delta - lexicmariner.info

www.lexicmariner.info
D
Bandera del Codi Internacional de Senyals, coneguda sota el nom de “DELTA”, de forma quadra amb tres
franges horitzontals, una de color groc, una altra de color blau i una altra de color groc.
• Hissada en solitari significa: “Mantingues separat de mi, tinc dificultats per a maniobrar”.
D
Abreviatura de baixa pressió.
d
Símbol usat a França per a l'angle recte; quan precedeix al símbol d'una unitat representa el prefix deca.
d
Abreviatura de dia; quan precedeix al símbol d'una unitat, representa el prefix deci.
d 1/2 d.a.t.s.b.i.
Abreviatura de l'expressió Anglesa “demurrage half dispatch on all estafi saved both ends” = Demora,
meitat aviat despatxo sobretot el temps estalviat en la càrrega i descàrrega.
d.d.o.
Abreviatura de l'expressió Anglesa “dispatch discharging only” = Premio per despatx en la descàrrega
solament.
d.f.
Abreviatura de l'expressió Anglesa “dead freight” = Fals noli.
D.I.N.
Abreviatura de “Deutsche Industrie Normen”.
Normes industrials alemanyes.
d.M.
Abreviatura de l'expressió alemanya “Donessis Monats” = D'aquest mes.
D.R.I.I.
En terminologia francesa abreviatura de “Direction donis Relations Economiques Exterieures”.
D.O.I.
Abreviatura de l'expressió que significa “Document unificat d'Exportació”.
Declaració d'exportació que ha de presentar-se per a les inspeccions duaneres, del SOIVRE i fitosanitària
de les mercaderies compreses en una llicència global i de totes aquelles exportades sota una altra classe
de llicències i que requereixin ser sotmeses a tals inspeccions.
d.w.
Abreviatura de l'expressió que significa “dead Weight” = Pes mort
És el pes en tones llargues de càrrega, combustible, provisions, aigua, etc., que un buc pot embarcar fins a
aconseguir la línia de càrrega.
D.w.
Abreviatura de l'expressió que significa “Deadweight” (tons of 2240 lbs): Pes mort (tones angleses).
d.w.a.t.
Abreviatura de l'expressió que significa “Dead weight all told” = Peso mort total.
d.w.c.
Abreviatura de l'expressió que significa “Deadweight capacity” = Capacitat de pes mort.
d.w.t.
Abreviatura de l'expressió que significa “Deadweight tonnage” = Tonatge de port brut, col·locat a
continuació del nombre que expressa el tonatge del navili.

D/A
Abreviatura de l'expressió que significa “delivery against acceptance” = Lliura contra acceptació.
Expressió utilitzada per especificar que una mercaderia o documents han de lliurar-se contra l'acceptació
d'una lletra.
D/A
Abreviatura anglesa (Documents on -or against- acceptance), que significa Lliurament de documents
(representatius d'una mercaderia) contra acceptació d'una lletra D/C
D/A
Abreviatura de l'expressió que significa “vessels must discharge afloat” = Els vaixells han de descarregar a
flotació.
D/C
Abreviatura de l'expressió que significa “Deviation clause” = Clàusula de desviació.
D/d
Abreviatura de l'expressió que significa “days afterdate” = Dies després de la data.
D/D
Abreviatura de l'expressió que significa “delivered at docks” = Lliurat en moll.
D/P
Abreviatura de l'expressió que significa “delivery against payment” = envio contra pagament.
Expressió utilitzada per especificar que una mercaderia o documents només poden lliurar-se contra el seu
pagament (pagament contra documents).
D/R
Abreviatura de l'expressió que significa Rebut de moll.
És el rebut que es confecciona quan la càrrega és rebuda en les bodegues, moll o pati de contenidors del
transportista en USA.
d’àncora a àncora
Es diu del temps transcorregut entre que es lleven les ancores d’un port, fins que es deixen caure en el
mateix o en un altre després d’una travessia.
d’una alçària de
Que és o que arriba a una elevació considerable sobre la superfície de la terra o qualsevol altre terme de
comparació.
DAC
Comitè d'Ajuda al Desenvolupament.
dacon
Base de dades del Banc Mundial sobre Consultors.
dacró
El Dacró, és un poliester inventat per la firma DuPont de Nemours, amb una elasticitat major que el
dinaflight o el fast flight.
S’obté a partir del àcid tereftàlic i etilenglicol.
És la fibra sintètica de major ús.
Existeixen diversos tipus utilitzats per a la fabricació de teixits de diferents característiques, ja sigui com
únic component o barrejat amb altres fibres.
dades
Una representació de fets, conceptes o instruccions en forma normalitzada apte per a comunicació,
dades analògiques
Cadascuna de les dades representades per una magnitud física considerada com contínua.

dades climatològiques
Tot tipus de dades, d'instruments, de testimonis (tals com els anells dels arbres), de la història, etc. que
constitueixen la font principal de l'estudi i de les teories del clima.
dades de congelació
Informació meteorològica sobre l'ocurrència de temperatures inferiors a l'instant de congelació.
dades digitals
Cadascuna de les dades representades de forma discontínua.
dades geodèsiques
Informació relativa a punts establerts per un aixecament geodèsic, com descripció del punt, valors de
coordenades, altura sobre el nivell del mar i orientació.
dades reticulars en forma digital
Dades meteorològiques tractats per computadora o ordinador corresponents a un conjunt de punts d'un
mapa, espaiats regularment entre si, per a la seva transmissió des d'una computadora o ordinador
meteorològic a altra computadora o ordinador en forma de clau adequada per a ús en sistemes
automàtics.
DAES
Departament d'Assumptes Econòmics i Socials.
DAF lliurada en frontera ... lloc convingut)
El venedor realitza el lliurament quan la mercaderia és posada a la disposició del comprador sobre els
mitjans de transport utilitzats i no descarregats, en el punt i lloc de la frontera convinguts, però abans de la
duana fronterera del país confrontant.
Aquest final pot ser utilitzat amb independència de la manera de transport, quan la mercaderia ha de
lliurar-se en una frontera terrestre.
Obligacions del venedor:
• Subministrar la mercaderia i la factura comercial (o el seu missatge electrònic equivalent) d'acord amb el
contracte de compravenda, així com qualsevol altra prova de conformitat que pugui exigir aquest contracte.
• Obtenir, al seu propi risc i expenses, qualsevol llicència d'exportació o altra autorització oficial, així com
qualsevol altre document necessari per a posar la mercaderia a la disposició del comprador, i realitzar,
quan sigui pertinent, els tràmits duaners per a l'exportació de les mercaderies fins al lloc de lliurament
convingut en la frontera i per al seu trànsit a través de qualsevol país.
• Contractar, a les seves pròpies expenses, el transport de la mercaderia a l'instant convingut, si ho hi ha,
en el lloc de lliurament en la frontera.
• Posar a la disposició del comprador la mercaderia en els mitjans de transport utilitzats i no descarregats,
en el lloc de lliurament convingut en la frontera i en la data o dintre del període acordats.
• Suportar tots els riscos de pèrdua o dany de la mercaderia fins al moment que hagi estat lliurada de
conformitat amb els pactes.
• Pagar totes les despeses relacionades amb la mercaderia fins al moment que aquesta es lliura de
conformitat amb el contracte.
• Donar al comprador avís suficient que la mercaderia ha estat lliurada segons els pactes.
• Pagar les despeses de les operacions de verificació (qualitat, mesures, pes, etc.) necessàries per a lliurar
la mercaderia de conformitat amb els pactes.
• Proporcionar, als seus pròpies expenses, l'embalatge requerit per a lliurar les mercaderies (si és usual en
el tràfic específic embalar les mercaderies en qüestió) en la frontera i per al transport posterior, si les
circumstàncies d'aquest han estat donades a conèixer al venedor abans de la conclusió del contracte de
compravenda.
• Prestar, a petició, risc i expenses del comprador, l'ajuda precisa per a obtenir, quan sigui pertinent,
qualsevol document o missatge electrònic equivalent, emès o transmès en el país de lliurament i/o origen
que el comprador pugui requerir per a la importació de la mercaderia i, si és necessari, per al seu trànsit
per qualsevol país.
• Proporcionar al comprador, a petició d'aquest, la informació necessària per a obtenir una assegurança.
Obligacions del comprador:
• Pagar el preu de la mercaderia, segons el previst en el contracte.

• Obtenir, al seu propi risc i expenses, qualsevol llicència d'importació o altra autorització oficial i realitzar,
quan sigui pertinent, els tràmits duaners per a la importació de les mercaderies i per al seu transport
posterior.
• Rebre el lliurament de la mercaderia quan aquesta hagi estat lliurada de conformitat amb els pactes.
• Suportar tots els riscos de pèrdua o dany de la mercaderia des del moment que aquesta hagi estat
lliurada segons s’acorda.
• Pagar totes les despeses relacionades amb la mercaderia des del moment que aquesta es lliura de
conformitat amb el contracte.
• Quan estigui autoritzat per a determinar el moment, dintre del període acordat, i/o el punt de recepció del
lliurament en el lloc convingut, donar al venedor avís suficient referent a això.
• Pagar les despeses de qualsevol inspecció prèvia a l'embarcament, excepte la inspecció ordenada per
les autoritats del país d'exportació.
dahabia
Embarcació egípcia de buc llarg i estret, amb aparell llatí i una cambra sobre coberta que s’estén des de la
mitjana fins a la popa, s’usa en el transport de passatgers per riu Nil.
Abans de la introducció de vaixells del vapor, la dahabia era la manera més normal perquè els viatgers
ascendeixin el Nil, i fins i tot després d'aquest seguien sent una mica populars entre el riu.
Avui dia, els recipients d'aquest tipus es fan sovint de ferro, acomodant entre dos i prop de dotze
passatgers, i es caben sovint amb els motors així com les veles.
dak
Embarcació hindú de línies molt fines, té coberta i arbora un o dos pals amb veles quetx marí, els rems
treballen sobre una espècie de forquetes muntades en la tapa de regala, el seu buc està folrats de coure i
són molt mariners.
dala
Canal per on surt a la mar l'aigua de desguàs de la bomba.
Redreçar una embarcació que anava escorada.
Dur un vaixell a la posició de flotació horitzontal, és a dir, sense escora.
dala dels embornals
Mena de canal de fusta que, condueix als embornals l’aigua que treuen les bombes d’exhaurir, esta situat
damunt la coberta.
dalca
La dalca als quals alguns denominaven també com piragua era una embarcació lleugera que empraven els
indígenes chonos, un poble nòmada del sud de Xile.
Posteriorment la van adoptar els huilliches i els conquistadors espanyols, afegint-li algunes modificacions
menors.
La dalca era una embarcació lleugera i apropiada per a navegar pels canals xilotes que usaven pobles
indígenes originaris de Xile que habitaven entre el canal de Chacao i el Golf de Penes, en els arxipèlags
anomenats Chiloé, Guaitecas i dels Chonos.
La seva invenció s'atribueix als chonos, els quals li haurien ensenyat a construir-la als seus veïns
huilliches.
Els cronistes espanyols deien que era la millor nau per a navegar per aquests mars i molt superior a les
quals construïen els conquistadors.
Consistia en tres taulons d’alber o de xiprer que es tallaven d'un llarg apropiat a la capacitat que requeriria
l'embarcació, normalment mesurava fins a 10 metres de llarg amb una capacitat de dotze tripulants.
Era impulsada per rems i quan havia vent favorable s'ajudaven aixecant un pal amb una vela feta
generalment amb cuir de llop marí.
Els taulons eren corbats amb aigua i amb foc per a donar-li la forma que requerien el tauló de la quilla i els
dos laterals.
A les taules se li feien perforacions cada certa distancia emprant estaques calentes.
Després aquestes es cosien utilitzant una fibra filamentosa que s'obtenia al copejar la quilla, una espècie
de bambú molt abundant en tota la regió.
Aquesta fibra era molt ferma i resistent a l'aigua.
Finalment els clots i les unions es calafatejaven amb una barreja d'arrels, fulles de tiaca i estopa de alerce.
dalenc

