vies d’aigua en el buc del vaixell, per que s’enfonsi.
barrineta
Barrina petita.
barrines
Caragols petits, de forma cònica allargada, amb un filet en espiral.
Tenen una obertura, en la part eixamplada inferior, per on surf el mol·lusc.
barrino
Peça metàl·lica amb forma d'espiral i mànec de fusta perpendicular a aquesta.
S'utilitza per fer trepants de gran diàmetre i profunditat.
Si les xarxes de bou omplen el sac de barrines, es fan pesants i difícilment poden ésser arrossegades.
barriola
Xarxa en forma de butxaca, col·locada sobre un cèrcol que s’usa per pescar crustacis.
barrobí
Barrina grossa per a fer forats a peces gruixudes, com la emprada antigament pels mestres d’aixa.
barrot
Bau que sosté el corredor de les barques.
barrot
Llistons corbats que aguanten el tapament de la proa d'una embarcació.

arrot
Fusta damunt de la qual i ajuntada amb altres iguals, es forma el rai com un feix de llenya.
barrot
Qualsevol tros de fusta de mides escaients als molts objectes que s'apliquen en els vaixells.
barrot
Arc de ferro gruixut afermat prop del coronament de popa per guarnir-hi el bossell d’escota de la botavara.
barrot
Carril, rectilini en forma de U invertida i, disposat generalment de babord a estribord i damunt del qual hi
corre un bossell o un quadernal de l’aparell de l’escota de la botavara.
barrot
Peça que va a les gambotes.
barrot
Barra gruixuda i curta.
barrot d’una escala
Travesser d’una escala de gat o escala de barrots.
barrot de quarter
Cada una de les barres o travessers de fusta on estan clavades les taules que formen el quarter d’una
barca.
barrotí
El barrotí, és un bau intermedi d’un escantilló inferior al d’un bau de coberta, els barrotins val col·locats
entre els baus, per ajudar-los a sostenir la coberta, quan la separació dels baus es considerable.
barrotí
Cada un dels llistons de secció quadrada que van de babord a estribord en un engraellat.
barrotí
Qualsevol dels llistons de secció quadrada que travessen de babord a estribord en un engraellat o
quarters, tenen lleugera curvatura com els baos, i sobre ells es engalzen les varetes en el primera cas o es
claven les taules en el segon.
barrotí
Barrot de fusta que hom col·locava longitudinalment entre els baus i que servia de suport a les llates.
barrotí
Cadascun dels llistons de secció quadrada que van de babord a estribord en un engraellat.
barrotí
Peça que anava entre el baus, de proa a popa, servint de suport a les llates.
barrotí
Barrina grossa, que empren els mestres d’aixa per fer forats a la quilla, paramitjal etc.
barrots
Moltes vegades se sol donar el nom de barrots als baos de l’alcàsser i castell.
Aquí no se’ls considera sota aquest nom, i se’n diuen pròpiament barrots les petites travesses que es
col·loquen entre els baus de les diferents cobertes, i que algunes vegades se’n diuen també barrotins.
Els barrots són per tant les travesses col·locades entre els baos per a subjectar-los mútuament i fixament
en el seu lloc, i sostenen les llates que després es claven sobre aquests.
Els barrots s’estableixen a cada costat del centre del vaixell des de la traca fins al contra trancanell.
Es posen dos, tres o quatre entre cada bau, segons les diferents amplàries del vaixell; han de tenir un
escairament igual al gruix dels taulons de cadascuna de les cobertes que s’empren; el seu llarg és relatiu a

la distància dels baus entre si: es col·loquen en el moment que els baos estiguin asseguts sobre els
dorments, s’encaixen de força en el gruix dels baus, a una altura igual al gruix de les llates que han de
donar suport sobre ells; cuidant que cada línia de barrots formi en l’extensió de cada coberta una filada bé
seguida, doncs aquesta precaució augmenta la fermesa dels baus.
barrots
Llistons arquejats que aguanten el tapament de la proa d’una embarcació.
barrots d'escotilla
Llistons de fusta o de ferro, amb els quals s'asseguren les tapes de les escotilles a les cordes d'aquestes.
barrots de popa
Llistons arquejats que aguanten la bancada del gussi.
barrufet de vent
Un barrufet és fenomen meteorològic que consisteix en un vòrtex de vent (una columna d'aire que
trencada en posició vertical) que presenta un ràpid moviment giratori entorn d'un eix que roman
relativament estable.
Els barrufets es formen quan en una massa d'aire en moviment sorgeix una diferència de velocitat entre
dues regions generant turbulències.
Aquest fenomen ocorre a tot arreu del planeta i en qualsevol estació del any.
Fins i tot, se sap de barrufets en altres planetes.
El fregament de l'aire amb el sòl o la pertorbació d'aquest per petits obstacles engendra nombrosos
barrufets el diàmetre dels quals pot ser d'uns decímetres solament.
Aquests barrufets es fan visibles sobre un sòl terròs, doncs aixequen pols que revela el moviment giratori
de l'aire i l'existència d'una zona axial en la qual aquest no té força suficient per arrossegar les partícules
sòlides.
En les trombes i tornados, el remolí mesura unes desenes de metres de diàmetre i la violenta ascendència
que els provoca els permet elevar a molta altura una columna líquida.
Els ciclons tropicals tenen un diàmetre de l'ordre de 100 km; entorn d'un ull (part central relativament
calma) el vent gira amb velocitats de 100 a 200 km/h.
D'aquesta manera, les grans pertorbacions ciclòniques són gegantescs remolins que arriben a mesurar
milers de km de diàmetre.
barrumbada
Aiguat, pluja torrencial.
barrumballa
Cadascuna de les llesques de fusta primes i cargolades que treu el ribot o la garlopa planejant.
barrundanya
Tempestat molt forta.
barruntar
Assenyalar un canvi de temperatura. (Mataró, Badalona)
barsolada
Pesca, conjunt de barsolins d’una mare de palangre.
barsolada
Pesca, cordill de 15 a 20 pams, amb un ham que forma part del palangre.
Cada palangre té trenta barsolades.
barsolí
Pesca, cordill prim de cànem, que va lligat a la mare del palangre, i que porta un ham inferit a l’altra punta, que
és per on s’agafa el peix.
Cada mare porta lligat un gros nombre de barsolins.
barsolins
Pesca, barsolins són les ramificacions d’un pioc.

Són de cordill i tenen els corresponents hams a l’extrem.
barter
Barata d'una mercaderia per una altra sense realització de transacció monetària alguna.
basada
Fusta sobre la qual es llisca una embarcació durant l’avarada.
basada
Construït el buc d’un vaixell sobre la graderia, i tractant-se de botar-lo a l’aigua, es procedeix a la formació
d’un conjunt de fustades que se’n diu basada o armament del vaixell.
Es comença per emplenar el talús de la graderia que està el vaixell, amb peces de fusta de fortes
dimensions, i afirmades entre si, de manera que abracin i facin cos amb els picadors que sostenen al
vaixell; en aquest cas la graderia forma un massís, la superfície del qual pels dos costats de la quilla
s’allisa i s’unta amb sèu tota l’extensió d’aquest plànol perquè les anguiles puguin relliscar fàcilment, tant
quan es porten per a col·locar-les als costats de la quilla del vaixell, com quan han de dur-lo a l’aigua, i
aquestes són les imades.
Se’n diuen anguiles dues peces llargues de fusta de pi que serveixen de suport a la basada, i fan que el
vaixell llisqui de la graderia a la mar.
Aquestes peces son una mica més curtes que la quilla del vaixell en graderia, i es componen d’una porció
de peces sòlidament unides: el seu ample i gruix són proporcionats al seu llarg, i per força del vaixell.
Disposades i raspallades les anguiles per la seva banda o cara inferior, folrades amb taulons de roure,
donades bé de sèu, les hi fa escórrer o lliscar al mar des del lloc que s’han llaurat, i es porten a la graderia;
les hi fa passar per la avant grada per a col·locar-les en el seu lloc; han d’aproximar-se de la quilla a
distàncies iguals, i la seva col·locació ha de ser sota la primera vàgara.
Aquestes estan fortament agafades sobre la graderia per caps gruixuts de retinguda que les abracen per
part de popa, i se subjecten contra la quilla per mitjà de puntales col·locats horitzontalment de distància en
distància, que se’n diuen contrets; aquests contrets s’estableixen sobre el cant superior interior de les
anguiles, on es claven i fan esforç sobre la cara de la quilla.
Aquest conjunt s’assegura per les trinques dels perns de l’argolla triangular que guarneixen la cara interior
de les anguiles.
Aquestes trinques de caps a força de molinet s’uneixen les anguiles, i aquestes finalment es contenen una
amb una altra a proa del vaixell per una forta travessa que es col·loca i clava sobre la seva cara superior,
agregant una corba a cada costat empernada a la travessa i anguila.
Unides sòlidament i acostades a la quilla del vaixell les anguiles, es treballa el restant de la basada, que
es compon dels puntals establerts verticalment sobre les anguiles, els quals se’n diuen columnes,
sostinguts cap al seu topall contra el costat del vaixell per mitjà d’un farciment o massís de fustes de pi que
s’adapta als costats del vaixell, i segueix o abraça el seu contorn, que se’n diuen coixins, i els peus de les
columnes van clavats amb les anguiles, els coixins són de diferents llargs, segons les parts del costat del
vaixell que s’empren; la seva figura és circular, i el seu gruix proporcionat al seu llarg.
Col·locades les columnes es treballa a les trinques que haurien de sostenir al vaixell quan s’escapolen els
taulons sobre que asseu la quilla o picadors, les columnes més altes, això és, les situades als dos extrems
del vaixell, reben dos o tres files donant trinques, i àdhuc cinc, segons la classe de navili: aquestes
consisteixen a fer passar diverses voltes d’un cap gruixut, sense enquitranar, d’una columna a altra
corresponent ; cada volta passa per sota de la quilla; i totes aquestes trinques es tesen a força de
cabrestant o molinet.
Feta aquesta operació, s’encaixen sota la quilla i per la part de popa, tacs de trons circulars, repartits
aquests a distància de tres peus d’un a altre, que serveixen per a sostenir- la popa quan es queda sense
cap picador; a la part exterior de la anguila, es col·loquen uns barrots gruixuts que se’n diuen guarda
anguiles, i serveixen per a contenir les anguiles sense que es passin a babord ni estribord.
A cada costat de les anguiles es col·loquen tres contretes, i en les fragates dues, que per la part exterior
de la anguila es claven uns toquims perquè sobre aquests donin suport els seus fronts, i els altres sobre el
rebaix de la imada; col·locant-ne per la cara baixa de cada contret una taula de dues polzades de gruix per
a sustentació del mateix; feta aquesta operació sobre la cara exterior de l’anguila, es clava, tant de la part
de babord com d’estribord i cap a la mitjania del vaixell, un gruix toquim de catorze polzades d’ample, i de
tres a quatre peus de llarg que ha de col·locar-ne el palancuelo sobre la imada; per la part de proa es clava
altre toqui’m en forma de corba, i entre aquests dos toquims es col·loca el cap del palancuelo: aquest és
un tros llarg i quadrat de

oure, que el seu altre extrem va a certa distància fora de la graderia, i descansa sobre un tauló de cant, i
la part superior del qual és convexa per a facilitar el moviment de la palanca, que es verifica per mitjà dels
aparells que guarneixen aquest extrem.
basada
Màquina que agafa per sota un vaixell o embarcació que està a la grada per avarar-la a l’aigua.
basada
Acció de quan s’ha de pujar pel carenat del buc.
basada
Lloc de la coberta on es col·loca la vela quan es navega.
Sol ésser ben reforçat per a resistir-ne el pes.
basada
Plataforma d'assentament de canons.
basament
Roca sòlida subjacent al sòl o a sediments no consolidats.
basament
Planxa d’acer que serveix de base a una grua o altra màquina d’un vaixell.
bastiment caigut de cinta
Així s'anomena un bastiment que, degut a ésser vell i haver fet moviment les peces del buc, sembla
talment com si s'hagués vinclat.
Aquest defecte és degut també a haver tingut una mala positura en un varador o en l'acte de la seva fusa,
o be haver encallat a terra en un jorn de mal temps.
bàscula
La bàscula, també anomenada en alguns llocs pesa, juntament amb la romana i la balança són els tres
instruments o operadors tècnics que s’han dissenyat i inventat per al pes de masses.
La bàscula va ser l’operador que es va inventar per a pesar les masses que no es podien pesar en les
romanes, bé perquè fossin massa pesades o bé perquè no es poguessin penjar dels ganxos de les
romanes.
Així que el característic de les bàscules és que tenen una plataforma arran de terra, on resulta fàcil
col·locar la massa que es vol pesar.
El sistema original de funcionament estava basat en un joc de palanques que s’activaven al col·locar la
massa en la plataforma i que després s’equilibrava amb el desplaçament d’un piló al llarg d’una barra
graduada on es llegia el pes de la massa.
Aquesta facilitat per a posar masses grans i pesades damunt de la plataforma és el que ha fet possible
construir bàscules amb una capacitat de pes molt gran que són utilitzades per a pesar camions de gran
tonatge.
bàscula
Aparell on s’efectua la pesada diària dels timoners i dels remers de pesos lleugers abans de les proves.
basculació
Angle que, en una fotografia aèria, forma l'eix òptic de la càmera fotogràfica amb la vertical.
basculador
Dispositiu per treure un equip de l'aigua o per baixar-ho a l'aigua.
base
Fonament a suport principal que estreba o descansa alguna cosa.
base
Quilla d’un vaixell.
base

En triangulació, costat d'un triangle en una xarxa de triangles, la longitud dels quals es mesura directament
amb la major precisió i exactitud, i a partir de la qual es calcula la longitud dels altres costats.
També es denomina línia de base o base de triangulació.
base aèria
En fotogrametria, línia que uneix dues estacions aérees o la longitud d'aquesta línia. també és la distància
entre els centres de perspectives adjacents tal com es van reconstruir en el instrument de restitució.
base amidada
Distància la longitud de la qual ha estat determinada amb precisió.
El recorregut es fa sobre una enfilació anomenada de correguda i té els seus extrems limitats per altres
dues enfilacions normals o no a la primera.
En canvi quan falta l’enfilació de correguda és indispensable que les altres dues siguin normals al rumb a
seguir.
Les bases amidades serveixen per a efectuar les proves de velocitat de vaixells abans del seu lliurament
als armadors, o després d'importants treballs de modificació, així com per a l'obtenció del coeficient de la
corredora i també per a determinar la relació existent entre el nombre de revolucions de l'hèlix i la velocitat
obtinguda.
Els vaixells recorren les bases mesuradores seguint un rumb paral·lel a l'orientació veritable de les
mateixes, mantenint-se a una distància segura de la costa.
Els temps es prenen quan els objectes que limiten i marquen la base amidada estan pel través, és a dir,
perpendicularment a la derrota.
Així pues, la base mesurada, la derrota del vaixell i els punts de referència formen un rectangle de costats
iguals de dos en dos, i el costat recorregut pel vaixell és igual a la longitud de la base mesurada.
Per a contrarestar els efectes de possibles corrents o vents contraris, es recorre la base amidada en
ambdós sentits, o sigui una vegada amb rumb igual a l'orientació d'aquella, i la segona al rumb oposat.
Com és natural, ha d’evitar l'efectuar proves de velocitat amb el mar mogut, vents fortes o corrents
transversals, molt intenses, doncs els seus efectes no s'anul·larien ni tan sols recorrent la base mesurada
en ambdós sentits.
Les bases mesuradores, així com el rumb de correguda i la distancia, estan clarament indicades en les
cartes nàutiques de la zona on estan emplaçades.
base d’un container
Dipòsit interior del contenidor.
base d'un núvol
La part més baixa d'un núvol en la qual es percep un grau de foscor que es desenvolupa a través d'una
atmosfera clara o bromosa per a arribar al que correspon a la presència de gotes d'aigua o cristalls de gel.
base de l’ona
Profunditat en la columna d’aigua en la qual les partícules del fluid ja no són pertorbades per l’acció de la
propagació de les ones en les superfície.
base de dades
Un conjunt organitzat de dades emmagatzemats de manera de poder ser utilitzats per aplicacions diverses
sent possible l'accés a les dades per diferents camins lògics.
Pot aplicar-se en forma independent.
base de tarifes
Fórmula específica de factors, elements que controlen la creació d'una tarifa.
base de triangulació
Línia mesurada amb gran precisió sobre la superfície terrestre que serveix de punt de partida i de
referència d'una xarxa de triangulació.
Des dels seus extrems es projecta una xarxa de triangles mitjançant el mesurament d'angles.
Es tracta d'una tècnica de treball fonamental en la topografia.
Cada xarxa de triangulació es desenvolupa a partir d'una base distinta pel que en alguns països existeixen
diferents bases.
Aquestes es mesuren amb tots els mitjans que es requereixi per a arribar a la major precisió possible.

ase del cos de construcció
Pla horitzontal que passa per la part interior de la gresa de la quilla, i des de el qual es mesuren els puntals
o altures
base dels núvols
Per a un determinat núvol o capa de núvols, es tracta del nivell més baix de l'atmosfera on les partícules
nuvoloses són visibles.
base fotogràfica
Distància existent entre els punts principals i els punts conjugats de dues fotografies aèries que formen un
parell fotogramètrica.
base fotogràfica
Longitud de la base aérea tal como apareix en una fotografia.
base legal
Criteri XXXVII emès pel Comitè de Valor del Consell de Cooperació Duanera de Brussel·les.
Cànon calculat en funció de la producció d'una màquina importada.
base legal
Criteri XXIX. Cànon calculat en funció de la quantitat de productes tèxtils nacionals tractats amb una
preparació química importada.
Cànons que es paguin per a màquines constituïdes per acoblament de peces importades i que es destinin
a la venda amb marca estrangera.
Cànons pagats als autors, etc., règim dels drets d'autor, de patents, etc.
Cànons que es paguin per a màquines constituïdes per acoblament de peces importades i que es destinin
a la venda amb marca estrangera.
Cànons pagats per una mercaderia importada, que serà venuda, després d'un treball complementari, amb
una marca de fàbrica o de comerç estrangera.
Cànons i drets lligats a una invenció o a una idea incorporada en les mercaderies importades.
base nàutica
Instal·lació dedicada al servei de les embarcacions d’esbarjo i dels seus tripulants, que dedica un
percentatge de la superfície de treta d’embarcacions a l’ús públic tarifat.
base naval
Conjunt d'instal·lacions i equips destinats a garantir el funcionament d'una flota, o de part d’ella, tant en
temps de pau com en temps de guerra.
A més de les obres portuàries pròpiament aquestes, una base naval ha d'ésser dotada amb nombroses
instal·lacions: dics de carena i arsenals per al manteniment ordinari i extraordinari dels vaixells, així com
per a la reparació de possibles danys, dipòsits de carburant; magatzems de peces de recanvi, municions i
aprovisionaments varis; quarters i allotjament per al personal, hospitals, serveis, etcètera.
No menys importants són totes les defenses de la base front a qualsevol possible forma d'atac enemic,
xarxes submarines, camps de mines, bateries de costa, armes antiaèries, seccions per a la defensa
terrestre i anti desembarcament.
Cada base conta amb un contingent específic d'unitats destinat a elles, com pescamines, guardacostes,
torpedes i fins i tot submarins per a la defensa exterior, a més d'unitats menors i auxiliars, tals com
remolcadors, bots i dragues per als serveis del port.
Les dimensions i característiques d'una base naval varien en funció de nombrosos elements, com poden
ser la posició (en territori nacional, “avançada"; en territori ocupat per l'enemic) i la destinació de la mateixa
(bases que serveixen a grans esquadres navals, o bé petits nuclis de flota torpedinera veloç o submarins).
Ja que les bases navals condicionen completament les possibilitats d'operacions d'una marina en
determinada àrea, sempre han ocupat i és possible que avui més que mai un paper de primer plànol en la
política naval de totes les potències marítimes.
Correlativament, la seva possessió en temps de guerra representa un dels temes predominants de les
operacions bèl·liques, tal com ho va demostrar, per exemple, el teatre d'operacions asiàtic durant la
segona guerra mundial.
base sense pluja
Base horitzontal i fosca de cumulonimbus sota la qual no es distingeix precipitació alguna.

Aquesta estructura sol marcar la ubicació del corrent ascendent de la tempesta.
Els tornats es desenvolupen amb major freqüència:
• A partir dels núvols paret acoblades a la base sense pluja, o bé.
• Des de la mateixa base sense pluja.
Això és particularment cert quan aquesta base s'observa al sud o sud-oest de la cortina de precipitació.
bassa d’oli
Se’n diu quan l’estat del mar es completament pla.
basada
Construït el buc d'un vaixell sobre la graderia, i tractant-se de botar-ho a l'aigua, es procedeix a la formació
d'un conjunt de fustada que es diu basada o armament del vaixell.
Es comença per emplenar el talús de la graderia en què està el vaixell, amb peces de fusta de fortes
dimensions, i afirmades entre si, de manera que abracin i facin cos amb els picadors que sostenen al
vaixell; en aquest cas la graderia forma un massís, la superfície del qual pels dos costats de la quilla
s'allisa i s'unta amb sèu tota l'extensió d'aquest plànol perquè les anguiles puguin relliscar fàcilment, tant
quan es porten per col·locar-les als costats de la quilla del vaixell, com quan han de portar-ho a l'aigua, i
aquestes són les imades.
Anomenant-se anguiles dues peces llargues de fusta de pi que serveixen de suport a la basada, i fan que
el vaixell es llisqui de la graderia al mar.
Aquestes peces tenen una mica menys llarg que la quilla del vaixell en graderia, i es componen d'una
porció de peces sòlidament unides: el seu ample i gruix són proporcionats al seu llarg, i per força del
vaixell.
Disposades i raspallades les anguiles per la seva banda o cara inferior, folrades amb taulons de roure,
donades bé de sèu, les hi fa escórrer o lliscar al mar des del lloc en què s'han llaurat, i es porten a la
graderia; les hi fa passar per l'avantgrada per col·locar-les en el seu lloc; han d'aproximar-se de la quilla a
distàncies iguals, i la seva col·locació ha de ser sota la primera vagra.
Aquestes estan fortament agafades sobre la graderia per caps gruixuts de retinguda que les abracen per
part de popa, i se subjecten contra la quilla per mitjà de puntales col·locats horitzontalment de distància en
distància, que es diuen contretes; aquests contretes s'estableixen sobre el cant superior interior de les
anguiles, on es claven i fan esforç sobre la cara de la quilla.
Aquest conjunt s'assegura per les trinques dels perns de l'argolla triangular que guarneixen la cara interior
de la; anguiles.
Aquestes trinques de caps a força de molinet uneixen les anguiles, i aquestes finalment es contenen una
amb una altra a proa del vaixell per una forta travessa que es col·loca i clava sobre la seva cara superior,
agregant una corba a cada costat empernada a la travessa i anguila.
Unides sòlidament i apropades a la quilla del vaixell les anguiles, es treballa el restant de la basada, que
es compon dels puntales establerts verticalment sobre les anguiles, els que es diuen columnes, sostinguts
cap al seu topall contra el costat del vaixell per mitjà d'un farcit o massís de fustes de pi que s'adapta als
costats del vaixell, i segueix o abraça el seu contorn, que es diuen coixins, i els peus de les columnes van
clavats amb les anguiles, els coixins són de diferents llargs, segons les parts del costat del vaixell en què
s'empren; la seva figura és circular, i el seu gruix proporcionat al seu llarg.
Col·locades les columnes es treballa a les trinques que hauran de sostenir al vaixell quan escapoleixin els
taulons sobre que senti la quilla o picadors les columnes mes altes, això és, les situades als dos extrems
del vaixell, reben dues o tres files doni trinques, i àdhuc cinc, segons la classe de navili: aquestes
consisteixen a fer passar diverses voltes d'un cap gruixut, sense enquitranar, d'una columna a una altra
corresponent; cada volta passa per sota de la quilla; i totes aquestes trinques es tesen a força de
cabrestant o molinet.
Feta aquesta operació, s'encaixen sota la quilla i per la part de popa, tacs de fronts circulars, repartits
aquests a distància de tres peus d'un a un altre, que serveixen per sostenir la popa quan es queda sense
cap picadors; a la part exterior de l'anguila, es col·loquen uns barrots gruixuts que es diuen guardavasos, i
serveixen per contenir les anguiles sense que es passin a babord ni estribord.
A cada costat de les anguiles es col·loquen tres contretes, i en les fragates dues, que per la part exterior
de l'anguila es claven en toquims perquè sobre aquests recolzin els seus fronts, i els altres sobre el rebaixo
de la imada; col·locant-ne per la cara baixa de cada contret una taula de dues polzades de gruix per a
sustentació del mateix; feta aquesta operació sobre la cara exterior de l'anguila, es clava, tant de la part de
babord com d'estribord i cap a la mitjania del vaixell, un gruixut toquim de catorze polzades d'ample, i de
tres a quatre peus de llarg per a suport del palancuelo que ha de col·locar-ne sobre la imada; per la part de
proa es clava un altre toquim en forma de corba, i entre aquests dos toquims es col·loca el cap del
palancuelo: est és un tros llarg i quadrat de roure, que el seu un altre extrem va a certa distància fora de la

graderia, i descansa sobre un tauló de cant, i la part superior del qual és convexa per facilitar el moviment
de la palanca, que es verifica per mitjà dels aparells que guarneixen aquest extrem.
bassal
Lloc profund o estancat en un riu o curs d’aigua.
bassal
Petita extensió d'aigua estancada, permanent o temporal i, principalment, de formació natural.
bassal
En terminologia de gels, un àrea relativament petita tancada en un camp de gel o gels a la deriva, diferent
a un canal entre gels.
bassal
Acumulació en el gel d'aigua, principalment a causa del fos de la neu en una etapa més avançada, pot
incloure el fos del gel.
L'etapa inicial consisteix en l'aparició de taques de neu fosa.
bassal de marea
Bassal d’aigua que queda en una platja o un escull després del retrocés de la marea.
bassetes
Tolls d'aigua que e formen a la platja quan hi arriben els cops de mar.
bassetes
Núvols petits, rodons i blanquinosos que segons la gent assenyalen pluja.
bastaix
Persona que és dedica a les labors de càrrega, descàrrega, estiba i desestiba i transbord de mercaderies
objecte de tràfic marítim, en els vaixells i dintre de la zona portuària.
La càrrega i estiba comprenen la recollida de la mercaderia en les zones cobertes o descobertes del port,
el transport horitzontal de les mateixes fins al costat del vaixell; l’aplicació de ganxo, cullera, «spreader» o
qualsevol altre dispositiu que permeti hissar la mercaderia directament des d’un vehicle de transport, bé
sigui extern o intern al port, o des del moll, previ dipòsit en el mateix, o apilat en la zona d’operacions, al
costat del vaixell; per hissar la mercaderia i la seva col·locació en la bodega o a bord del vaixell, o
alternativament la càrrega rodant, i l’estiba de la mercaderia en bodega o a bord del vaixell.
bastaixar
Traginar a coll o a mà, una càrrega o cosa feixuga.
bastaixet
Tros curt de corda, que té enfilada a manera de rosari una sèrie de marietes o margaridetes i que s’empra
per mantenir la boca d’un pic contra el pal corresponent.
bastard
Tros de cap o cable on s'enfilen unes boles de fusta dura, denominades abartrells, formant el racament
amb que s'uneix i llisca una verga o antena al llarg del pal respectiu.
Alguns pics i botavares de les cangrees ho duen també.
Sit també cap bastard.
bastard
Llima estriada en dos sentits diferents i amb una distància entre les dents d’1 mil·límetre.
bastard
Cap folrat de cuir que forma part del racament.
bastard
Cap que uneix les dues galteres d'una boca de cangrea.
bastard del racament d'una botavara

Beta que passa per davant d'un pal estrenyent amb els seus caps de corda les galteres de la botavara,
perquè no surti del taquet on descansa.
bastard del racament d'una botavara
Petit cap que enfila els abartrells del collar de raca, dit també cap bastard.
bastard de racament d'un pic de cangrea
Beta que passa per davant d'un pal estrenyent amb els seus caps de corda les galteres i abartrells del pic
per subjectar-ho tot contra el pal.
bastarda
Vegi’s vela bastarda.
bastida
Armadura de taules o quarters unides sostinguts per escores o puntales, o per caps pendents del costat
del vaixell per a facilitar als fusters i calafates el treballar en la construcció o carena d’un vaixell en graderia
o dic.
bastida
Encavalcada de taules o pals, en la que s’estenen a eixugar els caps enquitranats.
bastidor
El bastidor descansa sobre la bancada i conté, al seu torn, els cilindres motrius.
L'espai sobre la bancada, en el qual es mouen els trens alternatius, rep el nom de càrter.
Actualment els motors de combustió internes es construeixen amb carter tancat estanc a les esquitxades
d'oli.
Les parets laterals estan proveïdes de grans obertures amb les seves corresponents tapes que faciliten
l'accés al mecanisme d'accionament i als coixinets.
bastidor
Estructura que suporta la carrosseria d'un vehicle i on se subjecten les suspensions i altres elements.
bastidor de l’hèlix
Armadura metàl·lica amb la qual es dóna suport, a l’eix de l’hèlix.
També se’n diu marc de l’hèlix.
bastidor del timó
Sinònim de marc del timó de ferro.
bastidor equilibrador
Bastidor o balancí amb unes dimensions que es corresponen amb les dels contenidors, que es fan servir
per a la càrrega o descàrrega de contenidors situats en superfícies irregulars i que, per tant, tenen els seus
angles en cotes diferents.
bastiment
Mitjà de transport flotant de qualssevol mida i ús.
bastiment
Sinònim de barca del bou.
bastiment
Sinònim de vaixell.
bastiment caigut de cinta
Així s'anomena un bastiment que, degut a ésser vell i haver fet moviment les peces del buc, sembla
talment com si s'hagués vinclat.
Aquest defecte és degut també a haver tingut una mala positura en un varador o en l'acte de la seva fusa,
o be haver encallat a terra en un jorn de mal temps.
bastiments amb característiques de galera

Si tenim en compte els trets característics de la galera, hi ha altres vaixells medievals que se'ns mostren
d'una o altra manera emparentats amb ella.
La informació que tenim d'aquests vaixells és sovint contradictòria: cosa que ens obliga a cenyir-nos a les
dades concordants i, en tot cas, apuntar els més versemblants trets característics discutits.
La contemplació del conjunt ens fa pensar que aquest grup de vaixells no és cap altra cosa que la branca
oriental de la descendència dels dromons, com les galeres en foren la branca occidental (només la tartana
no s'acordaria amb aquell origen).
Es tracta de models relativament rars a les nostres costes (tret de la tarida i la tartana) i exclusivament
destinats a missions auxiliars militars (transport de cavalls) o cabotatge.
Les característiques d'aquests bastiments ens ofereixen trets de galera (rem, aparell llatí, tendal a popa) i
de nau (gàbia, amplada de buc, alguna vela quadra...).
bastó amb hams
Espècie de ancorot de mànec llarg usat per a rastrejar el fons i recuperar els objectes caiguts a l’aigua.
batafiolar
En les embarcacions d’aparell llatí, per aferrar les veles.
botafions
Caps curts i arrenglerats que hi ha a cada banda de les veles i que també a llurs vores.
Serveixen per escurçar les veles quan fa molt vent, i amb aquesta finalitat les lliguen a l’antena o pic on
van fermades.
batall de la campana
Peça de metall, en forma de pera, que penja del interior de la campana y con la que es copeja aquesta per
fer-la sonar.
batalla naval
Combat que té lloc al mar.
batallola
En una embarcació, es diu batallola a una espècie de barana doble de fusta, de ferma o llevadissa que
encaixada en candelers de ferro corre les bordes del vaixell, guardant en el seu paral·lelisme la distància
de l'espessor del costat o poc més en el buit del qual es col·loquen de dia els cois de la marineria i tropa.
Antigament les batalloles en comptes d'estar folrades de taules es componien d'unes xarxes subjectes pels
esmentats candelers de ferro i en elles es formaven parapets amb els petates de la tripulació i guarnició.
Les hi havia en la cara de proa de les toldilles i en la de popa de les cofes, etc. i es deien també ampit
perquè en els paratges on aquest era el seu principal objecte servien perquè la gent no caigués.
Però avui dia en aquests llocs solament hi ha una simple, barra rodona de ferro encaixada en candelers
del mateix que serveix de barana.
batallola
En el vaixells de construcció metàl·lica, barana formada per puntals i barres de ferro disposades
horitzontalment, encara que de vegades el passamà sigui de fusta.
batallola
Petita perxa cilíndrica emprada en els falutxos i altres embarcacions amb aparell llatí, que surt per la proa i
que a l’extrem té una droguera per a la maniobra del floc.
batallola de cofa
Teixit de filferro, de corda o de llistons, col·locat perpendicularment a la popa d’una cofa i que serveix de
defensa als mariners.
batallola de les galeres
En una galera les batalloles eren situades arran mateix de la postissa, separades entre ells per una distància
prudencial, de les quals hom penjava taules, pavesos o escuts, també durant els combats, per fer
l'empavesada que protegia els remers i els ballesters.
batana

Embarcació d'eslora variable, però compresa entre els 5 i 10 metres, de fons completament pla i costats
rectes, usada en el nord de l’Adriàtic.
És d'origen molt antic i s'empra, fonamentalment, en la pesca d'arrossegament, no lluny de la costa, i en la
col·locació de nanses.
Fins a fa pocs decennis la batana mancava de coberta, o si la duia era només parcial, es manejava a rem
i, en casos molt excepcionals, arborava un pal, situat molt a popa del centre, amb una vela al terç; el seu
timó, de grans dimensions, sobresortia per sota del fons de l'embarcació i feia també les vegades d'orsa,
encara que amb poca efectivitat, doncs a causa de les formes del buc, la batana abatia molt quan
navegava de bolina o amb vents escassos.
No obstant això, el fons pla facilitava enormement l'avarament de l'embarcació en la platja, operació fart
freqüent per raó del tipus de pesca que practicava.
Avui les batanes s'empren també per a la pesca de ostres i cloïsses.
De totes maneres, i per efectes de la motorització, aquestes embarcacions han sofert algunes
modificacions, podent classificar-se en dos tipus: el primer, de tradicionals.
El dedicat a la pesca d'arrossegament, duu coberta i una petita caseta per al timoner.
batanga
Es diu batanga a l'armadura de canyes separada de la borda i en la part exterior de les quals vénen a tesar
els obencs usada pels naturals del migdia d'Àsia arxipèlags de Malàisia i de l'Oceà Pacífic per a la major
estabilitat de les seves embarcacions.
Així a Sri Lanka com en el Pacífic, la batanga és simple i com sempre es porta a sobrevent cal després
d'una virada que la proa de l'embarcació es converteixi en popa.
Al seu efecte és hagut de que puguin usar-ne vaixells la màniga dels quals no siguin més que 1/15 de la
seva eslora i emprar-ne veles tres-centes vegades majors en superfície que la secció horitzontal de la línia
de flotació.
També es deu a la batanga la gran velocitat de les piragües i que facin les de 30 a 35 peus viatgis d'alguna
consideració.
A les illes de l'arxipèlag d'Àsia s'empra la batanga doble, això és a un costat i a l'altre de l'embarcació.
La de sotavent obra en virtut de la resistència que li ofereix l'aigua.
La batanga simple és més pròpia per a la vela i la doble per al rem.
Així està en pràctica en els pareu-vos malais.
bateaux mouches
Els “bateaux mouches” són vaixells d’excursió oberts que proporcionen als visitants de París, a França una
vista de la ciutat a través d’un recorregut pel riu Sena.
El terme és una marca registrada de la “Compagnie d’els Bateaux Mouches”, l’operador més conegut de
vaixells de París; no obstant això, a causa de la popularitat que ha arribat a tenir la companyia, la frase
s’usa també col·loquialment de forma errònia en referència a tots els vaixells semblants que operen en el
riu dintre de la ciutat.
“Bateaux Mouches” es tradueix literalment com «vaixells mosca»; no obstant això, el nom prové del fet que
al principi es construïen en drassana situada en Mouche, zona de Lió.
bàtec d’aigua
Pluja forta, xàfec.
batecs
Cops que es donen dues peces que bateguen.
batedissa
Gran quantitat de peix que surt a bollar a flor d’aigua.
batedor
Reforç de lona a les gàbies i gonetes, per la seva cara de popa just a la ralinga del pujament i en la
mitjania o braguer, resguardant així el drap quan en les calmes freguen els arcs de les cofes i creuetes,
així com al calcés dels pals.
batedor
El reforç de lona cosit en el centre de la part inferior i per la cara de popa d'algunes veles quadres, per a
evitar el seu desgast a causa del frec amb les cofes o creueres.

atedor
Baluma o caiguda de popa de las veles llatines.
batedor
Folre per la part poper d'una gàbia, d'una goneta, etc. per preservar aquestes veles del frec contra les
cofes o les creuetes.
batedor
Part d’una vela que frega o bat contra una cofa, estai o qualsevol altre objecte.
batedor
Cap petit que duen les veles del falutxos des de la pena al puny de l’escota per dintre d’una bescordella
feta a la mateixa lona, amb l’objecte que serveixi de ralinga.
batedor
Costat de sotavent d’una bandera, d’una vela, etc.
batedor
Peça que forma part de la xàvega.
batedor
Taulons triangulars col·locats sota la bragada de les corbes interiors, per defensar-les dels cops de mar i
de les cabotades
batedor
Part de la vela llatina que toca l’arbre quan es navega a la mala.
batedor
Son els trossos de quartó que se situen per la part exterior dels escobencs.
batedor d’una vela
Reforç que porten les veles llatines o les d’aparell rodó, en la part de popa del teixit per la zona que bat el
pal, evita que els bessos del velam es malmetin a l’altura de la cofa o de la creueta.
batedor d’una vela de creu
En una vela de creu la part inferior o faldar, que és la part que bat al vent.
batedor d’una vela tall
En una vela de tall el caient poper d’aquesta, que és la part que bat al vent.
batedors
Taulons curts, col·locats verticalment entre les varengues del vaixells mixtes i dels de ferro o d'acer de port
petit, per disminuir el moviment de l'aigua que s'acumula en el fons d'un vaixell.
batedors
Paramar o tauló col·locat per defensa de les masquetes durant les capbussades del vaixell.
batedores
Xarxes de pesca.
batedors
Ferros curts col·locats verticalment entre les varengues en el doble fons, per a disminuir el moviment de
l’aigua que pugui acumular-se.
batedors
Trossos de taula que formen un triangle i es posen en la part inferior de les bandes del tallamar, perquè en
donar becaines el buc no les copegin molt les aigües.
bategada d’aigua
Xàfec, pluja forta, bàtec d’aigua.

ategar
Afluixar la vela perquè no tiri massa.
bategar
Amollar l’escota d’una vela per tal de reduir-ne el trepatge.
bateig d’un vaixell
Moments abans de procedir a l’avarada del vaixell, aquest sol ser batejat pel seu padrí o madrina.
És aquesta un costum els orígens del qual es desconeixen.
En el bateig sol ser fer-se estavellant una ampolla de cava contra una de les amures de l'embarcació.
En l'època dels víkings s'efectuaven sacrificis humans a bord per a banyar el vaixell amb la sang de les
víctimes, o bé eren amarrats als caps i cadenes que subjectaven el vaixell en la graderia, i que, al ser
tallades, partien a les víctimes tenyint amb la seva sang les aigües al voltant del vaixell.
bateig de l’equador
Cerimònia que es fa a bord d’un vaixell per celebrar el primer pas de l’equador del vaixells o d’alguns del
tripulants.
bateig de mar
Cerimònia que hom efectua a bord d’un vaixell per tal de festejar el primer pas de l’equador del vaixell o
d’alguns dels tripulants.
bateig del cel
Caiguda de pedra, calamarsa.
bateig del tròpic
Cerimònia grotesca que s’acostuma a realitzar amb els passatgers d’un vaixell que per primera vegada
passa la línia de tròpic.
batejar una nau
Posar nom a una nau.
batel
batello
Embarcació del golf d’Oman, arborava dos pals, major i mitjana, amb veles de martell, el major amb molta
caiguda cap a proa.
batent
Part que serveix de topall a una porta o portaló, com el format per les banquetes dels dics o els batiports
de la bateries.
S'aplica particularment als cantells de proa i popa de les portes.
batent
Lloc on el mar bat al peu d'una costa o d'un dic.
batent
Que bat, que topa seguidament o a intervals contra un obstacle.
batent
Cadascun dels taulons verticals que formen els marcs laterals de les portes de les bateries o d’altres
portes.
batent
En general lloc que serveix de topall d’alguna porta.
batent de la costa
Lloc de la costa on baten els agents atmosfèrics, com ara les onades.

aterell
Lloc on bat el vent, el sol, la llum, la pluja, etc.
bateren
Sinònim de batent.
bateria
Bec de gas acetilè, de forma circular, té com complement una pàmpol, que serveix per a concentra els raig
de llum damunt la mar.
bateria
Conjunt de moviments continus i violents en tots els sentits, a efecte de cops i sacsejades de les vergues,
veles i aparells que es produeixen sobre el vaixell.
bateria
Espai interior que entre dues cobertes.
bateria
Conjunt de peces d'artilleria i material accessori en disposició de fer foc.
bateria
En els vaixells de guerra, grup de canons que hi ha en cada pont.
bateria
En electrònica és la connexió en sèrie, en la qual el pol positiu d'un acumulador es connecta al pol negatiu
del següent, permet aconseguir majors diferències de potencial, mentre que les connexions en bateria es
realitzen quan el que interessa és obtenir intensitats elevades.
bateria a barbeta
Se’n diu així la bateria quan els canons sobresurten sobre el parapet perquè puguin fer foc en totes les
direccions.
A aquest efecte es col·loquen sobre plataformes.
bateria baixa
La primera bateria en ordre de col·locació.
bateria blindada
Bateria que està protegida amb blindatges.
bateria correguda
Bateria que en alguns vaixells conté una fila completa de canons des de popa fins a proa en la coberta de
l’alcàsser i castell, per a l’efecte del qual es col·loquen també en els passamans les peces que en ells
caben.
bateria d’acumuladors
En els submarins convencionals, és a dir, preatòmics, les bateries constitueixen l'única font d'energia per a
la propulsió submarina.
Generalment són dues, constituïdes comunament per 55 elements cadascun, relacionats en sèrie per una
tensió màxima de descàrrega de al voltant de 110 v.
Ambdues bateries, doncs, estan al seu torn relacionades en sèrie o en paral·lel entre si segons les
necessitats de càrrega o de descàrrega.
Els diferents elements de cada bateria, alineats uns al costat d'uns altres, estan continguts en llocs a
propòsit rigorosament estancs fins i tot als gasos, per l'elevat grau de perillositat que els acumuladores
mateixos representen per a la vida submarina de la tripulació.
Efectivament, els acumuladores poden emetre gas clor en cas d'eventuals infiltracions d'aigua de mar
procedent de l'exterior o provocar perilloses explosions a causa de l'emissió d'hidrogen durant les últimes
fases de la càrrega, quan els elements entren en "ebullició".
A més, tots els circuits elèctrics interiors als locals de les bateries són així mateix estancs; durant la
càrrega, els locals, a partir de cada element, són activament ventilats.

Els acumuladores són de capacitat tal (els hi ha fins i tot de 10.000 A/h i més) que poden donar a la unitat,
en cas d'atac submarí, la màxima velocitat (generalment compresa entre els 8 i els 12 nusos) per espai
d'una hora.
En canvi, durant els períodes de navegació a velocitat restringida (velocitats compreses entre els 3 i els 4
nusos) la durada de la descàrrega de les bateries arriba a les 20 hores.
La recarrega de les bateries, en cas de missions bèl·liques, es porta a terme cada nit, per espai de 5 o 6
hores, quan les unitats pugen a la superfície per a la renovació de l'aire.
La càrrega es porta a terme per mitjà dels mateixos motors Dièsel que serveixen per a la navegació en
superfície i amb els mateixos motors elèctrics usats per a la navegació submarina, convertits en dinamo.
bateria d’alcàsser i de castell
Sinònim de bateria flotant.
bateria d’artilleria
L’artilleria dels navilis es distribueix sobre cada coberta en peces d’un mateix calibre, i cada peça de canó
se situa al capdavant del seu respectiva tronera.
Aquesta fila de canons, sobre cada costat de les cobertes, és el que anomenem bateries.
L’artilleria de major calibre es col·loca sobre la primera coberta, que per aquesta raó se’n diu la primera
bateria; els canons de l’immediat calibre inferior sobre la segona coberta regularment; la qual s’usa en la
marina és dels calibres de 36, 24, 18,12, 8 i 6; és a dir, que els canons carreguen baixa rasa del pes de 36,
24, 18, 12, 8 i 6 lliures.
És summament essencial que els navilis de guerra tinguin bona bateria.
Amb aquesta expressió es vol donar a entendre que és necessari que l’altura compresa entre la línia de
flotació i el cant superior i exterior del batiport de la porta sigui bastant gran, perquè un vaixell en l’acte de
combat pugui fer ús dels canons de la seva primera bateria quan la força del vent ho faci tombar
considerablement del costat amb que es fa foc; i ha succeït, no poques vegades, que alguns navilis han
perdut, en el cas de combat, els avantatges de la seva força i posició pel desgraciat inconvenient de no
poder usar o servir-se de la seva primera bateria a causa de la seva poca elevació, sense risc evident de
prendre aigua per les portes i sotsobrar.
Amb la finalitat d’evitar això s’ha assenyalat una altura de bateria suficient per a cadascuna de les tres
classes comunes de navilis de línies.
Els marins solen dir al parlar de les qualitats d’un navili: té bella bateria, o la seva bateria està ofegada.
bateria d’obusos
Bateria que és semblant a la de canons, sense talús i amb obertura major per la part interna.
bateria de canons
Esplanada que es construeix darrere d’un parapet immediat a les canoneres.
bateria de cops
Moviments continus i violents en tots sentits, amb cops i batzegades, de les vergues, veles, aparells, que
pateix el vaixell
bateria elèctrica
Bateria, bateria elèctrica, acumulador elèctric o simplement acumulador, se li denomina al dispositiu que
emmagatzema energia elèctrica usant procediments electroquímics i que posteriorment la retorna gairebé
en la seva totalitat; aquest cicle pot repetir-se per un determinat nombre de vegades.
Es tracta d’un generador elèctric secundari; és a dir, un generador que no pot funcionar sense que se li
hagi subministrat electricitat prèviament mitjançant el que es denomina procés de càrrega.
El funcionament d’un acumulador està basat essencialment en algun tipus de procés reversible; és a dir,
un procés els components del qual no resultin consumits ni es perdin, sinó que merament es transformin
en uns altres, que al seu torn puguin retornar a l’estat primer en les circumstàncies adequades.
Aquestes circumstàncies són, en el cas dels acumuladors, el tancament del circuit extern, durant el procés
de descàrrega, i l’aplicació d’un corrent, igualment externa, durant el de càrrega.
Resulta que processos d’aquest tipus són bastant comuns, per estrany que sembli, en les relacions entre
els elements químics i l’electricitat durant el procés denominat electròlisi, i en els generadors voltaics o
piles.
Els investigadors del segle XIX van dedicar nombrosos esforços a observar i a esclarir aquest fenomen,
que va rebre el nom de polarització.

Un acumulador és, així, un dispositiu en el qual la polarització es duu als seus límits assolibles, i consta, en
general, de dos elèctrodes, del mateix o de distint material, submergits en un electròlit.
bateria florejada
La primera bateria d’un vaixell quan té bastant altura sobre la superfície de la mar per a poder-ne fer servir
en temps durs.
bateria flotant
Bateria que es forma per a defensa o atac dels ports en planxes, bots o embarcacions reforçades i
disposades convenientment a aquest efecte.
bateria horitzontal
Bateria que es construeix per a llançar els seus focs en la línia que determina el seu nom.
bateria mitja
Bateria de l’alcàsser i castell en els vaixells que no la tenen correguda.
bateria ofegada
Batria de dimensions reduïdes, tan en la mànega com en el puntal, així com en l’obertura de les portes i
també la que esta en las proximitat de la línia de flotació.
bateria solar
Conjunt de cèl·lules fotoelèctriques connectades entre si i disposades de manera que quan reben la
radiació solar subministren un corrent elèctric adequat.
bateu
Antigament bot de servei d’un vaixell que solia anar estibat a coberta.
bateu
Una de les tres embarcacions que intervenen en la formació de l'almadrava.
És paral·lela a la fragata, i conté en el seu bord les cordes que sostenen una part del grandi o cap de
l'almadrava.
Quan s'ha de fer llevada, tot cobrant la xarxa del grandi, va acostant-se cap al cantó de la fragata fins a
arribar, entre totes dues, a cobrar la xarxa totalment. (Roses.)
batiabisal
Terme amb que es designa la part més profunda de la regió pròpiament abissal.
En la zona batiabisal la vida presenta dues característiques particulars: en primer lloc, l'escassesa d'éssers
vius allí existents (encara que, contràriament al que en altre temps es creia, la vida està present àdhuc en
les majors profunditats conegudes), i en segon lloc les formes capritxoses i extravagants dels éssers
coneguts d'aquestes profunditats (crustacis proveïts de llarguíssimes potes, peixos amb estranys tentacles,
en algunes ocasions elements productors de llum, etc.).
batial
Se’n diu del sector del fons oceànic comprès entre els 200 i els 2.000 m de prof. aprox., que correspon al
talús continental.
batial
Se’n diu de la fauna bentònica i els sediments propis de tals regions.
baticul
Cap que lliga la vela a l'antena.
baticul
Corda que s’amarra a un objecte de dins una barca per aguantar-li el moviment horitzontal contrari.
baticul
Cap gruixut que hom fa passar per sota un masteler en hissar-lo a fi que el sostingui en cas d’avaria del
virador.

aticul
Cap gros que va fermat per un del seues puntes a l’espiga del pal, passa per la mitja canya del peu del
masteler i després de treballar per un bossell cosit per dessota del tamboret major, fineix a coberta; es utilitzat
en auxili del virador de guindar el masteler i duent-lo trempat impedeix que caigui en un avaria.
baticul
Corda que va per dins la pena i serveix per subjectar la vela o per fer-li un ris.
baticul
Vela mitjana petita o espècie de cangrea utilitzada als falutxos i altres embarcacions llatines; va en un pal a
l’aleta.
També és utilitzada en bots.
baticul
Pal paral·lel a coberta, i damunt d’aquesta, que surt per la banda de popa amb la mateixa línia que la quilla
i aguanta l’escota de la mitjana.
baticul
Arbre de mitjana molt petit a l’extrem de popa d’un bastiment menor.
baticul
Part de la bossa del maïà, es el boci del final.
baticul
Tros de xarxa gruixuda que es posa com a protecció del cul del sac de l’art.
batibull
Agitació de la mar que forma una multitud de petites ones tallades de diferents sentits i el soroll dels quals
s’escolta a algunes distàncies.
baticul d'un masteler de gàbia
Cap gros que sosté el masteler, en el cas de que falti el virador, al guindar o calar el masteler.
baticulín
En les illes Filipines son varies les especies.
Es un fusta blanca i porosa, de color groc pàl·lid.
Adquireix bon poliment, es emprada en fusteria y treballs de talla i obres de construcció en blanc.
El pes cúbic es de uns 500 kg..
batidors
Les taules que es col·loquen a proa des de les corbes bandes al tallamar en figura triangular, a fi de
protegir-les dels cops de mar en les cabotades.
batidors
És dóna aquest nom als trossos de quartó que se situen per la part exterior dels escobencs.
batifort
Espai de la banyera de la barca que va del banc de proa al forcat.
batigrafia
Descripció i enregistrament de les profunditats de la mar.
batigràfic
Relatiu o pertanyent a la batigrafia.
batímetre de submarinisme
Instrument per a mesurar la profunditat de la mar i lacustres.
batimetria

Determinació de les profunditats del mar i estudi de la distribució de les plantes i animals en les seves
diverses capes o zones.
batimetria
Configuració general del fons marí determinada per anàlisi de perfils de dades de profunditat.
batimetria
Batimetria és l’equivalent submarí de l’altimetria..
En altres paraules, la batimetria és l’estudi de la profunditat marina, de la tercera dimensió dels fons
lacustres o marins.
Un mapa o carta batimètric normalment mostra el relleu del fons o terrè com Isograma, i pot també donar
informació addicional de navegació en superfície.
Originalment, batimetria es referia a la mesura de la profunditat oceànica.
Les primeres tècniques usaven segments de longitud coneguda de cable o corda pesada, despenjades pel
lateral d’un vaixell.
La major limitació d’aquesta tècnica és que mesura la profunditat en un sol punt cada vegada, pel que és
molt ineficient.
També és molt imprecisa, ja que està subjecta als moviments del vaixell, les marees, i els corrents que
puguin afectar al cable.
Les dades usades avui dia per a la confecció de mapes batimètrics provenen normalment d’un sonar
muntat sota la quilla o en el lateral d’un vaixell, llançant una ona de so cap al fons marí.
La quantitat de temps que triga el so a anar a través de l’aigua, rebotar en el fons i tornar, informa a l’equip
de la profunditat real.
Anys enrere, es podia calcular la mitjana de cadascun dels impulsos individuals d’un sonar per a
confeccionar un mapa continu en lloc d’un mesurament de punts.
Avui dia es pot usar un sonar t’escombra’t
batimètric
Relatiu o pertanyent a la batimetria.
batímetre
Instrument dissenyat fonamentalment per mesurar la profunditat de l'aigua.
batimorfologia
Geomorfologia del relleu submarí.
batimorfològic
Relatiu o pertanyent a la batimorfologia.
batipelàgic
Relatiu o pertanyent a la zona del domini pelàgic situada entre els 500-600 m i els 2.000-2.500 m de
profunditat, on la llum solar no arriba, i on moltes característiques corresponent a les de la regió abissal.
batiport
Cadascuna de les peces que formen el cantell alt i baix de les portes de les bateries, i també el mateix
cantell de les referides peces.
batiportar
Batiportar, terme nàutic militar dels temps de la navegació a vela.
Subjectar els canons amb un cap a la part superior de les portes perquè no es moguin durant la navegació.
Si no efectuar aquesta operació el pes dels canons, desplaçats durant una tempesta, podrien alterar
l'equilibri i enfonsar la nau.
batiscaf
Un batiscaf és un petit vehicle d’immersió profunda (o DSV del seu acrònim en anglès, “Deep
Submergence Vehicle”, submergible, especialment dissenyat per a arribar a grans profunditats sota l’oceà,
suportant l’enorme pressió de l’aigua.
Són petits submarins tripulats amb propulsió autònoma que permeten arribar a grans profunditats en el
mar amb fins militars o científics.

Aquests vehicles subaquàtics normalment estan equipats amb càmeres i tecnologia que els permet
registrar, mesurar i fins i tot rescatar objectes del fons marí com són els naufragis de vaixells o submarins.
Es compon d’una cabina similar a la d’una batisfera suspesa sota un dipòsit ple d’algun líquid que sigui
més lleuger que l’aigua, com la gasolina.
La propulsió la proporcionen uns motors alimentats per una bateria elèctrica.
El batiscaf va ser inventat per Auguste Piccard i la primera immersió, sense tripulants i amb pilot automàtic,
es va portar a terme en aigües de l’arxipèlag de Cap Verd en 1948 i va ésser a càrrec del batiscaf FNRS-2.
Es va assolir descendir a 1.080 m de profunditat.
Es van realitzar nombroses proves i millores i al setembre de 1953 Piccard i la seva tripulació van assolir
descendir a 3.150 m amb el nou batiscaf Trieste, construït a Itàlia i que, en 1959 va assolir els 5.486
metres de profunditat i un any després els 10.916 m en aigües de Guam, romanent mitja hora en el fons de
l’oceà.
Es va construir més tard el batiscaf francès «Arquímedes», capaç d’explorar profunditats de fins a 11.000
m i que en 1962 va arribar els 9.500 m en la fossa de les illes Kurils.
batisfera
La batisfera és el nom que se li va donar a un enginy submergible tripulat precursor dels submarins
exploradors de les profunditats abissals.
Va ser inventada en 1930 pels exploradors nord-americans William Beebe i Otis Barton, i usada per a
realitzar les primeres exploracions in situ de les grans profunditats marines.
La batisfera és bàsicament una esfera segellada hermèticament, fabricada en acer i que posseeix una
espiera d’observació en cristall reforçat.
Durant el seu funcionament, la batisfera penja d’un vaixell usant un cable també de metall, que li proveeix
electricitat, telecomunicacions i aire.
Aquest cable és desenrotllat per a submergir la batisfera, i enrotllat per a fer-la ascendir.
Realment és un objecte inert i la ruptura del cable suposava el final de tota l’aventura.
En 1934, Xerris William Beebe i Otis Barton van imposar el rècord de profunditat en batisfera, que és de
908,4 metres de profunditat, rècord que segueix en peus.
Encara que degut al fet que a majors profunditats el pes del cable umbilical es torna immanejable, és poc
probable que aquest rècord sigui contestat.
En 1948, Barton va baixar en solitari fins a 1.370 metres (segons el llibre de Bill Bryson, «Una Breu història
de gairebé tot») utilitzant una batisfera modificada, el «bentoscop».
batitelémetre
Sonda de xarxa.
batitermògraf
Aparell molt emprat en oceanografia per a registrar la temperatura en un perfil de profunditat en la massa
marina.
Consta fonamentalment d'un termòmetre amb registrador i un termògraf correlacionat amb un sensor de
profunditat, que funciona d'acord amb la pressió a mesura que l'aparell descendeix en el mar.
El registre tèrmic s'efectua mitjançant una plaqueta de cristall fumat o recoberta d’una prima platina d'or.
En el primer cas cal procedir a la seva fixació a fi d'evitar la deterioració de la capa fumada una vegada
acabada l'operació i registre.
El conjunt té forma de torpede, amb una part anterior més pesada que ajuda a aprofundir ràpidament.
A aquesta primera part segueix el sistema encarregat de mesurar la pressió.
En la part central de l'aparell va col·locada la plaqueta que s'inscriu la informació, que queda registrada en
forma gràfica, i en la part posterior se situen el sistema detector de la temperatura i un conjunt de quatre
alerons que ajuden a l'estabilització en l'aigua.
Existeixen diversos models de batitermògrafs, dels quals els de major abast són capaços de registrar la
temperatura fins als 300 m de profunditat.
La sensibilitat tèrmica és de 0,1° C.
Modernament s'han posat en ús uns nous sistemes, consistents en l'enviament d'un sensor unes vegades
per a temperatura i altres per a temperatura i salinitat, els quals són irrecuperables i envien la informació al
vaixell oceanogràfic per via electrònica.
batitermograma
Registre de la temperatura en funció de la profunditat, efectuat amb un batitermògraf.
Es coneix com B.T.

atitinam
Arbre de la família de les dipterocarpàcies, que es cria en les filipines, la seva fusta es usada per la
construcció naval.
batòmetre
Aparell per mesurar la profunditat del mar, sense necessitat de la sonda.
batòmetria
La batòmetria es l’art de mesurar les profunditats.
batre
Referint-se al vent o a la mar, signifiquen que l’u o l’altre baten sobre la costa, dic, costat del vaixell o
qualsevol altre lloc.
batre amb xarxa
Consisteix en cenyir un tros de mar amb una peça, els extrems de la qual es lliguen a la platja.
En un gussi o bot que resta empresonat dins la xarxa calada, es fa soroll amb els rems damunt la mar.
El peix que es troba al voltant de la barca, espantat, fuig, i en topar amb la xarxa, resta clavat entre les
malles.
S'usa una xarxa corrent amb surada i plom.
batre calent
Anar, per ignorància, a batre en un lloc on ja ha anat primer altre pescador, i, en conseqüència, a fer la
feina i no pescar res. (Cadaqués, Roses.)
batre de rems
Posar en moviment els rems dintre de l’aigua per fer anar la nau.
batuda
Sinònim d’armellada, boleros.
batuda
En Tossa tremall.
batuda de les veles
Topada de les veles contra els pals o contra l’eixàrcia, especialment quan ha parat el vent, però continua la
mar.
batut
Variació periòdica resultant de la superposició de dues oscil·lacions les freqüències de les quals difereixen
en un petit valor.
batut
Sinònim de pluja forta, xàfec.
batzegar
Donar batzegades.
batzera
Conjunt de núvols que estan davant el sol quan es pon.
bau
Els baus, en terminologia nàutica, son peces transversals amb certa curvatura, trucada brusca o volta, que
es fixen a les quadernes, contribuint a la subjecció del buc i que descansen sobre els puntales; els baus
s'afirmen a les quadernes.
Són comparables a les bigues de les cases.
Serveixen a més per sostenir els taulons o planxes de les cobertes, els pals principals, maquinetes, etc.
És una part estructural que hauria de trobar-se en tots els vaixells de construcció en fusta i acer.
En els vaixells de fusta que els tenien, unia els caps de les estameneres o dels barraganets d’una mateixa
secció transversal.

L’objecte original del bau és enfortir l’estructura, i no el servir de suport a la teulem de la coberta.
Els baus resistents no es col·locaven en totes les quadernes, sinó només en les quals es coneixien com
quadernes d’armar, o seccions.
Una vegada arborades les quadernes, es col·loquen horitzontalment i de babord a estribord entre les
branques d'una mateixa quaderna, cert nombre de gruixos taulons anomenats baus, els quals serveixen
per a travar els costats i sostenir les cobertes, col·locant-ne tantes fileres de baus com cobertes tingui el
vaixell.
Entre els baus s’armaven les eslores que servien de suport a les llates, les quals es disposaven en les
quadernes que quedaven entre dos baus.
Els baus tanquen les quadernes però, semànticament, no formen part d’elles.
Al igual que la coberta és part del buc però no del folro.
És a dir, la quaderna està integrada per la varenga, la estamenera, els barraganets i els lligams, segons
els casos.
bau barrot
Son els baus menors que s’intercalen entre els fonamentals per lligar més els costats i reforçar les
cobertes principals.
bau buit
Els baus buits, també anomenats baus a l’aire, són una mostra de la funció dels baus com reforços
transversals del buc, als que afermen entre els dos costats.
Els baus buits es col·locaven subdividint el puntal de la bodega, i generalment sota els baus superiors.
Se’n diuen buits perquè entre ells no s’armaven eslores, llates ni barrots.
La separació entre els baus buits permetia el pas dels barrils, pipes, tonells i altres embalums de la
càrrega, i també el llast de sorra i pedres, inclosos els canons quan es baixaven a la bodega com llast.
Es deia que els baus buits es posaven «a rumb de pipa».
Per a transitar sobre els baus buits es col·locaven taules de fortuna (desmuntables) al llarg de la bodega,
encara que en els costats podien deixar-se fixes, a manera de trancanells.
bau compost
Bau que està format per dos o tres peces.
bau d’aire
Qualsevol de baus que sostenen la coberta baixa i més pròpiament dit els que es col·loquen en la bodega
amb l’objecte de donar més recolzament als costats, i evitar que treballin els lligams amb la pressió del
mar.
bau de bodega
Cada un dels baus que es posen a la bodega, no per sostenir una coberta, sinó únicament per reforçar o
donar més aguant als costats.
bau de bodega
La separació entre l'un i l'altre d'aquests baus és major que els de les altres cobertes, per tant no duen cap
filada de taulons de l'empostissat.
Altres noms son: bau de sollau; bau de mitja canya de bodega.
bau de caixa
Bau reforçat, fet a força de quatre planxes de ferro unides per angulars i degudament reblades, de manera
que el conjunt resultant presenta una secció rectangular o quadrada.
bau de canalet
Cadascuns de que en el vapors de rodes servien, surtin dels extrems a la part de fora dels costats per
sostindré el tambors d’aquells.
bau de coberta
Són aquells damunt els quals va fermat l'empostissat d'una coberta; també s'anomenen així, els baus
Baus sobre els quals van posades fort les taules d’una coberta, o aquells que estan espaiats de manera
que s’hi pugi posar una coberta.
bau de cofa

Cadascun dels taulons que es posen a babord i a estribord d’un pal o masteler en el sentit de proa a popa,
descansant sobre les catxoles, per sostenir les cofes o creueres.
bau de força
Bau del vapor de rodes, cada un dels baus que sostenen els tambors de les rodes.
bau de frontó
El de proa de l'alcàsser o de la toldilla (barb.), o bé el de popa del castell.
bau de l’escotilla
Cadascun dels taulons que es posen a babord i a estribord d’un pal o masteler en el sentit de proa a popa,
descansant sobre les escotilles.
bau de la creueta
Cadascuna de les fustes o els barrots que, situats a babord i a estribord d’un masteler, corren de proa a
popa descansant sobre les catxoles del masteler i sustentes les creuetes.
bau de rost
Bau de coberta que està construït amb una mica de curvatura per facilitar la sortida de les aigües que hi ha
al damunt de la coberta.
bau del corredor
Taquí, bau que sosté el corredor de la barca (Blanes).
bau del pal
Cada una de les dues peces rectes que formen part de la enfogonament d’un arbre.
bau dels fins
És el bau que va col·locat al dessota de la coberta inferior i també entre dues cobertes, a proa, per obtenir
la inclinació dels costats cap a dins i viceversa.
bau del llançats
Bau de entre dues cobertes o de la coberta inferior, i que serveix per consolidar tant cap endins com cap a
fora els costats de la proa del vaixell.
bau del pal
Peces rectes de fusta que formen part de la enfogonament d’un arbre i són les peces principals per
sostenir el conjunt.
bau dels robats
Vegi’s bau dels llançats.
bau del sollau
Pel dessota de la coberta del sollau, hi van col·locats els baus.
bau del tambors
Vegi’s bau de força.
bau del tambors dels vapors de rodes
Van col·locats transversalment al vaixell i sostenen els tambors de les rodes. Damunt dels seus extrems hi
descansen les aletes del tambors.
bau en bucs d’acer
Examinarem breument els cascos soldats, ja que els reblats han deixat de construir-ne, excepte rara
excepció. Igual que les quadernes, el bau pot construir-ne amb perfils o planxes, o bé amb elements
composts mitjançant soldadura.
L'ala o el bulb es disposa cap avall per a augmentar el moment resistent de la secció.
Els baus se situen en correspondència amb les quadernes, un per cadascuna d'aquestes, o bé de forma
alterna, segons els casos.
També en la construcció de bucs d'acer es col·loquen eslores i puntales per a la subjecció dels baus.

Les primeres poden fabricar-ne:
• Amb un perfil en T situat per sota dels baus i unit a aquests mitjançant angulars en L soldats.
• Per una làmina vertical en L o bé en ,L, l'altura de la qual no sol ser inferior al doble de la dels baus,
proveïda de escotadures i soldada a la coberta i als mateixos baus.
En general, les eslores van reforçades per puntals.
La unió entre el bau i la quaderna s'efectua amb unes esquadres de planxa.
A partir de determinats valors del mòdul de resistència del bau o de la quaderna (i per tant de les seves
dimensions transversals) aquestes les consoles duen una pestanya, que s'obté doblegant a 900 el seu
costat més llarg.
En els vaixell reblats, excepcionals avui dia, el bau s'uneix a la coberta mitjançant un nombre convenient
de rebladures.
bau en bucs de fusta
El bau està format per una peça de secció rectangular i en general va disposat de manera que es
correspon amb cadascun dels elements del costellam.
També poden ésser col·locats alternant aquests elements, o fins i tot a intervals equivalents a una vegada i
intervé la clara existent entre les quadernes.
En els vaixells de dimensions mitjanes, el bau està proveït en ambdues extremitats d'encaixos en cua
d'oreneta per a una subjecció més eficaç al trancanell i al dorment.
Per a completar aquesta unió, es col·loquen contra dorments i corbatons.
En cas que es tracti d'embarcacions de menor importància, l'encaix en cua d'oreneta es limita a la unió
amb el dorment.
En les embarcacions petites, el bau sol unir-se a l'estructura del costat mitjançant corbatons.
Amb la finalitat de reduir l'esforç dels baus i transmetre cap avall el pes de les cobertes, es col·loquen
eslores i puntales.
Les primeres són bigues longitudinals en les quals es donen suport els baos i que al seu torn estan
sostingudes generalment per puntales.
bau fals
Bau que no ve encastat en el contubal a forma de cua d’oreneta, sinó de forma que es pot treure amb
facilitat.
bau llevadís
Vegi’s bau fals.
bau major
Sobre les catxoles i un a cada costat, descansen dos taulons quadrangulars, en direcció de popa a proa,
aquests van units per mitjà d’unes peces travessades de babord a estribord, formant quadrats, que se’n
diuen malletes; entrant d’aquests espais quadrats pel calcés, i quedant l’altre lliure a proa d’ell per a donar
pas a l’altre pal que se’n diu masteler.
bau mestre
És el de més longitud en cada coberta.
Bau que es troba situat el la quaderna mestra corresponent al punt de major màniga o amplada del vaixell.
Per tant és el bau de la quaderna mestre.
bau mig
Se’n diu quan el baus no poden anar de banda a banda en coberta, per existir uns espais buits per existir
una escotilla o altre impediment.
Altres noms son: bau partit; bau curt; barrotí; semibau; bau curt; bau encís; bau interromput; bau penjat.
baos mitjos
En les escotilles, així com en les altres obertures que es practiquen en les cobertes, els baus no poden
anar de banda a banda, estant formats els marcs de les obertures pels dos baos eteritzes i dos
longitudinals de la mateixa forma i dimensions recolzats en ells.
bau principal
Vegi’s bau mestra.
bau real

Barres de fusta laterals d’una cofa.
bau suplementari de bodega
L'obra exterior de la proa composta de les perxes, l’engraellat, el tallamar i l'extrem o voluta d'aquest.
bau travessers
Peces de fusta o llates de ferro, col·locades transversalment sobre els baus (de cofes o creuetes) per la
proa i la popa dels pals, i que també a més de sostenir els pals, ajuden a sostenir les cofes.
bauet
Bau que per raó de l’existència d’una escotilla o altre obertura no s’estén d’una banda a l’altre.
bauet
Cadascuna de les fustes que reforcen la tapa d’una escotilla.
bauetets
Barrots arquejats i transversals que reforcen els quarters que tapen l'escotilla d'un veler.
baula
Anella d’una cadena.
baula
Participació d’una direcció en un vent, sense ésser ben neta la dita direcció.
baula
En les drisses compostes de cap i cable és la part de cap de les mateixes.
baule
Barra de secció circular i forma ovalada, d’acer, que enllaça amb altres vàries, formant una cadena.
baule
Prolongació de cap que segueix a les drisses de cable d’acer.
baule
Caps per a repicar les veles mantenint-les sota tensió.
baula amb contret
Peça en forma d’anell o anell allargat amb un reforç soldat en aquesta secció que entrellaçats entre si
formen la cadena.
baula d’una cadena
A fi d’evitar que la cadena prengui volta sobre si mateixa en els borneigs, s’instal·la en ella un eslavó
giratori, que està format per un pern, que pot girar dintre d'un orifici practicat en una espècie de copa o
campana.
La baula giratòria no s'insereix directament en la cadena, sinó que es forma una branca, que està constituït
per la baula giratòria en el mig i a cada banda altres dues baules més, els immediats al giratori amb contret
i els altres sense ell.
baula de pendent
Aquest tipus d'unió s'utilitza per a enllaçar dos cables d'acer el seu ús està limitat a les línies pendents dels
sistemes d'ancoratge en les barcasses i plataformes semi-submergibles.
Reemplaça al grillet doncs no requereix de guardacaps, i pot enrotllar-se en tambors sense dany per al
cable.
baula en S
Baula d’una cadena en forma de S.
baula giratòria
Baula que està format per un pern giratori que pot moure’s dintre d’un orifici practicat en una espècie de
copa, s’utilitza per a evitar que la cadena prengui voltes sobre si mateixa en els borneigs de l’embarcació

aulea
Vaixell del Ganges de 15 a 20 metres de eslora, de fons plans, sense quilla, alterós, propulsat a rems,
servia per el transport de persones al voltants de Calcuta.
bauna
Recalmó que es fa quan el vent afluixa.
bauprès
El bauprès és un dels mastelers d'una embarcació de vela, concretament el que surt gairebé
horitzontalment per la proa.
Està unit al buc i ho remata, més a proa, un altre pal anomenat botaló.
Tots dos serveixen per afirmar l'arboradura del pal trinquet.
Per sobre de tots dos es col·loca una [xarxa denominada xarxa del botaló.
L'origen d'aquesta paraula està en la transcripció fonètica de la paraula francesa (Beaupré), mantenint-se
idèntica en altres llengües llatines; també en llengües germàniques s'utilitzen paraules de so similar.
Un detall interessant és el revolucionari d'aquest masteler combinat amb els foques el que va permetre
cenyir al vent, veritablement fins a aquest moment la maniobra era molt difícil.
Molt abans de que s'hi prolongués al bauprès un botaló per augmentar el nombre de flocs, s'hi va situar al
cap del mateix una perxa vertical anomenada antigament turmentí on s'hissava la vela sobrecivadera o
vela quadra per ajudar al vaixell.
A la base del turmentí hi havia una espècie de cofa amb obenquells de subjecció.
El turmentí s'emprà a principis del segle XVI, pels documents que hi ha, es refereixen a naus del segle
següent.
Com tot pal, el bauprès duu la corresponent eixàrcia ferma de reforç i sustentació: per sota els barbiquells i
lateralment els mostatxos i vents, i en ell es fan ferms els estais i nervis on s'hissen els flocs.
Per sota del bauprès es col·loca una xarxa de protecció, per a evitar la caiguda a l'aigua dels mariners,
denominada xarxa del bauprès.
El bauprès ja el podem veure representat en antics relleus romans, així el del bany de marbre de la
col·lecció “Borghese” (Roma) i les naus esculpides a la base de la torre inclinada de Pisa.
bauprès enter
Hom ho diu del conjunt format pel bauprès i el botaló o els botalons de floc quan tot això és d’una sola
peça, és a dir, està fet d’un sol tronc d’arbre.
bavadís
Capa llefiscosa com la que revesteix els objectes submergits llarg temps en l’aigua de mar.
bavalles
A Mallorca, gotes de pluja molt menudes, que cauen amb força.
bazar qaïghy
Etimologia, del turc bazar, mercat i qaïg, vaixell. Nom d'una embarcació turca, allargada i apte per portar molts
passatgers i mercaderies.
En els dies de mercat a Estambul, s'hi podien veure embarcacions de tots els punts del Bòsfor transportant
persones.
bazaras
Llanxa gran de fons pla, usat al Ganges com embarcació d'esbarjo.
Navegaven a vela i rem, i els de Calcuta solien tenien cambra.
bé de domini públic
Els béns de domini públic en el dret espanyol, són aquells béns la titularitat dels quals correspon a
l’Administració Pública d’Espanya.
Es caracteritzen per la seva afectació ja a un ús general (camins, canals, rius, ports, ponts, platges, parcs,
etc.), ja a un servei públic (edifici universitari, escoles, etc.).
Els béns que disposen les Administracions, el mateix que els seus mitjans personals o de qualsevol altre
tipus, serveixen a la satisfacció de les fins públiques que aquella té assignats.

La seva importància determina que la Constitució Espanyola els dediqui un precepte, l’article 132, en el
qual s’al·ludeix tant als béns de domini públic com als béns patrimonials de l’Estat. A més, afegeix les
categories de béns comunals i del Patrimoni Nacional.
bé de domini públic marítimo-terrestre
Bé de domini públic constituït per la zona marítimo-terrestre, les platges, la mar territorial i els recursos
naturals de la zona econòmica i de la plataforma continental.
bé econòmic
Objecte que s'estima apte per a la satisfacció d'una necessitat humana, que s'hagi disponible per a aquest
propòsit, en quantitats limitades en relació amb les necessitats humanes.
bé fungible
És aquella mercaderia que es transforma per l'ús que es fa d’ella.
bé intermedi
Bé que s'utilitza per a produir altres béns (per exemple, matèries primeres).
El seu ús si és un bé intermedi o de consum.
bé no fungible
És tot bé que no es transforma per l'ús que es fa d’ell.
Beaufort Francis
Francis Beaufort va néixer el 27 de maig de 1774 en County Meath, Irlanda, com fill d'un pastor protestant
de llinatge burgès i descendent de hugonotes (el que explica el seu cognom francès).
Aquesta observació no està desproveïda de significat, ja que en aquest mitjà i època la carrera d'un oficial
es recolzava en certa proporció en la trajectòria social de la família.
La seva primera experiència nàutica va començar al març de 1789 quan va embarcar, tenint 14 anys, en
un vaixell de la Honourable East Índia Company.
Immediatament després es va incorporar com guardiamarina a la Royal Navy participant més tard en la
batalla coneguda com Glorious First of June (1794), enfrontament entre les flotes britànica i francesa amb
resultat tan incert que ambdues parts es van creure amb dret a celebrar victòria.
Més propera a la vocació científica, que ja manifestava, va anar la seva participació en una missió d'estudi
al riu de La Plata (1806-1807).
La seva carrera de servei a bord va concloure amb el comandament de la fragata “Frederickssteen” amb la
qual va efectuar una expedició de reconeixement a Àsia Menor (1810-1812).
El volum amb els resultats d'aquesta excel·lent campanya va ser editat a Londres en 1817 sota el títol
“Karamania” (com era coneguda la regió meridional de Turquia, enfront de Xipre).
Des de llavors, ja mossegat per el interès d'observar i investigar la canviant actitud dels fenòmens
atmosfèrics, es va imposar la tasca d'anotar tot prolixament assumint així un costum que li va acompanyar
al llarg de la seva existència.
En 1829 es va allunyar del servei a bord assumint el càrrec de Hidrògraf de la marina, funció que va
mantenir fins a la seva jubilació, és a dir durant 26 anys, transformant aquell departament que no era sinó
un dipòsit de cartes nàutiques en un autèntic centre d'estudi amb excel·lents resultats que ho van posar al
capdavant d'institucions anàlogues en el món.
Beaufort va indagar igualment sobre fenomen de les marees, contribuint a l'establiment de les taules de
marees que des de llavors vénen sent publicades anualment com “Admiralty Tide Tables”.
Diguem, en general, que el increment del interès científic en la marina britànica va permetre no només el
funcionament del Departament de Hidrografia sinó també les successives edicions del “Nautical Almanac”,
el millorament de la sanitat naval, el perfeccionament del cronometro i els avanços en les correccions del
compàs, tasca aquesta última de singular importància a causa del augment de metalls en la construcció de
vaixell amb el conseqüent menyscapte en l'exactitud d'aquest instrument.
En 1834 va crear la publicació mensual “Notices to Mariners” informant sobre recents modificacions en la
posició de balises, nous perills per a la navegació, etc.
Totes aquestes matèries suscitaven la curiositat de Beaufort, a més de la seva autèntica i vella passió per
la hidrografia i la cartografia.
beach seine
Veu molt extensa en els Estats Units, que traduïda literalment significa “Xàvega de platja” i que se adapta
a la nostra denominació “art de platja”.

ec
Perxa amb una boca de cranc en un extrem i a la qual s’enverga o fixa el gràtil o costat superior d’una vela
cangrea.
bec
Es diu bec, nom més comunament usat en plural, al conjunt de l'obra sortint per cadascun dels costats de
la roda d'un vaixell.
Es componen els bequis d'un engraellat a un costat i a l'altre del tallamar i d'un mur quillo que serveix de
guarda costat.
Sobre els becs se situen els jardins dels oficials del mar i les latrines de la marinera.
bec
En les naus del s. XV i XVI era la part afinada de la proa que perllonga la coberta també anomenat esperó,
per la seva similitud amb el qual muntaven les galeres per a envestir a altres naus en el combat.
Més tard l’esperó s’aixeca de l’aigua i es tradueix en una prolongació de la coberta.
En aquest esperó s’afirmava el bauprès quan la seva grandària era encara reduïda.
Al llarg del s. XVI desapareixen els esperons alts, i el bauprès, que creix amb l’altura del trinquet, s’afirma
en angle, elevant-se sobre la coberta, en la part que deixa lliure el castell a proa del pal trinquet.
Es denomina llavors bec tant les obres externes de la proa, que inclouen una plataforma amb entaulats
sobre el tallamar, com la part del vaixells que es comunica amb elles i queda fora del castell.
Aquest espai, a sotavent de l’alcàsser, era utilitzat per a excusat de la marineria i s’anomenaven becs els
conductes de fusta perforada pels quals s’evacuaven les aigües brutes.
bec d’una manega
Broc per a llançar un líquid, que es col·loca en la punta d’una manega.
bec de cranc
Pal similar a una botavara, però que enverga les veles cangrees pel seu extrem superior.
bec de flauta
S’usa per a empalmar segons la seva longitud dues peces amb igual secció.
És una variació obliqua del de mitja fusta, en la qual les superfícies dels topalls es redueixen a 1/3 o a 1/4
de la secció i al que afegeix una resistència a la flexió localitzada en els becs. S’usa en cintes, eslores i
elements rectes.
bec de lloro
Punta de l’ungla d’una àncora.
bec de mitjana
Perxa gairebé horitzontal que subjecta la part superior o gràtil de la vela cangrea del pal mitjana, en
l’extrem exterior existeix una politja per on corre una drissa que subjecta la bandera durant la navegació.
bec de serp
Entarimat que es formava als navilis de proa oberta sobre dues peces que sortien des del claviller de les
servioles fins el bauprès, que servia per facilitar-hi el pas de la gent a aquest pal i per situar-hi un
sentinella.
becandre
Xalana belga dedicada al transport de farratge.
Becrux
Becrux o Mimosa són noms que rep l'estavella Beta Crucis (β Cru), la segona més brillant en la
constel·lació de la Creu del Sud (Crux Australis) i la vintena més brillant del cel nocturn.
El terme «Becrux» no és més que una contracció de la lletra grega Beta i la paraula Crux, mentre que
l'origen del nom «Mimosa» pot estar relacionat amb la flor del mateix nom.
Becrux és un estel sobgigant de magnitud visual +1,30 de color blau i tipus espectral B0.5IV1 amb una
temperatura propera als 27.000 K.
La seva lluminositat, 2000 vegades major que la del Sol en l'espectre visible, ascendeix a 19.600 sols quan
es considera la radiació emesa en l'ultraviolat, que en un estel tan calent suposa una proporció important.

