bravo - lexicmariner.info

Tornar cap a terra.
baixar en latitud
Disminuir de latitud, o navegar del segon al tercer quadrants en l’hemisferi boreal: i del primer al quart en
l’hemisferi austral.
baixar l’àncora
Baixar-la de la seva posició de trinca i deixar-la sobre el capó i botes de la ungla, més o menys prop de la
superfície de l'aigua, això pel que respecte a les de cep; quant a les de palesa, és simplement baixar-les
una mica de l’escobenc perquè puguin fondejar sense entrebancs.
baixar la barca
Entre mariners, tornar la barca a terra.
baixar la costa
Ser més baixa la costa en alguns dels seus punts amb respecte a la seva rodalia.
baixar la marea
Se’n diu d’aquesta quan es troba en el seu moviment de descens.
baixes latituds
Les latituds més immediates a l’equador, o que baixen de la meitat del quadrant.
baixes pressions
S’origina per ondulacions de la superfície de discontinuïtat termodinàmica front que separa dues masses
d’aire contigües, una calenta i altra freda, aquestes ondulacions semblen ser un reflex, en superfície, de
les ondulacions del corrent “jet stream” que circula per la tropopausa, solen agrupar-se en sèries de tres o
quatre membres i avancen, al llarg del front que es formen, d’oest a est, al seu pas l’atmosfera sofreix una
agitació particular, el vent és molt variable, així com la nuvolositat i les precipitacions, que refermen al pas
d’ambdós fronts, el calent i el fred, les borrasques afecten sobretot a la façana occidental dels continents,
propiciant-los el tipus de clima oceànic, altament humit i de gran suavitat tèrmica.
baixes pressions equatorials
Zona en la qual freqüentment es formen borrasques tèrmiques en la zona de convergència intertropical.
Resulta preferible el qualificatiu de intertropicals, ja que aquestes àrees no tenen sempre per eix la línia
equinoccial; aquesta compleix aquest paper al gener, però queda enrere en l'estiu boreal, amb màxim
desplaçament al juliol, quan les baixes pressions migren cap al nord una desena de graus i, de vegades,
més.
Coneguts internacionalment com “doldrums”, no es tracta d'espais de calma estricta, coneixen una
circulació horitzontal molt feble, amb gradients horitzontals de pressió pràcticament menyspreables.
baixes pressions polars
Zona en la qual freqüentment es formen borrasques dinàmiques en el front polar.
baixos fons
És ben conegut pels navegants que el vaixell navega en una depressió creada pel mateix formant un tren
d'ones; les divergents de proa i de popa i les transversals.
Al navegar el vaixell en aigües de poca profunditat es produeixen desequilibris de pressió que alteren el
patró de les línies de flux, que formen ones majors a les quals es produeixen a grans profunditats.
Si un vaixell passa d'aigües profundes a poc profundes navegant a velocitat constant, a nombres de
“froude” de la profunditat inferiors a un, la direcció de propagació d'ones canvia i es produeix un bloqueig
en la generació d'ones que fa que la resistència per formació d'ones creixi d'una manera important.
En els fenòmens d'aigües succintes o baixos fons, el nombre de “froude” de la profunditat “Fnh” juga el
mateix paper que el numero de “match” en aerodinàmica, de manera que quan Fnh = 1 (valor crític), actua
com una barrera del so, de forma tal que en teoria es prevegi un enfonsament infinit per a aquest valor.
No obstant això, els estudis amb models demostren que en les proximitats d'aquest punt es produeix un
fort enfonsament i una considerable ona de proa, on el tren d'ones divergents del vaixell s'obre fins a
gairebé els 90º.
Per a embarcacions navegant a Fnh > 1.0 (rang supercrític), desapareix el tren d'ones transversals.