Home de mar que té facilitat per a mantenir-se estona sota l’aigua sense respirar (Costa de Llevant).
dalí
Bastó de crossa, molt gruixut i ferm, en el qual es recolzava el daliner de la sirga per tal de poder fer més
força.
dalinar
Sirgar, estirar de la corda sirga o sàgola amb la qual es remolcava el llaüt, caminen per la vorera del riu.
dalindingan
Foxworthyi Hopea Arbre de Filipines, la fusta del qual corretjosa s’empra en els arsenals d’Àsia en la
construcció de arboradures d’embarcacions i altres objectes
daliner
Sirgador del davant, quan la sirga era estirada per més d’un sirgador, el qual s’ajudava amb el dalí.
daliner de la primera
Peó que en estirar la sirga o sàgola va davant de tots quan el llagut en porta dues. (Mora d’Ebre).
daliner de la saguera
El tercer peó que estira la sirga o sàgola quan el llagut en porta dues (Mora d’Ebre).
dalt de proa
Sinònim de sobreproa.
dalt del tot
Al cim, a la part més alta.
dalton
Massa igual a 1/16 de la massa de l'àtom d’oxigen.
Equival a 1,650 x 10- 24 grams.
dama
Cadascuna de les dues falques que en certs vaixells que no empren escàlems, s'introdueixen verticalment
en la regala deixant un espai pel rem servint-l'hi així mateix de suport en la maniobra de vogar i ciar.
dama del rem
Cadascun dels dos tascons o peces de fusta encastats a l’orla de certs bots que no porten escàlems i que,
una mica separats entre si, deixen l’espai adients per fer força amb el rem en vogar.
damage
Abreviatura de l'expressió que significa “Dany, Avaria”.
DANA
Acrònim de “Depressió Aïllada en Nivells Alts”.
Baixa tancada que s'ha desplaçat completament (separada) del corrent general del W i que es mou
independentment d'aquest corrent.
Les DANAs poden romandre gairebé estacionàries durant dies o, en ocasions, poden moure's cap al W, de
forma oposada al corrent que preval en altura (és a dir, retrògrada).
dandy
Embarcació britànica amb una gran vela major de pujament lliure, floc i una petita vela de mitjana, amb la
qual cosa el seu aparells assembla molt al d’un yawl.
dany
Perjudici o pèrdua que s'ocasiona a una persona o una mercaderia, com a conseqüència d'un accident.
danys
Disminució de valor d'una mercaderia i perjudicis directes o indirectes causats per això a les parts d'un
contracte de compravenda.

dany
Quant a la reparació del dany, el Codi Civil local reconeix en el seu article 2053 que ha de consistir en el
restabliment de la situació anterior a ell, i quan això sigui impossible, en el pagament total dels danys i
perjudicis d'ordre econòmic i moral que permetin compensar a la víctima.
dany causat pel llampec
Danys directes en una nau, els sistemes de transmissió elèctrica, aparells o altres béns o danys indirectes
(per incendis o accidents) causats pel llamp.
dany ocult
Quan les mercaderies aparentment en bones condicions es danyen.
La demanda és difícil d'establir ja que són dures de col·locar perquè ni l'expedidor ni el portador desitja
validar responsabilitat.
danys
Sinònim d’avaria.
danys per calamarsa
Danys en les collites, la vegetació, les edificacions, els vehicles, etc., causats directament per l’impactes
de la calamarsa.
La gravetat dels danys està generalment relacionada amb la grandària de les calamarses.
danys per gelades
Danys produïts en la vegetació quan es congela l'aigua de l'estructura cel·lular d'una planta, fent esclatar
les membranes cel·lulars i deteriorant el material vegetal.
DAO
Sinònim de disseny assistit per ordinador.
darrere
Indica posició al cantó oposat a la cara o a aquell devers el qual hom avança.
darsa
Antigament drassana.
dàrsena
La paraula dàrsena prové del àrab dar as sina’ah, formada per donar «casa» as «del» sina’a «art a
fàbrica), o sigui «casa de la fàbrica».
Originàriament feia referència a un moll ho es fabricaven i reparaven naus.
De assigna també deriva la paraula arsenal.
dàrsena
Cadascun dels espais, envoltats de molls per a atracament, càrrega i descàrrega dels vaixells en els quals
es divideix un port.
dàrsena
Recinte artificial d’obra que es construeix en la part interior i més protegida dels ports per a abric de les
embarcacions.
dàrsena.
Petita conca d'entrada generalment estreta, situada a l'interior d'un port.
dàrsena
Zona interior d'un port protegida de l'acció de les ones per mitjà de molls i espigons, on s'atraquen els
vaixells per a la càrrega i descàrrega mercaderies, efectuar reparacions, aprovisionar-se o posar-se a
l'abric de les ones i el mal temps.
dàrsena
Espai entre dos espigons o molls.

dàrsena amb resclosa
Sinònim de dàrsena de nivell constant.
dàrsena
Massa d'aigua protegida, apta per a operacions portuàries, comunicada amb el mar, amb un port exterior o
una altra dàrsena, de vegades per mitjà d'una resclosa o passatge.
Sinònim conca.
dàrsena
En Geografia, regió drenada per un riu i els seus tributaris, o que desguassa en un determinat llac o mar.
en oceanografia, depressió del fons marí de forma més o menys equidimensional i d'extensió molt variable.
dàrsena artificial
Recinte artificial fet d’obra que es construeix en la part interior i mes protegida dels ports de mar per a la
conservació, carena i habilitació de les embarcacions.
dàrsena comercial
Dàrsena destinada només a la càrrega i descàrrega de mercaderies.
dàrsena d’un port
Cadascuna de les parts que està dividit l’espai abrigat d’un port.
dàrsena de ciavoga
Àrea marítima dintre del port on els vaixells realitzen les maniobres de gir i virades amb la finalitat de
enfilar-se cap a les diferents zones del port.
dàrsena de flotació
Dàrsena en la qual es pot mantenir l’aigua a qualsevol nivell tancant una comporta quan l’aigua arriba a el
nivell desitjat.
Sinònim dàrsena de nivell constant, dàrsena de marea escloscada.
dàrsena de maniobra
En els ports on hi ha limitació d’espai, dàrsena que té la superfície més gran i que permet als vaixells
d’evolucionar còmodament i de sortir navegant endavant.
dàrsena de marea
En els mar on els efectes de la marea són sensibles, dàrsena que no es pot tancar amb cap reclosa i en la
qual els moviments alternatius del nivell de l’aigua es manifesten perfectament.
dàrsena de nivell constant
Dàrsena tancada, amb una resclosa o una comporta i a l’entrada, en la qual es pot mantenir una altura
permanent de l’aigua.
dàrsena esportiva
Àrea d’aigua abrigada que pot o no formar part del port, compte amb serveis d’ajuda a la navegació,
amarrament, rampa, manteniment, magatzem en sec i alguns altres serveis per a les embarcacions i els
usuaris.
dàrsena flotant
En els mars de marees, dàrsena que queda tancada amb una resclosa i en la qual el nivell de l’aigua es
manté constant, independentment dels moviments alternatius que es puguin manifestar a l’exterior.
dàrsena geogràfica
Regió drenada per un riu i els seus tributaris, o que desguassa en un determinat llac o mar.
dàrsena interior
Dàrsena destinada generalment a les embarcacions de servei, en la qual s’instal·len les drassanes o tallers
de reparació de vaixells.

dàrsena natural
Espai de mar en l’interior d’algunes badies o ports, que per la configuració de les costes i altres
circumstàncies locals, forma com un gran estany on l’aigua es conserva sempre tranquil·la.
dàrsena oberta
Sinònim de dàrsena de marea.
dàrsena oceanogràfica
Depressió del fons marí de forma més o menys equidimensional i d’extensió molt variables.
dàrsena pesquera
Dàrsena destinada a les embarcacions de pesca.
dàrsena tancada
Sinònim de dàrsena de nivell constant.
data de termini
Data establerta en el contracte de noliejament en la qual l'arrendador pot anul·lar el contracte si la nau no
ha donat avís d'estar preparada.
data d’aixecament
Indicació del temps en el que un aixecament topogràfic ha estat fet o acabat.
nota: aquesta dada sol ser diferent de la data d’edició o publicació del mapa.
data d'embarcament
Data que la mercaderia és efectivament rebuda en el vehicle que ha de transportar-la al país de destinació.
Per als efectes de contar els terminis que es refereixen les normes d'importació, val la qual es consta en el
respectiu coneixement d'embarcament.
data d'emissió
En finances, correspon al dia, mes i any en què neix una determinada sèrie de bons i un altre tipus
d'instruments financer.
Habitualment es considera com la data en què el instrument comença a reportar interessos i
reajustaments.
data de cancel·lació
Termini després del qual un noliejador por anul·lar una pòlissa de noliejament.
data de les declaracions
Generalment, aquesta data significa l'instant en què el Servei de Duanes, accepta i numera un Document
de Destinació Duanera.
Aquesta dada té gran importància, ja que a aquesta data es fixen els drets aranzelaris i altres gravàmens
duaners.
data de reimpressió
Dins de la terminologia dels EUA, data en la qual s'ha publicat la reimpressió d'una carta que incorpora
modificacions o correccions de caràcter relativament poc important.
La data de reimpressió s'agrega a la dreta de la data d'edició, en el marge esquerre inferior de la carta.
data de rescissió
Data, convinguda entre els armadors i noliejadors, que a tot tardar ha d'estar llest el vaixell per a carregar.
Si el vaixell no compleix, els noliejadors estan autoritzats per a rescindir el contracte de noliejament.
data de tancament
Data final per al lliurament de mercaderies per a embarcar en un vaixell determinat.
data de termini
Data establerta en el contracte de noliejament en la qual l'arrendador pot anul·lar el contracte si la nau no
ha donat avís d'estar preparada.

data de venciment d'un instrument financer
És la data en què un instrument ha de ser pagat o acabar de ser pagat per l'emissor.
data del meridià de 180°
En el meridià inferior de Greenwich o meridià de 180°, concretament en el fus 12, tenim una mateixa hora
amb dues dates diferents, al creuar el meridià de 180° navegant cap a l’est, hauríem de retardar un dia la
data, de la mateixa manera, navegant cap al W, al creuar aquest meridià hauríem d’augmentar en una
unitat la data que tinguem.
dátel
Acrònim de l'expressió anglesa data telecomunicació (telecomunicació de dades), sistema de transmissió
de dades a través dels
cables destinats a les telecomunicacions (xarxa tèlex, xarxa telefònica, etc.).
dátex
Acrònim de l'expressió anglesa data Exchange (intercanvi de dades), sistema de transmissió de dades,
independent de les xarxes
de tèlex o telèfon, amb una capacitat màxima de transmissió de 200 bit/s i un índex d'errors de transmissió
molt baix.
datum
Una quantitat numèrica o geomètrica, o conjunt d'elles, que es pot emprar com a referència bàsica per a
altres quantitats.
L'altura de la marea es mesura respecte a un nivell de referència local, o datum, que s'adopta a cada país
o regió segons les peculiaritats de cada costa i dels fenòmens d'importància en la mateixa.
El datum no s'utilitza només com a referència mareal, sinó per a la numeració de les isòbates o línies
d'igual profunditat i de les sondes en les cartes marines.
Els nivells zero o data utilitzats als països del nostre entorn són:
• Baixamar escorada en les cartes espanyoles i franceses. La mar no pot quedar mai per sota d'aquest
nivell.
• Baixamar mitjana de sizígies, en les cartes italianes i en algunes angleses.
• Nivell harmònic de marea o nivell indi, en la major part de les cartes angleses.
• Mitjana de les baixamars més accentuades, en la costa pacífica dels Estats Units i en moltes regions de
l'Extrem Orient.
• Mitjana de totes les baixamars, emprat en la costa atlàntica dels Estats Units.
• Nivell mitjà de la mar, útil en mars de marees poc apreciables, com en el Mar Bàltic.
Ja que, com es veu, els data habitualment utilitzats són mitjanes, han de ser calculats sobre molts anys
d'observacions.
dautm
En geodèsia un datum es defineix com un conjunt de paràmetres que especifiquen la superfície o el
sistema de coordenades de referència.
Conseqüentment es requereixen dos datums: un d'horitzontal que constitueix la base per al càlcul del
suport horitzontal dels aixecaments, on es considera la curvatura terrestre i un datum vertical, al que es
refereixen les elevacions.
data de lliurament
És la data en què deu lliurar-se un metall per complir amb els termes del contracte
datum de la carta
El datum de la carta es defineix com el datum o pla de referència amb el qual es relacionen totes les
batimetries i altimetries que figuren en aquesta carta.
Està relacionat amb un àrea determinada i és un nivell, per sota del com, la marea generalment no baixa.
Es defineix habitualment com la marea astronòmica més baixa.
datum de la marea
És un plànol de referència determinat per observacions de la marea.
Hi ha diversos datum de marea que tenen noms ben definits i mètodes exactes per a la seva determinació,
com per exemple: el nivell de reducció de sondes, el nivell mig del mar, etc.

