bravo - lexicmariner.info

En aquests casos, aquest espai marítim pertany completament a l'estat del litoral, i forma part del seu
territori.
La zona d'aigües territorials es deu començar a partir de la línia que uneix els punts mes avançats de les
gargamelles de la badia històrica, Golf de Califòrnia o Mar de Cortès reuneix tots els elements per ser
considerat com a golf històric o mar interior, es podria agregar a més l'argument de la dependència
ecològica d'aquest mar respecte al territori.
badia oberta
És la badia desabrigada i sense defensa per als vaixells que fondegin en ella.
badia oberta
Badia similar a l’albufera però amb grans obertures entre les illes que la protegeixen.
badia tancada
Badia que ofereix bon resguard a les embarcacions, en cas de temporal.
badil
Paleta de ferro o un altre material per remoure o recollir les brases i la cendra de xemeneies
badil
Art de pesca consistent en una borsa de xarxa amb ploms en la part inferior i la boca cosida a un marc
rectangular de ferro, amb mànec de fusta per a agafar-lo, s’usa per a agafar gambetes.
badina
Racó d’aigua embassada, toll gran, llacuna.
baf
Nom que es dóna a la xarxa de malla més estreta dels dos tipus que s’empren en el sardinal.
BAF
Acrònim de l'anglès “Bunker Adjustment Factor”. = Factor de ajuste.
baf d’aire
Vent lleu i variable, la velocitat del qual està compresa entre 3 i 5 nusos.
bafa
Al país valencià, vent molt suau.
bafarol
Vent tot just perceptible.
bafolina
Al país valencià, vent mudable de la mar.
bafor
Al país valencià, nau que es mou per la força del vapor de l’aigua condensat.
baga
Nus o llaçada en què un dels caps de la corda, del cordó, etc., no és fet passar del tot i forma com un ull o
una anella per on pot passar una altra corda, un altre cordó, etc.
Una baga pot tenir una o més de les següents funcionalitats:
• Subjecció. És l'ús més comú d'una baga, té per finalitat subjectar un objecte o unir dos o més
entenimentades.
Pot ser sujecció entre una corda i un objecte o sujecció entre dos o més entenimentades.
• Canvi de forma. Les bagues s'empren també per canviar la propietat comuna d'una corda permetent que
aquesta tingui un llaç, tingui un nus per a suport, escurci la corda o adquireixi una forma útil que no
necessàriament està destinada a subjectar alguna cosa.
Dins d'aquesta funcionalitat es troben els llaços decoratius l'única fi dels quals és estètic.
L'efectiva funció del llaç pot ser directament afectada pel material intern i extern de la corda així com per
les condicions d'aquesta.