bravo - lexicmariner.info

Es de bona marxa i fàcil govern, armaven canons en la coberta, apropiada per incursions pirates, pel que
ve esser emprat com a cors i tràfic d’esclaus.
La bagala actual es de menor port que l’antiga arborava dos pal sencer amb veles quadres creuades en
els dos pals i és emprada en la navegació costanera per els mars Rojo i Índic, des de l’istme de Suez fins
el cap Comorin.
bagarella
Nansa petita que s’utilitza per la pesca fluvial.
bagarí
Remer lluiré assalariat, que bogava en les galeres a diferencia dels galiot o forçats.
bagatge
Nom que sol donar-se als equipatges de la tripulació i guarnició del vaixell.
baguejar
Calar palangres o armellades fent ziga-zagues.
baguerot
Forat que queda entre la vora de la xarxa i la ralinga, limitat per dues lligades contigües.
baguío
Huracà semblat a un cicló, amb gradient de pressions molt elevat, freqüent en el mar de Xina i en
l'arxipèlag filipí en l'època dels monsons.
Rep el nom d’una localitat del mateix nom, en Luzón, Filipines.
bai-u
Pluges ciclòniques de la primària d’estiu al Japó, al temps de madurar les prunes i de trasplantar l’arròs.
baiard
Un baiard és un aparell per a transportar pesos que té dues barres llargues unides per diferents travessers
que formen una plataforma.
Es porta entre dues persones: una aixeca els caps del davant de les barres i l’altra els del darrere, s’usa
per transportar-hi les xarxes de pesca a terra, persones, materials de construcció i altres objectes.
Serveix per a portar l'ormeig de l'art a bord quan es va a llançar-lo.
baiard
Espècie de xevira per a portar les xarxes plegades a terra.
baiardada
Càrrega que es pot transportar d'una vegada en un baiard.
baibacoa
Nom que en Guayaquil donaven els marins de les jangades a la taula sobre les cinc, set o nou peces que
formen la balsa.
baidar
Se’n diu baidar a la barca o canoa de la costa Nord de Sibèria i particularment del Nord-oest Amèrica.
El baidar es construeix amb pells de vaques marins cosides amb nervis del mateix.
La seva forma se sosté interiorment per una armadura o esquelet de fusta compost de quadernes,
palmejares i baus trincats també amb nervis.
Els baldessis són plans encara que fins en les seves extremitats i estan molt untats d'oli per a la bona
conservació de les pells.
Tenen de llarg de 10 a 20 peus segons el nombre de escotilles o forats circulars que hagin de contenir i
que mai passen de tres.
Aquestes escotilles s'obren en la part superior amb l'objecte de col·locar-ne un home en cadascuna
assegut a pla amb les cames estirades i el cos sobre coberta des de la cintura per a dalt.
Cada tripulant es posa una camisa feta de bufeta la qual lliga primer al voltant de la braçola de la escotilla.
Després la hi subjecta al coll i punys amb el que vénen a quedar formant un sol cos amb l'embarcació que
és insubmergible i s'atreveixen així algunes vegades a atacar a les balenes.