datum de nivell
Datum de Nivell o Datum de Control Vertical
Aquests són termes genèrics per a anivellació de superfícies que s'usen per a determinar els nivells o
elevacions.
s'usen en cartes nàutiques com per exemple:
• Profunditats d'aigua que s'amiden des d'un datum de la carta al fons del mar;
• Les elevacions de masses de terra i estructures artificials es referencien bé a la plenamar mitjana de
sizígies (n les marees són predominantment semi diürnes) o a la mitjana de plenamars altes (on les
marees són predominantment diürnes);
• L'altura dels ulls dels ponts es referència generalment a la marea astronòmica més alta (HAT).
datum de referència
Datum geodèsic triat per a la consolidació d’un sistema local de diversos datums independents dintre d’un
àrea geogràfica.
datum del nivell del mar
Determinació del nivell mig del mar que ha estat adoptat com nivell de referència d’altures a pesar que pot
diferir d’una posterior determinació durant un major període de temps.
datum europeu
Sistema geodèsic amb origen en Potsdam referit al el·lipsoide Internacional.
datum geodèsic
Elements que permeten definir la posició sobre l'el·lipsoide de referència de la xarxa de control horitzontal
(triangulació i poligonal) que comprenen la posició (latitud i longitud) d'una estació determinada i l'azimut
des de l’estació seleccionada d'una estació veïna..
datum geodèsic
En geodèsia es consideren dues datums fonamentals: el vertical i horitzontal.
El datum vertical fonamental és el nivell mig del mar, al com es refereixen les altures dels punts sobre la
terra (altures topogràfiques) i les anivellacions de precisió.
A aquest datum es refereixen les altures dels plànols de referència derivats d'estudis mareogràfics.
El datum horitzontal és el qual forma la base per a càlculs dels aixecaments de control horitzontal, tals
com: latitud i longitud terrestres, etc.
datum geodèsic
Un conjunt de paràmetres que especifiquen la superfície o el sistema de coordenades de referència
utilitzats pel suport geodèsic en el càlcul de coordenades de punts terrestres. Comunament estan definits
en forma separada com datums horitzontal i vertical.
Per un datum geodèsic local, la superfície està definida per cinc paràmetres: la latitud i longitud d'un punt
inicial, l'azimut d'una línia des d'aquest punt i els paràmetres de l'el·lipsoide de referència.
Els datums absoluts especifica el punt inicial situat l'el·lipsoide de referència en correspondència ideal amb
el centre de massa de la Terra.
Per a sistemes de referència moderns, en els quals s'usen informació donada per satèl·lits, es defineixen
paràmetres addicionals, per exemple models de gravetat.
datum geodèsic absolut
Els datums absoluts especifica el punt inicial situat el el·lipsoide de referència en correspondència ideal
amb el centre de massa de la Terra, per a sistemes de referència moderns, en els quals s’usen informació
donada per satèl·lits.
datum geodèsic local
Per a un datum geodèsic local, la superfície està definida per cinc paràmetres: la latitud i longitud d’un punt
inicial, el azimut d’una línia des d’aquest punt i els paràmetres del el·lipsoide de referència.
datum internacional
Nivell mig del mar, es representa pel signe Zo.
dau

Peça de ferro de dos o tres centímetres de diàmetre amb la superfície estriada o puntejada com un didal,
que cosida al guardamà els velers l’utilitzen per empentar l’agulla amb el palmell de la mà al cosir la lona o
qualsevol altre drap gruixut.
dau
Reforç sobreposat al drap principal d’una vela als angles o punts de fregament per evitar el seu
deteriorament.
dau
Peça que imprimeix el moviment de rotació de l'eix o fusell del timó en les embarcacions de gran port.
dau
Tros petit de fusta, que serveix per fer de galze o encaixar dues peces de tauló i altres utilitats.
dau d’un bossell
Peça cúbica, generalment de bronze o de ferro, amb un forat cilíndric per un dels seus eixos, que serveix
de coixinet fix per a suport d’arbres, guia de cordes en els bossells, etc.
dau d’una politja
Petit quadrada de bronze o llautó, embotit en el centre d’una politja per a disminuir el fregament amb el
pern de la mateixa.
dau d’una vela
Espècie de pedaç quadrat de lona que se sobreposa a la principal d’una vela en diversos dels seus punts
para que no es trenqui.
dau de baula
Barra de reforç a l’interior d’una baula.
dau de baula
Peça que va col·locada en el centre de la majoria de baules de la cadena de l’àncora per a impedir que es
deformin; travesser.
dau de sa mitjana
Peça de fusta que va ficada a la coberta d’una embarcació i serveix per a donar-li més gruix i resistència
per a sostenir l’arbre de la mitjana dins el forat que té a posta.
dau de veler
Peça de metall de forma troncocònica i amb una certa rugositat, que va cosida sobre el guardamà i permet
recolzar-hi l’agulla quan es cus.
dau del timó
Peça que imprimeix el moviment de rotació a l’eix o fusell del timó en les embarcacions de gran port.
daus buits del timó
Serveixen per folrar els mascles del timó quan s'han aprimat, o també per introduir dintre de les femelles,
gastades pel seu frec amb els mascles.
davall
Indica posició d’una persona o una cosa respecte a allò que és més alt en direcció vertical i en contacte
amb ella o sense contacte.
davall de . .
A sota de.
davant
Cap o aparell que, en les embarcacions de vela llatina, permet regular la inclinació de l’antena, serveix
també com a braça de l’antena.
davant

Cap o aparell que manté el car atracat a la roda quan es navega cenyint.
davant
Aparell format per un bossell i un cap.
Va enfilat davant del car de l'antena d'una barca de mitjana.
Serveix per a la seva maniobra.
davant
Aparell utilitzat a les barques de mitjana i altres embarcacions semblants, per subjectar el car a la roda
quan naveguen de bolina.
davant
Cap emprat a les mitjanes de les embarcacions d’aparell llatí per amollar i carregar el car.
davant d’un punt
A una certa distància d’un punt de terra.
davant la costa
Separar de terra, però a prop.
davantal
Barra de fusta que va col·locada davall la soleta de l’orla, en la barca de bou, en tota sa longitud.
davantalet
Llistó que corre de proa a popa pels costats interiors en les barques petites, per a sostenir els bancs.
davantalet de calaix
Mena de compartiment, semblant a un calaix, que hi ha entre els bancs d'una barca de palangre.
Resta a aixopluc dels corredors.
davanter
Persona que va davant les altres, en el rai, el raier que ocupa el lloc del primer tram i dirigeix la conducció i
maniobra del rai.
davanter
Raier més experimentat que mena el rem de davant del rai, on recau la responsabilitat més gran de la
seva direcció
david
Petita embarcació, que tot just emergia sobre el nivell de l’aigua, i era portadora d’un torpede, construïda
per la confederació durant la Guerra de la Successió nord-americana (1861-1965)
day and runnings days
Expressió anglesa que significa = Clàusula dels contractes de noliejament que indiquen que les estadies o
dies per a càrrega i descàrrega s'expliquen de mitjanit a mitjanit, inclosos diumenges i festes; té el mateix
significat que dies consecutius de calendari.
day order
Expressió anglesa que significa “Ordre per al dia”. És l'ordre donada al corredor i que és vàlida en les
rodes i operacions fora del recinte durant el dia en què s'estableixen.
day traders
Expressió anglesa que significa = Comerciants de productes, generalment membres de la Borsa, molt
actius en el recinte o roda de la Borsa, els qui assumeixen posicions en els productes i les liquiden abans
del tancament de la sessió del dia.
day trading
Expressió anglesa que significa = Establir i liquidar la mateixa posició de mercat de futurs, en un mateix
dia.

db
Abreviatura de decibel.
DDP [Delivered Duty Paid (... named plau of destination) =
Expressió anglesa que significa Significa que el venedor realitza el lliurament de la mercaderia al
comprador, despatxada per a la importació i no descarregada dels mitjans de transport, a la seva arribada
al lloc de destinació convinguda.
El venedor ha de suportar tots els costos i riscos inherents a l'enviament de la mercaderia fins al lloc de
destinació al país de destinació.
Aquest terme representa la màxima responsabilitat per al venedor.
DDP
Acrònim de “Delivered Duty Paid”.
En aquest terme el venedor realitza el lliurament de la mercaderia al comprador, despatxada per a la
importació i no descarregada dels mitjans de transport a la seva arribada al lloc convingut del país de la
importació.
El venedor assumeix tots les despeses i riscos, inclosos drets, impostos i altres càrregues per dur la
mercaderia fins a aquell lloc, una vegada despatxada en duana per a la importació.
DDP lliurada, drets pagats ...lloc de destinació convinguda
El venedor realitza el lliurament quan la mercaderia és posada a la disposició del comprador, despatxada
de duana per a la importació i no descarregada dels mitjans de transport, a la seva arribada al lloc de
destinació convinguda.
Aquest representa l'obligació màxima que pot contreure el venedor; i pot ser utilitzat amb independència de
la manera de transport.
Obligacions del venedor:
• Subministrar la mercaderia i la factura comercial (o el seu missatge electrònic equivalent) d'acord amb el
contracte de compravenda, així com qualsevol altra prova de conformitat que pugui exigir aquest contracte.
• Obtenir, al seu propi risc i expenses, qualsevol llicència d'exportació i importació o altra autorització oficial
o document, i realitzar, quan sigui pertinent, els tràmits duaners per a l'exportació de les mercaderies, per
al seu trànsit a través de qualsevol país i per a la seva importació.
• Contractar, a les seves pròpies expenses, el transport de la mercaderia a l'instant concret, si ho hi ha, del
lloc de destinació convinguda.
• Posar la mercaderia a la disposició del comprador o d'altra persona designada per aquest, sobre els
mitjans de transport utilitzats i no descarregats, a la seva arribada al lloc de destinació convinguda, en la
data o dintre del període acordats per al lliurament.
• Suportar tots els riscos de pèrdua o dany de la mercaderia fins al moment que hagi estat lliurada de
conformitat amb els pactes.
• Pagar totes les despeses relacionades amb la mercaderia fins al moment que aquesta es lliura de
conformitat amb el contracte.
• Donar al comprador avís suficient de l'expedició de la mercaderia.
• Pagar les despeses de les operacions de verificació (qualitat, mesures, pes, etc.) necessàries per a lliurar
la mercaderia de conformitat amb els pactes.
Proporcionar, als seves pròpies expenses, l'embalatge requerit per a lliurar les mercaderies (si és usual en
el tràfic específic embalar les mercaderies en qüestió).
Obligacions del comprador:
• Pagar el preu de la mercaderia, segons el previst en el contracte.
• Prestar al venedor, a petició, risc i expenses d'aquest, l'ajuda precisa per a obtenir, quan sigui pertinent,
qualsevol llicència d'importació o altra autorització oficial necessària per a la importació de les
mercaderies.
• Rebre el lliurament de la mercaderia quan aquesta hagi estat lliurada de conformitat amb els pactes.
• Suportar tots els riscos de pèrdua o dany de la mercaderia des del moment que aquesta hagi estat
lliurada segons l'acorda’t.
• Pagar totes les despeses relacionades amb la mercaderia des del moment que aquesta es lliura de
conformitat amb el contracte.
• Quan estigui autoritzat per a determinar el moment, dintre del període acordat, i/o el punt de recepció del
lliurament en el lloc convingut, donar al venedor avís suficient referent a això.
• Pagar les despeses de qualsevol inspecció prèvia a l'embarqui, excepte la inspecció ordenada per les
autoritats del país d'exportació.