El seu diàmetre és aproximadament 7 vegades el del Sol, i la seva massa és 14 vegades la solar.
És un estel jove, amb una edat estimada de 10 milions d'anys, el contingut relatiu dels quals de ferro és
igual a 3/4 parts de l'oposat en el Sol.
És una variable polsant de tipus Beta Cephei, la lluentor de la qual varia entre magnitud +1,23 i +1,33 amb
períodes de 4,588, 4,028, 4,386, 6,805 i 8,618 hores.
Situada a 280 anys llum del Sistema Solar, l'espectre de Becrux revela que és un estel binari proper que
les seves dos components, separades unes 7 unitats astronòmiques, tenen un període orbital de 5 anys.
A més, s'ha descobert una segona companya de massa baixa, no observable en l'espectre visible però
activa en rajos X; és un estel pre-seqüència principal, és a dir, està encara en procés de formació.
Separada almenys 350 UA del parell interior, empra 1600 anys o més a completar una òrbita.
Un quart estel, visualment a 42 segons d'arc, pugues també pertànyer al sistema.
i realment forma part del mateix, seria una nana taronja distant almenys 3.600 ua de la component més
brillant
BDI
Vegi’s Baltic Dry Index.
beden-safar
Embarcació de la costa de Macate, té fons plans i vela de martell i també usa rems.
bedi
Embarcació de pesca del Pakistan, de proa i popa molt afilades i característiques especials.
La proa és de secció longitudinal lleugerament corbada, avançant-se molt més que la quilla.
Per contrari, la popa és truncada, recte i molt inclinada cap enrere, amb el timó va disposat sentit oblic,
cosa que crida poderosament l'atenció.
El codast i l'eix del timó sobresurten lleugerament del perfil superior de l'embarcació que com ja hem dit és
un xic corbada
A la part central hi ha el pal bastant caigut vers la proa.
Hi han disponibles quatre bancs situats damunt de la part que correspon a la quilla, de bastant menor
longitud que l'eslora total.
La part de proa i popa va coberta, disposant de caixes de fusta pel peix, gel, aigua i peix curat.
Són embarcacions de fusta i les mides que segueixen, corresponen a una embarcació de mida quelcom
gran: 20 metres d'eslora total, Una quilla de 17 metres, Mànega, de 4,5 metres, Puntal, 1,9 metres.
Les més petites poden arribar tan sols a 11 metres d'eslora total.
Es dediquen a la pesca de profunditat prou lluny de la costa, utilitzant generalment com art de pesca
xarxes dels tipus dels sardinals.
Manquen d'instruments auxiliars de navegació.
before hatch opening
En terminologia anglesa literalment = Abans d'obrir les escotilles, és a dir, abans de descarregar.
beina
Doblec més o menys ample que es fa a les veles en les seves ribes per a reforçar-les i cosir en elles les
ralingues.
beina d’un ganivet
Estoig de la fulla del ganivet, amb una corretja per a subjectar-hi el mànec, que el submarinista pot portar
fixada al panxell, a la cuixa o a la cintura.
beina d’un xerrac
Reforç metàl·lic que, col·locat al cantell oposat al de les dents, a la fulla del xerrac dit precisament xerrac
de beina, manté la fulla de l’eina en una rigidesa total.
beina d’una vela
Faixa cosida a la vora inferior d'una vela per reforçar-la.
Sinònim pujament d’una vela
beina de bandera
Doblec que es cus a la riba que va la drissa d’una bandera, per al pas d’un cap prim, en els extrems del
qual s’amarra aquesta.

eina del sabre
Cada una de les butxaques de les veles Marconi i que serveixen per introduir-hi els sabres i així poder
aguantar l’allunament del batedor.
bel
Unitat adimensional que expressa la relació de dos valors de potència, sent el nombre de bels, el logaritme
decimal d'aquesta relació.
En la pràctica s'utilitza comunament el decibel, sent el nombre de decibels 10 vegades el logaritme decimal
de la relació de potència.
BEL
Distintiu de nacionalitat deIs iots de les classes internacionals de la I. Y. R. U. pertanyents a Bèlgica.
belda
Teixit de xarxa que forma la xarxa de ratera I cabra i boc.
Hi ha la belga mascle, que és la prima, i la femella, que és la gruixuda.
beitass
Terme d'origen alemany.
Llarga perxa o tangó de fusta, utilitzat a principi de l'edat mitja en les embarcacions dels víkings.
Aquesta perxa anava preparada amb una espècie de penol, per tal de poder-la introduir i fixar a l’entolla’t
de garrutxo a la ralinga de caiguda de la vela. La vela es tesava ficant prèviament, la beitass, dintre d’un
dels forats d’uns massissos arrodonits, instal·lats a prop del folre de la borda i quasi al mateix nivell del pal.
bell temps
Temps clar, serè.
bella mar
Mar tranquil·la, quieta.
Bellatrix
Bellatrix, és la tercera estrella més brillant de la constel·lació de Orió amb magnitud aparent +1,64,1 estant
situada en el muscle del guerrer.
El nom de Bellatrix, l’estrella Amazona, prové del llatí i significa «la guerrera»; al seu torn aquesta paraula
procedeix de la traducció de l’àrab medieval Al Najid, «el conquistador».
En l’Eufrates, al costat de Betelgeuse (alfa Orionis) i Meissa (ë Orionis), Bellatrix era Kakkab Sar, «la
Constel·lació del Rei», o Ungal, que presagiava fortuna, honors marcials, riquesa i altres atributs reals.
Bellatrix és una gegant blau calent de tipus espectral B2III, una de les estrelles més calentes que es poden
veure a primera vista, amb una temperatura superficial de 21.500 K, no molt distinta a Espiga (alfa Virginis)
o Adhara (å Canis Majoris).
La seva lluminositat, inclosa una important quantitat de radiació emesa en l’ultraviolat, és 6.400 vegades
major que la del Sol.
Classificada com gegant, el seu diàmetre actual, obtingut a partir de la mesura del seu diàmetre angular,
és 5,7 vegades major que el solar, però en uns milions d’anys es convertirà en una gegant taronja d’una
grandària molta major.
De fet, ja ha desenvolupat una coberta de matèria gasosa com primer pas en la seva transformació.
Amb una massa unes 8 o 9 vegades major que la massa solar, probablement conclourà els seus dies com
una nana blanca.
Bellatrix va ser utilitzada com estàndard de lluminositat per a comparar la variabilitat lumínica d’altres
estrelles, fins que es va descobrir que és una estrella variable eruptiva, variant la seva lluentor entre
magnitud +1,59 i +1,64.
Es troba a 240 anys llum de la Terra.
belluguet
A Cadaqués, moviment suau, però molt continuat de l’aigua de mar.
belouga

Embarcació de regates, de poc calat lo qual li permet navegar per rius i zones marítimes de poca
profunditat, amb un sol pal, aparellat amb balandre amb una major guaira, l’eslora es de 6.50 m. eslora de
flotació 5.90 m. mànega 2.23 m, calat 0.24 m, calat amb orsa 1.14 m, superfície vèlica 20m 2
ben aparellat
Hom ho diu del vaixell que duu les veles ben tallades, degudament proporcionades i excel·lentment
orientades.
ben guarnit
Sinònim de ben aparellat.
ben vestit
Sinònim de ben aparellat.
bena
Cada un deIs rissos de les veles.
bena de la vela
Reforç de la vela, i de forma específica, aquells reforços de roba en forma de cinta en la zona on es
localitzen els ullets on van inserits els botafions per prendre els rissos.
benefici
Diferència existent entre les despeses ocasionades per la producció i vendes dels béns i serveis i els
ingressos obtinguts per l'empresa que ho llança al mercat.
benefici a la baixa
Si els exportadors han acordat tarifes de nòlit per a diversos mesos amb els carregadors i es produeix una
reducció dels tipus de nòlit durant aquest període, els exportadors podran acollir-se al benefici de la baixa
si així ho havien convingut abans d'efectuar l'embarcament de mercaderies.
beneficiari
Persona natural o jurídica designada en una pòlissa d’assegurança pel contractant d’ella com titular dels
drets indemnitzatoris que s'estableixen en aquest documents.
beneficiari
Persona al favor de la qual s'emet el crèdit i que pot exigir el pagament al Banc emissor o al pagador una
vegada ha complert les condicions estipulades en el crèdit.
beneficiari del crèdit documentari
Persona o entitat al favor de la qual és emès el crèdit documentari i que mitjançant lliurament dels
documents i si escau els girs requerits en els termes del crèdit, i a condició que tots els termes i condicions
estipulades hagin estat estrictament respectats, pot exigir al banc emissor el compliment de les previsions
del crèdit sobre pagament, acceptació o negociació.
bengala
Artefacte lluminós que desprèn claredat molt viva de diversos colors, amb el que es fan senyals a distancia
des de un vaixell u altre lloc, utilitzada per a demanar auxili.
Les bengales produeixen la seva llum per la combustió de material pirotècnic, de vegades basat en el
magnesi, de vegades són de colors per la inclusió de colorants pirotècnics.
Les bengales de calci s'usen per a la il·luminació subaquàtica.
bengala amb paracaigudes
Pirotècnia utilitzada per a demanar auxili quan la llum (bengala) és de color vermell, el temps de caiguda
de la candela de llum vermella es veu disminuït per l’acció d’un paracaigudes.
bengala de senyals
Artifici compost de sofre, nitrat de potassi, sulfur d’antimoni i altres productes, que cremen amb una flama
viva, blanca o de color, emprada per fer senyals al mar.
béns

Són totes aquelles coses corporals mobles i immobles.
bens assegurables
Terme usat en l’assegurança marítima, i per extensió en tota assegurança de transports, per a designar a
l’objecte assegurat, es tracti d’un vaixell, mercaderia o qualsevol altre bé moble que estigui exposat als
riscos de transport.
béns consignats a enclavaments territorials
El territori econòmic d'un país no inclou els enclavaments territorials utilitzats per governs estrangers o
organismes internacionals que estan físicament situats dintre de les fronteres geogràfiques del país.
Per tant, el moviment de mercaderies entre un país compilador i les seves ambaixades en l'estranger ha
de considerar-ne un corrent intern.
El mateix principi d'extraterritorialitat s'estén al tracte de consignacions a forces militars estacionades en
l'estranger i a instal·lacions científiques, sempre que aquestes consignacions romanguin exclusivament a
la seva disposició.
De la mateixa forma, els béns rebuts o remesos a l'estranger per organitzacions internacionals s'exclouen
de les estadístiques comercials dels països que estan situades aquestes organitzacions.
béns consignats a organitzacions internacionals
El territori econòmic d'un país no inclou els enclavaments territorials utilitzats per governs estrangers o
organismes internacionals que estan físicament situats dintre de les fronteres geogràfiques del país.
Per tant, el moviment de mercaderies entre un país compilador i les seves ambaixades en l'estranger ha
de considerar-ne un corrent intern.
El mateix principi d'extraterritorialitat s'estén al tracte de consignacions a forces militars estacionades en
l'estranger i a instal·lacions científiques, sempre que aquestes consignacions romanguin exclusivament a
la seva disposició.
De la mateixa forma, els béns rebuts o remesos a l'estranger per organitzacions internacionals s'exclouen
de les estadístiques comercials dels països que estan situades aquestes organitzacions.
béns de consum
Conjunt de béns destinats al consumidor habitual, l'ús del qual es pot portar a terme sense que sigui
necessari cap procés d'elaboració.
béns despatxats mitjançant missatgeria
Estalvi en els casos que aquests moviments corresponguin a productes importants, freqüentment d'escàs
pes i alt valor, com els diamants i altres pedres precioses que s'inclouran d'acord amb el detall dels
aranzels nacionals de mercaderies, la resta d'aquest comerç es registrarà com un simple total.
béns despatxats mitjançant serveis postals
Estalvi en els casos que aquests moviments corresponguin a productes importants, freqüentment d'escàs
pes i alt valor, com els diamants i altres pedres precioses que s'inclouran d'acord amb el detall dels
aranzels nacionals de mercaderies, la resta d'aquest comerç es registrarà com un simple total.
béns de domini públic marítimo-terrestre constitucionalment garantits
Segons l'art. 132.2 CE "són béns de domini públic estatal els que determini la llei i, en tot cas, la zona
marítimo-terrestre, les platges, el mar territorial i els recursos naturals de la zona econòmica i la plataforma
continental."
Queda doncs garantit al més alt nivell normatiu, d'una banda, que els béns anteriorment relacionats estan
exclosos del tràfic privat i se sotmeten a l'intens règim de protecció del domini públic, i, per una altra, que la
seva titularitat correspon a l'Administració de l'Estat, que serà per tant, l'Administració que haurà d'exercitar
totes les potestats inherents al demani.
béns de domini públic marítimo-terrestre definits la llei de costes
La desmagnetització dels béns esmentats per l'art. 132.2 CE no era suficient per pal·liar la situació en la
qual es trobava el nostre litoral en 1988, que, sotmès a una intensa especulació i degradació, necessitava
d'una regulació més concreta i protectora de la qual pogués proporcionar la llavors vigent Llei de Costas,
de 26 d'abril de 1969.
Per cobrir aquest objectiu es publica la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costas (d'ara endavant LC), que
deroga a l'anterior, i és desenvolupada un any més tard pel seu Reglament, aprovat per Reial decret
1471/1989, d'1 de desembre (d'ara endavant RC).

En el context que s'ha indicat, no és d'estranyar que la preocupació per les costes portés al legislador de
1988 a elaborar una llei amb un marcat caràcter proteccionista que es manifesta al llarg de tot el seu
articulat, en el qual són especialment indicatius els preceptes que delimiten els béns que integren el
domino públic marítimo-terrestre.
L'anàlisi de la delimitació que del demanio marítimo-terrestre duu a terme la LC ha d'abordar-se des d'un
doble punt de vista, ja que, d'una banda, la Llei assumeix la tasca de definir els béns enumerats en l'art.
132.2 CE, perquè d'aquesta manera no hi hagi dubtes sobre l'exacte abast d'aquest precepte, però, al
costat d'això, afegeix a la relació de béns assenyalada en la Constitució una altra sèrie de béns que
igualment s'integren en el domini públic marítimo-terrestre.
De la legislació de costes és supletòria la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del Patrimoni de les
Administracions Públiques (d'ara endavant LPAP).
béns del domini marítimo-terrestre per determinació de la LC
L'art. 132.2 CE estableix que seran béns de domini públic estatal els que determini la llei.
Aquesta remissió a la llei per a la determinació dels béns que integren el domini públic implica que no
s'està limitant l'extensió del demanio marítimo-terrestre als béns que l'art. 132.1 CE enumera, deixant-se al
legislador la possibilitat d'ampliar aquesta elació.
Com s'ha assenyalat, la LC ha fet ús d'aquesta habilitació, incloent els arts. 4 i 5 LC en el domini públic
marítimo-terrestre els béns que a continuació s'assenyalen:
• Les accessions a la ribera del mar per dipòsit de materials o per retirada del mar, qualssevol que siguin
les causes.
• Els terrens bestiars al mar com a conseqüència directa o indirecta d'obres, i els dessecats de la seva
ribera.
• Els terrenys envaïts pel mar que passin a formar part del seu jaç per qualsevol causa.
• Els penya-segats sensiblement verticals, que estiguin en contacte amb el mar o amb espais de domini
públic marítimo-terrestre, fins a la seva coronació.
• Els terrenys partionats com a domini públic que per qualsevol causa han perdut les seves
característiques naturals de platja, penya-segat, o zona marítimo-terrestre, tret que fossin desafectats.
• Els illots en aigües interiors i mar territorial.
• Els terrenys incorporats pels concessionaris per completar la superfície d'una concessió de domini públic
marítimo-terrestre que els hagi estat atorgada, quan així s'estableixi en les clàusules de la concessió.
• Els terrens confrontants amb la ribera del mar que s'adquireixin per a la seva incorporació al domini públic
marítimo-terrestre.
• Les obres i instal·lacions construïdes per l'Estat en aquest domini.
• Les obres i instal·lacions d'il·luminació de costes i senyalització marítima, construïdes per l'Estat
qualsevol que sigui la seva localització, així com els terrens afectats al servei de les mateixes, tret que
siguin desafectats.
• Els ports i instal·lacions portuàries de titularitat estatal, que es regularan per la seva legislació específica.
• Les illes que formades per causes naturals en el mar territorial o en aigües interiors o en els rius fins a on
es facin sensibles les marees, tret que les que siguin de propietat privada de particulars o d'entitats
públiques o procedeixin del desmembrament d'aquesta, en aquest cas seran de domini públic el seu ZMT,
platges i altres béns que tinguin aquest caràcter segons la relació anterior.
amb tals activitats; i protegir i conservar els recursos naturals de la Zona i prevenir
danys a la flora i fauna marines.
béns de domini públic marítimo-terrestre relacionats en l'art. 132.2 CE
Sota el concepte de ribera del mar (i de les ries), l'art. 3 LC defineix la zona marítimo-terrestre i les platges.
La zona marítimo-terrestre (ZMT) es conceptua com l'espai comprès entre la línia de baixamar escorada o
màxima viva equinoccial, i el límit fins a on aconsegueixen les ones en els majors temporals coneguts o,
quan ho superi, el de la línia de plenamar màxima viva equinoccial.
Aquesta zona s'estén també per les marges dels rius fins al lloc on es faci sensible l'efecte de les marees.
Concretament especifica el precepte que han de considerar-ne incloses en aquesta zona les maresmes,
albuferes, mangles, esters i, en general, tots aquells terrenys baixos que s'inunden com a conseqüència
del flux i reflux de les marees, de les ones o de la filtració de l'aigua del mar.
Com pot apreciar-ne, s'acull un concepte extensiu de ZMT, que podria abastar, en una interpretació literal
del precepte, tots aquells terrenys en els quals en alguna ocasió, es faci sentir el mar.
Després de les crítiques doctrinals a aquestes imprecisions, el RC va venir a concretar que en les
variacions del nivell del mar no es tindrien en compte les que no es produïssin de forma seqüencial (art. 4).

Les platges es conceptuen com a zones de dipòsit de materials solts, tals com a sorres, graves i còdols,
incloent escarpes, bermes i dunes, tinguin o no vegetació, formades per l'acció del mar o del vent marí o
altres causes naturals o artificials.
El mar territorial, per la seva banda, inclou a les aigües interiors, el seu jaç i el seu subsòl, segons els
defineix la seva legislació específica.
Finalment, la definició dels recursos naturals de la zona econòmica i la plataforma continental haurà de
buscar-se, igualment, en la seva legislació específica.
En aquests últims supòsits ha d'estar-ne a la definició dels espais marítims que s'ha dut a terme a través
de Convenis internacionals10 i han servit com a marc al nostre ordenament, constituït en aquest punt per
la Llei 10/1977, de 4 de gener, sobre mar territorial i la Llei 15/1978, de 20 de febrer, sobre la zona
econòmica del mar i les seves platges.
A aquests efectes, els espais marítims, enumerats de terra cap al mar, són les aigües interiors, el mar
territorial, la zona contigua, la zona econòmica exclusiva, l'alta mar i la zona.
La sobirania de l'Estat riberenc s'estén fins al límit exterior del mar territorial així com a l'espai aeri, al seu
jaç i subsòl, existint drets sobirans o jurisdicció a la zona contigua i a la zona econòmica exclusiva.
A partir del límit exterior Convenció de Ginebra de 29 d'abril de 1958, a la qual Espanya s'adhereix el 25 de
febrer de 1971, la Convenció de les Nacions Unides sobre Dret del Mar, de 30 d'abril de 1982, ratificada
per Instrument de 20 de desembre de 1996 (BOE núm. 39, de 14 febrer 1997), d'ara endavant Convenció
de les Nacions Unides sobre Dret del Mar.
En l'art. 1 de la Llei 10/1977, de 4 de gener es defineix el mar territorial com aquell adjacent a les costes
espanyoles delimitat com segueix: el límit interior ve determinat
per la línia de baixamar escorada i, si escau, per les línies de base recta que siguin establertes pel Govern,
les línies de base recta uneixen els punts de referència apropiats de la costa; el Reial decret 2510/1977, de
5 d'agost, va delimitar la línia interior de les aigües espanyoles; el límit exterior ve determinat per una línia
traçada de manera que els punts que la constitueixen es trobin a una distància de dotze milles
de la zona econòmica comença l'alta mar, que queda oberta a tots els Estats,
siguin riberencs o sense litoral.
béns en trànsit
Es tracten d'aquells béns que entren i surten d'un país amb l'únic propòsit d'arribar a un tercer país.
béns immobles
Són totes aquelles coses que no és possible transportar o traslladar d'un lloc a un altre i les quals
s'adhereixin en forma permanent a elles i aquelles que estiguin destinades a l'ús, cultiu o benefici d'un
immoble.
bens mobles
A l’efecte de l’assegurança marítima s’entén per bé moble qualsevol propietat o bé tangible que sent mòbil
no sigui un vaixell, ja que aquest està qualificat com bé immoble al poder ser objecte d’hipoteca entre
altres raons.
béns nacionals
Són tots aquells béns el domini dels quals pertany a tota la nació.
béns nacionals d'ús públic
Aquells béns l'ús dels quals pertany a tots els habitants d'una nació.
béns nàufrags
Són aquells béns que se salven com a conseqüència d'un naufragi o aquells que llancés el mar a
conseqüència del mateix.
Aquests béns no són objecte d'apropiació per part de qualsevol persona; per contra, el qual els troba haurà
de lliurar-los a duana o a l'autoritat que correspongui.
béns per a elaboració
Són aquells béns enviats a l'estranger o importats per un país per a sotmetre'ls a qualsevol activitat d'acord
amb contracte.
Aquests béns es registraran com exportacions o importacions i es valoraran abans i després de
l'elaboració.
béns per a reparació

Són aquells béns que creuen temporalment les fronteres per a ser reparats en l'estranger.
En aquests casos, només s'inclourà en els totals d'exportacions i importacions de mercaderies el valor de
la reparació (honoraris pagats o rebuts, cost de les peces substituïdes, etc.)
Sobre el valor de la reparació es genera el pagament de tributs (plus vàlua).
béns portuaris
Obres d’infraestructura que se situen en els ports que serveixen indistintament a tots els quals operen en
els recintes portuaris, destinats a proporcionar àrees d’aigües abrigades i a atorgar serveis comuns.
béns públics
Producte o servei l'accés del qual i gaudi no està regulat pel mecanisme dels preus.
bentinck
Nom d’una vela de capa triangular.
bentogènic
Els bentònics són tots aquells sediments marins constituïts per l’acumulació d’animals o de vegetals
bentònics foraminífers que realitzen el seu cicle vital en els sediments.
Segons la seva distribució vertical són considerats com epifaunes (epibentonics; si viuen sobre el
sediment) o infaunals (endobentónics; si viuen dintre el sediment).
bentònic
Relatiu o pertanyent al bentos.
bentònic
Que viu en el bentos o que es refereix a aquesta zona, descriu tant el medi ambient com els organismes
que viuen en o sobre el fons.
Sediment format per les restes d'aquests organismes.
bentonita
Argila formada en el fons del mar a partir de dipòsits de toves volcàniques de tipus vitri, que experimenten
un procés de transformació en el curs de la diagènesis.
Està formada principalment per montmorillonita.
bentopelàgic
Dit dels animals pelàgics que periòdicament es desplacen per les proximitats dels fons.
bentoplancton
Conjunt d'organismes planctònics de les aigües succintes.
bentopotàmico
Se’n dui dels organismes que poblen el fons dels cursos d'aigua, ja sigui semi enterrats o aferrats al
substrat.
bentos
En ecologia se’n diu bentos a la comunitat formada pels organismes que habiten el fons dels ecosistemes
aquàtics.
El bentos es distingeix del plàncton i del nècton, formats per organismes que habiten en la columna
d’aigua .
L’adjectiu que es fa derivar de bentos és bentònic.
Allí on la llum arriba a el fons, el que depèn de la profunditat i de la transparència del mitjà, la comunitat
inclou productors primaris fotosintetitzadores.
En el mitjà afòtic (sense llum) dels fons més profunds, tots els organismes són consumidors, depenent el
conjunt de les restes orgàniques i microorganismes que la gravetat arrossega des de nivells més
superficials.
benzina
Barreja d'hidrocarburs volàtils, procedents de la destil·lació del petroli, usada com a dissolvent.
Denominació impròpia de la gasolina.

era
Elevació del fons del mar a molt poca distància de la costa i amb un gruix molt prior d'aigua.
berdago
Cap gros, folrat de precinte i meollar, que en l’aparell de la contra de botavara fa l’ofici d’amant.
berdago
Cap que en algunes ocasions s’aferma al puny de sotavent de les veles que s’aquarteren.
berdago
Corda que surt per un ambó de l'orla i lliga el botaló perquè no es decanti.
berdago d'un pic de cangrea
Cadena o cable metàl·lic que s'aferma en el calcés d'un pal que s'enganxa directament o bé per una pota
de ganso, a un pic de cangrea reemplaçant així a la drissa.
berdiscon
Clàusula recomanada per BIMCO autoritzant al vaixell per a donar la “notice of readiness” i contar el temps
des del punt més proper al de descàrrega si és que aquest no es troba lliure a l'arribada, i sempre que el
capità pugui garantir que estava realment llest per a descarregar.
El temps que empri a arribar després al moll de descàrrega no es contés com planxa, i si resultés que a
l'arribar a aquest punt no està llest amb caràcter general, haurà d'oferir de nou la notícia, conforme a la
pòlissa, “Baltic Conference Waiting for Berth Clause” (Discharging),1974.
berg
Vent càlid i sec, i de vegades borrascós, que bufa especialment al hivern descendint de l’altiplà cap a la
costa a Sud-àfrica.
bergantí
Originalment, era un navili de baix bordo amb 10 a 12 rems i veles.
És un vaixell, generalment de dos mastelers, amb tot el seu aparell format per veles quadrades, és a dir,
veles disposades en els mastelers penjant de verges transversals respecte a l’eix longitudinal de la nau (el
qual va des de la proa fins a la popa), el bergantí apareix en la segona part del segle XVII i es va emprar
de forma generalitzada fins al segle XIX, es caracteritzava per la gran superfície vèlica que era capaç de
desplegar per al seu desplaçament, de fins a 600 tones, sent els bergantines vaixells extremadament
ràpids i àgils en la maniobra, i apropiats per a tràfic entre continents, els bergantins van ser emprats com
vaixells per a tràfic mercant, però també com corsaris, gràcies a la seva gran velocitat, que els permetia
escapar de navilis i fragates, i arribar a tota classe de tràfic mercant, d’aquesta forma les armades van
incorporar al seu torn el bergantí, que portava normalment fins a una dotzena de peces en coberta, per a
exploració i lluita contra la pirateria.
El seu nom es deriva dels «brigand» (muntanyesos) bretons que van lluitar contra els romans.
Després es van conèixer com bergantes als bandits.
L’arrel brikan significa lluitar i copejar, i d’ella es deriven la «briga» (tropa) cèltica i la brega i les brigades.
Amb la mateixa arrel es nomenen en anglès el «brig» i el «brick».
bergantí corbeta
Bergantí rodó molt gran que duu un pal petit a popa per a deixar anar la cangrea, la botavara seria difícil
de maniobrar sense aquest artifici, per massa llarg.
bergantí d’esnó
Bergantí que portava a popa del pal i des de coberta a la cofa una perxa, anomenada esnón, on
s’embargava la vela cangrea.
bergantí goleta
Sorgit a la fi del S. XVII, es caracteritzava per la seva alta arboradura i la seva gran superfície vèlica; el
bergantí era un vaixell ràpid i manejable, al que es dotava amb catorze a setze canons, sent utilitzat com
avís o corsari.
El bergantí aparellava veles quadrades en els seus dos mastelers, amb una cangrea en el pal major,
també duia veles d’estai, floc i civadera en el bauprès.

Com novetat presentava grans orificis en la part inferior de les veles perquè l'aigua desaparegués
ràpidament de la seva superfície.
Al costat del bergantí hem de situar a la goleta.
Les missions encomanades a la goleta eren les mateixes que les del bergantí.
La seva diferència bàsica era el tipus de arboradura i aparell.
Mentre el bergantí aparellava veles quadrades, la goleta les duia de tall.
Més endavant, els aparells d'aquests navilis es van combinar donant lloc a subclassificacions com el
bergantí goleta (que aparellava veles quadrades en el pal de messana, i veles de tall en els restants ), la
goleta de gàbia (amb veles de tall en tots els pals, excepte una vela quadrada en la gàbia de messana ),
goletes mixtes (amb veles de ganivet i quadrades en tots els seus mastelers)
bergantí goleta de 2 pals
Aparell que correspon al d’aquells velers de dos pals que tenen encreuat el trinquet i el major guarnit amb
veles de tall.
bergantí goleta de 3 pals
Nau de tres arbres, el de davant, que és de tres peces i encreuat, i el del mig i el de darrere, que són de
dues peces i com de pailebot.
bergantí goleta de gàbia
En realitat es tracta d'una variant de bergantí goleta de dos pals, ja que en el pal major duu, a més de
cangrea i escandalosa, veles de gàbia.
bergantí goleta de més de 2 pals
Aparell que es forma per la conjunció d’un trinquet de bergantí i de dos o més pals que hissen veles de
tallant, és a dir, de dos o més pals de goleta.
bergantí goleta de velatxo
Aparell d’un vaixell de tres arbres, trinquet encreuat, major mixt o híbrid, i mitjana de tall.
bergantí pollacra
Vaixell de dos pals trinquet i major, tots dos encreuats, el major aparellat sense creueta i el trinquet com el
d’un bergantí, és a dir, amb cofa i creueta.
bergantí rodó
Bergantí que duu dos pals en creu.
bergantí venecià
Vaixell del s. XV i començaments del s. XVI, muntava de 14 bancs de rems, amb una eslora d’uns 17
metres, 3 metres de màniga i 1 metre de puntal
bergantina
Embarcació de vela, típica del Mediterrani, desapareguda en el transcurs del segle passat.
Arborava, a més de bauprès, dos o tres pals tiples, o sigui, d'una sola peça, sense cofes ni creueres.
El seu velamen, mixt de xabec i bergantí, constava de flocs, veles quadres en el trinquet i veles llatines en
els altres pals.
bergantina
Artimó d’un bergantí.
bergantina amb trinqueta mística
bergantinada
Multitud de bergantins.
bergantinada
Càrrega que du un bergantí.
bergantins

erguiner
Conductor d’una barca de rem.
berlinga
Perxa o tronc enter d'arbre de 6 a 8 metres de llarg i uns 10 centímetres de diàmetre, quan menys fins la
meitat de la seva longitud.
S'empra en la construcció de pals i antenes pels bots, botalons, mastelerets tangons petits, etc.
berlinga
Cornamusa molt grossa que, en les embarcacions de vela, gairebé dóna la volta a l’orla.
berlinga
Perxa o tronc enter d'arbre de 6 a 8 metres de llarg i uns 10 centímetres de diàmetre, quan menys fins la
meitat de la seva longitud.
S'empra en la construcció de pals i antenes pels bots, botalons, mastelerets, tangons petits, etc.
berma
Terraplè al llarg d'un curs d'aigua, un canal o una platja. sobre una platja, pot formar-se pel dipòsit de
materials a causa de les ones, i assenyala el límit de les plenamars.
berma
Faixa de terra, de grava o de còdols, quasi horitzontal, de la platja o de la platja alta, formada per la
deposició de materials duts per l’acció de les onades.
berma
Zona gairebé plana al nivell de la plenamar màxima que es troba al cantó mar d’un dic.
bermudi
Classe d’aparell usat pels iots d’esbarjo, les característiques principals es la de tindre els pals rectes en
candela i veles de tall.
bermudiana
Aparell amb una vela major triangular envergada entre la botavara i el pal major.
berri
Ham molt gros i resistent, d’uns cinc pams de llargada, muntat al cap d’un pal, s’usa per a la pesca de les
tonyines.
berth
Expressió anglesa, amb la que el lloc on el vaixell és situa o és amarrat, en el port - charter.
berth
Expressió anglesa que significa = Atracar.
Lloc on el vaixell se situa o és amarrat, en el port - charter.
Noliejament d'un vaixell sobre l'expectativa de tancar una quantitat de càrrega mes o menys satisfactòria
en relació amb el viatge projectat, o el qual les circumstàncies aconsellin.
El vaixell és posat a la càrrega on de berth, és a dir, en un port convingut per a sortir al voltant d'una data
indicada, que per ventura calgui rectificar si no s'assoleix tancar una suficient quantitat de càrrega abans
del seu venciment.
El temps comença a contar quan el vaixell està realment atracat en el punt convingut designat pel
noliejador, a la responsabilitat del qual queda el pagament del fals nòlit si es produeix.
berth charter
Noliejament d'un vaixell sobre l'expectativa de tancar una quantitat de càrrega més o menys satisfactòria
en relació amb el viatge projectat, o el que les circumstàncies aconsellin.
El buc és posat a la càrrega “on the berth”, és a dir, en el port convingut i per sortir al voltant d'una data
indicada, que per ventura calgui rectificar si no s'aconsegueix tancar una suficient quantitat de càrrega
abans del seu venciment.
El temps comença a explicar quan el vaixell està realment atracat en el punt convingut designat pel
noliejador, a la responsabilitat del qual queda el pagament del fals noli si es produeix.

erth rates
Expressió anglesa, per els nòlits de les línies regulars.
berth terms
Termes i Condicions de Línia regular, que es convé aplicar sota una pòlissa de noliejament, particularment
quan es contracta “on the berth”.
Tals condicions vénen a ser el pagament d’estibadores i maquinistes per part dels armadors i el nòlit una
mica més reduït.
berth terms
Expressió anglesa, amb la que en els contractes de noliejament l'armador paga l'estiba, la desestiba i a
més l'embarcament i la descàrrega.
berth terms
Expressió anglesa, amb la qual s'expressa el mateix concepte que amb la més coneguda de “liner terms”.
Ambdues fan referència a les condicions de càrrega i descàrrega dels vaixells de càrrega, o mixts, de
càrrega i passatge que efectuen navegacions regulars, sotmeses a itineraris, que obliga a seguir el vaixell,
sinó també amb vista a les hores d'entrada i de sortida del vaixell en cadascun dels ports de la línia.
El nom deriva que la veu anglesa per a la castellana d'atracament o lloc d'atracament és “berth”, ja que
aquests vaixells, igual com són les seves escales, solen tenir lloc d'atracament fix.
D'acord amb tals condicions de les línies regulars, el navilier s'obliga a sufragar les despeses de càrrega i
de descàrrega i a lliurar o a rebre la mercaderia amb tanta rapidesa com pugui permetre'l la capacitat de
treball del vaixell.
bertrol
Nansa feta amb xarxa i muntura de ferro o vímet.
Sol ésser emprada per a la pesca en riu o estany on les aigües no tinguin fort embat.
Se’n deixa moltes hores calat i es va de tant en tant, a treure'n el peix que hi hagi pogut entrar.
bertrola
Aparell per a pescar, filat o xarxa en forma d’embut que té un cèrcol a la boca i un altre més avall per a
mantenir-lo tibant.
bes
Cada una de les peces o tires de lona que, convenientment cosides per les vores, formen les veles d’una
embarcació.
bes
Cadascuna de les talles que formen la vela.
bes d’encerat
És el bes encerat.
bes de brusca
És el que està tallat al biaix per formar un allunament o cua d’ànec.
bes de frisa
És el bes ordinari o baieta que s’emprava en frisar les portes.
bes de frisar
Vegi’s bes de frisa.
bes de gràtil
Qualsevol dels bessos que entren en el gràtil d’una vela.
bes de pujament
Qualsevol dels bessos que formen el pujament d’una vela.
bes quadrat

És el que té els seus caps tallats a escaire.
bes de tall
Cadascun dels bessos que formen el tall d’una vela.
besament
Fuita dels hidrocarburs o líquids d’un tanc, a causa de dos de les següents causes: omplert excessiu,
expansió tèrmica, canvi del assentament del vaixell o moviment del vaixell.
besar
Fer tocar les veles amb les vergues.
besar
En llenguatge mariner se’n diu "a besar" quan dos elements mòbils estan posats en contacte, i en
particular s'aplica als dos motors d'un aparell.
besar-ne dos objectes
Acció d’acostar un objecte a un altre fins que arribi a tocar-lo i fins i tot unir-se a ell.
besar-ne dos vaixells
Tocar suaument un vaixell amb un altra.
bescanvi
Fenomen que, per efecte de la turbulència, té lloc entre dues masses d’aire.
bescanviador iònic
Substància, insoluble en aigua, que conté fons làbils capaços d’ésser bescanviats per uns altres ions del
mateix signe presents en una solució aquosa amb que entra en contacte, sense que tingui lloc cap canvi
físic en la seva estructura.
bescordella
Antigament xarxes de combat i abordatge.
bescordella
Cap que junt amb altres iguals disposats en sentit longitudinal a l'alçada del coll del pal o masteler
subjectava el peu de les arraigades i els obencs, travessant d'una banda a l'altre per dessota de la cofa o
creueta.
Avui no s'utilitzen bescordelles a les eixàrcies majors, sinó que s'afermen a les armelles de les
abraçadores del coll del pal.
bescordella
Cap que junt amb altres iguals disposats en sentit longitudinal a l'alçada del coll del pal o masteler
subjectava el peu de les arraigades i els obencs, travessant d'una banda a l'altre per dessota de la cofa o
creueta.
Avui no s'utilitzen bescordelles a les eixàrcies majors, sinó que s'afermen a les armelles de les
abraçadores del coll del pal.
bescordella
Cap prim que s'amarra i tesa d'obenc a obenc i d'una banda a l'altre, per la mitjania d'aquests, per
subjectar-los i assegurar els pals, quan l'obencadura s'ha afluixat en un temporal.
bescordella
Corda que passant-la per les malles de les vores acostades de dues xarxes, de les vores de la boca d'un
art de pesca, serveix per a enllaçar les dues xarxes i cloure la boca de l'art.
bescordella
Corda que passant-la per les malles de les vores acostades de dues xarxes, de les vores de la boca d'un
art de pesca, serveix per a enllaçar les dues xarxes i cloure la boca de l'art.
bescordella

Corda que es fa servir en les feines de pesca per enllaçar xarxes o diversos ormeigs passant la corda
alternativament per les dues parts a lligar.
bescordella
Cadascun dels caps disposats transversalment per sota de la cofa i que van de l’arrelada d’un costat del
pal a la de l’altre amb la finalitat de mantenir ambdues parts ben tenses i amb això deixar més espai per a
bracejar de les verges.
bescordella d’una xarxa
Obertura, semblant a la butxaca d’un gec, que hi ha al sac d’una xarxa de bou, serveix. per a treure el peix
després de la pesca.
bescordelles de daus
Engraellats de fusta que en algunes naus substituïen les xarxes de combat i d'abordatge.
bescuit
Galeta de farina dura i seca, feta amb poc llevat, que es fa coure una segona vegada perquè s’endureixi i
es conservi millor.
bescuiter
Barril utilitzat a bord per a dur bescuits o galetes.
bescuiter
Persona que es dedica a fer bescuits.
bessonada
Les peces de fusta que es posen dins els buits dels lligaments de les naus perquè romanguin massissos.
Bessons
Bessons és la tercera constel·lació del zodíac, i es troba a uns trenta graus al nord-oest de Orió.
Estrelles principals son: alfa Castor, és la segona estrella més brillant de la constel·lació (magnitud visual
1,58).
Es dóna la circumstància que Castor és en realitat un sistema de sis estrelles (sistema estel·lar múltiple),
només discernibles amb potents telescopis.
Alfa Pólux, l’estrella més lluminosa de la constel·lació (magnitud 1,16), gegant de color taronja a 36 anys
llum de nosaltres.
Alfa Alhena, la tercera més brillant amb magnitud 1,93, una binària espectroscòpica formada per una
subgegant blanca acompanyada d’una nana groga.
bessos
Cadascun dels trossos de tela forta que cosits els uns amb els altres, constitueixen una vela.
besòs
A la Barceloneta, vent de tramuntana molt fluix, un bon xic fresc, que sol presentar-se quasi tots els matins
a Barcelona, i que els nostres pescadors anomenen així per venir del indret del riu Besòs.
bestreta
Lliura a compte, que es fa a una persona, de diners, generalment, per una venda que s'efectués amb
posterioritat, previ acord entre les parts.
bestreta
Petició d'avenç feta als armadors de la nau o a altre ocupador de la tripulació perquè de bestreta a un
marí, si ho demana, assenyalant certes estipulacions i pugui canviar-lo amb un palloler o comerciant qui, al
seu torn, ho presenta a la companyia naviliera per al seu pagament.
bestreta de la marea
Acceleració periòdica al temps que ocorren les plenamars i les baixamars a causa de canvis en les
posicions relatives de la Lluna i del Sol.
bestreta sobre el nòlit

Nòlit pagat a la bestreta, ja sigui en canvi de documents o en qualsevol altra eventualitat estipulada en el
contracte.
Encara que el nòlit és pagador solament quan les mercaderies són transportada fora de perill i estan llistes
per a ser lliurades, l'armador al convenir un nòlit avançat, ho fa a condició del contracte i és, per tant,
executable.
Quan es paga nòlit a la bestreta, se suposa reportat del pagament i no pot recuperar-se, perdi's o no la
nau, tret que la pèrdua es degui a una falta pròpia de l'armador.
Els contractes redactats de tal manera que indiquin que els avenços de pagament són a compte de
despeses, o per a proporcionar fons al capità, no cauen dintre de la interpretació de bestreta de nòlit.
besugada
Multitud de besucs.
besuguera
Nom amb que es coneixen les embarcacions que en el Cantàbric es dediquen a la pesca del besuc del
nord, també anomenat de Laredo, utilitzant per a aquesta fi especialment aparells d’ham com els
palangres.
L'ham utilitzat per a la pesca del besuc es coneix amb el nom d'ham besuguer.
beta
Embarcació petita de fons pla, de dues rodes, típica de les costes de la Provença i del Llenguadoc.
beta
Qualsevol cap d’un aparell que no té nom definit.
beta
Nom de tot cap emprat als aparells, mentre no es tracti d’una guindaressa o qualsevol altre que per la seva
mena tingui denominació pròpia.
beta
Cap que forma part d'un aparell, especialment la porció compresa entre els dos bossells.
beta
Beta són els caps que tenen menys de 5 polsades de mena; de 5 polzades des d’ara se’ls anomena
generalment guindaressa, que mai passen de 11 polzades.
beta
Grua que està dreta enmig d’una barca i serveix per tombar de costat les embarcacions dins la mar quan
les han d’adobar.
beta
En les constel·lacions, lletra que designa el segon estel per la seva lluentor.
beta
És un art de pesca d’emmallar i per a la recollida de peixos.
En realitat s'utilitzen unes poques peces cada vegada, si bé es tracta de peces de bastant longitud, que
poden arribar fins a 300 m.
Encara que avui estan en franc desús, se utilitzen en les costes gallegues i asturianes.
Amb elles es pesquen peixos de banc, com els verats.
S'utilitzen també per al cèrcol de peixos i àdhuc com art de platja.
beta blanca
Beta que no ha estat enquitranada.
Beta Centauri
Una de les "balises" que assenyalen la Creu del Sud.
És la segona estrella més brillant en la constel·lació del Centaure.
És un sistema triple, acompanyada per B Centauri i bastant més lluny, Pròxima Centauri.
beta de coco o d’espart

Espècie d’eixàrcia, fabricada amb la closca llenyosa del coco o les fibres de la branca d’espart.
beta petita
És la beta d’una mena petita.
beta teixida
Els caps conxats tenen facilitat per embolicar-se, agafar voltes o coques.
Per evitar això s'utilitzen caps elaborats mitjançant teixit o trenat.
Existeixen en l'actualitat dos grans grups, els caps denominats beta teixida i els caps de gran mena, de vuit
cordons trenats, utilitzats en l'amarri de vaixells.
Dels caps teixits amb filàstiques, hi ha diversos tipus.
Ell més senzill, és el teixit simple, consistent en un tub buit format per filàstiques, teixides entre si, la meitat cap
a la dreta i l'altra meitat cap a l'esquerra.
Una altra forma és teixir-les d'igual manera la meitat cap a la dreta i l'altra meitat cap a l'esquerra però al
voltant d'un grup de filàstiques que fan d'ànima.
Una tercera forma d'elaboració és mitjançant el doble teixit, que es realitza teixint primer les filàstiques interiors
de la manera anteriorment descrita i després les exteriors.
En tots els casos anteriors de trenat es procurés que les filàstiques en teixir-ne quedin poc atapeïdes, a fi de
que el cap resulti flexible i manejable.
Aquest cap s'utilitza sobretot en drisses i escotes.
Per a la fabricació de la beta teixida s'empra el cotó.
L’eixàrcia conxada té l'inconvenient, sobretot, tractant-se de caps de poca mena i gran longitud, de tenir
tendència a enrotllar-se en sentit del seu eix.
La tendència és un greu inconvenient per exemple, en les drisses de banderes, d'aquí el qual les
filàstiques, en comptes de conxar-les, es teixeixin, efectuant-se el teixit de les mateixes sense enquitranar.
A aquesta classe de cordam s’hi denomina beta teixida.
Betelgeuse
Betelgeuse, també anomenada Alfa Orió, és una gran estrella vermella en la constel·lació de Orió.
És la novena estrella més brillant en el cel, una supergegant vermella.
El color característic d’aquesta estrella prové de les baixes temperatures del seu exterior (uns 3.000 K) i
mostra que l’estrella ha esgotat ja la major part del combustible nuclear que li proporciona la seva energia
(fusió del hidrogen) pel que es troba al final de la seva vida.
Les seves variacions de lluminositat indiquen també que es troba allunyada de la seqüència principal.
Betelgeuse és una estrella supergegant, raó per la qual la seva lluentor és tan elevat a pesar de trobar-se
a una temperatura relativament baixa.
No obstant això, i a pesar de ser l’estrella Alfa de Orió, no és la més brillant en llum visible, sent Rigel,
coneguda com Alfa Orionis l’estrella més brillant de la constel·lació (en el vermell i en l’infraroig proper
Betelgeuse si que és la més brillant).
Betelgeuse va ser la primera estrella el diàmetre de la qual va poder ser mesurat amb exactitud utilitzant
tècniques interferomètriques sent aquest variable i oscil·lant entre els 290 milions de km i els 480.
En la seva grandària màxima l’estrella s’estendria fins a més enllà de l’òrbita de Mart.
La seva massa és 20 vegades la massa del Sol encara que la seva grandària és 40 milions de vegades
major.
Els astrofísics prediuen que Betelgeuse es convertirà en una supernova de tipus II explotant al final de la
seva vida.
Alguns d’ells afirmen basant-se en la variabilitat mostrada per l’estrella que tal explosió podria produir-se
en un termini de temps molt proper (en els pròxims milers d’anys).
Altres astrofísics són més conservadors pensant que podria continuar amb la seva activitat actual durant
un període de temps molt major.
betes
Vagi’s art de betes.
betis
Arbre alt i gruixut que es cria en filipines i la seva fusta es usada en la construcció naval per fer quilles i
peces que ha de ser molt dretes.
bette
Embarcació del litoral de Marsella, per esbarjo i pesca, hissa floc i una major llatina.

També l'hi donen el mateix nom a una barcassa destinada a la recollida d'escombraries dels ports.
betum
El betum és una barreja de líquids orgànics altament viscosa, negra, enganxós, completament soluble en
disulfur de carboni i composta principalment per hidrocarburs aromàtics policíclics.
El betum és la fracció residual (el fons) resultant de la destil·lació fraccionada del petroli.
És la fracció més pesada i la qual té el punt d’ebullició més elevat.
La majoria dels betums contenen sofre i diversos metalls pesats com níquel, plom, crom, mercuri i també
arsènic, seleni i altres elements tòxics.
En el passat, el betum es va usar per a impermeabilitzar vaixells, i fins i tot com un recobriment en
construcció.
betum
Mescla de pega o reïna, brea o quitrà, sèu o greix, i altres ingredients, emprada en la conservació dels
fons de les embarcacions de fusta sense folre de coure, en l'arboradura i altres perxes.
betum
Composició d'un betum que resulta de barrejar calç, oli i estopa.
Hi hagué un temps que s'emprà per protegir els fons de les embarcacions.
beuratge
Barreja de vi, cervesa, sidra, que beuen els mariners.
beure aigua
Entrar en el vaixell els cops de mar, ja sigui a causa de l'escora, ja dels balancejos, en l'últim cas se’n diu
que beu l'aigua de borda i borda.
beure vent la vela
Rebre’l una vela o ferir ell en ella per la seva cara de popa.
bezaan
Veu holandesa, emprada per a designar, la vela cangrea amb bec curt.
bezaanschuit
Embarcació holandesa empleada en el tràfic fluvial i de cabotatge, arbora un sol pal, amb vela cangrea i
sense botavara, hissant floc, i trinqueta.
BI 1
Distintiu corresponent al Districte Marítim d’Ondàrroa (Biscaia).
BI 2
Distintiu corresponent al Districte Marítim de Lakeitio (Biscaia).
BI 3
Distintiu corresponent al Districte Marítim de Bermeo (Guipúscoa).
BI 4
Distintiu corresponent al Districte Marítim de Bilbao (Guipúscoa).
biaix
Direcció obliqua en què està, es mou, és tallada, alguna cosa.
biaix de cartabó
Forma de l’extrem d’un llistó o d’una post consistent en un pla que forma un díedre de 45 graus amb els
costats llargs d’aquesta peça.
bibliografia cartogràfica
Relació sistemàtica de mapes d'una regió, un tema o un autor, descrits de manera que siguin fàcilment
identificables.

ibotella
Bloc de dues botelles d’aire comprimit que l’escafandrista es col·loca a l’esquena amb l’ajuda dels
guarniments.
bicol
Cap que va ferm a les empunyadures de les veles quadres per a maniobrar-les.
bicol
Sinònim carregador.
bicol
Sinònim bicolí.
bicon de senyals
Instrument utilitzat pel la senyalització de vaixells pesquers durant el dia.
bicònic
Semblant per la forma a dos cons units per les bases.
bidó
Un bidó, és un recipient hermètic utilitzat per a contenir, transportar i emmagatzemar líquids.
Pot tractar-se tant d’un un tipus d’envàs habitualment cilíndric, amb fons pla o blegat, fabricat de metall,
cartró, plàstic o contraxapat per a transportar grans quantitats de líquids; com així també a un envàs de
plàstic de major capacitat que l’ampolla comuna.
Als bidons fabricats en fusta se’ls denomina barrils.
biela
En una màquina, barra que, amb la manovella, serveix per transformar un moviment de vaivé en un altre
rotatori o viceversa.
bieles en els motors marins
La biela és la part del motor que, unida al boló o a la creuera, cedeix energia al cigonyal en forma de
moviment alternatiu del pistó, perquè aquest ho transformi en moviment rotatiu.
Per ser l'encarregada d'enllaçar aquests dos elements la biela és una de les parts que més sofreix en un
motor de combustió interna.
En ser una part mòbil del motor, la biela, ha de ser capaç de trobar un equilibri entre robustesa i
lleugeresa.
La biela està unida en el seu cap al colze del cigonyal i en el seu peu està unida al boló o al passador de
pistó.
Està formada per dos orificis, el del cap en què està situat el coixinet de biela per evitar desgast pel
moviment transmès al cigonyal i el del peu de biela.
El cap de biela està formada per dues parts, el barretet que és el semicercle inferior, és la part
desmuntable de la biela i està unida a ella per perns.
El coixinet de la biela, en la majoria de motors marins, és del tipus hidrodinàmic.
L'oli, accedeix al coixinet a través de passatges traçats en la biela, que pot arribar a lubricar el coixinet del
boló.
Els perns del barretet, a causa dels esforços que han de suportar, estan fabricats d'aliatges d'acer d'alta
resistència.
En els motors en V les bieles poden estar disposades, també en V, formant un mateix conjunt o poden
estar separades.
béns naufragats
Són aquells béns que se salven com a conseqüència d'un naufragi o aquells que llancés el mar a
conseqüència del mateix.
Aquests béns no són objecte d'apropiació per part de qualsevol persona; per contra, el qual els troba haurà
de lliurar-los a duana o a l'autoritat que correspongui.
bifurcació
Divisió en dues branques.

ifurcació a babord
Boies utilitzades per a assenyalar el canal preferent en una bifurcació a babord.
bifurcació a estribord
Boies utilitzades per a assenyalar el canal preferent en una bifurcació a estribord.
biga mòbil de desapilament
Biga situada arran de terra que, desplaçant-se, soscava els dipòsits, les piles o els munts de productes
solts sense envasar i els lateralment sobre un transportador continu d’evacuació.
big-bag
Sac prismàtic de quatre costats i grans proporcions amb una ansa en cadascun dels angles superiors per
a poder hissar-lo.
Big-Bang
Gegantesca explosió que se suposa que donà origen l'Univers en expansió actual a partir d'un estat de
densitat i temperatura extremadament altes.
Es calcula que el Big Bang va tenir lloc fa uns 15.000 milions d'anys.
big-boy
Anglicisme emprat en les curses de competició de creuers per designar una vela de proa, que és llarga
navegant en rumbs oberts amb vents de força 1 ó 2 per amunt.
biga
Cadascuna de les fustes pel suport dels tendals es col·loquen a les forquilles dels candelers dels tendals.
Segons estiguin situades en el sentit de proa/popa o babord/estribord, es denominen longitudinals o
transversals.
biga
Peça de fusta de grans dimensions, obrada a cantell viu.
Es diferencia de la mare per la qualitat de la fusta, que és caoba, cedre, etc.
biga
Segons alguns la mare o peça de pi de certes dimensions i obrada a cantell viu.
bigorrella
En las embarcacions que anaven a vela, calia col·locar un pes a les cordes per afonar l’art.
bigorrella
Costura utilitzada per unir dos bessos de lona, llaneta o qualsevol altre gènere, vora amb vora, passant les
puntades per sobre en lloc de carregar una vora damunt l’altre, com és costum de fer-ho ordinàriament.
bigorrella
Costura rodona que es fa per unir dos bessos de lona per la vora d’una vela.
bigota
En una embarcació, es diu bigota a una espècie de bossell pla i rodó amb tres forats per on passen els
acolladors per tesar l’eixàrcia ferma d'un vaixell.
A aquest fi, uns es fan fermes en les taules de guarnició i cofes per mitjà dels seus cèrcols i cadenes o
planxetes de ferro i uns altres en els extrems dels obencs amb la gassa que d'aquests mateixos se'ls
enforma.
Generalment és de fusta i de forma aproximadament plana i circular.
Consta de tres o quatre forats.
El sistema de tibat amb bigotes consta de dos bigotes unides per un tros de corda (anomenat acollador)
que passa per tots els forats, alternant les dues bigotes.
Els caps de la corda es lliguen a un costat i a l'altre del sistema (cadenots i cable a tibar).
Deslligant un dels caps i caçant o deixant anar és possible ajustar la tensió del cable objecto de la
maniobra (obenc, burda, ... etc).
bigota

Corda que lliga l'antena a proa [costes de Llevant i de Ponent].
bigota cega
Peça de fusta de forma cilíndrica i que es diferencia fonamentalment de la bigota per dur un sol forat, més
gran de l’usual, i en un de que els seves bordes te diverses escotes en forma de mitja canya.
bigota de racament
Aquesta bigota es feia servir pel racament de la verga d’artimó pels vaixells del segle XVIII.
bigota ferrada
Bigota que té una abraçadora de ferro.
bigotera
Compàs especialment dissenyat per a traçar circumferències de petit diàmetre.
bigotera
Amb dos braços units amb un fleix circular i un cargol passant per fixar-los en una posició i el compàs de
vares, format per un llistó quadrat de fusta sobre el qual es llisquen i fixen dos tacs perpendiculars proveïts
de sengles puntes d'acer per marcar.
bigoti
Nuvolada llarguera que se situa davant el sol a la posta o a la sortida, i assenyala pluja.
bigotis
Caprici del pintat d'una embarcació.
És una franja de color blanc, que comença a proa i es va aprimant, fins a esdevenir del gruix d'una línia en
arribar, generalment, a un terç de l'embarcació, lloc on termina.
És un detall molt vistós, i ressalta bellament entre dos tons foscos.
bigotis
Se’n diu de les ones formades a un costat i a l'altre de la roda d'un vaixell, per efecte de l'avanç del mateix
en l'aigua.
Els bigotis solen ésser coberts d'escuma, i són tant majors com més elevada és la velocitat del vaixell.
En l'actualitat, no obstant això, i amb la instal·lació de les proes de bulb, s'ha aconseguit evitar la formació
de tals ones, el que repercuteix, alhora, reduint sensiblement la resistència a la marxa, o, el que és el
mateix, en un augment de la velocitat.
bigotxa
Vegi’s bigota.
bilallo
Embarcació de passatge d’uns vint metres d’eslora, té dos pals, vela antenes i càmeres a popa del pal
major.
bilander
Un bilander, era un petit vaixell comercial holandes d’uns vint metres d’eslora amb dos pals, utilitzat pel
tràfec del canals i en ocasions podia veure en la mar del Nord, encara que amb més freqüència, en la
Mediterrània, portava veles trapezoïdals, desplaçava menys de 100 tones.
El bilander va ser de poca durada sent reemplaçats per altres i alguns exemplars encara existeixen avui
dia.
bilateral
Se’n diu del contracte en què les dues parts compareixents s'obliguen de forma recíproca.
bilateral
Se’n diu del sistema de telecomunicació que permet transmetre la informació de manera simultània en tots
dos sentits.
bilateralisme

El terme s'utilitza per a explicar aquells acord comercials que es realitzen entre països que busquen la més
estricta compensació en el intercanvi.
En aquest esquema es regula el intercanvi entre dos Estats a partir de l'equivalència dels valors de les
importacions i les exportacions.
bilge
Veu anglesa empleada a designar el bombament del casc del buc per a augmentar la seva estabilitat.
bill of exchange
En terminologia anglesa = Lletra de canvi.
bill of health
Expressió anglesa que significa = Certificat de Sanitat.
bill of lading
Expressió anglesa que significa = Coneixement d'Embarcament.
bill stamp
En terminologia anglesa = Timbre propi dels efectes del comerç.
billidera
Xipolleig, moviment de les aigües, per efecte de corrents oposats.
bilió
Un milió de milions.
BIMCO
Abreviatura oficial de “The Baltic and International Maritime Conference”, organització d'armadors, agents
marítims, consignataris i associacions d'armadors, amb seu a Dinamarca, Kristianiagade 19. 2100
Copenhaguen Denmark.
binari
Sistema estel·lar compost per dues estrelles que es troben lligades per la seva atracció gravitatòria.
binari
Es diu del sistema numèric que usa el 2 com a base per a la representació numèrica.
Els nombres binaris estan composts per BITS.
Generalment es diu binari a qualsevol element que tingui només dos estats excloents.
bingarda
Ganiveta amb fulla d’acer i dos mànecs, un a cada costat de la fulla, emprada pels fusters per a rebaixar
superfícies, especialment les còncaves.
binocle
Instrument òptic d'observació compost per dues ulleres paral·lels, la distància dels quals es pot modificar
per adaptar-la a l'observador.
binocle
Instrument òptic consistent en dos telescopis units de manera tal que permeti la visió simultània per tots
dos ulls.
També prismàtics.
binoculars
Són pràcticament en característiques (i potència) a dos telescopis retractores, ja que utilitzen lents que ens
lliuren una imatge refractada.
bioastronomia
Disciplina científica que estudia les possibilitats que existeixi vida extraterrestre.
bioastronomia

L'any 1982 es va crear una Comissió, dins de l'àmbit de la Unió Astronòmica Internacional, encarregada de
buscar vida en altres llocs de l'Univers.
Aquesta disciplina es basa en el fet que la vida és una conseqüència de les lleis de la física, les quals
actuen d'una forma determinada en l'ambient adequat.
Així, els mateixos processos físics que es van donar a la Terra podrien donar-se també en altres planetes
que disposin de certes característica, a saber, de mecanismes capaços d'aprofitar l'aigua de l'atmosfera, o
que alberguin la possibilitat de generar sistemes biològics.
Els objectius d'aquesta comissió científica són la cerca de planetes en altres sistemes solars així com la
seva evolució, la cerca i estudi de molècules interestel·lars rellevants per als sistemes biològics, la cerca
de senyals electromagnètics de caràcter extraterrestre, i la cerca espectroscòpica de formes de vida
primitiva en altres planetes.
biocatalitzador
Substància present en molt petita quantitat en els organismes vius i que produeix un augment de velocitat
de les reaccions químiques que tenen lloc en ells.
En funció del seu origen, els biocatalitzadors poden classificar-se en: vitamines (d'origen exogen),
hormones (fabricades per les glàndules endocrines), enzims (presents en les cèl·lules vives) i
oligoelements (substàncies minerals que es troben amb freqüència en els processos biocatalítitics.)
biocenologia
Part de la biologia que estudia les comunitats biòtiques naturals.
biocicle
Nom que rep cadascuna de les tres grans parts que es divideix la biosfera: la part corresponent a les terres
emergides, les aigües lacustres i les aigües marines.
Aquests biocicles presenten particularitats tan característiques, que els éssers que viuen en cadascun
d'ells són gairebé absolutament propis del mateix, doncs cada bicicle exigeix un elevat grau d'adaptació.
No obstant això, existeix certa transició tant en la vida d'alguns éssers, que passen part de la seva
existència en un biocicle i la resta en un altre, com en l'evolució històrica dels éssers vius.
Així, per exemple, és notable el cas de les anguiles i salmons, que viuen una part de la seva vida en el mar
i altra en les aigües dolces.
Això implica, no obstant això, canvis importants en el seu funcionalisme orgànic.
bioclina
Cadascun dels diversos climes, que es distingeixen en funció de les condicions que brinden per al
desenvolupament de la vida.
La Terra s'ha dividit a diverses zones bioclimàtiques atenent a les formes vegetals que poden poblar-les.
Es distingeixen el clima dels faneròfits (zones equatorials), el clima dels teròfits (zones desèrtiques), el
clima dels hemicriptòfits (zones temperades) i el clima dels camèfits (zones fredes).
Cadascuna d'aquestes zones té també un tipus de fauna característic.
bioclimàtica
Es refereix a les relacions entre el clima i la vida.
bioclimatologia
Estudi del clima en relació amb la vida orgànica incloent éssers humans, animals i plantes.
Es refereix especialment a les qüestions de l'hàbitat humà: allotjament, vestit i altres necessitats de
salubritat dependents de les condicions climàtiques.
bioclimatologia humana
Branca de la bioclimatologia que tracta dels efectes del clima sobre l'home principalment el balanç calòric
del cos en funció de la temperatura, la humitat i el vent, els efectes de les radiacions ultraviolades sobre la
salut, l'efecte dels contaminants atmosfèrics i els canvis climàtics sobre la salut.
biocora
Se’n diu així a una regió natural que presenta tal homogeneïtat que fa que cert uniformisme en els
caràcters dels éssers allí existents sigui la nota característica.
Així, per exemple, en el mitjà marí el bentos i l'àrea pelàgica constitueixen dues biocores perfectament
definides.

iodegradable
Susceptible de descompondre's a través de processos biològics, generalment intervinguts per
microorganismes (bacteris, fongs, protozous, etc).
Aquesta propietat, que caracteritza a la major part dels compostos biològics, permet la seva transformació
en substàncies mes senzilles que no necessàriament són menys contaminants o tòxiques que la
substància original.
biodegradació
Procés mitjançant el qual una substància orgànica (substrat) és transformada a formes més oxidades pels
microorganismes que són capaços de créixer quan ho utilitzen com aliment i font d'energia; entre aquells
es troben bacteris, fongs i llevats.
Els productes finals de la biodegradació completa d'un substrat són el CO2 i l'H2O.
Es coneixen de l'ordre de 100 espècies de microorganismes que poden utilitzar el cru de petroli com font
d'energia.
La biodegradació dels crus de petroli sol ser molt lent existint gran diversitat entre els diferents
hidrocarburs del vessament respecte a l'acció dels microorganismes.
Es defineixen diversos tipus de biodegradació: una primera biodegradació és aquella que transcorre en la
mínima extensió necessària per a canviar la identitat d'un compost; és a dir per a modificar alguna de les
seves propietats (solubilitat, tensió superficial, etc).
Una segona I biodegradació és aquella en la qual la transformació dels productes orgànics transcorre fins
a la desaparició de les seves propietats no desitjables (toxicitat, formació d'escumes, etc).
En aquesta escala es defineix igualment una última biodegradació, com aquella que transcorre fins que el
compost o compostos orgànics presents, que els microorganismes utilitzen com substrat, són transformats,
en presència de nutrients (nitrats, fosfats, etc), en espècies químiques inorgàniques, en material cel·lular o
biomassa i energia.
Des d'altre punt de vista, s'utilitzen altres termes.
Així, biodegradació acceptable per al medi ambient, es denomina aquella degradació biològica en la qual
solament s'originen productes que són acceptables per al medi ambient.
biodegradació ràpida
És la qual té lloc quan el compost comença a degradar-se immediatament després de posar-lo en contacte
amb els microorganismes presents en un mitjà contaminat.
biodegradació intrínseca
És la qual es presenta quan el compost no comença a degradar-se fins que els microorganismes s'han
aclimatat al mateix, el que pot variar de dies a setmanes.
biosfera
Capa de l'esfera terrestre que comprèn la part inferior de l'atmosfera, els mars i les capes superiors del sòl,
on els organismes vivents poden existir en condicions naturals.
biofísica
Part de la biologia que estudia els fenòmens vitals aplicant els principis i els mètodes de la física.
biògena
Rep aquest nom el que és produït per algun mecanisme vital.
biogeografia
Rep aquest nom la part de la biologia que estudia la distribució dels éssers vius sobre la terra, així com les
possibles causes d'aquesta distribució.
Aquesta ciència té en compte una sèrie de circumstàncies i factors que expliquen la capacitat evolutiva
dels diferents organismes que ha pogut donar lloc a la diferenciació entre les espècies que viuen en àrees
diferents, i la possibilitat de dispersió dels organismes, aspecte bàsic per a la colonització de diverses
zones.
Per altra banda, des del punt de vista purament terrestre cal considerar les variacions que la distribució de
terres i mars ha experimentat al llarg de les distintes eres geològiques.
En aquest sentit és interessant l'existència del mar Tetis, que pràcticament cenyia la superfície de la Terra
en la seva zona central, per la seva influència en l'actual distribució de moltes espècies del mitjà marí.
Finalment, les característiques ecològiques influeixen també en l'estructura de la biogeografia actual.

En el que concerneix al mitjà marí, aquest presenta algunes característiques particularment importants en
la distribució de les espècies: en primer lloc, la major homogeneïtat del mitjà facilita la dispersió de les
diferents espècies, el que fa que el nombre de les espècies cosmopolites en els diversos estrats marins
sigui considerable.
De vegades existeixen petites diferències de tipus específic o subespecific, com succeeix en el cas del
lluç, de amplíssima distribució en les costes dels diferents mars.
Certament en els diversos punts no existeixen les mateixes espècies, però és considerable el grau de
semblança, des del punt de vista tant morfològic com funcional.
En el mateix sentit, cal citar el gran nombre d'espècies planctòniques que es troben pràcticament en tots
els mars.
En la fauna abissal és notable per la gran dispersió de gran pari de les espècies conegudes, les quals és
troben per la gran majoria dels fons marins.
Un altre aspecte que caracteritza la distribució d'éssers vius en el mitjà marí és el fet que els canvis
esdevinguts en ell al llarg de la història del planeta han estat menys importants que a les terres
emergides.
Això ha tingut com a conseqüència que el grau d'evolució en aquest mitjà hagi estat relativament petits.
Els factors que afavoreixen la dispersió dels diferents éssers en el mitjà marí són especialment notables en
el cas dels de vida pelàgica, i entre ells els més importants són sens dubte els constituents del plàncton
vegetal i animal.
No cal descartar, no obstant això, animals més evolucionats, com per exemple els peixos emigrants.
En el pol oposat es troben els animals fixos al substrat o bé els dotats d'escassa mobilitat.
En aquest cas són les formes larvàries les encarregades de coadjuvar a la progressiva dispersió de
l'espècie.
En aquest sentit és interessant assenyalar que la majoria dels animals bentònics presenten les seves
larves durant un temps més o menys llarg de vida pelàgica.
Aquest fet té gran importància, perquè per a aquestes diminutes formes larvàries l'alimentació a través del
plàncton, tan idoni i tan abundant en la superfície dels mars, és summament útil, si bé aquest període
pelàgic és el qual possibilita granment la dispersió de les espècies que, una vegada fixes al substrat,
difícilment poden envair àrees molt allunyades.
En aquestes circumstàncies l'existència de corrents marins contribueixen a la dispersió d'aquests éssers.
Els components de la fauna i la flora de les àrees tropicals i intertropicals presenten en conjunt certa
uniformitat, potser com a conseqüència de condicions ecològiques semblants.
En la zona de l'Indus - Pacífic existeix cert grau d'uniformitat, i així mateix s'observa que molts dels actuals
pobladors estan emparentats amb els pobladors del Mediterrani i Atlàntic del període terciari.
Aquest fet probablement troba explicació en l'existència del mar Tetes, que va servir de focus distribuïdor
d'espècies cap a la mar Índic Pacífic.
Majors diferencies s'observen entre els vessants est i oest del mateix oceà Pacífic, considerat des del punt
de vista biòtic com una zona de gran antiguitat.
Per altra banda, les dues costes americanes de l'Atlàntic i del Pacífic són bastant semblants, degut sens
dubte que el canal de Panamà ha representat un veritable pas entre l'una i l'altra costa.
Encara que en molts casos aquestes semblances no es donen precisament a nivell d'espècies, són
perceptibles almenys a nivell de gèneres, en el que segurament influeix més el condicionament ecològic, al
crear diferencies de menor valor sistemàtic.
La fauna africana és pobra procedeix en gran part de la fauna antigament situada en el Tetes, que, com en
el cas del Índic Pacífic, actua com centre dispersor de les espècies.
Finalment, en una visió globalitzada cap assenyalar les característiques de les zones àrtica i antàrtica.
La primera sembla més antiga en la part corresponent al Pacífic, de la qual moltes espècies semblen haver
emigrat a l’Atlàntic nord.
Per contra, les aigües de l'oceà Antàrtic i altres mars australs es caracteritzen per l'antiguitat de la majoria
dels components vius allí existents.
D'acord amb Ekman, i recollit per Margalef, les àrees litorals poden dividir-se des del punt de vista
biogeogràfic com segueix: biogeografia en l’àrea tropical, biogeografia en l’àrea mediterrània atlàntica,
biogeografia en l’àrea boreal pacífica, biogeografia en l’àrea àrtica, biogeografia en l’àrea temprada
austral, biogeografia en l’àrea antiboreal i àrtica.
biogeografia en l’àrea antiboreal i antàrtica
En la regió sud-americana o magallànica se citen els equinoderms, en la regió de les illes Kerguelen els
peixos del gènere Chaenichthys, i en la regió antàrtica pròpiament aquesta, una varietat, de fauna
específica i gran quantitat de eufausiàceos.

iogeografia en l’àrea àrtica
En les aigües fredes d'aquesta zona es troben glacials i diferents peixos.
biogeografia en l’àrea boreal atlàntica
En aquesta regió són característiques moltes espècies de gàdids.
En la regió atlàntica europea més càlida existeixen moltes espècies, i en la costa americana, el “Zoarces
americanus”, que és una de les més característiques.
biogeografia en l’àrea boreal pacífica
En la part americana és interessant assenyalar la major de totes les estrelles de mar.
En la part asiàtica destaquen diverses espècies pertanyents a grups variats.
biogeografia en l’àrea mediterrani atlàntica
Es caracteritza per condicions que en part conserven antics vestigis.
Entre les espècies de gran grandària.
És d'assenyalar que en les mateixes aigües mediterrànies existeixen alguns exemplars propis d'aigües
més nòrdiques amb temperatures mitges més fredes, que es mantenen en aigües allunyades de la
superfície, que a excepció de l'alt Adriàtic, es troba únicament a partir dels 200 m aproximadament.
Algunes espècies semblen ésser més emparentades amb altres pròpies d'aigües més càlides; com les de
l’Atlàntic Africà intertropical, però que no deixa d'ésser més o menys present en el Mediterrània.
Cap citar com enclavament d'especial importància la mar Adriàtic, en el qual es conserven una sèrie
d'espècies que no es troben en la resta de l'àrea mediterrània.
biogeografia en l’àrea temperada austral
En ella s'inclouen les aigües que banyen la part sud d'Àfrica, la zona sud d'Austràlia, Tasmània i Nova
Zelanda.
Una zona important dintre d'aquesta regió és la xilè peruana.
biogeografia en l’àrea tropical
La biogeografia en l’àrea tropical, tipificada, amb peixos de diverses espècies, com els pertanyents als
esculls coral·lins i els tetraodontiformes.
En la regió corresponent al Índic Pacífic occidental és característic mol·luscos de grans dimensions.
En les costes d'Amèrica intertropical són característics alguns lamel·libranquis, així com també peixos del
grup dels túnids.
Finalment, les costes d'Àfrica intertropical també tenen espècies característiques, entre les quals cap
esmentar alguns espàrids.
biogeogràfic
Pertanyent o relatiu a la biogeografia.
biogeogràfic
Se’n diu dels factors que influeixen en la disseminació d'una espècie i la seva distribució geogràfica.
biogeogràfic
Se’n diu dels del territori caracteritzat per la presència de certes unitats taxonòmiques que es troben
únicament en ell o que aconsegueixen allí el seu màxim desenvolupament.
biogeoquímica
La biogeoquímica estudia la interacció entre els compostos geoquímiques i els organismes vius.
La biogeoquímica és necessària per comprendre el funcionament dels éssers vius, des del nivell
d'organització cel·lular fins a l'ecosistema que conformen.
A més, aquesta ciència ens permet comprendre el perquè de molts dels problemes ambientals actuals
(canvi climàtic, destrucció de la capa d'ozó, contaminació), i de processos essencials per a la nostra
societat (producció de cultius, reciclatge de residus, depuració).
El desenvolupament de la biogeoquímica s'adapta molt bé a aquelles regions que presenten una vegetació
molt densa i on la cartografia geològica és difícil de ser duta a terme per absència d'afloraments.
bioherm

Formació sedimentària organògena, comunament calcària i freturosa d'estratificació interna, originada per
l'acció constructiva d'organismes bentònics (madreporaris, algues, briozous i crinoïdeus) en zones marines
càlides, poc profundes i properes a la costa.
biologia
Ciència dedicada a l'estudi dels éssers vius.
biologia
La biologia estudia la totalitat dels aspectes concernents a la vida al nostre planeta.
Antigament contemplava per separat els diferents aspectes d'aquest fenomen, però, contemporàniament,
es tendeix a investigar
les seves característiques comunes, amb el que la biologia ha passat a ser una ciència interdisciplinària,
que contribueix també al desenvolupament d'altres branques.
Els organismes s'estudien avui segons els seus diferents nivells d'organització (molecular, cel·lular,
poblacional, etc.).
Tres de les principals branques de la biologia són la zoologia, la botànica i la bioquímica, cadascuna d'elles
amb altres seccions que s'entrecreuen (sistemàtica, ecologia, etologia, biofísica, etc.).
Al costat dels aspectes teòrics, existeixen també multitud d'aplicacions pràctiques per als coneixements
biològics (biologia pesquera, bacteriologia, parasitologia. etc.); en aquest aspecte ha adquirit una gran
importància l'enginyeria genètica.
biologia marina
Estudi de la vida, evolució i ecologia dels organismes vegetals i animals existents en el mar i en aigües
salobres.
La biologia marina és l’estudi científic de plantes, animals i altres organismes que viuen en l’oceà.
Atès que en biologia molts fils, famílies i gèneres posseeixen espècies que viuen en el mar i altres que
viuen en terra, la biologia marina classifica espècies basant-se en l’ambient a més d’en la taxonomia.
Existeixen moltes raons pràctiques per a estudiar Biologia Marina.
La vida marina representa amplis recursos, que proveeix menjar, medicina i matèries primeres, a més
d’ajudar a mantenir la recreació i el turisme al voltant del món.
En un nivell fonamental, la vida marina ajuda a determinar la pròpia naturalesa del nostre planeta.
Els organismes marins produeixen gran part de l’oxigen que respirem i probablement ajudin a regular el
clima del planeta.
Les costes han estat formades en part i protegides per la vida marina, inclusivament, alguns organismes
han ajudat a crear noves terres.
Quan vas a la platja generalment no et fixes en tota la vida que hi ha al voltant, solament és qüestió de
caminar un poc dintre i veuràs garotes de mar amb solament remoure una pedra, crancs, estrelles de mar
de tot tipus i colors, algues marines, serps de mar (no és molt comuna podries trobar alguna), gavines,
pelicans, peixos de tot tipus i grandària, taurons (sí, moltes vegades s’acosten a la riba de la platja), dofins,
etc.
biologia pesquera
Biologia pesquera és la disciplina de les ciències pesqueres que estudia les pesqueres des del punt de
vista de la biologia de les espècies capturades.
El seu objectiu principal és proporcionar als pescadors i al públic en general una informació rigorosa sobre
la quantitat màxima de cada espècie que pot ser capturada en una pesquera sense posar en perill la seva
sostenibilitat.
No obstant això, els biòlegs pesquers també es preocupen per altres aspectes que no tenen una utilitat tan
immediata, com per exemple, les relacions tròfiques entre les diferents espècies, els efectes de la pesca
en la biodiversitat, etc.
Per a aquesta fi, els biòlegs pesquers s'ajuden de diverses disciplines, com l'ecologia, la fisiologia, la
biologia marina, la sistemàtica i unes altres.
biològic
Pertanyent o relatiu a la biologia.
biològic
Se’n diu de les substàncies naturals que no han estat tractades químicament.
biòleg

Persona que es dedica a l'estudi de la biologia.
bioluminescència
És la emissió de llum per part certs d'organismes vius.
És deguda a fenòmens de oxidoreducció o de síntesis d'enzims; en moltes espècies és produïda
essencialment per dos mecanismes: un fisiològic (sistema de luciferina luciferasa, de les quals la primera
es torna lluminosa en contacte amb la segona, que l’oxida, alliberant quants d’energia lluminosa) i altre
bacterià.
Els organismes marins luminescents poden presentar substàncies lluminoses espargides per tot el cos o
bé localitzades en les proximitats de la boca per a atreure a la presa.
Altres funcions d'aquests òrgans lluminosos (anomenats també òrgans fotògens o fotòfors) poden ser la
visió i el reconeixement de l'altre sexe o d'animals de la mateixa espècie.
Els corpuscles que emeten llum són sovint bacteris fotògenes associades a l'animal en simbiosi fisiològica.
Probablement la luminescència es troba desenvolupada en el mar més o menys a totes les profunditats,
però sobretot en les abissals, en les quals gairebé totes les espècies estan proveïdes d'òrgans lluminosos.
La luminescència disminueix potser en la zona de penombra.
En la superfície són luminescents alguns protozous (Noctiluca), celenterats (meduses), ctenòfors,
copèpodes, tunicats i anèl·lids.
Són particularment luminescents alguns peixos, crustacis i cefalòpodes.
bioma
Denominació donada al conjunt d'associacions partícules que es troben més o menys interrelacionades en
un ambient de condicions semblants, especialment climàtiques.
El concepte bioma comprèn no només la situació en un moment donat, sinó també la successió i canvis
que poden produir-se en el conjunt d'aquesta agrupació d'associacions fins a arribar a una situació òptima.
Aquest terme va ser introduït per Clemens (1916) i pot considerar-ne sinònim de clímax.
A l'aplicar al mar el concepte de bioma existeix actualment cert confusionisme en la delimitació i en el
nombre de possibles biomes catalogables en el mitjà marí.
biomassa
El pes total sec dels organismes vius d'una mateixa espècie en un moment determinat.
Es distingeixen la biomassa vegetal, la biomassa animal i la biomassa morta referint-se a plantes i animals
morts.
biometeorologia
Ciència que s'ocupa de les relacions entre els fenòmens meteorològics i els processos que es
desenvolupen en els éssers vius.
Té especial aplicació en agricultura, ja que permet determinar les dates més adequades per a la realització
de determinades tasques agrícoles.
biometeorologia humana
Part de la biometeorologia relacionada amb els éssers humans.
biosfera
Capa de la terra on existeix la vida.
Zona de transició entre la terra i l'atmosfera dintre de la qual es troben gairebé totes les formes de vida
terrestre.
Es considera com la porció externa de la geosfera i la porció interna o inferior de l'atmosfera
D'acord amb alguns científics, el limiti inferior de la biosfera es troba en la línia dels 100º C i el limiti
superior en els 50 km d'altura
biostroma
Construcció escullosa estratificada, més extensa que alta, formada per l’acumulació i la cementació de
restes orgàniques com coralls, algues, mol·luscs, etc.
biòxid de carboni
Encara que aquest gas està present en petita quantitat en l'atmosfera, és de gran interès meteorològic per
la seva eficiència a absorbir l'energia emesa per la Terra i el seu efecte en l'escalfament de l'atmosfera.

