bravo - lexicmariner.info

aixa orogràfica
Es coneix també com depressió de sotavent, perquè apareix en aquest vessant respecte del flux en que el
seu sí neix a causa de l'efecte hidrodinàmic de l'obstacle.
Aquest procés es desenvolupa quan el flux enfronta un relleu d'amplària no inferior a 100 km i sempre que
aquell no condueixi aire tan inestable com per a disparar-se en la vertical.
baixa polar
Una baixa polar és un sistema de baixes pressions de petita escala i breu vida, que es localitza a les àrees
oceàniques com a producte del front polar en tots dos hemisferis.
Aquests sistemes tenen una amplitud horitzontal inferior als 1.000 km i duren amb prou feines un parell de
dies.
Són part de la classe més gran de sistemes atmosfèrics de meso escala.
Les baixes polars poden ser difícils de detectar usant els informes atmosfèrics convencionals i són de gran
perill per a les operacions en latituds altes, afectant a la navegació i a les plataformes de gas i petroli.
Les baixes polars han rebut molts altres termes, com a núvol en coma, meso cicló, vèrtex polar meso
escalar, huracà Àrtic, baixa Àrtica i depressió d'aire fred.
Actualment, aquest terme es reserva per als sistemes més vigorosos que tenen vents prop de la superfície
amb força de galerna (17 m/s).
Les baixes polars van ser identificades originalment per mitjà de les imatges dels satèl·lits meteorològics
que van entrar en funcionament durant els anys 60, els quals van revelar molts vòrtex de núvols de petita
escala en altes latituds.
Les baixes polars més actives es localitzen sobre certes àrees lliures de gel en o prop de l'Àrtic durant el
hivern, com el Mar de Noruega, mar de Barents, Mar de Japó i Golf d'Alaska.
Les baixes polars es dissipen ràpidament quan entren en terra.
Els sistemes antàrtics tenen a ser més febles que els sistemes de l'hemisferi nord, atès que les diferències
de temperatura entre aire i mar al voltant del continent són generalment més petites.
No obstant això, es poden trobar baixes polars molt vigoroses en l'Oceà Glacial Antàrtic.
Les baixes polars poden tenir un ampli espectre de núvols en les imatges de satèl·lit, però només s'han
identificat dues grans categories.
La primera és la característica "espiraliforme" consistent en un nombre de bandes nuvoloses embolicant el
centre de la baixa pressió.
Algunes baixes polars tenen en les imatges de satèl·lit l'aparença de ciclons tropicals, amb profunds núvols
turmentoses envoltant a el “ull” lliure de núvols, que ha permès l'augment de l'ús del terme "huracà Àrtic"
per descriure algunes de les baixes polars més actives.
Aquests sistemes són normalment més profunds a causa de l'aire polar.
La segona característica és la "forma de coma" que es troba més freqüentment en els sistemes propers al
capdavant polar.
Les baixes polars es formen per diferents motius, i s'observa un espectre de sistemes en les imatges per
satèl·lit.
Algunes baixes polars es desenvolupen a causa del gradient de temperatura horitzontal, a través d'una
inestabilitat baroclínica, i poden tenir l'aparença de petites depressions frontals.
En l'altre extrem estan les baixes polars amb extensos cumulonimbus, que s'associen freqüentment amb
borses d'aire fred en les capes mitjana i alta de la troposfera.
Les baixes polars són difícils de predir i l'habitual és pronosticar en un marge inferior a 6 hores.
Els models de predicció numèrics solament serveixen per representar a aquests sistemes en resolució
vertical i horitzontal.
baixa pressió tèrmica
Massa d’aire que s’estén per una zona molt gran amb vents forts que circulen al revés del rellotge en
l’hemisferi nord i en el sentit del rellotge en el sud, on la pressió té el valor inferior als 1.013 hPa.
Un àrea de baixa pressió, o una borrasca, és una regió on la pressió atmosfèrica és més baixa que l'aire
circumdant.
Les tempestes tropicals, ciclons extratropicals, i els ciclons polars i àrtics, reben el nom de cèl·lules de
baixa pressió, especialment en comunitats angloparlants.
Les borrasques s'associen normalment amb vents forts i elevació atmosfèrica.
Aquesta elevació sol produir cel cobert, a causa del gradient tèrmic quan l'aire se satura.
Així, les borrasques solen portar cels nuvolosos o coberts, que poden minimitzar la temperatura diürna tant
a l'estiu com al hivern.
Això es produeix per l'entrada de menys radiació solar de radiació d'ona curta i temperatures més baixes,
ja que els núvols reflecteixen la llum solar.