• Prestar al venedor, a petició, risc i expenses d'aquest, l'ajuda precisa per a obtenir qualsevol document o
missatge electrònic equivalent, emès o transmès en el país d'importació, que el venedor pugui requerir per
a posar la mercaderia a la disposició del comprador.
DDU
Acrònim de “Delivered Duty Unpaid”.
El venedor lliura la mercaderia al comprador en el lloc convingut del país del comprador, no despatxada
per a la duana d'importació i no descarregada dels mitjans de transport, a la seva arribada a aquest lloc.
El terme DDU pot utilitzar-ne en qualsevol mitjà de transport.
El venedor ha d'assumir tots les despeses i riscos relacionats amb dur la mercaderia fins al lloc convingut.
El comprador ha de pagar qualssevol despeses addicionals i suportar els riscos en cas de no poder
despatxar la mercaderia en duana per a la seva importació al seu degut temps.
DDU lliurada, drets no pagats ... lloc de destinació convinguda
El venedor realitza el lliurament quan la mercaderia és posada a la disposició del comprador, no
despatxada de duana per a la importació i no descarregada dels mitjans de transport, a la seva arribada al
lloc de destinació convinguda.
Aquest pot ser utilitzat amb independència de la manera de transport.
Obligacions del venedor:
• Subministrar la mercaderia i la factura comercial (o el seu missatge electrònic equivalent) d'acord amb el
contracte de compravenda, així com qualsevol altra prova de conformitat que pugui exigir aquest contracte.
• Obtenir, al seu propi risc i expenses, qualsevol llicència d'exportació o altra autorització oficial o
document, i realitzar, quan sigui pertinent, els tràmits duaners per a l'exportació de les mercaderies i per al
seu trànsit a través de qualsevol país.
• Contractar, a les seves pròpies expenses, el transport de la mercaderia a l'instant concret, si ho hi ha, del
lloc de destinació convinguda.
• Posar la mercaderia a la disposició del comprador o d'altra persona designada per aquest, sobre els
mitjans de transport utilitzats i no descarregats, a la seva arribada al lloc de destinació convinguda, en la
data o dintre del període acordats per al lliurament.
• Suportar tots els riscos de pèrdua o dany de la mercaderia fins al moment que hagi estat lliurada de
conformitat amb els pactes.
• Pagar totes les despeses relacionades amb la mercaderia fins al moment que aquesta es lliura de
conformitat amb el contracte.
• Donar al comprador avís suficient de l'expedició de la mercaderia.
• Pagar les despeses de les operacions de verificació (qualitat, mesures, pes, etc.) necessàries per a lliurar
la mercaderia de conformitat amb els pactes.
• Proporcionar, als seus pròpies expenses, l'embalatge requerit per a lliurar les mercaderies (si és usual en
el tràfic específic embalar les mercaderies en qüestió).
• Prestar, a petició, risc i expenses del comprador, l'ajuda precisa per a obtenir qualsevol document o
missatge electrònic equivalent, emès o transmès en el país d'expedició i/o origen, que el comprador pugui
requerir per a la importació de la mercaderia.
• Proporcionar al comprador, a petició d'aquest, la informació necessària per a obtenir una assegurança.
Obligacions del comprador:
• Pagar el preu de la mercaderia, segons el previst en el contracte.
• Obtenir, al seu propi risc i expenses, qualsevol llicència d'importació o altra autorització oficial i realitzar,
quan sigui pertinent, els tràmits duaners per a la importació de les mercaderies.
• Rebre el lliurament de la mercaderia quan aquesta hagi estat lliurada de conformitat amb els pactes.
• Suportar tots els riscos de pèrdua o dany de la mercaderia des del moment que aquesta hagi estat
lliurada segons l’acorda’t.
• Pagar totes les despeses relacionades amb la mercaderia des del moment que aquesta es lliura de
conformitat amb el contracte.
• Quan estigui autoritzat per a determinar el moment, dintre del període acordat, i/o el punt de recepció del
lliurament en el lloc convingut, donar al venedor avís suficient referent a això.
• Pagar les despeses de qualsevol inspecció prèvia a l'embarcament, excepte la inspecció ordenada per
les autoritats del país d'exportació.
de babord a estribord
Manera adverbial que significa situació en direcció perpendicular a la quilla o a la longitud del vaixell.
de banda a banda

De l’un costat a l’altre.
de bon matí
A les primeres hores del dia.
de bon matí
Molt de matí.
de bona fe
Paraula en llatí que significa "En Bona fe"; si frau o engany.
de bona qualitat
Qualificatiu que es dóna a bord dels vaixells a l’àncora, el ganxo, la politja o altre element quan és d’un
model patentat o registrat.
de bord
Del vaixell.
de borda a borda
Locució que indica els moviments i efectes alternatius i iguals en l’una i l’altra banda del vaixell.
de borina i orsa
Vegi’s borina llarga.
de cable
Senyal en un pal que marca el punt a partir del com un cable corre sota l'aigua.
de cap a cap
D’un extrem a l’altre.
de capvespre
Vegi’s al capvespre.
de casa a casa
Embarcació carregada per l'expedidor en les premisses del consignatari.
de casa al embarcador
Embarcació carregada en les premisses de l'expedidor i descarregades en les premisses del portador.
de costat a costat
Vegi’s de banda a banda.
de dalt a baix
Totalment, d’un extrem fins a l’altre.
de dia
Durant el dia, el temps que hi ha claror de sol.
de dues hèlixs
Dit d’un vaixell que té dues hèlixs iguals a la popa.
de fortuna
Es diu de tot allò que s’arma amb els recursos de bord quan per avaria no es poden utilitzar els elements
normals.
de fricció
Capa atmosfèrica que s'estén des de la superfície de la terra i amb una profunditat aproximada de 600 a
800 m dins de la qual, el moviment de l'aire es veu afectat significativament per la fricció de la superfície.
Per sobre d'aquesta capa es troba la "atmosfera lliure".

de la marea
Diferència d'altura entre les consecutives plenamars i baixamars d'un lloc.
de la mateixa bordada
Hom ho diu dels vaixells que naveguen amb el mateix bordo o bordada.
de la pera a la perilla
De quilla a perilla, amb aquesta frase es vol indicar tot el vaixell, amb els seus menors detalls.
També de baix a dalt.
de llevant i de ponent
De totes direccions, de les parts més oposades.
de matí
Durant el matí.
de matí
Aviat del matí.
de matinada
Expressió que hom aplica a les hores de la nit passades les dotze.
de matinada
A les primeres hores del dia.
de més a popa
Apliqués a l’element d’un conjunt que es troba més prop de la popa.
de moll a moll
El càrrec embarcat en l'origen i descarregat en la destinació pel portador en la seva premissa.
de pas
Situació d’un viatger en una escala, que no cal que passi el control de duana.
de pas
Pas d’un dels planetes inferiors per davant del disc solar.
de popa a proa
D’un extrem a l’altre del vaixell, en la direcció longitudinal d’aquest.
de punta a punta
De principi fins la fi.
de quilla a perilla
De quilla a perilla, amb aquesta frase es vol indicar tot el vaixell, amb els seus menors detalls.
de quilla a perilla
També de baix a dalt.
de respecte
Hom ho diu d’allò conservat com a recanvi per a ús futur.
de rumb oposat
Hom ho diu del vaixell que navega a rumb exactament oposat al d’un altre.
de sol a sol
D’ençà que surt el son fins que es pon.
de sortida
Dit d’un vaixell que ha de fer-se a la mar.

de sotavent
En la direcció cap a la qual bufa el vent.
El contrari de sobrevent.
de trànsit
Dit de les mercaderies que no paguen drets d’entrada en un indret que no fan sinó travessar.
de trast en trast
De distància a distància, de temps en temps.
de través
Llarg d’una cosa posat en direcció perpendicular al llarg, d’una altra cosa, a una direcció donada,
entravessat.
de través
Situat aproximadament en marcació 090º a estribord o 270º a babord.
L'expressió és usada en sentit extens, sigui per indicar pel través grollerament, sigui en marcació exacta
090º o 270º.
Sinònim pel través.
de través per sobrevent
És diu del vent que bufa en direcció perpendicular a la quilla del costat de sobrevent.
de vares
Instrument constitut per una vareta o una barra que conté dos dispositius lliscants, cadascun dels quals
porta un llapis, o una punta d'acer, i que utilitzat juntament amb una escala permet el gràfic exacte de
longituds o de cercles de grans diàmetres.
de vesprada
Vegi’s a la vesprada.
dead freight
Expressió anglesa que significa: Fals nòlit.
És la suma a pagar per l'espai buit en el vaixell, per aquell que no efectuï un carregament complet desprès
de haver-ne compromès a això.
deadweight
En terminologia anglesa Pes mort o tonatge de càrrega d'un vaixell.
deadweight charters
Expressió anglesa que significa: Contractes per pes mort.
deal
Embarcació de vela molt ràpida, amb un sol pal de 8 a 10 m. d’eslora, hissa una sola vela al terç, s’empra
molt en les costes d’Anglaterra, en serveis auxiliars.
dead freight
En la terminologia anglesa = noli mort).
Danys irrogats a l'armador com a conseqüència del incompliment del noliejador de l'obligació d'embarcar
un carregament complet.
deadweight
En la terminologia anglesa = Pes mort o tonatge de càrrega d'un buc.
deadweight charters
En terminologia anglesa = Contractes per pes mort.
Veure en Contractes de Noliejament.
deals and battens

En terminologia anglesa Taules i Taulons.
debanadora
Carretell de fer meollar.
debanadora
A Mallorca, espècie de gígarra que es fa voltar a mà i s’empra dins del vaixells per enrotlla-hi un cordill de
filferro.
debanell
Antigament estri de fusta que roda sobre un eix de ferro rodó i que sosté una troca de fil que l’envolta per
tal de fer cabdell.
debel·lar
Bloquejar un port.
debentures
En terminologia anglesa, són documents utilitzats per les societats anònimes per finançar projectes
d'inversió.
En alguns casos s'emeten amb l'objecte d'obtenir recursos per finançar compromisos de curt termini,
diferint d'aquesta forma les obligacions contractuals de l'empresa.
Existeixen alguns instruments amb reajustament segons la variació que experimenta O.F. i uns altres amb
reajustament segons la variació del I.P.C.
El termini entre l'emissió i el venciment varia entre 1 i 10 anys.
La llei ho fa sinònim de bo.
debilitació de la radiació solar
Pèrdua d'energia soferta per un llamp d'energia radiant que travessa l'atmosfera terrestre.
La pèrdua està produïda per la difusió en les molècules de l'aire, per l'absorció selectiva de certes
molècules i per l'absorció i difusió pels aerosols.
debit
En terminologia francesa Càrrec, especialment en l'expressió: a càrrec de.
debtor nation
En terminologia anglesa País deutor.
DEC
Abreviatura de “Delivered ex Ship”.
Expressió anglesa que significa = lliurat sobre el vaixell.
DEC lliurades sobre vaixell
Significa que el venedor lliura quan es posen les mercaderies a la disposició del comprador a bord del
vaixell, no despatxades per a la importació, en el port de destinació acordada.
El venedor ha de córrer amb els costos i riscos ocasionats al dur les mercaderies al port de destinació
acordada amb anterioritat a la descàrrega.
Si les parts desitgen que el venedor assumeixi els costos i riscos de descarregar les mercaderies, llavors
ha d’usar-ne el terme DEQ.
Aquest terme pot usar-ne únicament quan les mercaderies han de lliurar-se per mar o via de navegació
interior o per un transport multimodal a bord d'un vaixell en el port de destinació.
DEC lliurat sobre vaixell (... port de destinació convinguda)
Significa que el venedor realitza el lliurament quan la mercaderia és posada a la disposició del comprador
a bord del vaixell, no despatxada per duana per a la importació, en el port de destinació convinguda.
El venedor ha de suportar tots els costos i riscos inherents a l'enviament de la mercaderia fins al port de
destinació acordada.
deca
Prefix que significa 10 vegades major.