Si bé la concentració de biòxid de carboni, CO2, en l'atmosfera és aproximadament constant, en les últimes
dècades s'ha estat incrementant per efecte de la crema de combustibles fòssils com a petroli i carbó, usats
per a energia, per la qual cosa es considera també com un gas variable.
biplaça
Se’n diu d’una embarcació de dues places.
bipolar
Que té dos pols.
bipolar
Se’n diu dels mecanismes elèctrics que tenen dos pols oposats amb diferent funció.
bipolar
Dit de les coordenades d’un punt d’un pla definides en donar les seves distàncies a dos punts fixos
anomenats pols.
bipolaritat
Característica dels animals i les plantes, terrestres o marins, que viuen a les zones fredes i temperades de
tots dos hemisferis i no es troben en l'actualitat a la regió *intertropical.
bipolaritat
Propietat d'un cos que té dos pols.
biporta
Petit art de pesca de malla molt espessa utilitzat en les costes mediterrànies del sud de la Península
Ibèrica per a la pesca, principalment del xanguet..
biquini
Vestit de bany femení que consta de dues peces un eslip i uns sostenidors.
birrem
El birrem, era una nau de guerra, evolució de la galera, inventada probablement pels fenicis en el segle
VIII a. C.
El seu nom deriva de les dues fileres de remers que havia a cada costat del vaixell.
Cap al segle VIII a. C. el disseny de les antigues galeres va ser modificat.
Constructors de vaixells, probablement fenicis, van superposar una segona filera de rems, creant el vaixell
comunament conegut pel seu nom grec: “biçrçs”, birrem.
Si bé aquest terme no va ser probablement utilitzat fins a temps més tard.
La versió grega del birrem mesurava 80 peus (24 metres) d’eslora i tenia una amplària màxima de 10 peus
(3 metres).
Constituïa una modificació de l’unirem, un vaixell amb una fila única de rems a cada costat.
En la birrem es va superposar una filera de remers per costat, d’aquí el seu nom.
També posseïa una vela quadrada de gran grandària.
Aquest vaixell va ser utilitzat sovint pels romans, entre altres campanyes en la segona invasió de César a
Britània.
Sovint, a més de la tripulació, transportava un contingent de soldats i el seu comandant, al que se li
assignava un tendal en coberta.
El primer esment sobre els birrems es troba en relleus assiris del segle VIII a. C.
biscoilvoy
Pòlissa de noliejament recomanat per BIMCO, que la preparo i negoci en la IASC (Associació Internacional
d'Extractors d'Oli de Llavor) per a ser utilitzada en el transport d'olis i greixos vegetals i animals, des de
començaments de 1976.
En relació amb la mateixa es recomana l'ús del coneixement especial denominat Biscoilvoybill B/L.
bisectriu
Línia recta que divideix un angle en altres dos angles iguals.
bisectriu

La bisectriu d'un angle és la línia recta que passa pel seu vèrtex i forma amb els costats dos angles iguals,
és a dir, és el lloc geomètric dels punts equidistants dels costats de l'angle.
El plànol bisector d'un díedre és el que passa per la seva aresta i forma amb les cares dos díedres iguals.
bisectriu d'altura
En astronomia nàutica se’n diu bisectriu d'altura a la bisectriu de l'angle que formen dos rectes d'altura.
No obstant això, com les dues rectes, al tallar-se, formant quatre angles i, per tant, existeixen dues
bisectrius, es considera únicament bisectriu d'altura aquella que és bisectriu de les rectes d'altura i, alhora,
dels azimuts corresponents a tals rectes.
La bisectriu d'altura, la principal aplicació de la qual és la de servir de lloc geomètric per a determinar la
situació del vaixell, té el gran avantatge d'eliminar els errors sistemàtics comeses en l'observació.
En conseqüència, les situacions obtingudes per la intersecció de dues bisectrius mereixen tota confiança.
bisectriu òptima
És la bisectriu d'altura en el cas particular que els azimuts d'ambdues rectes formin un angle exactament
igual a 180°.
bisell
Tall oblic en la vora o en l'extremitat d'una làmina o planxa, com en el tall d'una eina, en el contorn d'un
cristall llaurat, etc.
bisellament
Operació de bisellar.
bisellar
Fer bisells.
bisellat
Rectificat de les vores d'un cant fins a convertir-lo en una superfície angular plana similar a la lletra "V".
bisellatge
Operació de bisellar.
bisera
Xarxa de malla més ampla que la solta clara, de vuit nusos per pam i de 80 a 90 braces de llarg per cinc o
cinc i mitja d’ample, que du molt de plom en el guarniment de baix i serveix per pescar.
bisell
És el tipus de preparació de la vora a soldar que se li fa a una peça (pot ésser una xapa o tub), la
geometria dels mateixos depèn de l'espessor del material a soldar i de les sol·licituds al fet que va a estar
sotmesa la unió soldada.
bispa
Aire, vent fred i viu.
bisquine
Embarcació de pesca de les costes del canal de la Mànega, particularment de Cancale; arbora tres pals el
trinquet i el major amb tres veles quadres, i la mitjana amb una aurica o baticul; a la proa llarga, un floc.
És molt característic d'aquest tipus, que la vela major s'amura al peu del pal.
bissotwo
Gallardet del Codi Internacional de Senyals numerals representant el numero 2.
bistronça
Instrument tallant en forma de pala triangular de petites dimensions, amb un mànec llarg, que s'utilitza per
a desprendre els percebes de les roques, especialment en llocs que resulten inaccessibles per als
mariscadors.
Els percebes que es van desprenent es recullen mitjançant un salabre.
bit

Abreviatura de dígit binari, el dígit en representació numèrica binària.
Un bit solament pot assumir els valors binaris "0" i "1".
Una representació numèrica binària està composta per bits així com un nombre decimal és representat per
dígits decimals.
Una unitat de 8 bits és anomenada.
És també abreviatura de basic indissoluble informació unit (unitat indissoluble d'informació bàsica), unitat
usada per mesurar informació continguda en informàtica.
bita
Peces sòlides de ferro o de fusta fortament empernades en la coberta regularment dues columnes de ferro
foses sobre una mateixa basada i utilitzades per prendre voltes sobre elles a les cadenes de les ancores ,
amarres del vaixell o per fer ferm un cap.
Aquest amarratge es fa creuant el cable sobre les bites i sobre la seva travessa.
La precisa situació de les bites és a proa de la fossa o pallol de cables; i per a això, al temps de col·locar
els baus de la primera coberta, ha d’establir-se un bau entre el qual forma a popa l’enfogonament del pal
de trinquet i el qual forma cap a proa l’obertura de l’escotilla del pallol de cables; i sobre el costat cap a
popa d’aquest bau mig és on les dues bites es col·loquen.
Les bites, regularment, tenen de escairat l’ample de la quilla; però aquest va disminuint insensiblement de
la meitat des de sota la primera coberta fins a la seva extremitat inferior.
Les bites han d’elevar-se sobre la primera coberta, de manera que es poden passar i despassar amb
facilitat els cables sobre el seu cap, sense que els baus de la segona coberta li destorbin.
Els constructors van amb compte, al col·locar els baus de la segona coberta, d’allunyar a una distància
suficient els quals poguessin correspondre sobre les bites, a fi de facilitar el maneig dels cables.
Les bites disten una d’una altra l’espai comprès en aquesta part del vaixell entre les dues cordes que
toquen pel costat; estan encaixades d’una o dues polzades sobre el bau de la primera coberta, que
aquestes creuen, i sobre el la coberta baixa que travessen també: cada bita està fixada contra cadascun
dels dos baus per dos perns de xaveta: les bites baixen fins la coberta baixa, i s’asseguren amb altres dos
perns de xaveta al bau que està situat a la cara de popa de la bita.
La travessa de bites és una peça necessària, doncs també s’enllacen sobre ella les voltes dels cables.
Es col·loca horitzontal de les bites i a la part de popa d’aquestes i de manera que el seu cant inferior
estigui elevat sobre el nivell de la coberta, a l’altura de dues vegades el diàmetre dels cables del vaixell.
Encaixa sobre les bites d’una o dues polzades de profunditat, i es fila en el seu lloc per dos perns de ferro
que la uneixen a les bites, i sostinguda per un tac o toquims que es clava per sota d’ella sobre cada bita.
La travessa o creu haurà de tenir el mateix escairat que les bites.
Pel que fa al seu llarg, bastarà que aquest excedeixi de cada costat de les bites dues vegades el diàmetre
dels cables del vaixell.
La travessa de les bites està guarnida cap a popa sobre la seva cara vertical d’una peça de fusta rodona
en la seva part interior, que se’n diu coixí de les bites.
Aquesta serveix per a fortificar i protegir la travessa i augmentar l’extensió de les voltes de cable; el seu
contorn circular per la part exterior impedeix es freguin els cables quan es tesen ; i per aquesta mateixa
raó es fan circulars els angles de les bites, a més de que es guarneix d’un folro la part de cable que
s’enllaça sobre les bites.
El coixí ha de ser de pi, i de les mateixes dimensions que la travessa, a la qual adhereix mitjançant dues
clavilles de fusta.
S’ha d’observar que la col·locació de la travessa sobre les bites permeti el qual es llevi amb el seu coixí
que li està unida, si es necessités repassar les bites o treballar al voltant d’aquestes.
Cada bita està assegurada per la part de proa per una corba de considerable dimensió; una de les dues
pernades d’aquesta s’uneix a la bita fins a l’elevació del cant superior del coixí: la segona es perllonga fins
a la boca de tenalla del pal trinquet; aquesta pernada ha d’estendre’s en tota la seva extensió entre cada
bau de la primera coberta, que travessa i es fila sobre cadascun d’aquests baus amb un pern de xaveta i
anell per sota de la coberta.
La major part d’aquests perns tenen el seu cap guarnit amb una argolla.
Aquestes argolles serveixen per a col·locar les bosses necessàries a la maniobra dels cables.
Les bosses són uns trossos de caps amb que s’envolta o agafa el cable de tros en tros, o de distància en
distància, quan es vira sobre l’àncora fondejada, o que es vol arriar més cable a l’àncora, i finalment per a
qualsevol maniobra o feina de les àncores.
Hi ha cert nombre d’aquestes bosses files a perns d’argolla repartits sobre la coberta, les quals serveixen
per a diferents feines.
La branca de la corba que s’uneix a la bita, la hi emperna cap al seu cap amb dos perns de xaveta i anell, i
en la bragada de la corba es col·loca una argolla gruixuda per a la bossa principal.

Els perns d’argolla que es tracta, han de tenir el gruix de cinc línies més que els perns senzills
d’entroncament, i la seva argolla quatre línies més gruixut.
bita d'un molinet
Cada una de les peces damunt les quals gira l'eix del molinet.
bita de la cadena
Les bites estan constituïdes per grans cilindres buits de ferro, afirmats sòlidament a la coberta i situats
tangencialment a la línia del recorregut de les cadenes entre l’escobenc i la gatera.
Serveixen per a, en cas d'avaria en els molinets o cabrestants, prendre volta amb la cadena sobre la bita i
fondejar d'aquesta manera, utilitzant com fre la mordassa quan dugui poca velocitat de sortida.
bita de remolc
En coberta ha d'haver les suficients bites per a fer fermes els caps de remolc i col·locades en els llocs
apropiats per a ser usades en diversos tipus de remolcs ja sigui per la popa, per la proa o abarloat.
A proa generalment hi ha una bita de creu, i en alguns remolcadors hi ha una forta armella que permet
passar una o dos espies, amb els seves gases, per a dur el més a proa possible l’espring de remolc en el
cas de remolc abarloat.
En cada amura i en cada aleta hi ha una bita i a popa dels “winches” de remolc hi ha una gran bita doble
de creu per a afirmar el remolc.
bitàcola
La bitàcola en si és un armari o caixa de fusta, en general de forma cilíndrica o prismàtica, fixa a la coberta
d’un vaixell al costat de la roda del timó, i en la qual va muntada l’agulla nàutica mitjançant suspensió
Cardan, a fi que sempre es mantingui horitzontal a pesar dels balanços i cabotades del vaixell.
En el seu interior es col·loquen imants i a l’exterior dues esferes de ferro dolç, per a anul·lar l’acció
pertorbadora produïda pels ferros de abordo i fer uniforme el camp magnètic que envolta a l’agulla, a fi
d’assolir que en tot moment assenyali el nord magnètic.
Antigament, quan els vaixells mancaven de pont de comandament cobert, solia guardar-se en l’interior de
la bitàcola el anomenat quadern de bitàcola, per a preservar-lo de les inclemències del temps.
El nom bitàcola està basat en els quaderns de viatge que s’utilitzaven en els vaixells per a relatar el
desenvolupament del viatge.
Encara que el nom s’ha popularitzat en els últims anys arran de la seva utilització en diferents àmbits, el
quadern de treball o bitàcola ha estat utilitzat des de sempre.
Ara bé, el terme és usat també per a nomenar un registre escrit de les accions que es van portar a terme
en cert treball o tasca.
Aquesta bitàcola inclou tots els successos que van tenir lloc durant la realització d’aquesta tasca, les falles
que es van produir, els canvis que es van introduir i els costos que van ocasionar.
bitadura
Longitud del cable o corda que envolta les bites.
bitadura
Acció de bitar.
bitadura
Volta amb que s’amarra a les bites el cap, cable o cadena de l’ancora.
Porció que es pren del cable de fondejar des de l’enferidura a la volta de les bites i que depèn de la
profunditat del fons i la classe d’àncora.
Avui dia únicament amarren a les bites, el cap o cable de fondejar, les embarcacions menors; els vaixells
grans, a més d’emprar sempre cadena, aquesta passa pel molinet i va a la caixa de cadenes.
bitadura
Amarratge realitzat en una bita.
bitadura
Disposició que es dóna a la cadena de l’àncora quan aquesta ha d’ésser llançada al fons perquè es vagi
desfent per ella mateixa
bitadura

Volta amb que s’amarra a les bites el cap, cable o cadena de l’àncora.
bitadura
Part d’una cadena, estesa a proa de la coberta, fins la popa del molinet per llevar, que es fila lliurement per
l’escobenc així que es deixa caure l’ancora i s’obre el estopor.
bitadura de l’àncora
Antigament es deia així a la longitud de cadena compresa entre l’arganell de l'àncora i les bites on aquella
s'amarrava.
Avui dia, aquesta accepció ha caigut totalment en desús ja que les cadenes, salvo en vaixells molt vells, no
s'amarren en aquell lloc, sinó en els estopors o, en cas de no haver-los, en el propi barbotí.
No obstant això, la veu bitadura segueix emprant-ne en l'actualitat per a designar el conjunt de voltes
donades amb una qualsevol de les amarres del vaixell a les bites.
bitadura doble
Bitadura en que es dona més d’una volta a la bita.
bitadura mitja
Extensió de cable d’unes 15 a 20 braces que es pren des de l’enferidura a la volta de les bites i es té clara
per fondejar en llocs de poca fondària.
bitadura sencera
Longitud del cable de fondejar des de l’enferidura a la volta de les bites; abans de fondejar es tenia en voltes
clares sobre la coberta amb la finalitat que no sofrís cap contratemps al deixar caure l’àncora; ara la cadena
surt directament de la caixa a través del molinet. Per fons regulars solia ser de trenta cinc a quaranta braces.
bitadura simple
Bitadura en la que no més es dona una volta a la bita.
bitadures per prendre i treure
Amarrar i desfer de les bites, el cable de fondejar.
bitar
Amarrar un cap, cable o cadena a les bites, a força de donar-li voltes al voltant d’elles.
També se’n diu el fet d’amarrar-lo o donar-li volta a un pal.
bitar un ganxo
Amarrar un cap al extrem d’un ganxo, per evitar desenganxar-se.
bitó
En una embarcació, bitó generalment es diu de qualsevol tauló en què s'amarren certs caps i que segons
la fortalesa d'aquests, és més o menys robust o fort.
Però en rigor tècnic, només es dóna aquest nom a qualsevol dels fustes col·locats verticalment al peu dels
pals a fi d'amarrar els escotins de les gàbies.
Els que estenen el seu significat segons el primer cas, inclouen sota aquesta denominació, no només els
esmentats, sinó els barraganets de les brodes del castell, els guindastes i les maneguetes o cornamuses
clavades en les amurades prop de coberta per amarrar les escotes, etc.
bitó d'amarratge
Fusta o ferro col·locat verticalment a la coberta i que serveix per amarrar-hi caps i cables.
Sota un criteri rigorós, aquest nom sols ha d'aplicar-se als que van fermats al peu dels pals per amarrar-hi
els escotins de gàbia.
bitó de l’àncora
Cadascun deIs pius o estaques que hi ha a coberta cap al cantó de proa, on s’aferra la cadena de l’àncora.
bitoc
Bocí de fusta cilíndric que col·locat dins els forats circulars i corresponents de dues peces, queda
empresonat i ocult entre elles, fent el servei d’una doble metxa, impedint el moviment de les dites dues
peces quan ja estan juxtaposades.

itoc d’entolladura
Peça de fusta, d’una polzada i mitja o dues de gruix i de la mateixa llargària que el gruix de les peces on va
posada, i que serveix per estrènyer o tancar perfectament l’entolladura o junta de dues peces, evitant que
pugui entrar-hi aigua.
bitoporta
Art de pesca, petit i de malla molt espessa, usada en las costes de Màlaga.
bituminós
Dit de la substància que té les qualitats del betum.
bituminosa
Pintura antioxidant que s’utilitza per a protegir les planxes de ferro, propenses a l’oxidació.
bituron
Art de pesca de forma cònica sostingut per una sèrie de cercles progressivament menors, però amb la
particularitat que el primer i major té forma semicircular, el que permet donar-lo suport més fàcilment sobre
el fons.
Té aproximadament 1 m d'obertura i uns 3 de longitud.
S'utilitza per a la pesca de salmons en el riu Miño.
Es col·loquen tanques amb certs passos pels quals es veuen obligats a passar els peixos; precisament en
aquests passos es col·loquen els biturons convenientment subjectes.
En realitat es tracta d'un buitró modificat.
bixest
Se’n diu de l'any de 366 dies, que resulta d'afegir un dia al mes de febrer.
Bjerkens, Jacos
Meteoròleg noruec, nascut en Estocolm en 1897, professor d’Institut de Geofísica de Bergen.
En col·laboració amb el seu pare, Vilhelm, de qui va anar alumne, va realitzar profunds estudis de
dinàmica atmosfèrica.
Va formular la teoria dels "fronts" per a la previsió del temps, i les anomenades regles de Bjerkes sobre la
formació i el moviment dels ciclons.
blading
Expresión inglesa que significa, Conocimiento de Embarque.
blanc
Balsa de fusta amb una estructura o engraellat vertical, pintada de colors que la facin visible a gran
distància i que s'utilitza, per exercicis de tir al blanc, pels vaixells de guerra.
blanc
S’aplica a tot cap o eixàrcia que no està enquitranada.
blanc
Objecte que reflecteix una quantitat de senyal irradiat suficient com per a produir un senyal acústic
perceptible per un equip de detecció.
blanc
Qualsevol objecte, punt, etc. cap al qual es dirigeix alguna cosa.
Sinònim objectiu, mira, senyal.
blanc del dia
Quan comença a fer-se de dia.
blanc fals
Blancor fals eco.
blanc i negre

Document gràfic (fotografia, imatge de sensor remot, etc) que es presenta en negre o valors de gris sobre
un paper blanc.
blanc radar
Objecte que reflecteix una quantitat suficient de senyal de radar com per produir un ressò en la pantalla del
radar.
blanc sonar
Objecte capaç de reflectir un ressò suficient per produir un senyal acústic enregistrable.
blanca
Dit de la corda que no és enquitranada.
blancall
Escuma blanca a la cresta d’una onada causada pel vent.
blancalls
Blancor cabretes.
blancor
Blancor gebre.
blaneig
Ablaniment del temps, especialment el que precedeix les nevades.
blaneig
Vent que fon la neu.
blanejar
Ablanir-se el temps, moderar-se el fred.
blanko giriert
En terminologia alemanya = Endossat en blanc.
blanor
Qualitat de bla, especialment amb referència al temps.
blanor
Suau, dolç, benigne.
blanqueig
En meteorologia sinòptica, l’establiment, en latituds mitges, d’un sistema d’altes pressions que interrompre
o modifica durant un període considerable el moviment habitual cap l’est de depressions i altres elements
sinòptic en el flux zonal.
Sobre Europa Oriental, les situacions de bloqueig forcen a les borrasques o desplacen cap el nord o cap el
sud.
blanqueig de coral
El blanqueig de coral o (decoloració de coral) és a causa d'estrès induït per l'expulsió o mort del seu
Protozou simbionte, Zooxanthellae, o per la perduda de pigmentació del protozou.
Els corals que formen estructures de grans d'Ecosistemes d'esculls de coral de mars tropicals depenen de
la relació simbiòtica amb un protozou unicel·lular flagel·lat, anomenat zooxanthellae que dóna al coral la
seva coloració.
Sota estrès, el coral expulsa els seus zooxanthellae, la qual cosa li dóna un to clar o completament blanc,
donant així el terme “blanquejo”.
Una vegada que el blanqueig comença, tendeix a continuar fins i tot sense continuar l'estrès.
Si la colònia de coral sobreviu al període d'estrès, zooxantellae moltes vegades requereix de setmanes a
mesos per recuperar la densitat normal.
Nous recents poden ser d'altres espècies.
Algunes espècies de zooxantellae i corals són més resistents a estrès que a altres espècies.

El blanqueig ocorre quan les condicions necessàries per mantenir les zooxantellae dels corals no es
mantenen.
Qualsevol desencadenant ambiental que afecta l'habilitat del coral a suplir de nutrients per a la fotosíntesi
(diòxid de carboni, amoni) donarà lloc a l'expulsió de la zooxantellae.
Aquest procés és una “espiral decent”, per la qual cosa el coral tindrà un fracàs a prevenir la divisió de
zooxantellae, generant cada vegada que una major quantitat de carbono derivat de la fotosíntesi es
desvien cap a l'alga en lloc d'anar al coral.
Això fa àdhuc més fràgil balanç d'energia requerit pel coral impossibilitant que continuï manteniment a
l'alga, per tant el coral perd l'habilitat per mantenir si control parasitari sobre el seu zooxantellae.
El blanqueig de coral és un viscut signe de resposta a l'estrès, que pot ser induït per algun
d'aquests:
• Increment (mes comunament), o reducció de la temperatura de l'aigua.
• Increment de la radiació solar (Radiació Fotosintèticament Activa i llum de banda ultraviolada).
• Canvis en la química de l'aigua (en particular acidificació).
• Inanició causada per la declinació de zooplàncton.
• Increment en la sedimentació (a causa de llim perdut).
• Infeccions patogèniques.
• Canvis en la salinitat.
• Grans colònies de coral com les Poritas són capaces de suportar extrems xocs de temperatura, mentre
els fràgils corals ramificats com la taula de coral són mes susceptibles a estrès quan es produeix un canvi
de temperatura.
• Factors que influencien el resultat d'esdeveniments de blanqueig inclouen resistència a l'estrès el que
redueix el blanqueig, tolerància a la falta de zooxantellae, i que ràpid creix el nou coral per reemplaçar al
mort.
A causa del desigual naturalesa del blanqueig, condicions climàtiques locals com a ombreig o un corrent
d'aigua freda pot reduir incidents de blanqueig.
La salut dels corals i zooxantellae i la genètica també influeixen en el blanqueig.
blanques
Xarxes que plegant-ne en ventall formen part de l’almadrava.
blanqueta
Teixit bast de llana, usat en frises i per les mitges juntes de la quilla i roda en vaixells i embarcacions de
fusta.
blanquins
Blancor de l’escuma de la mar.
blaso
Llaç amb dos o tres dujes per a suspendre pesos o pujar a un home a un pal.
blazer
Jaqueta creuada que prové del vestuari dels marins anglesos; generalment és de color blau marí amb
botons daurats, encara que pot ser també d'altres colors.
bleixar
Respirar amb fatiga i agitadament.
blindar
Folrar els costats i la coberta del vaixell de guerra amb planxes d'acer molt grosses.
Abans s'aplicava el folrar els costats d'un vaixell amb eixàrcia trossada quan es temia sofrir el foc d'una
bateria de terra.
blindar un vaixell
Cobrir amb planxes de ferro o d’acer o amb capes de formigó o qualsevol altre material resistent un vaixell,
per protegir-los.
blindat
Buc armat protegit amb una cuirassa.

lindatge
El blindatge forma, juntament amb la protecció de l'obra viva, la compartimentació i la protecció nuclear,
biològica i química, la defensa passiva del vaixell de guerra.
Per limitacions de pes, el blindatge ho duen tan solament els vaixells de gran desplaçament, com
cuirassats, portaavions i creuers.
En els cuirassats construïts entre les dues guerres mundials, el pes del blindatge representava un 140 %
del desplaçament; en canvi, en els creuers era només del 20 %.
Els vaixells menors van protegits, en els llocs de certa importància, amb planxes de relativament poc
espessor, per a protegir les instal·lacions i personal que les atén dels projectils de metralladores i, en
general, de la metralla.
En els vaixells de guerra de grans dimensions, el blindatge solia comprendre:
• Una coberta de protecció, folrada amb planxes blindades (generalment es tractava de la coberta més
baixa);
• La coberta o cobertes superiors, protegides amb planxes de menor espessor que les usades en la
coberta citada en el punt anterior;
• Una cuirassa de protecció en tom a la superfície de flotació, entenent-se com a tal els costats del vaixell,
en tota o part de l'eslora, i, en sentit vertical, des de la coberta protegida citada anteriorment fins a alguns
metres per sota del calat normal;
• El blindatge dels costats, disposat més amunt i a continuació de l'anterior, i estenent-se en general fins a
la coberta protegida més alta;
• Els mampares transversals blindats, que delimiten i protegeixen transversalment la zona del vaixell que
requereix major protecció.
• En general, el blindatge es feia amb planxes de gran espessor, i en conseqüència de gran eficàcia, per a
protegir la zona central del vaixell, en la qual es trobaven els dispositius vitals per a l'eficiència bèl·lica i
seguretat de la navegació, com són l'aparell motor, els dipòsits de municions, els generadors elèctrics i el
sistema de govern, entre uns altres.
• També es protegien degudament les torres de l'artilleria i les direccions de tir.
No obstant això, l'augment de potència de les armes modernes ha fet modificar profundament el concepte
de blindatge.
Avui dia es tendeix a suprimir la protecció, sens dubte ineficaç, i que d'altra banda les limitacions de pes
fan totalment prohibitiva, donant major importància als mitjans bèl·lics ofensius i de defensa, no només en
vaixells grans sinó també en els destinats a missions especials, i instal·lant, per a això, un armament en
extrem refinat.
El blindatge es forma amb planxes d'acer al carboni, o altres aliatges, tractades tèrmicament per a endurir
una de les seves superfícies (la qual una vegada muntada ha de quedar a l'exterior) i conservant en la
resta la tenacitat original del material.
Les planxes verticals solen fixar-se directament a l'estructura, encara que de vegades es col·loca sota elles
un folro de taules de fusta de teca.
Aquestes taules es cargolen als elements estructurals del vaixells amb perns els caps del qual poden
quedar embotides o no en elles.
Les planxes se subjecten, al seu torn, amb perns proveïts de volanderes de goma o plàstic, per a
aconseguir la més perfecta estanquitat del sistema.
Es procura, a més, que la unió sigui capaç d'absorbir, sense sofrir avaries, els durs cops que pot ésser
sotmesa la planxa.
Els perns van coberts per una peça d'acer la missió del qual és impedir que, en cas de trencament de la
canya a causa dels cops, el cap surti projectada cap a l'interior del vaixell.
Quan l'espessor del blindatge és reduït, la protecció dels costats fa les vegades de folro exterior.
En aquest cas es fixa directament a les quadernes, sense posar taules de fusta.
D'altra banda, el blindatge de les cobertes gairebé mai duu suport de fusta.
blindatge
Acció i efecte de blindar.
blinker
Llum o conjunt d’elles connectades a una clau de telègraf, i que s’utilitza per a enviar missatges per mitjà
de centelleigs lluminosos emprant el codi Morse.
blizzard
Vent gèlid de gran intensitat que transporta cristalls de gel o neu en pols, propi de les altes latituds i de les
regions polars.

En les regions septentrionals i nord-orientals dels Estats Units i en el continent Antàrtic, el vent pot tenir
una temperatura de -60° C, i si és violent i li acompanya caiguda de neu o bé l'aixeca del sòl, rep la
denominació de blizzard o tempesta de neu, podent llavors ser les seves ratxes de 100 nusos
acompanyades de turbulències de flocs de neu a baixa altura, el que augmenta el fred, sobretot en la
sensació del cos humà, ja que es pot sentir menys fred a -20° C sense vent que a 10° C amb vent.
bloc
Roca arrodonida amb diàmetre de 256 mil·límetres (de l’ordre de 10 polzades) o major.
bloc
Element gros de pedra o de formigó de forma preestablerta o no, amb que es construeixen els dics
marítims d’escullera.
bloc de cilindres dels motors marins
El bloc de cilindres és la part del motor encarregada de suportar el pes i les forces que es generen a
l'interior del motor.
El bloc pot no contenir tots els cilindres, en alguns casos es realitzen agrupacions de cilindres en diferents
blocs que contenen cada grup.
En els motors de major grandària el bloc de cilindres està unit a uns reforços per permetre una major
resistència.
El bloc de cilindres està proveït d'obertures per permetre el pas de l'aigua de refrigeració, lubrificant i aire.
Per tancar el bloc s'empren plaques que permeten tancar el conjunt i aportar-li rigidesa a més de servir
d'unió a la resta d'elements que van a estar units al motor com el sistema de distribució, ventiladors,
bombes, etc.
L'armadura d'un motor marí de gran grandària està compost per dues peces una d'elles servirà de suport a
camises i culates, mentre que l'altra contindrà el càrter i suportarà la resta del conjunt.
En el cas dels motors de menor grandària el bloc de cilindres està compost únicament per una peça,
soldada íntegrament.
bloc diagrama
Representació gràfica en perspectiva d'un territori realitzada a partir de mapes o fotografies per a oferir una
impressió tridimensional.
Nota: Aquests tipus de representació s'usen sovint en geologia i en geomorfologia per a mostrar les
relacions entre les formes externes i l'estructura interna de la Terra.
bloc paral·lelepipèdic
Tipus de bloc prefabricat de formigó amb forma de paral·lelepípede regular que s’empra en la construcció
d’esculleres.
blocatge naval
Operació militar que intenta evitar l’entrada o la sortida de vaixells d’un port.
blocs erràtics
Blocs de gel de les regions polars arrossegats pels corrents marins.
blocs prefabricats
Són unes estructures usades en la construcció de les infraestructures dels molls i dels dics exteriors.
Consisteixen en una espècie de calaixos de forma sensiblement paral·lelepipèdica i de longitud variable,
però que pot superar els 40 m.
El fons de cada bloc està tancat per una sòlida base en la qual van acoblades les parets que limiten tant la
superfície externa com les bodegues o pous de secció quadrada existents en el seu interior.
Aquestes cel·les es tanquen per la seva banda superior mitjançant unes tapes també prefabricades, per a
evitar la penetració d'aigua en l’interior durant el seu remolc per la mar.
Una vegada dut el bloc al lloc on va a ser col·locat, s'aixequen les tapes i s'ompli amb la quantitat de llast
necessària perquè s'enfonsi.
En la construcció dels blocs s'empra principalment el formigó armat.
Aquesta es porta a terme en dics adequats i també en instal·lacions especials que utilitzen plataformes
capaces de pujar o baixar verticalment per unes guies de longitud igual, com a mínim, a l'altura del bloc.
Aquestes plataformes, que van disposades perfectament horitzontals, fan descendir els blocs gradualment
sota l'aigua fins a quedar situats damunt.

A continuació es remolquen fins al seu desplaçament definitiu, sigui qual fos la distància i sense perill
algun.
bloop
El Bloop és el nom que se li dóna a un tipus de so submarí d’ultrabàsica freqüència, d'origen desconegut,
detectat en diverses ocasions al llarg de l'estiu de 1997 pel NOAA “National Oceanic and Atmospheric
Administration” dels Estats Units d'Amèrica.
Durant la Guerra Freda, Estats Units va col·locar nombrosos micròfons ancorats en el fons del mar amb la
finalitat de detectar els submarins nuclears soviètics.
En l'estiu de 1997, en revisar i arreglar aquests micròfons, es va detectar en el Pacífic Sud un so
potentíssim (detectat per micròfons allunyats entre si més de 5.000 km) al que van batejar com Bloop.
Els científics van determinar que l'origen del so estava situat prop de la següents coordenades: 50° S 100°
W.
S'ha postulat que el so podria provenir d'un animal, ja fos d'una espècie desconeguda de polp o calamar
gegantesc, o d'una nova espècie de balena geganta encara més gran que la balena blava.
No obstant això, no existeix entre els cefalòpodes coneguts cap la fisiologia dels quals li permeti produir
aquest tipus de so (cavitats farcides de gas especialment), i un cetaci més gran que la balena blava hauria
de pujar a la superfície per respirar, amb la possibilitat de ser observat.
bloqueig
Fenomen que es produeix quan el moviment habitual de les depressions o dels anticiclons es queda
embussat durant diversos dies.
bloqueig
Obstacle en l'ús d'un port o país, generalment, establert per la força (vaixell de guerra, mines, avions, etc).
bloqueig
És una mesura bèl·lica que consisteix a impedir, per mitjà de unitats navals, l'accés a la costa o ports de
l'enemic, al interceptar tots els vaixells que es dirigeixen o que provenen d’aquesta costa.
Existeix també el bloqueig en temps de pau, com mitjà compulsiu per ajustar una diferència internacional.
Sin embargo, com a mesura repressiva es troba proscrit per la Carta de les Nacions Unides, doncs viola
l'Art. 2 fracs. 3 i 4 d’aquest document.
Només és admissible quan és un instrument d’acció col·lectiva per fer efectives les obligacions i principis
de la Carta (Arts. 41 i 42).
bloqueig
És l’acció d’impedir el tràfic de qualsevol embarcació o vaixell des de i cap un port determinat.
bloqueig
"Bloquejar" les costes de l'enemic, o qualsevol port, mitjançant les pròpies forces navals, a fi d'impedir als
vaixells de qualsevol pavelló l'entrada o la sortida, ha estat per espai de segles un dels maneres més
dràstiques d'exercir el domini de la mar.
Les raons podien ser (i poden ser-los encara) les més variades: impedir el comerç marítim de l'enemic,
neutralitzar les seves forces navals retenint-les en els ports, impedint que una plaça forta o un cap de pont
assetjada des de terra pugui rebre per mar reforços i aprovisionaments, etcètera.
La importància estratègica del "bloqueig" ha estat sovint tan decisiva que el dret internacional s'ha ocupat
amb freqüència d'ell, orientant-se en general cap a una reglamentació que considerava els interessos de
les majors potències marítimes i, en particular, de Gran Bretanya.
L'article 4º de la Declaració de Dret Marítim de París de 1856 estableix la condició que el bloqueig ha de
ser efectiu, és a dir, exercit per una força suficient per a impedir a l'enemic l'accés a l'àrea bloquejada.
No basta la declaració de bloqueig -sobre el paper- o el realitzat per mitjà de mines, si no l’exèrcit per una
esquadra de guerra i de manera sostinguda.
En els bloquejos ha de fixar-se un termini perquè els vaixells neutrals puguin fer-se a la mar, i els que
sense autorització tractin de trencar el bloqueig poden ser capturats sense indemnització.
No obstant això, es permet el pas de medicaments, queviures, robes, etc., destinats a la població civil,
segons l'article 23 del Conveni de Ginebra de 1949 .
El concepte de bloqueig es va desenvolupar en temps de la navegació a vela, quan podia ser exercit de la
manera més dràstic: disposant una línia de vaixells que creuessin lentament a curta distància de la costa
bloquejada, mantenint-se uns d'uns altres a una distància que els permetés batre amb els canons les
aigües intermèdies.

Això, naturalment, obligava a la flota assetiant a tenir en la zona un considerable nombre de vaixells
afrontant sensibles problemes, logístics i organitzatius, de manera que el dret d’interdicció del que s'ha dit
que procedia era considerat com una espècie de compensació per l'esforç sostingut.
Naturalment, l'adveniment de la navegació mecànica, amb la subjecció als aprovisionaments de
combustible i el subsegüent desenvolupament dels mitjans submarins (mines, torpediners, submarins) han
fet cada vegada més precària i perillosa la permanència d'una "línia de bloqueig" a tan curta distància.
Els conceptes han experimentat, doncs, una evolució que ha vist en la primera guerra mundial la seva
primera clamorosa afirmació: el gruix dels assetjadors es mantenien en el port, no lluny de la "línia de
bloqueig", deixant al llarg de la les mateixes unitats de dimensions menors en missió de vigilància, llestes
per a intervenir directament o, en cas de perill, per a provocar la sortida dels vaixells majors.
D'aquí va néixer la forma de bloqueig anomenada "a distància", que òbviament ha perdut part de la seva
passada eficàcia.
D'aquesta manera Gran Bretanya va assolir impedir la navegació marítima cap a i des d'Alemanya durant
la primera guerra mundial i fins i tot durant la segona.
L'adveniment de l'arma aèria ha fet menys convenient el bloqueig, a pesar que el radar ha permès majors
possibilitats de descobriment als vaixells de vigilància.
Avui dia qualsevol previsió sobre possibles desenvolupaments del sector sembla difícil, tot i que no és
improbable que en un futur es presentin condicions favorables al bloqueig.
La zona de mar bloquejada ha assumit més clarament cada vegada la configuració jurídica de "àrea de
guerra" dintre de la qual està prohibida la navegació.
Problemes particulars han sorgit quan, per part alemanya (en el cas del primer conflicte mundial), es va
intentar contraposar al clàssic bloqueig amb vaixells de superfície una nova forma de bloqueig efectuat
amb submarins: aquesta mai va tenir, efectivament, les característiques tècniques (i jurídiques) de la forma
clàssica.
bloqueig de gel
Efecte del gel quan envolta a un vaixell de manera que aquest queda bloquejat i sotmès a la pressió del
gel.
bloqueig topogràfic
Procés que ocorre quan el vent arriba a terreny elevat però no conta amb l'energia cinètica necessària per
a ascendir els vessants.
Això sol succeir quan el gradient tèrmic de l'atmosfera és menor que el gradient adiabàtic sec.
bloquejat
Es diu d'un vaixell que queda bloquejat i comprimit pels gels.
Sinònim comprimit.
bloquejat pels gels
Se’n diu d’un vaixell que queda bloquejat i comprimit pels gels.
bloquejat pels gels
Es diu d'un port, caleta, etc. quan la navegació és impossible a causa del gel o es precisa l'ajuda d'un
trencaglaços.
BLS
Distintiu de nacionalitat deIs iots de les classes internacionals de la I. Y. R. U. pertanyents a Bielorússia.
bo d'exportació
Certificat o val que es lliura a qui exporta un producte elaborat amb matèria primera importada, perquè
pugui a través del document importar en franquícia una quantitat equivalent d'aquella mateixa matèria
primera.
boanga
Trirrem malai, espècie de parao, de buc fi i allargat, amb galeries sobreposades a banda i banda, on
cadascuna d'elles s'obria pel costat una mica més que la seva immediata inferior i així les corresponents
fileres de vogadors donaven impuls al vaixell amb rems de longitud diferent; més curts com més baixa era la
galeria.
El nombre de rems venia a ésser d'uns 25 o 26 per galeria i el total de 150 o 156.

En les dues batangues amb que anaven armades i muntaven uns altres homes amb pagaies, arribaren a
sumar un total de 192 aproximadament.
Aconseguien velocitats notables.
boat show
Exhibició d’iots.
boatilla
Embarcació del golf de Manar, amb la popa molt alterosa, una gran vela al terç, fons pla i timó corb unit
amb trinques al codast.
bobcat
Petita grua eruga amb fulles empenyedor que s’utilitza per a distribuir curosament les mercaderies soltes
en les bodegues de càrrega dels graners.
bobina
A diferència del condensador, que emmagatzema energia en forma de camp elèctric, la bobina o inductor
per la seva forma (espires de filferro enrotllades) emmagatzema energia en forma de camp magnètic.
Tot cable pel qual circula un corrent té al seu al voltant un camp magnètic, sent el sentit de flux del camp
magnètic, el qual estableix la llei de la mà dreta.
A l'ésser el inductor fet d'espires de cable, el camp magnètic circula pel centre del inductor i tanca el seu
camí per la seva banda exterior.
Una característica interessant dels inductores és que s'oposen als canvis bruscs del corrent que circula per
elles.
Això significa que a l'hora de modificar el corrent que circula per ells (exemple: ser connectada i
desconnectada a una font d'alimentació de corrent continu), aquesta intentarà mantenir la seva condició
anterior.
Aquest cas es dóna en forma contínua, quan una bobina aquesta connectada a una font de corrent altern i
causa un desfasament entre el voltatge que se li aplica i el corrent que circula per ella.
Sinònim inductor
bobines de compensació
Bobines col·locades prop d’un compàs magnètic per a neutralitzar l’efecte del sistema de desmagnetització
del vaixell sobre el compàs.
boca
Accés per on els vaixells entren en un ports, en un estret o riu navegable.
boca
Tota obertura semicircular, que es fa en l’extrem d’un pal, d’una verga o d’una altre peça.
boca
Volta esmortida que es dóna amb l’extrem de l’acollador en el ganxo de l’aparell amb el qual s’està tesat
un obenc, un estai o d’altres caps.
boca
Separació entre dos taulons que haurien d'ésser units pels cantells.
boca
Obertura d'una escotilla.
boca
Extremitat anterior d'algunes botavares o d’alguns pics, de forma semicircular, per la qual eren assegurats
al pal per mitjà del collar de raca.
boca a boca
Mètode de respiració artificial que consisteix bàsicament a insuflar aire expirat pel socorrista directament
ala boca del pacient.
En la pràctica de la respiració artificial, l'assistent ha d'acompassar el seu ritme de respiració amb el de
l'accidentat i, d'aquesta forma, garantir l'entrada d'aire en els pulmons.

A l'hora de realitzar aquesta pràctica, s'han de seguir ordenadament els següents passos:
Col·locar al pacient de cap per amunt inclinat el seu cap, cap a enrere, perquè la llengua no obstrueixi el
pas de l'aire als pulmons, mantenint al mateix temps la mandíbula inferior en posició sortint i tancant les
fosses nasals amb els dits perquè no surti l'aire.
Aplicar la boca oberta a la de l'accidentat, i exhalar aire als seus pulmons fins a notar que el seu pit
s'expandeix ostensiblement.
Es deixa d'exhalar aire i es buiden els pulmons de l'accidentat pel pes de les costelles i de l'estèrnum.
S'aspira una nova glopada d'aire per repetir el procés de 13 a 16 vegades per minut.
boca d’aljub
Obertura practicada en la part alta d’un aljub per l’entrada i sortida del líquid.
boca d’almadrava
Entrada d’una almadrava.
boca d'anella
Anella de fusta clavada a les cobertes a l'entorn dels pals per evitar l'entrada d'aigua als enfogonaments.
boca d’arboradura
Extrem de les peces d’arboradura.
boca d'incendis
Punt en què es connecten les mànigues del servei de bombers a la canalització d'aigua.
boca d’enfogonament
Anell de fusta que es clava a la coberta, del mateix diàmetre que l’enfogonament dels pals, per evitar que
s’introdueixi aigua.
boca d’entrada
Entrada d’un golf, d’un estret, d’un port, d’un canal, etc.
boca d’escotilla
Obertura que de l’escotilla que comunica amb la bodega.
boca d’incendis
Presa d’aigua brancada sobre una canalització de gran cabal, que és situada al vaixell i on poden ésser
connectades les mànegues d’aigua per a l’extinció d’incendis.
boca d’un canó
Part del canó d’un arma de foc per on surt el projectil.
boca d’un eina
Forat o trau per on surt la fulla d’una eina de la família dels ribots i per on entren els encenalls.
boca d’un pal
Obertura en l’extremitat d’un pal o altre peça qualsevol, pugen ésser feta sobre la mateixa peça o formada
per altres dos.
boca d’un riu
Embocadura d’un riu.
boca d’un tauló
Obertura existent entre dos taulons, que devien ésser units a topall, per manca de fusta, o per altre causa.
boca d’una nansa
Cercle superior de la nansa per on s’extreu el peix que hi ha entrat en ella.
boca de bec
Tinter on s’afirma el bec.

oca de cranc
Extremitat anterior d’algunes botavares o d’alguns pics per la qual eren afermats al pal mitjançant el collar
de raca.
boca de cranc
Obertura semicircular a l'extremitat d'un pal o qualsevol altre peça, pot ésser feta de la mateixa peça o
amb altres dues, anomenades galteres, com passa amb les vergues cangrees.
boca de cranc
Extremitat d'una verga o pic de cangrea amb la que es recolza al pal.
boca de cranc
Conjunt de les dues cames, cadascuna amb la seva petita gassa a l'extrem, que remata un bossell de
xafaldet engassat amb un altre de classe similar.
boca de cranc d’una antena
Mitja lluna de fusta en què acaba de l’antena que està en contacte amb l’arbre.
boca de cranc d’una botavara
Mitja lluna de fusta en què acaba l’extrem d’una botavara, descansa sobre una falca o sobre un collar i, per
evitar que la botavara deixi de tenir contacte amb el pal.
boca de foc
Nom genèric de qualsevol arma carregada amb pólvora.
boca de l’art
Boca que hi ha a l’extrem. de, les cames de la xarxa de pescar el bou.
boca de la botavara
Extremitat anterior de les botavares i pics de l’aparell d’alguns vaixells de vela i que acaba en forma de
mitja canya, s’acobla perfectament al pal.
boca de la canya
Vegi’s groera del timó.
boca de llop
Peça de ferro col·locada al coll d’un pal mascle, damunt la qual s’asseu o recolza el masteler.
Si el cap que pretén enganxar al ganxo són de diàmetre mig ha d'utilitzar aquest nus en comptes de la
volta de ganxo.
És molt fàcil de realitzar i segur.
Per a tibar-lo faci força dels dos extrems del cap simultàniament.
boca de llop
Volta que es dóna amb el cap de corda de l'acollador al ganxo d'un aparell amb que es tesa un obenc
brandal, estai, etc.
boca de llop d'una cofa
Dóna pas als obencs i a la maniobra de treball.
Espai buit al mig de les cofes pel qual hi passa el calcés del pal.
boca de llop d'una cofa
Forat a les cobertes pel pas dels pals i dels tamborets pel pas dels mastelers.
boca de mar
Entrada des de la mar a un canal, a un estret, a una badia, etc.
boca de nansa
Obertura: circular de la part superior d’una nansa.
Va tapada amb el capell.
Serveix per a treure el peix que s'ha pescat.

oca de port
Extensió de mar compresa entre els dics exteriors de qualsevol port i que forma l'entrada per on els
vaixells penetren en ell.
boca de tenalla
Anell de fusta que es clava en les cobertes, del mateix diàmetre que el enfogonament dels pals, per a
evitar l’entrada d’aigua en elles.
boca del combés
Gran obertura en la coberta dels navili i fragates, entre el pal trinquet i el pal major.
boca del compàs
Distancia o obertura entre las puntes d’un compàs.
boca del port
Entrada del port, d’un riu, estret, canal.
bocabarra de l'argue
Cadascun deIs forats de la cabota d’un argue, etc., on es fiquen els caps de les barres que serveixen per a
fer-lo gira voltar.
bocabarra del cabrestant
Cadascun dels orificis quadrats en el barret i en el cos del cabrestant on s’introdueixen les barres que ho
fan girar a mà.
bocal
Peça de fusta que corre de proa a popa, entre la cinta i l’embó, i forma part del folro d’una barca de
palangre.
Està situada entre la cinta i l'embó.
bocal
Cada una de les taules que, col·locades horitzontalment de cantell unes davant les altres, des de la gresa
de la roda a proa fins al peto a popa, totes per davall la cinta, formen els costats de la pastera o barca
planera.
bocal
Entrada de port estreta i llarga entre terra ferma, baixos i roques.
bocal
Entrada estreta i llarga d’un port o entre terres, baixos, etc.
bocana
Canal o pas estret entre una illa i terra ferma pel qual s’arriba a un port espaiós.
bocana
Pas estret de mar que serveix d’entrada a un port o a un ancoratge.
bocana
Una bocana és la desembocadura d’un riu cap a la ribera del mar, les bocanes són extensions d’aigua
dolça que es barreja amb l’aigua de mar en i es fonen per a formar part de l’aigua salada i ser part de la
gran extensió que és el mar.
bocana
Entrada d’un port, d’un canal, d’una badia, etc.,
bocana
L’aparença d’una boca o cala.
bocana d’un riu

L’entrada que per algun o alguns paratges tenen les barres dels rius, amb fons suficient per a donar pas a
certes embarcacions.
bocana d’una nansa
Part interior d’una nansa de pesca per on penetra el peix.
bocí de l’anguila
Tros de fusta quadrat, espècie de coixinet posat damunt el llit de l’anguila de varar barques i que serveix
de suport a la vorera superior de la barana de l’anguila.
bocoi
Bóta amb una capacitat aproximada de 600 litres.
Té el mateix diàmetre que la bóta, però menys alçada.
bodden
Entrant costaner de forma irregular en el litoral del mar Bàltic, format per l'augment del nivell del mar en un
terreny ondat.
Són particularment abundants en les costes de Pomerania i Mecklenburg.
bodega
La part interior de tot vaixell mercant en què es guarda la càrrega.
La bodega son els espais d’un vaixell destinats a l’allotjament de les mercaderies a transportar, estan
especialment condicionats al tipus de càrrega a estibar en el seu interior, en l’actualitat els vaixells de
càrrega general busquen posseir en les seves bodegues una forma prismàtica a fi d’afavorir el procés de
càrrega, descàrrega i trincat, tenen un tancament en la seva part superior, denominat tapa escotilla, que
garanteix d’estanqueïtat durant la travessia per mar, en vaixells destinats al transport de càrrega líquida a
orri es reemplaça la paraula bodega per tanc.
Quan el vaixell no té coberta, no té bodega, sinó «buc».
Si el vaixell té diverses cobertes, se’n diu bodega l’espai inferior, i se’n diuen entreponts els altres, que
estan entre dues cobertes o ponts.
Quan el vaixell té mampares transversals, hi ha tants bodegues com espais habilitats per a la càrrega, una
entre cada dos mampares.
En els vaixells pròpiament dit, si no petits departaments anomenats panyols on es guarden en ordenada
distribució les municions per a l'artilleria i armament menor, els torpedes i les seves càrregues, els
queviures i els articles de recanvi enceris, etc.
La paraula bodega, presa de terra, com la botiga, al·ludeix a les ampolles o bots que en ella
l'emmagatzemaven.
En un sentit genèric, els bots o ampolles de l’Antiguitat eren les àmfores, veritables precursores dels
«contenidors» estandarditzats.
bodega
Espai tancat que, en els vaixells mercants, és situat sota la coberta superior i destinat al transport de la
càrrega.
Normalment n'hi ha quatre, numerades de proa a popa; a les dues de proa corresponen els números 1 i 2,
i a les dues de popa, el 3 i el 4.
Les cobertes divideixen les bodegues en diferents plans horitzontals, els entreponts.
bodega
És la part més baixa d'un vaixell, des de la coberta més inferior fins la quilla.
On si col·loca el llast, l'aiguada, els queviures, la càrrega i altres objectes pesats.
bodega
En els ports de mar, peça o peces baixes que serveixen de magatzem als mercaders.
bodega addicional
És un departament de dimensions més reduïdes, situat entre les calderes o màquines i la bodega 2, per
portar càrrega o combustible sòlid, segons les necessitats.
bodega baixa
Vegi’s bodega inferior.

odega de l’u
Vegi’s bodega de proa.
bodega de popa
Bodega situada més prop de l’extrem darrere d’un vaixell.
bodega de proa
Bodega situada més prop de l’extrem davanter d’un vaixell.
bodega de rebost
Bodega on es guarden les els queviures.
bodega inferior
Espai més baix i més gran d’una bodega, quan aquesta té un entrepont o més.
bodega per cereals
Espai format amb planxes primes de ferro, damunt de la bodega d'un vaixell, perquè les granes i llavors
vagin ben resguardades a doll, i així impedir que tal gènere obstrueixi les bombes.
bodega principal
Espai de bord amb més capacitat de càrrega, es troba situat immediatament sota la escotilla qualificada
també de principal.
bodega superior
Ocupa l'espai comprès entre els baus de la bodega i la coberta més baixa.
bodeguer
En l’antiguitat el bodeguer és a bord la persona de confiança que se li assigna al contramestre per a cuidar
els efectes i pertrets del seu càrrec, col·locats en el bodega, sent a més l'immediat zelador de l'aiguada del
vaixell, la seva distribució i policia dels aljubs.
Els seus principals deures poden considerar-ne els següents:
• El bon estat i prompta disposició dels pertrets, tals com bossellaria d'ús, quadernals de feines, reals, tires
i guindareses, aparells de rabissa, de ganxo, de combés, estrops, estrops de filàstiques, margarides,
fotges, peus de cabra, barres, etc., que mantindrà estivades amb la deguda separació i ordre, ocupant el
menor espai possible i promptes a ser enviats sobre coberta o on siguin necessaris.
• Informant de l'objecte que es destinen els efectes que es demanin, anirà amb compte de recollir-los
conclosa la feina, reclamant aquells que sofreixin retard a ser retornats.
• És l'encarregat de tota la bodega i de presentar la seva deguda preocupació de la deguda ventilació,
adonant per conducte del contramestre, de qualsevol desperfecte, pudor o , pujada de temperatura o altra
novetat que notés en aquesta zona del vaixell que li està encomanada.
• Les caixes de cadenes, la seva estiba i neteja corren també a la seva cura, i per tant, en feines de llevar,
donar fons i altres a les altres àncores romanen el la bodega.
• En els llocs confiats a la seva cura és l'immediat responsable de qualsevol infracció que es cometi amb
les llums, bé mantenint les enceses solament les necessàries.
• Amb freqüència farà present al contramestre els objectes i pertrets que necessitin airejo, perquè siguin
trets i ventilats sobre coberta.
• Cada tarda farà la distribució d'aigua per al dia següent, subjectant-ne a les ordres que hagi rebut de
paraula o a la nota per escrit signada pel 2° comandant.
• Conclosa la distribució, donarà part al primer contramestre dels aljubs que queden plens, quins
començats i quins completament buits, aprofitant sempre aquest últim estat per a netejar-los i
emblanquinar-los.
bodegues i la seva numeració
Per molts conceptes, els compartiments més importants d'un vaixell de càrrega són les bodegues, en els
quals constitueix l'única deu d'ingressos.
Les bodegues, per als efectes de disposar la distribució de la càrrega i en el llibre de notes de bord, van
numerades començant a contar des de proa.

Així, la bodega nombre 1 comença en el mampara de col·lisió i acaba en el mampara estanc següent; la
nombre 2, comença en el mampara que limita la nombre 1 i acaba en el mampara estanc següent, i així
successivament.
body board
El body board o bodyboarding és un esport basat en el lliscament sobre la superfície d'una onada sense
trencar, amb una taula d'escuma sintètica de al voltant de 1,15 metres de llargada.
Hi ha dos estils o maneres de lliscar sobre la taula:
• Tombat.
• Amb una cama agenollada.
• De peu.
D'aquestes tres modalitats la més usual és la primera.
boejer
Embarcació holandesa, de poc calat i orses de deriva, aparellades de balandra amb baticul.
En el segle XVII era molt usada, tant en el trànsit pels rius com per la mar.
boet
Ribot proveït de dues fulles estretes disposades en angle, de manera que per a cada posició del boet
només en treballa una.
bofarol
Ventet suau, semblant a l’oratge.
bogavante
Primer remer de cada banc de la galera.
Lloc en què s'asseia aquest remer.
boguejar
Exercitar la pesca de bogues amb les arts i en la manera acostumats en ella.
boguera
Art d’emmallar utilitzat normalment per a la pesca de bogues i altres espècies semblants.
Està construït de forat. molt semblant a les soltes.
Quan es disposa una boguera per a la pesca, es col·loquen enllaçades unes amb unes altres diverses
peces, totes iguals, cadascuna de les quals té uns 70 m de llarg per 2 a 5 m d'alt.
La malla més utilitzada varia entre 20 i 30 mm de nus a nus, el que representa de 10 a 7 p/p.
Perquè es mantinguin en posició vertical, en la part superior de cada peça es col·loquen de 60 a 70 suros i
es llastra amb diverses peces de plom que en conjunt pesen de 6 a 7 quilos.
Antany les bogueres es fabricaven amb fil de cotó, però en l'actualitat només s'empra el niló.
En general s'utilitza fil bastant fi.
El drap de la xarxa principal va muntat sobre unes tires de xarxa més resistents, que fan de reforç marginal
i en les parts del qual superior i inferior se subjecta a trams regulars una cora prima, que és la qual duu els
ploms baix i els suros dalt.
En els costats es col·loquen uns petits caps que serveixen per a enfilar unes peces amb una altra.
En conjunt sol disposar-se fins a de 20 peces, generalment en fons de sorra i algues, en aigües poc
profundes, a uns 80 mm de la costa, i l'operació es realitza al vespre o a l'alba, que són els moments del
dia que millor es presten per a la pesca d'aquestes espècies.
Degut al fet que es tracta d'arts summament selectius, es capturen peixos de talla molt regular.
boia
Una boia és un cos flotant de diferents formes i materials boia és una balisa flotant, lluminós o acústic
amarrat al fons d’un cos d’aigua, usat com auxiliar per a la navegació o per a altres propòsits específics
com l’assenyalament de perills o d’amarraments.
situada en el mar i generalment ancorada al fons, que pot tenir diverses finalitats, principalment per a
l’orientació de les embarcacions.
Les boies generalment són buides i sovint estan inflades amb aire o amb algun gas neutre, encara que
també és comú trobar boies farcides d’un material sòlid més lleuger que l’aigua, com pot ser l’escuma de
poliestirens, amb la finalitat d’impedir que el contingut s’ompli d’aigua o que es desinfla, perdent així la
seva eficàcia, en cas d’una burxada o fugida després d’un cop.

La flotació de les boies es deu al Principi d’Arquímedes, ja que la seva massa és inferior a la del seu volum
equivalent en aigua.
Existeixen multitud de tipus de boies, depenent de la finalitat que se’ls doni.
Es defineix una boia com una ajuda flotant menor, normalment il·luminada encara que hi ha casos en els
quals no s'instal·la llum.
Aquests tipus d'ajudes a la navegació estan específicament regulades pel sistema d’Abalisament Marítim
de la IALA i solen tenir flotador de formes circulars amb un diàmetre entre 1 i 3 metres.
A més, a causa de les limitacions de l'estructura, és aplicable el següent:
• Les quals tenen llums estan generalment alimentades per energia solar o bateries primàries, encara que
hi ha encara en ús boies de gas.
• L'abast de la llum està generalment restringit des de 2 a 5 milles nàutiques, encara que en algunes
aplicacions s'usen abastos majors.
• poden també disposar de senyals sonors.
• A causa de les limitacions d'espai i d'alimentació, els serveis addicionals són reduïts, però de vegades es
munten unitats racon i AIS com complement de la llum.
boia a la deriva
Boia tubular, generalment d'alumini, que pot ser regulada per romandre a un nivell de densitat seleccionat
perquè derivi amb el desplaçament d'aquesta massa d'aigua.
Els moviments del flotador poden ser seguits per dispositius instal·lats a bord d'un vaixell que permeten
determinar els valors de velocitat del corrent.
boia a la deriva
Boia oceànica, sense amarres, equipada amb sensors meteorològics i/o oceanogràfics i el material requerit
per a transmetre les dades d'observació a centres col·lectors.
boia amb pal
Boia feta amb un pal o metall en forma de masteler, i assegurada de manera que suri en posició
aproximadament vertical.
boia amb senyal diürn amb marca de topall
Boia amb una marca de topall o dispositiu de forma i/o color característics, assegurat a la seva part
superior amb la finalitat d’ajudar en la seva identificació.
boia amb xiulet
Boia equipada amb un dispositiu per a emetre un so agut fort i ser localitzada més fàcilment en visibilitat
restringida.
boia automàtica d’observació
Boia equipada amb instruments de registre automàtic de dades oceanogràfiques i meteorològics.
boia aviso
Boia que assenyala la posició n aproximada d'una boia important o d'un vaixell-far en cas d'haver-ne retirat
o eliminat temporàriament.
També es denomina boia indicadora.
boia balisa
Qualsevol de les boies emprades en l’abalisament de les costes, port, rius amb una marca de topall i
sense llum.
boia blanca
Boia de color blanc amb què es delimiten els carrers d’un camp de regata, en les regates de rem.
boia cardinal
Boia que s’utilitzen per a assenyalar la presència de punts especialment perillosos roques, vaixells
enfonsats, etc.
boia cardinal
Boia usada per indicar en qual dels quadrants delimitats per les direccions NW, NE, SE, SW pres com a
centre la posició de la marca o boia, es troben les millors aigües per navegar.

oia cega
Boia sense llum.
boia cilíndrica
Boia en que en la part superior té forma cilíndrica.
boia cònica
Boia formada per dos cons capiculats, que serveix per a indicar la posició d’una àncora o d’un cable.
Anomenada també troncocònica
boia contestadora
Les boies contestadores, que poden ser interrogades mitjançant ones de radar pels vaixells i que responen
amb la seva situació i distància a la nau.
boia correu
Boia que serveix per a dipositar-hi correspondència destinada a un vaixell o per a ésser enviada a terra.
boia d’abalisament
És aquella que serveix principalment per a la senyalització i demarcació de canals de navegació,
ancoratges o zones perilloses per a la navegació, les hi ha de diferents tipus, lumíniques, sonores amb
campana i amb figures o combinació d’elles.
boia d'abalisament de cable submarí
Boia usada per indicar el trajecte d'un cable submarí.
boia d’abalisament per submarinistes
Son les boies, per a indicar la seva situació a manera d’emergència, en aquest cas compleixen la mateixa
funció que la bandera alfa, encara que el codi de senyals marítims no la reconeix.
boia d’abocador
Boia que indica el límit d’un abocador o zona d’abocaments.
boia d’aigües segures
Aquests senyals serveixen per a indicar que hi ha aigües navegables al voltant (senyals d’eix del canal i
les de mig canal).
boia d’amarrada
Boia que indica l’existència d’un cos mort que serveix, per tant, per a amarrar-hi una embarcació.
boia d’amarrament
Boia assegurada al fons per un amarrament permanent amb un dispositiu per a amarrar un vaixell utilitzant
la cadena de la seva àncora o els seus caps d’amarrament.
boia d’amarrament
És aquella que a part de posseir un dispositiu de senyalització, conta a més amb mitjans d’amarrament
efectius per a suportar un vaixell sent capaç de suportar les forces que les amarres que el vaixell
transmeti.
boia d’àncora
Boia que indica la posició d’un àncora.
boia d’argue
Boia fixa amb un torn vertical per a estirar un cap, un cable o una cadena d’una embarcació.
boia d’art de pesca
Boieta o boia petita proveïda d’una bandera que utilitzen generalment els pescadors com balisa o marca
temporal.
boia d’avís

Boia que assenyala la posició aproximada d’una boia important o d’un vaixell far en cas d’haver-ne retirat o
eliminat temporalment.
boia d’obstrucció
Boia que assenyala l’existència d’un baix, barra o altre perill aïllat.
boia d'onatge
Tradicionalment, l'estudi de l'onatge en una determinada zona de l'oceà es realitza a través d'una sèrie de
paràmetres que caracteritzen l’anomena’t estat del mar.
Actualment existeixen diverses fonts de dades, entre les quals es troben les boies d’escala i les
direccionals.
Aquests aparells, cada hora, mesuren una sèrie d'elevacions instantànies de la superfície de la mar al
voltant del nivell mig durant un interval de temps mínim, encara que aquest interval depèn del tipus de
boia.
Aquesta mostra es considera representativa de l'onatge en aquest temps.
A continuació, a aquesta sèrie temporal d'elevacions s'apliquen les anàlisis estàndards d'encreuament per
zero i espectral, que permeten obtenir els paràmetres més representatius de l'onatge: Hs,T,Tp, etc per a
aquesta hora.
Avui dia, el més habitual és que tot aquest procés es realitzi a bord de la boia, transmetent-se els resultats
a terra.
Encara que en el cas de les boies d’escala de la Xarxa Costanera aquest últim procés (l'anàlisi de la sèrie
temporal d'elevacions) es realitza en costa.
boia DART
Les boies DART, de detecció de tsunamis o sismes submarins, que poden detectar canvis dràstics en la
pressió de l’aigua i formen part dels sistemes d’alerta de tsunamis.
Amb l’objecte de poder confirmar ràpidament l’existència d’un tsunami potencialment destructiu i en un
continu esforç per a desenvolupar i implementar la capacitat de detecció primerenca i report en temps real
dels tsunamis en l’oceà profund, va néixer el Projecte DART “Avaluació i Report de Tsunami en l’Oceà
Profund”, concebut com part del Programa Nacional de Mitigació del Risc de Tsunami dels Estats Units
(NTHMP).
El sistema es compon de dues unitats principals: un sensor de pressió i una boia transmissora.
El sensor registrador de pressió va instal·lat en el pis oceànic a una gran profunditat i és capaç de detectar
tsunamis molt petits (des de 1 cm d’altura).
La boia instal·lada en la superfície del mar rep el senyal del sensor i la retransmet, mitjançant el sistema
satel·litza’l GOES, al SHOA i al PTWC en temps real.
boia de babord i boia d’estribord
Boies que cal deixar per babord i estribord, respectivament, quan s’entra en port o, el que és el mateix,
venint del mar cap a terra.
boia de barra
Boia que senyalitza la posició d’una barra.
boia de barril
Boia rodona, grossa, de ferro revestit de fusta, que es manté en un lloc fix i que porta una anella a la part
superior perquè puguin amarrar-hi embarcacions.
boia de barrilet
Boia de suro de forma d’ou, es emprada per la pesca.
boia de bifurcació a estribord
Boies utilitzada per a assenyalar el canal preferit en una bifurcació.
boia de bifurcació al centre d’un canal
Boia que índica la existència d’un baix en el centre d’un canal i l’existència de pas per ambdós costats del
mateix.
boia de bifurcació amb confluència

Boia que assenyala l'extrem intern d'un banc central d'un canal, sense prendre en compte la direcció de
navegació.
boia de bifurcació lateral
Boia lateral distintiva usada per indicar tant el punt de bifurcació del canal com el canal preferit.
boia de boira
Boia que es deixa anar per popa d’un vaixell quan volem que un altre ens segueixi en cas que vulgui saber
a la distància que els separa.
boia de buc a pic
Vegi’s boia de naufragi.
boia de cable telegràfic
Boia utilitzada per a assenyalar la posició d’un cable telegràfic submarí.
boia de cadena
Cos flotant fermat a un extrem d’un cap, d’una cadena o d’un cable, que és fixat per l’altre extrem al fons
de la mar mitjançant un cos mort enfonsat i que serveix per a amarrar-hi embarcacions o com a indicació
per a facilitar la navegació.
boia de campana
Boia ancorada sobre un punt de perill per a la navegació, proveïda d’una campana a la part superior que
sona amb el moviment de l’onatge, cosa que permet advertir les embarcacions del perill fins i tot en
condicions de mala visibilitat.
boia de canal
Les boies d’abalisament ajuden a la navegació marcant un canal marítim, així com obstacles i àrees
administratives, per a permetre als vaixells navegar amb seguretat.
boia de canya de pescar
Trosset de suro que, en l'ormeig per a pescar amb canya, va lligat a la nyinya.
La boia es manté surant en l'aigua, i en pengen el pèl de cuca i l'ham.
Quan el peix pica, amb la seva força fa seguir la boia, la qual s'enfonsa, i llavors revela al pescador la
presència de la presa.
boia de càrrega
Boia que es fa servir per a facilitar les operacions de càrrega i descàrrega dels petroliers.
boia de castellet
Boia sobre la qual hi ha muntada una bastida que suporta les politges per on passa un cable utilitzat per
afer extraccions.
boia de centre de canal
Boia que ha de ser la primera en albirar-ne durant l’acostament des de mar obert a un canal de navegació.
boia de ciavoga
Boia que assenyala el punt on s’ha de fer un canvi de sentit en una cursa d’aigües tranquil·les, en les
regates de rem.
boia de compensació de compàs
Boia fondejada en una situació favorable per a assistir a un vaixell per a ajustar la seva agulla.
boia de confluència
Boia situada en el punt de convergència de dos canals.
boia de cos mort
Boia que serveix per saber la situació d’un mort d’amarrament.
boia de deriva

Boia tubular, generalment d’alumini, que pot ser regulada per a romandre a un nivell de densitat
seleccionat perquè derivi amb el desplaçament d’aquesta massa d’aigua.
Instruments que serveixen per a realitzar mesuraments la grans de corrents oceànics.
boia de descàrrega
Boia i gran a la qual un vaixell s’ amarra per a desembarcar.
boia de dragatge
Boia que assenyala el límit de l’àrea en la qual s’efectua el dragatge.
boia de fondeig
Boia que assenyala els límits d’un ancoratge.
boia de fum
Boia que a entrar en contacte amb l’aigua de mar, desprèn fum i serveix, per a demanar socors.
boia de gir
Boia que assenyala un gir com en el cas d’un canal.
boia de gong
Vegi’s boia de campana.
boia de l’àncora
Boia petita que serveix per a indicar un punt determinat, principalment la situació de l’àncora d’una
embarcació ancorada.
boia de les xarxes
Cos flotant de fusta, suro, etc., per indicar el lloc on han estat posades les xarxes.
boia de maniobra
Boia situada de forma tal que alineant-se amb ella pot ser usada per al moviment dels vaixells.
boia de masteler
Boia feta amb un pal o metall en forma de masteler, i assegurada de manera que suri en posició
aproximadament vertical.
boia de mesurament flotant
Un dels objectius fonamentals de l'oceanògraf físic és conèixer la circulació oceànica.
Els mesuraments dels correntòmetres per si només no subministren totes les informacions requerides,
doncs elles conclouen un conjunt molt gran de factors que influencien els corrents, i l'oceanògraf vol
justament aïllar cadascun d'aquests factors en la seva anàlisi de la circulació.
En conseqüència, les mesures directes de corrents en diverses profunditats en la mar són normalment
acompanyades d'altres mesures, de naturalesa oceanogràfica i meteorològica.
Quant a les mesures oceanogràfiques, normalment constitueixen mesures de nivell de la superfície del
mar, ones i propietats físico-químiques de l'aigua, com a temperatura, salinitat i concentració d'oxigen, amb
mostrejos en diverses profunditats.
En la part de mesures meteorològiques, hi ha interès en el vent, pressió atmosfèrica, temperatura de l'aire,
humitat de l'aire i radiació solar, referents a la superfície del mar, així com en la cobertura de núvols; en
algunes ocasions, perfils verticals de vent, temperatura, pressió i humitat són també mesurats. I és el
conjunt d'aquestes mesures que subministra informacions als oceanògrafs per al desenvolupament de les
seves teories sobre la circulació.
En la ciència oceanogràfica, els navilis oceanogràfics, plataformes, vaixells i boies són els tradicionals
suports dels instruments. I progressos recents permeten l'ús,de torres d'observació, avions i satèl·lits.
Existeixen tres formes de mesura en l'oceà.
• La primera cerca mesurar les propietats en vastes àrees de l'oceà amb ràpids desplaçaments dels navilis
i els seus instruments, considerant que sigui molt petita la variabilitat de les propietats quan del
desplaçament dels instruments; són llavors obtingudes "distribucions espacials de les propietats en l'oceà".
Aquesta forma és més adequada en l'oceà profund del que en àrees costaneres, on la variabilitat d’espai
temporal de les propietats és molt major.

No obstant això, la presència de turbulències en meso escala, amb gran variabilitat de les propietats,
dificulta l'ús d'aquesta tècnica inclusivament en l'oceà profund.
• La segona forma fixa una posició en l'oceà i efectua mesures solament en ella, obtenint "sèries temporals
de les propietats" en aquesta posició; és a dir fet amb navilis fondejats, plataformes i boies
oceanogràfiques, i les sèries temporals són en general obtingudes en els nivells normalitzats de
profunditat, a 0, 10, 20, 30, 50, 75, 100, 125, 150, 200, 2S0, 300, 400, 500, 600, 700, 800, 900, 1.000,
1.100, 1.200, 1.300, 1.400, 1.500, 1.750, 2.000, 2.500, 3.000, 3.500, 4.000, 4.500, 5.000 i 5.500 metres.
• La tercera forma de mesurar en l'oceà és una composició de les dues primeres: amb els recents
progressos tecnològics, és possible, a través de molts navilis (en programes internacionals) o d'avions i
satèl·lits, fer mesures en grans àrees de l'oceà repetidament el temps, obtenint “sèries temporals de les
distribucions espacials de les propietats”, per a grans extensions de la superfície del mar, en diversos
nivells de profunditat.
Cada forma de mesures presenta avantatges i desavantatges, quant a la precisió de la mesura, resolució
espacial, nombre de mesures, cost, etc…
Sinònim boia de Swallw.
boia de mig canal
Boia que assenyala el mig d'un canal.
boia de mig canal
Una boia que marca un canal de navegació, indicant aigües navegables a banda i banda d'ella.
boia de naufragi
Boia que assenyala la situació d’un naufragi o vaixell enfonsat.
boia de nou perill
Boia escollida per a descriure perills descoberts recentment que encara no estan indicats en els
documents nàutics corresponents, inclouen obstacles naturals tals com bancs de sorra o roques com bucs
a pic.
boia d'obstrucció
Boia que senyalitza una obstrucció.
boia de perill aïllat
Marca col·locada sobre, o amarrada a, o damunt de, un perill aïllat, que té aigües navegables en tot la
seva al voltant.
boia de perxa
Boia proveïda d’una perxa, per a fer-la mes visible, o posar un nom, una bandera, o un senyal.
boia de pesca
En les canyes i xarxes de pesca, la boia és el suro o flotador que es col·loca per a evitar que aquestes
s’enfonsin, així com per a marcar la posició de l’ham o de la xarxa.
boia de pesquera
Boia que assenyala els límits d’una zona de pesquera.
boia de quarantena
Boia que indica la ubicació d’un ancoratge de quarantena.
boia de recalada
Boia que assenyala l’entrada a un canal quan un vaixell ve de la mar.
boia de regates
En les regates, s’usen boies per a marcar els punts de viratge (principalment en les regates de vela) o els
carrers a usar pels participants (en les de rem).
boia de reflector de radar
Boia que té diverses superfícies metàl·liques disposades convenientment per a reflectir les ones del radar.

oia de regates
En les regates, s’usen boies per a marcar els punts de viratge (principalment en les regates de vela) o els
carrers a usar pels participants (en les de rem).
boia de salvament
Boia metàl·lica fondejada a determinades zones de combat que serveix de refugi a aviadors caiguts a la
mar o a nàufrags, en època de guerra.
boia de submarinista
Els submarinistes utilitzen boies amb dues finalitats distintes:
Boies d’abalisament, per a indicar la seva situació a manera d’emergència, en aquest cas compleixen la
mateixa funció que la bandera alfa, encara que el codi de senyals marítims no la reconeix.
boia de suro
Vegi’s gaiatell
boia de xiulet
Boia proveïda d’un aparell sonor, que funciona per aire aspirant i comprimit amb els moviments de
l’onatge.
boia del mig d’un canal
Boia que assenyala el mig d’un canal de navegació, indicant aigües navegables a banda i banda d’ella.
boia derivant
Boia d’obtenció de dades no fondejada al fons, però derivant lliurement en correspondència amb corrents,
marees i vent.
boia detectora
Boia de transmissió de radar.
boia esfèrica
Balisa flotant en forma d’ esfera, i subjectada al fons amb una cadena o un cable.
boia far
Boia molt gran dissenyada per a suportar un senyal de gran intensitat lluminosa a gran altura.
boia fora de posició
Boia que no es troba en la posició indicada en les cartes.
boia gran per a la navegació automàtica
Boia gran que s’usa en lloc d’un vaixell far on no és factible la construcció d’una estació lluminosa fora
mar.
boia groga
Boia de color groc amb què s’assenyalen les distàncies intermèdies del recorregut d’un camp de regata
cada 250 m.
boia hidrogràfica
Boia usada per vaixells hidrogràfics o oceanogràfics per al control en els aixecaments hidrogràfics.
boia indicadora
Boia de temporal utilitzada en el curs d’un aixecament hidrogràfic per a indicar una posició de particular
interès com en el cas d’un baix o d’un escull.
Sinònim boia abalisa.
boia inflable
Les boies inflables, per a marcar una posició, o com ajuda per a treure objectes pesats de l’aigua.
Es poden inflar amb l’aire comprimit de l’ampolla, serveix per a marcar una posició, o com ajuda per a
treure objectes pesats de l’aigua.

oia inflable per submarinistes
Son les boies per a marcar una posició, o com ajuda per a treure objectes pesats de l’aigua.
Es poden inflar amb l’aire comprimit de l’ampolla.
boia lateral
Boia usada per indicar el límit lateral de les aigües navegables.
boia lluminosa
Boia que porta una llum que presenta una característica lluminosa determinada que permet ser detectada i
identificada en la foscor.
boia meteorològica
Les boies meteorològiques, que incorporen sistemes d’adquisició de dades per a obtenir dades
meteorològiques en alta mar.
boia oceanogràfica
Amb aquest terme s'indiquen en la tècnica moderna de les mesures oceanogràfiques complexos aparells
flotants o semi flotants proveïts de sensors que es deixen fixos durant temps més o menys llargs en
determinats llocs.
Només així és possible estudiar l'evolució temporal dels fenòmens oceanogràfics i adquirir dades
utilitzables estadísticament.
Una investigació anàloga amb un vaixell oceanogràfic seria econòmicament prohibitiva.
Les boies estan adaptades a fi de registrar les dades amb continuïtat i a intervals de temps convenients,
de "memoritzar-los" (amb registres lògics -gràfics- o digitals, cintes magnètiques, cintes perforades i
transmesos a estacions receptores situades en terra o en embarcacions.
Normalment les dades recollides concerneixen a mesures oceanogràfiques veritables i pròpies i a algunes
dades meteorològiques, necessaris per a les correlacions.
Mesures especials, tant oceanogràfiques com meteorològiques, poden programar-les per a casos
particulars.
Les boies oceanogràfiques són de diverses dimensions, des de pocs quilos de pes a diverses tones
(veritables laboratoris flotants), segons les exigències; el subministrament d'energia té lloc per mitjà de
bateries o generadors de gas, el que implica visites periòdiques, necessàries, per altra banda, també per al
manteniment dels complexos aparells electrònics instal·lats a bord.
boia oceanogràfico-meteorològica
Boia que conté una estació que transmet les dades que obté dels aparells col·locats al fons i a la superfície
de la mar, relatives al vent i a l’onatge.
boia perxa
Boia constituïda per un flotador estabilitzat per llast que duu un asta proveïda d’una bandera o d’una llum.
boia radar
Boia proveïda d’un reflector o grup de reflectores radar.
boia radio
Boia equipada amb radiobalisa.
boia responedora
Les boies responedores, que poden ser interrogades mitjançant ones de radar pels vaixells i que responen
amb la seva situació i distància a la nau.
boia salvavides
Les boies salvavides, dissenyades per a ser llançades a una persona que hagi caigut a l’aigua,
proporcionant-li flotació.
Generalment estan unides mitjançant una corda a l’embarcació, per a poder rescatar al nàufrag llençant-la
sobre d’ella.
boia sonda
Boia que es tira a l’aigua sense detenir la marxa del buc i al quedar fixa deixa córrer verticalment la
sondalesa, i a la arribar a fons es deté, podent determinar la profunditat.

oia sonoboia
Les sono boies, son boies utilitzades en la guerra submarina per a detectar submarins mitjançant sonar.
boia sonora
Boia equipada amb un senyal acústic característica, les boies sonores es poden a més classificar d’acord
a com és produït el so, tals com boies amb campanes, amb gong, sirena, o xiulet.
boia sonora lluminosa
Boia lluminosa proveïda de senyal acústic.
boia telefònica
Boia que porten alguns submarins per indicar que no poden emergir.
boia troncocònica
Boia la part de la qual sobre la superfície de l’aigua presenta forma de con o con truncat.
boia única d’amarrament
Boia gran d’amarrament utilitza per petroliers per a carregar i descarregar en els accessos als ports o en
camps petroliers i de gas allunyats de la costa.
boia vermella
Boia de color vermell amb què s’assenyalen els primers 100 m i els últims 250 m en les regates de rem.
boiant
Se’n diu del vaixell de menys calat que els normals.
boiant
Part de la grada o estacada d’una drassana que queda completament submergida.
boiar
Vegi’s surar, resurar.
boiar
Mantenir-se un cos a la superfície de l’aigua, especialment desprès d’ésser submergit un temps.
boiar
Tornar un objecte a surar després d’ésser submergit.
boieta d’àncora
Boia que indica la posició d’un ancora.
boieta de pesca
Boia formada per un petit barrilet que porta una vara proveïda d'una bandera utilitzada pels pescadors per
assenyalar la posició d'una línia de pesca per arrossegament.
boicot
Vocable que significa l'abstenció de comprar o vendre determinats productes, o a un establiment comercial
industrial, de regió, país, etc., podent ser aplicat per particulars o per l'Estat.
El boicot per a comerciar amb un país constituïx una discriminació dintre de les pràctiques internacionals.
boicot
Actitud col·lectiva de rebot sistemàtic de mantenir relacions econòmiques amb persones o empreses o
grups d'elles o països amb la finalitat d'exercir sobre pressió o represàlies
boieta
Petita boia o flotador de fusta, suro, xapa o plàstic que s'empra per a assenyalar la posició d'alguna cosa
que es trobà submergit, per a això va unit a aquest objecte per mitjà d'un cap prim anomenat orinc.
Sol ser de forma esfèrica o més generalment de doble con units per la base.