dècada
Període de 10 dies o de 10 anys, per exemple, la segona dècada del mes març, la primera dècada
d'aquest segle.
No obstant això, sense altra indicació es considera com 10 anys.
dècada
Període de deu dies o anys consecutius, utilitzat, algunes vegades, per a l'estudi d'un o diversos elements
meteorològics.
S'aplica tant en climatologia com en agrometeorologia.
decàmetre
El decàmetre és una unitat de longitud del Sistema Internacional d'Unitats.
És el primer múltiple del metre.
El seu símbol és dam.
Equivalències:
• 10 000 mm
• 1000 cm
• 100 dm
• 10 m
• 0,1 hm
• 0,01 km
decantació
Operació que consisteix a deixar dipositar-se les matèries contingudes en un líquid al fons a fi d’eliminarles
i recollir el líquid clarificat.
decantar-se la agulla
Variar o tenir variació l’agulla nàutica.
decantat
Es diu del vaixell que en la seva construcció en la que un costat és més pesat que l’altre.
decantat
Es diu del vaixell que per defecte de construcció té un costat més pesat que l'altre.
decarar
Envestir la ribera amb la proa de l’embarcació, per efecte d’una mala maniobra.
decaure
Separar-se una nau cap a sotavent del rumb que havia de seguir.
decaure el rumb
Apartar-se del rumb a causa de la maregassa, vent o corrent.
Decca
Vegi’s sistema de posicionament Decca
decenni
Període de deu anys consecutius, utilitzat, algunes vegades, per a l'estudi d'un o diversos elements
meteorològics.
deci
Prefix que significa 10 vegades menor.
decibar
Desena part d'un bar.
decibel
La unitat de pressió en el sistema MKS és el Pascal (Pa), equivalent a 1 (N/m2).

Per a propòsits oceanogràfics aquesta unitat de pressió és molt petita, pel que Bjerkes va introduir el bar,
el qual equival a cent mil Pascals: 1 (bar)= 105 (Pa).
Per a tenir una referència sobre què significa un bar (almenys quant a pressions!!), es pot calcular
fàcilment quina altura Dh hauria de tenir una columna d’aigua de mar.
Convé definir el decibar (dbar), una unitat de pressió equivalent a la desena part d’un bar.
Així, l’aigua exerceix una pressió propera a 1 (dbar) per cada metre de profunditat que tingui.
decigrad
Angle de 0,1 graus centesimals = 10 minuts centesimals.
decimili
Prefix que significa 10.000 vegades menor.
decímetre
La desena part del metre.
Unitat de mesura de longitud del Sistema Mètric, es el primer submúltiple del metro y equival a la dècima
part o 10 cm. 1 dm = 0,1 m = 10-1 m
Abreviadament dm.
decisions en importació
L'exportador, l importador, o altre individu interessat poden aconseguir informació anticipada sobre
qualsevol matèria que afecta el estatus subjecte als drets de duana de la mercaderia respectiva, escrivint
al director del districte de duanes on la mercaderia serà admesa, o a la comissió regional de duanes.
decitex
Mesura tèxtil que equival a 0,1 Tex.
El Tex correspon al pes en grams d'un quilòmetre de filat, filament, fibra o qualsevol altre bri tèxtil.
deck
En terminologia anglesa-americaa. = Coberta.
declaració
Acte pel qual es proporcionen, per escrit o oralment, les informacions necessàries per a la duana.
declaració a l'arribada del vaixell
Tota declaració que hagi de fer o presentar el capità a les autoritats duaneres en el moment, o en certs
casos, amb anterioritat a l'arribada del vaixell al port i que conté les dades relatives al vaixell, al seu viatge,
a la seva càrrega, les seves provisions, tripulació i passatgers.
Els tipus especials de declaració a l'arribada del vaixell es defineixen, per separat, amb les
denominacions:
• Declaració de les dades relatives al vaixell.
• Declaració de provisions del vaixell.
• Declaració dels efectes i mercaderies pertanyents a la tripulació
• Declaració dels equipatges dels passatgers.
declaració aranzelària
És el qual ha de fer-se en tota declaració d'importació o altre document de destinació duanera de
mercaderies estrangeres, o en uns altres que indiquin els reglaments; dita demanada ha de contenir, a
més del valor imposable, tots les dades per a identificar aranzelàriament la mercaderia.
declaració d'avaria
La declaració d'avaria mostra en detall la contribució de cada interès en l'avaria gruixuda en proporció al
seu valor.
La declaració d'avaries és redactada pels liquidadors d'avaries i distribuïdes entre les parts interessades
tan prompte com sigui completada i pugui fer-se la liquidació final.
declaració d'efectes de tripulants
Documento mitjançant el qual una nau declara a la duana els efectes de la tripulació subjectes a
fiscalització tributària.

declaració d'exportació
Document de destinació duanera per mitjà del com es gestiona -davant duana- l'enviament de mercaderies
nacionals o nacionalitzades a l'exterior, una vegada que la tramitació ha estat consumada.
declaració d'exportació de l’embarcador
Document requerit pel govern d'EUA per a la compilació d'estadística sobre comerç.
És necessari per a pràcticament tots els embarcaments que surtin d'EUA, amb excepció d'enviaments
aeris d'escàs valor.
declaració d'importació
Document de destinació duanera, mitjançant el qual es manifesta la intenció de retirar les mercaderies de
la potestat duanera per part de l'amo o consignatari d’ella, o el seu representant legal una vegada que ha
arribat al país i que s'han consumat tots els tràmits legals pertinents.
La numeració i acceptació de la declaració d'Importació presumirà la seva acceptació per la duana i
subjectarà al despatxar al compliment de les obligacions que li imposin les lleis i altres disposicions legals
vigents a aquesta data i per a aquesta mercaderia.
declaració d'importació tramitació simplificada i pagament simultaniegi
Document de destinació duanera que s'utilitza, generalment, per a efectuar la tramitació d'importació de
mercaderies sense caràcter comercial i el pagament de les mateixes, per tant, el tràmit -davant duana- ho
pot realitzar l'amo de la mercaderia.
declaració d'informes relatius al vaixell
Declaració que fa el vaixell a la seva arribada i que es refereix als informes exigits per la duana, relatius a:
la nacionalitat, registre, equip, viatge, escales, etc., del vaixell.
declaració d'ús final
Una declaració jurada la qual pugui ser requerida per a la seva presentació al comprador per a reconèixer
que la mercaderia no serà revenuda ni serà utilitzada per a altres propòsits que els establerts.
declaració de càrrega
Formulari que per a la importació de mercaderies a Portugal, substitueix la factura consular.
La declaració de càrrega ha de ser visada per un consolat de Portugal.
declaració de duanes
És el document presentat per l'importador (o el seu agent o transitari) per al despatx de les mercaderies,
amb la finalitat de que aquell passada a fer-se càrrec de les mateixes.
declaració de la càrrega del vaixell
Són tots aquells informis exigits per la duana, relatius a la càrrega transportada, a exclusió de les
provisions i efectes dels tripulants i de l'equipatge dels viatgers.
declaració de les dades relatives a l’entrada del vaixell
Declaració a l'arribada del vaixell referent a les dades exigides per la duana relatius al propi vaixell:
bandera, matrícula, pertrets, viatge, escales, etc.
nota: Aquesta declaració pot no ser obligatòria en la seva totalitat.
Quan s'exigeix, i aquest és el cas més freqüent, pot incorporar-se a impresos nacionals especials de més
ampli abast.
declaració de les provisions de a bord
Declaració a l'arribada del vaixell de les dades exigides per la duana referents a les provisions de bord del
vaixell, és a dir, les mercaderies que han de utilitzar-ne a bord, amb inclusió de gèneres de consum,
mercaderies per a vendre als passatgers, combustibles, peces de recanvi i pertrets.
Nota: Sota el concepte de Declaració de provisions de bord (entrada), alguns països exigeixen
Declaracions separades per al tabac, les begudes alcohòliques, les peces de recanvi i els pertrets, etc.
Uns altres exigeixen que aquestes dades s'incloguin totalment o en part en la declaració de la càrrega del
vaixell.
declaració de les dades relatives al vaixell a la entrada

Declaració a l'arribada del vaixell referent a les dades exigides per la duana relatius al propi vaixell:
bandera, matrícula, pertrets, viatge, escales, etc.
Aquesta declaració pot no ser obligatòria en la seva totalitat.
Quan s'exigeix, i aquest és el cas més freqüent, pot incorporar-se a impresos nacionals especials de més
ampli abast.
declaració de mercaderies
La qual es fa en la forma prescrita per la duana, per la qual les persones autoritzades per ella indiquen el
règim duaner que ha de donar-se a les mercaderies i proporcionen les informacions necessàries per a la
seva aplicació (ALALC).
declaració de mercaderies
La qual es fa en la forma prescrita per la duana, per la qual les persones autoritzades per ella indiquen el
règim duaner que ha de donar-se a les mercaderies i proporcionen les informacions necessàries per a la
seva aplicació (ALALC).
Declaració feta en la forma prescrita per la duana, mitjançant la qual les persones interessades indiquen el
procediment duaner especial que s'apliqués a les mercaderies i proporciona les dades que la duana
requereix es declarin per a l'aplicació de tal sistema. (Consell de Cooperació Duanera de Brussel·les).
declaració de mercaderies en l’entrada
Manifestació en la forma prescrita per la duana, per la qual els interessats indiquen el règim duaner que ha
d'aplicar-se a les mercaderies i faciliten les dades la declaració de les quals exigeix la duana per a
l'aplicació d'aquest règim. nota: Els interessats poden ser, segons els països, l'importador, el propietari, el
destinatari, el transportista, etc., de les mercaderies, o el seu representant legal.
declaració de propietat de la nau
Declaració feta per una persona autoritzada per a posseir una nau.
Conté detalls de les qualitats del propietari del lloc on es va construir la nau, nom del capità, nombre
d'accions a registrar i una declaració que cap persona no autoritzada té drets sobre la nau.
declaració de provisions a bord
Declaració d'arribada del vaixell, amb tots els informes exigits per la duana i relatius a les provisions del
vaixell, és a dir, de les mercaderies que s'utilitzen a bord, tals com: productes de consum, mercaderies per
a la venda dels passatgers, combustible, peces de recanvi i equips.
declaració definitiva
Al contrari d'una declaració provisoria, és una destinació duanera per la qual es manifesta la voluntat de
realitzar un tràmit duaner concloent, i que posteriorment no haurà altre, per a retirar de la potestat de la
duana les mercaderies, matèries d'aquesta destinació.
declaració de París
Expressió condensada que designa la Declaració que reglamenta diversos punts de dret marítim signada
el 16 d'abril de1856 pels plenipotenciaris de les potències representades en el Congrés de París, i per la
qual va quedar abolit el cors marítim.
Després de la signatura el 30 de març de 1856 del Tractat de París, que va posar fi a la Guerra de Crimea,
els plenipotenciaris dels diferents Estats van fer pública la Declaració.
Va ser el resultat d'un “modus vivendi” entre França i el Regne Unit, que va ser la Guerra de Crimea.
Ambdues potències van acordar no confiscar els béns o mercaderies enemigues presents en vaixells
neutrals i no confiscar béns de països neutrals que poguessin trobar-se en vaixells enemics.
D'igual manera, es van comprometre a no atorgar patents de cors.
La Declaració de París va confirmar aquests acords i va afegir el principi que perquè un bloqueig fos
obligatori, havia de ser efectiu.
Pràcticament tots els Estats es van adherir a aquesta declaració. Estats Units va retirar la seva adhesió
formal en 1857, ja que la seva esmena, presentada pel Secretari d'Estat William L. Marcy, no va ser
acceptada.
Malgrat això, EE. UU. va anunciar que respectaria els principis de la Declaració durant possibles hostilitats,
com va ocórrer en la Guerra Hispà - Nord-americana.
Les normes presents en aquesta declaració es van considerar més tard com a part del Dret internacional, i
fins i tot Estats Units, segueix les seves disposicions.

declaració de transbord
Registre duaner necessari per a les mercaderies que han de ser reembarcades a altre país.
declaració del consignatari exportador
Declaració duanera usada quan arriben les mercaderies als Estats Units i es destinen a un país estranger.
Mostren el valor, el pes, el consignatari, la destinació, etc., dels enviaments, així com la classificació de
l'horari.
declaració dels efectes de la tripulació
A l'arribar al port de destinació el capità de la nau ha de lliurar a les autoritats del port una declaració amb
la relació dels efectes que porten els tripulants.
declaració dels efectes personals dels passatgers
A l'arribar al port o aeroport de destinació cada passatger ha de declarar els efectes i equipatges que
entren al país.
En algunes nacions aquesta declaració no és escrita i solament se li informa verbalment al funcionari de
duana, qui qualifica si hi ha o no revisió física de l'equipatge.
declaració dels equipatges dels passatgers en la duana a la entrada
Declaració a l'arribada del vaixell de les dades exigides per la duana referents als equipatges dels
passatgers.
declaració duanera
Acte per mitjà del com una persona haurà de presentar per escrit a una unitat del Servei de Duana, certa
informació que es requereixi per a efectuar la nacionalització o el despatx de mercaderies, les quals
haurien de ser retirades de la Potestat Duanera.
Aquest acte es tradueix en la presentació d'un document, anomenat Declaració, el qual conté la comanda
aranzelària i altres dades.
declaració evasiva
Una estratègia usada pels distribuïdors de productes, monedes estrangeres i seguretats, pels fabricants i
altres productors, per a prevenir la pèrdua a causa de les fluctuacions de preu.
declaració externa del capità
En matèria d'assegurances, és la declaració del capità en relació a l'estat o condició del navili.
declaració general
Document que consta tota la informació requerida per les autoritats pel que fa a una nau, en el moment de
la seva recepció o despatx.
declaració genèrica
Relació global dels embalums, quantitat, pes i valor amb una breu descripció de les mercaderies que es
transporten.
Es poden agrupar, per a una millor descripció d'acord a la seva naturalesa, destinació, ús, etc.
declaració internacional de duanes segons el formulari t.i.f.
Document usat per a les mercaderies i l'equipatge en el Trànsit Duaner per Ferrocarril, introduït per les
dues convencions internacionals en Ginebra el 10 de gener de 1952, per facilitar el pas per les fronteres
de:
1) Mercaderies transportades per Ferrocarril.
2) Passatgers i equipatges portats per FF.CC.
Inclou una breu descripció de les mercaderies i de l'equipatge i una garantia del FF.CC. per presentar-la en
un lloc de destinació amb els segells duaners intactes (Consell de Cooperació Duanera de Brussel·les).
declaració marítima sanitària
Document exigit per l'autoritat sanitària portuària amb els antecedents sanitaris de les naus ja siguin
nacionals o estrangeres a la seva arribada al primer port nacional on arribin.
declaració provisoria

Al contrari de la declaració definitiva, és la destinació duanera ocasional, amb l'objecte de retirar una
mercaderia dels magatzems portuaris o duaners, i posteriorment donar-li una destinació definitiva.
declaració relativa al vaixell a l'arribada
Declaració a l'arribada del vaixell referent a les dades exigides per la duana relatius al propi vaixell:
bandera, matrícula, pertrets, viatge, escales, etc.
Nota: Aquesta declaració pot no ser obligatòria en la seva totalitat.
Quan s'exigeix, i aquest és el cas més freqüent, pot incorporar-se a impresos nacionals especials de més
ampli abast.
declaracions
Per declaració, en el camp internacional, s'han entès tradicionalment quatre diferents coses.
En una primera accepció significa la part declarativa d'un tractat, també anomenada proemi.
En el seu segon significat, una declaració equival conjumina manifestació de política o de conducta que es
pensa seguiren el futur per una nació o per diverses de consum.
En aquest sentit la Carta de l'Atlàntic de 14 d'agost de 1941 és una declaració.
Quant al tercer aspecte del vocable, ha hagut tractats que indegudament han estat cridats
declaracions,com la Declaració de París sobre Dret Marítim de 1856, que és en realitat una convenció
multilateral.
Finalment, la declaració significa una manifestació unilateral que produeixen efectes jurídics, i aquests són
els casos que pròpiament deuen considerar-ne com a negociacions jurídiques internacionals.
Por exemple, el reconeixement, l'anunci del bloqueig, etc., es tradueixen de manera immediata, pel que fa
a tercers Estats, en normes jurídiques internacionals.
Independentment de l'anterior, existeixen actes d'organitzacions internacionals, per exemple, de les
Nacions Unides, o
de organismes especialitzats, o d'organitzacions regionals,que, encara que tenen un valor jurídic molt
important, són fundamentalment resolucions, per exemple, la Declaració de Sobirania sobre els Recursos
Naturals (1803, XVII, de 14 de desembre de 1962, confirmada per la Resolució 3171, XXVIII, de 17 de
desembre de 1973); la Declaració de Concessió d’Independència als Pobles i Països Colonials (1514, XV ,
de 14 de desembre de 1960); la Declaració de Principis Jurídics que Governen les Activitats dels Estats en
l'Exploració i Ús de l'Espai Exterior (1962, XVIII, del 13 de desembre de 1963), i la Carta de Drets i Deures
Econòmics dels Estats (3281, XXIX , de 17 de desembre de 1974).
declaracions de les provisions de bord d'un vaixell a l’entrada
Declaració a l'arribada del vaixell de les dades exigides per la duana referents a les provisions de bord del
vaixell, és a dir, les mercaderies que se han d'utilitzar a bord, amb inclusió de gèneres de consum,
mercaderies per a vendre als passatgers, combustibles, peces de recanvi i pertrets.
Nota: Sota el concepte de declaració de provisions de bord a l’entrada, alguns països exigeixen
declaracions separades per al tabac, les begudes alcohòliques, les peces de recanvi i els pertrets, etc.
Uns altres exigeixen que aquestes dades s'incloguin totalment o en part en la declaració de la càrrega del
vaixell a l’entrada.
declarar-se el vent
Establir-se el vent en una direcció determinada, després d’haver estat indecís en direcció i força.
declarar-se un temporal
Iniciar-se un temporal per una banda determinada després de haver-ne amagat diverses vegades.
declarar-se una via d’aigua
Moment que es reconeix que l’aigua penetra per una avaria en el vaixell.
declaration date
En terminologia anglesa data de declaració.
És la data en què expira el dret del comprador per exercir la seva opció.
declinació
En astronomia, angle en el centre de l'esfera celeste entre el radi que passa a través d'un cos celeste i el
plànol de l'equador celeste.
La declinació es mesura per l'arc del circulo horari entre el cos celeste i l'equador celeste. serà positiva si
el cos està al nord de l'equador, i negativa si es troba al sud del mateix.

El Sol passa a través del seu cicle declinant una vegada a l'any, arribant a la seva màxima declinació de
23° 27' N, al voltant del 21 de juny, i la màxima sud de 23° 27' S, al voltant del 21 de desembre.
La Lluna té un cicle declinant terme mitjà de 27 1/3 dies, que es diu mes tròpic.
Les marees o corrents de marea que ocorren prop dels períodes de declinació màxima nord o sud de la
Lluna, es denominen marees o corrents tròpiques, i quan la Lluna està en l'equador, es denominen marees
o corrents equatorials.
La declinació màxima que arriba a la Lluna en mesos successius depèn de la longitud del node lunar i
varia des de 28° 31', quan la longitud del node ascendent és zero, fins a 18° 23' quan la longitud del node
és 180°.
El cicle del node o el temps requerit perquè el node recorri 360° de longitud, és aproximadament 18,6
anys.
declinació astronòmica
En astronomia, la declinació és l'angle que forma l'astre amb l'equador celeste.
És una de les dues coordenades del sistema de coordenades equatorials, l'altra coordenada és l'ascensió
recta.
La declinació és comparable a la latitud geogràfica, la diferència és que aquesta és mesura sobre
l'equador terrestre.
És mesura en graus i és positiva si està al nord de l'equador celeste i negativa si està al sud.
Una vegada obtinguda la declinació, el valor obtingut serà la declinació aparent i si es desitja conèixer la
declinació real cal tenir en compte les correccions deguda al paral·laxi, l'aberració anual, la precessió i la
nutació.
A més, si l'astre pertany al Sistema Solar caldrà tenir en consideració l'aberració planetària i el paral·laxi
geocèntric.
declinació d’un astre
La declinació, la designarem per d, és l’arc de cercle horari b-A comprès entre l’equador celeste i el centre
de l’astre o el paral·lel de declinació, és conta de 0º a 90º a partir de l’equador.
declinació d’un astre
Acció de baixar un astre desprès d’haver assolit el punt culminant.
declinació de la lluna
L'òrbita de la Lluna està inclinada pel que fa al plànol de l'equador terrestre; l'angle que formen tots dos
plànols és de 28º i est és el valor màxim de la declinació lunar, això és, de la seva altura angular respecte
a l'equador.
El temps que triga la Lluna a repetir la seva declinació respecte a l'equador terrestre és de 28,2 dies, més
llarg, doncs, que el de la translació orbital Terra-Lluna, de només 27,3 dies.
La declinació lunar varia entre -28º i 28º conformi la Lluna es va desplaçant en la seva òrbita, i val 0º quan
la Lluna està creuant el plànol equatorial.
Quan la Lluna té una declinació no nul·la, ja sigui nord o sud, les acceleracions en costats oposats d'un
mateix paral·lel són desiguals, i per tant ho són també les dues plenamars corresponents: est és l'origen de
la desigualtat diürna.
Quan la Lluna té el seu màxim angle de declinació, el plànol dels bombaments de l'el·lipsoide mareal està
igualment inclinat respecte a l'equador, resultant la màxima desigualtat mareal diürna, entre dues
plenamars o dues baixamars consecutives.
En latituds suficientment elevades, la desigualtat diürna pot ser tan acusada que de fet la "plenamar" més
baixa (corresponent al pas de la lluna pel meridià inferior del lloc) produeixi un nivell del mar inferior al de
les baixamars, resultant així el tipus de marea conegut com a marea diürna.
La màxima declinació lunar (±28º), que com queda dit produeix la desigualtat diürna màxima, correspon
aproximadament al pas de la Lluna per la vertical dels tròpics (latitud 23º S i N), per la qual cosa es
coneixen les marees d'aquesta situació com a marees tropicals.
Per contra quan la Lluna travessa el plànol equatorial i la desigualtat diürna desapareix es parla de marees
equatorials.
Ambdues estan intercalades cada 7 dies aproximadament.
declinació del rumb
Acció de separar-se o de desviar-se de una direcció concreta.
declinació del Sol