Els emprats pels submarinistes solen ser de colors vius: groc, ataronjat o vermell; no obstant això, els
empleats en els vaixells per a assenyalar la situació de les àncores fondejades.
boieta de l’àncora
Boia petita que sol col·locar-ne com referència per a assenyalar la ubicació d’una amarra i, en ocasions
l’àncora., és corrent que siguin de color verd el qual correspon a l'àncora d'estribord i vermell el de l'àncora
de babord.
boieta de pesca
Boia constituïda per un petit barrilet que duu una vara proveïda d’una bandera utilitzada pels pescadors
per a assenyalar la posició d’una línia de pesca per arrossegament.
boig
Estaca quadrada de fusta que es posa dreta a popa, per l'estil de la cameta, i que té per missió evitar que
es desviï la corda que tira el bou, la qual, amb la sotragada, faria mal al patró que va dintre del carquinyol.
boig
Dit del dispositiu d’orientació (agulla nàutica, brúixola, etc.) que oscil·la constantment sense assenyalar
una direcció determinada.
boiola
Gibrell de fusta que era usat pels bodeguers mariners per tenir-hi en remull els gots de beure.
boira
Suspensió de gotes d'aigua molt petites en l'aire, reduint generalment la visibilitat en la superfície de la
terra a menys d'1 quilòmetre.
boira
Internacionalment es defineix la boira com un núvol en contacte amb el sòl o a poca altura que embolica a
l'observador i restringeix la visibilitat a valors inferiors a 1.000 metres.
La boira és un fenomen atmosfèric que es presenta com un núvol d'espessor i densitat variable la base de
la qual està en contacte amb la superfície terrestre, i que generalment produeix una disminució de la
visibilitat horitzontal a valors menors que un quilòmetre.
Aquest fenomen pot afectar seriosament el trànsit terrestre, marítim i aeri, ja sigui impedint el seu normal
desenvolupament, alterant les freqüències dels viatges o retardant-los, i el que és mes greu, produeix
situacions de risc que en ocasions poden transformar-se en veritables catàstrofes.
Físicament no hi ha diferència entre boira i núvol.
Una diferència essencial entre ambdues és el mètode i lloc de formació.
Un núvol es forma quan l'aire s'eleva i refreda adiabàticament.
Una boira es forma per refredament o per augment del vapor d'aigua fins a la saturació.
Quan és lleugera, la visibilitat es redueix a 2 - 3 km i es diu boirina; si és mes densa es diu boira, i la
visibilitat es pot reduir a uns pocs metres, sent així un perill per al transport terrestre i la navegació aèria i
marítima
Les boires es classifiquen d'acord als processos físics que la formen, els que li donen característiques
particulars d'espessor vertical, densitat, persistència i temps d'ocurrència.
Ja sabem que perquè es produeixi boira l'aire ha d'aconseguir el punt de saturació, i que la saturació es
pot aconseguir per dos processos: augmentant el contingut de vapor d'aigua en l'aire i disminuint la
temperatura fins al punt de rosada.
Les boires formades pel augmentant el contingut de vapor d'aigua en l'aire es diuen boires d'evaporació i
les formades pel la disminució de la temperatura fins al punt de rosada es diuen boires per refredament.
Els tipus més importants són: Boira de radiació, Boira d'advecció, Boira frontal, Boires de vessant, Boira
de fum, Boira gelada.
boira alta
La boira alta és la que es troba a certa altura del sòl, com si anés un núvol baix.
boira assolada
Sinònim de boira baixa.
boira aterrada

Sinònim de boira assolada.
boira baixa
Capa de boira molt poc profunda (normalment abasta uns pocs metres des del sòl) que es forma quan la
temperatura de la capa aire immediatament dalt de la superfície de la terra baixa per refredament radiatiu
fins al punt de saturació i condensació.
Sinònim boira de superfície.
boira calenta
Boira a una temperatura superior a 0º C i que, en conseqüència, només conté gotetes d'aigua líquida.
boira congelant
Boira formada per gotetes d'aigua subfossa que es gelen en contacte amb els objectes i els cobreix d'un
dipòsit de gel.
boira d'advecció
Boira que es forma en la part inferior de la massa d'aire humida que es desplaça sobre una superfície més
freda.
boira d’advecció
Quan l'aire càlid i humit és bufat pel vent a una superfície freda, es refreda pel contacte amb aquesta, i si la
humitat és suficient, es produeix boira anomenada d'advecció.
Es requereix que hi hagi suficient vent, 15 - 25 km/h almenys, per facilitar tant el moviment horitzontal com
la barreja d'aire en la vertical.
Pot ser de dues classes: Boira de terra, Boira de mar.
Boira de terra: Són poc freqüents i es produeixen al hivern, quan una massa d'aire càlid i humit flueix
sobre el sòl molt fred, en general immediatament després d'una ona de fred.
Es formen a sotavent de les zones muntanyenques i es dissipen amb l'arribada d'un front fred.
Boira de mar: Són molt freqüents en certes parts del món a la primavera i començaments de l'estiu.
Es formen en l'aire humit i càlid refredat fins a ]a saturació quan es mou sobre un mar fred.
Són molt conegudes les de la costa americana des de Terranova a Florida
En l'Atlàntic, l'aire, venint amb component sud, creua el corrent del Golf, (Gulf Stream), carregant-se
d'humitat.
De seguida travessa el corrent fred del Labrador, que ve des del Nord, i es refreda fins a la saturació,
produint-se la boira.
Aquestes circumstàncies es donen freqüentment a Nova York al començament de l'estiu i cal triar bé els
alternatius, sent els millors els que estan terra endins.
En els vols transoceànics des d'Europa a Nova York bé és pensar en un extrafuel davant les possibles
diversions o llargues esperes.
La dissipació es verifica quan el vent gira abandonant el segon quadrant.
En la costa europea també pot haver-hi boira d'aquest tipus, i en certes condicions el corrent fred de
Canàries pot produir-la en la costa d'Àfrica.
boira d'aire tropical
Boira d’advecció formada en l'aire tropical marítim.
boira d’evaporació
Es produeixen quan s'evapora aigua en l'aire fred.
Aquest canvi d'estat pot ocórrer augmentant el contingut de vapor quan un corrent d'aire fred i sec flueix o
roman en repòs sobre una superfície d'aigua de major temperatura, formant-se boires anomenades boires
de vapor, o bé quan plou si l'aigua que cau té una temperatura major que l'aire de l'entorn, les gotes de
pluja s'evaporen i l'aire tendeix a saturar-ne, formant boires frontals.
boira d'inversió
Boira causada per l'extensió cap avall fins al sòl, d'una capa nuvolosa de estratus formats sota una
inversió.
boira d'inversió alta
Boira produïda a l'estendre's fins a arribar al sòl una capa nuvolosa de estratus formada sota una inversió.

oira d'irradiació
Produïdes pel refredament radiatiu de la terra i de l'aire adjacent, quan la temperatura d'una capa d'aire en
contacte amb el sòl disminueix fins al punt de rosada, formant-se la boira.
Generalment es produeixen en les nits amb cels clars i alta humitat relativa.
Si l'aire esta en calma, la capa de boira pot ser menor que un metre.
Si existeix brisa, es forma suficient turbulència com per elevar la capa de boira a 20 - 30 o més metres.
Com l'aire amb aquesta boira és relativament fred i dens, es mou pendent a baix en terrenys muntanyencs,
per la qual cosa la capa de boira és mes espessa a les valls, mentre que entorn dels cims és mes clara o
no hi ha.
La seva durada típica és d'1 - 3 hores després de la sortida del sol, i es diu que la boira “s'aixeca”, però
físicament no s'eleva, sinó que l'escalfament l'evapora, dissipant-la.
Es produeixen solament sobre terra ja que l'aigua es refreda molt poc per efecte de la irradiació nocturna.
boira de barra
Sinònim de boira pixanera.
boira de barreja
Boira fina i de curta durada, produït per la barreja de dues masses d'aire humides però no saturades de
diferents temperatures.
boira de fum
A les zones industrials la freqüència de boires és major, i això es deu al fet que els fums de la combustió
d'hidrocarburs, tals com el querosens, gasolina, gas-oil, etc,
Actuen com a nuclis de condensació.
Es formen en condicions similars a les de les boires de radiació.
Es presenten en totes les èpoques de l'any i la seva freqüència ha anat augmentant coincidint amb el
desenvolupament industrial.
Són típiques a Londres.
A Espanya es presenten preferentment a Bilbao, Barcelona i Madrid.
boira de mescla
Són formades en mesclar-se isobàricament dues masses d’aire; són d’aquest tipus les que tenen lloc a
Europa en avançar una borrasca atlàntica per damunt d’un anticicló continental.
boira de monsó
Rara boira d'evaporació de les regions costaneres durant un període del monsó, en el qual l'aire càlid i
humit és transportat sobre una superfície mes freda.
boira de mar
Boira marítima que s’estén sobre el litoral i la franja de terra que voreja la costa.
boira de mar
Boira d'advecció que es forma sobre el mar.
boira de muntanya
Núvol que embolica els terrenys alts.
boira de pendent
Boira formada sobre els vessants de sobrevent dels pujols o muntanyes, per ascens forçat de l'aire en el
qual aquesta associat amb l'expansió adiabàtica i refredament.
Sinònim de boira de vessant.
boira de precipitació
La boira de precipitació es produeix quan plou i l’aire sota el núvol es troba relativament sec.
Això fa que les gotes de pluja s’evaporin i formin vapor d’aigua, que es refreda, i a l’arribar a el punt de
rosada, es converteix en boira.
boira de radiació
Tipus de boira, produïda sobre un àrea de terreny quan el refredament per radiació redueix la temperatura
de l'aire al seu punt de rosada o per sota està sobre saturant a la massa d'aire.

oira de radiació
La boira per radiació, es forma sobre terra ferma, en refredar-se aquesta a la nit, principalment en les nits
clares i serenes, al no haver-hi núvols que actuïn com a capa aïllant.
En perdre la terra pert de la seva calor per radiació, es refreda molt ràpidament, fent el mateix les capes
inferiors d'aire que estan en contacte amb la seva superfície.
D'aquesta manera, si no bufa vent, la massa d'aire refredada queda "tancada" o "atrapada", doncs l aire
més càlid que es troba damunt impedeix la seva ascensió.
Si la massa d'aire atrapada conté vapor d'aigua suficient, s'origina la boira.
Amb la formació de la boira es produeix el fenomen anomenat inversió de la temperatura.
En aquest cas, la temperatura augmenta amb l'altura fins a un determinat punt, en què comença a
descendir i segueix l'escala normal.
Les boires sempre es formen per sota del nivell de la inversió de la temperatura.
Un factor primordial perquè es formi la boira per radiació consisteix que l'aire ha d'estar estancat,
pràcticament en calma, doncs una mica de brisa o vent feble és suficient per dissipar l'aire tancat sota la
capa d'inversió, fent que es barregi amb el més calent de les zones superiors.
Quant a l'anomenada boira de muntanya, gairebé sempre és un núvol baix en contacte amb muntanyes
altes.
En altres casos, aquest tipus de boira es forma en els vessants de les muntanyes que donen al mar, en
refredar-se l'aire més calent procedent del mateix.
boira de refredament directe
Són boires de radiació, ocasionades pel refredament nocturn d’una capa d’aire estancat, suficientment
prima i humida, pròpies de les estacions fredes, especialment, la tardor, i freqüents als Països Catalans i
indrets de latitud semblant, o d’advecció, deguda al pas d’una massa d’aire relativament càlida i humida
per damunt d’un sòl fred, com les de Terranova i les de l’estret de Gibraltar.
boira de superfície
Capa de boira molt poc profunda (normalment abasta uns pocs metres des del sòl) que es forma quan la
temperatura de la capa aire immediatament dalt de la superfície de la terra baixa per refredament radiatiu
fins al punt de saturació i condensació.
Sinònim boira baixa.
boira de vall
La boira de vall, es forma a les valls, usualment durant el hivern.
És resultat de la inversió de temperatura, causada per aire fred que s'assenta a la vall, mentre que l'aire
calent pansa per sobre d'aquest i de les muntanyes.
Es tracta bàsicament de boira de radiació confinada per un accident orogràfic, i pot durar diversos dies, si
el clima està calmat.
boira de vapor
Quan l'aire fred es mou sobre aigua càlida i es produeix evaporació des de la superfície de l'aigua, el vapor
s'eleva, en barrejar-se amb l'aire fred d'a dalt, se satura, formant-se la condensació amb aparença de
vapor, donant-li el nom a aquestes boires.
La boira de vapor es produeix generalment sobre la superfície dels llacs i rius, a la tardor o començaments
d'hivern, quan l'aigua àdhuc aquesta mes calenta que l'aire.
Són molt superficials, ja que en elevar-se, es re evapora en l'aire no saturat.
També és comú en zones polar quan els corrents d'aire fred es mouen sobre les porcions dels mars sense
gel formant-se columnes de boires que vistes des de lluny semblen xemeneies fumejants, per la qual cosa
es coneixen com els “fums del mar àrtic”.
boira de vent
La boira de vent: pren lloc quan masses d’aire carregades d’humitat passen sobre sòls freds, la qual cosa
refreda l’aire mateix.
Aquest fenomen és comú en les costes, quan el tebi aire tropical es troba amb aigües de latituds majors.
També és comuna quan un front càlid es mou sobre un àrea amb una quantitat considerable de neu.
boira de vessant
Es forma per ascensió d'una massa d'aire a sobrevent del vessant d'una muntanya, amb el consegüent
refredament adiabàtic.

L'aire ascendent (vent anabàtic) ha de ser estable, i quan aconsegueix el nivell de condensació es forma la
boira, que generalment és de gran espessor.
La boira no baixa a la vall, perquè el vent descendent (vent catabàtic) s'escalfa i ve la dissipació.
Es produeix al hivern i els millors alternatius són els situats a sotavent.
boira densa
Boira que redueix la visibilitat a menys de 400 metres (1/4 de milla).
Sinònim de boira espessa.
boira encelada
Capa de boira que nos és en contacte amb el sòl.
boira espessa
Boira que redueix la visibilitat a menys de 400 metres (1/4 de milla).
Sinònim de boira densa.
boires formades per refredament
Es generen per la disminució que experimenta la capacitat de l'aire per retenir vapor d'aigua quan
disminueix la temperatura.
Es classifiquen segons el seu origen en boires de radiació, d’advecció i orogràfiques.
boira frontal
En un front, l'aire càlid s'eleva sobre l'aire fred; la pluja que cau sobre l'aire fred que té una temperatura
propera a la de rosada, pot evaporar-se, produint boira, anomenada boira frontal.
Són molt espesses i generalment molt persistents.
En general es presenten davant del front calent i es formen en evaporar-se la pluja calenta, procedent dels
nimbostrats quan cau a través de l'aire fred situat sota.
Perquè es produeixi l'evaporació és necessari que la temperatura de les gotes sigui més alta que el punt
de rosada de l'aire i eleva el seu punt de rosada, però no afecta a la temperatura del termòmetre humit.
Aquest procés continua, mentre hi ha evaporació, fins que coincideixen les tres temperatures, moment
critico que es forma la boira.
Aquest tipus de boires es produeix al hivern quan els fronts càlids són molt actius i després d'un règim
anticiclònic perllongat.
Solen durar d'una a tres hores i es van dissipant gradualment, quedant un sostre de núvols baixos de
l'ordre de l'ordre dels 80 metres, millorant al mateix temps la visibilitat, que arriba a quatre o cinc
quilòmetres.
boira fumejant
Boira d'evaporació en la qual la massa d'aire fred esta fortament refredada i estabilitzada, per exemple:
sobre extensions de gel, abans d'arribar a la mar.
Sinònim boira de vapor.
boira gebradora
Boira formada per gotes d’aigua que es congelen i es dipositen sobre els objectes amb què entren en
contacte.
boira gelada
Suspensió de nombrosos cristalls de gel molt petits en l'aire, reduint la visibilitat en la superfície de la terra.
boira gelada
Aquest fenomen, que també es coneix amb els noms de “cencellada” i “incrustació” (i de vegades també,
encara que impròpiament, gebre), consisteix en unes capes blanques constituïdes per cristalls de gel, que
presenten en algunes parts l'estructura del gebre i que es formen generalment quan existeix boira o
boirina, que està a menys de 0º C (és a dir, en subfusió), i que en tocar els objectes es diposita sobre ells.
A Espanya s'observa gairebé exclusivament a les muntanyes.
Si es dipositen sobre els avions poden constituir un gravíssim perill per al vol.
La boira gelada pertany a altra categoria i està formada per petitíssims cristalls de gel que s’han sublimat,
a partir directament de l’estat de vapor (vapor d’aigua gelada), és molt fina, bromosa i perillosa, la seva
perillositat radica en la velocitat de la seva formació, aquest tipus de boira és un risc en les regions

àrtiques i antàrtiques, és pot esperar la seva formació en l’aire fred i buidat, a temperatures entre – 29º C i
–46º C.
boira gelada compacta
Meteor que va senyalitzat amb aquest signe (V vèrtex negre), pel Servei Meteorològic.
boira gelada fràgil
Meteor que va senyalitzat amb aquest signe (V), pel Servei Meteorològic.
boira humida
Boira formada de gotes prou grans com perquè es dipositi en els objectes.
boira humida
Boira amb un grau higromètric molt alt, que humiteja els objectes.
boires i la seva influència en la navegació.
Podem definir la boira com un núvol que es forma des del nivell del sòl quan s'aconsegueixen les
condicions de condensació del vapor.
Això últim pot ocórrer per refredament de l'aire, o per evaporació de l'aigua (o tots dos alhora), i igual que
en el cas dels núvols, el procés de formació necessita la presència de nuclis de condensació.
L'efecte immediat de la boira és la pèrdua de visibilitat.
Quan la visibilitat és inferior o igual a 1 km parlarem de boira pròpiament, i si està entre 1 i 2 km, de
boirina.
Les boires es classifiquen segons el procés de formació en:
• Boires de refredament. Poden ser de tres tipus: boires de radiació, que es formen en terra, per
refredament nocturn o de matinada de l'aire humit proper a la superfície; boires d'advecció o marines, quan
una massa d'aire es desplaça sobre una superfície més freda, en general sobre el mar; i boires
orogràfiques, quan l'aire proper a un vessant muntanyenc puja i es refreda.
• Boires d'evaporació. Poden ser de dos tipus: boires de vapor, quan es produeix evaporació i posterior
condensació en l'aire situat sobre una superfície d'aigua més temperada, sent necessari un important
contrast de temperatura; i boires frontals, quan cau pluja a través d'una capa d'aire més freda situada prop
de la superfície, evaporant-se la pluja temperada en l'aire més fred.
• Boires de barreja. Es formen quan es troben dues masses d'aire de característiques termodinàmiques
diferents.
El navegant ha de vigilar els possibles indicis de formació de boires ja que afecten de forma important la
seguretat de la navegació.
Si la temperatura de l'aire cau per sota de la temperatura del punt de rosada, es formaran amb seguretat.
Si se sospita la possibilitat de formació de boires, s'ha d'observar la temperatura del punt de rosada i la
temperatura de l'aigua de mar cada 5 milles aproximadament, i el procediment habitual consisteix a traçar
un gràfic on es registri l'evolució d'ambdues temperatures amb el temps.
Si ambdues corbes tendeixen a convergir, pot esperar-se la formació de boires en el moment en què es
tallin.
Pot també utilitzar-ne una carta de temperatures mitjanes del mar per a la zona de navegació, que es
compararà amb la del punt de rosada.
És freqüent trobar boira en la desembocadura dels rius, l'aigua dels quals se sol trobar a menor
temperatura que la de l'aigua del mar.
L'altura de la boira pot variar considerablement des d'uns metres fins a 300 metres, depenent del tipus.
La boira d'evaporació rarament aconsegueix els 30 metres d'altura, la frontal pot aconseguir grans altures,
i la d’advecció té altures impredictibles.
Si s'utilitzen senyals acústics en presència de boira, ha de notar-ne que el so es veu afectat pel vent,
desviant-se cap amunt si es viatja contra direcció al vent.
Per tant, si el so procedeix de sotavent se sentirà millor des d'un punt elevat.
A més, la major atenuació de les ones a causa de la presència de vapor, provocarà que una font situada a
sotavent sembli més allunyada que una situada a sobrevent.
Quan s'utilitzi el radar per navegar cal esperar una disminució del seu abast.
boira marina
Boira formada en la part inferior d'una massa d'aire humit que es mou sobre una superfície més freda
(terra o aigua).
Sinònim de boira per advecció.

oira marítima
Boira d’advecció causada per l’entrada d’una massa d’aire continental càlid sobre el mar.
boira òptica
Enterboliment de les imatges dels objectes llunyans per efecte de la turbulència de l’aire, en particular a les
hores de molta calor.
No es tracta, doncs, de cap hidrometeor, ni de cap fenomen de pol·lució.
Boira amb un grau higromètric molt alt que humiteja els objectes.
boira orogràfica
Es produeix quan l'aire humit es mou per un terreny pla amb un pendent gradual, o quan puja pel pendent
d'alguna muntanya, expandint-se l'aire i refredant-se adiabàticament.
Si s'arriba a aconseguir el punt de rosada, es forma la boira orogràfica.
boira per advecció
Boira formada en la part inferior d'una massa d'aire humit que es mou sobre una superfície més freda
(terra o aigua).
Sinònim de boira marina.
boira per evaporació
Boira produïda en una massa d'aire estable i freda per evaporació ràpida des d'una superfície subjacent
d'aigua càlida.
Sinònim de fum del mar.
boira per barreja
Boira fina i de poca durada, formada al barrejar-se dues masses d'aire humit no saturades i amb
temperatures diferents.
boira per radiació
Boira causada pel refredament nocturn per radiació de la superfície terrestre, que al seu torn refreda l'aire
adjacent fins a un grau suficient per a causar la condensació del vapor d'aigua dintre de l'aire.
boira poc densa
Boira en la qual la visibilitat a 2 metres (6 peus) dalt del sòl és de 1,000 metres (5/8 de milla) o més.
Sinònim de boira poc espessa.
boira poc espessa
Boira en la qual la visibilitat a 2 metres (6 peus) dalt del sòl és de 1.000 metres (5/8 de milla) o més.
Sinònim de boira poc densa.
boira postfrontal
Boira de radiació que ocorre sobre sòl humit després del pas d'un front.
boira prefrontal
Boira formada abans d'un front calent, causada principalment per l'augment de la humitat en l'aire fred,
com resultat de l'evaporació de la pluja prefrontal.
boira pixanera
Boira que provoca i deixa caure finíssimes gotes d’aigua en forma de precipitacions.
boira pixotera
Boira molt humida (Costa de Ponent).
boira ploranera
Són boires bastant tancades que redueixen la visibilitat a alguns pocs metres dipositant aigua sobre el
terreny en forma de fina plugims.
boira que mulla
Boira formada per gotetes suficientment copioses per a dipositar aigua sobre els objectes.

Sinònim de boira pixanera.
boira que produeix congelació
Boira formada per gotetes d'aigua subfossa que es gelen en contacte amb els objectes i els cobreixen d'un
dipòsit de gel.
Sinònim de boira congelant.
boira que produeix gebre
Boira, formada de gotetes subfosses que causen un dipòsit de gebre sobre objectes exposats.
Sinònim de boira sobrefossa.
boira roïera
Sinònim de boira pixanera.
boira roinera
Sinònim de boira pixanera.
boira seca
La calitja o boira seca és pols en suspensió, que sura a causa dels corrents d'aire, pot ser tan tènue com
una boirina, o arribar a ser tan espessa com la boira, i pot arribar a afectar a les persones amb problemes
respiratoris.
Igual que la humitat en condensar-se forma núvols, si l'aire conté molts grans de pols en suspensió,
aquests poden arribar a formar una massa compacta que dificulta la visió.
Aquesta suspensió en l'aire de partícules seques, posseeix una principal característica
diferenciadora, i és que són extremadament petites, de manera que resulten invisibles a simple vista, però
que quan es concentren en una suspensió aèria són el bastant nombroses com per proporcionar-li a l'aire
una lleu opacitat (o no tan lleu), donant com resultat un efecte de “aire tèrbol”.
En altres paraules, la calitja és un enterboliment de l'atmosfera, produït per partícules microscòpiques que
en ocasions, redueixen la visibilitat fins a fins i tot a 4 o 5 km.
Les partícules en suspensió poden formar una espècie de polseguera microscòpica de sorra, fum, cristalls
de sal, pols i sutge, podent-ne trobar també, un percentatge baix de gotetes d'aigua (menys del 70%
d'humitat relativa en l'aire).
La calitja és freqüent quan hi ha situacions anticiclòniques en els continents.
Forma una espècie de vel blanquinós que atenua els perfils del paisatge.
Per transparència, sembla blavosa contra un fons fosc, i groguenca contra un fons blanc, mentre que la
boira és sempre grisenca.
boira sobrefossa
Boira, formada de gotetes subfosses que causen un diposito de gebre sobre objectes exposats.
Sinònim boira que produeix gebre.
boira subfossa
Boira formada de gotetes subfosses que causen un diposito de gebre sobre objectes exposats.
Sinònim de boira que produeix gebre.
boira tancada
Boira espessa, densa, que dificulta la visibilitat.
boira terrera
Boira baixa, arran de terra.
boirada
Boira espessa, o gran extensió de boira.
boiram
Boira espessa.
boirassa
Boira molt espessa.

oirat
Massa condensada de partícules de vapor d’aigua de l’atmosfera.
boiregada
Boira espessa.
boiregassa
Boira molt espessa.
boirenc
Relatiu o pertanyent a la boira.
boirí
Boira molt prima.
boirim
Vegi’s boirina.
boirina
Està constituïda per un núvol més tènue que la de boira i en ella la visibilitat és superior a 1.000 metres i
inferior a 2.000 metres.
La boirina és un fenomen meteorològic, concretament un hidrometeor, que consisteix en la suspensió de
molt petites gotes d'aigua en l'atmosfera, d'una grandària entre 50 i 200 micròmetres de diàmetre, o de
partícules higroscòpiques humides, que redueixen la visibilitat horitzontal a una distància d'un quilòmetre o
més.
Ocorre naturalment com a part del temps o de l'activitat volcànica.
És comú en atmosfera freda sota aire temperat.
És possible també induir artificialment la boirina amb l'ús d'envasos d'aerosol, si les condicions d'humitat
són apropiades.
L'única diferència entre boirina i boira és la intensitat de les partícules, que s'expressa en termes de
visibilitat:
Si el fenomen meteorològic dóna una visió d'1 km o menys, és considerat com a boira; i si permet veure a
més d'1 km, el fenomen és considerat com a boirina.
Vist a la distància, la boirina pren més la tonalitat de l'aire (grisenc/blavós), mentre que la boira és més
blanquinosa.
La boirina com la boira fa visibles els rajos solars, per contra, la boira a causa de la seva alta densitat de
partícules no fa visibles els rajos solars.
boirina fotoquímica
Vegi’s smog.
boirinós
Ple de boirina.
boirissol
Boira fina.
boirós
Se’n diu del dia o de l’atmosfera quan hi ha abundant boira baixa.
boirós
Enfosquir amb bromes o boires.
boirós
Cobert de boira, emboirat.
boixa
Se’n diu del compàs magnètic quan la seva agulla té pertorbacions que la separen de la posició de repòs
en el meridià magnètic per falta de força directriu o altres causes.

oixa
Coixinet de suspensió que acomoda el moviment giratori limitat i que està generalment compost per dos
tubs d'acer coaxials units per una manegueta de goma.
boixa
Dit d’una peça, una politja, una roda, etc., que gira independentment de l’arbre sobre el qual va muntada.
bojort
Denominació noruega del boejes holandès amb vela major tarquina, gàbia quadra, mitjana llatina i
civadera sota el bauprès.
bol
Multitud de peixos que van junts.
bol
El bol de la solta o els bols de batuda es fan a les platges o llocs de sòl d’arena amb sis o set braces
d’aigua, però han de ser costes on hi haja puntes o caletes per a poder fer el cèrcol i tancar-hi el peix.
El sistema consisteix a deixar la frena en una punta de la costa i, mentrestant, un home amb un botet cala
eixàrcia fins l’altra punta.
Si no és possible fer arribar la testa de l’eixàrcia, cap de l’eixàrcia, a terra es posa un pedral.
El pedral s’arria al pis procurant fer com menys soroll millor.
Llavors queda la tressa del suro, surant, i la del plom ran del sòl.
El peix queda tancat.
Els mariners mentre calen han de tenir en compte de no xapar molt la mar amb els rems, perquè el peix
no s’espanti.
Fet el bol, entren els homes dins i tronegen, baten la mar, xapant amb els rems o tirant un pedral amarrat
amb una piola d’un parell de braces.
El peix fuig de on està en sentir el soroll i envesteix l’eixàrcia i s’emmalla.
Antigament si era de nit també encenien un metxot, llum de petroli fet amb estopa enrotllada, perquè
espantés el peix.
Abans les eixàrcies eren fines per a la boga i la doblada, però com ara té poc de preu se n’utilitza una de
més clara i alta per a agafar palomina, déntol, llobarros i d’altres semblants.
bol
Pesca que hom obté en una calada.
bol
Acció de calar la xarxa per a pescar, calada.
bol de batuda
Els bols de batuda, tirs de batre, batuda o solta és una pesquera d’hivern feta de peces, que se’n diuen
peces de batre.
Els bols de batuda es calen els dies de fosca.
Hi solen anar dos o tres homes.
Aquesta pesquera s’empra
fonamentalment per al peix de badia, que té el costum d’atracar-se a la costa en fer-se de nit.
De dia es mata un peix més bast, que té pell més dura.
L’art consta de diverses peces enfrenades unides per les frenes o nyinyoles.
Cada peça té vint-i-cinc braces de llargària.
La seua alçada és de tres braces més o menys.
Les peces de batre tenen solta, que és un tipus de eixàrcia feta d’un tel amb malla clara i alta. La solta es
feia servir de nit.
També n’hi havia de tres tels.
El bol de batuda és un dels antecessors dels arts d’encerclament actuals.
bol rodó
Cenyir una mola de sonsos sense fer arrossegar la sonsera.
bol·lard

Rep el nom de bol·lard, a un tipus concret d’amarrament en terra que permet fixar l’embarcació.
Les gasses dels caps d’amarrament s’encapellen per si.
Això permet que l’ordre que es desamarra sigui indiferent, això és, qualsevol cap pot ser soltat (deixat
anar) en qualsevol ordre, el que facilita enormement la maniobra de desamarrar.
Si s’encapella un a continuació de l’altre (sense aquesta enginyosa precaució), obligaria a efectuar la
maniobra en l’ordre invers a l’hora de salpar.
Sinònims amarrador, norai.
bol·larda
Suro o gall amarrat mitjançant una sirga a la part inferior del maia de l’art, per senyalar on es troba i que,
en cas d’enrocar, serveix per desenganxar-ho del fons i evitar així que es perdi el bol.
bola
Esfera de fusta amb caixera i politjó per on hi passa una drissa; s'utilitzava com remat dels pals d'aquí ve
el nom galeta.
bola
Topall, extrem superior de qualsevol pal, masteler o masteleret, particularment on s’hi col·loquen les
galetes.
Pren la denominació del pal corresponent, com cap major, cap de trinquet, cap de mitjana.
bola
Cantell de cada extrem o cap d’una fusta o tauló, que en aquests s’anomena front.
bola
La unió mateixa de dues fustes quins caps estan en contacte.
bola
Petita lenticular, de fusta o metàl·lica, amb les arestes arrodonides i proveïda a cada extrem d’un dels seus
diàmetres d’una petita politja, que fixada per una de les seves bases a l’extrem superior d’una asta o d’un
pal, permet hissar o arriar banderes, gallardets, etc., en facilitar el canvi de direcció de la drissa, mitjançant
les politges.
bola
Perilla, punta del pal en les barques i embarcacions menors.
bola
Galeta, peça rodona del cim del pal major on es penja un fanal.
bola
També se’n diu de la punta del pal de les barques de pescar.
bola
Mena de virolla que hi ha a l'extrem d'un pal o arbre.
Ve a ésser l'ornament de la part superior de les arboradures.
bola
Perilla, té una caixera a l'extrem del seu diàmetre, per on hi passen hi treballen les drisses que hi van
encastades o encapellades per mitjà d'un entallat amb escaire que duu introduïda una tija amb la mateixa
forma i dimensions amb que es fan les galetes.
Avui les galetes dels pals i les astes de bandera són de metall.
bola
Galeta del cim del pal.
Veure l'entrada: galera (referint-se al pal).
bola
Armadura que forma una bola pintada de negre i que s’empra per a senyals visuals a gran distància, els
vaixells la hissen per a indicar que estan fondejats.

ola
Esfera de fusta amb caixera i politjó per on passa una drissa.
bola
Nom donat a cadascuna de les peces que serveixen per a la flotació de la ralinga superior dels arts
d'arrossegament.
Quan aquests van adquirir, d'una banda, gran grandària i, per una altra, van començar a treballar a
profunditat considerable, els suros utilitzats primitivament van deixar de ser eficaços, doncs la pròpia
pressió del mitjà els feia compactes i pel mateix sense poder de flotació.
Es van utilitzar primerament boles de vidre buit i més modernament boles d'alumini, en ocasions amb
alerons.
La força ascensional d'aquestes últimes és quatre vegades superior a la de les primeres.
bola de foc
Meteor extremadament brillant, d'ordinari amb una magnitud aparent que denota una lluentor superior a
l'indicat per -5; algunes boles de foc arriben a arribar a una lluentor de la magnitud -20.
bola de pasta
Esquer de les nanses bogueres, barreja de sardina confitada i farina fent boles lligades amb un cordill.
bola de pesca
Esfera buida de vidre que s'empra, subjecta a les xarxes, a manera de flotador d'aquestes.
bola de senyals
Conjunt format per dos o tres discs, de lona o metàl·lics, encreuats perpendicularment i usats als vaixells i
als semàfors per a efectuar senyals.
bolc
Vegi’s bolcada.
bolcada
Acció i efecte d’una embarcació de tombar-se sobre un costat fins a fer mitja volta.
bolcar
Accident produït degut a la mala estiba o subjecció de la càrrega, arts de pesca molt plens de peix, etc.,
fent que el vaixell escori, s’ompli d’aigua i s’enfonsi.
bolda
Pedra grossa arrodonida, que s’usa per a ancorar les petites embarcacions.
bolda
Peça de corda de quaranta canes.
bolda d’una xarxa
Pedra que lligada a un cap o a una xarxa serveix per a mantenir-los en posició vertical dintre de l’aigua.
bolei
Cop donat al vol a una cosa abans que caigui.
bolero
Art d’emmallar que es cala prop del fons, constituït per diverses peces de xarxa enfilades una amb altra
longitudinalment.
Cada peça de bolero està constituïda d'una banda inferior tremallada i una xarxa simple en la part alta.
Aquesta última sol ser major que la inferior.
Les dues xarxes exteriors del després del tremall són de 15 a 20 cm de costat, entre nusos, i la central és
molt més fina, de manera que entre nusos només hi ha de 20 a 25 mm.
Com totes aquestes xarxes, bogueres, soltes, etc., es mantenen verticals mitjançant una sèrie de flotadors
de suro en la part superior i els corresponents ploms en la part inferior.
Cadascuna de les peces de bolero sol tenir uns 70 m de longitud per uns 5 m d'alt; d'aquesta altura, la
tercera part, o la meitat, correspon a la xarxa tremallada, i la resta a la de malla simple.

Es construeix amb fil de cotó i en l'actualitat amb fil de niló o fibres artificials similars.
Cada peça s'uneix a la següent mitjançant uns petits caps.
En la part terminal es, col·loca un pal vertical que s'uneix a l'armadura superior i inferior, amb el que es
facilita el manteniment vertical de l'art.
El número de peces utilitzades varia entre 10 i 20, encara que no és estrany emprar moltes més quan les
condicions de pesca resulten favorables.
El bolero es cala sobre el fons descrivint una línea més o menys ondada, en zones on hagi poc corrent
normalment en aigües poc profundes.
Quan es duu a cap l'operació de calar es disposa primer un mort, que actua com element de fixació i està
unit a la ralinga inferior, lo que es repeteix en l'extrem oposat; per a senyalitzar-lo convenientment,
cadascun dels morts s'uneix a un gall ven visible en la superfície.
Quan existeix una lleugera corrent, la xarxa s’inclina a favor de la mateixa, i els peixos que navegant a
contracorrent ensopeguen amb el bolero no solament s'embullen amb a part tremallada, sinó que es troben
embolicats per la part alta, la qual, a l'ésser inclinada, actua d'obstacle superior.
A la part inferior se li anomena bolero de baix, i a la superior bolero de dalt.
Generalment es capturen espècies de molta qualitat i molt particularment el llagostí.
bolero de baix
La peça longitudinal duna braga d'amplada que forma part d'un bolero.
Es el vertader tremall.
Per damunt va unida al bolero de dalt, i per dessota du la plomada.
bolero de dalt
La peça longitudinal i del mig d'un bolero.
Per damunt va unida a la cadeneta, i per dessota al bolero de baix.
Té 6 braces cos d'amplada, i la seva malla és del nº 7.
boleros
Tremalls de 50 canes de llargada i de 7 braces d'amplada.
Son formats per tres tires de malla diferent boleros de dalt, boleros de baix i boleros de cadeneta.
Aquests tenen plom i petitoies a les vores, i cabestre, canya i cap als extrems.
boles
Peces de fusta d'alzina en forma de boles lleugerament allargades, amb un forat que les travessa
longitudinalment que, col·locades en la ralinga inferior dels arts d'arrossegament, els defensa dels petits
enganxes del fons.
Per a la pesca en llocs escabrosos se solen usar peces de major mesura fetes de goma.
boles
Peces de fusta enfilades com grans de rosari a la part inferior de les cames de l’art del bou, faciliten el pas
de la xarxa per damunt dels alguers i priven que els ploms s’emboliquin en les algues i roques del fons.
boles de ferro dolç
Esferes del ferro dolç que és col·loquen a l’exterior a banda i banda de la bitàcola, per a anul·lar l’acció
pertorbadora produïda pels ferros de a bordo i fer uniforme el camp magnètic que envolta a l’agulla, a fi
d’assolir que en tot moment assenyali el nord magnètic.
boles enquitranades
Masses semi-sòlides de cru envellit, constituïdes per hidrocarburs pesats que es formen quan el
vessament ha envellit parcialment.
L'envelliment continua posteriorment en la seva superfície externa però es troba gairebé paralitzat en el
seu interior perquè els canvis que experimenta la superfície externa de les boles impedeixen tot contacte
amb l'exterior per ser pràcticament nul·la la difusivitat al seu través.
boleta de tonatge
Detall de la quantitat de drets de tonatge que es registren en una boleta de tonatge i es lliuren a la Duana a
temps de fer una internació.
boletxa
La boletxa, era un art de peces armat amb fil gros.

Tenia una llargària de quatre-cents metres i en feia tres d’alçada.
Aquest art es podia fer servir prop de les penyes i penya-segats per a matar reig i nero, però la utilització
més usual era per a la mussola a unes dotze milles de la costa i a trenta o seixanta
braces d’aigua.
No es tractava de cap art copejat com podríem pensar per la denominació, sinó que el nom l’hem de fer
derivar del tipus de cordell que s’hi empra, que devia ser tan gros com el del bol o bolig.
bolic
Vegi’s fardell.
bòlid
Un bòlid és un tipus de meteor molt brillant la massa del qual és superior a uns 10 grams o la seva
magnitud és inferior a -3.
A l’entrar en l’atmosfera terrestre origina un gran deixant que pot ser observada des de diversos centenars
de quilòmetres de distància sobre la superfície.
Presenta l’aparença d’una esfera de foc en comptes d’un aspecte puntual o estel·lar.
bolig
Xarxa de pesca en forma molt semblant a un art de platja o xàvega, encara que de menors dimensions,
caracteritzada per tenir unes bandes laterals molt llargues i un floc de dimensions molt més reduïdes.
El calat de l'art es realitza amb ajuda d'una embarcació, de fàcil maneig i sense coberta: en primer lloc es
deixa ferm en la platja l'extrem d'un dels caps, i mentre l'embarcació descriu un gran semicercle en les
aigües properes a la costa es va soltant successivament la resta del mateix cap, una de les bandes, el floc
que queda situat en la part oposada a la costa i, més allunyada de la mateixa, l'altra banda, i finalment el
seu corresponent cap, l'extrem del qual queda en la platja de nou a l'acabar l'embarcació el seu recorregut.
La recollida de l'art es realitza des de la platja, de forma semblant a la xàvega.
Es capturen gran nombre de petits peixos que es troben en l'interior del semicercle descrit per
l’embarcació.
L'estructura del bolig és simple, i per a la seva construcció s'emprava normalment fil de cotó, sobretot per a
les bandes, i de cànem fi, per la seva major resistència, per al floc.
En l'actualitat s'utilitzen diferents tipus de fil de les varies fibres artificials existents en el mercat.
En les bandes s'utilitza xarxa de malla molt àmplia, entre 200 i 300 mm entre nusos, ja que la seva
principal missió és incitar als peixos a congregar-se cap a la part central; l'amplitud de la malla disminueix
progressivament al llarg de les bandes en direcció al floc.
L'entrada del cos del bolig està construïda amb fil una mica més gruixut i malla més espessa, generalment
d'uns 20 mm de nus a nus.
Finalment, en el floc la malla arriba a la major espessor, al voltant dels 10 mm.
Aquestes dimensions poden variar segons les diferents circumstàncies i fins que se sol destinar el bolig en
cada platja.
Al tractar-se d'un art molt antic, ha anat diversificant-se en els diferents llocs, i a més ha rebut noms
diferents segons les regions.
Alguns models de grans proporcions, avui ja en desús, s’utilitzaren en les costes mediterrànies per a la
pesca de tonyines de petita grandària i bonics.
En molts casos els boligs no s'utilitzen des de terra, sinó des d'una embarcació: en tal cas el principi d'un
dels caps es deixa convenientment ancorat i senyalitzat, escrivint-se després un cercle per al calat de l'art i
acabant en el mateix punt on s'ha iniciat la calada.
L'art es recull també des de l'embarcació.
En alguns punts de la costa de Las Palmas s'utilitza el bolig, regularment de petites dimensions, unes
vegades per a obtenir carnada per a l'encebament dels hams i altres vegades per a la pesca de tonyines,
bonics i, sobretot, i verats.
bolig de llises
Xarxa o art les malles de la qual en ambdues bandes són de dues o tres polzades en quadre, i d’una
escassa les primeres del floc, amb mitjana en les últimes.
bolina
Posició del vaixell al cenyir el vent, es a dir rebre el vent a unes sis quartes format per la proa i la direcció
del vent.
bolina

Antigament un dels caps utilitzats per a maniobrar les veles.
bolina
Cap amb que es tiba cap a proa la ralinga de sobrevent d’una vela.
bolina
Cap que serveix per a cobrar vers la proa la ralinga de caiguda de sobrevent de les veles quadres, quan hom
navega cenyint amb vent escàs, per tal que aquest incideixi en la vela i evitar així que aquesta flamegi.
bolina
Cadascun dels petits caps que formen l’aranya i són utilitzats per a sostenir els cois.
bolina
Cap que serveix per a cobrar vers la proa la ralinga de caiguda de sobrevent de les veles quadres, quan
hom navega cenyint amb vent escàs, per tal que aquest incideixi en la vela i evitar així que aquesta
flamegi.
bolina
Cap per a subjectar la vora inferior d’una vela a la proa d’un vaixell.
bolina
Càstig d'assots que es donava als mariners a bord.
bolina ampla
Vegi’s bolina llarga.
bolina ardent
Se’n diu de la navegació a vela feta mantenint un rumb tan tancat al vent com sigui possible.
El valor d'aquest angle és propi de cada vaixell. No obstant això, i en termes generals, els vaixells i
embarcacions amb aparell de tall tenen una capacitat de cenyida molt superior a les d'aparell quadre.
bolina bracejada
És aquella que va cenyida al màxim possible.
bolina de golf
És la bolina llarga, que sempre o regularment s’usa en les navegacions de golf, quan es troben vents
contraris, per a endarrerir el menys possible en el viatge.
bolina de pal
El pal mateix que estan envergades les veles cangrees i altres que guarden igual forma, a totes les quals
serveix de bolina, i àdhuc més avantatjosa que les de cap, perquè de cap manera pot presentar-se millor al
vent la vora de la vela.
bolina de pal
Forqueta amb que en alguns vaixells del tràfic dels ports s’empeny per a proa o sotavent la vora de la vela,
fent l’ofici de bolina.
bolina de velatxo
La bolina de sobremitjana, i qualsevol de les de les gonetes.
bolina escassa
Posició en que l’aparell toca, encara que estigui ben cenyit, per seguir el rumb prefixat.
bolina franca
Vegi’s bolina llarga.
bolina llarga
Posició de bolina en què les veles reben el vent amb tota llibertat, sense fer-les flamejar massa.
bolina oberta

Vegi’s bolina llarga.
bolinament
Acte de bolinar.
bolinar
Estirar les bolines de la barca.
bolinejador
Se’n diu de la barca que té la propietat de prendre bé el vent i sortir a sobrevent.
bolinejar
Navegar de forma que la direcció de la quilla formi el menor angle possible en relació amb vent.
bolinejar
Tibar o cobrar de les bolines de tot l’aparell després d’haver-lo bracejat bé per sotavent.
bolinejar
Navegar de bolina.
bolinejar el vaixell
Tenir el vaixell la propietat d’executar-lo amb avantatge.
boliner
Se’n diu del vaixell de vela que té la particularitat de cenyir bé, o sigui, de navegar de bolina molt tancat al
vent.
bolines
Antigament i en plural, joncs amb que en les galeres es plegaven les veles.
bolineta
Bolina de les veles de sobremitjana i de les gonetes, com també, de vegades el velatxo.
bòlid
Meteorit de grans dimensions que, quan travessa l'atmosfera terrestre, dóna lloc a un soroll intens que pot
acabar en una
explosió.
bolitger
Persona que pesca amb bolig.
bolitjada
Calada de bolig.
bolitger
Embarcació de rems d’una eslora entre 35 i 40 pams, emprada per la pesca amb l’art de bolig.
bolitx
Bolina de les veles menudes.
bolitx
Fil de cotó molt resistent que duu penjat un ham.
Forma part del palangre de pescar congres.
bolitx
Art de pescar semblat a la xàvega, però de menor grandària, que es cala des d'una embarcació i es
maniobra des de la platja..
bolitxada
Llanci de la xarxa anomenada bolig.

olitxó
Artet de bolig més petit que l’ordinari.
bolitxó
Xarxa mes petita que la coneguda amb el nom de bolig
bolitxó
Xarxa de la figura del bolig, però molt petita, que s’usa a València per a agafar gambetes.
bolla
Bombolla que fa la sardina quan esta a punt d’ésser pescada en mola.
bolla
Senyal identificativa que es posava a una mercaderia per indicar-ne l’origen o per assegurar-se que havia
passat la duana.
bolla
Peça de cordo de quaranta canes.
bolladís
Conjunt de bombolles que fan les moles de peix.
bollador
Oficial que s’encarregava de bollar les mercaderies.
bollament
Acció de bollar.
bollamenta
Conjunt de les bolles que es formen a la mar.
bollar
Posar el segell anomenada bolla en una mercaderia.
bollar
Fressa força especial que fa el peix quan surt a la superfície.
bollar
Fer bombolles una mata de peix.
boló de la curenya
Pern llarg i quadrat que amb altre igual travessa el muntant de la curenya, i les subjecta.
bolong
Un bolong és un canal d'aigua salada, característic de les zones costaneres de Senegal o Gàmbia, proper
als estuaris.
Aquests braços de mar, tant efímers com a significatius i fins i tot referits com a petits afluents, són
particularment nombrosos en el Sine-Saloum i Casamance.
L'aigua de mar es barreja amb el corrent (Saloum, riu Casamance) i estan subjectes a les marees.
Els bolongs són accessible generalment mitjançant piragües.
La paraula «bolong» està presa del mandingo.
Aquest terme hidrològic pràcticament no s'utilitza fora del context de Senegal i Gàmbia.
Es defineix en el “Dictionnaire universel francophone” [Diccionari Universal francòfon], però està absent de
la majoria de grans obres de referència.
En general en això s'observa una gran varietat d'espècies d'aus.
Depenent de l'estació, els mosquits també poden manifestar-se.
Alguns petits mamífers també viuen allí, com a micos o hienes .
La població local practica en ells la pesca.
En Casamance, la majoria de pobles s'han construït a la vora d'un bolong.

Presents a diversos parcs i reserves nacionals de Senegal, els bolongs també exerceixen un paper
important en el desenvolupament del turisme, ja que a ells s'accedeix amb facilitat en canoa o caiac.
Els campaments s'estableixen als bancs, propicis per a la relaxació i l'observació d'aus .
bolons dels motors marins
En els motors sense creuera la connexió entre la biela i el pistó es fa a partir del boló.
El boló ha de ser prou robust para, a més de suportar les condicions extremes que es donen a l'interior del
cilindre, poder transmetre la potència a la biela.
Els bolons han de ser el més robust i lleuger possible amb tal de permetre que el motor funcioni amb un
major rendiment.
Aquest és un element de connexió i pot situar-se tant en un coixinet que estigui fix a la biela, com en un
que estigui fix al pistó o unit a sengles coixinets fixos, un al pistó i un altre a la biela.
bolondo
Fusta tropical vermella, de densitat alta que dificulta el seu treball al ser molt dura.
Darrerament s’utilitza per a la part de la quilla.
bolòmetre
Instrument destinat a mesurar l'energia radiant, consisteix d'un cos absorbent de calor connectada a un
embornal de calor (un objecte mantingut a temperatura constant) a través d'un material aïllant.
El resultat és que qualsevol radiació absorbida pel detector augmenta la seva temperatura per sobre de
l'embornal de calor que actua de referència.
La radiació absorbida es mesura per tant a partir del contrast de temperatura entre el detector i la
referència.
El bolòmetre va ésser inventat per l'astrònom nord-americà Samuel P. Langley al voltant de l'any 1880.
Amb ell va estudiar la radiació infraroja del Sol.
Es pot definir la magnitud bolomètrica d'un estel com la seva lluminositat en tot l'espectre electromagnètic.
bolòmetres de disseny compost
En alguns bolòmetres el termòmetre actua també com a absorbent mentre que en uns altres el termòmetre
i el detector són dispositius diferents.
bomba
Cabdell de corda en forma rodona, disposada de manera que, per a desfer-lo, es comença pel cap que hi
ha dintre el cabdell, o sigui per on s’ha de començar a descabdellar-se.
bomba
Una bomba és un dispositiu explosiu.
És un recipient especial ple de material explosiu, dissenyat per causar major destrucció quan s'activa.
L'explosió d'una bomba ha de ser controlada, per un rellotge, per un control remot, per un sensor de
pressió, per radar o pel contacte, entre uns altres.
bomba
Màquines emprades per transportar, comprimir, aspirar o elevar líquids o gasos, o per impulsar-los en una
direcció determinada.
Sempre que tractem temes com a processos químics, i de qualsevol circulació de fluids estem, d'alguna
manera entrant en el tema de bombes.
El funcionament en si de la bomba serà el d'un convertidor d'energia, o sigui, transformés l'energia
mecànica en energia cinètica, generant pressió i velocitat en el fluid.
Existeixen molts tipus de bombes per a diferents aplicacions.
Els factors més importants que permeten escollir un sistema de bombament adequat són: pressió última,
pressió de procés, velocitat de bombament, tipus de gasos a bombar (l'eficiència de cada bomba varia
segons el tipus de gas).
Les bombes es classifiquen en tres tipus principals:
• D'èmbol alternatiu.
• D'èmbol rotatiu.
• Roto dinàmiques.
Els dos primers operen sobre el principi de desplaçament positiu, és a dir, que bomben una determinada
quantitat de fluid (sense tenir en compte les fugides independentment de l'altura de bombament).

El tercer tipus deu el seu nom a un element rotatiu, anomenat rodet, que comunica velocitat al líquid i
genera pressió.
La carcassa exterior, l'eix i el motor completen la unitat de bombament.
bomba alternativa del pistó
Bomba que té com a element principal una cambra cilíndrica, dins la qual es desplaça un èmbol amb
moviment alternatiu.
bomba aspirant
En una «bomba aspirant», un cilindre que conté un pistó mòbil està connectat amb el subministrament
d’aigua mitjançant un tub.
Una vàlvula bloqueja l’entrada del tub al cilindre.
La vàlvula és com una porta amb frontissa, que solament s’obre cap amunt, deixant pujar, però no baixar,
l’aigua.
Dintre del pistó, hi ha una segona vàlvula que funciona en la mateixa forma.
Quan s’acciona la manovella, el pistó puja.
Això augmenta el volum existent sota pistó, i, per tant, la pressió disminueix.
La pressió de l’aire normal que actua sobre la superfície de l’aigua, del pou, fa pujar el líquid pel tub,
franquejant la vàlvula -que s’obre- i ho fa entrar en el cilindre.
Quan el pistó baixa, es tanca la primera vàlvula, i s’obre la segona, que permet que l’aigua passada a la
part superior del pistó i ocupi el cilindre que està damunt d’aquest.
El cop següent cap amunt fa pujar l’aigua a la aixeta i, al mateix temps, assoleix que entre més aigua en el
cilindre, per sota del pistó. L’acció continua mentre el pistó puja i baixa.
Una bomba aspirant és d’acció limitada, en certs sentits.
No pot proporcionar un doll continu de líquid ni fer pujar l’aigua a través d’una distància major a 10 m. entre
la superfície del pou i la vàlvula inferior, ja que la pressió normal de l’aire només pot actuar amb força
suficient per a mantenir una columna d’aigua d’aquesta altura.
Una bomba impel·lent venç aquests obstacles.
bomba aspirant impel·lent
Bomba que treu l’aigua de profunditat per aspiració i després l’empeny amb força.
bomba centrífuga
Una bomba centrífuga és un tipus de bomba hidràulica que transforma l'energia mecànica d'un impulsor
rotatori anomenat rodet en energia cinètica i potencial requerides.
El fluid entra pel centre del rodet, que disposa d'uns àleps per conduir el fluid, i per efecte de la força
centrífuga és impulsat cap a l'exterior, on és recollit per la carcassa o cos de la bomba, que pel contorn la
seva forma ho condueix cap a les tubuladures de sortida o cap al següent rodet.
Encara que la força centrífuga produïda depèn tant de la velocitat en la perifèria de l'impulsor com de la
densitat del líquid, l'energia que s'aplica per unitat de massa del líquid és independent de la densitat del
líquid.
Per tant, en una bomba donada que funcioni a certa velocitat i que manegi un volum definit de líquid,
l'energia que s'aplica i transfereix al líquid, (en pascals, Pa, metres de columna d'aigua m.c.a. o o peu-lb/lb
de líquid) és la mateixa per a qualsevol líquid sense que importi la seva densitat.
Tradicionalment la pressió proporcionada per la bomba en metres de columna d'aigua o peu-lb/lb
s'expressa en metres o en peus i per això que es denomina genèricament com a "altura", i àdhuc més,
perquè les primeres bombes es dedicaven a pujar aigua dels pous des d'una certa profunditat (o altura).
Les bombes centrífugues tenen un ús molt estès en la indústria ja que són adequades gairebé para
qualsevol ús.
Les més comunes són les que estan construïdes sota normativa DIN 24255 (en formes i hidràulica) amb
un únic rodet, que abasten capacitats fins als 500 m³/h i altures manomètriques fins als 100 metres amb
motors elèctrics de velocitat normalitzada.
Aquestes bombes se solen muntar horitzontals, però també poden ésser verticals i per aconseguir majors
altures es fabriquen disposant diversos rodetes successius en un mateix cos de bomba.
D'aquesta forma s'acumulen les pressions parcials que ofereixen cadascun d'ells.
En aquest cas es parla de bomba multifásica o multietapa, podent-ne aconseguir d'aquesta manera altures
de l'ordre dels 1200 metres per a sistemes d'alimentació de calderes.
Constitueixen no menys del 80% de la producció mundial de bombes, perquè és la més adequada per
moure més quantitat de líquid que la bomba de desplaçament positiu.

No hi ha vàlvules en les bombes de tipus centrífug; el flux és uniforme i lliure d'impulsos de baixa
freqüència.
Els impulsors convencionals de bombes centrífugues es limiten a velocitats en l'ordre de 60 m/s (200
peu/s).
bomba centrífuga d’aspiració
Les bombes centrífugues, per contra de les pressions considerables que poden desenvolupar
En la brida d'aspiració, tenen una reduïda capacitat de succió en la brida d'aspiració.
És per això que es fa necessari transportar prèviament el fluid cap a la brida d'aspiració per inundar-la en
el que es denomina encebament de la bomba, omplint per complet aquesta de fluid prèviament a la seva
engegada.
Podem aquí estriar entre dos casos:
El cas en què el dipòsit d'alimentació es troba a major altura que la bomba, per la qual cosa el fluït la plena
per gravetat, amb el que para el seu encebament es fa necessari simplement l'obertura de la vàlvula
d'aspiració i la de purga que permet la sortida de l'aire tancat a l'interior de la bomba i el conducte.
En el cas que el dipòsit es trobi en una cota inferior a la de la bomba, es produeix una major complexitat
operativa que pot ser solucionada mitjançant els següents mètodes:
Un ompliment directe a través de diferents mitjans.
• Mitjançant un dipòsit auxiliar de càrrega emprat exclusivament per a l'operació d'encebament.
• Mitjançant un “by-pass” des del tanc d'impulsió, la qual cosa és només viable en casos en què aquest
dipòsit estigui ple.
Mitjançant l'ocupació d'un ejector que generi el buit necessari a l'interior de la bomba per realitzar el seu
encebament.
No realitzar l'encebament correcte no només comporta a la incapacitat d'accionament del fluid per la
bomba, si no que pot ocasionar avaries per falta de refrigeració del rodet i funcionament en buit.
Es diu que una bomba treballa en aspiració quan s'hi hagi en una cota superior al dipòsit d'aspiració.
Per contra, es parla de treball en càrrega quan aquesta cota és superior a la de la bomba.
Parlant també així d'altura manomètrica negativa o positiva respectivament.
En el cas de l'aspiració, les pèrdues de càrrega ocasionades en canonades, vàlvules i bomba, han de ser
sumades a la diferència de nivells neta.
Comportament del flux i característiques dels impulsors empleats en bombes centrífugues segons diverses
classificacions o tipus.
El comportament de l'impulsor dependrà de quin tipus sigui:
• Impulsor d'una sola succió: El fluid entra en l'ull de la succió d'una banda solament.
És molt pràctic en unitats petites, per raons de manufactura, ja que els conductes per a l'aigua no estan
dividits en passatges molt estrets.
En ocasions també es prefereix per raons estructurals.
Les bombes amb succió a l'extrem i amb impulsors volats de succió simple tenen avantatges, tant de cost
inicial com de manteniment, que no es tenen amb un impulsor de doble succió.
La majoria de les bombes amb carcassa seccionada radialment utilitza, per això, impulsors de succió
simple.
• Impulsor de doble succió: És la combinació de 2 impulsors de succió simple disposats esquena amb
esquena en una sola fosa.
En aquest cas, el fluid bombat entra a l'impulsor simultàniament per tots dos costats, mentre que els 2
conductes de succió de la carcassa estan comunicats a un passatge de succió comuna i a un sol filtre de
succió.
Per al disseny de bombes de servei general de carcassa seccionada axialment, d'un sol pas, l'impulsor de
doble succió es veu afavorit perquè es troba teòricament en equilibri axial hidràulic i perquè la major àrea
de succió d'un impulsor d'aquest tipus permet a la bomba una menor càrrega neta absoluta de succió.
D'altra banda, el comportament de l'impulsor serà diferent si la seva configuració és diferent.
Podem distingir en aquest cas:
• Impulsor d'àleps rectes: Aquí, les superfícies dels àleps es generen per línies rectes paral·leles a l'eix de
rotació.
• Impulsor: d’àleps de curvatura senzilla.
• Impulsor d'àleps tipus Francis o de cargol: En aquest cas, les superfícies dels àleps tenen una doble
curvatura.
Les seves velocitats específiques són menors de 4.200.
• Impulsor de tipus mixt: Són aquells que tenen tant una component de flux axial com una altra de flux
radial.

Aquest queda restringit generalment per a dissenys de succió simple amb una velocitat específica superior
a 4.200.
• Impulsor de flux axial o hèlix: Podríem considerar-los un tipus especial d'impulsor de tipus mixt, ja que
són com els anteriors però amb l'excepció que tenen una component de flux radial molt petita.
En aquests impulsors, el flux és estrictament paral·lel a l'eix de rotació, és a dir, es mou només axialment.
Finalment, una possible classificació dels impulsors és segons el seu disseny mecànic.
Podrem considerar:
• Impulsors completament oberts: Consten només de 2 àleps units a un eix central, sense necessitat de
parets ni plaques de reforç.
Un avantatge que tenen és que poden manejar materials en suspensió amb un mínim d'embús.
Per contra, el desavantatge d'aquest impulsor és la seva debilitat estructural.
Generalment s'usen en bombes petites i barates o en bombes per al maneig de fluids abrasius.
• Impulsors semi oberts: Incorporen una placa de reforç o una paret posterior de l'impulsor.
Aquesta paret pot o no tenir àleps de bombament exterior localitzats en la part posterior de la placa de
reforç de l'impulsor.
• Impulsors tancats: S'usa gairebé universalment en bombes centrífugues per al maneig de líquids
corrents.
Incorpora reforços o parets laterals que tanquen totalment els canals de l'impulsor des de l'ull de succió
fins a la perifèria.
Encara que aquest disseny evita que hi hagi lliscament (el qual existeix tant en impulsors oberts com en
semi oberts i les seves plaques laterals), ha d'incorporar-se una junta d’escorriment entre l'impulsor i la
carcassa per separar les càmeres de succió i la descàrrega de la bomba.
bomba d’aire
Bomba que s’usa per a fer que entri aire a la cambra de combustió d’un motor.
bomba d’aire comprimit
Aparell compost de dues canonades, una col·locada dintre de l’altra, l’aire de injecta sota de la canonada
interna, que es lleugerament mes curta que l’externa.
El resultat l’ embranzida d’una barreja aire-aigua per el forat existent entre les dos canonades.
És una bomba mol útil per obtindre mostres en sondeigs de petit diàmetre.
bomba d’alimentació
Bomba que subministra aigua a la caldera d’una màquina de vapor.
bomba d'aspes
Tenen una sèrie d'aspes articulades que es balancegen conforme gira el rotor, atrapant al líquid i forçantho
en el tub de descàrrega de la bomba.
Les bombes d'aspes lliscants usen aspes que es pressionen contra la carcassa per la força centrifuga
quan gira el rotor.
El liquido atrapat entre les dues aspes es condueix i força cap a la descàrrega de la bomba.
bomba d’eixugada
La que s'empra per eixugar l'aigua que penetra en les bodegues d'un vaixell en casos d'avaria o quan es
perfora el buc.
bomba d'èmbol
La bomba d'èmbol o d'ariet és una bomba de desplaçament positiu i s'utilitza per bombar petites quantitats
de líquid a altes pressions.
És similar a una bomba de pistó tret que el casquet segell està en un extrem del cilindre.
El moviment recíproc de l'èmbol proporciona un flux desigual, encara que la inclusió d'una càmera
d'amortiment pot reduir aquest efecte.
No és necessari encebar la bomba.
bomba d’èmbol alternatiu
En la seva forma més usual, la bomba d'èmbol alternatiu consisteix en un pistó que té un moviment de
vaivé dins d'un cilindre.
Un adequat joc de vàlvules permet que el líquid sigui aspirat en una embolada i llançat a la turbina
d'impulsió en la següent.

En conseqüència, el cabal serà intermitent tret que s'instal·lin recipients d'aire o un nombre suficient de
cilindres per uniformar el flux.
Encara que les bombes d'èmbol alternatiu han estat separades en la majoria dels camps d'aplicació per les
bombes roto dinàmiques, molt més adaptables, encara s'empren avantatjosament en moltes operacions
industrials especials.
bomba d’èmbol rotatiu
Les bombes d'èmbol rotatiu generen pressió per mitjà d'engranatges o rotors molt ajustats que impulsen
perifèricament al líquid dins de la carcassa tancada.
El cabal és uniforme i no hi ha vàlvules.
Aquest tipus de bombes és eminentment adequat per a petits cabals (menors d'1 peu3/s i el líquid viscós).
Les variables possibles són molt nombroses.
La bomba roto dinàmica és capaç de satisfer la majoria de les necessitats de l'enginyeria i el seu ús està
molt estès.
El seu camp d'utilització abasta des de proveïments públics d'aigua, drenatges i regadius, fins a transport
de formigó o polpes.
els diversos tipus es poden agrupar en:
• Centrífugues.
• Múltiples.
• De columna.
bomba d’incendis
Bomba aspirant impel·lent que serveix per apagar els incendis.
bomba d’injecció
Bomba usada en la injecció de combustible en els motors de combustió interna
bomba d’oli lubricant
Bomba que subministra l'oli necessari per a la lubrificació d'un motor d'explosió, accionada generalment
pel mateix motor mitjançant un arbre de lleves.
bomba d’un fusell
Aparell cilíndric que, mitjançant un èmbol, subministra aire comprimit als fusells pneumàtics.
bomba de buidatge
Bomba, generalment accionada amb els peus, que serveix per a treure l’aigua introduïda en una
embarcació durant la navegació.
bomba de buidatge submergible
Una bomba submergible és una bomba que té un motor segellat a la carcassa.
El conjunt se submergeix en el líquid a bombar.
L’avantatge d’aquest tipus de bomba és que pot proporcionar una força d’elevació significativa doncs no
depèn de la pressió d’aire externa per a fer ascendir el líquid.
bomba de calor
Una bomba de calor és una màquina tèrmica que permet transferir energia en forma de calor d'un ambient
a un altre, segons es requereixi.
Per aconseguir aquesta acció és necessari una aportació de treball concorde a la segona llei de la
termodinàmica, segons la qual la calor es dirigeix de manera espontània d'un focus calent a un altre fred, i
no a l'inrevés, fins que les seves temperatures s'igualen.
Aquest fenomen de transferència d'energia calorífica es realitza, principalment, per mitjà d'un sistema de
refrigeració per compressió de gasos refrigerants, la particularitat dels quals radica en una Vàlvula
inversora de cicle que forma part del sistema, la qual pot invertir el sentit del flux de refrigeració,
transformant el condensador en evaporador i viceversa.
bomba de cargol
Les bombes de cargol són un tipus especial de bombes rotatòries de desplaçament positiu, en el qual el
flux a través dels elements de bombament és veritablement axial.
El líquid es transporta entre les cordes de cargol d'un o més rotors i es desplaça axialment a mesura que
giren engranats.

L'aplicació de les bombes de cargol cobreixen una gamma de mercats diferents, tals com en l'armada, en
la marina i en el servei d'olis combustibles, càrrega marítima, cremadors industrials d'oli, servei de
lubricació d'oli, processos químics, indústria de petroli i de l'oli cru, hidràulica de potència per a l'armada i
les màquines - eines i molts uns altres.
La bomba de cargol pot manejar líquids en una gamma de viscositat com la melassa fins a la gasolina, així
com els líquids sintètics en una gamma de pressions de 50 a 5.000 lb/polsades i els fluxos fins a de 5.000
gpm.
A causa de la relativament baixa inèrcia de les seves parts en rotació, les bombes de cargol són capaços
d'operar a majors velocitats que altres bombes rotatòries o alternatives de desplaçament comparable.
Algunes bombes de lubricació d'oli de turbina adjunta operen a 10.000 rpm i encara majors. Les bombes
de cargol, com altres bombes rotatòries de desplaçament positiu són d'autoencebament i tenen una
característica de flux que és essencialment independent de la pressió.
La bomba de cargol simple existeix només en nombre limitat de configuracions.
La rosca és excèntrica pel que fa a l'eix de rotació i engrana amb les rosques internes de l'estator
(allotjament del rotor o cos).
Alternativament l'estator està fet per balancejar-se al llarg de la línia de centres de la bomba.
Les bombes de cargols múltiples es troben en una gran varietat de configuracions i dissenys.
Tots empren un rotor conduït engranat amb un o més rotors de segellat.
Diversos fabricants compten amb dues configuracions bàsiques disponibles, la construcció d'extrem simple
o doble, de les quals l'última és la més coneguda.
Com qualsevol altra bomba, hi ha certs avantatges i desavantatges en les característiques de disseny de
cargol.
Aquests deuen reconèixer-se en seleccionar la millor bomba per a una aplicació particular.
Entre alguns avantatges d'aquest tipus tenim:
• Àmplia gamma de fluxos i pressions.
• Àmplia gamma de líquids i viscositat.
• Possibilitat d'altes velocitats, permetent la llibertat de seleccionar la unitat motriu.
• Baixes velocitats internes.
• Baixa vibració mecànica, flux lliure de pulsacions i operacions suaus.
• Disseny sòlid i compacte, fàcil d'instal·lar i mantenir.
• Alta tolerància a la contaminació en comparació d'altres bombes rotatòries.
Entre alguns desavantatges d'aquest tipus tenim:
• Cost relativament alt a causa de les tancades toleràncies i clars d'operació.
• Característiques de comportament sensibles als canvis de viscositat.
• La capacitat per a les altes pressions requereix d'una gran longitud dels elements de bombament.
bomba de columna
Aquest tipus de bomba és molt adequat quan cal elevar un gran cabal a petita altura.
Per això, els seus principals camps d'ocupació són els regadius, el drenatge de terrenys i la manipulació
d'aigües residuals.
El rendiment d'aquesta bomba és comparable al de la centrífuga.
Per la seva major velocitat relativa permet que la unitat motriu i la de bombament siguin més petites i per
tant més barates.
L'altura màxima de funcionament oscil·la entre 30 i 40 peus.
No obstant això, és possible aconseguir majors cotes mitjançant 2 o 3 escalonaments, però aquest
procediment rarament resulta econòmic.
Per a grans bombes s'adopta generalment el muntatge vertical, passant l'eix pel centre de la canonada de
sortida
El rodet és de tipus obert, sense tapes, i la seva forma és anàloga a la d'una hèlix naval.
L'aigua entra axialment i els àleps li imprimeixen una component rotacional, amb el que el camí per cada
partícula és una hèlix circular.
La cota es genera per l'acció impulsora o d'elevació dels àleps, sense que intervingui l'efecte centrífug.
La missió dels àleps fixos divergents o àleps directors és tornar a dirigir el flux en direcció axial i
transformar la cota cinemàtica en cota de pressió.
Per evitar la creació de condicions favorables al destructiu fenomen de favitació, la bomba de flux axial
s'ha de projectar per a poca altura d'aspiració.
De fet, és preferible adoptar en la qual el rodet romangui sempre submergit, ja que així la bomba serà
sempre ordi i llista per començar a funcionar.
L'objecte del sifó és evitar el risc que s'avariï la vàlvula de retenció, que d'una altra manera tindria lloc una
inversió del flux en la canonada, amb el que la bomba funcionaria com una turbina.

L'acció sifònica s'interromp mitjançant una vàlvula de papallona.
Aquesta vàlvula està en lleuger equilibri cap a la posició d'oberta i en l'instant en què cessa el bombament,
la vàlvula s'obre i entra l'aire, amb el que s'evita la inversió del flux.
L'estació de bombament pot automatitzar-ne per mitjà d'elèctrodes immersos en el pou d'aspiració per
controlar el funcionament de la bomba.
Les bombes poden ser:
• De flux axial.
• De flux mixt.
bomba de combustible
Una bomba de combustible és un dispositiu que li lliura al fluid de treball o combustible l'energia necessària
per desplaçar-se a través del carburador per després entrar en la vàlvula d'admissió on posteriorment
passa al cilindre.
Les pressions amb les quals treballa la bomba depenen en gran mesura del tipus de motor que es tingui.
Així, quanta més potència necessiti un motor, major quantitat de cilindres faran falta, per la qual cosa es
necessitarà una bomba de major potència.
bomba de combustible diferents sistemes
La bomba de combustible és l'òrgan més important del motor Dièsel.
Té la missió de subministrar als cilindres el combustible en quantitats exactament ajustades a la potència
adequada per a cada càrrega del motor i sota la pressió necessària per a una bona polvorització, de
manera que s'obtingui una combustió el més eficaç per al desenvolupament del cicle.
La bomba de combustible ha de satisfer les condicions següents:
• La potència desenvolupada pel motor depèn de la quantitat de combustible subministrat per la bomba,
d'això es desprèn la necessitat d'un sistema adequat que actuï sobre la quantitat de combustible facilitat
per la bomba.
• La variació de la quantitat de combustible injectat al cilindre en cada cicle, pot ser obtinguda per diversos
sistemes, però el més estès en els motors de mitjanes i petites potències, consisteix a utilitzar una part de
la cilindrada de la bomba, que correspongui amb la càrrega del motor.
Per a això, s'aprofita l'èmbol de la bomba per a produir l'obertura i tancament del conducte d'arribada de
combustible.
• La regulació de la quantitat de combustible subministrat per la bomba, s'aconsegueix fent girar l'èmbol
sobre el seu eix, de tal forma, que la resta del combustible impulsat durant la carrera ascendent de l'èmbol
és retornat a la càmera d'aspiració per mitjà d'una aresta helicoïdal maquinada en l'èmbol, assolin-se
regular el combustible en quantitat i pressió al règim de marxa desitjat.
La bomba de combustible Bosch, està constituïda per un cos d'acer forjat en el qual s'allotgen el cilindre i
l'èmbol.
L'èmbol de la bomba és accionat en la carrera de compressió per un camón, i en la carrera d'aspiració pel
moll de l'èmbol.
El cilindre està tancat per una vàlvula de pressió carregada amb un moll, estant connectat a la canonada
d'impulsió que comunica amb el injector respectiu.
Quan l'èmbol està en la posició més baixa, la càmera de pressió, que es troba damunt de l'èmbol, s'ompli
de combustible que ha entrat des de la càmera d'aspiració a través de les galeries laterals d'entrada al
cilindre.
Al pujar l'èmbol obtura les galeries d'entrada i eleva la pressió fins a aixecar la vàlvula de pressió,
efectuant la descàrrega del combustible al circuit d'impulsió.
Tan aviat l'aresta helicoïdal arriba a descobrir la galeria de regulació, es posa en comunicació la càmera de
pressió amb la d'aspiració, i tot el combustible durant la carrera de l'èmbol escapa per ella, finalitzant la
injecció del combustible.
El subministrament cessa quan l'aresta helicoïdal i la galeria de regulació coincideixen, atès que a partir
d'aquest moment la càmera de pressió comunica amb la càmera d'aspiració.
bomba de desaiguar
La qual s’empra per a exhaurir l’aigua que entra a la sentina.
bomba de desplaçament positiu
Les bombes de desplaçament positiu o volumètriques, en les quals el principi de funcionament està basat
en la hidrostàtica, de manera que l'augment de pressió es realitza per l'embranzida de les parets de les
càmeres que varien el seu volum.