Distància angular d’un astre a l’Equador celeste, que equival a la latitud terrestre.
Diem declinació solar (δ) a l'angle format per la línia que uneix els centres de la Terra i el Sol i la seva
projecció sobre l'Equador.
En un sol dia es considera que la declinació solament pot variar com a màxim 0,5º
En l'Hemisferi Nord, en el solstici d'estiu la declinació té el seu valor màxim positiu (23º 45') disminuint fins
a ser igual a 0ª el 23 de setembre (equinocci de tardor).
Per contra, en el solstici d'hivern, la declinació pren el valor el seu valor mínim (-23º 27`) i torna a
augmentar fins a anul·lar-ne en el equinocci de primavera.
declinació magnètica
Angle entre els meridians magnètic i geogràfic en qualsevol punt expressat en graus est o oest per indicar
la direcció del nord magnètic pel que fa al nord veritable.
La declinació magnètica en un punt de la Terra és l'angle comprès entre el nord magnètic local i el nord
veritable (o nord geogràfic).
En altres paraules, és la diferència entre el nord geogràfic i l'indicat per una brúixola (el denominat també
nord magnètic).
Per convenció, a la declinació se li considera de valor positiu si el nord magnètic es troba a l'est del nord
veritable, i negativa si se situa a l'oest.
L'expressió variació magnètica equival a declinació (magnètica).
S'empra en algunes modalitats de navegació.
Les línies d'igual valor (''isopletes'') de declinació magnètica es denominen corbes isogòniques (d'igual
valor angular).
D'elles, a les de valor nul se'ls denomina corbes agòniques (sense angle).
Una brúixola situada en una posició representada en una corba agònica apunta necessàriament al nord
veritable, ja que la seva declinació magnètica és nul·la).
La declinació magnètica no és sempre d'igual valor.
Depèn de la seva ubicació: pot variar sensiblement d'un lloc a un altre.
Per exemple, un viatger que es traslladi de la costa occidental a la costa oriental d'Estats Units pot registrar
una variació de vint a trenta graus.
Així mateix, per convergència dels meridians, s'incrementa segons els seus valors de latitud.
El valor de la declinació magnètica varia, a més, en el transcurs del temps: són les variacions seculars,
descobertes per Gellibrand en 1634.
En els seus viatges a l'oest, Colom havia notat que el nord magnètic no coincidia amb el nord veritable.
També ocorren variacions diürnes degudes a la radiació solar, i variacions locals causades per diferències
geològiques corticals.
Per exemple, una brúixola col·locada en el centre de Pàdua en 1796 no hauria marcat el mateix valor que
si en l'actualitat es col·loqués exactament en el mateix lloc.
En la majoria dels llocs la causa de la variació és el flux intern del nucli de la Terra.
En alguns casos es deu a jaciments subterranis de ferro, o de magnetita en la superfície terrestre, que
contribueixen fortament a la declinació magnètica.
De manera similar, al llarg del temps els canvis seculars de flux intern del nucli terrestre provoquen
fluctuacions del valor de la declinació magnètica en un mateix lloc.
La declinació magnètica en un àrea donada canvia molt lentament, segons l’allunya’t que es trobi dels pols
magnètics.
És possible que cada cent anys la velocitat de canvi arribi a ser de 2 a 25 graus.
Tal variació, que resulta insignificant per a la majoria dels viatgers, pot ser important quan s'emprenguin
estudis de mapes antics.
Existeixen diferents procediments per determinar la declinació magnètica d'una localitat
determinada:
• Mitjançant diagrames
• Sobre mapes de navegació, o fins i tot en mapes topogràfics, es pot apreciar la relació existent entre els
nords veritable i magnètic, generalment en la quadrícula corresponent a la zona representada.
S'acostuma indicar-ho mitjançant les sigles NM: Magnetic North), i la del nord geogràfic: una fletxa amb un
estel de cinc puntes en la part superior.
En una etiqueta s'indica el valor de la separació entre ambdues adreces, en graus, minuts i segons (d'arc,
per descomptat).
Com un valor numèric entre ambdues direccions.
• Mitjançant corbes d'igual declinació magnètica o isogòniques, que freqüentment apareixen en mapes
aeronàutics i mapes nàutics.

En els diagrames, quan el valor és positiu, s'entén que se sumeixi en el sentit de les manetes del rellotge
al nord veritable, i si és negatiu s'addiciona en el sentit contrari a les manetes del rellotge.
Sinònim variació magnètica.
declinació magnètica de quadrícula
Diferència angular en la direcció entre el nord de la quadrícula i el nord magnètic, es mesura a l’est o oest
del nord de la quadrícula.
També anomenat angle magnètic de quadrícula.
declinador
Brúixola que hom uneix al cercle d’un goniòmetre topogràfic per tal d’orientar-lo a fi que l’aparell marqui el
zero corresponent al meridià magnètic.
declinador
Aparell compost d'un compàs magnètic i d'una regla que permet al topògraf traçar sobre una planícia la
direcció del meridià magnètic.
declinant
Que declina.
declinar
Separar-se o desviar-se d’una direcció determinada.
declinar el Sol
Aparèixer en descens cap a l’horitzó.
declinar el vent
Anar el vent variant de direcció successivament.
declinar l’agulla
Formar una agulla imantada o un pla vertical un determinat angle amb el meridià.
declinar un astre
Acció d’apropar-se a l’horitzó desprès d’haver atès la culminació superior.
declinar un quadrant
Parlant d’un quadrant solar vertical, desviar-se del pla perpendicular al meridià.
declinatori
Aparell que serveix per a mesurar la declinació magnètica.
declinatori tubular
Compàs subministrat per a fixar-se a determinats tipus de nivells i teodolits.
Sinònim compàs tabular.
declinógraf
Aparell que registra automàticament la declinació dels astres.
declinómetro
Brújula muy sensible con la que se mide la declinación magnética de un lugar.
Los declinómetros registradores permiten valorar la variación de la declinación magnética con el tiempo.
declinòmetre de Gauss
Brúixola fabricada per Gauss que serveix per mesurar la declinació magnètica de un lloc.
declivi
Pendent descendent o pujol en declivi.
decòmetre
Instrument mecànic de lectura en el receptor de l’equip radioelèctric Decca.

decomís
Vegi’s comís.
decomissar
Vegi’s comissar.
decréixer
Que disminueix el vent, la mar, el temporal, etc.
decrement
Increment negatiu.
decrement de la platja
Fenomen de retrocés o pèrdua de sorra de la platja a causa de l’erosió.
decret amb força de llei
Decreto de l'Executiu amb caràcter de llei que és dictat per disposició d'una altra llei o per facultats
concedides pel Poder Legislatiu a l'Executiu.
decret d'alliberament
Documento emès per algun Ministeri amb la finalitat de concedir un alliberament total o parcial d'una
persona natural o jurídica per la importació de mercaderies que reuneixin els requisits establerts en la
legislació pertinent.
decret de Harte
Legislació que protegeix al propietari del vaixell contra les demandes dels danys causats pel
comportament de l'equip d'embarcació; proveït que el vaixell deixés el port en bones condicions marítimes,
i que la càrrega hagi estat manejada i equipada correctament.
decret de l'administració de l'exportació
L'ordre legislativa que concedeix al Ministeri de Comerç l'autoritat d'establir regulacions, i d'administrar i fer
complir els controls d'exportació.
decret de la zona estrangera de comerç
Cobreixes com i on s'estableixen les zones, com s'administren, i quines accions es permeten i es
prohibeixen en elles.
decret del comerç entre estats
Un acte del congrés que regula les pràctiques, les tarifes i les regles de les línies de transport
encarregades de manejar enviaments d'un estat a un altre dintre dels EE.UU.
decret del coneixement d’embarcament
Acte del congrés relacionat a la preparació i la negociació dels coneixements d’embarcament.
decret del poder internacional d'emergència econòmica
Un acte que autoritza al president a investigar, regular, obligar o prohibir qualsevol transacció econòmica
per a protegir els interessos nacionals.
decreto llei
Decreto de l'Executiu amb caràcter de llei que és dictat per aquesta autoritat en situacions d'emergència
per no existir poder Legislatiu i haver de continuar amb l'Administració del país.
decret suprem
Ordre o resolució del Poder Executiu, dictat en funció de les seves atribucions i amb l'objecte de fer complir
una llei.
dedins
De la banda més propera a l’interior de la costa, de la banda de terra.

dedouanement
En la terminologia francesa Despatx duaner de mercaderies.
deducció
Percentatge agregat al nòlit i retingut per l'armador fins que és recuperat parcial o totalment com deducció
d'acord a les normes de la conferència sota la qual opera la nau.
deduct
En la terminologia anglesa Deduir.
deed
En la terminología inglesa-americana Acta, contrato especialmente utilizado en asuntos de propiedad
inmobiliaria.
deeptanks
En terminòloga anglesa que significa Tancs de profunditat del vaixell construïts per augmentar la capacitat
de llast, la qual cosa de vegades dóna lloc a la seva utilització per a transport de líquids, com a olis
comestibles, per exemple.
En aquests casos solen estar dotats de serpentines d'escalfament i d'un adequat equip de bombament.
Els que tenen comportes de grandària suficient resulten aptes també per a càrrega seca.
deesmpescar
Treure el peix dels ormeigs amb què ha estat pescat.
defecte ocult
Algun defecte ocult en la maquinària o en l'equip que no pot descobrir-se en un examen extern i comú.
defective packing
Expressió anglesa que significa: Embalatge defectuós.
defenses
Balons, borses o coixinets de caps teixits o suro, que se subjecten en els costats del vaixell, per preservarlos
del xoc o frec amb una altra embarcació o un altre moll, en les operacions d'abordatge o atraqui.
Existeixen diferents tipus de defensa, des de les petites de mà per a embarcacions menors fins a les de
gran grandària que s'usen per l'atraqui de grans vaixells.
Al seu torn, el sistema de defenses, en combinació amb el sistema d'amarrament sotmès a tensió, poden
utilitzar-ne per disminuir els moviments del vaixells atracat.
Els punts d'amarrament són elements situats sobre les superestructures (bol·lards, ancores i ganxos) que
permeten configurar el sistema d'amarrament del vaixell atracat, que la seva funció principal és limitar els
moviments del vaixell produïts per els agents del mig físic durant la seva permanència en l'atracament
transmetent els esforços que es produeixen a l'estructures.
Pràcticament es tenen els següents tipus de defenses: Fixes, Penjants, Amb pilotis, De gravetat, Altres.
Les de tipus fixes els elements flexibles fixos en la atracament absorbeixen energia al deformar-se durant
el impacte.
Les de tipus penjant poden estar constituïdes per peces penjants de cautxú, pantalles de fusta, o una
combinació d’ambdues.
Possiblement el cas de pilotis és el més acceptat per absorbir energia en una forma senzilla i econòmica.
En general, sobre pilotes es recolza una pantalla de fusta i aquests al seu torn es recolzen en els seus
caps sobre elements elàstics com a blocs cautxú.
Gairebé sempre es prefereix utilitzar pilotis de fusta.
El tipus de gravetat podria incloure’ls en el tipus penjant i en general, són defenses que absorbeixen
l’energia en incrementar l’energia potencial gravitatòria de masses i vèncer la fricció.
Referent a unes altres podem mencionar alguns tipus de defenses en les quals se aprofita la resistència de
l'aigua per absorbir l’energia i alguns sistemes poc comuns a base de arranjaments complicats de ressorts,
pistons,peces de cautxú, fusta o qualsevol element elástic, que absorbeixen energia combinats entre sí o
amb alguns dels anteriors.
Existeixen defenses fixes i defenses mòbils.
En l'actualitat la més difoses són de cautxú amb l'interior inflat per aire.
En embarcacions menors existeixen defenses teixides en fibres tèxtils com cànem o sisal i farcides de suro
o residus de goma.