En aquest tipus de bombes, en cada cicle l'òrgan propulsor genera de manera positiva un volum donat o
cilindrada, pel que també es denominen bombes volumètriques.
En cas de poder variar el volum màxim de la cilindrada es parla de bombes de volum variable.
Si aquest volum no es pot variar, llavors se’n diu que la bomba és de volum fix.
Al seu torn aquest tipus de bombes poden sot dividir-se en: bombes d'èmbol alternatiu i bombes
volumètriques rotatives.
bomba de diafragma
En la bomba de simple diafragma, est és flexible, va subjecte a una càmera poc profunda i es mou per un
mecanisme unit al seu centre.
Amb el comandament hidràulica del diafragma, mitjançant impulsos de pressió iniciats en una càmera de
fluids connectada a un costat del diafragma, s'aconsegueix el mateix funcionament.
Els tipus principals de bombes de diafragma són:
• De comandament mecànic.
• De comandament hidràulica.
En les últimes, la citada pressió polsadora deriva normalment d'una bomba de pistó, amb el que es poden
designar com a bombes de pistó diafragma.
bomba de doll
Ordinàriament quan un es refereix als aparells de doll s'acostuma usar el terme "ejector " que cobreix tots
els tipus de bombes de doll que no compten amb parts mòbils, que utilitzen fluïts en moviment sota
condicions controlades i que descarreguen a una pressió intermèdia entre les pressions del fluid motor i de
succió.
L’ejector a raig de vapor és l'aparell més simple que hi ha per extreure l'aire, gasos o vapors dels
condensadors i dels equips que operen a buit en els processos industrials.
És un tipus simplificat de bomba de buit o compressor, sense parts mòbils, com a vàlvules, pistons, rotors,
etc.
El seu funcionament està donat pel principi de conservació de la quantitat de moviment dels corrents
involucrats.
Els ejectors o bombes de dolls, són màquines el treball de les quals es basa en la transmissió d'energia
per impacte d'un doll fluït a gran velocitat, contra un altre fluid en moviment o en repòs, per proporcionar
una barreja de fluid a una velocitat moderadament elevada, que després disminueix fins a obtenir una
pressió final major que la inicial del fluid de menor velocitat.
Els ejectors s'empren molt comunament per extreure gasos dels espais on es fa buit, per exemple, en els
condensadors, en els sistemes d'evaporació, en torres de destil·lació al buit i en els sistemes de
refrigeració, on els gasos extrets són generalment incondensables, tals com l'aire.
Encara que també s'usen en el barrejat de corrents com per exemple en els processos de sulfitació en
enginys sucreres.
bomba de dragatge
El nombre de bombes necessàries per succionar el material sol ser d'1 o 2 unitats per vaixell, amb una
potència que pot arribar als 2.500 o 3.000 KW per unitat.
Antigament es localitzaven en la bodega del vaixell, encara que en l'actualitat s'incorporen cada vegada
més en el tub de succió, és a dir submergides, ja que amb això es permet dragar a majors profunditats
sense disminuir la capacitat de succió, s'obté un major pes específic de la barreja i finalment,
s'aconsegueix una major uniformitat en el procés de succió.
El tub de succió és una canonada articulada que sol ser d'acer o de goma reforçada, o d'alguna de les
seves variants tals com a elements de poliuretà o plaques d'òxid d'alumini, quedant exposada a una vida
útil variable en funció de la polpa a dragar.
En la canonada de succió se solen col·locar indicadors que permeten un major control del procés de
dragatge, com poden ser indicadors de concentració radioactiva Geigger-Muller, indicadors de cabal o
mesuradors de fibra òptica de dipòsits en canonada.
Els capçals
L'elecció del capçal de dragatge dependrà del tipus de material a dragar, existint un gran ventall de
possibilitats que van des de la simple extensió de la canonada fins a elements més complexos als quals
se'ls incorpora elements auxiliars per afavorir la suspensió o disgregació del sediment en el fons i
augmentar la densitat de la polpa.
El capçal té certa llibertat de moviment en el plànol vertical, de manera que pot adaptar-se a la capa de
terreny a dragar.

omba de flux mixt
La bomba de flux mixt ocupa una posició intermèdia entre la centrífuga i la de flux axial.
El flux és en part radial i en part axial, sent la forma del rodet d'acord amb això.
La trajectòria d'una partícula de fluid és una hèlix cònica.
La cota que s'aconsegueix pot ser fins a de 80 peus per rodet, tenint l'avantatge sobre la bomba axial que
la potència que ha de subministrar el motor és gairebé constant encara que es produeixin variacions
considerables de cota.
La recuperació de la cota de pressió s'aconsegueix mitjançant un difusor, un caragol o una combinació de
tots dos.
bomba de gasolina
Bomba accionada per l'arbre de lleves, que aspira la gasolina del dipòsit i la fa arribar al carburador d'un
motor d'explosió.
bomba de greixa-me’n externs
Aquestes constitueixen el tipus rotatori més simple.
Conforme les dents dels engranis se separen en el costat el líquid omple l'espai, entre ells.
Aquest es condueix en trajectòria circular cap a fora i és espremut en engranar novament les dents.
Els engranis poden tenir dents simples, dobles, o d'involuta.
Alguns dissenys tenen forats de flux radials en l'engrani boig, que van de la corona i del fons de les dents a
la perforació interna. Aquests permeten que el liquido es comuniqui d'una dent al següent, evitant la
formació de pressions excessives que poguessin sobrecarregar els coixinets i causar una operació
sorollosa.
bomba de greixa-me’n Intern
Aquestes tenen un rotor amb dents tallades internament i que encaixen en un engrani boig, tallat
externament.
Pot usar-ne una partició en forma de lluna creixent per evitar que la líquida passada de nou al costat de
succió de la bomba.
bomba de junta universal
Tenen un petit tram de fletxa en l'extrem lliure del rotor, suportat en un coixinet i 80 graus amb l'horitzontal.
L'extrem oposat del rotor es troba unit al motor.
Quan el rotor gira, quatre grups de superfícies planes s'obren i tanquen per produir una acció de
bombament o quatre descàrregues per revolució.
Un excèntric en una càmera flexible produeix l'acció de bombament esprement al membre flexible contra
l'embolcall de la bomba per forçar el líquid cap a la descàrrega.
bomba de lleva i pistó
També es diuen bombes d'èmbol rotatori, i consisteixen d'un excèntric amb un braç amb ranures en la part
superior.
La rotació de la fletxa fa que l'excèntric atrapi el liquido contra la caixa.
Conforme continua la rotació el liquido es força de la caixa a través de la ranura a la sortida de la bomba.
bomba de lleva i taujana
Les bombes de lleva i taujana, amb una sola paleta lliscant en una ranura mecanitzada en la caixa
cilíndrica i que, al mateix temps, encaixa en una altra ranura d'un anell que llisca sobre un rotor accionat i
muntat excèntricament.
El rotor i els anells que exerceixen l'efecte d'una lleva que inicia el moviment de la paleta lliscant.
Així s'elimina el gratat de les superfícies.
Es tracta d'una forma patentada que s'empra principalment com a bomba de buit.
bomba de mà per desaiguar
Bomba de mà emprada per a exhaurir l’aigua que entra a la sentina.
bomba de membrana
La bomba de membrana o bomba de diafragma és un tipus de bomba de desplaçament positiu,
generalment alternatiu, en la qual l'augment de pressió es realitza per l'embranzida d'unes parets
elàstiques —membranes o diafragmes— que varien el volum de la càmera, augmentant-ho i disminuint-ho

alternativament. Unes vàlvules de retenció, normalment de boles d'elastòmer, controlen que el moviment
del fluid es realitzi de la zona de menor pressió a la de major pressió.
L'acció d'aquestes bombes pot ésser:
• Elèctrica: Mitjançant un motor elèctric, en aquest cas es diu que és una electró bomba.
No obstant això, hi ha altres electró bombes que no són bombes de membrana.
• Pneumàtica: Mitjançant aire comprimit, en aquest cas es diu que és una bomba pneumàtica.
La majoria de les bombes pneumàtiques són bombes de membrana.
Existeixen bombes pneumàtiques i elèctriques de doble diafragma, les quals funcionen sota el mateix
principi que les anteriors, però tenen dues càmeres amb un diafragma cadascuna, de manera que quan
una membrana disminueix el volum de la seva càmera respectiva, l'altra membrana augmenta el volum de
l'altra càmera i viceversa.
bomba de paleta flexible
Les bombes de paleta flexible, que abracen un rotor d'elastòmer de forma essencial giratori dins d'una
caixa cilíndrica.
En aquesta caixa va un bloc en mitja lluna que procura un pas excèntric per a l'escombratge de les paletes
flexibles de rotor.
bomba de paletes lliscants
Les bombes de paletes lliscants, amb un nombre variant d'elles muntades en un rotor ranurats.
Segons la forma de la caixa se subdivideixen en bombes de simple, doble o triple càmera, si ben rarament
s'empren tals denominacions.
La majoria de les bombes de paletes lliscants són d'una càmera.
Com aquestes màquines són de gran velocitat de capacitats petites o moderades i serveixen per a fluids
poc viscosos, es justifica el següent tipus de classificació.
bomba de paletes oscil·lants
Les bombes de paletes oscil·lants, que les seves taujanes s'articulen en el rotor.
És un altre dels tipus pesats de bomba de paleta.
bomba de paletes rodant
Les bombes de paletes rodant, també amb ranures en el rotor però de poca profunditat, per allotjar corrons
d'elastòmer en el lloc de paletes, es tracta d'un model patentat.
bomba de peix
Es tracta d'una bomba en principi semblant a les clàssiques bombes d'aigua, però amb la particularitat
d'ésser especialment preparada per a trasbalsar aigua que tingui en suspensió éssers en ocasions vius.
La bomba de peix consta de dos circuits, amb el que es pretén evitar el pas dels peixos entre les taujanes
encarregades de produir la succió, que no només els mataria sinó que fins i tot els deterioraria fins a fins i
tot fer-los inutilitzables.
El tub de pas d'aigua, sempre de gran diàmetre, duu una vàlvula rotatòria amb dues sortides, una lateral i
altra inferior.
Per aquesta última passen els peixos, i per l'obertura lateral surt l'excés d'aigua.
En cap cas pot realitzar-se la succió de peixos si la concentració dels mateixos és superior al 25 °%, doncs
en tal cas la bomba no succiona o bé el producte resulta greument danyat.
També s'utilitzen cada cop amb major èxit pera passar la pesca recollida mitjanant els arts de cèrcol
des de la xarxa als cellers de l'embarcació; en alguns casos en què es capturen determinades
espècies tan sols per utilitzar-les posteriorment com a esquer viu per a la pesca d'altres espècies, és
indispensable que els peixos arribin vius i en perfectes condicions als tancs on han de ser utilitzats.
Finalment una altra possible utilitat de les bombes de peix consisteix a disposar un sistema de
concentració de peixos cap a un punt del mar, generalment mitjançant l'ús de camps elèctrics
adequadament orientats, punt en el qual es disposa la bomba a fi de succionar i transvasar el peix va
directament a la bodega de l'embarcació.
El tub lateral està connectat a la bomba, la qual, al produir el buit necessari, succiona l'aigua amb els
peixos, mentre la vàlvula impedeix que aquests vagin a parar a la bomba.
Per altra banda, aquest sistema facilita la separació de gran part de l'aigua utilitzada, i així els peixos
travessats arriben al lloc de destinació amb un mínim d'aigua, solucionant el problema que suposaria
escórrer tot l'excés d'aigua.
Quan es transvasen peixos d'un lloc a un altre aquesta aigua torna al lloc d'origen, amb el que s'evita
haver d'introduir constantment aigua en el tanc per a evitar que descendeixi la dilució requerida.

Les bombes de peix s'utilitzen amb fins diverses: d'una banda, s'empren per a transvasar peixos ja morts
d'uns dipòsits a uns altres amb la finalitat de facilitar el transport.
Solen emprar-ne en les fàbriques tant de conserves com de subproductes; en el primer cas és important
que el producte sigui transportat sense cap dany, mentre en el segon cas és indiferent tal requisit.
També s’utilitzen cada vegada amb major èxit per a passar la pesca recollida mitjançant els arts de cèrcol
des de la xarxa a les bodegues de l'embarcació; en alguns casos que es capturen determinades espècies
tan sols per a utilitzar-les posteriorment com esquer viu per a la pesca d'altres espècies, és indispensable
que els peixos arribin vius i en perfectes condicions als tancs on han de ser utilitzats.
Finalment altra possible utilitat de les bombes de peix consisteix a disposar un sistema de concentració de
peixos cap a un punt del mar, generalment mitjançant l'ocupació de camps elèctrics adequadament
orientats, punt en el qual es disposa la bomba a fi de succionar i transvasar el peix va directament a la
bodega de l'embarcació.
La bomba de peix només pot utilitzar-ne per a la recollida d'espècies de petita grandària: sardines,
aladrocs, etc., és a dir, espècies clàssiques per a la pesca de cèrcol.
bomba de pou profund
Cada vegada s'utilitzen mes de les bombes per a gran profunditat, en lloc de les autoencebat de
desplaçament positiu per a buidatge de fons i aplicacions anàlogues, quan la bomba pot funcionar
submergida o quan la interrupció de la descàrrega és temporal i ocorre solament quan les pertorbacions
del nivell inferior del líquid són d'importància.
Els principals avantatges a aquest tipus de bombes són:
• Funcionament mes fàcilment regulable.
• Gran capacitat i rendiment i a més, a grans velocitats.
• Tolerància davant els contaminants en el fluid.
• Summament compacta, tant en servei vertical com en horitzontal.
• Funcionament silenciós.
• Ampli camp d'elecció d'un motor apropiat.
• Facilitat de drenatge automàtic o de desmuntar-la (vertical) per a inspecció o manteniment.
La primera d'aquests avantatges pot ser fonamental quan el fluid és perillós.
La instal·lació d'una bomba per a gran profunditat no deixa de presentar problemes.
Notablement pel fet que sol suspendre d'una coberta superior.
Avesis requereix una fixació rígida que l'abraci i impedeixi la flexió del tram vertical penjoll, sota
sol·licitacions de vaivé.
bomba de profunditat
Bomba destinada a ser llançada des d’avions contra els submarins en immersió o a esclatar a la
profunditat prevista o en tocar el blanc.
bomba de sentina
A la necessitat de desallotjar l'aigua que penetrava en la sentina per la imperfecta estanquitat dels vaixell
de fusta, especialment quan eren presa de mar gruixuda, no es trobaren, durant molt temps, altres
recursos que el buidador i les cadenes de bujols.
Sobre la base dels materials recuperats en les naus de Nemi, es té l'evidència que els romans disposaven
de dos tipus de bomba de sentina, “sentinaculum”, un de sínia i altre de dos cossos d'èmbol, pràcticament
de doble efecte, amb cilindres i èmbols de fusta i plançó de ferro lliscant a través dels propis èmbols a fi
que actuessin a manera de vàlvules.
La bomba de sínia no va aparèixer fins al segle XVII i es va considerar una important innovació, mentre
que les bombes d'èmbol encara de fusta per espai d'un mil·lenni almenys, es troben en tots els models o
dissenys que han arribat fins a nosaltres.
En els vaixells moderns, bombes de diversos tipus desenvolupen els diferents serveis en els quals
s'articulen les instal·lacions auxiliars de bord: les bombes es diferencien per la manera de funcionament,
que pot ser volumètric -de pistó o giratori- o bé hidrodinàmic -centrífug, helicoïdal, hidràulic, o pel tipus de
motor que les mou elèctric, de vapor, de combustió interna, hidràulic.
Al costat de les bombes de sentina es troben, en els vaixells de guerra, bombes per a exhaurir grans
masses, capaces de funcionar fins i tot submergides.
A més de les d'e buidar, els serveis del vaixell preveuen: bombes d'incendi, que aspiren aigua del mar i la
duen a una canonada ramificada en entroncaments, mitjançant mànigues, etc., que s'empra també per a la
neteja de les cobertes i, quan no existeix una instal·lació adequada, per als serveis higiènics; bombes de
embarcament, desembarcament,i transvasament de càrregues líquides; bombes per a servei d'aigua
dolça, potable o per a lavabo.

Són nombroses les bombes per al servei dels aparells motors.
Les calderes tenen bombes d'alimentació, que duen l'aigua extreta dels condensadors a més d'un
suplement per a compensar les pèrdues; bombes d'impulsió de la nafta.
Les màquines de vapor tenen bombes de circulació per a la refrigeració dels condensadors, bombes
d'extracció de la condensació, bombes d'aire, actualment substituïdes per ejectors, per a extreure l'aire
barrejat amb el vapor i intensificar el buit en els condensadors.
Els motors de combustió interna tenen bombes d'injecció del combustible.
Totes les màquines, doncs, tenen bombes per a la circulació de l'oli i de l'aigua, dolça o salada, de
refrigeració.
bomba de solubilitat
En biogeoquímica oceànica, la bomba de solubilitat és un procés físico-química que transporta carboni
(com a carboni inorgànic dissolt) des de la superfície de l'oceà cap al seu interior.
La bomba de solubilitat funciona per l'acció de dos efectes que es donen en l'oceà:
La solubilitat del diòxid de carboni és una acusada funció inversa de la temperatura superficial marina (la
solubilitat és major com més freda és l'aigua)
La circulació termohalíns deguda a la formació d'aigua profunda en altes latituds, on l'aigua de mar
normalment és més freda i densa
Com les aigües profundes es formen des de la superfície en unes condicions favorables a la solubilitat del
diòxid de carboni, contenen una major concentració de carboni inorgànic dissolt del que podria esperar-se
sense tenir en compte tals efectes.
Per tant aquests efectes aconsegueixen bombar carboni des de l'atmosfera a l'interior dels oceans.
Les aigües profundes circulen fins a latituds equatorials, més càlides, emergeixen a la superfície, i en
disminuir la solubilitat emeten grans quantitats de diòxid de carboni a l'atmosfera.
La bomba de solubilitat té una contrapartida biològica, la bomba biològica.
bomba de tràfec
Bomba i per a transvasar combustible d’un tanc a un altre.
bomba de tub flexible
Tenen un tub d'hule que s'esprem per mitjà d'un anell de compressió sobre un excèntric ajustable.
La fletxa de la bomba, unida a l'excèntric, ho fa girar.
Les bombes d'aquest disseny es construeixen amb un o dos passos.
Existeixen altres dissenys de bombes de tub flexible.
bomba hidràulica
Una bomba hidràulica és una màquina generadora que transforma l'energia (generalment energia
mecànica) amb la qual és accionada en energia hidràulica del fluid incomprensible que mou.
El fluid incomprensible pot ser líquid o una barreja de líquids i sòlids com pot ser el formigó abans de forjar
o la pasta de paper.
En incrementar l'energia del fluid, s'augmenta la seva pressió, la seva velocitat o la seva altura, totes elles
relacionades segons el principi de Bernoulli.
En general, una bomba s'utilitza per incrementar la pressió d'un líquid afegint energia al sistema hidràulic,
per moure el fluid d'una zona de menor pressió o altitud a una altra de major pressió o altitud.
Existeix una ambigüitat en la utilització del terme bomba, ja que generalment és utilitzat per referir-se a les
màquines de fluid que transfereixen energia, o bomben fluids incomprensibles, i per tant no alteren la
densitat del seu fluid de treball, a diferència d'altres màquines com el són els compressors, el camp dels
quals d'aplicació és la pneumàtica i no la hidràulica.
Però també és comú trobar el terme bomba per referir-se a màquines que bomben un altre tipus de fluids,
així com ho són les bombes de buit o les bombes d'aire.
bomba hidrostàtiques
Podem diferenciar dos grans grups de bombes que s'utilitzen en l'oleohidràulica segons el tipus de força
que se'ls aplica per al seu funcionament: oscil·lants i rotatives.
Les bombes oscil·lants, també denominades recíproques, absorbeixen una força del tipus lineal com el són
les bombes manuals en les quals és la força d'un servidor la que li transmet moviment al fluid.
• Bombes rotatives: Absorbeixen una força rotativa per exercir el seu funcionament, aquesta força és la
que trasllada al fluid, des de l'aspiració cap a la seva sortida a pressió.
Es classifiquen en funció del tipus d'element que transmet el moviment al fluid:

• Bombes d'engranatges: Les bombes d'engranatges de dentat cilíndric recte són les més utilitzades en
oleohidràulica a causa del seu baix cost, les pressions que poden aconseguir i l'extensa gamma de cabals
que són capaços de subministrar.
El funcionament d'aquesta bomba radica en el pas del fluid entre les diferents dents de dos engranatges
acoblats.
Un és accionat per l'eix de la bomba al que denomina motriu exercint una força suficient per moure a l'altre
engranatge que està lliure, sense cap tipus d'impulsió.
S'origina cert grau de buit en el moment de l'aspiració, quan se separen les dents que estaven engranats,
a causa que en aquest moment es produeix un augment de volum en la càmera d'aspiració.
La impulsió, s'origina en l'extrem oposat per la reducció del volum que té lloc en engranar de nou les dues
dents pertanyents a les rodes d'engranatges.
El rendiment pot arribar a ser del 93%.
• Bombes de lòbuls
Bomba rotativa d'engranatges que difereix de l'anteriorment comentada en la forma en què són accionats
els engranatges (lòbuls).
Mitjançant un engranatge exterior són accionats els lòbuls quedant el fluid atrapat entre els lòbuls i les
parets del cilindre sent impulsats a la seva sortida, posseeixen un major desplaçament, un cost superior
així com baixes prestacions si es parla de pressions i volums de treball.
No solen ser molt utilitzades, el cabal teòric es calcula de la mateixa manera que les anteriors.
• Bombes de cargol: També conegudes com a bombes de claveguera, són bombes d'engranatges i de
cabal axial.
Podem diferenciar tres tipus depenent del nombre de clavegueres que posseeixin:
• Bombes de cargol d'una sola claveguera: un rotor en forma d'espiral gira excèntricament a l'interior d'un
estator.
• Bombes de cargol de dues clavegueres: dos rotors paral·lels que s'entrellacen en una envolupant
mecanitzada amb toleràncies molt ajustades.
El funcionament radica en la forma dels cargols, existeixen de ranura cònica helicoïdal i de ranura convexa
helicoïdal, la seva adreça de gir és oposada realitzant en l'entrada succió (baixa pressió) i en la sortida
impulsió (alta pressió).
• Bombes de cargol de tres clavegueres: un rotor central (motriu) i dos lliures i entrellaçats.
• Bombes de semilluna: Bombes de 2 engranatges entre els quals existeix una peça de separació
denominada semilluna, situada entre els dos orificis d'entrada i de sortida, on la folgança entre les dents
dels engranatges intern i extern és màxima.
Tots dos engranatges giren en el mateix sentit però l'intern a major velocitat.
La estanqueïtat s'aconsegueix entre l'extrem de les dents i la semilluna, posteriorment en els orificis de
sortida les dents s'entrellacen reduint el volum de la càmera, forçant al fluid a sortir de la bomba, generant
la seva impulsió.
Poden arribar a pressions elevades, 280 bars.
• Bombes de pistons. Utilitzen el principi de les bombes oscil·lants per produir el cabal requerit tenint molts
conjunts de pistó-cilindre.
Podem diferenciar diferents tipus de bombes de pistons sent les més utilitzades les de pistons axials en
línia i les bombes de pistons radials.
• Bombes de pistons axials en línia
El moviment rotatiu de l'eix motriu es transforma en un moviment axial oscil·lant en els pistons.
El barrilet del cilindre gira accionat per l'eix motriu, moment en el qual els pistons allotjats en els orificis del
barrilet es connecten al plat inclinat per mitjà de "peus" i d'un anell de reculada, recolzant-se els "peus" en
el plat.
A mesura que el barrilet gira, els peus dels pistons segueixen recolzats en el plat produint un moviment
lineal en els pistons pel que fa a l'eix, en un moviment alternatiu.
Els orificis en la placa de distribució estan disposats de tal forma que els pistons passen per l'orifici
d'entrada o aspiració en el moment que comencen a sortir dels seus allotjaments i pels orificis de sortida
quan entren de nou als allotjaments.
Dir que també existeixen bombes de pistons axials en angle.
• Bombes de pistons radials. Els pistons estan situats de manera radial en un bloc de cilindres i tenen un
moviment perpendicular pel que fa a l'eix, a diferència de les anteriors.
El bloc de cilindres gira sobre un pivot estacionari situat a l'interior d'un rotor o anell circular, a mesura que
el bloc gira, la força centrífuga, una pressió de càrrega o algun tipus d'acció mecànica fa que el pistó
segueixi la superfície interna de l'anell que està desplaçada en relació amb l'eix del bloc de cilindres.
La situació dels orificis localitzats en els anells permet que els cilindres aspirin en l'expansió i expulsin en la
compressió.

• Bombes de paletes. Un determinat nombre de paletes es llisquen a l'interior d'unes ranures d'un rotor que
al seu torn gira en un allotjament o anell.
El contacte entre les paletes i l'anell, s'aconsegueix per mitjà de la força centrífuga o per una determinada
pressió en l'extrem oposat de la paleta.
Durant la rotació, a mesura que l'espai entre paletes, rotor i anell s'incrementa, es crea un cert grau de buit
que produeix l'entrada de fluid, en canvi a mesura que es redueix aquest espai el fluid es veu forçat a
sortir.
No es recomana l'ús d'aquest tipus de bombes per a menor de 600 rpm que garanteix que es produeixi la
força centrífuga.
Depenent de la separació entre rotor i anell, forma de paletes o d'allotjaments es distingeixen diverses
variants: bombes de paletes compensades o no compensades, també poden ser de cabal fix o variables, a
causa de la seva explicació extensa es realitzarà un futur article dedicat a aquestes bombes.
bomba impel·lents
La bomba impel·lent consisteix en un cilindre, un pistó i una canella que baixa fins al dipòsit d’aigua.
Així mateix, té una vàlvula que deixa entrar l’aigua al cilindre, però no regressar.
No hi ha vàlvula en el pistó, que és completament sòlid.
Des de l’extrem inferior del cilindre surt un segon tub que arriba fins a una càmera d’aire.
L’entrada a aquesta càmera és bloquejada per una vàlvula que deixa entrar l’aigua, però no sortir.
Des de l’extrem inferior de la càmera d’aire, altra canella duu l’aigua a un tanc del terrat o a una mànega.
bomba lobulars
Aquestes s'assemblen a les bombes del tipus d’engranatges en la seva forma d'acció, tenen dues o més
rotors tallats amb tres, quatre, o més lòbuls en cada rotor.
Els rotors es sincronitzen per obtenir una rotació positiva per mitjà d'engranatges externs,
A causa que el líquid es descarrega en un nombre més reduït de quantitats majors que en el cas de la
bomba d'engranatges, el flux del tipus lobular no és tan constant com en la bomba del tipus d'engranatges.
Existeixen també combinacions de bombes d'engranatge i lòbul.
bomba múltiples
Són del tipus múltiple, amb muntatge vertical i dissenyades especialment per a l'elevació de l'aigua en
perforacions estretes, pous profunds o pous de drenatge.
Resulten adequades per a perforacions d'un diàmetre tan petit com 6 polsades. i amb majors diàmetres
són capaços d'elevar quantitats d'aigua superiors a un milió de galons per hora des de profunditats de fins
a 1.000 peus.
Normalment es dissenyen els rodetes de manera que llancin l'aigua en adreça radial-axial, a fi de reduir a
un mínim el diàmetre de perforació necessari per a la seva ocupació.
La unitat de bombament consisteix en una canonada d'aspiració i una bomba situada sota el nivell de
l'aigua i sostinguda per la canonada d'impulsió i l'arbre motor. Aquest arbre ocupa el centre de la canonada
i està connectat en la superfície a l'equip motor.
Quan la quantitat d'aigua que s'ha d'elevar és petita o moderada, de vegades és convenient i econòmic
col·locar la unitat completa de bombament sota la superfície de l'aigua.
Així s'evita la gran longitud de l'arbre, però en canvi es té el desavantatge de la relativa inaccessibilitat del
motor a l'efecte del seu entreteniment.
bomba pesada de paleta lliscant
Les bombes pesada de paleta lliscant, amb una sola paleta que abasta tot el diàmetre.
Es tracta d'una bomba essencialment lenta, per a líquids molt viscosos.
bomba reial
Bomba col·locada a prop de l’arbre mestre per expulsar a la mar les aigües de la sentina.
bomba rotatòries
Les bombes rotatòries que generalment són unitats de desplaçament positiu, consisteixen d'una caixa fixa
que conté engranis, aspes, pistons, lleves, segments, cargols, etc., que operen amb un clar mínim.
En lloc de "aventar" el liquido com en una bomba centrifuga, una bomba trencada i a diferència d'una
bomba de pistó, la bomba rotatòria descàrrega un flux continu.
Encara que generalment se'ls considera com a bombes per a líquids viscosos, les bombes rotatòries no es
limiten a aquest servei només.
Poden manejar gairebé qualsevol liquido que estigui lliure de sòlids abrasius.

Fins i tot pot existir la presència de sòlids duros en el liquido si una jaqueta de vapor al voltant de la caixa
de la bomba els pot mantenir en condició fluïda.
bomba roto dinàmica
Són el tipus més corrent de bombes autodinàmiques, i es denomina així perquè la cota de pressió que
creen és àmpliament atribuïble a l'acció centrífuga.
Poden ésser projectades per impulsar cabals tan petits com 1 gal/min. o tan grans com 4.000.000 gal/min,
mentre que la cota generada pot variar des d'alguns peus fins a 400.
El rendiment de les de major grandària pot arribar al 90%.
El rodet consisteix en cert nombre d'àleps corbats contra direcció al moviment i col·locats entre dos discos
metàl·lics.
L'aigua entra pel centre o ull del rodet i és arrossegada pels àleps i llançada en direcció radial.
Aquesta acceleració produeix un apreciable augment d'energia de pressió i cinètica.
A la sortida, el moviment del fluid té components radial i transversal.
Perquè no hi hagi una pèrdua notable d'energia, i per tant de rendiment, és essencial transformar en la
major mesura possible la considerable cota cinemàtica a la sortida del rodet en la més útil cota de pressió.
Normalment, això s'aconsegueix construint la carcassa en forma d'espiral, amb el que la secció del flux en
la perifèria del rodet va augmentant gradualment.
Per a cabals grans s'usa el rodet de doble aspiració, que és equivalent a dues rodetes de simple aspiració
assemblats dors amb dors, aquesta disposició permet doblegar la capacitat sense augmentar el diàmetre
del rodet.
És més cara de fabricar, però té l'avantatge addicional de solucionar el problema de l'embranzida axial.
En tots dos casos, les superfícies de guia estan acuradament lluentades per minimitzar les pèrdues per
fregament.
El muntatge és generalment horitzontal, ja que així es facilita l'accés per a l'entreteniment.
No obstant això, a causa de la limitació de l'espai, algunes unitats de gran grandària es munten
verticalment.
Les proporcions dels rodetes varien dins d'un camp molt ampli, la qual cosa permet fer front a una dilatada
gamma de condicions de funcionament.
Per exemple, els líquids amb sòlids en suspensió (aigües residuals) poden ser bombats sempre que els
conductes siguin suficientment amplis.
Inevitablement hi haurà alguna disminució de rendiment.
Perquè la bomba centrífuga estigui en disposició de funcionar satisfactòriament, tant la canonada
d'aspiració com la bomba mateixa, han d'ésser plenes d'aigua.
Si la bomba es troba a un nivell inferior a la de l'aigua del pou d'aspiració, sempre es complirà aquesta
condició, però en els altres casos cal expulsar l'aire de la canonada d'aspiració i de la bomba i reemplaçarho
per aigua; aquesta operació es denomina encebament.
El mer gir del rodet, encara a alta velocitat, resulta completament insuficient per efectuar l'encebament i
només s'aconseguirà recalentar els coixinets.
Els dos mètodes principals d'encebament exigeixen una vàlvula de retenció en la proximitat de la base del
tub d'aspiració, o en les unitats majors, l'ajuda d'una bomba de buit.
En el primer cas, es fa entrar l'aigua de la canonada d'impulsió o de qualsevol altra procedència, en el cos
de bomba i l'aire és expulsat per una clau de purga
bomba volumètriques rotatives
Les bombes volumètriques rotatives o roto estàtiques, en les quals una massa fluida és confinada en un o
diversos compartiments que es desplacen des de la zona d'entrada (de baixa pressió) fins a la zona de
sortida (d'alta pressió) de la màquina.
Alguns exemples d'aquest tipus de màquines són la bomba de taujanes, la bomba de lòbuls, la bomba
d'engranatges, la bomba de cargol o la bomba peristàltica.
bombada
Se’n diu de cada cop que es bomba aigua o un altre líquid.
bombada
Acció de bombar aigua, etc.
bombament
Referint-se a les lones, és el fluixejat de la vora per comparació amb l’atapeït del teixit.

Se’n diu també del fluixejat del pujament de les veles de ganivet tallades amb cua d’ànec, de les balumes dels
flocs i auriques quan estan molt estirades o a la banda, així com els cantells de la beina quan resten massa
fluixos.
bombament
Curvatura lateral d’un pal.
bombament
Acció de bombar aigua o qualsevol altre fluid.
bombament
Vegi’s convexitat.
bombament
Tensions i esforços de la proa quan el vaixell fa avant i dóna cabussades.
bombament de Ekman
Moviment vertical d’un fluid que ocorre quan l’efecte de l’esforç del vent i la força de Coriolis ocasionen un
transport i una divergència de fluid en la superfície, provocant que aigua de capes subsuperficials
ascendeixin a capes superiors.
bombament de mercuri
Desplaçaments verticals ràpids que experimenta la columna d'un baròmetre de mercuri.
bombar
Donar forma convexa.
bombar
Cometre una falta consistent a fer avançar el veler amb el moviment del cos, de l’orsa o de les veles, o
utilitzant la canya del timó com si fos un rem.
bombar
Fer que la superfície d’una peça prengui, com inflant-se, una curvatura anàloga a la d’una bomba o una
volta.
bombar
Donar una forma convexa.
bombar
Treure amb una bomba, aigua, oli, petroli, etc., d’un recipient, d’un dipòsit, etc.
bombar
Acció de fer pujar i baixar la potera de la pesca del pop. (Cadaquès)
bombarda
Veler l'origen del qual es remunta ales operacions militars realitzades per França en 1683 contra la
regència d’Alger.
Per a batre les formidables fortificacions d'aquella plaça marítima era necessari usar grans morters, la
instal·lació dels quals a bord resultava impossible.
Tenien 22,73 m d'eslora i anaven armats cadascun amb dos morters de 320 mm i altres sis peces menors.
A aquesta flotilla se li va unir l'any següent altra de cinc naus, d'eslora lleugerament superior que les
anteriors, però l'armament principal de les quals ho constituïen així mateix dues morters de 320 mm.
Les deu bombardes, primitivament assenyalades en les cròniques com "galions de bombes", van prendre
part en el bombardeig de Gènova en 1684, causant grans danys a la ciutat.
El nom del prototip, la Bombarda, va passar després a designar d'una manera genèrica el tipus de vaixell.
Era característic de la bombarda un pal major, amb vela quadra, situat gairebé en el centre de
l'embarcació, fins al punt que alguns la consideraven com un vaixell al que se li hagués suprimit el trinquet;
duia a més nombrosos flocs i a popa una mitjana amb vela llatina.
A proa del pal major s'obria una gran escotilla, a través de la qual podien disparar cap a proa els dos
morters, sense alça ni ajustament, situats en la bodega.

En la marina francesa l'ús de les bombardes va durar molt temps, i van ser usades fins i tot en 1830, en el
setge d'Alger.
De la marina de guerra la bombarda va passar a la marina mercant, amb el mateix aparell, encara que,
òbviament, sense escotilla per als morters.
Les qualitats nàutiques de la bombarda no eren de les millors, ja que la falta de trinquet creava un
desequilibri entre el sector vèlic de proa i el de popa, la qual cosa tractava de pal·liar-ne amb els
nombrosos flocs.
Tal inconvenient quedava plenament compensat per l'ampli espai existent a proa del pal major, on es
podien embarcar, sobre coberta, peces molt més llargues i molestes.
La bombarda mercant, anomenada també "dogre", era proporcionalment de més eslora que la de guerra, i
a diferència d'aquesta última el seu pal major era d'una sola peça, és a dir, tiple. Sembla ser que l'arqueig
màxim de les bombardes no passava d'unes 150 tones.
En les marines nòrdiques la bombarda va ser anomenada ketch, nom que conserven encara els iots que
han derivat d'aquella.
bombarda
Tota peça d'artilleria es compon de dues parts principals: la boca de foc i el muntatge.
La boca de foc és un tub mes o menys llarg en el fons del qual es col·loca la pólvora i a continuació el
projectil.
Al cremar-se la pólvora, els gasos produïts impulsen al projectil a l'exterior.
Les peces mes antigues que es coneixen són les bombardes.
El més característic d'elles és que es componien de dues parts separades: la canya o tomba ,que era la
qual recorria el projectil, i la recambra, servidor o mascle, era la qual contenia la pólvora.
Tant una com una altra tenien per la seva exterior argolles per les quals es passaven unes cordes que
permetien unir al mascle i la tomba, i després els dos al muntatge, amb el que quedava la bombarda en
disposició de disparar.
Les dues parts d'aquestes boques de foc no estaven formades per una sola peça de metall, sinó que la
componien un cert nombre de dolguis reunits per diversos cercles col·locats en la seva part exterior, és a
dir, estaven construïdes a semblança dels tonells, però les dolguis en comptes de fustes ,eren de ferro.
A mitjan segle XIV, ja van començar a construir-ne bombardes fonent en una sola peça cadascuna de les
seves dues parts.
El metall emprat era el bronze (aliatge de coure i estany) i s’anomenava fuslera.
Les bombardes de dolguis de ferro les podien fabricar qualsevol ferrer, en canvi les de metall fos com les
de bronze s'encarregaven a obrers que coneguessin l'art de fondre el metall: els campaners.
Aquests, van fabricar les bombardes amb el mateix aliatge amb la qual fabricaven les campanes.
Però aquest bronze, excel·lent per a campanes no ho era per a les bombardes, ja que a causa de l'alta
proporció d'estany, resultaven molt trencadisses, i en general es trencaven al primer tir.
Quant al muntatge, estava constituït simplement per un tac de fusta al que es lligava la boca de foc.
L'elevació s'obtenia col·locant tascons de fusta sota la part anterior del muntatge, canviant-se
posteriorment al sistema de escalamira, que consistia en dos bastidors situats en la part anterior que
sostenen una travessa, la qual va ser col·locada a diferents altures.
Sobre aquesta travessa es dóna suport la part anterior de la bombarda.
El muntatge va ser anomenat al principi va com fusta o fust a Aragó, i a Castellà posteriorment es va
generalitzar la paraula curenya, nom que es donava a una peça de la ballesta.
Les operacions necessàries per a fer un tir amb una bombarda eren les següents:
Primer es col·locava la pólvora en el mascle, que solia omplir fins a unes tres quartes parts de la cavitat
total; damunt de la pólvora es col·locava un tac de fusta que la comprimia lleugerament.
Després es procedia a la unió del mascle amb la tomba, lligant ambdós fortament amb cordes passades
per les argolles.
Es lligava el conjunt al muntatge, introduint després la pilota per la boca i atacant-la fins al fons.
Després pel oïda, que era un trepant que comunicava l'interior del mascle amb l'exterior i que s'omplia de
pólvora, s'introduïa un ferro candent que a l'encendre la pólvora produïa el tir.
Com es pot veure, entre un tir i el següent devia transcórrer un interval de temps bastant llarg, doncs a part
de les operacions anteriors era necessari apuntar la bombarda.
Per a abreujar aquest interval cada bombarda de vegades tenia dos mascles, i així mentre es disparava un
es preparava l'altre.
De tota manera tanmateix el tir havia de ser un molt lent i no sembla que hagués de passar molt dels vuit o
deu tirs per dia.
Els projectils disparats per les bombardes eren bales o pilotes, que podien ser de ferro o de pedra.

Les millors eren les de ferro, però es presentaven dificultats per a la seva fabricació quan havien de ser
molt grans.
La producció de les de pedra era més fàcil, doncs amb un bon nombre de picapedrers i una pedrera en les
proximitats, el municionament no oferia complicacions.
També llençaven les bombardes donats de ferro emplomat.
Les bombardes van ser emprades gairebé exclusivament per al tir rasant, el tir corb s'obtenia per mitjà
d'una peça més curta que les bombardes i de major calibre, generalment de forma acampanada, que es va
anomenar morter, pedrer o trabuco. estava constituït com les bombardes de dolguis i cercles, però la
recambra era de molt menor calibre que la canya
bombarder
Nom d’una de les classes dels soldats de les refoses brigades d’artilleria i de l’antiga Brigada Real de
marina.
bombarder
Un bombarder és una aeronau militar dissenyada per atacar blancs enemics situats en terra o mar llançant
bombes sobre ells o, més recentment, també mitjançant el llançament de míssils de creuer.
bombar-se
Donar forma convexa a una peça.
bombat
Que presenta una convexitat com de bomba o de volta.
bombatge
Fluctuacions de la columna del baròmetre de mercuri, degudes a ratxes del vent o a moviments del suport.
bombatge
Vegi’s bombament.
bombeig
Acció o l’efecte de bombejar o bombardejar.
bombejament
Acció de bombejar.
bomber
Mariner que té al seu càrrec les canonades, bombes i feines de càrrega, descàrrega i conservació d’elles.
bombes
Amb l’objecte d’extreure l’aigua que pugui haver en la bodega, ja sigui per vessaments o per la qual faci el
vaixell, es duen si més no dues bombes aspirants, situades pròximes al pal major o centre del vaixell.
bombeta
Un llum incandescent és un dispositiu que produeix llum mitjançant l'escalfament per efecte Joule d'un
filament metàl·lic, en l'actualitat wolframi, fins a posar-ho roent blanc, mitjançant el pas de corrent elèctric.
Amb la tecnologia existent, actualment es consideren poc eficients ja que el 90% de l'electricitat que
consumeix la transforma en calor i solament el 10% restant en llum.
bombeta
Bomba portàtil que es destina principalment a extingir incendis.
bombeta
Fanal de mà amb cristall esfèric, molt usat a bord.
bombeta
Bola de vidre, com una pilota de futbol, que regula l’obertura de l’art dintre de l’aigua.
bombillo

Embarcació menor usada en els arsenals per a transportar a bord al treballadors, eines i materials per la
reparació de vaixells.
bombillo
Petita bomba d’aigua utilitzada per a rentar la coberta, necessitats de cuina, etc.
bombo
Vaixell de gran capacitat, fons pla i poc calat, que s'utilitza per portar càrrega i passar rius o extensions curtes
de mar.
bombo
Llanxa molt plena de proa amb l'objecte de muntar-hi en aquest part un obús.
bombo
Embarcació petita i panxuda que s'emprava a l'arsenal de la Carraca en les feines de treure fustes de les
foses i conduir-les a l'avarador.
bombo
Quetx marí d'uns vint tones, popa rodona, roda neta i dos pals amb veles al terç, floc i botaló; la metxa del
trinquet va sobre el mateix peu de roda. Era una embarcació pròpia de la costa nord d'Espanya.
bombo
En sentit despectiu s'aplica a tot vaixell dolent i pesat, i a l'embarcació petita de línies lletges.
bombo d’un cabrestant
Cilindre d’un cabrestant, es de fusta i serveix per enrotllar la corda quan es treuen les embarcacions a la
platja.
bombo d’una màquina
Cilindre metàl·lic o de fusta, buit de dins i generalment de gra diàmetre respecte a l’altura, que forma part
de algunes màquines.
bombolla
Glòbul d’aire o d’un gas qualsevol a l’interior d’un líquid o d’un sòlid transparent.
bombolla càlida
Denominació que de vegades reben les gotes d'aire càlid en altura aïllades en latituds relativament altes.
bombolla d'altes pressions
Àrea meso escalar d'alta pressió, normalment associada amb aire més fred procedent de la zona de
corrents descendents d'una tempesta o conjunt de tempestes.
Un front de ratxa o frontera de flux de sortida separa una bombolla d'alta pressió de l'aire circumdant.
bombollar
Fer bombolles les ones.
bombolleig
Conjunt de bombolles.
bombollejar
Vegi’s bombollar.
bomejar
Vegi’s bornar.
bon temps
Se’n diu usualment del temps sense precipitacions i sovint assolellat.
Descriu les condicions del temps quan la fracció de nuvolositat opaca és inferior al 40%, no hi ha
precipitació i no existeixen condicions extremes de visibilitat, vent o temperatures.

on temps
Temps suau, en què no fa fred, ni plou, ni fa vent.
bon vent
Vent que segueix la mateixa direcció del vaixell.
bon vent
Vent que és favorable a la navegació.
bon vent i barca nova
Expressió de comiat a una persona o a una cosa que no ens sap greu de veure anar-se’n, de perdre.
bona
Part inferior de la ploma d’alçar pesos en les embarcacions de vela, que té forma de forca, per la qual se
l’enganxa a l’arbre.
bona atracada
Atracada realitzada per el patró que la dirigeix en la que el vaixell queda situat i parat just en el punt que
devia atracar.
bona baderna
Abadernar amb cura i seguretat, quan hi ha marejada forta o vent fresc, que fa fer molta força al cable al
mateix temps que vira per a llevar l’àncora.
bona baderna !
Ordre de comandament donat a la marineria per abadernar amb molta cura i seguretat, quan hi ha mar
grossa o vent fresc, que fan forçar molt el cable del virador.
bona fe
Principi bàsic que s'ha de regir, en la celebració de tots els contractes comercials, i que obliga a les parts a
actuar, entre si, amb tota l'honestedat, no interpretant arbitrària ni maliciosament el sentit del recte dels
termes pactats, no limitant i exagerant els efectes que naturalment es deriven de la pròpia naturalesa
d'aquest termes o casos previstos.
bona mar
Mar tranquil·la, no agitada.
bonaboia
Nom que es donava a la persona que vogava en las galeres com a voluntari.
bonança
Condició del mar absolutament en calma, amb absència total de vent.
Pot precedir o seguir a manifestacions de temporal.
Quan, després d'un temps temporalat, ve una millorança, se’n diu que el temps es fa bonancenc o es
encalma, responent també al terme bonancenc, sent en cinquè grau de l'escala de Beaufort.
bonança de la mar
Estat de calma de la mar.
bonança del temps
Bon temps, serè, amb temperatures suaus.
bonancenc
S’aplica al temps, a la mar i al vent quan estan tranquils, serens.
bonancenc
Se’n diu en general del temps atmosfèric i de l'estat de la mar quan està tranquil i afable, i en particular del
vent quan la seva velocitat no supera els 24 km/h.
bonaventura

Nom que es donà al pal de més a popa d'una caravel·la.
bonded warehouse
Expressió anglesa que significa = Dipòsit comercial o magatzem duaner, dipòsit franc, que funciona amb
facilitats similars a les de les zones exemptes o franques, però sota control de la duana.
En aquest règim solen funcionar alguns establiments de venda al detall en aeroports, estacions marítimes i
interiors de molts països.
Els locals utilitzats com magatzems duaners serveixen també per a dipositar mercaderies pendents de
reconeixement, o intervingudes per la duana, o bé per a custòdia de les consignades al seu propietari si es
tracta de magatzem privat.
Poden consistir en rafals, patis o corrals aptes per a custodiar embalums pesats, mercaderies a orri,
bestiar, o també per a líquids a orri en els seus propis envasos o en dipòsits instal·lats a aquest efecte.
En aquests llocs poden efectuar-se manipulacions diverses que no suposin manufactures.
Tota operació s'entén que ha de ser efectuada amb permís de la duana, i sota la seva inspecció, igual que
qualsevol moviment o trasllat de la mercaderia.
boneia
Bonança de la mar.
boneta
Vela lleugera d'un iot que no pertany a l'aparell principal, i que s'afegeix per augmentar la superfície del
velam.
boneta
Tros de lona amb ullets que corresponen als del pujament d’una vela i per dins els quals passa una cap
que serveix per unir la dita lona amb la vela a manera de suplement i augmentar la superfície receptora del
vent en temps de bonança.
boneta petita
Tros de vela que s’afegia a la boneta.
bongo
Barca de passatge i de càrrega a manera de bassa emprada a Cuba.
bongo
Espècie de canoa d’una sola peça utilitzada pels indis de l’Amèrica central.
bonificació
Reducció de la prima a conseqüència de certs requisits especificats en la pòlissa.
bonificació d’assegurança
Disminució en la prima que correspon a l'assegurat.
bonificació fiscal
Són aquells bons o certificats de crèdit, atorgats per l'autoritat fiscal d'un país als seus
productors/exportadors per concepte de beneficis tributaris.
bonitolera
Art d’emmallar que s'empra a la deriva per a la pesca del bonic.
Cada peça està constituïda per un gran drap de xarxa d'uns 100 m de longitud i uns 5-6 d'alt.
Les xarxes, com correspon a la pesca d'espècies de grandària mitjana, són àmplies, de 50 mm de nus a
nus, i en la seva fabricació s'usa fil de cànem de 1,5 mm de diàmetre.
Al voltant de cada peça es col·loca una armadura d'espart resistent.
En la ralinga superior es col·loquen els flotadors necessaris i en la inferior alguns ploms per a mantenir la
peça més o menys vertical.
L'art s'utilitza a la deriva en la majoria dels casos, usant-ne 4 o 5 peces unides, en l'última de les quals es
col·loca un gall, mentre la primera roman unida a l'embarcació.
Així, art i embarcació es deixen a la deriva, tot esperant que els bonics, en els seus desplaçaments,
ensopeguin amb la xarxa i quedin emmallats.

Pot usar-ne la bonitolera de batre disposant-la en cercle i batent l'aigua en llocs de poc fons per a fer que
els bonics s’emmallen a l'intentar escapar.
bonitolera
És el conjunt constituït per dos hams units, de grandària i forma adequats, convenientment camuflats per
plomes d'aus, que s'usa per a la pesca d'aquests peixos.
bonitolada
Multitud de bonítols.
bonitolera
La bonitolera són peces d’eixàrcia per a capturar el bonítol.
Es cala a una distància de cinquanta metres de la vora de la mar cap a fora.
La temporada comença per l’octubre i dura fins al mes d’abril, ja que és el temps d’aquest peix.
L’eixàrcia duu braguerot, cap que arma la malla a la tressa del suro.
El braguerot fa un pam, que és la unitat de mesura de les eixàrcies, correspon a tres o quatre malles de
bonitolera.
La malla és del quatre i mig, és a dir, de quatre passades i mitja.
Acaba amb un revolt, corba d’eixàrcia al final de l’art per encabir-hi el peix.
La bonitolera és un art que consta de vint peces més o menys.
Cada peça fa cinquanta metres.
L’art comença amb cent malles fins acabar a les dues-centes, segons va agafant aigua.
És a dir, que les peces van per escala, augmenten d’alçada a mesura que augmenta la fondària de la mar.
Això es fa perquè no suri l’ormeig.
Mitjançant aquest sistema els pescadors comencen amb cinc o sis metres d’alçada i n’acaben
al voltant de vint.
És un art que no corona, si de cas el caló o punta de l’art una mica, sempre procurant que vaja una braça
o dos per davall l’aigua per a evitar que les carenes i els motors de les embarcacions el trenquin.
L’armat de la malla
La malla va armada a la tressa del suro amb un braguerot d’un pam d’alt.
La bonitolera, com quasi totes les eixàrcies de peces, va armada a la meitat, cerquen que obliguen el
doble en calar per tal que la malla pugui pescar natural.
L’eixàrcia queda en taula –recta i perpendicular a les tresses– però en banda, tova.
Calar i salpar
La bonitolera és un art que es cala de vesprada, quan encara hi ha sol, i es queda a la mar fins a les set
del matí.
Abans de salpar l’art els pescadors fan una tronada, fan soroll perquè el peix envesteixi la malla.
Tot seguit se salpa, s’extrau del fons.
L’art en salpar va tot a bord.
A mesura que se salpa es desemmalla.
Les captures més usuals són la serviola, la tonyina, la bacoreta, la llampuga, després el bonítol
(hivern) i, quan passa el fort del hivern, ve el bonítol gros (de tres o quatre quilos).
bonote
Filaments que emboliquen la carcassa del coco, emprades per a fer eixàrcies, tenen gran resistència a
l’aigua del mar i per la seva estabilitat.
bonque
Embarcació similar al bongo, empleada a les costes de Perú.
bons de fidelitat
Els bons de fidelitat consisteix en concedir-li a l'usuari una bonificació del 5 % o 10 % dels nòlits generats
per la seva càrrega durant cert període.
Reemborsament que percep en efectiu als 6 mesos de finalitzat el termini.
Altre benefici és la - rebaixa immediata- en el qual s'estableix un nòlit únic per cada producte amb una
rebaixa percentual; en la mesura que l'usuari subscrigui un contracte d'adhesió amb la companya.
També tenim els nòlits temporaries – “temporary rates” - que consisteix en una rebaixa concedida per la
companya.
Són casos específics sol·licitats per l'usuari.
Com el seu nom ho indica tenen una vigència limitada.

El mateix és prorrogable si la Conferència ho decideix i és extensiva a altres carregadors; mentre estiguin
vigents; independentment del sol·licitant; per descomptat; sobre el mateix tipus de béns, idèntic tràfic, etc.
bons oficis
un estat pot interposar els seus bons oficis entre altres dos paises que tinguin un conflicte. té lloc aquest
procediment quant un país o un estadista exhorten a les nacions contendents a recórrer a la negociació
entre elles. els bons oficis són espontànies i tenen per objecte apaivagar l'exaltació de les parts i establir
una atmosfera convenient per buscar un arranjament.
bons vents
Referit a la seguretat i singladura.
bons vents
Expressió de desig en l’ambient nàutic a qui sortirà a navegar.
bookear
Expressió anglesa que significa = Negociar un espai en el vaixell.
booking
Expressió anglesa que significa = Reserva acceptada d'espai en un mitjà de transport, el que especialment
se’n diu del vaixell.
boon
Embarcació àrab del golf Pèrsic, hissa dues veles llatines i floc, porta un botaló que surt de la roda molt
allargada.
BOTB
Oficina Britànica de Comerç Ultramarí, organització per a la Promoció d'activitats i Serveis d'exportació,
amb seu a Londres, 1 Victòria Street, London SWIH OET (British Overseas Trade Board).
booth dates inclusive
Expressió anglesa, que significa = Ambdues dates incloses, i que sol trobar-se en les pòlisses de
noliejament en el paràgraf referent a la concreció dels termes de càrrega o descàrrega, quan es precisen
dates.
boots chip
Vaixell holandès, mercant i de pesca emprat en el segle XVII.
both ends
Expressió utilitzada en la negociació de noliejament, en relació amb el temps permès per a càrrega i
descàrrega.
Ve a ser de semblant abast que l'expressió planxa reversible, doncs en concedir el temps en cada extrem,
és a dir, el total per a ambdues operacions, ha d'entendre's que es permet compensar els temps parcials
respectius, com en la planxa reversible.
both to blame
Expressió anglesa que significa= Abordatge per culpa de tots dos.
boot topping
Terme amb el que els anglesos = Designen la part del folre exterior del costat d'un vaixell situat entre la
línia
d'aigua en rosca i la de càrrega.
boot topping
S’anomenen així, la pintura d'aquesta part del vaixells de ferro o d'acer, igualment els embons de sobre les
cintes del vaixells de fusta.
Bootes
Bover, Boötes, (el pastor), és una de les 88 constel·lacions modernes i era una de les 48 constel·lacions
llistades per Ptolomeu.

Boötes sembla ser una figura humana gran, mirant cap a l'Óssa Major.
Els estels principals son:
• α Bootis (Arturo o Arcturus), amb magnitud -0,04, és el tercer estel més brillant en el firmament.
És una geganta taronja a 37 anys llum de distància el diàmetre de la qual és 25 vegades major que el del
Sol.
• β Bootis (Nekkar), gegant groga de magnitud 3,49 a 219 anys llum de distància de la Terra.
• γ Bootis (Seginus o Ceginus), variable Delta Scuti de magnitud 3,04.
• δ Bootis, gegant groga igual que Nekkar, però a la meitat de distància que aquesta.
• ε Bootis (Hissar o Pulcherrima), situada 10º al nord d'Arturo, és un estel binari la component principal del
qual és una geganta groc-taronja. Amb magnitud 2,35 és la segona més brillant de la constel·lació.
• ζ Bootis, estel binari les components del qual es mouen en una òrbita molt excèntrica.
• η Bootis (Mufrid), tercer estel més brillant de la constel·lació amb magnitud 2,68, és una subgegant groga.
• θ Bootis (Asellus Primus), nana groga més calenta que el Sol a 47 anys llum.
boquejar
Fer el peix extremituds, tot obrint i tancant la boca.
boques
L’espai que intervé en el sentit de babord a estribord entre les bordes d’un vaixell o d’una embarcació
menor, respecte al vaixell és mes usat en plural.
Boques de Bonifaci
Estret que separa a Còrsega de Sardenya posant en comunicació el mar Tirrè amb el mar de Sardenya o
Balear. La seva amplària és màxima (9 milles) en la embocadura occidental (delimitada al nord pel cap
Feno i al sud pel cap Testa), es manté per sobre de les 6 milles en la narri central (entre cap Pertusato i
punta Falcone), però es redueix a menys de 4 milles prop de l'embocadura oriental, a causa de la
presència de nombroses illes que obstaculitzen tant la vessant port (Lavezzi, Cavallo, Perduro i esculls
adjacents) com la vessant sud (Razzoli, Budelli, S. Maria, La Presa i altres illes de l'arxipèlag de la
Magdalena).
La navegació diürna a través de les boques no presenta dificultats particulars i pot fer-se amb tota
seguretat valent-se de múltiples punts de referència, entre ells els dos alineaments constituïts per dos
parells de torres piramidals respectivament instal·lades en el cim de Punta Marmorata i en les illes Budelli i
Magdalena, que defineixen una línia de separació entre les aigües territorials italianes i les franceses.
Durant la nit convé posar la màxima atenció, però els fars existents en les costes de Còrsega, de Sardenya
i de les illes Lavezzi i Razzoli permeten seguir rumbs segurs evitant els perills representats pels illots i
baixos fons que sorgeixen al nord-est i al sud de Lavezzi.
Els vents forts (especialment els del nord-oest) produeixen mar gruixuda que trenca ja sigui en el pas
principal (Boca Gran) ja en els passos existents entre les illes de l'arxipèlag de la Magdalena.
Les corrents són febles amb temps estable, però són sensibles sota l'acció dels vents persistents, arribant
a velocitats de 2 o 3 nusos amb direcció est o oest.
En la costa meridional de les Boques s'obren diverses ancorades en les quals es poden establir bons
ancoratges (cala Spinosa, badia S. Reparés, port Longossrdo, cala Marmorata, port Liscia, port Pollastre,
cala de Trana); la costa septentrional és menys retallada, però compren la profunda ancorada que sorgeix
el port de Bonifacio i ofereix possibilitats d'ancorar al nord-oest de la illa Ratino i al nord-est de la illa Piana.
Les embarcacions que arriben a les Boques procedents de sectors occidentals tenen útils punts de
referència en els monts de Còrsega meridional, en el far de cap Feno, en cap Pertusato i en el seu far, i en
la punta Falcone.
Procedint de sectors orientals es pot contar amb les forests de Còrsega meridional i de Sardenya nordoriental,
les illes de l'arxipèlag de la Magdalena, el far de la punta nord-oest de la illa Razzoli, el far de
punta de Chiappa, la illa Lavezzi i el seu far, el far de l'escull Lavezzi i els ja esmentats cap Pertusato i
punta Falcone.
boques de llop
Orificis que hi ha al pla de la cofa o, en algun cas, de la creueta, que permet l’accés dels homes a
aquestes plataformes.
bora
Vent que es produeix en els mars Adriàtic i Negre amb direcció nord o nord-est.
És un vent singular, perquè en el seu desenvolupament experimenta un procés de transformació.

El vent, fred i humit, procedeix originàriament d'una planures, i amb tals característiques ascendeix per la
faldilla de sobrevent d'una muntanya per a anar transformant les seves condicions, fins a arribar menys
fred i més sec a la de sotavent, és a dir, la qual dóna al mar.
El procés té lloc de la manera següent: a l'ascendir el vent, es refreda adiabàticament a raó de 1° C/100 m
fins al nivell de condensació, des de on el seu refredament és a raó de 0,7° C/100 m.
També en la faldilla de sobrevent de la muntanya es produeix la precipitació de l'aigua continguda en el
núvol format per la condensació del vapor d'aigua que el vent implicava, desprenent-se així el vent de part
de la seva humitat.
Quan el vent arriba al cim de la muntanya es troba amb masses d'aire en repòs o en semirrepos, que
actuen com una paret horitzontal a la superfície del sòl, contra la qual el vent xoca, sent obligat agafava
descendir pel vessant de sotavent de la muntanya, i durant el descens va escalfant-se, d'acord amb el
increment adiabàtic, a raó de 1° C/ 100 m.
Com l'altura que ascendeix i de la qual descendeix el vent és aproximadament la mateixa, i en el seu
ascens el vent s'ha refredat segons un gradient menor que el corresponent en el descens, sent aquest un
increment de calor, és evident que en la plana de sotavent tindrà major temperatura que en la de
sobrevent, sent també més sec, per haver-se desprès el seu vapor d'aigua.
Tant en el mar Adriàtic com en el Negre, l'hora és un vent fort que pot arribar a els 50 nusos d'intensitat,
que la previsió és relativament senzilla ja que basta observar si existeix nuvolositat del tipus cuculiforme en
els cims de les serralades que donen al litoral, i en cas afirmatiu, esperar la seva producció.
La denominació d'aquest vent procedeix probablement de la mitologia grega, en la qual es denomina
Bóreas al vent que bufa del nord i que acompanya a les tempestes, de la mateixa manera que succeeix
amb l'actual hora, ja que els núvols anteriorment esmentades cúmuls són de tipus turmentós.
bord
El vaixell mateix.
bord
Tram navegat en un mateix rumb.
bord
Banda o costat d’un vaixell.
bord
Sinònim de bordo, costat exterior del vaixell.
bord a la mala
Bordada en que els vaixells amb vela llatina porten la vela sobre el pal.
bord fals
Bordada que els vaixells d’aparell llatí duen la vela sobre el pal.
bord sobre bord
Expressió que significa que es maniobra o s’ha maniobrat virant contínuament.
borda
La borda és el parapet que envolta la coberta principal d'un vaixell, i que constitueix la part més elevada
del vaixell.
En la construcció naval europea, la borda està fixada exteriorment a l'armadura.
En l'antiguitat, els elements de la borda eren muntats abans d'inserir-los en l'armadura.
Pot ser de fusta, d'acer, en tot cas ha de tenir estanqueïtat.
Ha de suportar les forces del mar i en certa mesurada impactes mínims quan el vaixell està atracat.
Això representa l'enfortiment del trancanell o de les gruixudes planxes que s'estenen al llarg d'un vaixell de
fusta, en i per sobre de la coberta principal, que es va acomodar per a l'ús de les de bateries d'artilleria en
els vaixells de guerra.
En els vaixells de fusta, la borda, roman a l'interior de la traca cinta, última traca superior del folro exterior
del vaixell, independentment de l'ús d'artilleria.
En els vaixells moderns, és la vora superior del costat on sol haver-hi algun tipus de reforç.
En una canoa, la borda és típicament la vora eixamplada en la part superior del costat de l'embarcació, on
és reforçat la vora amb fusta, plàstic o alumini.

En un vaixell de canal, la borda és sinònim de coberta lateral, un estret sortint que recorre tota la longitud
dels costats del vaixell, permetent a una persona caminar pel costat de la cabina, en general amb l'ajuda
d'un passamans muntat en el sostre.
borda del timó
Cadascuna de les dues cordes que van lligades als extrems de la creueta del timó, el timó pot acabar, a la
part superior, amb una roda, amb un arjau i amb la creueta.
borda del vaixell
Lloc on es considera que comença la responsabilitat de l'armador quan la càrrega ho depassa i queda a
l'abast del personal que ha de procedir a l’estiba o, respectivament, a l'abast dels que la rebin a terra
sempre que en un o altre cas les operacions esmentades, estiba o desestiba, siguin a càrrec del vaixell,
com s’esdevé en el transport en règim de línia regular, llevat d’excepcions.
bordada
Acció de bordar.
bordada
Descàrrega simultània de totes les peces d’artilleria d’un costat del vaixell i, per extensió de totes les peces
de la flota.
bordada
Andana o successió de canons que el vaixell de vela portava a cada costat.
bordada
Cadascuna de les ziga-zagues que fa un vaixell, entre dues virades per avant, per navegar en contra del
vent.
bordada
Camí recorregut per un vaixell en posició de cenyida per qualsevol de les amures.
bordada
Part de la derrota d’un vaixell consistent en una única línia de rumb.
bordatge
Cadascun dels taulons que cobreixen les costelles de la nau per la banda de fora.
bordatge
Contorn superior d’una nau.
bordejar
Navegar de bolina canviant alternativament el vaixell de rumb per a rebre el vent per l'una i l'altra amura.
És sinònim de donar brodades, voltejar i donar bords.
Els vaixells de vela es veuen obligats a vorejar sempre que la direcció del vent els impedeix donar un rumb
directe al lloc de destinació.
bordes
Prolongació del costat d’un vaixell per sobre de la coberta que serveix de protecció contra els cops de la
mar.
bordes
Són els cants superiors del costat del vaixell.
bordeta
Pal que lliga el pal de mitjana a l’orla en les barques de mitjana.
bordinalla
Aparell que s’usa en auxili de les eixàrcia de gàbia i de velatxo quan el vaixell sofreix grans balanços.
bordo

Distància que recorre una barca entre volta i volta.
bordo
Tram navegat en un mateix rumb.
bordo
Aquest mot significa la part del costat d'una embarcació que no està submergida, això és, el cantó d'una
embarcació en la part que va arran de l'aigua fins a la borda.
bordo
No obstant, l'aplicació general que el poble en fa, així la gent de mar com la de terra, interpreta, com a
bord, no el costat d'una embarcació, sinó aquesta mateixa en tots els seus aspectes i parts.
bordo
En altra accepció, bordo és sinònim de vaixell, especialment quan s'usa en les expressions anar, ésser o
trobar-se a bord.
bordó
Part de l’obra viva d’una embarcació, normalment de forma arrodonida sobresortint dels costats del vaixell i
que serveix, a més de la seva funció estètica, per a evitar que els cops que es donin als costats afectin el
gruix del folre.
bordó
Cadascuna de les peces de fusta que formen la càbria o ventall de la màquina d'arborar els vaixells.
bordó
Nom que es dona a la perxa d'una llargada i gruixària convenient, emprada en fer l'ofici de puntal d'una
càbria o altre semblant.
bordó
Galó o llistó de fusta que duen algunes embarcacions menors a l’altura de la línia de flotació.
bordó
Cadascuna de les peces de fusta que formen la cabria o màquina d’arborar els vaixells.
bordó
Curvatura del cantell d'un tauló del folre.
bordó
Sinònim cinta.
bordó de portuguesa
És un bordó molt llarg que s'aferma al pal que ha de sostenir una trinca de la classe anomenada
portuguesa.
bordó de teula
És el bordó que té una espècie de canal o concavitat a l'extrem d'adaptació al pal que ha de servir de
puntal.
bordó de tombar
És el bordó que fa la feina de puntal al pal de l'embarcació que va a donar la quilla.
bordó escorredor
Perxa llarga i prima que es subjecta a la part posterior del masteleret per a deixar anar veles altes.
bordó movible
Botaló col·locat darrera del pal d'una embarcació, com un balandre, etc., que pot pujar-se o baixar-se amb
facilitat.
bordonejar

Navegació que es fa entre cada virada per avant.
bordonejar
Navegar de cenyida canviant d’amures alternativament a fi d’arribar a un punt situat just en la direcció del
vent.
bordonet
Fusta de mitja canya que duen algunes barques sobreposades a la cinta i tocant al cim del buc, com
element decoratiu i com a protecció dels cops i del frec del folre.
Bordons
Les tres estel de Cinturó de Orió. (Costa de llevant)
bore
Elevació sobtada i violenta de l’aigua en certs rius cabalosos produïda per la marea entrant.
bore
Pujada ràpida dels rius provocada per una marea entrant i l’estrenyiment de l’estuari.
bore tides
Un tidel bore, és un fenomen que ocorre en uns pocs llocs del món, normalment en llocs amb una amplitud
de marea molt gran i on la creixent és canalitzada cap a una badia tancada o la desembocadura d'un riu.
Consisteix en un front d'ona que avança amb la creixent, podent estar formada per una única ona rompent
o per una primera ona seguida per un tren d'ones secundàries.
En la desembocadura de d’Amazones el fenomen pot ser molt perillós per a la navegació en embarcacions
menors.
Conegut allí com “pororoca”, l'ona pot aconseguir més de 4 metres d'altura i desplaçar-se a 20 km=h.
boreal
El nord o septentrió és un dels quatre punts cardinals, es considera on la meridiana talla a l’horitzó però en
sentit cap al Pol Nord geogràfic.
En l’hemisferi nord, es correspon amb el punt de l’horitzó la perpendicular del qual passa per l’Estrella
Polar.
A la ubicació o a la direcció nord se’ls anomena septentrional (o boreal).
bòreas
Bòrees o bòreas, vent del nord.
També Déu del vent del nord, (mitologia grega).
Bòrees
Un dels déus del vent en la mitologia grega.
Propici per a la navegació era, no obstant això, terrible en els seus còleres, personificat per un vent del
nord i el vent de borrasca.
La mitologia grega es coneixen quatre divinitats del vent: Boras, Noto (vent del sud), Euro (vent de
l'aquest) i Zefiro, la suau brisa occidental.
boreo
Prefix que vol dir septentrional.
boreomediterrani
Se’n diu de la regió boreal de la Mediterrània.
borina
Vegi’s bolina.
borina
Corda de força mena, que per un extrem acaba en un cassanell que passa per dins la bigota, i per l’altre
s’amarra a un costat del vaixell amb la finalitat de dur cap a proa la ralinga de sobrevent d’una vela
quadrada, sigui per poder cenyir millor.

orina estreta
Navegar de borina amb el vent a sis quartes de la proa.
borina farda
Vegi’s borina llarga.
borina franca
Vegi’s borina llarga.
borina llarga
Navegació de borina en què les veles reben el vent amb tota llibertat, sense fer-les flamar massa, és a dir,
navegar de borina amb el vent a més de sis quartes de la proa.
borinar
Temperar les borines d’una barca.
borinar
Caçar les veles.
borinejar
Anar de borina.
borineta
Vegi’s bolineta.
borinor
Soroll sord i llunyà que precedeix una tempestat.
bordknnossement
En terminologia alemanya Coneixement a bord.
born
Cilindre buit que envolta un objecte, disc amb un forat al mig per a passar-hi una corda, etc.
bornada
Cada una de les proades que fan les embarcacions anant a la vela, especialment en remuntar la onada
fent proa a vent.
bornar
Abatre, caure cap a sotavent la proa d’una nau.
bornar
Enfilar amb la vista dues o més quadernes per comprovar si estan en la línia deguda.
bornar
Envestir el peix la xarxa.
bornar
Donar un gir a qualsevol cosa sobre un eix vertical, real o imaginari.
bornar
Bufar el vent d’una manera irregular, com fent envestides.
bornar
Girar, un vaixell ancorat, entorn del punt on l’àncora ha fet presa, o bé entorn del cos mort, a causa dels
canvis de direcció del vent o del corrent.
borneig
Nansa llarguera i de malla menuda, que sol agafar morenes, congres, llobarros, etc.

orneig
Es denomina borneig al moviment circular que descriu un vaixell al voltant de la posició de fondejo.
El centre d'aquest cercle aquesta donat per l'ancora arrelada al fons i el radi de borneig és en termes
pràctics igual a la longitud de cadena filada més l'eslora de l'embarcació.
Durant períodes perllongats d'estada a l'ancora els corrents i els vents poden rotar de manera que un
vaixell sempre presentarà la seva proa aquest efecte combinat de tots dos.
El punt de fondejo ha de triar-se amb observança del possible borneig de l'embarcació i a distància tal que
durant un gir complet es mantingui lliure d'obstacles, la costa o altres embarcacions ancorades a la zona.
borneig per a determinar desviaments
El procés pel qual una embarcació es col·loca en diverses direccions i comparant les lectures del compàs
magnètic amb les corresponents direccions magnètiques determina l desviació.
Això usualment es denomina compensació de l'agulla.
Realitzat aquest procés s'obté informació per a la preparació d'una taula de desvies.
També anomenada calibratge del compàs.
bornejada
Canvi de direcció que fa la proa d’una nau fondejada en roda, per efecte del vent o del corrent.
bornejader
Arc del cercle que pot descriure un vaixell ancorat en el seu moviment al voltant de l’ancora.
bornejadura
Acció de bornejar.
bornejar
És quan el vaixell gira al voltant de l'ancora fondejada per efecte del vent o corrent.
La longitud del radi de gir és l'eslora del vaixell més la longitud de cadena (aproximada) filada.
Quan es fondeja en ancoratges concorreguts el radi del cercle de borneig serà una magnitud a considerar
ja que si és molt elevat pot donar lloc al fet que es col·lisioni amb altres vaixell mentre es roman en
l'ancoratge, en el cas que diferents vaixells evolucionin de forma oposada al llarg dels seus cercles de
borneig.
bornejar el vent
Canvi en la direcció del vent.
bornell
Art molt petit que s’usa a Catalunya per pescar llagostins o gambetes.
bornell
Estri fet de jonc fi que té forma de nansa, però més cega, s’utilitza per a pescar pops, i es clava al fons brut
i rocós.
bornoi
Rosari de suros petits i de forma arrodonida, que van enfilats en una corda.
El bornoi va fix a la part alta de les peces de sardinals amb una corda anomenada caramell, i té per
objecte el mantenir els sardinals en surada.
bornoiera
Corda que enfila els suros que formen un bornoi.
boronar
Embolicar-se o nuar-se fortament les xarxes, les mares de palangre o els braçolins.
borra
Tros d’estopa per a tapar una via d’aigua o els buits dels taulons.
borrall
Vegi’s borralló.

orralló d’aigua
Escuma que es forma a la cresta de les ones quan trenquen en alta mar, a causa del vent, i la intensitat
del qual és de força 4 o més de l’escala Beaufort.
borralló de neu
Floc de neu.
borràs
Qualsevol drap, de saca o de roba, que es feia servir per a netejar alguna cosa o per a mal tapar un piló de
xarxa.
borrasca
Una zona de baixa pressió, o una borrasca, és una regió on la pressió atmosfèrica és més baixa que la de
l'aire circumdant.
Les tempestes tropicals, ciclons extratropicals, i els ciclons polars i àrtics, reben el nom de cèl·lules de
baixa pressió, especialment en comunitats anglo-parlants.
Les borrasques s'associen normalment amb vents forts i elevació atmosfèrica.
Aquesta elevació sol produir cel cobert, a causa del gradient tèrmic quan l'aire se satura.
Així, les borrasques solen portar cels nuvolosos o coberts, que poden minimitzar la temperatura diürna tant
a l'estiu com al hivern.
Això es produeix per l'entrada de menys radiació solar de radiació d'ona curta i temperatures més baixes,
ja que els núvols reflecteixen la llum solar.
De nit, l'efecte d'absorció dels núvols en l'ona llarga, com la calor de la superfície, permet que les
temperatures diürnes siguin més fresques en totes les estacions de l'any.
Climatològicament, les borrasques es formen a la Zona de convergència intertropical (ITCZ per les seves
sigles en anglès), com a part de la circulació de la cèl·lula d'Hadley.
Molts dels boscos de bosc tropical plujós estan associats amb aquests sistemes climatològics de baixa
pressió.
Les borrasques frontals són un fenomen de la zona temperada, i es desenvolupen al llarg de fronts polars
com a resultat de la interacció entre el masses d'aire fred i calent.
Les borrasques tèrmiques també es formen en zones com la Vall de la Mort com a resultat de la intensa
calor acomiadada des de la superfície; són molt més petites en extensió geogràfica que els fronts de
convergència o les borrasques frontals.
Els sistemes de baixa pressió en superfície tendiran a ser petits en àrea i tenir vents en superfície més
fortes que un sistema anticiclònic, a causa de la fricció en superfície, al gradient baromètric, força
centrífuga i efecte Coriolis que controlen la circulació.
En els deserts, l'absència d'humitat i plantes en superfície que normalment proporcionarien refrigeració
(per evaporació) pot portar a un augment ràpid i intens de la calor solar en les capes baixes de l'aire.
L'aire calent és menys dens que l'aire fred de al voltant.
Això, combinat amb l'elevació d'aire calent, resulta en una borrasca aïllada, anomenada baixa termal.
borrasca d’aire polar
Depressió no frontal que es produeix en l’hemisferi Nord, la qual típicament en conseqüència del moviment
cap el Sud de l’aire marítim polar o àrtic al llarg de la cara oriental d’una dorsal d’alta pressió meridional.
borrasca dinàmica
Ascens d'una massa d'aire degut al fet que és empesa cap a la tropopausa per masses d'aire fredes que
les desplacen del lloc en el qual estan.
borrasca magnètica
Pertorbació del camp magnètic de la terra produïda per l’activitat de les taques solars.
borrasca ondulatòria
Àrea de baixes pressions desenvolupada en l’àpex d’una ondulació al llarg d’un front.
Sèries d’aquest tipus de sistemes son típics en les latituds mitges, associades al front Polar.
borrasca tèrmica
Ascens d'una massa d'aire degut al fet que està més calent que l'entorn
borrascada

Vent impetuós acompanyat de pluja o calamarsa.
borrascall
Caiguda de petites volves de neu, petita nevada que amb treballs cobreix la terra.
borrascós
Que causa borrasques o es propens a elles, com el vent, el mar, etc.
borrascós
Terme que descriu els vents ratxejats que acompanyen al clima fred.
borrascós
S’aplica al vent, a la mar i generalment al mal temps.
borrasquejar
Fer temps borrascós.
borrasques
De borrasca, aplicat al vent.
borrasques extratropicals
Les borrasques extratropicals conegudes també com ciclons extratropicals, són pertorbacions que es
produeixen fora dels tròpics i estan formades per un o diversos fronts freds i calents o oclusos, afectes a
un mínim i dotats d'un moviment de translació.
El seu procés de desenvolupament és el següent: el cicló neix, creix, se oclusa, desapareix o es regenera.
Les borrasques extratropicals es formen pel contrast entre una massa d'aire fred que bufa cap a l'oest i
altra d'aire calent que bufa cap a l'est; això és degut al fet que si considerem un corrent d'aire fred que bufa
de nord a sud, per mitjà de l'acceleració de Coriolis, el vent serà desviat cap a la seva dreta i acabarà
bufant cap a l'oest.
L'aire de la massa calenta bufarà en principi cap al nord, però per la mateixa raó es veurà desviat cap a la
seva dreta, prenent una direcció cap a l'est.
Es formarà una ondulació entre ambdues masses i per efecte de la circulació dels vents en les baixes, que
és en sentit contrari a les agulles del rellotge en l'hemisferi nord, la massa d'aire fred que està animada
d'una quantitat creixent d'energia cinètica, anirà embolicant el mínim i la massa d'aire fred, constituïda en
un front fred, tendirà a arribar a al capdavant calent.
Perquè es generi un cicló serà necessari que existeixin condicions essencials, tals com la formació d'ones
ciclogenètiques que corren en la línia de discontinuïtat entre les dues masses d'aire, de manera que
aquestes ones de caràcter inestable tinguin en la seva cresta una resultant tangencial del vent que tendeixi
a profunditzar l'esquerda produïda en el sí de la massa calenta.
La velocitat d'avanç del front fred és del 90 per cent del vent geostròfic i l'avanç del calent és del 65 per
cent d'aquest vent.
Per tant, el front fred acabarà arribant a al calent, començant la fase de oclusió que el mínim es veu
embolicat completament per ambdues masses d'aire.
La fase següent és l'oclusió i la desaparició del front.
Les regles de bjerknes, d'aplicació als ciclons extratropicals, diuen:
• Els ciclons no oclusos posseeixen una quantitat creixent d'energia cinètica.
• Des del moment de l'oclusió, el cicló comença a omplir-se.
• El mínim baromètric tendeix a desplaçar-se paral·lel a les isòbares del sector calent.
borrasques frontals
Les borrasques frontals són un fenomen de la zona temperada, i es desenvolupen al llarg de fronts polars
com resultat de la interacció entre el masses d’aire fred i calent.
borrasques tèrmiques
Les borrasques tèrmiques també es formen en zones com la Vall de la Mort com resultat de la intensa
calor acomiadat des de la superfície; són molt més petites en extensió geogràfica que els fronts de
convergència o les borrasques frontals.
borreàs
Vent de migjorn.

orregassa
Vent de tramuntana.
borrejar
Començar a tornar-se el cel gris.
borrim
Pluja suau, de gotetes menudes.
borrimar
Vegi’s plovisquejar.
borrimejar
Vegi’s plovisquejar.
borrufa
Temps núvol i gelat en què la boira es resolt en volves de neu emportades pel vent.
borrufa
La borrufa és un fenomen natural consistent en un temporal d'aigua i neu molt fines impel·lides amb força
pel vent.
Es forma quan la humitat relativa s'apropa al 100%, la temperatura de l'aire és inferior a 0° C, començant
la formació de cristalls en l'atmosfera, i apareix vent catabàtic format per una borrasca.
És un fenomen comú en les altures muntanyenques durant els mesos de tardor, hivern, i primavera.
borrufada
Una borrufada o vent blanc és una tempesta de neu, gel i calamarsa amb precipitació de neu en forta
intensitat, que es produeix generalment en zones d'alta muntanya o altes latituds, on les temperatures són
molt inferiors a 0º C.
Una borrufada acompanyada de vents forts pot ser anomenada torb o més explícitament torb de neu, ja
que torb en general significa una tempestat acompanyada de vents forts, que tant pot ser de pluja com de
neu.
Quan les precipitacions es donen en llocs de menor altura, aquestes es denominen borrufades.
Les borrufada són molt perilloses per als muntanyencs, ja que dificulten la visibilitat i augmenten el risc de
mort per les baixes temperatures que es produeixen en elles.
La sensació tèrmica durant una borrufada disminueix amb facilitat per baix dels -20º C i la visibilitat es veu
seriosament afectada.
Un típic "vent blanc" provoca una pèrdua de la percepció de les distàncies en anul·lar la visió de l'horitzó o
dels objectes que puguin servir de referència visual.
Existeixen dos tipus de borrufades:
• Baixa: Com el seu nom ho indica, es dóna quan les partícules de neu aixecades són de poca altura.
• Alta: En la borrufada alta les partícules aixecades aconsegueixen altures grans respecte del sòl.
borrufar
Nevar i ver vent simultàniament.
borrufejar
Vegi’s borrufar.
borrunejar
Acció d’un corrent contra una embarcació quan insensiblement la desplaça del lloc on era.
borsa calenta
Extensió d’aigua càlida totalment envoltada d’aigua freda.
borsa d'aire
Sector de l'atmosfera que es veu afectat per corrents d'aire descendent.
Té una gran importància en la navegació aèria ja que pot produir una pèrdua de sustentació dels avions.
Les borses d'aire són molt freqüents a sotavent de les muntanyes o sobre superfícies fredes (rius o llacs).

orsa d'aire fred
Regió d'aire relativament fred, representada en els mapes d'anàlisi meteorològica com una mínima relativa
en la temperatura envoltada per isotermes tancades.
Les borses d'aire fred en altura representen regions de relativament baixa estabilitat, mentre que en
superfície són regions d'aire relativament estable.
borsa de correspondència del vaixell
La borsa per a correspondència privada de la nau en la qual s'accepta qualsevol carta d'un embarcador o
el seu consignatari incloent documents a l'arribada del vaixell.
Totes aquestes cartes han de cenyir-se a la reglamentació postal vigent.
borsa de futurs
És una associació organitzada amb la finalitat de dur a terme operacions en futurs de productes.
borsa de gelades
Lloc on es produeixen gelades més freqüentment que en les seves proximitats; generalment són valls
estretes i fondalades aïllades.
borsa de vaixells
Amb el terme anglès chartering s'intenta indicar el conjunt de l'activitat que normalment conclou amb el
noliejament d'un vaixell per a un viatge, transport o un determinat període de temps (time charter).
L'activitat del chartering es desenvolupa per agents coneguts amb el nom de brokers, és a dir, mediadors,
els quals estan al servei dels armadors, per a procurar treball per als seus vaixells, i dels noliejadors, per a
procurar-los vaixells amb les condicions adequades a les exigències del transport.
La combinació dels elements, o sigui la necessitat de disposar de cert tipus de tonatge en una determinada
àrea i en un determinat període de temps i el vaixell que millor respongui als requisits desitjats, duu a la
conclusió d'un contracte de transport o noliejament entre les dues parts portada a terme pel broker.
Aquesta activitat és internacional, ja que la necessitat de transport per una determinada signatura, de
qualsevol país, pot ser coberta a part del tràfic local (cabotatge) per vaixells de qualsevol bandera i
nacionalitat, propietat d'armadors que poden tenir el seu centre comercial en diversos centres marítims.
D'aquí la necessitat per al broker de tenir i mantenir contactes amb tot el món a fi de poder ésser al dia
constantment sobre la situació dels vaixells disponibles per al noliejament.
Aquesta informació no és estàtica, sinó que està subjecta a contínues variacions pels nombrosos
contractes que s'estipulen cada dia i cada hora en tots els principals mercats marítims del món.
La borsa marítima (shipping exchange), per tant, és semblant, en la terminologia del mercat dels nòlits, a la
borsa de valors per al mercat mobiliari de títols i accions, mercat en el qual la demanda de bodega i l'oferta
de càrregues es troben per a la regulació i establiment dels preus, és a dir, del nòlit (freight).
La borsa marítima està regulada per lleis, usos i costums que s'han anat imposant amb el temps.
En vista de que l'activitat marítima es desenvolupa sobre el plànol internacional i és lliure, no subjecta a
interferències ni monopolis, l'ocasió per a l'establiment del preu, és a dir, del nòlit, es presenta en el mercat
internacional.
Per a això existeixen instituts i organitzacions que recullen els elements que apareixen en el mercat
internacional i subministren indicacions sobre les cotitzacions mitges diàries, setmanals i mensuals,
elaborant índexs sobre la marxa general del mercat marítim.
Així, el Bàltic Exchange de Londres ofereix les cotitzacions diàries pel tramping i pel mercat de petroliers;
altre tant succeeix a Nova York per iniciativa dels carregadors.
La Chamber of Shipping of the United Kingdom elabora índexs mensuals sobre 52 rutes per als tràfics
prevalent en els tramis britànics: carbó, gra, sucre, minerals, fertilitzants, fusta, espart.
Aquests índexs es refereixen a viatge cotitzat en xílings, amb una valoració empírica.
Altre índex ve proporcionat per la Norw-egian Shipping News sobri 23 rutes del tràfic internacional per a
carbó, sucre, cereals, mineral de ferro, pirites, ferralles.
Altres índexs es calculen i subministren als operadors dels instituts o als òrgans del ministeri de transports
o de la marina mercant a Alemanya Occidental, Holanda, Suècia, Itàlia.
Al costat de la relació dels nòlits trame de viatge, la Chamber of Shipping of the United Kingdom elabora
un número -índex per nòlits a temps, i el Norwegian Shipping News un índex per a noliejaments a temps i
un índex per a alguns petroliers per contractes de viatge.
Altre tant succeeix a Alemanya, Suècia i Dinamarca, però amb referència específica als tràfics que
interessen particularment als respectius països.

Està clar que la importància d'un índex és tant major com més extensa és l'àrea geogràfica interessada en
la relació i com més homogenis siguin els tràfics representats.
En l'estudi de la fluctuació econòmica, l'índex dels nòlits, és a dir, el comportament del mercat marítim,
sent un fenomen de caràcter mundial, pot representar immediatament la dinàmica de l'economia nacional.
borsa freda
Regió d'aire relativament fred, representada en els mapes meteorològics d'anàlisis com un mínim relatiu de
temperatura envoltat per isotermes tancades.
Les borses fredes en altura representen regions de baixa estabilitat relativa, mentre que en superfície són
regions de relativa estabilitat.
borses de comerç
Llocs públics que determinats negociants es reuneixen per a portar a terme les seves transaccions i també
el conjunt que compradors i venedors i intermediaris o especuladors formen, constituint una base del
mercat que es tracti.
bos
Excés de xarxa que es deixa en banda a l armar-la ormeig, perquè s’hi enredi o embussi millor el peix i, a
l’envestir-la, no la trenqui.
bosanga
Antic vaixell malès, amb dues o tres rengleres de rems.
bosc de núvols
L'aparença que assumeix la superfície superior d'una "capa de núvols" quan aquesta té protuberàncies i
granulositats que tenen forma de torres.
bosc nuvolós
Bosc on es produeixen grans quantitats de núvols per ascens d'aire i precipitacions d'importància, està
format per gran varietat d’arbres.
bossa
La bossa és un tros de cap qualsevol fet ferm per un de les seves puntes en una armella, argolla o gassa
de l’amurada, costat o coberta, per a la subjectar-se amb l'altre per mitjà d'algunes voltes, cable, calabrot,
etc., per que estigui treballant, a fi que no s'escorri mentre s'amarra o es fa altra operació.
Aquesta classe de retinguda se’n diu provisional i s'aplica a bord amb molta freqüència.
Són molts els casos d’aplicació d’una bossa.
bossa
Inflor per una banda de la vela per haver va agafar vent al maniobrar.
bossa
Cap o cadena amb que cadascuna de les vergues majors es suspenen a la cofa per la creu.
bossa
Cap curt preparat per alliberar de tensió, momentàniament, un altre cap de la maniobra.
bossa
Tros de cap que, unit mitjançant el nus que duu el seu nom a altre cap o cable que estigui sota tensió,
serveix per a llençar d’ell.
bossa
Cap no gaire llarg que sol anar fermat a un punt de la coberta d’una embarcació i que serveix normalment
per a subjectar pel seu extrem lliure un cap de maniobra que podria escapar-se en un moment donat.
bossa
Nus que es realitza sobre altre cap o objecte i que es llisca al llarg del seu recorregut.
bossa
Cap que serveix per a amarrar l’embarcació per proa.

ossa
Part mitja de la vela.
bossa
Estrop que volta la creu de l’antena de les barques de vela llatina, i al qual va amarrada la drissa.
bossa
Es la part de l'art que té la forma i disposició d'un sac.
S'hi recull el peix que es pesca mentre es cala.
bossa
Corda que va lligada a popa de la barca i que té per objecte l'amitjanar la corda o malleta que tira el bou,
per evitar que es decanti i posi en desequilibri el pes de la barca.
bossa d’aire
Cadascuna de les bosses de material flexible plenes d’aire que es col·loquen a proa i a popa de la piragua
per a assegurar-ne la insubmergibilitat.
bossa d’eines
Sac de lona on el mariner guarda els eines que utilitza per a les feines encomanades.
bossa d’un art
Part final d’un art d’arrossegament on es concentra el peix.
bossa d’una cadena
Tros curt de cadena per a subjectar una amarra feta de cable quan s’ha de passar del gigre a les bites.
bossa d’una vela
Se’n diu així al sí, curvatura que experimenta la superfície d'una vela per efecte del vent que incideix sobre
una de les seves cares.
La forma i les dimensions de la bossa tenen gran influència en la capacitat de cenyida de l'embarcació, i,
per tal motiu, els constructors de veles s’afanen cada vegada més per aconseguir-los de línies més
idònies, a força d'estudiar l’allunament, la disposició dels draps i l'emplaçament dels sabres.
En les veles de tall, les més usades actualment pels iots esportius, la bossa ha de formar una corba suau,
amb la part més profunda situada aproximadament en el terç de proa de la vela, i que vagi tornant-se,
d'una manera gradual, cada vegada més plana com més cap a popa.
bossa darrera
És la que ve donada per la cara de popa de les bites.
bossa davantera
És la que ve donada per la cara de proa de les bites, respectivament.
bossa de bot
Cap fixat a un extrem d’un bot per a amarrar-lo.
bossa de cadena
És el ramal de cadena que pot tenir o no en un dels xicot un ganxo amb disparador per subjectar la cadena
o cable amb què s’hi treballa.
bossa de cap i cadena
És la bossa amb cadena i una altra de cap a sobre, per evitar què s’escorrin les voltes de la primera.
bossa de cap i cadena
Tros de cap emprat per subjectar, àncores, ancorots i altres objectes de pes.
bossa de cap i cadena

Tros de cap o cadena amb el si passat per una castanyola o toquim a la cara de popa del calcés del pal i
als travessers de la cara de proa de les creuetes de les cofes, per fermar-los a la creu d’una verga major,
aguantant-la així a l’alçada on ha estat hissada amb les drisses.
bossa de cap i cadena
Tros de cadena per mantenir la verga al seu masteler.
És donava com una mida de seguretat abans dels combats.
bossa de cap i cadena
Amarra curta d’una embarcació menor, fermada a una argolla de la proa.
bossa de cap i cadena
Segons alguns s’anomenava així la traca de la civadera, l’amantina de la verga de mitjana, la
contraamantina de la botavara i les contraamantines de la civadera.
bossa de gassa
Són les fetes amb una d’aquestes formes.
bossa de l’artó
Cada una de les dues cordes de l’artó acabades en una espècie d’àncora.
bossa de la vela
Vegi’s sac de la vela.
bossa de les cadenes
La bossa disparadora, consisteix en un petit branc de cadena, engrillonat per un dels seus extrems al
grilló, que està a la seva vegada a una armella, aquest va proveït d’un pern roscat, que travessa la
coberta, fixant-se a ella per mitjà de la rosca, treballant sobre una planxa instal·lada sota aquella; l’armella,
anant la part de popa assegurada per mitjà dels perns passants, que disposen de les seves rosques
corresponents.
De vegades se suprimeix el grilló, engrillonin-se directament el de la bossa a l’ull de l’armella; compte a
més el branc amb un ganxo disparador.
Per al seu funcionament, s’empresona entre la llengüeta i la peça del ganxo, un dels baules horitzontals de
la cadena, tancant-se després el ganxo per mitjà de l’anell, que se sosté en la seva posició al seu torn per
mitjà d’una xaveta que va en l’extrem de la cadeneta.
La càrrega de prova de la bossa és la tercera part de la de la cadena i la del pern un 20% per 100 superior
a la de la bossa.
Generalment són dues les bosses que es donen a la cadena d’un àncora fondejada, entre l’escobenc i el
molinet, per a disminuir el treball d’aquest últim.
També s’utilitzen bosses per a la subjecció de les àncores estibades en els escobencs, però son bosses
amb tensor.
En cas de grans esforços de la cadena, resulta pràctic utilitzar la bossa, després d’haver pres una volta a
la bita amb la cadena, per a abonar al socaire d’aquesta; llavors l’esforç experimentat per la bossa és
solament els 4/10 de la tensió de la cadena.
bossa de les vergues
És la cadena que van suspeses les vergues majors en els vaixells de gran port.
Va feta ferm en el centre de la verga i engrillonada al pal mascle, sota la cofa, entre les catxoles
bossa de pinya
Són les fetes amb una d’aquestes formes.
bossa de rabissa
Es la que té en un dels xicots una pinya amb fuet i en l’altre una corona amb guardacaps i ganxo o grilló.
bossa de la roda
Cap prim, per mantenir fixa la roda del timó.
bossa de submarinista
Saquet de material flexible que serveix per a guardar tota mena d’objectes del submarinista.

ossa estanca
Bossa de plàstic flexible que permet baixar fins a deu metres de profunditat tot tipus de càmeres
fotogràfiques.
bossa falsa
És la donada provisional amb mitja volta al cap o cable, en una ocasió de fondejar amb mal temps.
bossa de gassa
Sinònim bossa de pinya.
bossa doble amb ganxo
La que s’emprava com drissa de la civadera.
bossa falsa
És la donada provisional amb mitja volta al cap o cable, en una ocasió de fondejar amb mal temps.
bossell
Mena de ribot estret amb sola còncava de secció semicircular, i també el tall de la fulla, que serveix per a
perfilar bordons en les motllures de fusta.
bossell
Espècie de politja la caixa de la qual, ben metàl·lica, bé de fusta el·lipsoïdal i aplatada, cobreix enterament
la roda que gira dins o en ull o caixera practicada en ella per a aquest efecte.
Els bossells estan constituïts d'una manera general per una caixa, en la qual va fet el buit, que s'efectua
d'un a un altre costat, en el qual s'allotja la politja, en què es recolza el cap.
Quan consten d'una sola caixera amb la seva politja prenen el nom de bossell, i de quadernals quan tenen
més d'una caixera amb les seves corresponents politges.
Els bossells i quadernals poden ser de fusta o de ferro i d'una o de diverses peces.
Les fustes més emprades en la seva fabricació són: roure, noguera. caoba, om i olivera.
Els de metall són de ferro o acer.
El cos o caixa del bossell és una peça de fusta de forma el·lipsoïdal en la qual s’ha fet un buidat anomenat
caixera sent el seu nombre igual al de politges; portant també practicades les escotadures per allotjament i
subjecció de la destinada a en afermar el bossell les cares laterals de la caixa es denominen maixelles les
quals en el seu centre les groeres per el pas del pern sobre el, com giren les politges.
Els bossells i quadernals de ferro no porten gassa, portant en el seu lloc la peça a la qual s'afirma el ganxo
o grillet.
En les maniobres de gran força se substitueix la bossa de cànem per una d’acer que te les avantatge que
dóna menys de si, a més d’una major resistència.
Aquesta classe de bossells van generalment porten un guardacaps.
Amb la finalitat de reduir a un mínim, al fregament de la politja, sobre el seu pern.
El bossell està format per:
Cos o caixa: És la peça de fusta de forma el·líptica o de llentia que forma el bossell.
Maixelles: Són les cares laterals del bossell.
Caixera: És el buit ocupat per la politja.
Politja: És la roda que gira.
Groeres: Orificis que porten les politja en el seu centre per al pas del pern.
Llum o gola: És el clar entre la politja i la caixera per on labora la beta.
Coll o cap: És la part superior del bossell.
Cul o cua: És la part inferior del bossell.
Escotadures: Per a allotjament i subjecció de la gassa destinada a afirmar el motor, actualment la caixa
porta uns tirants que realitzen aquesta funció.
Pern: Eix sobre ell que giren les politja.
Els bossells poden ser: normal o ordinari i de patent
bossell
Part de la regala que surt per fora del galó, i en les galeres inferiors, la part superior en forma de mitja
canya convexa.

ossell amb ganxo
Son bossells que duen en la prolongació de la caixeta un ganxo, amb el que s'amarra el bossell a un cap o
perxa.
bossell amb rabissa
Hi ha gasses també que se’n diuen de rabissa, que en comptes de ganxo duen una caixeta prolongació del
cap de la gassa, amb la qual s'amarra el bossell a un cap o perxa.
bossells cec
És de forma circular però sense politja i amb cert nombre d'orificis per a passar els caps o entenimentades.
Usat per a tibar obencs rep el nom més comú de bigota.
bossell d’un ull
Bossell amb un sol politjó.
bossell de braçalot
Bossell pel qual laboren les braces de les verges.
bossell de briol
El bossells de briol són els quals tenen dos politja dintre de la caixera, si bé està dividida aquesta per mitjà
d'un tac.
La politja major ha de ser situada en la part superior
bossell de campana
Bossell de rabissa quan s’ha fet ferma per aquesta i penja de manera que és susceptible de balancejar cap
a qualsevol costat.
bossell de canastra
Bossell les mordasses de la qual són més amples en el cul que en el peu, i duu dos forats per al pas del
xafaldet que labora per ell. S’usa per als xafaldets de les gàbies.
bossell de caputxí
Hom ho diu del bossell que el cul del qual presenta un sortint de forma particular de manera que al ésser
cosit a la verga impedeix al escotí que labora per ell que pugui quedar mossegat.
bossell de càrrega
Politja per a embarcar o desembarcar mercaderies.
bossell de caterina
Bossell enterament metàl·lic de gran politja que s’utilitza per a treballar amb cables o cadenes.
bossell de coloma
Bossell situat a la creu de la verga de gàbia i pel qual labora l’ostaga.
bossell de combés
Bossell que va col·locat a l’ampit del vaixell, en la mitjania de l’eslora del mateix.
bossell de cosidura
És el bossell que és fa ferm per mitjà d'un cap que duu disposat a aquest efecte.
bossell de dos ulls
Bossell formada per una caixa i dues caixeres, amb sengles politjes que giren sobre un eix o pern comú, i
per les quals poden laborar caps d'igual diàmetre.
bossell de drissa d’ala
Bossell d’andullo cosit al pal a parells i pel qual laboren les drisses de les ales i rastreres.
bossell de dues rabisses
Bossell que de la seva gassa parteixen dos puntes de cap de diferent longitud, el més llarg acaba en una
gassa i l’altre en una pinya.

ossell de galàpag
Bossell que té el cul rebaixat formant una mitja canya, perquè s’assenti bé sobre la verga i es pugui clavar
a ella.
bossell de ganxo
Bossell, o si s’escau el quadernal, que duu un ganxo subjecte a la gassa, per on s’assegura al lloc desitjat.
bossell de ganxo doble
Bossell que duu dos ganxos oposats, és a dir, posats en direccions oposades, de manera que al tancats
formen una espècie de gassa que serveix d’element de subjecció.
bossells de la trossa
Les dos peces que formen l'antena al pal duna barca de bou. Formen part de la trossa.
bossell de mordassa
Vegi’s bossell caputxí.
bossell de papallona
Semblant al bossell de violí, difereix d’ell per tenir les dues un politjó d’igual diàmetre.
bossell de patent
El bossell de patent, és aquell en que la politja gira sobre boles o corrons d'acer, amb la finalitat de reduir a
un mínim el fregament de la politja sobre el seu pern.
Pels bossells i quadernals llavoren els caps i cables.
Els bossells i quadernals que s'usen amb caps es construeixen d'una grandària que aquesta en funció de
la mena dels caps, així les maixelles han de tenir una longitud en la seva dimensió major de tres vegades
la mena del cap i el diàmetre de la politja ha de ser de dues vegades la mena.
Una precaució a tenir quan es treballa amb bossells i quadernals dissenyats pel llavorar de caps de fibres
naturals és que no han d'estendre's les consideracions exposades anteriorment amb caps de fibres
artificials, doncs aquests, tenint iguals mesures que aquells, poden suportar majors esforços, mentre que
bossells i quadernals no estan preparats per a això.
En general, per a la utilització del cable, la regla que s'estableix és que el diàmetre de la politja ha de ser
vint vegades la mena del cable.
bossell de penol
Bossell petit, encasellat al penol de les verge majors i de gàbia i pel qual labora la drissa de les veles ales i
rastreres.
bossell de palesa
Són aquells bossells, que les seves politges duen una caixa amb rodets o balins, entre els quals roda el
pern
bossell de peu
Politja col·locada a l’extrem inferior d’un puntal de càrrega.
bossell de rabissa
Bossell que la seva gassa duu una rabissa de trena per a poder-lo assegurar on més convingui.
bossell de retorn
Bossell que s’empra amb l’únic propòsit de canviar la direcció del cap que hi labora.
bossell de tres ulls
Bossell que té tres politjes que giren al voltant d'un mateix pern en les seves respectives caixeres.
bossell de violí
Bossell format per un sol cos i una caixera més llarga del normal, dintre de la qual laboren dos politges,
que giren sobre sengles perns situats paral·lelament.
Rep aquest nom per la seva semblança al instrument musical d'aquest nom.

ossell de virador
Bossell ferrat que s’enganxa a una armella situada a un costat del tamboret i pel qual labora el virador al
guindar el masteler.
bossell doble
Aparell anàleg que, en lloc d’una sola politja, en porta dues col·locades paral·lelament l’una a l’altra.
bossell en D
Bossell en forma de D, fet d’una peça de roure, de 30 a 40 cm de llarg i de 20 a 25 cm d’ample i amb una
sola politja, que s’emperna al costat del vaixell, i freqüentment en la taula de guarnició.
bossell encís
Bossell la caixa del qual està formada per diverses peces de fusta, generalment d’om.
bossell engassat
Bossell amb una gassa de cap o planxa de ferro, embotida al voltant de tota la caixa, i amb un ganxo fix o
giratori per a penjar on procedeixi.
bossell gran folrat
Bosell gran folrat utilitzat a per les ostagues.
bossell ferrat
Son bossells que en comptes de les gasses de cap, s'usen també de ferro.
El ganxo d'aquestes gasses pot ser fix o giratori.
bossell fix
Bossell que forma part d’un aparell i va subjecte de manera que al treballar sobre la tira roman immòbil, és
a dir, no es desplaça cap a l’altre bossell o quadernal.
bossell giratori
Bossell ferrat i amb un ganxo capaç de girar lliurement, de manera que pot posar-se fàcilment en qualsevol
direcció.
bossell mòbil
Bossell o, si escau, el quadernal que va suspès dels propis guarnes i per tant puja o baixa quan es cobra o
arria de la tira.
bossell normal o ordinari
En aquella la politja gira directament sobre el pern.
bossell oposat
Bossell format per un sol cos i dues caixeres, amb les seves corresponents politges situades en angle
recte, de manera que aquestes laboren sobre plànols perpendiculars entre si.
bossell reforçat
Bossell de caixera i politja més amples del normal i amb el cos molt reforçat que s’usa a bord amb molt
diverses finalitats.
bossell xato
Bossell de caixa i caixera molt estretes, i per tant amb una politja molt prima i pròpia per al llavorament de
caps de poca mena.
bossellador
Eina per fer bossells.
bossellam
Com a nom genèric, bossellaria és el conjunt de bossells,quadernals, pasteques, etc., pels quals llavoren
els caps per formar els aparells o per on passen els caps per a les seves diferents aplicacions.
Els bossells estan constituïts d'una manera general per una caixa, en la qual s'ha fet el buidatge, que
s'efectua d'un a un altre costat, en el qual s'allotja la politja en què es recolza el cap.

ossellam
Fer bossell, adornar amb motllura de bossell.
bossellam
Conjunt de bossells, de pasteques, de quadernals, etc., d’una embarcació, per on passen els caps,
normalment per formar un aparell.
bossellaria
És el conjunt de bossells, quadernals, pasteques, bigotes, abartrells, etc., pels quals passen caps, segons
les seves diferents aplicacions.
Aquests es fan de roure, noguera, caoba o ferro, poden ésser engalzats en cap o ferrats.
Tot bossell està compost de: cos o caixa, amb les seves maixelles, el coll o part baixa de la caixa, la
caixera que se’n diu també ull, la politja de fusta dura, ferro o bronze amb dau per al pas del pern i les
groeres on s'afirma.
El bossell no té més, que una politja, i quadernal és el bossell que té dos o més politges.
Els bossells reben diverses denominacions segons l'ús, formen i destinació.
bossells caputxí
Els bossells caputxí són els que tenen un taló o toquim sortint en el seu peu, perquè puguin donar-se
suport contra una perxa, i no tinguin moviment i no es mossegui el cap entre ells i la perxa.
bossells de la trossa
Les dues peces que formen l’antena al pal d’una barca de bou, formen part de la trossa
bosses
Les bosses tenen la finalitat d'aplicar una retinguda a un espia, cadena o cable que conta amb una
determinada tensió, per l'instant necessari per a fer-la ferm a un element fix tal com una bita, cornamusa, o
altre element que suporti finalment la tensió original.
Aquestes normalment passen a través d'un element que roman suportant la tensió i van entrellaçades
engrillonats o enganxades depenent del tipus de material empleat, poden ser un cap d’abacà o altre
material d'un diàmetre aproximat a una polzada, o de cadena prou lleugera de manera que pugui ser
operada per una persona, existeixen a més els ganxos de escapi ràpid, tals com els de tipus pellica’n o
mordasses que compleixen amb aquesta finalitat.
bosses d’aire
Corrents d’aire descendent, en els quals una aeronau sembla perdre sustentació.
bot
Nom genèric de tota embarcació petita, feta de fusta, metall, plàstic o tela impermeabilitzada, sense
coberta i proveïda de bancs disposats transversalment, i de vegades també al voltant del seu contorn
interior, destinats a servir de seient a les persones que vagin a bord.
Els bots s'usen principalment com mitjà de transport, especialment quan els recorreguts són curts, i també
tenen gran aplicació en la pesca i com embarcacions de salvament.
Normalment, el sistema de propulsió més emprat és el rem, encara que això no impedeix que puguin dur
exclusivament vela o motor, així com qualsevol combinació possible entre dites tres sistemes.
bot
Es denomina bot a una embarcació petita, de forma predominantment plana, feta comunament amb
canyes, taulons o taules fortament unides unes amb unes altres, també existeixen bots construïdes amb
materials sintètics com el PVC.
bot a l’aigua
Acció de avarar a l’aigua un bot.
bot a l'aigua
Conclosa la carena o construcció del buc d'un vaixell en la graderia, resta el fer-ho passar d'ella al fluid on
haurà de surar, per a això es comença per formar-li la seva basada, com queda ja explicat en el seu
corresponent article; i verificat això, se li posa en llibertat perquè lliscant-se per les imades, vagi a l'aigua,
l'operació de la qual és la que es diu bot a l'aigua.

ot auxiliar
Petit bot pneumàtica amb rems i motor fora borda que s’utilitza per a desembarcar quan el veler aquesta
fondejat, durant la navegació s’hissa a bord col·locat davant del carro d’escota o a proa del masteler.
bot curt
Bot tripulat per un o per dos remers, ja sigui un esquif, un doble scull, un dos amb timoner o un dos sense
timoner.
bot d'orsa
Embarcació de vela que disposa d'orsa en lloc de quilla llastrada.
bot de banc fix
Bot en què el banc del remer consisteix en un tauló que va de banda a banda de l’embarcació.
bot de banc mòbil
Bot en què el banc del remer consisteix en un carro que llisca sobre unes guies durant l’estropada.
bot de couple
Bot en què cada remer porta dos rems.
bot de cuir de llop
Petita embarcació formada per dos flotadors fets a partir de la pell del llop de mar comú (Otària
flavescens), sobre els quals es col·locava una plataforma de fusta, generalment usada solament per a
navegació costanera, era moguda a rem, eren aptes per a navegar amb fins a quatre mariners, va ser
usada tant per a les llavors de caça i pesca, com de petit transport.
bot d'Halkett
Es coneix com a bot d'Halkett a qualsevol dels dos tipus de pots inflables dissenyats per Peter Halkett
(1820 – 1885) durant la dècada de 1840.
Els bots intentaven solucionar les dificultats per navegar en l'Àrtic canadenc, per la qual cosa es
necessitava una embarcació prou lleugera com per ser transportada per terra i prou robusta com per ser
utilitzada en les extremes condicions climatològiques de la zona.1
El primer disseny consistia en un bot plegable i inflable fabricat en tela impregnada de cautxú.
Quan estava desinflat, el «buc» del bot podia portar-se com un abric o capa, el rem com una crossa i la
vela i el masteler com un paraigua.
El següent model era per a dues persones, però prou petit com per cabre en una motxilla i poder ser
utilitzat, una vegada desinflat, com a manta impermeable.
Encara que va ser rebut positivament pels exploradors canadencs, el mercat per a aquests dissenys era
molt limitat i Halkett no va ser capaç de persuadir a la Royal Navy del Regne Unit de la seva utilitat per als
serveis navals.
Tampoc es va aconseguir vendre'ls com a plataformes per a la pesca o la caça d'ànecs, per la qual cosa
van anar un fracàs comercial.
Només es conserva un dels bots d'Halkett en l'actualitat, pertanyent a l'explorador John Rau.
bot de punta
Bot en què cada remer porta un sol rem.
bot de rem
Bot construït amb fusta d’alta qualitat, fibra de carboni o fibra de vidre, d’eslora i pes variable segons la
modalitat, que es propulsa per mitjà d’uns rems recolzats a l’embarcació.
bots de rem de competició
En rem, en la seva modalitat de banc mòbil, o també anomenat rem olímpic, s'usen uns bots amb una
sèrie de característiques concretes diferents a les dels pots genèrics
Totes les embarcacions de rem olímpic són vaixells fins (d'uns 60 cm d'ample) i llarg segons modalitats
especificat més a baix.
Els remers es col·loquen mirant a popa uns a continuació de l'altre alineats en l'eix de l'embarcació.
Van asseguts sobre un carro mòbil que llisca de popa a proa sobre unes vies, permetent al remer flexionar
els genolls mantenint fixos els peus en unes pedalines fixades al bot.

ot de rescat
Bot projectat per salvar a persones en perill i concentrar embarcacions de supervivència.
bot de reserva
Bot destinat a entrar en competició en cas que un altre quedi inutilitzat per una avaria.
bot de scull
Vegi’s bot couple.
bot de servei
Embarcació petita sense coberta i d’ús múltiple que es porta a bord dels vaixells.
bot hidrogràfic
Embarcació menor utilitzada per a aixecaments hidrogràfics.
Sinònim llanxa d'aixecament hidrogràfic.
bot llanxa
Bot de molta mànega i puntal, amb el que es pot suspendre un ancorot.
bot llarg
Són bots llargs un quatre scull, un quatre amb timoner, un quatre sense i un vuit amb timoner.
bot obert
Dit del bot o de l’embarcació que no té coberta.
bot pneumàtic
Petita embarcació que disposa d'un buc format per un cos buit ple d'aire que li confereix la desitjada
flotabilitat.
bot plegable
El que és desmuntable, disposa d'armadura de fusta o metall i té un revestiment exterior impermeable.
bot polbeiro
El bot polbeiro (polp en gallec ) és una embarcació de les anomenades rodones, per la seva relació eslora
màniga.
És un bot molt fort, estable però lent per les seves formes, que a poc a poc va ser substituït per la dorna,
mes lleugera i ràpida.
Pràcticament se circumscriu a Bueu en la ria de Pontevedra i és un representant de les embarcacions
antigues de la zona.
Té una eslora d'uns 4 metres i una màniga de dues amb una tilla a proa d'un terç de la coberta i gairebé
tots, un viver en el centre.
S'aparella amb vela mística i els rems molt semblats als de la dorna
bot salvavides
Un bot salvavides és un bot rígid o inflable dissenyat per salvar les vides de les persones en cas de
problemes en el mar.
El terme s'aplica tant als bots que es mantenen en port o prop d'aquest, usats per auxiliar a un vaixell que
tingui problemes, així com als pots portats per vaixells majors, que permeten al passatge i la tripulació
escapar en cas d'emergència.
El primer bot especialitzat a salvar vides va ser provat en el riu Tyne el 29 de gener de 1790.
Tant William Wouldhave com Lionel Lukin van afirmar ser l'inventor del mateix.
Els bots salvavides inflables poden estar equipats amb bombones de diòxid de carboni o bombes
mecàniques per facilitar el seu ompliment.
D'aquesta forma, un mecanisme infla ràpidament el pot, al mateix temps que ho allibera del vaixell.
Els avions comercials estan obligats a portar bots salvavides inflables en cas d'un amaratge d'emergència.
També els hi ha per a casos d'emergència en plataformes petrolíferes i similars.
bot salvavides inflables

Els bots salvavides inflables poden ésser equipats amb bombones de diòxid de carboni o bombes
mecàniques per a facilitar el seu ompliment.
D’aquesta forma, un mecanisme infla ràpidament el bot, al mateix temps que ho allibera del vaixell mare.
Els avions comercials estan obligats a portar bots salvavides inflables en cas d’un amaratge d’emergència.
També es tenen en plataformes petrolíferes i similars.
bot salvavides pneumàtic
Bot que es troba dins d’un contenidor que sembla un barril blanc, i que es porta a bord dels vaixells,
d’acord amb la llei, per a situacions d’emergència.
bot senyal
Marca temporal de sonda consistent en un balener fondejat a proa i a popa amb un senyal a bord.
bot tambor
Bot de dos proes que usen molt el vaixells de rodes, construïda en ferro i molt plana.
bóta
Recipient destinat a contenir líquids, més llarg que ample, de secció transversal circular o oval i més gran
al ventre que a les testes.
bóta
Mesura de capacitat usada per a arquejar vaixells, que equivalia a vuit o deu quintars.
bota d’aigua
Calçat que hom utilitza en les especialitats nàutiques que demanen una protecció especial o un determinat
reforç per als peus.
botador
Peça metàl·lica en forma de con que s'utilitza per embotir claus.
botador
Pal llarg emprat per fer apartar l'embarcació de la costa quan es vara (Cat.,Bal.).
botador
Peça amb què es fa avançar una barca, un bot, etc., fent força contra el fons de l’aigua.
botador
Forat a les roques properes al mar per on surten aire o esquitxos d’aigua impulsats per les ones.
botador
Bastó llarg amb el qual hom fa força en el fons de la mar per desencallar o fer caminar els bots i altres
embarcacions.
botador
Pal llarg amb que es fa força en la sorra per a moure el vaixell.
botador
Instrument emprat pels calafates per a treure perns.
botador
Vegi’s gafa.
botador de calafat
Instrument de ferro usat pels calafats per a llevar perns.
botafió
En els vaixell d’aparell llatí es un prenedor format per un cap molt prim i curt, fet ferm a la relinga del gràtil
de la vela, i amb el qual s’aferra aquest amb la antena.
botafió

Cordill, beta, cinta o trena que permet envergar una vela a la seva perxa o serveix per prendre rissos.
botafió d’arrissada
Qualsevol de les cordes o trenes de corda que pengen d’una vela i que serveixen per rissar-la.
botafió d’enferir
Cadascun del petits caps que, passants pels ullets permet lligar la vela a la antena.
botafió d’una vela
Cadascuna de les cordes que pengen deIs vessos d’una vela i serveixen per a rissar-la.
botafió de port
Botafió que es dóna en port per a aferrar les veles de manera més atractiva.
botafió de ris
Cadascun del petits caps que pengen arrenglerats a les dues cares de la vela i que serveix per a disminuir
la superfície quan fa molt de vent.
botafió t’enverga-me’n
Vegi’s enferidura.
botafió t’enverga-me’n
Qualsevol de les cordes o trenes de corda que pengen d’una vela i que serveixen per fermar-la a una
verga, antena o botavara.
botafionar
Aferrar les veles amb caps.
botafions
Els botafions, son caps curts i arrenglerats que hi ha a cada banda de les veles i que també a llurs vores.
Serveixen per escurçar les veles quan fa molt vent, i amb aquesta finalitat les lliguen a l’antena o pic on van
fermades.
botafions
Cordetes que serveixen per empalmar una peça de xarxa amb una altra.
botafions
Caps prims (poca mena) que es fan fermes a cada costat de la vela constituint la mà de rissos.
botafora
Botaló horitzontal que hi ha a popa d’una barca de mitjana que fa de botavara.
botafora
Mena de botaló horitzontal que hi ha a popa d'una barca de mitjana.
Un extrem va encaixat al pal de la mitjana amb el dispositiu d'una botavara a un pal, i de l'altre pengen tres
aparells proveïts de vents, que es col·loquen a la popa de l’embarcació.
botafora
Petit botaló a popa destinat a caçar les escotes de les veles.
botafora
Botavara curta on s'hi caça la mitjana als falutxos i altres embarcacions petites.
botaiol
Botaló de proa.
botaiola
Bóta petita amb brocal de canya per a beure a galet.
botalada

Vegi’s botavara.
botall
Bóta petita que portaven les barques per posar-hi aigua o vi.
botaló
Se’n diu botaló al pal ferrat i aparellat convenientment que es treu cap a la part exterior de l’embarcació
quan convé per a diferents usos.
botaló
En les barques de bou, cadascuna de les dues perxes horitzontals i perpendiculars a l’eslora que sortien
de l’orla i servien per a aguantar i mantenir separats els extrems de les cames de l’art quan hom no
pescava amb parella i amb portes.
botaló
Cadascuna de les perxes que neixen a la coberta o al costat del buc d’un vaixell de guerra, que serveixen
per a amarrar-hi embarcacions menors.
botaló d’ala
Els botalons d’ala són unes perxes primes que es col·loquen en algunes de les vergues per a deixar anar
les veles anomenades ales.
Les vergues que duen botalons, un a cada costat, són la de trinquet, la de velatxo, la major i la de gàbia, si
bé alguns els duen també en les vergues de goneta major i de proa.
Els botalons duen el nom de l’ala que pertany: així, els de la verga de trinquet, són botalons d’ala de
velatxo, els de la verga de velatxo, d’ala de goneta de proa, els de la major, d’ala de gàbia i els de la verga
de gàbia, d’ala de goneta major.
Els botalons van units a les vergues per mitjà de cèrcols, per on corren fàcilment; un d’aquests cèrcols es
col·loca prop dels penols, per la cara de proa de la verga i l’altre en el terç amb moviment de frontissa
perquè s’obri i tancament fàcilment.
botaló d'ala de gàbia
Els botalons corresponents a les vergues de gàbia i de velatxo descansaven a la abraçadora del penol de
la verga respectiva i el peu del botaló s'afermava a la verga per mitjà d’una rabissa; la única eixàrcia dels
botalons de gàbia era un bossell o guardacaps a l'extrem per l'amura d'ala de goneta.
botaló de floc
El botaló de floc és una perxa col·locada sobre el bauprès, que passa pel forat circular del tamboret.
El seu extrem se’n diu peu i s’assegura al bauprès amb trinques de caps; la part més prima se’n diu
espiga.
En l’espiga del botaló es col·loca un cèrcol pel qual passa altre botaló anomenat botaló de petifloc però el
general és duen els botalons de floc i petifloc en una sola peça.
botaló de petifloc
Perxa rodona que es prolonga cap enfora del botaló de floc.
El peu s'aplica contra la cara de proa del tamboret de bauprès i per mitjà de dues trinques s'uneix al botaló
de floc.
En molts vaixells mercants el botalons de floc i petifloc es converteixen en un de sol.
botaló de popa
Pal col·locat des de la punta de popa, d’un o dos metres de llarg, per tal de posar-hi la mitjana.
botaló de proa
Botaló que en el falutx, balandres, i d’altres vaixells menors serveix de bauprès i poden col·locar-se dintre
quan sigui convenient.
botaló de rastrera
El botaló de rastrera, és el botaló que surt del costat del vaixell i serveix per a deixar anar les veles
anomenades rastreres.
botaló de trinquet rodó

Perxa amb que s’empenta cap enfora el puny inferior d'un trinquet rodó.
botaló del bauprès
En les embarcacions menors, com ara les barques allargament del bauprès o d’una verga que corre
paral·lelament a la perxa principal, serveix per fermar-hi més flocs o, en les vergues, veles d’ala o
arrossegadores.
botaló principal
Botaló que va posat damunt el bauprès, a l’extrem prim i més forà té dos cèrcols de ferro amb ganxos per
subjectar els estris.
botalons d’ales i rastreres
Eren les perxes complementàries, que s'armaven a les parts de fora i de dalt de les vergues principals dels
pals trinquet i major, que, una vagada sallades enfora, servien per sostenir les veles addicionals
anomenades ales i rastreres, de complicada maniobra.
Les vergues i els botalons temen la ferramenta i la maniobra necessària (abraçadores per sostenir-los i
guiar-los, aparells per moure'ls, amantines, rabisses al peu de cada botaló per trincar-los quan estaven
sallats enfora), per callar enfora i entrar els últims.
Els botalons de les vergues de trinquet i major s'anomenaven botalons majors, i els de les vergues de
velatxo i gàbia rebien el nom de la verga corresponent.
Només els vaixells de velam més extremat (clípers) havien arribat a armar botalons de goneta.
Els velers moderns deixaren d'emprar ales i rastreres, i amb elles desaparegueren els botalons.
botam
Conjunt de bótes, que contenen la provisió d’aigua, vi, etc., d’una nau.
botana
Tros de fusta que serveix per tapar la part malmesa d’una embarcació, a la manera d’un pedaç,
prèviament tallada, s’hi encaixa i es calafatava, i així queda reparada l’avaria.
botana
Cada una de les últimes peces que formen les quadernes, o muntants postissos que emmetxats sobre
l’espatller sostenen per la seva part superior a la batallola.
botana
Sinònim de estamenera.
botana
Vegi’s barraganet.
botànica
La Botànica, és una branca de la biologia i és la ciència que s'ocupa de l'estudi de les plantes, incloent la
seva descripció, classificació, distribució, i relacions amb els altres éssers vius.
L'objecte d'estudi de la botànica és, llavors, un grup d'organismes llunyanament emparentats entre si, les
cianobacteris, els fongs, les algues i les plantes terrestres, els quals gairebé no posseeixen cap caràcter
en comú excepte la presència de cloroplasts (llevat de els fongs) o el no posseir mobilitat.
En el camp de la botànica cal distingir entre la botànica pura, l'objecte de la qual és ampliar el coneixement
de la naturalesa, i la botànica aplicada, les investigacions de la qual estan al servei de la tecnologia
agrària, forestal i farmacèutica.
El seu coneixement afecta a molts aspectes de la nostra vida i per tant és una disciplina estudiada, a més
de per biòlegs, per farmacèutics, enginyers agrònoms, enginyers forestals, entre uns altres.
La botànica cobreix un ampli rang de continguts, que inclouen aspectes específics propis dels vegetals; de
les disciplines biològiques que s'ocupen de la composició química (fitoquímica); l'organització cel·lular
(citologia vegetal) i tissular (histologia vegetal); del metabolisme i el funcionament orgànic (fisiologia
vegetal), del creixement i el desenvolupament; de la morfologia (fitografia); de la reproducció; de l'herència
(genètica vegetal); de les malalties (fitopatologia); de les adaptacions a l'ambient (ecologia), de la
distribució geogràfica (fitogeografia o geobotànica); dels fòssils (paleobotànica) i de l'evolució.
botànica marina

En realitat la botànica marina no pot considerar-se com una ciència independent ni potser com una branca
pròpiament separada de la botànica general.
Sin embarg, cal assenyalar que les especials característiques de del mitjà marí condicionen, d'una banda,
una fisiologia i àdhuc una ecologia amb especials peculiaritats de les plantes que viuen en el mar i, per una
altra, l'existència d'amplis grups taxonòmics de vegetals especialment marins, la qual cosa dóna especial
relleu a la botànica marina.
Cal citar referent a això les algues superiors amb els seus diferents grups, tan abundants en moltes zones
de la plataforma continental, i de les quals s'obtenen productes de gran importància per a la indústria.
Així mateix, cal considerar que la producció marina primària depèn en últim extrem de l'existència de
milions de cèl·lules de caràcter vegetal que viuen prop de la superfície i són capaces d'utilitzar la matèria
mineral dissolta en l'aigua i, mitjançant l'energia solar, crear matèria viva, que representa la font de tot el
cicle de la vida en el mar.
Aquest sol aspecte justificaria l'existència de la botànica marina com ciència amb personalitat pròpia.
botar
Antigament era treure de dins un vaixell i botar-la a l’aigua una llanxa o altres embarcacions.
botar
Antigament era ficar dins la nau el bot o qualsevol altre cosa d’embalum i col·locar-la, no dreta, sinó
recolzada sobre una banda.
botar
Tirar a l’aigua un vaixell o qualsevol element flotant.
botar la balsa salvavides pas a pas
La balsa salvavides es un element imprescindible en l’equip de seguritat a bord.
És fonamental, a l’hora de comprar una bassa salvavides, triar un model que reuneixi tots els requisits i les
prestacions necessàries que assegurin totes la garanties de flotabilitat i habitabilitat en un període
determinat de temps en alta mar davant un possible cas d’abandó del vaixell.
També, s’ha de conèixer els passos a seguir en el seva avarada, ja que aquesta una vegada s’ha de
prescindir del vaixell i sense una alternativa immediata de rescat la balsa és l’únic element per a sobreviure
en el mar.
A continuació s’especifiquen els passos fonamentals que s’han de seguir en l’avarada d’una balsa:
Botar la balsa, pas a pas
En tot el procés d’avaradora i durant l’inflat, cal procurar mantenir controlada la balsa el més prop possible
de la borda.
És aconsellable realitzar aquesta maniobra per sotavent ja que així es garanteix un cert nivell de protecció
en cas vent i d’onatge.
El factor temps ha de ser tingut en compte d’una forma molt especial durant tot el procés.
A bord de la bassa salvavides
A bord Una vegada a bord, el primer que ha de fer el nàufrag després de tallar el cap, és asseure’s a
sobrevent, allunyar-se del vaixell i llançar l’àncora de capa.
Després que s’hagi comprovat que la balsa es troba estable en l’onatge es pot començar a pensar en la
comoditat.
Tranquil·lament es pot procedir a inflar el fons - en els models que ho tinguin d’inflat independent - per a fer
més confortable l’estada - i llegir el manual de la balsa i el de supervivència que s’inclouen dintre d’un
sobre transparent.
Inflar el fons és una qüestió de comoditat i no de seguretat, ja que ni la flotabilitat ni l’estabilitat de la balsa
depenen que el fons estigui inflat.
L’inflat es realitza amb la manxa manual que es troba en l’interior.
Així, la tripulació troba un fons més confortable i, sobretot, un important aïllant tèrmic en cas de fred.
Les balses salvavides són sorprenentment incòmodes.
És alguna cosa totalment lògic, doncs la principal funció que ha d’assegurar-se en una balsa és la de la
supervivència dels nàufrags.
Això significa que el disseny està sotmès a les exigències de la hidromecànica per sobre del confort i fins i
tot de la més elemental ergonomia.
Es tracta d’un mitjà humit, pudent a plàstic i que segueix amb gairebé matemàtica precisió els moviments
de l’onatge, pel que els seus vaivens són constants i molt ràpids.
En tals condicions la sensació de mareig és gairebé immediata fins a en els més avesats navegants i
aquest no triga en desencadenar-se en la majoria dels tripulants als pocs minuts.

Per a combatre’l sempre s’aconsella la posició horitzontal supina amb el cap i la part la part de l’esquena
recolzades en els anells flotadors.
L’orientació de la majoria dels caps de la tripulació ha de ser a sobrevent per a així concentrar el pes en
aquesta banda.
Una vegada en aquesta posició, la lluita contra la hipotèrmia es torna prioritària.
La tripulació ha de romandre amb els vestits d’aigua i amb mantes tèrmiques, si les hi ha, per a assegurarse
l’entrada en calor.
Una vegada assegurat el control del fred i ha no ser que el rescat sigui imminent, un ja pot començar a
preocupar-se dels accessoris que hi ha en la balsa: revisar-los un a un per a saber què són, per a què
serveixen i com s’usen.
Les històries de naufragis estan plenes de relats que narren els desesperats intents per part dels nàufrags
per fer-se veure per vaixell que creuen a poques milles de distància.
Molts són els casos de vaixells i fins i tot avions i helicòpters que passen relativament prop d’uns nàufrags
sense advertir-se.
Fins i tot molts asseguren haver llançat coets i ansés bengales sense cridar l’atenció.
És un fet que sempre s’ha d’ésser previngut.
Per això, el maneig dels elements de senyalització haurà de ser efectuat amb mesura i mantenint sempre
fred el cap per a no malgastar material.
Sempre, a l’albirar un vaixell o aeronau, avaluar primer la seva direcció i calcular en conseqüència quin és
el millor moment per a disparar un senyal.
En el cas d’un vaixell llunyà, el coet paracaigudes pot ser preferible a la bengala en primera instància.
En el cas d’un avió, cal procurar evitar els angles de visió frontals respecte a l’aparell i esperar a tenir un
més lateral. Si l’avió vola en cercles, esperar que estigui escorat cap a la balsa per a disparar qualsevol
senyal.
Oblidar-se dels reactors comercials que volen a gran altitud doncs en tals casos les possibilitats de ser
vistos són mínimes.
El maneig del material pirotècnic ha de ser molt previngut.
Les bengales són de fàcil maneig si se segueixen les instruccions xerografiades en la seva carcassa.
Han d’activar-se mantenint-les sempre fora de la balsa, allargant el braç, lògicament per a evitar accidents
amb els flotadors.
Els coets són també de fàcil maneig i han de disparar-se verticalment mantenir-los també fora de la balsa.
Solen arribar a una altura mitja de 300 metres i cremen durant 40 segons produint una llum ataronjada de
30.000 candeles.
També hi ha models de llum blanca i altres amb senyals radaritzables a força de crear un núvol de
partícules electroreflectants.
Els pots de fum s’aconsellen com un element complementari de les bengales a activar preferentment en
cas de localització aèria.
Els tints de l’aigua produeixen un senyal visible per un avió fins a 10 Km. de distància.
Aquests tints s’han mostrat des de sempre molt eficaços per a la localització aèria i és un element molt
aconsellable per a dur fins i tot en la banyera del vaixell per a llançar-los en el cas d’un home a l’aigua,
doncs el desplaçament de la taca tan sols és sensible a l’efecte de la corrent i en absolut als del vent, al
contrari d’altres elements flotants de senyalització.
botar un vaixell
Tirar a l’aigua un vaixell.
botaria
Vegi’s botam.
botavant
Pal llarg protegit amb ferro en un dels extrems per evitar abordatges, com el que porten els raiers o els
pescadors.
botavant
Pal llarg que duen els raiers per fer apartar l'embarcació o el rai de la riba quan el corrent la hi porta (conca
de l'Ebre).
botavant
Botavant, sinònim de botaló d'ala.

otavant
Antigament, vara llarga, ferrada per un dels seus extrems, com una llanceta, que utilitzaven els mariners
per defensar-se dels abordatges.
botavantada
Cop de botavant.
botavar
Verga inferior de la vela cangrea.
botavara
En la seva forma més simple, la botavara és una perxa de secció arrodonida, disposada horitzontal i
paral·lelament al pujament de tota vela i l'extrem anterior del qual es fixa en un racament, agullot o farratge
a la cara de popa del pal corresponent.
El pujament de la vela pot anar lliure o envergat a la botavara.
En el primer cas, o sigui, quan el pujament no va envergat, la botavara actua simplement de caçaescotes;
per a això duu en les proximitats del seu extrem lliure una caixera per on passa l'escota de la vela.
En el segon cas, els envergues poden ser de tipus tradicional o, com ocorre avui dia, i especialment en les
embarcacions esportives, consistir en uns garrutxos lliscants al llarg d'una guia metàl·lica fixa a la cara
superior de la botavara.
En aquest tipus d'embarcacions s'ha imposat molt també el sistema de fer passar la ralinga del pujament
de la vela per un solc llaurat en la pròpia botavara.
Modernament existeixen també les anomenades botavares giratòries.
Aquestes van fixes al pal mitjançant un mecanisme de manovella, de manera que al fer-lo funcionar la
botavara gira enrotllant-se la vela en ella.
Amb aquest sistema s'aconsegueix reduir la superfície de la vela sense necessitat de prendre els rissos.
D'altra banda, se’n diu també botavara a la perxa disposada en diagonal en les veles de ventall.
botavara de corró
Botavara que disposa d’un sistema de farratges que permet fer-la girar sobre el seu eix.
botavara del windsurf
En el windsurf, la botavara és un element en forma de fus que està situat a la meitat del masteler fins al
final de la vela, permet al windsurfista controlar la direcció de la taula, a l’inclinar la vela cap a davant o
enrere i accelerar o reduir la velocitat, a la botavara també poden acoblar-se uns caps que permeten
penjar-se amb un arnés.
botavara principal
Botavara del pal major.
botavira
Cap doble o fet ferm per si en un punt fix a la vorera d’un moll o a la borda d’un vaixell per sostenir-lo rodant
per la cara exterior del mur o pel costat respectivament, un pes qualsevol que admeti aquesta maniobra.
Per això s’arrien fins el bot o embarcació els sins parcials dels dos caps, una vegada embragats al pes,
s’estira al mateix temps des de dalt els dos puntes
botavira
Cap que es passa per si á una pipa, canó o altre útil que es condueix rodant sobre rodets.
botazo
Es denomina així al reforç col·locat en els laterals, al llarg de la secció prismàtica del casc d’un embarcació
a fi de donar major rigidesa a l’àrea de contacte del vaixell amb el moll.
Els botazos sempre són de materials acords al buc que pretenen protegir, i a les dimensions de
l’embarcació.
Els hi ha de goma o fusta per a embarcacions esportives i d’acer per a vaixell de port major.
botella
Atuell de cristall, vidre o fang cuit, plàstic o un altre material, de coll estret, utilitzada per contenir líquids.
Sinònim ampolla.

otella
Cilindre que s’utilitza per a transportar gasos.
botella d'aigua profunda
Recipient de metall resistent, equipat amb vàlvules de tancament per prendre mostres d'aigua a grans
profunditats.
botella d’aire comprimit
L’ampolla és el recipients d’acer o alumini que contenen l’aire comprimit, i presenta una sola obertura on
es fixa una aixeta que controla l’obertura o tancament de l’ampolla i una o diverses sortides que subjecta el
regulador a l’ampolla.
botella d'inversió
Botella de mostra d'aigua especialment dissenyada per ser utilitzada en aigües profundes.
L'ampolla és arriada mitjançant un cable i pot tancar-se hermèticament a la profunditat desitjada a través
d'un missatger que es deixa lliscar pel cable i dispara el mecanisme d'inversió fent que l'ampolla es giri,
d'aquesta manera, la mostra d'aigua tancada no es contamina per l'aigua de nivells més elevats ni es perd
després que les ampolles han estat carregades a bord.
Les ampolles d'inversió porten agregats termòmetres d'inversió.
botella de mostra d'aigua
Dispositiu destinat a recol·lectar mostres d'aigua a diferents profunditats.
Les ampolles són arriades "obertes" fins a la profunditat requerida i poden tancar-se abans de ser hissades
a través d'un missatger.
Les ampolles de mostra d'aigua poden manejar-se en sèrie, és a dir, amb més d'una ampolla en el cable a
fi que es puguin prendre mostres d'aigua a diferents profunditats en la mateixa operació.
botella derivant
Botella segellada i identificable que es llança al mar a l'efecte de ser utilitzada per a l'estudi dels corrents.
Sinònim botella a la deriva.
botella Ekman
Botella d'inversió n que pot tancar-se hermèticament per mitjà de plaques assentades en goma.
A la profunditat desitjada, el mecanisme d'inversió és disparat per un missatger.
botella Nansen
Aparell utilitzat en oceanografia per prendre mostres profundes d'aigües marines.
La botella, proveïda d'una vàlvula en cadascuna de les seves extremitats, es fixa a un cable i és
descendida oberta, amb l'ajuda d'aquest cable, fins a la profunditat desitjada.
Llavors, es deixa anar un pes (anomenat missatger) que corre al llarg del cable, copeja la muntura de
l'ampolla i acciona un mecanisme especial que provoca la inversió d'aquesta com així també la dels
termòmetres d’inversió fixos contra la paret.
Aquesta inversió té per efecte impulsar el tancament de les vàlvules.
Si, com generalment ocorre, el cable porta moltes ampolles situades a diferents profunditats, la inversió
d'una ampolla deixa anar el ressort d'un altre missatger que va a accionar la següent ampolla.
botella Niskin
Instruments emprat per oceanògrafs per a obtenir mostres d’aigua a una profunditat desitjada.
botella tèrmica de mostra d'aigua
Botella de mostra d'aigua especialment dissenyada per mesurar temperatura i recollir mostres d'aigua a
profunditats moderades.
Aquest tipus d'ampolla de mostra d'aigua és aïllada a fi de mantenir la temperatura mentre és hissada a la
superfície.
boter
Conductor d’un bot o barca petita de transport.
boter
Persona encarregada de traslladar tripulants als vaixells en l’interior d’un port o badia.

otera
Instrument per pescar calamars, que consisteix en una peça de plom que imita la forma d’un peix petit i
que en sa part inferior té una sèrie d’agulles girades cap amunt.
boteu
Bot petit que duen els vaixells, a més del bot gran.
botí
Antigament es reconeixia la possibilitat que un vaixell privat, mitjançant autorització de l'Estat, pogués
practicar el cors, és a dir, capturar altres vaixells i beneficiar-se amb la seva explotació o venda. No
obstant això, en la Declaració de Dret Marítim de París, de 16 d'abril de 1856, el cors va ser abolit, amb el
que avui el dret de presa o botí només pot ser exercitat per vaixells de guerra o mercants transformats en
vaixells de guerra, però aquests últims únicament sota unes condicions imposades pel VII Conveni de
L'Haia de 1907, com per exemple, dur signes distintius de vaixells de guerra, ésser sota les ordres d'un
comandant i amb oficials de la marina de guerra.
La transformació de vaixell mercant en vaixell de guerra pot realitzar-se en aigües tant pròpies com
enemigues, però mai en aigües neutrals.
L'ocupació de bandera falsa s'admet com possibilitat d’estratègia, però només fins al moment abans de
començar l'atac, va que en l'instant d'iniciar-se el mateix ha d'hissar-se la veritable bandera del pavelló del
vaixell, així com en el moment d'exercitar el dret de presa.
En la guerra marítima la propietat privada dels ciutadans civils pot ser objecte de botí, qüestions que no
s'admet en la guerra terrestre.
botí
Calçat de neoprè que cobreix l’empenya, els turmells i el taló, amb sola o sense, especial per a la pràctica
del piragüisme en aigües braves.
botiga
Magatzem, als baixos de les llars marineres, on els pescadors tenien els, estris de pesca, nanses, xarxes,
etc.
botiga
Barraca existent en algunes cales per aixoplugar-s’hi els pescadors en cas de mal temps i per guardar-hi
els ormejos.
botiga general
Botiga minorista que no aquesta organitzada per departaments i en la qual es ven una gran varietat
d'articles de diferents classes, fins i tot generalment queviures, béns durables i teixits.
botiró
Enginy de pescar anguiles, que consisteix en un enfilall de cucs a un fil d’empalomar posat en forma de
troca i penjat a una canya, que fiquen dins un riu o toll, i les anguiles s’hi aborden i s’enganxen les dents
amb el fil.
Sinònim de potera.
botiró
Conjunt de quatre hams que formen com un ruixó en miniatura, emprat en la pesca deIs calamarsos, etc.
botó
És el conjunt de les segones voltes creuades per sobre les primeres, d’una lligada.
botó
Lligada formada per varies voltes perpendiculars a la longitud de dos caps junts amb altres, creuant i
apressant aquelles; les últimes entre dos caps.
botó
L’utilitzen els pescadors per unir dos bocins de corda quan son mullats, i no es pot fer un gra d’ordi perquè
el passador no pot travessar pels cordons.

otó
Espècie de folro i costura, que es fa a les puntes dels caps per al seu resguard.
botó
Sinònim de topin.
botó
Vegi’s bossell.
botonar
Unir una boneta a la seva vela, i en general una peça amb altre, com poden ser xarxes, tendals, etc. per
mitja d’un enllaçat.
botonar
Unir una boneta i també dues peces, generalment veles, tendals o xarxes, mitjançant una lligada
qualsevol.
botonar
Amb caràcter general unir dues peces o xarxes mitjançant un enllaç qualsevol.
botorn
Aire calent, sufocant, que fa a vegades a l’estiu.
both ends
Expressió anglesa utilitzada en la negociació de noliejaments, en relació amb el temps permès per a
càrrega i descàrrega.
Ve a ésser de semblant abast que l'expressió planxa reversible, doncs al concedir el temps en cada
extrem, és a dir, el total per a ambdues operacions, ha d'entendre's que es permet compensar els temps
parcials respectius, com en la planxa reversible.
both to blame
Expressió anglesa que significa: Abordatge per culpa d'ambdós.
both to blame collision clause
Expressió angloamericana que significa:
• En els coneixements, clàusula en virtut de la qual les mercaderies transportades suporten una part de la
responsabilitat del transportista en cas de col·lisió, quan els dos vaixells són responsables de la falta.
• En matèria d'Assegurances, cobertura dels riscos que resultin de la Both to blame collision clause.
bots de descens de rius
Aquestes embarcacions són construïdes de material sintètic com el PVC, tenen comunament capacitat de
4 a 12 persones, posseeixen diverses càmeres d’aire i estan reforçades per a l’activitat per a la quin estan
fabricades.
bots de fusta
Comunament s’utilitza com transport de curt abast en poblacions rurals.
bots de vinil
Bots fets gairebé en la seva totalitat de càmeres de material sintètic que utilitzen aire com mig per a assolir
la flotabilitat.
bots recreatius
Són petites i el seu ús és per a esbarjo en platges o altres llocs d’aigua poc perillosos.
bottomry bond
Expressió anglesa de garantia donada pel capità d'un vaixell sobre el mateix o, fins i tot, sobre la càrrega,
en canvi de rebre fons necessaris per a una emergència i no suplerts a temps pel seu armador.
Es denomina també respondent bond, encara que aquesta s'aplica solament sobre el carregament.
L'objecte fonamental és continuar el viatge.
botxa

Bola de fusta partida pel mig, amb la qual es tapen els ploms que van a la vora deIs ormeigs del bou.
botxeria
Petit caixó que porten les embarcacions de pesca, generalment en el carquinyol, i les que no tenen
carquinyol, sota el corredor.
Forma part de la mateixa barca, i s'empra per guardar-hi petites coses delicades; fil, agulles, tabac, etc.
botzina
Difusor acústic de metall, en forma de trompeta amb ampla embocadura, que permet augmentar l'abast
d'un altaveu i s'usa per parlar a l'aire lliure, especialment en els vaixells.
botzina
Peces de ferro o bronze amb forma d'embut que introduïdes a les espigues dels mastelers serveixen per
l’encapella’t de les eixàrcies de gàbia; també s'empraren per l'eixàrcia dels sobres.
botzina
La botzina es el revestiment metàl·lic amb que es folren interiorment alguns forats de bord per a fer-los
estancs o més resistents.
En aquest sentit, les més comunes són les de! escobenc, embornals i l’eix de l'hèlix.
botzina de boca
Es una botzina que produeix sons per mitjà d'un filtre d'acer que vibra per aire sota pressió.
botzina de boira
Se’n diu botzina al megàfon destinat a reforçar la veu i donar major abast a les paraules, així com al xiulet
o aparell sònic que, accionat a vapor o aire comprimit, s'usa en vaixells, fars i semàfors per a fer senyals,
especialment quan hi ha boira.
botzina de broquet
Botzina que produeix sons per mitjà d’un filtre d’acer que vibra per aire sota pressió.
botzina de gas
Aparell acústic què van proveïts el vaixells, en el que el so es produït pel pas del gas a pressió a través
d’elements que entraven en vibració.
botzina de l’àncora
Peça o xapa gruixuda que recobreix el escobenc per on passa la cadena d’un àncora.
botzina de l’escobenc
Xapa gruixuda de ferro amb que es folra la part interior del escobenc per on passa el cable de cadena.
botzina de l'eix de l'hèlix
La botzina està col·locada en el lloc per on l'eix propulsor travessa el buc, complint a més de la missió de
permetre la seva sortida a l'exterior, fer el servei de donar suport i impedir l'entrada d'aigua sense pertorbar
el seu gir.
Per als vaixells que disposen d'una sola hèlix, les botzines es col·loquen en la mampara de popa.
botzina de la caixa de cadenes
És de ferro, col·locat verticalment damunt de la caixa de cadenes, per donar pas als cables de cadena,
amunt i avall.
Sinònim canó de tub de la caixa de cadenes
botzina de la llimera del timó
Embolcall de fusta, de ferro o d'acer, segons la composició del vaixell, que s'aixeca des de l'obertura
practicada en el revoltó (o sigui la llimera ), fins la coberta alta o de la toldilla (barb.).
Així permet el pas i el joc de la metxa del timó, on en el seu cap i va fixa la canya.
botzina nautòfon
Botzina o trompeta que presenta un diafragma que oscil·la per electricitat.

otzinar
Eixamplar un tub o canó cap a la seva boca, en forma de botzina.
botzinat
Trepant en forma de botzina o amb el diàmetre interior més gran que l'exterior.
botzinat
Vegi’s atrompetat.
bou
Vaixell dedicat a la pesca d’arrossegament.
Al començament el bou era remolcat per dues barques de vela iguals, la parella de vela o parella de bou,
anomenades també, com l'art mateix, simplement bous.
Cadascuna de les barques de la parella, navegant paral·lelament a l'altra, remolcava una cama de l'art.
Aquestes barques eren hissades a la platja amb bous; això, i el fet que totes dues barques, en pescar,
naveguessin plegades, com els bous sota el jou quan llauren, sembla ésser l'origen del nom de l'art i de la
parella.
L'art de bou és molt probablement d'origen mediterrani:
A l'occident d'Itàlia, Catalunya, o Occitània, ja era usat a la primeria del segle XVIII, ara bé, a Catalunya, des
de on s'entengué a totes les costes de la península ibèrica, no solament ho feu el procediment de pesca, sinó
també el nom, que encara perdura.
Durant molts anys el bou fou durament atacat pels pescadors que no l'empraven, i del 1760 al 1870 les lleis i
les ordres prohibint-lo i tornant-lo a autoritzar se succeïren en els estats espanyol i francès.
L'art es perfeccionà i quan fou aplicada la força del vapor a la navegació, començaren d'aparèixer parelles
mogudes a vapor.
A la mediterrània catalana, però, les parelles de vapor tingueren poca volada; únicament, i ja al segle XX, es
formaren algunes empreses de pesca amb aquest sistema de parelles de vapor, que, en base a Barcelona i a
vegades a València o a Alacant, pescaven a l'altre costat de l'estret de Gibraltar; duraren pocs anys.
A les costes atlàntiques, tanmateix, prengueren un gran increment: fins fa relativament poc temps, al País
Basc hom pescava encara amb parelles de vapor, i, substituint el vapor pels motors Diesel, encara són
emprades en moltes costes d'Europa, d'Àfrica i dels EUA.
A les cotes del Països Catalans, per norma general, hom pescà amb parelles de vela fins al 1924, època en
que els primers motors d'explosió començaren a substituir la força del vent.
Al mateix temps fou introduït l'ús de les portes, estris inventats al nord d'Europa que mantenen separades dels
dues cames de l'art, baldament només sigui remolcat per una sola embarcació suficientment potent (per això
no pogueren ésser utilitzades amb les velles barques de vela).
Actualment, les barques i els arts de bou "i no solament dels Països Catalans, sinó de tota la Mediterrània"
són un perfeccionament dels primers bous: l'art és més gran, té més obertura de gola, pesa més i és molt més
llarg.
Els primitius arts de bou eren de cànem; després foren fets de cotó, i posteriorment, de poliamida i d'altres
fibres sintètiques; a més darrerament han estat introduïts perfeccionaments, com és ara dotar la gola d'aletes,
les quals, sota la pressió de l'aigua en avançar, a més d'obrir la gola eleven lleugerament tot l'art sobre els
fons (art semipelàgic).
bou-vaca
Un art de pescar, igual que el del bou, però mes petit.
Té el cordill de les malles petit i prior.
Per a pescar amb aquest art es fa ús d'una sola embarcació.
S'armen dues perxes laterals, una a cada banda de l'embarcació; en llurs extrema es lliguen els caps del
bou-vaca.
En avançar la barca a la vela, arrossega la xarxa, i pesca el peix que troba, al seu davant.
bou amb parella
Reben aquest nom la majoria d'embarcacions d'arrossegament que treballen a les costes espanyoles, però
d'una manera més general s'anomenen també bous, les embarcacions pesqueres de entre 20 i 50 metres
d'eslora total, mànegues i calats proporcionats, molt marineres i estilitzades amb característiques
especials.
La maniobra de tracció de l'art és diferent segons es tracti de bous atlàntics o bous mediterranis.
Els bous són embarcacions prepara-des per treballar en condiciones de mar no molt bones i amb capacitat
d'un nombre limitat de tripulants.

Les modernes embarcacions han millorat substancialment els seus elements auxiliars de la navegació,
(pilot automàtic, radar, ecosondes, etc.) tan les del mediterrani com les de l'Atlàntic, on amb freqüència
l'estat del mar i la distància a la costa imposen millors mitjans de seguretat.
bou d'aigua
Via d'aigua i també la que entra per una porta desfonada o que s'ha deixat oberta per descuit.
bou de pesca
Embarcació que s'empra per la pesca d'arrossegament amb l'art del bou; es sol fer a les costes del
Mediterrani, del Cantàbric i l'Atlàntic, amb embarcacions soles o bé per parelles.
bou tipus Atlàntic
Son els és característic l'arrossegament pel costat, de forma que, des de la maquineta d'arrossegament, on
s'hi enrotlla el cable, i en ocasions les malletes, es precís col·locar-hi una sèrie de politges, perquè al variar el
recorregut dels cables de tracció, aquests surtin pel costat d'estribord.
Per l'operació de llançament existeixen dos suports de politges amb forma d'invertida, un cap a popa i l'altre
més avançat, a través dels quals surten molt junts un i altre.
El recorregut que fan el cables des de la maquineta fins les politges representa una pèrdua de força que s'ha
de compensar amb una major capacitat del torn d'arrossegament.
La maniobra de recollir l'art també resulta bastant complicada.
L'eficàcia d'aquesta maniobra es basa en la possibilitat d'un major domini de l'art per obligar-lo a desplaçar-se
pels caladors estrets.
Els bous que realitzen les seves campanyes a les aigües allunyades del litoral peninsular, una gran part de
l'espai disponible va dedicat a emmagatzemar o en salmorra el producte de la pesca.
bou tipus Mediterrani
En tot i tractar-se d'embarcacions menors, la maquineta o torn d'arrossegament va situat a la part central de
l'embarcació, però els cables surten directament vers la popa.
Les politges de manteniment del cables de tracció van situats per sobre d'un eix transversal situat a la popa,
generalment és un xic més alt que la mateixa, de forma que poden ajuntar-se o separar-se, segons sigui les
necessitats i circumstàncies de l'arrossegament.
Les portes de l'art resten situades a popa.
La tracció directa cap enrere permet l'aprofitament màxim de la força motriu de la maquineta.
Per cobrar l'art és necessari traslladar les malletes, ja en les proximitats dels calons, d'un dels costats,
generalment és l'estribord; l'art es cobra a mà o mitjançant una ploma o eixàrcia semi mecanitzada.
La pesca diària de les captures que fan aquests bous, s'emmagatzemen senzillament en caixes de fusta a les
que s'hi afegeix una petita quantitat de gel per la seva conservació, especialment en període estival.
boua
Part inferior de la ploma d’alçar pesos, en les embarcacions de vela, que té forma de forca, per la qual se
l’enganxa a l’arbre.
bouer
Pescador que es dedica a la pesca del bou.
bouer
Barca que pesca al bou.
bouer
Tripulant d’una barca del bou.
bouet
Ormeig d’un bou petit.
Bounty
His Majesty's Armed Vessel Bounty, o senzillament Bounty, fou un vaixell de vela de l'armada britànica
famós per ser l'escenari d'un dels amotinaments més famosos de la història.
El dia 28 d'abril de 1789 l'oficial Fletcher Cristian i una part de la tripulació es van alçar en contra el
comandant de la nau, el tinent William Bligh.
Els fets de la nau Bounty s'han fet populars essent representats al cinema i també en llibres i cançons.

La marina reial del regne unit va enviar el vaixell, un balandre de tres pals, amb una missió experimental
concreta: viatjar a Tahití a recol·lectar arbre del pa i transportar-ne a les Índies occidentals per tractar de
cultivar-lo i aconseguir una font d'aliment barata per alimentar als esclaus.
El juny de 1787 la nau va ser adaptada per a transportar plantes del pa.
La seva tripulació la constituirien 46 homes i oficials.
El desembre del mateix any la nau va salpar de Spithead cap a Tahití.
Un cop arribat al Cap d’Hornos les condicions meteorològiques adverses els van bloquejar el pas cap al
pacífic.
Després d'un mes d'intentar-ho sense èxit el capità Bligh va decidir girar cua i avançar cap a l'est, creuar
el Cap de Bona Esperança i tot l'oceà Índic fins arribar al pacífic.
La Bounty va arribar a Tahití el 26 d'octubre de 1788, després de deu mesos de navegació.
La tripulació es va ésser cinc mesos a Tahití recol·lectant i preparant un total de 1015 plantes del pa.
El capità Bligh va permetre a la tripulació de viure en terra mentre duien a terme la seva missió i es van
socialitzar amb els costums i cultura dels nadius.
Tan mariners com joves "gentleman" de la Bounty es van tatuar segons les maneres tahitianes.
Fletcher Christian es va casar amb una dona tahitiana, Maimiti.
Altres mariners i oficials del vaixell van relacionar-se amb dones de Tahití.
Tres mariners van desertar i van ser capturats (Milward, Muspratt i Churchill).
En comptes de penjar-los, que era la pena adjudicada per a tal crim, el capità Bligh només va ordenar
fuetejar-los.
Més tard tots tres formarien part dels amotinats.
Després de cinc mesos a Tahití, la Bounty va salpar amb el carregament d'arbre del pa el dia 4 d'abril de
1789.
El motí va tenir lloc 1300 milles enllà de Tahití, a prop de Tonga, el dia 28 d'abril.
El segon a bord, Fletcher Christian, i els seus seguidors van entrar a la cabina del capità Bligh, que sempre
la deixava oberta, el van despertar i el van empènyer a la coberta només amb la seva roba de vestir.
El capità va intentar fer entrar en raó a Christian, que l'apuntava amb la seva baioneta, però l'oficial només
cridava repetidament "Estic al infern".
Tot i la tensió, crits i amenaces, el motí es va dur a terme sense baralles ni sang.
Dels 42 homes a bord, a part de Christian i Bligh, 18 van seguir a Fletcher Christian, vint-i-dos es van
mantenir lleials al capità i dos es van mantenir neutrals.
Els amotinats van ordenar el capità, al sacerdot del vaixell, als oficials d'altres rangs i a la majoria dels
lleials a marxar en un bot, i els van donar una vela, un rellotge i un sextant
bous
Parella de bots que naveguen aparellats a la vela, llençant una espècie de xarxa, per a pescar.
bous
Nom que donaven en la badia de Cadis a dos bots que naveguessin aparellats i a la vela, estirant una
espècie de xarxa de peu amb la que es pescava dintre de la mateixa badia.
bover
Vegi’s bouer.
bovor
Xafogor de l’atmosfera.
boxola
Antigament agulla magnètica.
boxoler
Antigament constructor d’agulles nàutiques.
BRA
Distintiu de nacionalitat deIs iots de les classes internacionals de la I. Y. R. U. pertanyents a Brasil.
braç
Banyot de les embarcacions anomenades caros.
braç

Branca o pernada d'una corba.
braç
En una palanca, distància entre el punt d’aplicació de la força i el punt de suport, mesurada
perpendicularment a la direcció de la força.
braç
En una màquina, element fix o mòbil, que suporta un òrgan allunyat de la carcassa.
braç
Antigament, cap que unia l’antena al pal en les embarcacions d’aparell llatí.
braç
Antigament, denominaven braç sec la braça de la verga seca.
braç
Antigament, braça.
braç articulat
Peça articulada en forma de barra, equipada de suports en un cap, que serveix per a sostenir el flaix de tal
manera que es pugui moure en diferents direccions.
braç d’aigua
El braç és part d’una massa d’aigua més gran.
braç d’alçaprem
Distancia que separa el punt d’aplicació de la potencia o de la resistència.
braç d’un riu
Part d'una línia recta d'un riu, especialment d'un riu navegable, entre dos colzes.
braç d’una verga
La part d’una verga des del seu mitjà o centre, o des del punt que està subjecta a el seu respectiu pal, fins
a qualsevol dels seus extrems.
braç de l’àncora
Cadascuna de les dues parts de l’àncora compreses entre la creu i cadascuna de les ungles.
braç de l’antena
Cap que uneix l’antena al pal, en les embarcacions d’aparell llatí.
braç de la verga
Cadascuna de les parts d’una verga compresa entre la creu i cada un deIs penols.
braç de mar
Canal ampla i llarg que entra terra endins, creix i minva amb el flux i reflux, con succeeix en les ries.
braç de mar
Braç de mar que penetra a l'interior de la terra.
braç de palanca
Distància del punt de suport, i actua en ell, la pròpia força mecànica.
braç de rip
Franja estreta d’aigua on convergeixen corrents litorals que flueixen cap a la mar a través de la zona de
rompent.
braç de vent
Zona de la superfície del mar en la qual les ones es generen per un vent amb direcció i velocitat constants.

aç del port
Castell o bateria que defensa l’entrada d’un port.
braç del timó
Xapa de ferro llarga i estreta que es fixa horitzontalment a la pala del timó o en el codast i serveix per a
sostenir els mascles i les femelles del timó que formen el sistema de frontisses entorn de les quals gira.
braç escorant
Braç, que contraresta el braç que escora el vaixell.
braç exterior
Braç del remer de punta que és més lluny de l’escalemera, amb el qual estira el rem.
braç fals
Braç de riu que, tan bon punt s’ha separat del curs principal, no torna a reunir-s’hi, sinó que es perd, es
filtra, s’esgota o es difon en una àrea pantanosa.
braç interior
Braç del remer de punta que és més a prop de l’escalemera, amb el qual domina el rem.
braç local
Nom que rep sovint el braç de Orió, el braç espiral de la Via Làctia en la qual es troba el Sol.
braç mort
Meandre abandonat d’un riu.
braç sec
Antigament braça de la verga seca.
braç telescòpic
Instrument acoblat a un camió o qualsevol altre vehicle terrestre que serveix per a aixecar alguns metres
d'altura un sensor remot.
Nota: S'utilitza especialment de forma experimental.
braça
Una braça és una unitat de longitud nàutica, usada generalment per mesurar la profunditat de l'aigua.
Es diu braça perquè equival a la longitud d'un parell de braços estesos, aproximadament dos metres, o 6
peus en el sistema de mesurament americà.
Actualment és considerada arcaica i imprecisa.
En diferents països la braça té valors diferents:
• Una braça espanyola val 1,852 metres, una mil·lèsima part d'una milla nàutica.
• Una braça anglesa, equival a 1,8288 metres o 2 iardes (6 peus).
braça
Cap doble o senzill i de mena proporcionada, que, fet ferm o passant per un bossell que ho està en la
canya engrillonada en cada penol de tota verga de creu i dirigit convenientment, serveix per a donar
moviment a la verga en un plànol horitzontal.
Per mitjà de la braça pot la verga ser bracejada, és a dir, col·locada en la direcció més favorable en relació
amb vent dominant.
Configuració de totes les braces:
• Braces de botaló d'ala.
• Braces de vela d'estai.
• Braces de verga.
• Braces d'un pal perroquet de bauprès.
braça
Cap ferm a l’extrem del tangó que, serveix per a moure’l horitzontalment al voltant del pal.
braça
Cap que serveix per a canviar l’orientació d’una perxa, per exemple el tangó.

aça
Cap o corda aparellada en doble o en senzill que, ferm en cada penol d’una verga o passant per un bossell
fixat en aquest punt, i dirigit pels punts convenients, serveix per bracejar la esmentada verga.
braça
Cap, que ferm al penol d'una verga de creu o passant per un bossell que és fix al penol o a un braçalot,
serveix per a bracejar-la.
Les braces de les vergues de goneta i sobre, són generalment senzilles i s'amarren directament a les vergues;
les de les gàbies i majors son dobles i passen pels bossells dels braçalots, ferms als penols.
La braça també s’anomena burro.
braça
Cap que lliga les veles als arbres.
bicol
Cap que va ferm a les empunyadures de les veles quadres per a maniobrar-les.
braça
La braça també s’anomena burro.
braça britànica
Equivalent a 1,8288 metres.
Unitat usada per a expressar profunditats marítimes.
braça d'un pal perroquet de bauprès
Aquesta braça es una maniobra que entra dins de la categoria dels estais, així que s'utilitza un aparell al
pal de perroquet del bauprès.
Indispensable per sostenir-lo per darrera, i es per això que hom es servia d'una braça.
Igual com en l'estai de masteler de velatxo, existeixen nombroses variants, no solament seguint les
èpoques i països d'origen del vaixell, si no també pels bastiments mateixos.
El principi d'aquesta braça, reposa en la combinació d'una aranya amb aparells amb politges mortes i
corrents, muntades damunt d'un estai de masteler de velatxo o de trinquet.
La part movible va fixada i conduïda per mitjà de l'últim bossell de la combinació, i amb l'ajuda d'un bossellguia
del bauprès, que va sobre un taquet dins de la cofa del perroquet del bauprès.
A vegades va damunt d'un taquet al taló del bauprès.
braça d'una gàbia
En sentit general, per qualsevol braça de gàbia.
braça d'una goneta
En sentit general, quan no s'especifica si és alta o baixa, o quan porta aparellada una sola verga de
goneta.
braça d’una verga
Cap doble o senzill i de mena proporcionada, que, fet ferm o passant per un bossell que ho està en la
canya engrillonada en cada penol de tota verga de creu i dirigit convenientment, serveix per a donar
moviment a la verga en un plànol horitzontal.
Per mitjà de la braça pot la verga ser bracejada, és a dir, col·locada en la direcció més favorable en relació
amb vent dominant.
braça d'una verga baixa
En sentit general. per qualsevol braça de verga baixa.
braça de l’espí
Cap que ferm al tangó de l’espí, serveix per a orientar-la horitzontalment.
braça de l’espinnàquer
En els iots de regates, el cap, normalment de fibra sintètica, que es ferma al puny de l’espinnàquer que és
suportat pel tangó.

aça de botaló d'ala
Hi han vegades que va fixada en el botaló on s'amura una ala, per aguantar l'esforç de l'amura.
braça de gàbia
En sentit general, quan no s'especifica si és alta o baixa, o quan porta aparellada una sola verga de gàbia.
braça de gàbia poper
En sentit general, quan no s'especifica si és alta o baixa, o quan porta aparellada una sola verga de gàbia
poper.
braça de gàbia proer
En sentit general, quan no s'especifica si és alta o baixa, o quan porta aparellada una sola verga de gàbia
proer.
braça de goneta de proa
En sentit general, quan no s'especifica si és alta o baixa, o quan porta aparellada una sola verga de goneta
de proa.
braça de goneta major
En sentit general, quan no s'especifica si és alta o baixa, o quan porta aparellada una sola verga de goneta
major.
braça de goneta major central
En sentit general, quan no s'especifica si és alta o baixa, o quan porta aparellada una sola verga de goneta
major
central.
braça de goneta major poper
En sentit general, quan no s'especifica si és alta o baixa, o quan porta aparellada una sola verga de goneta
major
poper.
braça de goneta major proer
En sentit general, quan no s'especifica si és alta o baixa, o quan porta aparellada una sola verga de goneta
major
proer.
braça de la verga seca
Antigament braça de la verga seca.
braça de monterilla
En sentit general, quan no s'especifica si és alta o baixa, o quan porta aparellada una sola verga de perroquet.
braça de perroquet
En sentit general, quan no s'especifica si és alta o baixa, o quan porta aparellada una sola verga de
perroquet.
braça de perroquet
En sentit general, quan no s'especifica si és alta o baixa, o quan porta aparellada una sola verga de
perroquet.
braça de sobremitjana
En sentit general, quan no s'especifica si és alta o baixa, o quan porta aparellada una sola verga de
sobremitjana.
braça de velatxo
En sentit general, quan no s'especifica si és alta o baixa, o quan porta aparellada una sola verga de
velatxo.

aça doble
Braça que el seu sí passa per un bossell del penol de la verga.
braça senzilla
Braça que té la seva punta de cap ferm al penol de la verga.
braçada
Cadascun dels moviments dels braços en nedar.
braçada
Qualsevol dels moviments de contracció dels braços quan a força de braços s’estira quelcom.
braçada
Mida longitudinal equivalent a una braça.
braçal
Cadascuna de les fustes amb arc fixades a banda i banda des de la serviola al tallamar, servint per
subjectar aquest i el mascaró de proa, i també per formar els engraellats i becs del vaixells de vela amb
buc de fusta de les construccions antigues.
braçal
Aleta, fusta corbada que forma l'ultima quaderna de popa que va unida ales extremitats del jous.
braçalet
Peça que forma la quaderna posterior o última de popa, i va unida a les extremitats dels jous.
braçalet
Sinònim de braçalot.
braçalet
Sinònims: ala, aleta, anca.
braçalot
En un vaixell, se’n diu braçalot a un tros de cap de gruix proporcionat, fix per un extrem en el penol de la
verga i proveït en l'altre d'un bossell per on passa la braça doble.
També s'empra al coll del pal de mitjana pel retorn de les braces de gàbia.
Utilitzat generalment abans de 1730.
Sempre se l'ha considerat impropi de tota bona maniobra.
Té una direcció quasi vertical i s'encapella en el calcés d'un pal.
Fineix en un guardacaps de ferro on si enganxen els aparells reials, els de corona i altres.
Els braçalots de les vergues es col·loquen horitzontals i duen unit un bossell engassat per labora-hi les
braces, retingudes, etc.
Els braçalots de les braces vans cosits als penols i els de retinguda a l'extrem de la botavara.
braçalot de braça
Tros de cap o de cable fermat per un extrem i amb un bossell en l’altre, quan per aquest passa una braça.
braçatge
Profunditat del mar, amidada en braces.
braçol
Cadascun dels cordills amb un ham que formen part d’un palangre.
braçola
Braçola és la paret perimetral que envolta a la boca escotilla de la bodega d'una embarcació.
Sobre la seva vora superior es desplacen els diferents draps de les tapes d'escotilla.
Té per objecte elevar respecte a la coberta principal el tancament dels espais de càrrega, dificultant
l'entrada d'aigua al mateix temps que dóna rigidesa estructural a l'obertura practicada en coberta per
accedir a les bodegues.

A més, serveix de seient i encaix als quarters amb que es tanca i poder subjectar la capa encerada amb la
qual s'acostuma a impermeabilitzar les juntes i ranures d'unió de les quarters.
No es designen amb un altre nom les que van de babord a estribord, però a les quals van de popa a proa
se'ls anomena també eslores.
braçola
Així mateix, es denomina braçola, a les planxes gruixudes col·locades sobre la coberta o els baus, que
constitueixen la base d'un pont cobert o d'un frontó o d'un mampara transversal que limita qualsevol altra
obra lleugera alta, com a alcàsser, castell, etc.
braçola d’escotilla
Marc vertical que envolta les escotilles per evitar l’entrada d’aigua, a l’interior.
braçola longitudinal
Cadascuna de les dues braçoles de escotilla disposades en sentit de proa a popa.
braçolada
Part terminal del sedal (en general el submergit i amb major exactitud l'últim tram més prim d'aquest aparell
de pesca.
Normalment la braçolada està constituïda per un fil de diàmetre inferior al del cos del sedal.
S'uneixen a ell el possible llast i l'ham o hams amb esquer.
En els sistemes de pesca de profunditat no sol variar el diàmetre de la braçolada, i els hams es disposen
en el mateix cos del sedal.
Si per ventura, la braçolada s'utilitza per a unir a ell el llast, que romandrà així unit a un tros de sedal més
feble, que, en cas de enganxar-se en el fons, s'arrenca amb facilitat, el que permet recuperar els hams,
quedant només en el fons el llast, de poc valor.
En canvi, és necessari que la braçolada sigui més fina, quan no indispensable, en els sistemes de pesca
en aigües intermèdies amb el sedal sostingut pel flotador.
S'acostuma utilitzar aquests sistemes de pesca per a la captura de peixos errants que, sobretot en les
zones d'onatge, es mostren molt desconfiats.
Sobretot quan es pesca amb rodet, és aconsellable utilitzar un sedal que sigui prim en tota la seva
longitud.
La diferència de diàmetre entre el cos del sedal i el final determina, no obstant això, una fragilitat major de
la totalitat, a causa del diferent grau d'elasticitat entre les dues parts.
No és possible evitar tals inconvenients; l'única cosa factible és utilitzar canyes suficientment sensibles i
flexibles (el que dependrà del tipus de pesca), i maniobrar correctament amb el rodet.
En la pesca d'arrossegament s'utilitzen braçolades metàl·liques.
Poden ésser formades per prims fils d'acer trenats, o per un sol fil d'acer.
En l'actualitat es fabriquen braçolades amb fil d'acer especial, de petita secció i molt resistents; en altres
temps es van usar les cordes més fines de piano.
L'adopció de terminacions metàl·liques en la pesca d'arrossegament s'ha fet necessària per la possibilitat
que el peix s'empassi tot l'esquer i talli el sedal amb les dents, o bé l'espatlli seriosament, fins a destrossarla,
en les convulsions de la defensa.
Molts pescadors d'altura prefereixen, no obstant això, córrer aquest perill, especialment en la pesca en
bancs de tonyines, doncs consideren que, amb finals metàl·lics, l'esquer no actua amb la suavitat i llibertat
necessàries durant l'arrossegament.
Cap recordar que un final de sedal metàl·lic és molt menys visible que un fil de niló d'un mil·límetre de
diàmetre.
Els pescadors de la desembocadura de alguns rius rebutgen les braçolades metàl·liques fins i tot en la
pesca de la tonyina geganta, ja que saben per experiència que existeix la possibilitat de capturar un major
nombre de peces gràcies a la suavitat del material sintètic.
braçolada de palangró
Pesca, cordill amb un ham amarrat a un dels seus extrems i fix per l’altre a la mare del palangre.
braçolada de palangró
Pesca, cap petit de cànem molt fi i resistent compost de tan sols dos cordons conxats.
braçolet
Braçol petit.

açolí
Cordill de cànem o de lli retort en dues vegades amb torsió contrària.
braçolí
Braçol molt prim de palangre.
braçols
Ormeig de pesca anomenat també armada.
braços d’àncora
Parts de l’ancora que van de la creu fins a les ungles.
braços de l’àncora
Ramificacions de la canya d’un àncora de cep.
braços de l'art
Parell de pescants ajaguts, fermats a la proa d’un caro, serveixen de elements auxiliars, en la pesca de
l’art.
braceig
Acció de bracejar les verges i veles.
braceig d'una verga
Tros que hi ha en una verga, entre la bossa del mig i el penol.
bracejar
Mesurar la sonda d’un lloc amb braces.
bracejar
Halar de les braces per una o altra banda per a fer girar les verges horitzontalment.
bracejar
Modificar la posició de les verges utilitzant les braces.
bracejar
Maniobrar adequadament les tires de les braces i de les vergues i des de la coberta per fer-les girar
horitzontalment sobre la creu fins a deixar-les en la direcció més adient d’acord amb el vent.
bracejar a babord
Portar cap a popa el penol de babord de les vergues.
bracejar a cenyir
Tirar de les braces de sotavent tot el que permeten les eixàrcies dels respectius pals per bolinejar l'aparell i
cenyir el vent
bracejar a dos punys
Llençar de les braces de sobrevent fins que les vergues quedin perpendiculars a la direcció de la quilla.
bracejar a estribord
Portar cap a popa el penol d’estribord de les vergues
bracejar a fil de vent
Bracejar les vergues per sotavent o sobrevent, fins que la seva direcció coincideixi amb la del vent, en la
disposició del qual queda la vela flamejant.
bracejar a la quadra
Disposar les vergues per a navegar amb vent a la quadra.
bracejar a seny

Sinònim bracejar a cenyir.
bracejar al fil
Bracejar fins que les veles no portin i restin flamejant, és a dir, fins que les ralingues de caiguda s’encarin
l’una a sobrevent i l’altra a sotavent.
Al port també es bracegen les vergues al fil per treure ventolà.
bracejar al vent
Caçar i amollar les braces per a que, una vela que estava en fatxa o al fil, torni a portar per popa.
bracejar de punta
Vegi’s bracejar a seny.
bracejar en caixa
Vegi’s bracejar a seny.
bracejar en contra
Llençar de les braces de sobrevent de tot l’aparell o de part d’ell, fins que el vent fereixi en les veles pel
seu revés o cara de proa.
bracejar en creu
Caçar i amollar de les braces per portar les vergues perpendiculars a la línia de a la direcció de la quilla.
bracejar en fatxa
Portar els penols de les veles de manera que aquestes prenguin per la lua, per aturar l’arrencada, per virar
o per minorar la velocitat.
bracejar en punta
Bracejar per sotavent tot el que permet l’obencadura.
bracejar en vent
Tirar de les braces de sobrevent d’una vela que esta en fatxa, per que rebi el vent per la seva cara de
popa.
bracejar l’aparell
Orientar l'aparell del vaixell, bracejant les vergues per sotavent i halant de les bolines de les ralingues de
sobrevent, per a cenyir el màxim possible.
bracejar la bolina
Bracejar les vergues de sotavent, i tirar dels caps el màxim possible per a cenyir al vent.
bracejar les veles
Tibar de les veles d’una i d’altra banda per situar les vergues en el pla o direcció convenient, segons
l’angle que es tingui que formar amb relació al vent.
bracejar les verges
Bracejar les vergues per sotavent i halar quan es puguin les bolines de sobrevent per cobrir al màxim en
vent.
bracejar per avant
Vegi’s abroquerar, bracejar en contra o en fatxa.
bracejar per rodó
Vegi’s bracejar en creu
bracejar per sotavent
Tirar de les braces de sotavent tot el que permetin las eixàrcies respectives per navegar de bolina.
braces

Les braces són els caps, aparells o conjunts d'ambdós amb els quals es mouen les vergues en sentit
horitzontal, fent-los girar sobre les trosses, o sigui bracejar-les, per orientar bé les veles respecto al vent.
Totes les vergues tenen dues braces: una a cada penol, que van a parar a les bordes o al pal
immediatament posterior al de la verga.
Les braces de les vergues més grans ésser formades per uns braçalots, els extrems superiors dels quals
van afermats als abraçadors que hi ha als penols d'aquelles vergues, i als inferiors s'hi engassen uns
bossells pels quals passen les braces pròpiament dites, aparells afermats a les bordes (directament o a
uns arcbotants), que es llavoren des de coberta.
Les braces de les vergues més altos solen ser senzilles i, des dels penols de les vergues, van a parar al
pal que queda immediatament a popa d'aquelles (a les creuetes, tamborets o als abraçadors situats a
l'altura convenient) des d'on uns bossells les reenvien a coberta.
Les vergues es poden bracejar a mà (vergues menors i de vaixells petits) o mitjançant molinets amb
tambors diferencials (vergues grans dels vaixells grossos i moderns), que entren d’una braga al mateix
temps que filen el que cal de la de l'altra banda.
Brachium
Brachium (σ Librae) és el nom d'un estel de magnitud aparent +3,25 situada en la constel·lació de Lliura.
Originàriament va rebre la denominació de Bayer Gamma Scorpii, malgrat trobar-se lluny del límit amb
Escorpió.
No va ser fins al segle XIX quan va rebre l'actual designació de Sigma Librae.
Brachium, terme utilitzat per Johann Bayer, prové del llatí, i el seu significat és «braç».
Un altre nom que rep aquest estel és Zubenhakrabi, de l'àrab Zubān a el A rab, «la pinça de l'escorpí».
Un tercer nom per a aquest estel és Cornu, «la banya».
A Xina rebia el nom de Chin Chay, el «carro del campament».
A una distància de 292 anys llum del Sistema Solar, Brachium és una geganta vermella amb una
temperatura superficial de 3600 K.
De tipus espectral M3-4III, és 1900 vegades més lluminosa que el Sol.
El seu radi, 110 vegades més gran que el radi solar, és equivalent a 0,52 UA; situada en el centre del
Sistema Solar, s'estendria fins a la meitat de la distància entre la Terra i el Sol.
Es pensa que s'està transformant en gegant per segona vegada, ara amb un nucli inert de carboni i oxigen,
en el seu camí cap a una variable Mira.
Brachium és un estel variable semirregular de tipus SRB, amb una variació de lluentor de 0,26 magnituds
al llarg d'un període de 20,0 dies.
bradisisme
Conjunt dels lents moviments verticals de les masses sòlides de la superfície terrestre.
La importància del fenomen s'avalua per comparança entre observacions efectuades en temps successius
a intervals convenients.
Especialment en les zones costaneres, els moviments resulten sovint evidents a través d'inequívocs
indicis d'emersions o immersions inclòs considerables.
Es poden registrar descensos o aixecaments, fins i tot notables, d'obres humanes respecte al nivell
original; immersió d'antigues valls determinada per l’acció de torrents; la humidificació o transformació en
àrids dels terrenys; l'existència de terrasses múltiples o fins i tot de costes escalonades.
Aquest últim fenomen denota una intermitència en la velocitat ascensional del moviment, quan els plànols,
produïts per l'acció de l'aigua marina, corresponen a èpoques que es trobaven a nivell del mar, amb
velocitat del moviment ascensional gairebé nul·la.
A més de la intermitència, es tenen casos d'alternatives en els sentits del moviment o inclús la presència
simultània, en la mateixa àrea, de dos moviments en el mateix sentit o en sentits distints.
Les variacions de cota poden donar-se amb indicacions relatives, és a dir, respecte a una cota suposada
fixa; en tal cas es tindrien només indicacions que ha tingut lloc un fenomen, sense poder precisar, no
obstant això, el seu sentit.
Les mesures absolutes s'han realitzat amb referència al nivell mig del mar en el sentit que una variació
aparent d'aquell mateix nivell pot donar una mesura de la importància i el sentit del moviment.
A un aixecament del nivell mig correspon un descens de la costa: en tal cas, el bradisisme es denomina
positiu; en el cas invers, el bradisisme és negatiu.
L'atribució de les variacions del nivell marí enterament a moviments de les costes pressuposa una
constància del nivell mig del mar; no obstant això, aquesta tesi és insostenible quan són tingudes en
compte també les efectives variacions del propi nivell mig.
D'altra banda, actualment es va registrant un gradual augment general del nivell, que ha de posar-se en
relació amb la progressiva fusió dels gels polars.

El valor observat resulta d'uns 1 1 cm per segle.
D'altra banda, la fusió determina un progressiu i lent aixecament (bradisisme negatiu) de les zones sobre
les quals pesaven els gels, amb tendència a recuperar una presumpta primitiva posició d'equilibri.
Un exemple típic ve donat per Fenoscandia, per a la qual encara es tenen fenòmens d’aixecaments
postglacial.
Les consideracions precedents pressuposen, per a les mateixes zones, un moviment invers en fase de
glaciació.
Per tant, aquest fenomen representa una causa de bradisisme.
No obstant això, aquesta no és l'única: es tenen vàries, i entre elles s'enumeren els moviments orogènics,
els epirogènics i els isotàctics, i fins i tot moviments per inflaments d'estrats superficials o per lenta tornada
a noves condicions de equilibri.
Aquests últims, per exemple, també es verificarien, en el cas de descensos successius per extraccions o
fugides de fluids del subsòl.
En aquesta categoria entrarien també els descensos per aixafament de potents dipòsits de masses
dissoltes o incoherents de diversa naturalesa, per exemple, de masses expulsades d'un volcà.
Prop dels volcans es tenen encara lents moviments verticals del sòl (denominats igualment bradisismes),
directament relacionats amb l'activitat dels propis volcans. Fenòmens d'aquest tipus, de diversa extensió i
durada, es tenen prop de la totalitat dels volcans.
braga
Cap amb els dos caps units per una ampuguera, emprada per lligar barrils o altres bolics a fi de poder-los
agafar amb el ganxo de la grua.
braga
Tros de cable amb una gassa a cadascun dels dos extrems, que es fa passar al voltant de la peça de
càrrega que s’ha d’hissar.
braga
Tros de cap, cable o cadena, utilitzat al treball d’embragar un objecte
Sinònim eslinga.
braga
Anell, cap o cable que, disposat al voltant d’un pes o objecte, s’agafa al ganxo de l’amant amb el qual
aquell s’hissa.
braga de filferro
Té una ocupació idèntica al de l'estrop i eslinga de cadena.
Porta dos guardacaps allargats en els seus dos extrems, passant-se un d'ells per dins de l'altre, després
d'abraçar a la càrrega; el primer guardacap es porta després al ganxo de l'amant.
braga del timó
Punta de un cap curt, fix per un e trem a bord i per l’altre al timó, i que convenientment tibant serveix per a
alleujar la major part del pes del mateix, que d’una altra manera ho rebrien íntegrament les femelles del
timó.
braga d'estiba
Una de les cordes amb que es lliguen els fardells de mercaderies per hissar-los.
És un tros de cap, cable o cadena amb els dos extrema units i que, un cop passat al voltant de la càrrega a
hissar, s’agafa a ganxo de la grua o del puntal.
bragada
Part més ampla d’un corba, on arranquen les rames, formant un angle més o menys obert.
bragada
Angle que formen entre si, les dues branques d’una corba de fusta emprada en construcció naval per a
reforçar algunes unions entre elements estructurals del vaixell.
bragada
Sèrie de voltes donades amb un cap o un cable al buc d’una embarcació submergida per tal de fer-la boiar.

agada de corba
La part mes ampla d'aquesta i d'on arrenquen les seves branques formant un angle mes o menys obert.
bragada de varengues
Altura d'aquestes des del cantell superior de la quilla fins la part interna del colzet del braços.
bragot
En algunes embarcacions d’aparell llatí, tros de cap ferm per un extrem al car de l’antena de la vela llatina,
i amb un bossell a l’altre per on passen el burro o conjunt format pel davant i l’orsapop.
bragot
Part folrada de la corda d’atansar a la roda el car d’una vela llatina, que comprèn la gassa i d’indret on,
frega la corda.
bragot
Cap ferm amb una punta al car de les antenes i per l’altre amb un bossell pel pas de l’orça-popa o orçanovella
a les embarcacions d’aparell llatí.
bragot
Corda que lliga l'antena al pal.
bragozo
Barca de pesca del mar Adriàtic amb dos pals i veles al terç.
braguer
En els canons antics, cap gruixut o guindaressa ferma per un xicot a un anella o argolla a l’amurada, el
qual després de passar per les argolles dels muntants de la curenya i per l’escambell o un anell sobra
d’aquest, servia per aguantar el canó al seu retrocés quan era disparat.
braguer
Cap resistent que serveix per avarar una embarcació passant-lo en doble per la seva popa i estirant d’ell
amb aparells donats al cabrestant o molinet a terra.
braguer
Cap de corda gruixut que s’assegura a la canya del timó.
braguer
Tros de cap gruixut, fet ferm per els seus extrems a l’amura i passant per les argolles de les curenyes,
subjecta el canó en el seu retrocés al fer foc.
braguer
Mitjania o part del mig de les veles quadres cap a la ralinga del pujament.
bragueta
Corda menuda per a caçar la vela llatina a l’altura del gràtil quan fa vent.
bram
Soroll intens i eixordador de la tempesta, del vent o de la mar esvalotada.
bram
Corrent impetuosa d’aigua.
bram
Canal o riu estret amb corrent ràpid; també, el canal en si, que pot ser artificial.
També, torrent d'aigua de marea que travessa un canal estret.
bramador
Se’n diu del vent i de les ones quan bramen.
bramar

Bramar, se’n diu del soroll del vent fort i de la mar, així com també de la costa o de la platja on aquella i bat
amb fúria contra aquestes.
bramador
Se’n diu del vent i les ones.
bramar el vent
Soroll fort del vent.
bramul
Soroll intens de la tempesta, de la mar arborada.
bramul
Nom amb que es designa impròpiament al gramil.
Instrument per dibuixar peces, que fan servir els calderers i mestres d’aixa.
branca
Generalment, tot el que forma branca o peu de qualsevol cosa, com cadascun dels braços d'una corba.
branca
Cadascun del caps curts o xicots que en ocasions es fermaven a les gambaletes d’una bomba perquè s’hi
agafessin altres tants homes disposats a fer treballar la bomba.
branca
Per la pesca, part de certa xarxa que també s’anomenava pernada o cama.
branda
Llitera a proa de la barca.
brandada
Tomb sobtat que dóna un vaixell cap a qualsevol dels seus dos costats, ja navegant, o estant a la quilla, bé
per ser escomès en el primer cas d’un fort cop de mar, bé per arriar-se o fallar en el segon els aparells que
ho subjecten o per altres causes.
brandada
Acció i efecte de brandar.
brandada
Aparells de balanç de les gàbies.
brandadissa
Acte de brandar molt i repetidament.
brandador
Relatiu o pertanyent a les brandades.
brandal
Burda d’una llatina en una barca gran, com ara una barca de mitjana.
brandal
Cap o cable amb que s’afirma un pal a la taula de guarnició o a coberta.
brandal
Cadascun dels caps laterals que formen una escala de vent, de gat o ordinària.
brandal
Cap o cable amb el què s’aferma un masteler a la taula de guarnició o a coberta, reforçant així l’acció dels
seus obencs.
brandal

Cadascun de les dues puntes de cap que formen els laterals on van fixos els esglaons d’una escala de gat.
Els brandals poden ser:
• Brandals ferms o fixes
• Brandals volants
• Brandals volants de treure i posar
brandal
Vegi’s burda.
brandals ferms o fixes
Els de popa, ferms a la taula de guarnició o altre punt, amb bigotes o acolladors, igual que els obencs dels
pals majors.
brandals volants
Els primers que es tesen quan convé per mitjà d’aparells i que s’arrien fàcilment quan es bracegin de les
vergues.
brandals volants de treure i posar
Els que s’afermen amb una lligada per sobra de tota l’eixàrcia perquè es puguin donar o treure amb
facilitat; el seu objecte és reforçar els altres i es tesin on més convingui.
brandament
Acte de brandar.
brandar
Oferir-se la mar fosforescent al crepuscle.
brandar
Conjunt d’oscil·lacions transversals que experimenta un vaixell en navegar entre ones, és deu a l’estabilitat
del buc.
brandar
Inclinar-se un vaixell a una banda i a una altra per causes alienes al mar.
brandar
Moviment únic de l’embarcació a un costat i a l’altre, no per l’efecte de l’onatge, sinó per altra causa.
brandar
Vegi’s recalcar.
brandeig
Acte de brandejar.
brandeig
Vegi’s brandada.
brandejador
Que brandeja.
brandejar
Moure’s alternativament de banda a banda.
branque
En els vaixells de fusta, la peça més o menys vertical i corbada que va sòlidament empernada a l'extrem
anterior de la quilla i forma la proa de l'embarcació.
En els vaixells de cert port, el branque consta de tres peces anomenades, respectivament, peu de roda,
roda i cap de mort.
En els bucs de fusta de grans dimensions se’n diu també branque a la peça de fusta amb que es reforça
exteriorment el peu de roda i la roda.
En aquest cas, el branque s'estén des de la sabata al tallamar.

anque
Encara que generalment aquest mot es pren com equivalent de roda, pels vaixells de fusta alguns no ho
admeten així i diuen que és el (branque) conjunt del peu de roda, de la roda i el caperó, i que quan en
vaixells petits tot ell forma una sola peça, s'anomena igualment branque.
Sinònim de roda.
branqueta
Tros de filferro que en els volantins, va de la mare a l’ham.
bransoleig
Acte de bransolejar.
bransolejar
Moure’s alternativament de banda a banda.
brau
Hom ho dit del mar embravit.
bravo
Expressió fonètica de la bandera de serials corresponent a la lletra B del Codi Internacional de Senyals.
Bravo Prieto, Ramón
Ramón Bravo Prieto va néixer en Pedres Negres, Coahuila, Mèxic el 21 d'octubre de 1925 i mor el 21 de
febrer de 1998.
Va ser oceanògraf, comunicòleg, investigador, ecologista, científic, camarògraf i escriptor obtenint el Premi
Nacional de Periodisme en 1979.
Fill de Juan Bravo i María del Rosario Prieto de Bravo, va anar un periodista, comunicòleg, investigador,
ecologista, camarògraf i escriptor mexicà molt reconegut per la seva labor en favor de la preservació de la
fauna marina i per les seves notables investigacions i descobriments sobre el comportament i costums dels
taurons.
Li sobreviu únicament el seu germà Manuel, els seus fills Ramón, Ruth i Débora; els seus néts Lowry,
Fernando, Ruth, Arturo i Ramón; i la seva besnéta Zazil.
El seu germà José C. Bravo Prieto va morir el 31/gener/02 i la seva germana María del Carmen Bravo
Prieto va morir el 6/decembre/10.
Va ser també un atleta reconegut a nivell mundial; va participar en els XIV Jocs Olímpics de Londres en
1948 i en els XV Jocs Olímpics d'Hèlsinki en 1952.
En 1960 va començar a dedicar-se al bussejo i a la fotografia submarina.
Els seus treballs li van donar fama als Estats Units i a Europa.
Va guanyar els estels d'or Maurizio Sarra en 1964 i 1966.
En 1969 el director italià Bruno Vailati ho va convidar a col·laborar amb ell com camarògraf, i durant set
anys va filmar escenes per a les sèries “L'enciclopèdia del mar”, “Els set mars” i “Els homes del mar.”
Guanyador de nombrosos premis de diferent índole, no només dins de l'aigua, sinó també com a
periodista.
Va obtenir el Premi Nacional de Periodisme en 1979.
L'any de 1979 comença la construcció de la seva casa, a la qual va anomenar "Vila Sirenia", en Illa Dones,
Quintana Rosego, realitzant aquí moltes de les seves investigacions i treballs.
Durant els seus anys de treball com a oceanògraf es va fer amic entranyable de Jacques-Yves Cousteau,
amb qui va realitzar també molts documentals i investigacions submarines.
Va ser Ramón Bravo qui dóna a conèixer al món com dormen els taurons, quan el seu amic Carlos García
Castella, sobrenomenat el "Vàlvula" a causa de la seva gran resistència pulmonar, durant la seva jornada
de treball, que era de pesca de llagosta, els descobreix en "Els Cuevones" a 20 metres de profunditat (65
peus).
Al principi Bravo dubtava de les afirmacions de "Vàlvula" fins que va ser a comprovar-ho personalment.
Immediatament Bravo dóna a conèixer la troballa a la Dra. Eugenie Clark, la persona que més sabia de
taurons en aquesta època, tot va ser documentat i publicat més tard per la respectada National
Geographic.
Les seves investigacions no van estar exemptes de perills, doncs en més d'una ocasió va ser ferit pels
taurons als quals acostumava filmar.

Un d'ells li va fer una greu ferida en l'avantbraç esquerre, a l'altura del colze, que va requerir de cirurgia
urgent i vigilància intensiva durant diverses setmanes.
Mor el 21 de febrer de 1998; irònicament no sota les aigües del mar on va córrer tants perills i aventures,
tals com bussejar amb orques i óssos polars, en el Polo Nord, o a Austràlia al costat de taurons blancs; la
seva mort encara no ha estat aclarida, ja que es diu va ser accidental, a causa d'un infart al miocardi
produïda per una descàrrega elèctrica de la seva casa en Illa Dones.
Les seves cendres descansen en la cova dels Taurons Dormits, situada entre l'Illa Contoy i Illa Dones, a
Quintana Rosego, Mèxic, sota una placa de bronze en la qual es llegeix:
“Ramón Bravo Prieto, protector del mar i l'oceà, dorm per sempre al costat dels seus taurons en aquesta
cova”. Illa Dones 28-02-98.
brea
La brea utilitzada en el procés de calafatejat és una resina obtinguda com a producte secundari en el
procés de destil·lació de la trementina per a l'obtenció de l'essència o oli de trementina coneguda també
com aiguarràs.
La trementina s'obté de les coníferes realitzant una incisió en la seva escorça.
La brea rep també la denominació de colofònia, brea rossa i peix grega.
Per estendre la brea sobre les juntes és necessari sotmetre-la a un procés d'escalfament barrejant-la amb
quitrà vegetal, conegut també per la denominació de quitrà dolç en algunes zones com a Cadis, en la
mesura necessària perquè quedi suficientment fluïda i poder procedir a la seva aplicació.
El quitrà vegetal s'obté mitjançant un procés de combustió incompleta de la fusta de pi.
És de color negre i bastant fluït.
Una proporció utilitzada per alguns fusters de ribera és una part de quitrà vegetal i tres de brea rossa.
Una altra barreja, ja en desús, que s'utilitzava per a les mateixes finalitats incloïa brea rossa, quitrà vegetal
i sèu a parts iguals, realitzant la barreja, que rebia el nom de brea grossa, en un calder a través d'un
procés d'escalfament.
La missió del sèu era dotar a la barreja d'una certa elasticitat.
També s'ha emprat directament la barreja de brea amb sèu.
Per comprovar la barreja es mullava l'extrem d'un fil en la barreja i amb les dents es comprovava
l'elasticitat.
Si el vaixell anava a navegar per aigües fredes s'afegia més quantitat de sèu perquè existia el risc que la
brea esclatés.
El fuster de ribera adquiria les matèries primeres que necessitava per fabricar les barreges que utilitzava
en aquests processos en les drogueries, comerços ja desapareguts on podien trobar-se els productes
químics que demandava una activitat industrial autàrquica, i en les tendes d'efectes navals que eren llavors
grans magatzems de subministrament naval.
Les pràctiques de calafatejat de les naos que s'utilitzaven al segle XVII, descriuen fins a vuit eines o ferros
diferents per introduir el cànem en les juntes que es copejaven amb el mall o el test, i l'ús d'una barreja de
brea amb llard o sèu i en defecte d'això el quitrà cuit per cobrir la junta.
Les costures de la coberta s’embreaven amb un llum d'oli, i en el fons i els costats s'utilitzava un bispó de
donar brea que es fabricava fent dues corts perpendiculars en l'extrem d'un pal i introduint en ells metxes
de cotó, o una brotxa anomenada escoper.
La brea s'estenia fent virar cap a dins el bispó, amb el que es perdia molta brea.
brea grassa
Sinònim de brea rossa.
brea negra
Brea que s’aplica a les costures i costats.
brea rossa
Aquest betum té més quantitat de seu, va destinat a mastelers de respecte i altres fustes.
brea seca
Sinònim de brea negra.
breadura
Vaixell de vela de tres pals, el trinquet i el major creuat com el bergantí rodó, i el mitjana petit, amb
cangrea.

eakbulk
També s'usa per denominar la càrrega general que s'embarca solta i no va en contenidors.
breakdown clause
Expressió anglesa usada en les clàusula de les pòlisses timer-charter per la qual es convé que si durant el
noliejament resultés el vaixell ineficient per més de 48 hores se suspendria el contracte fins que tornés al
seu estat de navegabilitat i si a causa de tal deficiència el noliejador experimentés pèrdues a cost extra de
combustible, podria deduir-les del preu d'arrendament.
La pòlissa Baltime 1939 estipula en alguns casos un temps de 24 hores per a contar la suspensió del timecharter
i prevé els casos d'accident i detenció per mal temps o per neteja de calderes.
break-bulk
Expressió anglesa usada per a denominar la càrrega general que s'embarca solta i no va en contenidors
breakdown clause
Clàusula dels pòlisses timer-charter per la qual es convé que si durant el noliejament resultés el vaixell
ineficient per més de 48 hores se suspendria el contracte fins que tornés al seu estat de navegabilitat i si a
causa de tal deficiència el noliejador experimentés pèrdues o cost extra de combustible, podria deduir-les
del preu de l'arrendament.
La pòlissa Baltime 1939 estipula en alguns casos un temps de 24 hores per a contar la suspensió del
timer-charter i prevé els casos d'accident i detenció per mal temps o per neteja de calderes.
breaking bulk
Expressió anglesa que significa: Obertura inicial de les escotilles del vaixell a l'entrar en un port i
començament de la descàrrega.
brec
Part punxeguda de l’aixadell.
bretxa
Denominació dels accidents submarins, una interrupció d’una dorsal o pujada.
bretxa de Föehn
En èpoques de föehn, bretxa en els núvols situats en nivells més alts que les muntanyes que generen el
föehn, dispersant-se aquests núvols a l'arribar a la muntanya i reformant-ne més enllà d'aquesta.
bri
Denominació antiga per a la lona lleugera, teixida amb cànem, per a les veles de les embarcacions
menors.
bri
Tela de cànem, lleugera i flexible, emprada per fer el velamen de les embarcacions menors.
bri
Segons la classificació dels corders, fibra de cànem de primera qualitat.
bria
Antigament brisa.
brianxa
Vent fi i fresc.
bricbarca
El bricbarca és un vaixell, generalment de tres o més pals.
Amb el seu aparell format per veles quadres en els dos primers pals a l'estil del bergantí, és a dir, veles
disposades en els pals penjant de verges transversals respecte a l'eix longitudinal de la nau (el que va des
de la proa fins a la popa).
El tercer pal deriva de l'aparell del bergantí, amb les veles de tall, disposició usual en les corbetes, però de
dues peces com els pailebots.
El bricbarca va aparèixer en la segona part del segle XVII i es va emprar de forma usual fins al segle XIX.

Es caracteritzava per la gran superfície vèlica que era capaç de desplegar per als seus desplaçaments
oceànics.
Avui dia en l'armada moderna, és un vaixell d'escorta, especialitzat en la lluita antiaèria i antisubmarina,
armat més o menys com una fragata.
Anomenat també bergantí-corbeta, corbeta i barca.
bricbarca de 3 pals
Vaixell de tres pals, trinquet, major i mitjana, tots ells encreuats i de tres peces, excepte l’arbre de mitjana
que n’és de dues i guarneix cangrea i escandalosa.
bricbarca de 4 pals
Vaixell de quatre pals, tots encreuats i de tres peces, excepte l’arbre de mitjana que guarneix cangrea i
escandalosa.
bricbarca goleta
Bricbarca barca de quatre pals, és un aparell que encreua els arbres trinquet i major proer, mentre que
guarneix velam de tallant en el major de popa i en el de mitjana.
brick
Bergantí gran, que a més dels dos pals ordinaris en porta un altre menor a popa per a la cangrea.
bricklayer
Vent d’Austràlia que bufa des del desert fins la costa, quan existeix o passa una pertorbació per Tasmània.
brida
Accessori d'unió entre canonades o amb les connexions d'equips.
Les hi ha d'una gran varietat de materials, mesures, espessors, tipus d'unió amb la canonada.
Per determinar específicament cadascuna d'aquestes característiques s'empren normes internacionals.
brida
Cap curt que fermat pels seves puntes serveix per limitar el trasllat en un sentit, d’un altre cap, amarra, etc.,
ocasionat per un esforç o pel balanceig del vaixell.
brida
Corretja, corda o tira de metall, que ajunta diferents peces entre elles, per tal de limitar-ne el
desplaçament, o que fixa una peça de l’equip al cos del submarinista.
brida cega
Peça de metall, plana i normalment circular o ovalada, que tanca l’extrem d’una canonada.
brífola
En les costes de llevant, expressió de vent.
brigada
Cadascun de les parts en que es divideix la marineria per el servei general del mar y guerra.
brigada
Cos de tropes creat per Real ordre de 16 de Gener de 1827 per a la guarnició i servei dels vaixells de
guerra en ambdues armes
d’infanteria i artilleria.
brigada
En la marina de guerra espanyola, organització equivalent a la companya de l’exèrcit de terra.
brigada
Prat de la drassana o del fusters de ribera i calafats.
brigada
Cadascun dels trossos que es divideix la marineria per al servei general de mar i guerra.

igadier
En la marina de guerra espanyola, grau equivalent al de comodor en les marines anglosaxones.
brigadier
En la marina francesa, oficial major, de grau immediatament superior al coronel en l'exèrcit, i al
contraalmirall en la marina.
En l'actualitat la seva categoria ha estat substituïda per la de general de brigada, en les forces terrestres, i
contraalmirall, en les navals.
brillantor
La del mar sota els raigs del sol o de la lluna.
brillar
Escampar el mar llum viva i trèmula sota els raigs del sol o de la lluna.
brincar
Fer un lleuger moviment la punta de la canya de pescar, quan algun peix ha mossegat l’ham.
brinet
Tela de cànem mes fort que el bri, emprat per a fer gonetes, flocs, cangrees i algunes altres veles.
brinet
Bri més resistent per a flocs.
briol
En un vaixell, es diu briol a un dels caps amb que es carreguen les veles per aferrar-les després amb més
facilitat.
En les de veles de creu o rodones, els briols estan fets ferms en diversos punts de la ralinga del pujament i
en les de ganivet, en el puny de l'escota.
En aquelles, el del mitjà es deia antigament carregador i més en comú es nomenava sabatilla.
De totes maneres, aquesta en el gènere de les candalisses i carregadores.
briol
Combinació de dues politges de fusta unides en una sola peca, l’una de front i l’altra de costat.
briol del centre
Cap prim, que s'utilitza per aixecar la part mitjana inferior d'una vela, amb l'objecte de que el timoner pugui
veure-hi cap a la proa.
A primers anys del segle XX ja no s'usava.
brincar
Fer un lleuger moviment la cima de la canya de pescar, quan algun peix ha mossegat l'ham.
brisa
Vent suau, local i periòdic que bufa en aquells llocs en els quals es produeixen alternances periòdiques del
gradient tèrmic, a causa d'una desigual acció de la radiació solar.
Les brises de mar i terra es produeixen a les zones costaneres.
A causa del major escalfament de la terra durant el dia, el vent bufa del mar a la costa (brisa marina) en les
cotes baixes.
A la nit, el mar manté una temperatura més elevada (per la major calor específica de l'aigua) que la terra,
per la qual cosa bufa un vent suau (terral) del continent cap al mar.
Les brises de vall i muntanya segueixen un cicle semblant a causa que durant el dia s'escalfa la vall i
ascendeix aire calent cap a les muntanyes, aquestes es refreden en posar-se el sol i l'aire fred descendeix
pels seus pendents cap a la vall.
Entre els principals tipus de brisa es distingeixen la brisa marina, un moviment local de l'aire, que assoleix
la seva màxima intensitat durant la tarda i bufa des del mar, relativament més fred, cap a una àrea de la
terra, més calenta, durant qualsevol període de temps en què hi hagi baixa pressió sobre la terra a causa
de l'escalfament solar i a la convecció.
brisa alta

És el vent que s’inclina cap el pol en sentit elevat.
Així a l’hemisferi Nord, NE. o E.NE. i a l’hemisferi Sud, el SE. o S.SE.
brisa aturada
Brisa que bufa amb molta força, i a la qual acompanyen celatges gruixuts que corren amb velocitat.
brisa baixa
És el vent que s’inclina cap el pol en sentit depressiu.
Així a l’hemisferi Nord, NE. o E.NE. i a l’hemisferi Sud, el SE. o S.SE.
brisa boja
És el vent que bufa a intervals irregulars i sense constància en la seva direcció i intensitat. Als mar
d’Europa, significa que a la brisa acostuma a seguir-li un vendaval.
brisa cap a terra
Vent que bufa des d'un cos d'aigua cap a terra.
També es denomina brisa marina.
brisa clara
És la brisa que bufa amb molta força a gran velocitat i sense celatge.
brisa costanera
La brisa costanera, també anomenada terral, es produeix a causa de les diferències tèrmiques que
s’estableixen entre la terra i el mar que donen lloc alternativament a altes i baixes pressions relatives.
A la nit, l’aire situat sobre la terra es refreda amb més rapidesa que l’aire sobre el mar.
L’aire fred s’introdueix per sota de l’aire càlid situat sobre el mar, generant una brisa costanera que bufa
mar endins.
La brisa, com tots els vents, va sempre de l’alta a la baixa pressió.
brisa de gener
Brises tranquil·les que acostumen a bufar en aquest mes.
brisa de glacera
Vent de poca extensió vertical que com bufa costa avall, dia i nit, al llarg de les glaceres.
brisa de llac
Vent de les regions costaneres que bufa durant el dia des d'una extensió gran d'aigua (mar o llac) cap a
terra a causa del escalfament diürn del sòl.
brisa de mar
Vent local persistent que flueix en el dia, en les proximitats de les costes, des del mar cap a terra, amb
velocitats màximes de 20 km/h.
La causa bàsica d'aquest flux de vent és la diferència de l'escalfament entre la superfície del mar i de la
terra, per efecte de la radiació solar.
brisa de mar i de terra
Brises que s’inclinen de nit cap al mar i de dia cap a terra, el moviment de la qual es equivalen a marinada
i terral.
brisa de muntanya
Vent catabàtic que bufa durant la nit i a primeres hores després de la sortida del Sol, al llarg dels pendents,
des de les muntanyes cap a les valls i planasses.
Sistema de vents diürns que bufen al llarg de l'eix d'una vall.
Pujant pel pendent de la muntanya i la vall durant el dia i baixant a la nit.
Aquest efecte es produeix sobretot amb temps calma i cel nets.
Es deu a l'escalfament diürn del sòl.
brisa de muntanya i de vall

En les rodalies dels sistemes muntanyencs s'observa en el transcurs de les nits clares, com l'aire es mou
al llarg dels pendents dels pujols mes escarpades i descendeix cap a les valls on continua movent-se fins
als plans.
Aquest vent es diu brisa de muntanya o vent catabàtic.
Aquest fenomen es produeix perquè en les hores nocturnes l'aire proper al sòl es refreda per radiació,
tornant-se més dens que l'aire que li envolta; llavors la gravetat li obliga a descendir pel pendent del
terreny, en direcció a la vall, refrescant la seva temperatura.
En general sol ser feble, però si el pendent és fort i llisa (com succeeix quan el sòl es troba cobert de gel o
neu) o si la vall canalitza el vent, pot aconseguir força considerable.
Durant el dia, especialment si són calorosos, s'estableix el moviment contrari, la brisa de vall o vent
anabàtic, establint-se un flux ascendent pel pendent de les muntanyes.
Aquesta brisa sol ser feble, encara que en els dies molt calorosos es reforça i arriba a formar moviments
d'inestabilitat convectius amb la formació de petits cúmuls.
brisa de pendent
Vent convectiu que es desenvolupa a causa del escalfament diferencial causat per la inclinació natural de
la superfície.
Durant el dia l'aire es desplaça en forma ascendent pels vessants, i durant la nit ho fa en forma
descendent.
brisa de terra
Vent feble que flueix durant la nit des de la terra cap al mar, es presenta en les zones costaneres com
resultat del refredament nocturn per radiació terrestre, que actua més ràpidament sobre el sòl que sobre el
mar.
Vent de les regions costaneres que bufa durant la nit des de terra cap a una extensió gran d'aigua, a causa
del refredament nocturn del sòl.
brisa de terra i de mar
Al vent que s'estableix a les zones costaneres entre la terra i el mar se li coneix amb el nom de brisa de
terra o de mar, segons de on procedeixi l'aire.
En les proximitats de les costes, freqüentment al final del matí, s'estableix un vent que bufa del mar,
aconsegueix la seva màxima intensitat al començament de la tarda per anar disminuint progressivament i
finalitzar en fosquejar.
És la brisa de mar, la seva intensitat és major en els dies calorosos i refresca les zones properes a la
costa.
La causa bàsica d'aquest moviment de l'aire és el diferent escalfament causat per la radiació solar, que fa
que pugi amb més rapidesa la temperatura en la superfície de la terra que en la del mar.
Això provoca que l'aire més proper al sòl es calent amb facilitat, s'inestabilitce i tenda a elevar-se; per tant
es crea un buit en superfície, que serà omplert per l'aire més fresc i mes dens procedent del mar.
Durant la nit s'estableix un flux contra direcció a l'anterior, a causa del mes ràpid refredament de la
superfície terrestre, és la brisa de terra; generalment més feble que la de mar, ja que les diferències de
temperatures establertes són menors que durant el dia.
brisa feble
Vent de velocitat entre 9 i 12 nusos (força de vent 3 en l'escala Beaufort).
brisa forta
Vent amb una velocitat entre 22 i 26 nusos (força de vent 6 en l'escala de Beaufort).
brisa fosca
Brisa que bufa amb molta força, a la qual li acompanyen celatges gruixuts que corren a molta velocitat.
brisa fresca
Brisot, brisa de temporal, amb molta mar i xàfecs durs. Brisa fresca del NE., a la costa del Nord d’Espanya,
sol bufar durant varis dies. Igualment ho fa així a les illes Canàries.
brisa lleugera
Vent amb una velocitat compresa entre 4 i 6 nusos (escala de Beaufort: vent de força 2)
brisa marina

Es localitzen en la costes i es produeixen per l'efecte de les diferències d'escalfament i refredament que
experimenta la Terra i les masses d'aigua.
Durant el dia la major temperatura de la terra dóna lloc a ascendències de l'aire escalfat que són
ràpidament compensades per l'arribada d'aire fred procedent del mar o grans llacs.
En fosquejar hi ha un període de calma quan les temperatures s'igualen.
Durant la nit el mecanisme s'inverteix en estar l'aigua més calenta encara que la velocitat del vent sol ser
menor a causa que les diferències no són tan acusades.
Els monsons del sud-oest d'Àsia no són més que una brisa marina i terrestre a gran escala segons
l'estació de l'any.
Les brises marines desviades per l'efecte Coriolis tendeixen a adquirir una adreça pràcticament paral·lela a
la costa amb vents suaus i continus de entre 2 i 7 m/s.
brisa moderada
Vent amb una velocitat entre 13 i 16 nusos (escala de Beaufort: vent força de vent 4)
brisa molt feble
Vent amb una velocitat entre 6 i 8 nusos (força de vent 2 en l'escala de Beaufort).
brisa suau
Vent amb una velocitat compresa entre 7 i 10 nusos (escala de Beaufort: vent de força 3).
brisa tèrmica
Són vents costaners deguts a la diferència de temperatura entre el mar i la terra.
La seva intensitat depèn de molts factors locals tant sinòptics com a climàtics.
En meteorologia es denominen brises tèrmiques als vents que bufen a les zones de la costa del mar cap a
terra durant el dia i de la terra al mar durant la nit.
Són vents doncs que no es generen per gradients isobàrics a nivell general, sinó a nivell local a les zones
costaneres.
En les latituds mitjanes, aconsegueixen la seva plenitud durant les èpoques en el qual el sol calent amb
major intensitat, és a dir, quan està més alt.
La seva intensitat rares vegades sobrepassa els 25 nusos i és normal que se situï al voltant dels 15.
Les brises es produeixen pel desfasament existent en el procés d'escalfament del mar i de la terra per
l'acció de la radiació solar durant el dia.
A mesura que el sol ascendeix va escalfant la terra més ràpidament que l'aigua del mar.
La terra va escalfant l'aire en contacte amb ella que ascendeix en alleugerir-se; el seu lloc a ve a ocuparho
l'aire del mar que està més fred.
És a dir, s'origina un gradient tèrmic que, al seu torn, origina un gradient de pressió que causa el
desplaçament de l'aire de la zona de major pressió, la superfície del mar, al de menor pressió, la superfície
de la terra, generant-ne així un vent del mar cap a la terra que es denomina brisa marina.
Quan la radiació solar desapareix, la superfície del mar conserva més temps la calor captada durant el dia
que la terra, la qual es refreda amb més rapidesa.
Es produeix un gradient tèrmic i de pressió invers al cas diürn, l'aire més calent del mar s'eleva i el seu lloc
passa a ser ocupat per l'aire més fred provinent de la terra.
S'origina així la brisa terrestre o terral.
Totes les condicions que afavoreixin el increment del gradient de pressions entre aire del mar i el de terra
afavoriran la formació de les brises.
Un gradient tèrmic d'aproximadament 4 o 5º C.
Encara que, en general, prou que la temperatura de l'aire terrestre sigui superior en almenys 1º C a la de
l'aire marí es donen les circumstàncies que possibiliten les brises diürnes, per sota d'aquest valor
difícilment s'estableixen.
Això explica que en zones on el mar s'escalfa molt, les condicions favorables per al gradient tèrmic es
donin en les èpoques en el qual l'aigua està encara freda i el sol és capaç d'escalfar amb intensitat la terra;
és a dir, a la fi de primavera i principis de l'estiu.
Al hivern, la capacitat d'escalfament del sol és tan feble que qualsevol circumstància en contra fa que no
existeixin brises.
Els cels buidats o la nuvolositat feble.
L'absència de núvols afavoreix l'escalfament de la terra durant el dia i la la seva pèrdua de calor durant la
nit, per la qual cosa s'afavoreix el gradient tèrmic diürn i nocturn.
Els cels nuvolosos no deixen escalfar la terra durant el dia i guarden la calor d'aquesta durant la nit.
La inestabilitat tèrmica vertical.

Com més gradient tèrmic vertical, més facilitat tindrà l'aire calent per ascendir i generar una major
depressió, per tant més brisa hi haurà.
Si en les capes altes de l'atmosfera hi ha aire càlid, per més gradient de temperatura que existeixi entre la
terra i el mar, no hi haurà brisa.
Això explica que visualment es pugui predir la intensitat de la brisa pels núvols de desenvolupament
vertical que es formen en la costa: com més altes, depenent evidentment d'altres factors locals, més
intensa podrà arribar a ser la brisa.
L'absència de vents sinòptics generals
Si existeixen gradients de pressió general més fortes provinents de depressions tèrmiques o polars, les
condicions de vent marcades per aquests prevaldran sobre les brises tèrmiques; encara que, en realitat,
tots dos gradients bàrics, el general i el local que genera la brisa, se sumaran alterant la direcció i intensitat
del vent sinòptic dominant o al revés: si les brises són dominants, les condicions generals bàriques les
influiran en adreça i intensitat.
Les parets muntanyenques de considerable altitud en la línia de la costa és un fre considerable a la
formació de brises. Per contra, les valls les afavoreixen.
Terreny amb alt coeficient d'absorció de calor
La terra pelada té més coeficient d'absorció de la calor solar (s'escalfa més) que els vegetals, per tant les
masses boscoses afebleixen les brises.
Per contra, el ciment, pedra, metalls i asfalt de les masses urbanes tenen un altíssim coeficient d'absorció
de la calor el que incrementa les brises.
D'altra banda, els automòbils i les indústries de les grans concentracions urbanes incrementen encara més
la calor de l'aire, per la qual cosa les grans ciutats costaneres afavoreixen la formació de brises en les
seves costes.
brisa terrestre
Vent lleuger amb variació diürna, que bufa de terra cap al mar amb el mateix principi que les brises marina.
brisaina
Vent gelat i humit que bufa a les matinades al hivern.
brisca
Vent fi i fred que bufa del nord o del nord-oest al hivern i a la primavera.
briscanya
Al camp de Tarragona, vent fi i fred que se sent de manera especial en sortir d’un lloc calent.
brisot
Vent fort en alta mar amb marejada i ruixats en zones temperades i tropicals.
brisot
Brisa bastant forta i fresca.
brisot
Brisa temporalada, amb molta mar i forts ruixats, que regna en les costes de l’Amèrica septentrional en
algunes estacions de l’any.
brisot
Brisa fresca del nord-est en les costes del nord d’Espanya, sol bufar a espai de diversos dies.
brisquet
Vent molt fred que talla la cara.
Britomartis
Deessa de Creta i anterior als grecs, que més tard es va assimilar a Artemisa.
El seu principal temple estava en Cidonia.
Era filla de Zeus i Carme. Minos es va enamorar d’ella, però va preferir fugir a la muntanya i ocultar-se allí
per espai de nou mesos.
Més tard, fugint del seu importuno amant es va llançar al mar, però va ser rescatada per les xarxes dels
pescadors.
D’on el nom de Dictina que se li dóna.

Va ser duta a Egina tan prompte com Minos es va allunyar.
Ja en Egina altra vegada va intentar Minos empresonar-la, però ella va fugir a un bosc consagrat a
Artemisa.
Probablement és una deessa de la fertilitat que es relaciona també amb el culte al mar.
La roca, el bosc, el mar, tenen relació íntima amb déus primitius com ella.
Brittany Ferries
La Brittany Ferries és una companyia marítima bretona creada en els anys 1970 en Roscoff per Alexis
Gourvennec.
Està especialitzada en el transport de passatgers i vehicles entre Bretanya, Normandia, el sud
d'Anglaterra, Irlanda i Espanya.
Els seus orígens estan en la companyia era BAI S.A. (per Bretagne, Anglaterre, Irlande), es tractava d'una
societat anònima amb un capital de 100.000 francs, més de 15.000 euros.
Va ser creada en 1972 sota el impuls d'Alexis Gourvennec i de la Cambra de comerç i Indústria de
Finisterre nord “Chambre de Commerce et d’Industrie”, amb la idea de proposar sortides comercials a les
cooperatives agrícoles bretones sobre el mercat britànic, tenint en compte també el que suposaria per al
desenvolupament turístic de la regió.
El 2 de gener de 1973 va fer la primera travessia del canal de la Mànega amb el “kérisnel”.
El balanç del primer any d'explotació va registrar 18.000 passatgers i 6.000 camions i un volum de negoci
de 7,7 milions de francs, més d'1.160.000 euros.
En 1974 la companyia va passar a anomenar-se Brittany Ferries, un nou vaixell, el “Penn-Ar-Bed” va
augmentar el tràfic.
En 1976 va ser creada la línia Saint-Dolent - Portsmouth i van comprar el vaixell “Armorique”.
En 1978 es van obrir les línies Roscoff - Cork i Cork - Plymouth, dos nous ferris es van afegir a la flota: el
“Cornouaille” i el “Prince of Brittany”.
En 1982 el capital social de l'empresa ascendeix a 140 milions de francs, més de 21 milions d'euros.
El “Quiberon” s'uneix a la flota.
En 1985 Brittany Ferries compra “Truckline Ferries” i recupera dos vaixells de transport: el “Coutance” i el
“Purbeck”.
En 1986 s'obre una nova plataforma en Ouistreham que connectarà amb Portsmouth amb el nou vaixell
“Duc de Normandie”.
Es crea la línia Cherbourg - Poole.
Aquest mateix any es va superar el milió de passatgers, concretament 1.142.000.
En 1989 compra tres noves embarcacions: “Normandie Shipper” (nolieja la línia Cauen - Portsmouth),
“Trégastel” (Cherbourg - Pool) i “Bretagne” (Plymouth – Santander i Roscoff – Plymouth - Cork).
En 1990 Brittany Ferries transporta 2.639.000 passatgers.
En 1994 es va inaugurar el túnel sota el canal de la Màniga, no obstant això Brittany Ferries va superar els
3 milions de passatgers, encara que amb el pas dels anys l'Eurostar s'ha fet amb un bon percentatge del
tràfic de passatgers, sobretot aquells que tenen com a destinació Londres o París.
Al desembre de 2002 entra en servei el “Mont-Saint-Michel” en la línia Cauen - Portsmouth.
En 2004 el “Pont-Aven” s'uneix a la flota.
En 2005 és el “Normandie Express”, un navili ràpid capaç de travessar el canal en 3 hores i 45 minuts.
El “Val de Loire” va ser venut al març i reemplaçat un any més tard pel “Pont-L'abbé”.
El volum de negoci va ser de 364,4 milions d'euros, un augment del 5,1 % pel que fa a l'any anterior.
L'empresa és la primera companyia marítima francesa en transport de passatgers i una de les majors fonts
d'ocupació de l'oest amb més de 2.500 empleats.
La seva flota representa el 20% dels efectius de la marina mercant francesa.
Al novembre de 2007 entra en servei el vaixell “Cotentin” en la línia Cherbourg - Poole i Poole- Santander
els caps de setmana.
Construït a Hèlsinki, el vaixell té una capacitat per transportar 120 camions semi-remolcs.
La companyia va transportar 2.659.936 de passatgers, 773.556 turismes i 235.325 camions.
Al març de 2011 comença el servei entre Bilbao i Portsmouth que opera Brittany Ferries dues vegades per
setmana, amb una escala en el port francès de Roscoff una vegada per setmana en els tràfics de baixada.
L'encarregat de cobrir aquesta ruta és el "Cap Finistère", un vaixell Ro-Pax de 204 metres d'eslora
construït per Howaldtswerke-Deutsche Weft AS de Kiel en 2001.
brivar
Fer molt de camí una embarcació.
brivar

El peix, envestir la xarxa, bornar.
BRN
Distintiu de nacionalitat deIs iots de les classes internacionals de la I. Y. R. U. pertanyents a Barhein.
broa
Vegi’s barra.
broca
La broca és una eina mecànica de cort utilitzada en conjunció a un trepant, filaberquí o màquina afí, per a
la creació d’un clot o forat durant l’acció de trepar.
La gran diversitat d’aquestes, com la gran quantitat d’indústries que empren aquest tipus d’eina, fa que
certa broca pugui ser molt comuna i corrent o altament especialitzada, rara o cara.
En el procés de trepat, la broca és depenent d’altra eina, instrument o equip de treball per al compliment
de la seva funció primordial; això pot determinar el tipus de broca a ser utilitzada.
broca aixamfranada
Broca que té forma cònica amb estries convergents a la punta (Cat.).
broca cap de frare
Vegi’s broca aixamfranada.
broca d’aixamfranar
Broca d’extrem tallant cònica, usada per aixamfranar forats cilíndrics.
broca d’estrella
Broca té la mateixa forma que la barrina d’estrella.
broca de barrina
Broca que no té més que les espires petites de la punta.
broca de cap de frare
Vegi’s broca aixamfranada.
broca de cargol
Vegi’s broca salomònica
broca de cassola
Correspon en sa forma a la barrina de mitja canya.
broca de centrar
Broca de disseny especial empleada per a realitzar els punts de centrat d’un eix per a facilitar el seu
tornejat o rectificat.
broca de llossa
Vegi’s broca de cassola.
broca de molinet
Vegi’s broca d’estrella.
broca de punta de llamp
Broca que té l’extrem de la punta en forma de berruga i més amunt pren la forma acanalada en espiral.
broca de taujana
Usada principalment per a fusta, per a obrir molt ràpidament forats amb filaberquí, trepant o barrino
elèctric.
Té un punta molt afilada, que serveix de centre i de guia, de molt poca longitud, després ve la taujana, que
és la qual farà el forat calibrat, d’acord al seu diàmetre.
broca helicoïdal

Generalment amb pagament tubular, per a subjectar-la mitjançant portabroques.
Existeixen nombroses varietats que es diferencien en el seu material constitutiu i tipus de material a trepar.
broca llarga
La broca llarga, és usada allí on no es pot arribar amb una broca normal per trobar-se el punt on es desitja
fer el forat en l’interior d’una peça o equip.
broca per filaberquí
Les broques per filaberquí son usades generalment en fusteria de fusta, per ésser de molt baixes
revolucions.
Les hi ha de diferents diàmetres.
broca salomònica
Broca que té la mateixa forma que la barrina salomònica, que té, a més de les espires petites de la punta,
bona part del ferro entorcillada.
brocada
Canya gruixuda dins la qual en va encaixada una de més prima, i serveix així per augmentar la llargària
total de la canya de pescar.
broixina
Aire fred.
broken
Quantitat d'espai en el cel cobert per una capa de núvols d'espessor entre 5 i 7 vuitens basada en la suma
del nombre de les seves capes.
broker
És l'agent o corredor que representa a l'amo o comprador d'una mercaderia, les funcions de la qual són les
d'actuar com intermediari entre el cedent i el reassegurador, encarregant-se a canvi d'una comissió de
trobar col·locació per a determinats riscos, el volum dels quals o especial perillositat fan aconsellable la
seva reassegurança.
broker
Persona que té per professió habitual l'acostament de l'oferta i la demanda, per tant, dels venedors i
compradors de qualsevol tipus de mercaderia o servei.
broker
Corredor o agent mediador en operacions vàries de tràfic internacional.
brolla de tornats
Formació d'un alt nombre de tornats, en grup o separats, en un període de 24-48 hores en una zona
donada.
brollador
Massa d’aigua provinent de les fonts i de les parts altes d’un riu
brollador submergit
Estructura submarina que es projecta a certa distància per sobre del fons marí i que suposa un pou de
petroli o gas temporalment abandonat o suspès.
brollar
Fer-se visibles els peixos en la superfície.
brom
Vegi’s núvol.
broma

Les bromes, conegudes per la seva espècie més típica com, són un conjunt de nombroses espècies de
mol·luscs bivalves de la família Teredinidae; són xilòfags (que mengen fusta) i marins, de cos tou,
vermiforme, blanquinós i translúcid, que arriben a com a màxim uns 20 centímetres.
Les bromes pertanyen a diversos gèneres, dels quals el Teredo navalis és l’espècie més freqüent i millor
coneguda.
El gènere Teredo és el més representatiu i la seva espècie típica la Teredo navalis, pertanyent a la família
Teredinidae.
Són mol·luscs que ataquen les fustes submergides.
La broma té la conquilla reduïda i transformada en útil perforador, denominada normalment «cap».
El seu cos està proveït per un extrem per una banda bífida, un sifó doble que permet la circulació i la
filtració de l’aigua de mar. Trepa la fusta submergida, aconseguint digerir la cel·lulosa gràcies a un òrgan
especialitzat anomenat la glàndula de Deshayes, que alberga bacteris adequats a la tasca.
El cos del teredo és elongat i vermiforme, formant un tub calcari que s’obre a l’exterior a través d’un petit
orifici en la fusta, difícil d’identificar, el qual és usat per a l’entrada inicial de l’animal en la fusta.
Durant la vida de l’animal, l’orifici roman obert, permetent la sortida d’aigua, excrements i dels elements
reproductors a través de dos sifons, i també és usat com entrada de plàncton per a l’alimentació.
Aquesta obertura pot ser tancada per dues taujanes calcàries, localitzades lateralment als sifons i
accionades per forts músculs, impedint l’entrada de partícules o d’animals indesitjables.
Per mitjà de contraccions del múscul abductor, la broma fa que els denticles de la regió anterior de la
conquilla raspin la fusta, retirant partícules que serveixen d’aliment, sent el seu «gust» per la fusta variable
d’acord amb el gènere al que pertanyi.
Aquest bivalve descrit i batejat per Carl von Linné en 1758 produeix una larva que presenta ràpidament
una forma inhabitual entre els bivalves, ja que s’allarga i desenvolupa fins a arribar a els 20 cm.
La larva és lliure i planctònica.
L’adult colonitzà les fustes submergides: bucs de naus, pilotis, pals, arbres, troncs... creant una galeria de
30 cm on passarà la resta de la seva vida.
Aquest mol·lusc d’aparença fràgil està dotat d’un resistent cap perforadora capaç de perforar les dures
fustes tropicals, inaprofitable fins al segle XX per a la indústria humana per la seva duresa.
S’alimenta de la fusta que esmicola, però es nodreix principalment, com la majoria dels bivalves, filtrant
l’aigua que circula en el seu organisme per mitjà del sifó situat en l’extrem posterior del seu cos.
Les parets de la galeria que excava estan solidificades per una fina secreció blanca calcària, que forma un
tub de 20 a 30 cm, la qual cosa li permet viure llarg temps en fustes fràgils, esponjoses, toves o molt
descompostes.
Viu probablement en simbiosis amb bacteris que li ajuden a atacar i digerir la fusta.
Diferents espècies de bromes i teredos poden viure en un mateix tronc flotant o submergit, assistides de
nombroses espècies de crustacis isòpodes (limnories), els quals se situen sobretot en l’exterior del tronc.
Les bromes viuen en fustes submergides o flotants, en aigües salades o salobres i en tots els estuaris.
Però no poden, per exemple, sobreviure en les zones menys salades del mar Bàltic.
No són capaços de sobreviure en algunes fustes tropicals que els resulten tòxiques, i en altres fustes
massa dures per a atacar-les i construir les seves galeries.
Fustes dures, com per exemple el roure, són colonitzades més lentament que unes altres com el pi, que
pot ser degradat en pocs mesos.
Necessiten un aporti suficient d’oxigen, per la qual cosa no es troba en els sediments marins.
broma
Boirina poc espessa.
broma
Bossa que fa la xarxa estesa damunt l'encanyissat en la pesca a la pantesana.
broma
Xarxa de cordill molt prim i de malla que hi ha dins un tremall, i que és més ample que aquest i quan entra
el peix s’arruga i forma bosses.
broma seca
Broma que no humiteja les superfícies amb les quals està en contacte.
bromada
Acte i efecte de bromar-se, o gran quantitat de broma.

omada
Multitud de núvols, de bromes, de boirada.
bromada
Vegi’s boirada.
bromall
Boira que s’aixeca de l’aigua.
bromall
Cadascun dels fragments de boira o d’un núvol quan aquest es van desfan o desviant.
bromallada
Conjunt de bromalls o bromallons.
bromalló
Bromall petit.
bromallòs
Embromat, que té núvols.
bromar
Reparar provisionalment les costures d'un vaixell, introduint les estopes indispensables perquè no
s'enfonsi.
bromar
Fer soroll la tempestat, la mar avalotada, etc.
bromar
Rosegar la fusta la broma.
bromar
Ésser atacat de broma un buc o altra cosa de fusta.
bromar-se
Ser atacada la fusta per la broma.
bromar-se
Vegi’s boirar-se.
bromassa
Vegi’s boirassa.
bromat
Enfosquit per vapors o boira.
bromat
Cobert de broma, caragol marí que perfora l’entaulat dels bucs.
bromeig
Grumeig, farina i peix picat que es llança a la mar per a atraure peix.
Inicialment bromejar és tirar sardines i anxoves picades amb farina per atraure el peix, possiblement és un
hel·lenisme
bromeig
Broma o boira lleugera, poc espessa.
bromejar
Fer bromera que atreure els peixos amb menjar o amb una altra cosa com amb l’aigua d’una manega.

omejar
Ésser cobert de broma.
bromejar
Reparar provisionalment les costures danyades d’un vaixell, ficant noves estopes per a impedir es vagi a
fons, o mantenir-lo flotant provisionalment.
bromejar les juntes
Calafatar provisionalment les juntes dels folres.
bromejar-ne
Cobrir-se els fons de broma.
bromejat
Ésser cobert de broma.
bromera
Vegi’s escuma.
bromera
Aigua bruta, procedent d’un emissari o d’un altre abocament, que té densitat inferior a l’aigua de la mar i,
per tant, puja a la superfície i sura.
bromessin
Boira espessa en el mar.
bromós
Cobert de boira, l’atmosfera, horitzó.
bromós
Se’n diu de l’atmosfera i de l’horitzó carregat de boira.
bronquer
Obertura que tenen les nanses en la part superior per a extreure el peix que ha entrat en elles.
bronquer
Posició de les vergues i veles quan s’abroqueren.
broqueret
Posició de la verga i vela de velatxo ben bracejada per sotavent, amb el vent en fatxa i el bolitx de
sobrevent aguantat, perquè ajudi a caure mes aviat la proa en la virada per avant.
broqueret
Se’n diu haver fet broqueret quan una vegada abroquerat el velatxo per prendre involuntàriament per avant i
voler seguir de la mateixa volta o bé que finalitzar una virada, o si al tenir-lo en fatxa i veure el moviment
decidit vers la banda que es vol caure, es braceja la verga fins deixar-la paral·lela a la del trinquet i més a més
s’ha d’estirar de la bolina.
Aquesta maniobra es duu a terme per evitar que el vaixell camini molt i vagi enrere.
brontofòbia
Por excessiva dels trons i de les tempestes.
brontologia
Branca de la meteorologia especialitzada en l’estudi de les turmentes.
brontòmetre
Aparell per a observar o inscriure els fenòmens que esdevenen durant el pas d’una tempesta.
bronze
Aliatge de coure i estany.

L'estany acompanya al coure en una proporció que varia entre el 10 % i el 25 %, proporció que augmenta
la duresa del material.
Aquests aliatges són resistents a la corrosió i molt mal·leables.
Per les seves propietats, el bronze troba nombroses aplicacions: eixataria, fabricació de molls, coixinets i
vàlvules, campanes i elements diversos de la indústria naval.
Altres elements que poden formar part de l'aliatge són: alumini, zinc, fòsfor i plom, que en quantitats
variables, però sempre en petita proporció, confereixen als diferents bronzes qualitats més adequades a
l'ús al fet que es destinin.
broquet
Peça de l’extrem del respirador de superfície i dels reguladors de l’escafandre autònom, que el
submarinista es col·loca a la boca i s’ajusta a la forma de l’arc dental.
brotonar-ne
Vegi’s abatre’s.
brotonar-ne l’embarcació
Clavar la proa i prendre molta escora, una embarcació, amb perill d’abocar-se i d’enfonsar-se, causa d’un
fort cop de vent.
brotanòides
Madrèpora i diferents grups la morfologia dels quals ficoide recorda la de l’arbust abròtan, per les
testeroles i receptacle nu, que creix a les roques del fons del mar.
Browns
Vegi’s Almanac del Browns.
brudau
Part de l’art on van lligats els suros
bruel
Crit donat per certs peixos que produeixen sons i sorolls. Un dels més coneguts és el del molà, que,
segons els pescadora, té el poder d'atreure els dofins, els quals es menja.
brufada
Núvols que es formen als cims de les muntanyes i baixen ràpidament convertint-se en tempestes de pedra
o aigua.
brufar
Esquitxar la mar.
brufolada
Mal temps (tarr)
brufolejar
Fer mal temps (tarr)
bruixó
Vegi’s calamarsa.
Brúixola
Constel·lació austral situada al sud de Hydra i a l'oest de la Popa.
brúixola
La brúixola és un instrument que serveix d’orientació, que té el seu fonament en la propietat de les agulles
magnètiques.
Per mitjà d’una agulla imantada assenyala el Nord magnètic, que és lleugerament diferent per a cada zona
del planeta, i distint del Nord geogràfic.
Utilitza com mitjà de funcionament el magnetisme terrestre.
L’agulla imantada indica la direcció del camp magnètic terrestre, apuntant cap als pols nord i sud.

Únicament és inútil en les zones polars nord i sud, a causa de la convergència de les línies de força del
camp magnètic terrestre.
La brúixola té els seus precedents en antigues pràctiques endevinatòries xineses i en rudimentaris aparells
dels quals consten referències escrites de principis del s. XI.
A partir de l'any 1200 es generalitza el seu ús a Europa i ja en 1269 es duu a terme el seu estudi teòric.
En les brúixoles més antigues, l'agulla imantada anava muntada sobre un flotador col·locat en un recipient
amb líquid.
Posteriorment, l'agulla es va fer pivotar sobre un eix vertical, la qual cosa feia més manejable i portàtil
l'aparell.
Per a la navegació s'empra un tipus especial de brúixola denominada brúixola marina o compàs giroscòpic,
muntada sobre una suspensió Cardan, que li assegura l'horitzontalitat, i que la seva escala graduada es
mou amb l'agulla per l'acció de diverses agulles paral·leles.
Si es desitja efectuar observacions precises amb la brúixola ha de conèixer-se la declinació magnètica del
lloc, per realitzar les oportunes correccions.
brúixola boja
Brúixola que per causes accidentals ha perdut la propietat d’assenyalar el nord magnètic.
brúixola d'inclinació
Tipus especial de brúixola que pot girar segons un eix horitzontal per mesurar la inclinació magnètica, és a
dir, l'angle
que forma el camp magnètic terrestre en un punt amb el plànol de l'horitzó.
brúixola d’ullera
Brúixola topogràfica proveïda d’una ullera fixada a la caixa amb un braç i que serveix per a mesurar
declinacions o azimuts.
brúixola de butxaca
Brúixola portàtil que i senzilla que pot anar equipada amb una alidada per facilitar la lectura dels angles.
brúixola de campanya
Instrument que determina la marcació magnètica (o azimut) d’una línia de mira mitjançant l’ús d’un
dispositiu visual, un circulo horitzontal graduat i una agulla amb pivot.
brúixola de declinació
Agulla imantada lliure que gira al voltant d’un eix horitzontal que mesura el angle que el camp magnètic
terrestre forma amb el pla horitzontal en un lloc determinat.
brúixola giroscòpica
Instrument de navegació utilitzat a bord com brúixola de gran precisió.
brúixola submergible
Brúixola emprada per a determinar direccions durant la immersió.
brúixola de tangents
Aparell de mesura de magnituds electromagnètiques que es basa en l'acció d'un corrent elèctric sobre un
imant mòbil.
bruixoler
Qui fabrica brúixoles o es regeix amb la brúixola.
bruixoler
Cambra de la galera, dins la qual està la brúixola.
bruixonada
Vegi’s calamarsada.
brullar
Obrir i tancar la boca la sardina que va per sobre el mar.

ullons
Sinònim de caiguda.
brulot
Brulot és un terme geogràfic que indica a una escassa porció de terra visible sobre un cos d'aigua,
generalment un cúmul de roques, o bé una micró illa la insignificança del qual en termes de superfície
podria no pot ser considerat com a rellevant en registres cartogràfics.
Per als marins, aquest accident geogràfic és una amenaça per a la navegació nocturna o amb escassa
visibilitat doncs en general no estan cartografiats.
brulot
Embarcació carregada de material inflamable que, a rem o a vela (o bé en els rius a favor del corrent) era
conduïda en accions sorpresa contra els vaixells de fusta a fi d'incendiar-los.
El brulot estava proveït de gafes per a fixar-se al buc del vaixell enemic; una vegada incendiat el seu
contingut, la tripulació es posava fora de perill nedant o en altres embarcacions.
L'ocupació del brulot és antiguíssima, sembla, efectivament, que es va usar per primera vegada durant el
setge de Siracusa en l'any 413 a. de C.
En l'antiguitat, sovint el brulot utilitzava en el temible foc grec, com encara ho van usar els croats en el
segle XII a San Juan d'Acre.
Amb la invenció de la pólvora, aquesta va substituir la càrrega tradicional del brulot i els primers enginys
explosius van ser els realitzat per l'enginyer de mantua Federico Giambelli, amb els quals el 5 d'abril de
1585 va destruir un pont de barques tendit pels espanyols sobre el riu Escalda.
Els brulots van provocar greus danys a l'Armada Invencible, en Calais, en 1588, i en general van ser
emprats amb gran freqüència en els segles XVII i XVIII, sovint en forma de simples basses, fins a arribar al
segle XIX, quan van ser utilitzats amb gran èxit contra la flota turca durant la guerra de la independència
de Grècia.
Durant el setge de Gaeta, en 1860, la marina piemontesa va transformar en brulots carregats amb moltes
tones de pólvora les canoneres “Curtatone” i “Confienza”, projectant servir-se d'elles per a destruir els forts
de la plaça.
Ambdues unitats haurien d'haver estat conduïdes contra l'objectiu per tripulacions reduïdes que haurien
d'haver-les abandonat en l'últim moment, però l'acció no es va portar a terme com conseqüència de la
rendició de la plaça forta.
Mentre el brulot incendiari va desaparèixer amb la adveniment dels vaixells de ferro, les diverses
temptatives de perfeccionament d'aquell explosiu van dur finalment a la realització del torpede.
Conegut també com vaixell de foc.
brum
Remor sorda del vent quan bromeig.
bruma
Vegi’s boira
brumeig
Vegi’s grumeig.
brumejar
Vegi’s grumejar.
brument
Se’n diu del vent quan bromeig.
brumer
Vegi’s grumer.
brumerall
Bromera a l’aigua, originada per l’aire a pel peix quan arriba a flor.
brumir
Fer el vent un rumor fort.

unzit
Soroll produït pel moviment ràpid d’un motor o d’una hèlix, les ones sonores del qual es propaguen a gran
velocitat sota l’aigua.
brus
Raspall de mànec llarg empleat en la neteja de les cobertes.
brusca
Ramatge amb el que es fa foc a la part exterior del fons de les embarcacions per eixugar les fustes i
destruir la broma.
brusca
Altura del punt mig del cantell superior del bau sobre la línia recta que uneix els seus extrems.
brusca
Arc seguit simètric que pot referir-se als baus o vergues.
brusca
Pluja menuda, de gotetes.
brusca de les veles
Biaix que formen les veles quadres que no tenen igual amplada per un caient que per l’altre.
brusca del bau
Curvatura que es dóna a la coberta del vaixell en sentit transversal, de manera que sigui més alta en la
mitjania que en les bandes, perquè així l’aigua surti ràpidament al mar.
brusca del pals
Curvatura dels baus, amb un arc seguit i simètric, dels pals o de les vergues.
bruscadora
Forquilla amb la que els calafats agafen els feixos de brusca per encendre'ls i donar foc al fons de
l'embarcació.
brusquina
Pluja menuda, pluja petita.
brusquinea
Brusca prima però molesta (mall.).
brusquinejar
Caure brusquina.
brusquinella
Brusca molt prima (manacor)
brusquinoia
Vegi’s brusquinella (mall)
Brussels definition of value
Les regles en la valoració duanera segons el BDV són basades en el concepte nocional de "valor" que
tracta al valor imposable com el "preu normal" que el bé es vendria en un mercat lliure entre un importador
i un exportador que operen independentment.
El "preu normal" és el preu del mercat lliure que el bé està disponible per a qualsevol comprador subjecte
al compliment de certes condicions.
Per exemple, si un sol agent rep un descompte especial que no es concedeix a altres importadors, aquest
ha de ser agregat al preu per a arribar al preu normal o preu de mercat lliure per als propòsits de valoració
duanera.
brússola

A Valencia brúixola.
brut
Fons submarí compost de barreja de fang, pedres i vegetació.
brut
Cel que té núvols, que no està clar.
bruta
Vorera de mar que té molts esculls o llocs dificultosos per la navegació.
BTU
La BTU o BTu és una unitat d'energia anglesa.
És l'abreviatura de British Thermal Unit.
S'usa principalment als Estats Units.
Ocasionalment també es pot trobar en documentació o equips antics d'origen britànic.
En la major part dels àmbits de la tècnica i la física ha estat substituïda pel juli, que és la unitat
corresponent del sistema internacional.
Una BTU equival aproximadament a:
• 252 calories.
• 1.055,056 julis.
• 12.000 BTU/h = 1 Tona de refrigeració = 3.000 frigoríes/h.
Una BTU representa la quantitat d'energia que es requereix per elevar en un grau Fahrenheit, la
temperatura d'una lliura d'aigua en condicions atmosfèriques normals.
Un peu cúbic de gas natural acomiada en mitjana 1.000 BTU, encara que el interval de valors se situa
entre 500 i 1.500 BTU.
bua
Mesura de longitud emprada per amidar de les embarcacions: la bua té 4 pams.
Quan s'encarrega una barca al mestre d'aixa se li dona en bues la mida que es desitja que tingui.
bua
Vegi’s gúa.
buata
Cargol de fusta fixat al banc dels calafats, permet prémer, per passar el ribot, les testes o els baixos de las
motllures.
buc
És el cos del vaixell enrosca i sense tallar el seu arboradura.
buc
En el camp de la nàutica el buc és l’armadura d’un vaixell.
El buc és l'embolcall exterior del navili i assegura en resum, tres funcions principals:
La estanqueïtat del navili en la seva part inferior (obra viva), la qual cosa permet a aquest surar, encara
que no estigui pontejat.
Rigidesa o solidesa, perquè el navili conservi les seves dimensions i característiques principals el més
constants possibles i que les deformacions degudes als esforços que sofreix en navegació, intempèries o a
agressions exteriors (buc suspès per les calces d'una grua per exemple),no siguin importants i no posin en
perill la càrrega i els béns de a bord que si no fos així correríem el risc de perdre.
Aquest buc o “embolcall del flotador”, deu també tenir una forma apropiada per permetre que el navili es
desplaci d'un punt a un altre de la superfície de l'aigua de la manera més eficaç possible, en relació amb
l'objecte pel qual va ser construït.
El buc comprèn l’estructura interna composta per la quilla, quadernes, varengues, vagares, baus, el folro
exterior i la coberta sense incloure els mastelers, ni el castellatge ni els cables o caps.
El buc pot ser de fusta, ferro, acer, goma, formigó, polièster, fibra de vidre, alumini, entre altres materials.
A continuació s'enumeren les propietats dels materials més importants dels membres resistents de
l'estructura d'un buc:
• Relació resistència v/s peso: El pes específic d'un material és freqüentment una característica crítica, així
el pes estructural és una de les de major consideració en el disseny.

En molts casos, això no és així absolutament sinó que també la raó resistència/peso, representada per la
relació entre l'esforç de fluència del material i el pes específic d'aquest.
Aquest paràmetre és usualment emprat en casos on es desitja mantenir un cert nivell de resistència
mecànica per a un mínim pes estructural.
• Tenacitat a la fractura: Correspon a l'habilitat del material per absorbir energia de deformació plàstica
abans de fracturar-se.
Aquest factor comença a ser un problema crític quan una estructura està sotmesa a baixes temperatures.
• Resistència a la fatiga: Càrregues les quals no causen fractura en una simple aplicació poden resultar en
fractura quan són aplicades repetidament.
El mecanisme de falla per fatiga és complex però bàsicament involucra la iniciació de petites esquerdes,
usualment en la superfície i el subseqüent creixement sota el mecanisme de repetició de càrregues.
• Resistència a la corrosió: Els materials usats en components estructurals exposats a l'aigua de mar i
altres ambients han de tenir una adequada resistència al inici de la corrosió.
La corrosió és l'atac destructiu d'un metall per reacció química o electroquímica amb l'ambient.
Les esquerdes per corrosió esforço és d'altra banda la fractura del material sota la presència de tots dos,
esforç i certs ambients nocius.
Altres característiques del material que han de ser considerades són:
Fàcil fabricació. Soldabilitat. Durabilitat. Manteniment. Confiabilitat. Cost.
• Conclusió. En els últims 40 anys s'ha estès l'ús d'acers d'alta resistència en la construcció de vaixells,
sent utilitzat especialment en els vaixells més grans, però que requereixen de normes més específiques de
disseny i construcció.
Així mateix, moltes normes de construcció i especificacions dels acers han hagut de revisar-se i incorporarse
en el temps, a fi d'evitar errors importants derivats del coneixement de certes propietats de l'acer i de les
estructures soldades.
Millorar la resistència de l'acer sense afectar la seva tenacitat, ha estat llavors el principal desafiament pels
metal·lurgistes a tot el món.
Per a això s'ha recorregut a dos principis bàsics:
• Reduir el contingut de carboni tant com sigui possible i en el seu reemplaçament incorporar elements tals
com a manganès, níquel i crom, associats amb tractaments de temperat i reveningut.
• Posteriorment, controlar la grandària de gra en els acers estructurals i permetre la precipitació de certs
compostos, no només per aconseguir un bon límit de fluència sinó que també per desenvolupar una
adequada resistència a 'impacte i excel·lent soldabilitat.
buc
El buc és el cos del vaixell en rosca, sense la seva arboradura.
La seva forma varia segons la utilització del vaixell, de fons pla, rodó, fracció, en V. i aquestes formes són
determinades per les quadernes.
buc
El mateix vaixell.
buc
Qualsevol tros del vaixell després d'un naufragi.
buc
Capacitat d’una embarcació.
buc a la banda
Situació en la qual roman un buc escorat per la suma dels efectes del vent i pressió de l’aigua sobre la
coberta submergida de sotavent
buc a pic
Sinònim de naufragi.
buc abalisador
Vaixell encarregat de ancorar balises.
buc d'acer
L'acer és el material per excel·lència dels grans vaixells donada la seva extraordinària duresa, àdhuc que
de vegades els bucs d'alumini ben dissenyats pot arribar a ser més durs que aquests en la pràctica.

Els tractaments anti oxidació són fonamentals i delicats ja que d'ells depèn directament la durada del buc.
Permet qualsevol disseny per complicat que aquest sigui sense comprometre per això la resistència final
obtinguda.
Per a un acabat de qualitat han de ser netejats amb doll de sorra per deixar-los completament nus d'altres
capes de pintures, abans d'aplicar-se'ls les noves, i això ha de ser efectuat cada 5 o 10 anys.
L’aïllament tèrmic del buc a l'interior és un greu problema ja que en aigües fredes es produeixen marcats
efectes de condensació i, per contra, en els tròpics es converteixen en autèntics forns.
L'aplicació d'escuma sense més està molt desaconsellada, doncs encara que aïlli l'interior, pot produir
condensacions entre la capa aïllant i la paret interior del buc, produint oxidacions impossibles de localitzar.
Un important avantatge és la de poder soldar directament diferents accessori i elements del vaixell a la
coberta d'acer o al buc sense tenir per això que perforar i produir d'aquesta manera possibles pèrdues
d'estanqueïtat.
Els bucs d'acer són molt més compactes i rígids que els vaixells de fibra o fusta.
buc d'alumini
El ràtio de duresa/peso de l'alumini és excel·lent, especialment si tenim en compte la seva ductilitat per
poder rebre impactes accidentals sense fracturar-se.
Els bucs d'alumini resisteixen molt millor que la fibra, els frecs amb el fons, cops i altres abusos.
Són totalment immunes al procés d'osmosi, no requereixen pintures de cap tipus en resistir
extremadament bé la corrosió.
Els antics problemes de electròlisis en actuar com a ànodes en reaccions electrolítiques són perfectament
evitats mitjançant l'aplicació de principis bàsics com la de la instal·lació d'un ànode de sacrifici de magnesi
o de zinc.
En ser inert enfront de l'aigua marina, l'interior del buc pot ser “folrat per una capa de 3 a 6 centímetres
d'escuma de poliuretà per aconseguir un aïllament efectiu enfront de temperatura i sorolls.
Són molt més compactes que els bucs de fibra i els diferents elements de coberta o de l'interior poden ser
directament soldats evitant perforacions susceptibles de provocar pèrdues d'estanqueïtat.
buc d'un bossell
Cos o porció de fusta que forma el bossell on s'hi obre la caixera per la politja.
buc d'un bossell
Caixa d'un bossell.
buc d’un fanal
Estructura de ferro del fanal, és el cos del fanal.
buc d'un vaixell
El ventre d'una embarcació.
buc de catamarà
Cos principal doble d’una nau, és a dir, dos bucs iguals i separats d’un vaixell.
buc de creuer oceànic
Uns dels materials més destacables per a aquest tipus d'embarcacions és l'alumini per la seva duresa i
baix manteniment.
La relació qualitat/preu d'una construcció en alumini és comparable a la d'una bona construcció en fibra de
vidre, o fins i tot amb la de l'acer (si tenim en compte el car tractament anti oxidació al que ha de sotmetre's
aquest).
Encara que els bucs d'alumini no necessiten pintar-se en la seva obra morta, al no ser susceptibles a la
corrosió, poden pintar-se amb resultats excel·lents i tan bons com en buc d'acer o de fusta, amb una
deguda preparació prèvia.
Naturalment l'obra viva ha de quedar protegida per antiincrustants així com antiderrapant en la coberta.
Els materials més utilitzats per a la construcció de bucs són la fusta, la fibra de vidre, el ferro-ciment, l'acer
i l'alumini.
El fet que molts armadors continuïn comprant i navegant en vaixells de tots aquests tipus de materials
simplement demostra que els factors a tenir en compte per a l'elecció del material són molt variats i que
tots tenen els seus pros i les seves contres.
Existeixen elements subjectius com l'estètica, la familiaritat amb un material ja conegut que se superposen
als aspectes concrets de duresa, manteniment, seguretat, cost o durabilitat.

uc de goma
Es tracta d'un panell que es tiba per la pressió mateixa de l'aire dels flotadors i per una quilla de
contraxapat o d'una cambra d'aire més en la part central del fons que serveix de travesser de quilla, el buc
d'un bot de goma no pot ser mai perfecte pel que fa al seu comportament en el mar.
És una còpia de la carena en “V i el díedre de popa està determinat pel mirall en contraxapat que perfila
d'una forma naturalment rígida l'arrencada de popa del panell que configura el fons de la llanxa.
buc de ferro-ciment
Material molt utilitzat en els anys 70, es caracteritza per uns costos molt baixos de materials en la
producció del buc.
Però en ser sol aplicable al buc, la repercussió sobre el cost total del vaixell no és tan espectacular com en
principi pogués semblar.
És bastant segur per a navegació oceànica i el seu manteniment semblat al dels bucs de fibra, i en
qualsevol cas molt més baix que el dels bucs de fusta o d'acer, però més alt que el de l'alumini.
Són bucs pesats i amb relativament poca reserva de resistència en cas de, per exemple, una col·lisió, i de
res val millorar en el disseny avançat en hidrodinàmica per després malgastar-los amb un material poc
adequat.
Els bucs de ferro-ciment han de tenir una capa aïllant en el seu interior, i una manera còmoda i fàcil per
aconseguir-ho sol ser l'ús d'escumes de poliuretà.
Actualment està relegat a una construcció tipus “amateur i la millor manera de garantir una embarcació
de ferro bona compra consisteix a conèixer bé la tècnica constructiva, ciment, poder certificar que el vaixell
ha navegat per tots els mars fins i tot en males condicions i que no ha estat recentment pintat, per
possiblement amagar alguna reparació estructural perillosa i sempre de complicats resultats.
El pes d'un vaixell de ferro-ciment acabat és comparable amb el d'un vaixell tradicionalment construït en
fusta.
Com a tal, ells sovint són construïts per anar més a poc a poc.
Els bucs construïts correctament de ferro-ciment requereixen de mes mà d'obra que l'acer o la fibra de
vidre, així hi ha pocs exemples de drassanes comercials que usen aquest material.
La inhabilitat de produir vaixells de ferro-ciment en massa ha conduït a tenir pocs exemples al voltant.
Molts vaixells de ferro-ciment construïts en patis posteriors tenen un estil aspre, rugós, que ha ajudat a
donar una pobra reputació al material.
El mètode de ferro-ciment és fàcil de fer, però és també fàcil fer-ho malament.
Això ha portat a alguns desastrosos vaixells construïts a casa.
Els vaixells de ferro-ciment correctament dissenyats, construïts i enguixats tenen bucs llisos amb línies
fines, i per tant sovint es confonen amb vaixells de fusta o fibra de vidre.
buc de fibra de vidre
Per molta diferència és el material més utilitzat i per moltes raons.
Per a grans tiratges d'un mateix vaixell la fibra és el tipus més econòmic i d'acabat impecable, permetent
realitzar cobertes, mampares i diferents elements interiors en el mateix material.
Molts models en fibra són fabricats tenint-se en compte que navegaran pocs dies a l'any i que passaran la
major part del temps en l'amarri.
És relativament senzill i barat construir bucs de fibra que no hagin de suportar molts esforços estructurals.
Però si són sotmesos a esforços intensos, les zones sotmeses a major estrès començaran a deteriorar-se i
partir-se a causa de la submissió repetida d'altes tensions com les produïdes en, per exemple, un veler.
No solen degenerar en trencaments tràgics però requereixen cares reparacions.
Els millors bucs en fibra utilitzen reforços estructurals d'acer inoxidable units i laminatges amb la pròpia
resina que sol ser de tipus epoxídica o vinílicas ja que aquestes solen ser de millor qualitat i propietats.
Són pocs les drassanes que utilitzen aquest tipus de resines epoxis enfront de la tradicional de polièster a
causa del seu elevat preu.
Per a eslores superiors als 13 metres, si es pretén obtenir un buc d'alta qualitat amb els seus deguts
reforços estructurals i màximes qualitats en les resines, i si a més no es produeixen molts vaixells del
mateix model, els costos de la fibra comencen a igualar-se amb els de un buc d'acer o d'alumini.
Els cascos de fibra utilitzen “sàndwich” de fusta de bassa o escuma entre dues capes de fibra de vidre, per
reduir pes, especialment en les cobertes, però aquesta tècnica ha de cuidés molt especialment si trepem el
casc o la coberta per al revestiment interior de GRP.
La col·locació d'instruments o diferents elements.
Hem d'evitar que tals perforacions permetin la introducció de l'aigua entre les capes fins a aconseguir el la
escuma o la bassa, ja que donaria lloc a una lenta però inexorable de laminació.

Les reparacions a posteriori poden arribar a ser molt cares.
buc de fusta
Un buc de fusta és bell, però sempre requerirà un manteniment alt especialment si tenim el vaixell en una
base en els tròpics.
Per això cada vegada hi ha menys vaixells de fusta i els professionals que treballen correctament aquest
material van desapareixent a poc a poc.
Malgrat això, el modelat en fred de la fusta amb noves resines, està aconseguint un nou ressorgir per a
aquest material ja que s'obtenen pesos baixos i cost moderats.
El resultat són bucs no massa resistents per a les condicions extremes que necessita un iot oceànic.
Els taulons poden ser encorbats en el tall transversal com a bastons de barril.
Els taulons de caravel·la generalment són calafatejats amb escuma o cotó que es col·loca en les juntes
dels taulons i es cobreix amb alguna substància de prova d'aigua.
Això pren el seu nom d'un tipus de vaixell arcaic i com es creu, ha provingut del Mediterrani.
Iot d'esbarjo amb buc d'un altre mètode de construcció de vaixells de fusta és una tècnica originalment
identificada amb els víkings, en la qual els taulons de fusta són fixats un amb un altre amb una junta amb
un lleu que és bisellat per a un ajust apte.
Els taulons poden ser units mecànicament l'u a l'altre amb reblons de coure, ungles de ferro inclinades,
cargols o amb cola.
Sovint, marcs de fusta doblegats a vapor són encaixats dins del buc.
Aquesta tècnica és coneguda com a “clínker” a Gran Bretanya i també com a construcció ajustada.
També existeix el mètode d'usar planxes de “plywood” fixes a un marc.
El xapat pot ser laminat en un buc rodó o usat en planxes soles.
Aquests cascos generalment tenen un o diversos lloms.
Un mètode de construcció de vaixells de panells de “plywood” és conegut com el mètode de puntada i
cola, on els panells prefabricats de “plywood” són pegats en la vora i reforçats amb fibra de vidre sense
l'ocupació d'un marc.
Cables metàl·lics o plàstics encorben els panells plans en formes tridimensionals corbades.
Aquests bucs generalment tenen un o diversos lloms.
buc de la canya
Part més gruixuda de la canya de pescar, per on el pescador la sosté.
buc de la nansa
Nom que es dóna al cos de forma acampanada de la nansa de pescar.
buc en V
Quan es parla d'un buc ràpid, s'entén instintivament la carena en ”V”.
Aquestes embarcacions han estat ideals per practicar l'esquí nàutic i per a les excursions ràpides al llarg
de la costa.
S'accentua la aprimament cap a la proa, amb un tallamar especialment afilat en la roda, mentre que des de
la meitat del buc fins a la popa van sobresortint progressivament dues nervadures la funció de les quals és
la de servir de suport lateral tant amb el vaixell parat com en navegació.
La carena en “V” no és molt estable en ruta quan no avança en planatge.
buc i quilla a risc
Locució o frase usada en el contracte d’avançar o prendre diners, donant per fiança el vaixell.
buc per sota l’horitzó
Hom ho diu del vaixell que es troba a certa distància i del que només són visibles per sobre de l’horitzó els
pals o superestructures.
buc pla
El buc més elemental que va descobrir l'home quan construí la primera embarcació sense obtenir-la del
tronc d'un arbre buidat va ser el buc pla.
Els vaixells de fons pla, o de buc pla, més que per a l'esbarjo estan destinats a l'ús professional per a
pescadors.
La poca resistència hidrodinàmica permet instal·lar a popa motors de baixa potència per obtenir una marxa
constant.

Del buc pla s'han derivat, amb les modificacions oportunes, bucs com el trimarà o el d'ala de gavina que, a
les característiques de bon govern en diferents condicions que té el buc pla, agreguen la possibilitat
d'aconseguir velocitats elevades, mantenint al mateix temps una gran capacitat i una bona estabilitat
transversal.
Entre les característiques peculiars d'una embarcació de buc pla tenim la bona resistència als desequilibris
de pes laterals, molt important per al treball a bord, perquè permet als pescadors desplaçar-se, però també
estibar les xarxes àdhuc costat o senzillament treure-les fos de l'aigua al llarg de la borda sense córrer el
perill que es bolqui l'embarcació.
El fons pla desenganxa ràpidament l'embarcació de l'aigua i li permet planejar en pocs segons, reduint el
consum de combustible.
De seguida arriba a uns 35 o 40 Km/h tenint en compte que no és un buc per a alta velocitat.
El disseny del buc amb fons pla permet un major espai interior sense alterar les prestacions.
S'utilitza com a transport de càrrega, passatgers o turistes i per al pescador esportiu.
Els guies de pesca i pescadors esportius la trien per sobre altres models, per la seva comoditat i amplitud
el que dóna molts avantatges sobre altres bucs, entre els quals més expliquen la possibilitat d'utilitzar
menys combustible i poder traslladar diverses persones amb total comoditat tant en el viatge com en el
desplaçament per pescar sobre coberta.
Els guies de pesca, generalment trien els models pelats, amb consola central per tenir ambdues bandes
lliures perquè els clients es moguin discrecionalment.
buc rodó
Les paraigües obtingudes dels arbres van ser les primeres embarcacions de les quals es tenen notícia.
En transformar-se la canoa amb vaixell, es va afegir al buc una quilla al llarg de tota la carena per la part
inferior, la funció de la qual és la de suportar l'esquelet del vaixell i que resulta fonamental per a l'estabilitat
en la navegació.
La característica principal d'aquest tipus de buc és que navega lentament i és molt mariner.
El buc rodó es balanceja de forma accentuada quan té el mar de través, esmorteint per mitjà de les
oscil·lacions l'efecte de la força de les ones.
En lloc d'intentar imposar-se amb duresa davant un impacte decidit contra l'ona, el buc rodó esmorteeix el
cop amb l'aigua relliscant per sobre d'ella.
En canviar la inclinació lateral del vaixell varia el volum d'aigua desplaçat pel buc mateix, que ja no es
“recolza” sobre la quilla.
És a dir, sobre la part llarga i estreta de l'embarcació, sinó sobre el costat, que, a l'ésser mes plànol,
desplaça major quantitat d'aigua i rep, conseqüentment, un impuls d'a baix cap amunt major, segons el
conegut principi d’Arquímedes.
buc tancat
Buc que té mes o menys oberts corbs els revessos dels lligams, que formen mes o menys ficats per a
dintre els costats des de l’última bateria fins la borda.
buc trincat
El buc trincat (anglès: clínker) és un mètode de construcció naval que es caracteritza pel fet que les taules
usades per a la construcció de l'empostissat del buc se sobreposen unes a unes altres.
L'estructura interna de la nau (esquelet) es construeix una vegada que el buc va prenent forma, al contrari
d'altres mètodes on l'esquelet defineix la forma del buc.
Va ser una construcció molt comuna en l'era víking i els pobles d'Europa septentrional.
bucaner
Un bucaner, és reixeta o trama de fusta utilitzada per a fumar la carn pels habitants precolombins de les
Antilles) era en origen un habitant de la part occidental de la illa de L’Espanyola, actual Haití i República
Dominicana, que es dedicava a caçar vaques i porcs salvatges per a bucanejar, és a dir, a fumar, la carn i
vendre-la als navilis que navegaven per les aigües del mar Carib.
Durant el segle XVI es van establir en la part occidental de la illa, que havia estat abandonada pels
espanyols, aventurers europeus, particularment francesos, en la seva majoria normands, que van copiar
dels amerindios (arawaks) la tècnica de conservació de la carn i es van dedicar a preparar la pell dels
animals caçats per a vendre-la als europeus de passada.
Quan les autoritats espanyoles van exterminar als animals que es basava el comerç dels bucaners, i les
autoritats franceses, que governaven la Tortuga, van dictar lleis en la seva contra, molts d’ells es van
establir en la illa de la Tortuga sumant-se als filibusters, per a dedicar-se a la pirateria, sobretot contra els
espanyols.

Al llarg dels segles XVII i XVIII el terme, alternat amb el de filibuster, va passar a ser sinònim de pirata.
No obstant això, mentre els pirates solien limitar les seves activitats al mar, els bucaners no menyspreaven
les activitats en terra ferma ni dedicar-se al pillatge.
bucaport
Llibre que el escriba dels vaixells devia anotar tot el que obstaculitza i sortia dels bodegues.
bucentaure
El “Bucentaure” era una galera fabulosa, de dos pisos, governada per 168 remers, feta amb fustes
precioses i revestida de tapissos, or i ivori.
Cada any, pel dia de l’Ascensió, el ‘Bucentaure’ acollia en els seus salons al dux, el príncep vitalici de la
Serenísima República, triat pel consell de la ciutat, i amb ell a bord recorria els canals per a celebrar una
cerimònia única.
Aquest dia el dux es casava amb el mar.
El “Bucentaure”, immortalitzat en els quadres de Canaletto, amidava 34,8 metres d’eslora i es movia
gràcies a 42 rems gegantescs.
En el pis de dalt es trobava la càmera del dux, folrada de vellut vermell, que disposava de 48 finestres i 98
seients.
A bord de la nau podien viatjar 450 persones.
Però un dia, l’idil·li es va trencar.
L’últim “Bucentaure” (va haver quatre en la història, el primer datat en el segle XIV) va tenir un final
horrible.
En 1789, dos anys després de la caiguda de la Serenísima República en mans de les tropes de Napoleó,
un grup de soldats van arrencar els adorns d’or i van calar foc a la galera.
Es conta que el noble vaixell no es va enfonsar i que les seves flames van il·luminar la ciutat durant tres
dies.
Després va ser usada com bateria flotant i com presó fins al seu desballestament, en 1915.
buceta
La buceta ha estat l’embarcació de pesca més utilitzada i representativa de la costa gallega, la seva
presència des de la Costa de la Mort a la desembocadura del riu Mino.
Desapareixia a mitjans dels anys 60.
De grandària mitjà, tenia al voltant de 9 m. d’eslora per 3 de màniga a 0,9 de puntal.
Era totalment simètrica de proa a popa, sent la primera més elevada i llançada.
La coberta ses desplegava fins al centre de l’embarcació.
En la proa havien dos espais tancats per la coberta i separats entre si.
El que està més a prop de la popa rep el nom de “tilla”.
Es podia desplaçar a rem o a vela, per al que tenia un pal de 9 m. i una verga de 4,5.
Totes aquestes característiques li permetia navegar amb gran estabilitat i dur la vela sense necessitat de
llast.
En la construcció s’emprava fusta de roure i de pi.
S’utilitzava per a pescar sardina amb l’art de la manera que és qui li deixa el nom.
bucintoro
El Bucintoro era la galera oficial de l'estat del dux de la república de Venècia, en la qual s'embarcava una
vegada a l'any, el dia de l'Ascensió, per celebrar la festa d'unió de Venècia amb el mar.
El dux llançava el seu anell a l’Adriàtic com a prova de les seves esposalles amb ell.
bucle
Part d’un cap creuada sobre si mateix.
bucle de corona
Són enormes dolls de gas ionitzat que surten de la fotosfera, sent arrossegats pel magnetisme solar i
seguint les línees magnètiques del sol.
Tenen la forma d'un arc, que s'eleva allunyant-se de la fotosfera, i després cau cap a la mateixa.
Arriben a ser centenars de vegades més calentes que la mateixa fotosfera.
budell
Cap de corda que va dintre la bomba, per la qual es comença a descabdellar.

udell
Agrupació de filàstiques cargolades que permeten donar més resistència al cap, ocupant l’espai buit que
queda al centre dels cordons cargolats.
budell de gat
Corda prima, teixida amb fil fet de budell de gat, que empren els pescadors de canya com a fil per a llur
ormeig en la pesca de la llíssera.
El fil de budell de gat té una gran resistència; no pot trencar-lo la llíssera amb la força que fa per escaparse,
quan es veu agafada.
budgeriw
Embarcació d’esbarjo del Ganges, robusta i amb formes de llanxa.
bueceye
Espècie de rem semblant al canalet usat a les illes Filipines.
buf
Vent que hom produeix bufant.
buf
Lleuger i lleu cop de vent que altera, breument una calma.
bufada
Acte de bufar el vent.
bufada de vent
Ratxa de vent.
bufada de vent
Intensificació de curta durada del moviment de l’aire.
bufadeta
Ratxa fluixa i de curta durada.
bufadina
Bufada de vent molt lleugera que es deixa sentir sobtadament i es torna apagar tot d’una (mall)
bufado
Lloc on toca molt el vent (mall., men.)
bufador
Aparell que permet obtenir una flama d’elevada temperatura, la qual pot escalfar determinats materials i
arribar a fondre’ls.
bufador centrífug dels motors marins
Els bufadors centrífugs o turbobufants presenten un major rendiment ja que no són accionats pel cigonyal.
El seu accionament ve dau per l'energia cinètica que contenen els gasos a la sortida del motor.
Aquesta energia se cedeix a una turbina de flux radial que al seu torn acciona el compressor centrífug que
aspira l'aire d'admissió.
Els àleps del compressor eleven l'energia cinètica de l'aire i, mitjançant un difusor, la transformen en
energia de pressió.
Aquest tipus d'alimentació s’autoregula a causa que a mesura que el motor perd càrrega el cabal de gasos
de fuita és inferior.
Aquest tipus d'alimentació conté també un refrescador d'aire que, reduint la densitat d'aquest, permet un
major cabal màssic a mateix volum.
Aquest dispositiu se situa a la sortida de la bufador, abans que l'aire accedeixi al col·lector d'admissió del
motor, en aquest cas es coneix com aftercooler.
La disposició pot ser mixta, emprant primer un turbobufant, després un bescanviador de calor (intercooler) i
finalment un sobrealimentador de lòbuls.

L'aire després de travessar el filtre silenciador accedeix al sobrealimentador i pansa pel col·lector
d'admissió.
Durant el temps d'admissió l'aire s'empra per realitzar l'escombratge de gasos fins que la vàlvula o la
llumbrera de descàrrega tanquen. Els gasos de fuita passen per la turbina de la bufador per cedir energia i
accionar el compressor centrífug.
bufador de desplaçament positiu dels motors marins
Els bufadors de desplaçament positiu, solen ser de lòbuls, s'accionen mitjançant caixes d'engranatges
unides a la distribució del motor i s'empren, normalment en motors de dos temps.
El seu funcionament és similar al de les bombes de lòbuls.
L'aire, sortint del filtre, accedeix al bufador i entra en els tolerància que els lòbuls rotatius deixen entre si.
Al rotar, la tolerància es fa cada vegada més petit així que el volum d'aire disminueix i en conseqüència la
seva pressió augmenta.
El bufador descarrega en el col·lector d'admissió del motor.
El bufador té passatges traçats per poder estar constantment lubricat i perquè l'oli arribi als coixinets que
se situen en els eixos dels rotors.
bufador dels motors marins
El bufador és necessari en els motors de dos temps per poder introduir l'aire d'escombratge a l'interior del
cilindre, en qualsevol cas, són absolutament necessaris per proporcionar al motor una sobrealimentació.
Els bufadors són bàsicament compressors d'aire i poden ser de desplaçament positiu o centrífugs.
bufanda
Faixa nuvolosa horitzontal, d’aspecte sedós i de curta durada, que a vegades es forma prop del cim dels
núvols fortament convectius, tapant-lo com una bufanda.
bufar
A bord dels submarins, l’acció de buidar els tancs per mitjà d’aire a pressió.
bufar el vent
Lleuger i lleu cop de vent que altera, breument una calma.
bufar el vent
Córrer en vent, deixant-se sentir.
bufar el vent
Deixar-se sentir el moviment del vent.
bufarellada
A Llucmajor, ventada, acte de bufar fort el vent
bufarull
Vent fluix, poc intens.
bufarut
Vent fort i sobtat que forma un remolí, dura poca estona i desapareix.
bufera
Vegi’s albufera.
bufera
Vent que bufa fort (mall.).
bufet
Moviment molt lleuger de l’aire.
bufet
Inflamen d’una vela o part de la mateixa al rebre el vent per una de les seves cares. si es tracta tan sols d’una
part de la vela s’anomena bufet de vent, i si és de tota sac.

La forma correcte del sac d’una vela, sobre tot en els iots de regates, és de la major importància perquè es
comporti degudament i això constitueix el veritable art dels mestre velers que per mitjà d’allunaments
assoleixin figures de línies aerodinàmiques, quina importància s’ha de notar sempre, però especialment al
cenyir el vent.
bufet
Parts d’una vela que després de carregada, pengen amb forma de fistó, principalment si són veles quadres.
bufet
Sac, nom que es dóna a una vela després d’unir tots els bessos, però abans de fer les beines, cosir els
reforços, ralingues, etc.
bufet
Bossa d’una vela.
bufet
Part de la vela que es deixa lliure quan, en el cas de molt de vent, és plega la restant per creure millor no
aprofitar-la tota.
bufeta
Recipient membranós ple d’un fluid.
buffer
El terme buffer pot referir-se:
En informàtica, un buffer de dades és una ubicació de la memòria en un Disc o en un instrument digital
reservada per a l'emmagatzematge temporal d'informació digital, mentre que està esperant ser
processada.
Per exemple, un analitzador TRF tindrà un o diversos buffers d'entrada, on es guarden les paraules digitals
que representen les mostres del senyal d'entrada.
El Z-Buffer és l'usat pel renderitzado d'imatges 3D.
En electrònica, un buffer amplificador és un dispositiu que acobla impedàncies en un circuit.
En la seva forma més senzilla és un complement funcionant com a seguidor.
Per tant el voltatge i el corrent no disminueix en el circuit, ja que aquest pren el voltatge de la font
d'alimentació de l'operacional i no del senyal que s'està introduint, per la qual cosa si un senyal arribés
amb poc corrent, el circuit seguidor compensaria aquesta pèrdua amb la font d'alimentació de
l'amplificador operacional, ja sigui aquest unipolar o bipolar.
En un Sistema d'Informació Geogràfica, polígon que tanca l'àrea d'influència resultant de donar una
determinada distància entorn d'un punt, línia o polígon.
S'utilitza molt per a processos d'anàlisi espacial.
Un buffer o Tampó químic, en termes químics, també és un sistema constituït per un àcid feble i la seva
base conjugada o per una base i el seu àcid conjugat que té capacitat "tamponant", és a dir, que pot
oposar-se a grans canvis de pH (en un marge concret) en una dissolució aquosa.
bufó
El bufó és una formació geològica pròpia de zones costaneres.
Es tracta, bàsicament, d'una xemeneia natural oberta normalment en un penya-segat, que està comunicat
amb avencs marins.
Quan la mar està en plenamar, l'aigua xoca amb força contra els penya-segats i puja a través d'aquestes
xemeneies, sortint acomiadada cap amunt pel buit a manera de guèiser i produint un so característic.
El terme bufó deriva de xiulet, soroll estrany que produeix un animal quan està enutjat. I és que l'aigua en
sortir sembla deixar anar una espècie de rebufada que es pot arribar a sentir a diversos quilòmetres de
distància.
Els bufons es formen per l'erosió constant de l'aigua del mar sobre els relleus càrstics, especialment sobre
els penya-segats marins de calcària.
L'aigua penetra per aquestes zones de debilitat i va dissolent la calcària, perforant el penya-segat per la
seva banda baixa i formant coves marines i petites galeries, que poden arribar a endinsar-se fins a prop de
100 metres a l'interior.
Aquestes conduccions, en aconseguir les dolines, les captura i produeix enfonsaments, creant una
autèntica xarxa de conduccions.

Quan les ones, per el influx de les marees, trenquen amb força en el penya-segat, l'aigua penetra a pressió
pels forats i es desplaça per canals o canonades naturals, sortint llavors per les xemeneies que ha obert
en el penya-segat.
D'aquesta manera, brolla aigua polvoritzada que forma un sortidor, el qual pot arribar a mesurar entre 20 i
40 metres.
Aquestes formacions no es creen de manera solitària, sinó que formen generalment camps amb diversos
bufons, de diversa potència cadascun.
Són típiques de la costa oriental asturiana, on les característiques geològiques són les adequada,
destacant els de Pría, Arenillas i Santiuste.
Alguns d'aquests bufons estan catalogats com a Monument Natural.
bugatel
Embarcació petita de dos pals que s'utilitzà a les costes de Bretanya en el transport de passatgers i
mercaderies a tot el g de les mateixes i per les seves cales.
Hissava una vela major quadre i una gàbia al pal major; al mitjana, molt curt, duia una sola vela quadre.
Aquest nom encara s'aplica als arsenals francesos a cert gènere de barcasses, com les emprades per portar
municions als vaixells.
bugege
Gènere de goleta de la badia de Chesapeake amb vela de trinquet i la major bermudianes.
Com que a mitjans del segle XIX aquests vaixells traginaven molt amb les Bermudes, es creu que ve d'allí.
Es diferenciaven de les embarcacions típicament bermudianes per la major caiguda del pal, que era així
perquè l'aparell de la drissa de la major estigués a la vertical de la bodega i fer-lo servir en les operacions de
càrrega i descàrrega.
bugia
La bugia és l'element que produeix l'encès de la barreja de combustible i aire en el (o els) cilindres,
mitjançant una espurna, en un motor de combustió interna d'encès provocat (MEP) , tant alternatiu de cicle
Otto com Wankel.
El seu correcte funcionament és crucial per al bon desenvolupament del procés de combustió/expansió del
cicle Otto, ja sigui de 2 temps (2T) com de quatre (4T) i pertany al sistema d'encès del motor.
La bugia té dues funcions primàries:
• nflamar la barreja aire/combustible.
• Dissipar la calor generada en la cambra de combustió cap al sistema de refrigeració del motor (rang
tèrmic).
La bugia participa en el inici de la tercera fase (combustió-expansió) del cicle de quatre temps.
Una bugia ha de tenir les següents característiques:
• Estanca a la pressió; malgrat les diferents condicions de funcionament no ha de permetre el pas de
gasos des de l'interior del cilindre a l'exterior del mateix.
• Resistència del material aïllant als esforços tèrmics, mecànics i elèctrics.
No ha de ser atacat pels hidrocarburs i els àcids que es formen durant la combustió. Ha de mantenir-se les
seves propietats d'aïllament elèctric sense partir-se per les exigències mecàniques.
• Adequada graduació tèrmica; per assegurar a la bugia un funcionament correcte, la temperatura de la
mateixa part situada ha d'oscil·lar entre 500 i 600 °C.
La forma de la bugia i més concretament la longitud de l'aïllant central ceràmic, donaran la capacitat de
transmissió de calor a la culata, la qual cosa determinarà la temperatura estable de funcionament.
Les bugies converteixen l'energia elèctrica generada per la bobina de l'encès en un arc elèctric, el qual al
seu torn permet que la barreja aire/combustible s'expandeixi ràpidament generant treball mecànic que es
transmet al pistó o èmbol rotatori (Wankel).
Per a això cal subministrar un voltatge suficientment elevat a la bugia, per part del sistema d'encès del
motor perquè es produeixi l'espurna, almenys de 5.000 V.
Aquesta funció d'elevació del voltatge es fa per autoinducció en la bobina d'alta tensió.
La temperatura de la punta d'encès de la bugia deu trobar-se prou baixa com per prevenir la pre-ignició o
detonació, però prou alta com per prevenir la carbonització.
Això és anomenat “Rendiment tèrmic”, i és determinat pel rang tèrmic de la bugia.
És important tenir això present, perquè segons el tipus de motor, especialment el nombre de vegades que
es produeix l'espurna en la unitat de temps (règim motor) ens va a determinar la temperatura de
funcionament.

La bugia treballa com un bescanviador de calor traient energia tèrmica de la cambra de combustió, i
transferint la calor fora de la cambra de combustió cap a la culata, i d'aquí al sistema de refrigeració del
motor.
El rang tèrmic està definit com la capacitat d'una bugia per dissipar la calor.
La taxa de transferència de calor es determina per:
• La profunditat de l'aïllador.
• Flux de gasos frescos al voltant de la bugia
La construcció/materials de l'elèctrode central i l'aïllant de porcellana.
bugir
Entatxonar d’estopa els caps dels claus i donar l’última mà al calafat de les mateixes i nusos de les taules.
buguera
En algunes embarcacions menors, canal que corre de popa a proa al costat de la regala i serveix per a
recollir l’aigua de la coberta o del corredor.
buguera de sardinal
Canal que, en algunes embarcacions menors, corre de popa a proa al costat de la regala i serveix per
recollir l'aigua de la coberta o del corredor.
buida
Concavitat que es forma sota el rompent d’una onada alta, pròpia dels vents d’equinocci i ciclons de
l’atlàntic.
buida
Depressió entre dues onades, entre dues elevacions.
buida
Estat de la mar quan ha baixat de nivell.
buida
Donar curvatura.
buidada
Acció o l’efecte de buidar.
buidador
Ribot que té la part de sota corbada.
buidador
Barra acabada per una banda en una fulla en forma de ganxo i per l’altra en forma de forca, serveix per
treure el calafat vell.
buidador
Persona que buida.
buidador
Element que serveix per a exhaurir.
buidador
Zona del mar on es diposita el material de dragatge.
buidador automàtic
Mecanisme automàtic que permet la sortida de l'aigua de l'embarcació gràcies al buit creat per la marxa.
buidador de mà
Recipient en forma de pala que serveix per a treure l’aigua d’una embarcació petita, o per a buidar la
sentina, bolcant l’aigua en un recipient major grandària.
buidament

Acció i efecte de buidar.
buidant
S’aplica generalment al corrent de marea minvant (descendent).
buidant
Moviment de les aigües en direcció a alta mar, és a dir, allunyant-se de la costa i que es produeix al
descendir el nivell de les mateixes per efecte de la marea.
buidar l’aigua
Treure l’aigua que, al llarg de la navegació, ha entrat a l’embarcació.
buidar l’embarcació
Expulsar fora de la borda l'aigua que penetra en una embarcació.
En les embarcacions petites i especialment en les barques de pesca, s'utilitza per a aquesta operació una
gran cullera de fusta, anomenada buidador.
En les regates, per a poder buidar sense haver de suspendre les maniobres, s'utilitzen petites bombes
situades en la quilla.
buidar la càrrega
Treure tota la càrrega d’un contenidor.
buidar la marea
Referent al fenomen de les marees, es refereix al reflux o sigui el moviment de l’aigua al ésser baixar la
marea.
buidar un dic
Extreure l’aigua de un dic, ja sigui per mitjà d’una bomba o qualsevol altre sistema.
buidatge
Operació de buidar de mercaderies un contenidor.
buidatge de contenidors
És quan es treu tota la mercaderia que hi ha dintre del contenidor.
buigues
Vegi’s caiguda.
buit de les ones
Obertura de las mateixes ones.
buit hidrogràfic
Area no aixecada involuntàriament dins d'un aixecament hidrogràfic dau, on l'espaiament entre línies de
sondatge o aixecament excedeix els màxims límits admissibles.
buit de Torricelli
Espai buidat sobre la columna de mercuri en un tub baromètric.
buixa
Calament de palangre en gran nombre.
bujol
Galleda de fusta ordinàriament feta de dogues amb cèrcols de ferro i proveïda d’una nansa de corda,
emprada en les embarcacions per a pouar aigua de mar per a la neteja i altres usos.
bujol
Galleda de zinc o plàstic que s’empra a bord per a neteja, baldejar, etc.
bujol del foc
Galleda ordinàriament, pintada de color vermell, per extingir els focs que es puguin produir a bord.

ujol del sèu
Galleda on es duu o guarda una barreja de sèu i oli de llinosa, i que serveix per a greixar els pals, facilitant
així el lliscament del trossejament, i dels bossells i caps de labor.
bujola
Atuell de la forma d’una galleda però més baix i més ample.
bujolar
Acció de regar la coberta d’un embarcació mitjançant bujols.
bujolar
Rentar la coberta del vaixell a força de llançar aigua amb bujols.
BUL
Distintiu de nacionalitat deIs iots de les classes internacionals de la I. Y. R. U. pertanyents a Bulgària.
bulàrcama
Fort varenga de ferro que es col·loca sobre el folro interior amb branques fins als dorments, endentada de
vegades en la sobrequilla i palmejares, i empernada sempre amb aquests i amb la quaderna sobre la qual
va col·locada.
Originalment, era una quaderna parcial que s’afegia interiorment per a reforçar algunes quadernes.
Com les primeres bulàrcames es van afegir sobre les varengues, des de la sobrequilla fins als genolls, es
van denominar sobreplans. I amb aquest nom es van conèixer quan es van allargar per a dur-les fins a la
coberta baixa.
En el s. XVIII a França i en el s. XIX a Anglaterra, es van usar bulàrcames diagonals, formant un entramat
a 45 graus amb les quadernes de la bodega, primer en fusta i més tard de ferro.
Posteriorment, s’ha utilitzat el nom de bulàrcama per a significar una quaderna més resistent que la resta,
situada cada cert nombre de quadernes.
Les bulàrcames dels primers vaixells de ferro es van fer amb perfils com les quadernes, que es fixaven
sobre les ales internes de les quadernes.
Quan van ser necessàries bulàrcama més resistents, amb major altura de l’ànima, es van construir de
xapa en lloc de perfils, i es van denominar en anglès «web frames», és a dir, quadernes de xapa, en lloc
de quadernes de perfils corbats.
Actualment, el nom de «web frame» ha prevalgut per a indicar una quaderna transversal construïda de
xapa, i es tradueix en català per bulàrcama, encara que el buc tingui estructura longitudinal.
No obstant això, aquesta traducció és semànticament incorrecta, ja que la bulàrcama és una quaderna
reforçada, o més forta que les altres, i per tant només correspon usar aquest nom quan el buc té estructura
transversal, és a dir, té quadernes.
En els bucs amb estructura longitudinal han d’usar-ne altres noms, com anell, o reforç transversal, o
vertical de costat.
bulàrcama de ferro o d'acer
Peça llarga de ferro o d'acer, proporcionada per reforçar una quaderna en sentit diagonal.
bulàrcama de fusta
Les bulàrcames són membres addicionals afegits al fustam d'un vaixell, per damunt dels revestiments
interiors.
Van formats per dos trossos de fusta juxtaposats com els d'una quaderna, i més generalment
per dos trossos de fusta sobreposats a la grua i reunits per mitjà dels mateixos perns que lliguen els seus
membres. Actualment per disminuir el volum d'aquestes peces, són substituïdes per bulàrcames de ferro.
bulb
Protuberància de la part inferior d'alguns tallamars que té per finalitat disminuir la fricció de l'aigua amb la
carena.
Fou introduïda vers el 1930, primer en vaixells de guerra i després en transatlàntics ràpids.
bulb de proa
El bulb de proa, o simplement bulb, consisteix en una protuberància en la proa del vaixell, el qual deu
ésser submergit en l’aigua, la seva funció principalment és de trencar la tensió de l’aigua i disminuir la

esistència que ofereix l’aigua a l’avanç del vaixell, està demostrat que el bulb en els grans vaixells
augmenta considerablement el rendiment de l’hèlix, així com de la velocitat., se’n diuen burdes a cadascun
dels caps que, com els brandals, baixen des del cap dels mastelers i es tesen i fixen en argolles a les
vores del vaixell, ajudant i contribuint a sustentar els arbres, les tenen també el major i el trinquet.
bulb keel
Un bulb de quilla és una quilla, en general amb una alta relació d’aspecte d’alumini, que conté un llast en la
part inferior, en general en forma de llàgrima.
L’objectiu del bulb de quilla és col·locar el llast lo més sota possible, per tant obtenir el màxim
apalancament possible i, per tant, de corregir balanceig.
buldau
Corda que aguanta la xarxa d’arrossegament, que porta el suro.
buldau de ploms
Corda cosida a la vora d’un tremall, a la qual van enfilats els ploms que serveixen per a enfonsar la xarxa
calada.
buldau de suros
Corda cosida a la vora d’un tremall, enganxada a la xarxa per mitja de ponts.
buldeta
Conjunt de buldetes que s’amarra a cada cama de l’art.
bulges
Donats els desperfectes que ocasionaven els submarins per mitjà dels seus torpedes en l'obra viva dels
grans vaixells de guerra, es va veure que era necessari buscar una forma de defensa passiva capaç
d'esmorteir els seus efectes.
El problema va ser resolt parcialment amb la col·locació en els costats, per sota de la línia de flotació,
d'uns tancs anomenats bulges.
Aquests tancs anaven dividits per una sèrie de mampares estancs i abastaven tota l'eslora del vaixell,
donant a aquests vaixells una forma arrodonida molt característica.
bulges externs
Protuberàncies externes del buc en la línia de flotació, per a protegir tant al vaixell dels impactes
submarins com per a augmentar la màniga per a donar-li major estabilitat en mar gruixuda o picada.
bulk cargo
Granel o càrrega a orri, és a dir, en massa no envasada.
bulk carrel
Expressió anglesa que significa: Carrega a orri, és a dir, en massa no envasada.
bulk freight container
Expressió anglesa que significa: contenidor de càrrega a orri
bulk sugar
Expressió anglesa que significa: Pòlissa de noliejament americana, per a sucre a orri.
bulkcarrier
Vaixell especialment dissenyat per al transport de càrregues a orri, petrolis, minerals, ciments, fosfats,
bauxita, carbó, sucre, melasses, làtex i similars.
Solen tenir la màquina a popa i estar desproveïts de grues.
Alguns mineraleros estan dotats d'equip capaç de descarregar per si mateix més d'1.400 tones per hora.
Uns altres poden atendre alternativament al transport de líquids i sòlids, com els denominats “obo”.
bull
Part superior de l’ormeig de l’art de pescar.
bullidera

Agitació de la superfície de l’oceà provocada per la trobada de corrents o per un corrent ràpid que flux per
un fons regular.
bullidor
Moviment circular de les aigües, del vent, de la pols, etc..
bullidor
Xuclador o remolí que fan les aigües a la mar, en un riu, etc.
bulliment
Acció o l’efecte de bullir.
bullir la mar
Quan el mar esta agitat, fent molt soroll i escuma, fent la impressió que bull.
bumboat
Bot usat per a proveir provisions i queviures als vaixells en un port de recalada.
bunker
Espai del vaixell utilitzat per a emmagatzemar el combustible d'ús propi.
bunker
Oli combustible de vaixell.
bunker "B"
Un Fuel-oil relativament viscós (Nombre 5) usat com combustible de calderes industrials i de vaixells.
bunker "C"
Un Fuel-oil molt viscós (Nombre 6) usat com combustible de calderes industrials i de vaixells.
Bunker Adjustment Factor
En castellà: Factor d'ajustament o correcció per cost de combustible.
Aquest acrònim pels seus inicials en anglès s'empra en comerç exterior, especialment en la contractació
de nòlits marítims o fluvials per a introduir correccions a causa de la distorsió generada per l'alta volatilitat
del preu del petroli cru.
El nòlit total abonat es compon d'un nòlit pròpiament dit més altre factor relacionat directament a la
cotització internacional del combustible
El BAF es va aplicar per primera vegada als nòlits marítims en l'any 1973 com resultat de l'embargament
petrolier sofert per occident i el tancament del canal de Suez.
Ambdues mesures com a conseqüència de la guerra del Yom Kippur entre Israel i els seus veïns àrabs
Egipte, Síria i Jordània.
bupaa
Petita canoa amb batanga o balancí empleada a les costes de l’oest del Pacífic, l’impulsen per pagaies, és
de construcció tosca, a força d’un sol tronc les extremitats del qual van cobertes per una taula.
burans
Al hivern produeix torbs de neu (burán blanca) i a l'estiu, tempestes de pols (burán negre).
En la tundra també és conegut com purga.
burcho
Embarcació de rems molt llarga.
burda
En una embarcació, se’n diu burda a cadascun dels caps que, com els brandals, baixen des del cap dels
mastelers i es tesen i fixen en argolles a les vores del vaixell, ajudant i contribuint a sustentar els arbres.
Les tenen també el major i el trinquet.
Se’n diu burdes de galop a la qual subjecten el galop del masteleret.
La burda falsa és la qual pot llevar-se com acomodi, sense necessitat de calar el masteleret.
S’utilitza habitualment en plural.

urda
Cable que ve de l’alt de la arboradura i es tesa ferma en coberta i cap a popa, pot ser fixa o de labor, i en
aquest cas duu en el ferm de coberta un aparell o palanca.
burda
Cap de proporcionada mena amb que se subjecta un masteler a la coberta o taula de guarnició del seu
respectiu pal en ajuda dels obencs.
burda
Cadascun dels caps grossos de cànem o cables que baixen des de l'extrem dels masteler de perroquet o
de sobreperroquet i s'afermen a les taules de guarnició o a la borda. Serveixen per mantenir ferms els pals
del vaixell.
burda alta del masteler de mitjana
Burda que va de l’encapelladura de dalt de l’espiga del masteler del pal de mitjana a la borda o a la taula
de guarnició, passant per les banyes de la creueta en les goletes.
burda alta del masteler de proa
Burdes que van de l'encapelladura de dalt de l'espiga del masteler del trinquet a la borda o a la taula de
guarnició, passant per les banyes de la creueta en les goletes.
burda alta del masteler major
Burda que va de l’encapelladura de dalt de l’espiga del masteler del major a la borda o a la taula de
guarnició, passant per les banyes de la creueta en les goletes.
burda d'un masteler de goneta
Quan en el pal creuen vergues.
burda de gàbia
Burda que va de l’encapelladura del masteler a la borda o a la aula de guarnició del pal major, a popa dels
obencs.
burda de galop
La burda de galop és la que subjecta el galop del masteleret.
burda de goneta de proa
Burda que va de l’encapelladura de la meitat alta del masteleret a la borda o a la taula de guarnició del
trinquet, a popa de la burda del velatxo.
burda de goneta major
Burda que va de l’encapelladura de la meitat alta del masteleret a la borda o a la taula de guarnició del pal
major, a popa de la burda de gàbia.
burda de perroquet
Burda que va de l’encapelladura de la meitat alta del masteleret a la borda o a la taula de guarnició del pal
de mitjana, a popa de la burda de sobremitjana.
burda de sobre de proa
Burda que va de l'encapelladura de dalt de l'espiga del masteleret a la borda o ala taula de guarnició del
trinquet, a popa de la burda de la goneta.
burda de sobre major
Burda que va de l'encapelladura de dalt de l'espiga del masteleret de goneta o a la taula de guarnició del
pal major, a popa de la burda de la goneta major.
burda de sobremitjana
Burda que va de l’encapelladura del masteler a la borda o a la taula de guarnició del pal de mitjana, a popa
dels obencs.

urda de sobre perroquet
Burda que va de l'encapelladura de dalt de l'espiga del masteleret a la borda o a la taula de guarnició del
pal de mitjana, a popa de la burda de perroquet.
burda de tamboret
S'estén, tant sigui del tamboret d'un pal mascle com d'un masteler de gàbia a un cadenot.
burda de velatxo
Burda que va de l'encapelladura del masteler a la borda o a la taula de guarnició del trinquet, a popa dels
obencs.
burda del galop
Se’n diu burda de galop a la qual subjecten el galop del masteleret.
burda falsa
La burda falsa és la que es pot posar i treure sense necessitat de calar el masteleret.
burda fixa
Antònim de burda volant.
De fet, són burdes fixes totes les burdes que no són volants.
burda volant
En la vela llatina i alguns altres aparells, la burda de més a proa de cada costat, que es tensava amb un
bossell per poder-la canviar de banda i mantenir-la sempre a sobrevent.
burda volant
Es la burda de més cap a proa de cada banda, que hom pot tesar amb un aparell quan correspon a
sobrevent i amollar-la quan resta a sotavent.
burda volant
Burda que no és fixa i que s'afluixa a voltes en fer certes maniobres amb les veles.
burda volant
Burda que hom pot caçar, fonamentalment quan es navega de cenyida, per trempar l’arbre.
burda volant
Burda que es por tesar i amollar duna manera ràpida mitjanant un aparell.
burda volant
Obenc suplementari que es canvia d’amura en les virades.
burdes
Encara que no sigui clar si pertanyen al grup de l'eixàrcia ferma o al de l'eixàrcia de tasca, la missió de les
burdes és subjectar el pal perquè no caigui cap a proa i estan emparentades amb el bacquestay.
En un aparell a topall de pal, la seva funció es limita a regular la forma del pal, impedint que en flexioni
massa en escapar-se la panxa cap a proa a causa de la compressió soferta pel tub quan augmenta el
vent.
Però en el cas dels aparells fraccionats la seva importància és vital, ja que substitueix el bacquestay en les
seves funcions de mantenir l'estai el més recte possible en cenyida i subjectar el pal en popes.
Són necessàries sempre dues de burdes, una per cada costat, que caçaran o afluixaran segons l'amura,
delicada maniobra de què fugen els amants de la navegació de creuer, més encara en les traslutxades.
Sempre es caça la de sobrevent i s'afluixa la de sotavent.
L'enorme flexibilitat dels pals de regata obliga a dotar a l'aparell d'unes burdes baixes, la finalitat de les
quals és treballar la secció mitja del tub, recuperant la panxa.
Les forces de compressió aconsellen mantenir al màxim la verticalitat del pal, ja que en cas contrari poden
doblar-se. I allà apareix la burda baixa, per controlar aquest pandeig.
Tant la burda alta com la baixa es treballen des del mateix cap, van solidàries, encara que la tensió de la
baixa pot regular-ne amb un aparellet disposat a tal efecte o amb un deflector al pal.
Als vaixells d'altes prestacions, les burdes, que antigament eren de barnilla metàl·lica, són avui de kévlar.
A part de la seva resistència, la propietat més apreciada en les burdes és una elasticitat mínima.

Si a més aconseguim lleugeresa, els avantatges són indiscutibles.
Aquestes són les característiques principals del kévlar: resistència, lleugeresa i mínima estirada.
Encara que el seu principal enemic és el sol, i per això ha d'enfundar-se per protegir-lo dels raigs solars.
burdes de popa
Burdes dels arbres major i mitjana, que estan situades més prop de la popa del buc.
burdes de posar i treure
Burdes que s’afirmen per mitjà d’una lligada per sobre de tota l’eixàrcia perquè es puguin donar i llevar
sense fer un gran treball.
burdes de proa
Burdes del pal trinquet, que estan més pròximes a la proa del vaixell.
burdes fixes
Burdes ferma a la taula de guarnició.
burdes volants
Burdes fàcilment destesables, que poden quedar en banda per no impedir l'obertura de les veles cangrees
i bermudianes quan el vent ve per popa del través.
En aquest cas, la burda volant de sotavent queda en banda i només treballa, ben tesada, la de sobrevent.
Només s'armen en els pals únics o de popa (majors o de messana) dels aparells de tall i en els majors
d'alguns iols.
burdinalla
Antigament, cap o conjunt de caps prims que s’empraven per subjectar el masteler de sobrecivadera i es
feien ferms a l’estai major.
BUREAU VERITAS
Bureau Veritas S.A. és una companyia multinacional que proporciona avaluació de conformitat, certificació
i serveis de consultoria a la indústria, governs i clients individuals.
Formada originalment a Anvers en 1828 com Bureau de Renseignements pour els Assurances Maritimes
(Oficina d'Informació per a Assegurances Marítimes), el nom de Bureau Veritas va ser adoptat en 1829.
A partir de finals de 2010, el Grup compta amb més de 47.000 empleats repartits en 1000 oficines i
laboratoris situats en 140 països.
Bureau Veritas ofereix assessorament en el compliment de les normes de qualitat, salut i seguretat, i
reglaments de protecció del medi ambient, en particular en els sectors del transport marítim i la
construcció.
La companyia té la seva seu en Neuilly-sud-Seine, prop de la Défense, París.
Formada al juny de 1828 a Anvers pels subscriptors Alexandre Delehaye i Louis van donin Broek, i el
corredor d'assegurances, Auguste Morel, el nom de Bureau Veritas va ser adoptat en 1829.
Això va incloure l'adopció de la figura del logotip de la Veritat, dissenyat per Achille Deveria.
La companyia va sortir al mercat públic de la borsa de París a l'octubre de 2007
burell
Passador de fusta molt gros, utilitzat per obrir els cordons dels caps de molta mena, amb l'objecte de fer-hi un
entollament.
burell
Mena de punxó de fusta, el qual, pitjant amb la mà o a cop de maça, s’introdueix per mig dels cordons
d’una corda per a permetre el pas del cap de cordó que confecciona la gassa o la llagosta.
burell
Peça rodona de fusta d’igual diàmetre de les femelles del timó i que es duia a bord dels vaixells de fusta
per si feia falta construir nous mascles.
burell
Model de fusta dels embornals que servia de motlle dels canals de plom amb que es folraven.
burell

Tros de pal rodó, d'un gruix i llarg convenient, que serveix pels aparells que s'enganxen o s'afermen
d'aquesta forma a l'objecte sobre el qual han de treballar.
burell
Tros de drap amb el que s’agafa el fil de cànem, al moment debanar-lo.
burell
Carrera de cordam a les fàbriques d’eixàrcia.
burell
Peça de fusta dura emprada per separar els cordons d’un cable o un cap molt gros que es vulgui entollar o bé
per eixamplar la gassa d’un estai, d’un parell d’obencs, etc., per donar-li forma circular,
burell
Sinònim passador.
burell del molinet
Barra de fusta col·locada en un dels forats del molinet, serveix de bita per a amarrar el cable en els vaixells
mercants.
burell del timó
Peça rodona de fusta que emplena exactament el forat de qualsevol de les femelles del timó, i que es duu
de prevenció a bord per a construir els nous mascles, en cas que faltés aquesta màquina.
burell dels canons
Forma de fusta, de la figura i grandària dels embornals, que serveix de motlle per a construir els canons de
plom amb que aquests es folren.
burguera
Cadascuna de les peces o els dos taulons que anaven col·locats a banda i banda del tallamar, per sota el
bauprès, des de on els mariners feien les seves evacuacions.
Burí
Constel·lació austral, situada entre la Coloma i l’Erídano.
burí
Es denomina burí a una eina manual de tall o marcat formada per una barra prismàtica, acabada en una
punta de forma variada d’acer temperat amb un mànec en forma de pom que serveix fonamentalment per
a tallar, escalabornar material en fred mitjançant el copejo que se sotmet al burí amb martell adequat, o
mitjançant pressió gravats en els metalls.
burí
Instrument de dibuix constituït per una punta metàl·lica afilada que serveix per traçar línies més fines i
precises que les que es poden traçar amb un llapis.
burning cost
Terme utilitzat en la reassegurances d’excés de pèrdues, equivalent al cost net teòric que va a càrrec dels
reasseguradors quan es presenta a cotització un programa d’excessos.
Burr Tyrrell, Joseph
Joseph Burr Tyrrell (1 de novembre de 1858 Weston, Ontario - 26 d'agost de 1957) va ser un geòleg,
naturalista, cartògraf i assessor miner canadenc.
Va descobrir grans jaciments de carbó bituminós i també va ser el primer descobridor d'ossos fòssils del
dinosaure (Albertosaurus) en 1884 a les terres ermes d'Alberta als voltants de Drumheller en 1884.
Tyrrell va ser el tercer dels fills de William i Elizabeth Tyrrell.
Va estudiar en la Weston Grammar School i en el Col·legi superior de Canadà en 1876 i es va llicenciar en
dret per la Universitat de Toronto en 1880.
Encara que després de treballar en un bufet d'advocats a Toronto el seu metge li va aconsellar un treball a
l'aire lliure per motius de salut.
Es va unir a la Geological Survey d'Ottawa en 1881, participant o liderant nombroses exploracions.

Va liderar en 1893 i 1894 expedicions a les terres Escombren del nord, la primera visita a la regió Kivalliq
de les terres Escombren per europeus des de les exploracions de Samuel Hearne en els 1770s.
El seu germà menor, James W. Tyrrell va acompanyar a Tyrrell en les expedicions, que van suposar el
primer contacte amb europeus dels Ihalmiut, un poble Inuit, ara gairebé extint.
Durant aquestes exploracions va elaborar mapes d'aquestes regions i va documentar la seva flora i fauna.
Tyrrell es va casar amb Mary Edith Carey en 1894 i van tenir 3 fills, Mary (1896), George (1900), i Thomas
(1906).
En 1894, Tyrrell va trobar les anotacions biogràfiques (11 toms de quaderns de camp, 39 periòdics, mapes
i un relat) de l'explorador canadenc, cartògraf i comerciant de pells David Thompson i els va publicar en
1916 amb el títol "David Thompson's Narrative".
Tyrrell va començar a treballar en la mineria de l'or en 1898.
Va ser director de la mina d'or del Llac Kirkland en el nord d'Ontario durant més de 50 anys.
burret
Antigament vela que en mal temps s’amollava sobre el trinquet perquè el substituís quan es rifava.
També prenia el mateix nom el velatxo.
Aquesta vela tenia una superfície d’una tercera part de la del trinquet i que amb vent fort el substituïa.
Era utilitzada a les xalupes pescadores i llanxes de la costa de Biscaia i Guipúscoa; es rissava en un pal de
longitud proporcional a la vela, que substituïa igualment el pal trinquet.
burriàs
Vegi’s verga.
burro
Dos caps que van lligats a la punta del car i que tenen per objecte dirigir la vela cap a un cantó o cap un
altre, fent un ofici semblant a les regnes d'una cavalcadura.
El cap dret rep el nom d'orsapop, i l'esquerra el de davant
burro
Cadascun dels caps que servien de braces de la verga de mitjana i per subjectar el car.
burro
Dos caps que van lligats a la punta del car i que tenen per objecte dirigir la vela cap a un cantó o cap un altre,
fent un ofici semblant a les regnes d'una cavalcadura.
El cap dret rep el nom d'orsapop, i l'esquerra el de davant
burro
Puntal que s’insereix en un allotjament en la coberta, vertical, en la part de la qual superior en forma de
forqueta dóna suport la botavara.
bus
Persona ensinistrada en la pràctica del bussejo.
bus
Home que se submergeix en el mar, generalment amb fins utilitàries i proveït d'un aparell respiratori
qualsevol.
Antigament el terme designava en general al bussejador, en tant de que avui dia per bus s'entén a la
persona que se submergeix per espai de cert temps, proveïda d'un aparell especial anomenat escafandre
que li assegura la respiració i l'equilibri dels impulsos.
De bussejadors parlen Hornero (Rigui'l, XVI, 745-750), Heródoto (Històries, VIII, S) i Tucídides, i de bussos
amb escafandre, Aristòtil i Plinio.
El primer escafandre en sentit modern va ser realitzada, després d'alguns anys d'investigació; per August
Siebel en 1830.
Un escafandre es compon d'un vestit impermeable de teixit i goma, empalmat a un pectoral metàl·lic que té
al voltant del coll una anella a la qual es fixa el casc: aquest, a més de tres gruixuts vidres per a assegurar
un ampli sector de visió, duu l'endoll del tub d'aire i una vàlvula de descàrrega que el bus acciona amb un
moviment del cap.
Completen l'abillament del bus les sabates (d'uns 15 kg de pes el parell) i dos ploms d'uns 18 kg, un en el
pit i altre en l'esquena. El tub d'aire és flexible i està confeccionat amb diverses capes de teixit perquè no
s'aixafi.

El mitjà tradicional de comunicació, a l'una que de seguretat, és la guia, una sondalesa, a un dels extrems
del qual està assegurat el bus, mentre l'altre extrem és mantingut en superfície pel conductor, també
denominats guia; en els aparells moderns s'inclou també una connexió telefònica entre el bus i el guia.
L'aire és subministrat amb una bomba especial manual menys sovint amb moto compressors, atès que
l'aire el subministrat per aquests sol ser fètid, a causa dels vapor d'oli, i ésser massa calent, pel que ha de
recórrer-ne a ampolles que serveixen també de reserva en cas de detenció del motor.
L'aire ha de subministrar-ne a la pressió corresponent a la profunditat i en la quantitat adequada per a
assegurar un recanvi que contingui dintre dels límits tolerables el diòxid de carboni, la perillositat del qual
augmenta amb la pressió: per terme mig, aquesta quantitat és almenys de 45 1/*min en la superfície i de
340 1/min als 70 m.
Aquesta classe d'escafandre s'empra normalment fins a una profunditat de 50 m i pot arribar -encara que
només per poc temps i amb especials precaucions, sobretot al tornar a la superfície, que ha de fer-se
lentament c amb diverses detencions a fi d'evitar les embòlies- fins a un màxim de 70-80 m. Per a
profunditats majors, fins a de uns 50 m, s'usen escafandres rígids amb braços i cames articulades, en les
quals el bus es troba a pressió atmosfèrica, si bé la llibertat de moviments és en extrem limitada.
Aparells moderns autònoms, que van tenir origen en el marc dels mitjans de salvament per a submarins
sinistrats, troben ampli ús no només per a fins bèl·liques, sinó també per a investigació, exploració i pesca
submarina.
En ells l'escafandre està pràcticament reduïda a una màscara amb un filtre.
La respiració pot assegurar-se de dues maneres: mitjançant circuit tancat, amb regeneració d'aire, o bé
mitjancen circuit obert.
En el primer tipus una bateria a força de sosa càustica absorbeix el diòxid de carboni (CO2) i una ampolla
de oxigen amb dosificador posa en circulació la quantitat consumida.
En el segon tipus, actualment en ús, una bateria de tres ampolles conté aire a 150-200 kg/cm 2 i ho
administra a pressió constant a través d'una vàlvula de reducció; l'aire espirat es descarrega a l'aigua
buscar la ralinga de sobrevent
Venir el vent alternativament a ratxes escasses i prendre a la seva primera direcció.
buscar una posició
Dirigir visuals per a determinar una posició.
bushel
Es una mesura de capacitat (8 gallons) de producció.
buss
Goleta holandesa de dos pals i un port de 50 a 70 tones, utilitzada en la pesca de la sardina i del verat.
Es caracteritza per dues casetes petites, una a proa i l'altre a popa.
bussa
Vaixell de la família de les galeres, quina proporció de mànega i eslora era de 1 a 7.
Tenia bona marxa.
Jal en la seva obra “Archéologie navale” va dir que es tractava d'una nau rodona, però després rectificà en el
Glossaire nautique (1848).
bussa catalana
Possible variant o l'embarcació bus.
Nau molt ampla, usada en els segles XII i XIII.
S'atribueix a les dues una mateixa etimologia germànica.
Nom quès donava a Catalunya en el segle XIII a una embarcació de rems, que deuria diferenciar-se molt
poc de les galiotes.
bussarda
En nàutica, es diu bussarda la peça de fusta o metàl·lica, generalment corba, que col·locada en la part
interior, serveix per consolidar els lligams dels òrgans essencials que formen l'esquelet del buc d'un vaixell.
Les bussardes són peces essencials de diferents llargs i curvatura, que lliguen interior i horitzontalment la
proa del vaixell en la part i altura de la roda.
En aquest lloc són bastant repetides perquè el massís dels lligams d'escobencs que formen aquesta part
del vaixell, des de l'última quaderna de proa fins a la roda, estigui el mes ben lligat i amb la solidesa
possible al buc del vaixell.

Es dóna principi al lligam d'aquesta part de la proa d'un vaixell col·locant amb inclinació en l'angle mes baix
dels prims de proa un pic que les seves pernades tinguin set ú vuit peus de llarg per als vaixells de primera
classe, i: a proporció pels altres.
Aquestes pernades vénen a descansar sobre els costats del vaixell, on se subjecten interinament amb
claus; acabant després de subjectar-les amb perns que s'emboteixen per la part de fora, i travessen el
tauló exterior i la pernada del pic sobre el qual es rebaten: regularment s'empren cinc o sis perns en cada
pernada; aquests tenen de llarg el gruix de totes les peces que travessen, i de gruix tres línies mes de
diàmetre que els de entroncament: el va extremar del pern disminueix en el seu gruix de línia i mitjana.
Estigui pic inclinat ha de tenir ben bé per dimensió en quadre la dels membres, i un terç mes en el seva
bragada, que se subjecta amb un pern sobre la roda; aquest pern té de gruix quatre línies mes que els de
entroncament, i travessa la bragada del pic, la contra roda i la roda; es col·loquen després les bussardes
en l'ordre següent.
Col·locat en el seu lloc el dorment de la primera coberta, es col·loca horitzontalment la bussarda de la
primera coberta; el seu mitjà correspon al de la roda, i les seves dues pernades s'estenen sobre el dorment
de la primera coberta, a venir a tocar, si és possible, el bau mes proper; sobresurt del dorment tota l'altura
vertical dels baus, menys el seu calat, sobre el dorment.
Aquesta bussarda serveix de suport als extrems dels taulons de la primera coberta, que vénen a parar en
aquesta part en els trancanells i la contra corda.
Les pernades de les bussardes de la primera coberta d'un vaixell de la primera classe, han de tenir de set
a vuit piulis, i a proporció els de les altres classes: aquestes tenen per dimensió en quadre des de dotze a
deu i vuit polzades, i la bragada de la bussarda tot el que pugui donar de si.
La bussarda que ara tractem s'assegura en el seu lloc amb vuit perns sobre cadascuna dels seves
pernades; aquests perns tenen de llarg el gruix del tauló exterior del membre, del dorment i de la pernada
sobre la qual es rebaten, i de gruix tenen quatre línees mes que els de entroncament; la seva punta
disminueix d'una i mitja línia.
Aquesta bussarda se subjecta també en la seva bragada amb un pern semblant al que travessa la roda,
contraroda, entremig i bragada de bussarda, i sol anar a parar al tallamar on s'assegura per la seva banda
interior amb anell i xaveta, amb la finalitat de poder, en cas necessari, botar-los fora sense perjudicar les
peces.
Tots aquests perns estan a igual distancia uns d'uns altres, i s'emboteixen per fora cap a l'interior del
vaixell.
Des d'aquesta bussarda de primera coberta fins al pic inclinat, es col·loquen altres quatre bussardes a
igual distancia unes d'unes altres, les hi subjecta en el seu lloc com l'anterior; però la seva dimensió ha de
ser proporcionada, cuidant més del llarg de les seves pernades, a fi que aquestes puguin abraçar, si és
possible, els lligams d'escobencs.
Es col·loca també sobre la roda i dorment de segona coberta una bussarda, la posició de la qual i
propietats són particularment les mateixes que les de bussardes de primera coberta; les seves pernades
han de tenir en navilis de primera classe sis q set peus de llarg, i solament sis en els altres vaixell.
L’esquadra de les pernades és el dels baus de la segona coberta.
Cada pernada d'aquesta bussarda se subjecta amb sis o set perns, no comprès el del seu bragada.
Aquests perns s'emboteixen per fora del vaixell cap al seu interior on se subjecten amb anell i xaveta;
tenen igualment quatre línies mes de gruix que els de entroncament.
Es col·loca encara una altra bussarda entre la de la primera coberta i la de la segona, i aquesta ha de
situar-se algunes polzades més a baix de les obertures dels escobencs.
Aquesta bussarda té les mateixes dimensions i es compon de la mateixa manera que la bussarda de la
segona coberta que acabem de parlar.
bussarda de coberta
Peça que en sentit horitzontal va col·locada a l'altura dels baos servint de suport a la coberta i d'unió als
extrems dels trancanells.
bussarda de popa
Peça transversal de fusta o de ferro, col·locada damunt de les quadernes, perpendicularment al contorn
del dormit.
bussarda de proa
Peça corba col·locada sota els escobencs per lligar les peces que es componen aquests.
El mateix nom es dóna a la corba situada sota el bauprès i sobre la qual tal pal descansa.
bussarda diagonal

Peça de construcció col·locada diagonalment des del cap d'un bau de bodega, fins la vàgara o la
sobrequilla, i fermada, segons sigui, amb aquella o aquesta.
busseig
Acció de bussejar.
busseig
El busseig és l’acte per mitjà del com l’home se submergeix en cossos d’aigua, ja sigui el mar, un llac o un
riu, amb la finalitat de desenvolupar una activitat esportiva, comercial o d’investigació científica o militar
amb o sense l’ajuda d’equips especials, el bussejo presenta dues formes de practicar-lo: l’apnea (del grec
apnoia, «sense respiració»), tècnica també coneguda com bussejo lliure o a pulmó; i el bussejo amb equip,
que pot ser amb escafandre autònom.
busseig amb escafandre
El busseig amb escafandre, consisteix en l’emmagatzematge d’aire a pressió en una ampolla que és
transportada pel bus, el que li permet a aquest anar respirant l’aire emmagatzemat durant un temps
d’autonomia considerable, a més de l’equip bàsic, requereix d’una ampolla d’emmagatzematge de l’aire,
un arnés, una armilla hidrostàtica, un sistema de vàlvules, un sistema de llast, tubs i filtres que conformen
el que es denomina regulador en la seva forma més bàsica; però els estàndards de seguretat requereixen
una sèrie de «rellotges» que li permetin saber que profunditat i quant aire té, profundímetre i manòmetre.
busseig en apnea
L'apnea o bussejo lliure és la suspensió voluntària de la respiració dintre de l'aigua, és la base de l'esport
d'apnea o bussejo a pulmó, i de la pesca submarina a pulmó.
Encara que pugui semblar entrenament físic, l'esport de l'apnea es basa principalment en la relaxació
mental de l'individu, la bona alimentació i hidratació, el foment dels reflexos mamífers en humans, i
l'entrenament en ambients de hipòxia.
Aquesta molt particular activitat practica el descens a la profunditat del mar a pulmó pur, és a dir, sense
equips de submarinisme tradicionals com són l'equip SCUBA o l’esnèrquel.
Al principi la disciplina permetia descendir uns pocs metres, però va arribar tal nivell que per a evitar la
desorientació visual es va requerir d'una corda lligada a un àncora perfectament vertical, amb això el
practicant solament segueix la corda en el descens i ascens sense necessitar orientar-se obrint els ulls.
La pressió de l'aigua és un límit fins i tot per als més veterans, perquè es pot tenir una gran capacitat
pulmonar i encara així el cos no suportarà més de determinada pressió.
busseig esportiu
El bussejo esportiu (apnea i scuba) és una activitat segura, però que presenta riscos que li són propis i que
demanda molta responsabilitat per part dels seus practicants.
Una preparació adequada, la familiaritat amb l'equip emprat, el coneixement i aplicació de les mesures de
seguretat, un mínim de coneixements tècnics i fisiològics i el respecte pels organismes del mitjà aquàtic
són les condicions mínimes per a dur a bé i sense contratemps aquestes activitats.
busseig scuba
El bussejo scuba consisteix en l'emmagatzematge d'aire a pressió en una ampolla que és transportada pel
bus, el que li permet a aquest anar respirant l'aire emmagatzemat durant un temps d'autonomia
considerable.
A més de l'equip bàsic, requereix d'una ampolla d'emmagatzematge de l'aire, un arnés, un mecanisme de
flotabilitat -integrat l’arnés i el sistema de flotabilitat reben el nom armilla hidrostàtica, armilla de flotabilitat o
BCD (acrònim anglès de “Buoyancy Compensation Device”, un sistema de vàlvules, un sistema de llast,
tubs i filtre (s) que conformen el que es denomina regulador en la seva forma més bàsica; però els
estàndards de seguretat requereixen una sèrie de "rellotges" que li permetin saber que profunditat i quant
aire té, profundímetre i manòmetre
bussejador
Persona que practica el submarinisme.
bussejar
Nedar per sota de l’aigua contenint la respiració o amb l’ajuda de certs aparells que alimenten d’aire al
nedador.

ussejar
Practicar el submarinisme.
bussejar
Treballar el bus en les seves funcions sota aigua.
bussejar
Nedar mantenint-se sota l’aigua.
busseta
Embarcació de tràfec interior de port amb la proa molt aixecada i una mica de llançament, aparellada amb una
vela llatina.
busseta
Embarcació menor de fons plans utilitzada per alguns vaixells per netejar i pintar el costat, barquejar i altres
treballs.
bussi
Petita embarcació de pesca i d’esbarjo que navega a rem o amb vela martell o llatina, amb la roda de proa
i la de popa sobresortint un poc damunt l’orla, utilitzada a les costes catalanes fins ben entrat aquest segle.
bussó
Ormeig en forma de caixa, fet de fusta i malla, amb una cara en forma d’embut per on entren els peixos, es
fa servir espacialment per la pesca de l’anguila
butà
El butà és un hidrocarbur saturat, parafínic o alifàtic, inflamable, gasós que es liqua a pressió atmosfèrica a
-0,5 graus centígrads, format per quatre àtoms de carboni i per deu d'hidrogen, la fórmula química del qual
és C4H10.
El butà present dos isòmers l' n-butà i l'isobutà o metilpropà.
Como és un gas incolor i inodor, en la seva elaboració se hi afegeix un odoritzant que hi confereix olor
desagradable perquè pugui ser detectat en cas de fuga.
En cas d'extinció d'un foc per gas butà s'empra diòxid de carboni CO2), pols química o boira d'aigua per
refredar i dispersar vapors.
El butà comercial és un gas liquat, obtingut per destil·lació del petroli, compost principalment per butà
normal (60%), propà (9%), isobutà (30%) i età (1%).
La principal aplicació del gas butà és la de combustible en llars per a la cuina i aigua calenta, ja que degut
a les seves limitacions de transport i emmagatzematge no sol consumir-se en grans quantitats.
A l'estat espanyol el gas butà es transporta en la típica bombona de butà, que és un envàs cilíndric, de
parets d'acer, de color taronja i que conté 12,5 quilograms de butà.
També existeixen noves bombones de butà més lleugeres, fabricades amb altres materials com l'alumini.
butaner
Vegi’s vaixell butaner.
butlletí
Un missatge oficial procedent d'una oficina d'avisos d'huracans que difon informació d'avís juntament amb
detalls referents a la localització, intensitat i moviment d'un cicló tropical, així com mesures de precaució
que haurien d'adoptar.
butlletí d'advertiment meteorològic
Butlletí meteorològic difós per a advertir amb antelació suficient de condicions meteorològiques perilloses.
butlletí d'anàlisi
Document utilitzat pel vista de duana en aquells casos que és necessari enviar, al laboratori químic de
duanes, una mercaderia perquè, prèvia anàlisi d’ella, s'emeti un pronunciament sobre la seva classificació.
butlletí d'inundacions sobtades
En USA, indica que les inundacions sobtades siguin una possibilitat en o prop de l'àrea del butlletí.

En l'àrea afectada es preparen per a prendre mesures si es publica una alerta d'inundacions sobtades o
les inundacions estan observat.
butlletí de predicció
Informe concís del temps probable sobre una regió o país per a un període de temps futur determinat.
butlletí de pronòstic
Declaració concisa sobre l'evolució probable del temps, en una regió donada, durant un període de temps
especificat.
butlletí de tempestes severes
En USA s'emet, quan les condicions són favorables per al desenvolupament de tempestes severes en i
prop de l'àrea del butlletí.
Els butlletins són vàlids fins a generalment diverses hores, amb 6 hores és el més comú.
butlletí de tornat
En USA s'emet, quan les condicions són favorables per al desenvolupament de tornats en i prop de l'àrea
del butlletí. Els butlletins són vàlids fins a, generalment, diverses hores, amb 6 hores és el més comú.
butlletí meteorològic
Una de les principals necessitats que es presenten al navegant per a realitzar amb èxit, la seva travessia
és el coneixement anticipat del temps atmosfèric, que pot aconseguir mitjançant la recepció per ràdio,
televisió ó facsímil dels butlletins meteorològics, i més rarament mitjançant teletip, doncs en els vaixells no
se sol utilitzar aquest aparell.
El navegant també pot obtenir els butlletins meteorològics abans de la seva sortida a la mar directament
del servei meteorològic -de vegades mitjançant una simple trucada telefònica i en alguns països, de
l'autoritat de marina.
Els butlletins meteorològics són diversos, perquè poden contenir un estat actual del temps (diagnosi), un
estat futur (prognosis) o una previsió per a 12, 24, 36 o més hores, referint-se a tot un oceà o només a una
part del mateix, tractar no sol de l'altura de les ones, núvols, direcció del vent i el seva intensitat, o bé de
les formes isobàriques i fronts, tant en la superfície del sòl, com a diferents nivells.
El butlletí o part meteorològic pot ser radiat i rebut en llengua vernacla, però atès que el part pot ser recollit
per vaixells de diferents nacionalitats, i degut, a més, a la limitada difusió que suposa un part en una
llengua nacional, resulta aconsellable fer la transmissió en qualsevol de les claves convingudes
internacionalment en el sí de l'Organització Meteorològica Mundial, organisme depenent de l'ONU.
La gamma de claus meteorològiques és amplíssima, cobrint cadascuna una d'elles una necessitat
determinada, pel que la seva elecció no és arbitrària, sinó que forçosament cal utilitzar la clau idònia que
correspongui a una situació donada.
Així, els vaixells, per a transmetre les seves observacions meteorològiques a les estacions terrestres,
utilitzen les claus FM 21 I, FM 22 I o FM 23 I, segons es tracti de vaixells seleccionats, suplementaris o
auxiliars.
Aquestes claus són les normalment utilitzades, però poden utilitzar moltes altres.
Per la seva banda, els centres d'anàlisis i predicció transmeten als vaixells els mapes del temps per mitjà
de la clau FM 46 D, d'ús exclusiu per a la marina, o bé mitjançant ràdiofacsímil, amb el qual el vaixell rep
complet el mapa del temps, ones, núvols, nivell de 500 o 300 mb, etcètera.
Una informació completa sobre la manera d'utilització d'aquestes claus pot obtenir-se del Manual de Claus
de l'O.M.M., però en línies generals cap dir que els missatges, parts o butlletins meteorològics transmesos
només consten de nombres, cadascun dels quals significa una dada meteorològica, per exemple, núvols,
vent, fronts, isòbares, etcètera.
Per a una bona recepció del butlletins meteorològics és necessari conèixer quines estacions els
transmeten i quins són les seves hores de transmissió, per al que els diferents serveis radiotelefònics i
radiotelegràfics dels països editen uns nomenclàtor que s'obtenen aquestes dades.
butlletins meteorològics regionals
Aquests parts estan limitats a unes zones, i estan confeccionats pels serveis meteorològics Regionals de
d’Institut Hidrogràfic de la Marina, ens donen el mateix tipus d’informació que els anteriors, però solament
en la zona, que normalment podem escoltar és de la qual ens trobem, i per tant de màxim interès, amb
informació de: Estat actual del temps. Previsió per a 12 hores.
buttock lines

En l’arquitectura, les seccions verticals preses equidistants des de proa a popa.
Buys-Ballot
Llei de des de la consideració que el vent bufa dels sectors de més pressió als de menys i tenint així
mateix en compte el teorema sobre la composició de les acceleracions d'un mòbil en un instant donat
formulat en 1843 pel matemàtic francès Gustave Gaspard Coriolis:
D'esquena al vent, la pressió més baixa queda a l'esquerra i la més alta a la dreta, tal succeeix en el nostre
hemisferi i al revés en l'austral.
Conforme a la regla de Buys-Ballot, el vent es mou en els màxims de l'hemisferi nord igual que les sagetes
del rellotge i al contrari en els mínims, circulant amb girs inversos als anteriors en l'hemisferi austral.
by instalment
En terminologia anglesa Per pagaments escalonats a terminis.
byte
Unitat consistent en 8 bits, freqüentment usada per mesurar la capacitat de dispositius d'emmagatzematge.
1Kbyte = 210 byte = 1.024byte (Quilo byte).
1Mbyte = 220 byte = 1.048.576 byte (Mega byte).
1Gbyte = 230 byte = 1.073.741.824byte (Giga byte).