Les defenses tipus Yokohama, s'empren en embarcacions que han d'abarloar-ne a unes altres en aigües
obertes o poc protegides per a efectuar el transvasament de càrrega o combustible.
Aquest tipus de defenses són molt recomanables doncs poden emmagatzemar gran quantitat d'energia.
Hi han gran quantitat de defenses:
• Defenses farcides de suro de retall, trossos irregulars o de planxa.
• Defenses de filàstiques velles.
• Defenses de goma, cautxú o determinades matèries plàstiques.
• Defenses molt grans per quedar molt de temps en el costat.
• Defenses anomenades de mà, generalment de forma cilíndrica o esfèrica.
defenses circumstancials
Les defenses circumstancials són aquelles que es van canviant de posició durant la maniobra d'atracament
en funció del lloc que pugui fregar el buc.
Estan fetes de materials lleugers com cordes trenades farcides de suro o materials plàstics de gran
flexibilitat.
defenses de cap
Manyoc de trossos de corda, peces de fusta o de goma, etc., que es penja al costat del vaixell per evitar
que, durant la maniobra de atracament al moll, es produeixi qualsevol cop o frec susceptible de causar
avaries.
defenses de la bodega
Consisteixen en taulons cargolats a les contra quadernes, formant un folro interior l'objecte del qual és
impedir que les mercaderies es posin en contacte amb les quadernes i planxes del buc.
defenses de mà
Defensa en forma esfèrica constituïda, per un teixit de cap ple de taps de suro que, durant la maniobra
d’atracament del vaixell, un mariner s’encarrega de col·locar en el lloc del costat que colpejarà el moll.
defenses de moll
Defensa instal·lada de forma fixa al costat del moll, constituïda generalment per una estructura de fusta
molt robusta o per un conjunt de pneumàtics de gran diàmetre.
defenses de proa
Pallet gruixut fet de abacà que solen dur alguns vaixells en la proa per a protegir la roda de possibles cops
contra el moll.
defenses de remolc
El remolcador està proveït a proa i en les seves costats de defenses que ho protegeixen dels cops i que a
més permeten una millor adherència a la superfície de contacte del vaixell remolcat quan hagi d'empènyer
de "carner", o llençar abarloat.
• Defensa de popa/proa.
• Defensa d'embranzida.
• Cintons laterals.
• Blocs de transició
defenses fixes
Les fixes són aquelles que estan situades en els molls de forma permanent, i estan habitualment
construïdes amb diversos pneumàtics travessats per un eix de fusta suspès del moll per cables o cadenes.
Hi ha també altres tipus més sofisticats amb molls o sistemes hidràulics.
Els remolcadors també duen defenses fixes al voltant del buc ja que de vegades han d'empènyer als
vaixells per a ajudar en algunes maniobres.
defenses mòbils
Les defenses mòbils són aquelles que a pesar que normalment estan penjades d'alguna part del buc són
susceptibles de ser canviades de posició en qualsevol moment i fins i tot llevades.
Estan fetes amb un solo pneumàtic i pengen d'un cable o cap.
definició
En fotografia i certs equips electrònics, el grau de claredat i nitidesa d'una imatge.

Sinònim resolució.
definicions americanes
Conjunt de definicions relatives als termes i condicions de comerç exterior, denominat “Revised American
Foreign Trade Definitions” 1941, d'ús recomanat per la Cambra de comerç d'EUA, el Consell Nacional
d'Importadors Americans i el Consell Nacional de Comerç Estranger.
dèficit d'humitat
Diferencia entre la quantitat d'aigua que podria contenir l'aire a una temperatura donada i la humitat
absoluta.
Es denomina també dèficit higromètric i dèficit de saturació.
dèficit de pagaments
El conjunt de transaccions d'un país qualsevol amb l'exterior pot derivar-se en operacions d'entrada i
operacions de sortida de capital.
Aquestes exportacions de capital, que generalment es produeixen com a resultat de la compra d'un bé de
capital (fàbrica, accions borsàries, etc.) a l'estranger.
Es registren en el passiu de la balança de pagaments, en la columna on apareixen les sumes
desemborsades per a la importació de mercaderies.
dèficit de saturació
En un moment determinat per a una temperatura T, diferència entre la tensió de vapor que estaria
saturada a la temperatura T i la tensió de vapor del moment.
deflació
Acció de transport efectuada pel vent, que arrossega les partícules fines no aglomerades que formen un
sòl i les acumula en depressions allunyades.
deflació
Fenomen contrari a la inflació, que significa fonamentalment una dràstica disminució del volum i velocitat
del cabal circulatori dels mitjans de pagament, la qual cosa és causa d'una caiguda de preus i salaris i una
baixa dels tipus d'interès.
deflectir
Desviació del vent, particularment la produïda per la força de Coriolis corresponent a la rotació de la Terra.
deflector
Aparell que s'utilitza per la compensació de compassos.
deflector
Aparell que serveix per mesurar la força directriu que actua sobre un compàs magnètic en rumbs diferents.
deflector
Imant que es col·loca a certa distància del compàs per a corregir la influència de les peces de ferro
presents en el vaixell.
deformació
Variació de la forma i dimensions d’un cos produït per l’esforç aplicat al mateix.
deformació
Acció de deformar o deformar-se.
deformació causada per les forces de marea
Les forces de marea generades per la Lluna i el Sol sobre la Terra, aquestes forces són el resultat de
l'acció conjunta de l'atracció gravitatòria i la força d'inèrcia deguda al moviment orbital de la Terra (òrbita de
la Terra al voltant del baricentre corresponent).
La rotació diària de la Terra al voltant del seu eix no intervé per res en la generació de la força de marea.
Naturalment, la rotació de la Terra (i el moviment propi de la Lluna) fa que els punts A i B enfrontats a la
Lluna (o al Sol) canviïn amb el temps donant com resultat que la força de marea en un punt donat depèn
del temps.

Però comencem analitzant la situació estàtica.
Per a aquesta anàlisi utilitzarem un model molt simplificat: suposem que el planeta es troba cobert
íntegrament per una capa d'aigua que, de no existir la força de marea, tindria una superfície esfèrica de
ràdio r0 = RT + h on h és la profunditat constant d'aquest hipotètic oceà.
Una distribució estàtica de forces, produirà una deformació d'aquesta capa esfèrica d'aigua que passarà a
tenir forma el·lipsoïdal amb el semieix major al llarg de la línia que uneix en centre de la Terra amb la Lluna
(el Sol).
deformació d’escala
Diferencia entre l’escala de reducció i l’escala diferencial resultant de la distorsió de la projecció.
Sinònim error d'escala.
deformació del paper
Variacions de les dimensions dels aixecaments o cartes a causa de l’expansió o contracció del paper
sobre el qual es representa o imprimeix l’aixecament o la carta.
deformació del vaixell
Variacions de la forma i dimensions d'un vaixell produïdes per un esforç.
Les principals són les següents:
• Pes del buc i les màquines.
• Càrrega.
• Combustible.
• Pressions exercides per l'aigua sobre la carena.
• Acció de les màquines i propulsors en moviment.
• Pressió del vent a l'aparell.
Les diverses peces d'un vaixell, s'oposen amb la seva resistència a aquestes forces deformadores; convé
que aquestes peces estiguin ben lligades i que siguin del tot resistents.
A la vegada, els espessors i pes han d'ésser indispensables per a augmentar el rendiment econòmic del
vaixell.
Els esforços que sofreix el vaixell, poden classificar-se en:
• Esforços longitudinals.
• Esforços transversals.
• Esforços locals.
• Esforços de propulsió.
deformació estàtica causada per la força de marea.
La manera més senzilla de calcular aquesta deformació és utilitzar el potencial de marea: la superfície
d'aquest el·lipsoide serà tal que constitueix una superfície equipotencial.
És a dir, una massa m d'aigua en aquesta superfície té la mateixa energia potencial total independentment
del punt de la superfície en el qual es trobi.
L'energia potencial d'aquesta massa m serà la suma de l'energia potencial gravitatòria terrestre i l'energia
potencial associada per força de marea.
defraudació
Activitat delictiva que es comet contra l'administració fiscal, abusant de la confiança dipositada en el
delinqüent.
Es manifesta en diversa formes: contraban, alteració de partides aranzelàries, sub i sobre valuacions,
adulteració de documents, falsificacions dels mateixos, etc.
defraudar
En Comerç Exterior, acte delictiu, mitjançant el qual un usuari del comerç exterior, transgredí certes
normes legals amb l'objecte de causar dany econòmic al Fisc i eludir disposicions legals i reglamentàries,
en el seu propi benefici, al no cancel·lar els gravàmens al fet que aquest afecta una mercaderia.
degenerar el vent
Tractant dels vents, és variar de la direcció que han seguit algun temps on són variables.
degollador del rem
Petita ranura del gaó del rem on es posa l’estrop.

degolladura
Acció de degollar.
degolladura d’una vela
Esquinçar o tallar una vela intencionadament quan hi ha un temporal a fi d’evitar in perill imminent.
degollament
Acció de degollar.
degollament
Esquinç o esvoranc de la vela que s’estripa.
degollar els medissos
Debilitar en excés els medissos, per fer-los agafar la forma externa se’ls debilita massa i llavors no poden
fer tanta força com haurien de fer.
degollar la cadena
Detenir la cadena de l’àncora amb la guillotina.
degollar la vela
Tractant-se de veles, és estripar-les per qualsevol propòsit amb un ganivet o altre objecte, per evitar un
determinat risc del vaixell o l’aparell.
degollar l’àncora
Detenir a l’escobenc de la cadena de l’àncora fondejada mitjançant una barra de ferro que la travessi, o
subjectar-la amb un trinca adient per evitar que el molinet suporti els esforços.
degollar-ne
Trencar-se o tallar-se alguna peça, sigui bau, llata, barraganet, etc., pel cap o extrem d’unió amb una altre.
degollar-ne
Estripar-se una vela per la mateixa faixa de rissos, bé sigui per estar mal presos o quedar subjecte algun
ris al allargar-ne.
degollar-ne una vela
Rifar-se una vela por la faixa de rissos, per estar aquets mal presos.
degollar-ne
Parlant de peces de construcció, és tallar-se o fregar-se alguna d’elles, com els baus, barraganets, etc.,
pel cap o extrem que està lligat amb uns altres.
degotejar
Degotar, penetrar aigua en l’interior del buc del vaixell a través d’una petita via o esquerda.
degradació
Desgast i desintegració dels sòls i roques per l'acció de l'aigua i l'atmosfera.
degradació climàtica
Evolució del clima cap a condicions menys normals i més desagradables.
De l'Atlàntic nord o sud regió en la qual predominen àmpliament les altes pressions durant una gran part
de l'any i en la qual apareix un anticicló en els mapes de la mitjana mensual de la pressió.
degradació geomètrica de precisió
Vegi’s DOP.
deguda publicitat
Notificació d'una determinada acció per a informació general a través d'autoritats competents dins d'un
període de temps raonable i d'una manera adequada.
Utilitzada en el context de la Convenció de les Nacions Unides sobre Dret del Mar.

dei
Títol donat als capitosts corsaris.
Deiols, els.
Grup de tres estels afilerats, anomenats «el Cinturó de Orió» pels astrònoms.
deixa anar !
Veu que es dóna per a afluixar o desamarrar qualsevol cap o cable que estigui fet ferm.
deixar anar amarres
Acció d'afluixar i soltar les amarres d'un vaixell i cobrar-los a bord.
deixada de una vela
Es diu de la vela que està donada i porta bé o sigui que va en vent.
deixant
Rastre d'aigua o aire pertorbat que deixa darrere de si una embarcació en moviment.
deixant de l’hèlix
Traç d’escuma que deixa el vaixell en la seva marxa, al batre l’aigua amb l’hèlix.
deixar
Augmentar la distància entre el vaixell i la costa o qualsevol altre objecte.
deixar ajaguda
Deixar el calament de les xarxes o nanses sense llevar per el mal temps o altres causes.
deixar anar
Desplegar una vela o bandera.
deixa anar
Desatracar una embarcació.
deixar anar
En argot mariner, deixar anar equival a tirar o soltar d'una vegada o del tot.
deixar anar amarres
Amollar les amarres que subjecten el vaixell al moll, de manera que pugui separar-se d’ell i iniciar la
navegació.
deixar anar el remolc
Desamarrar el cap o cable de remolc i recollir-lo a bord.
deixar anar els rems
Tirar molt a proa les pales dels rems per a vogar, que és el mateix que avançar molt la palada.
deixar anar en banda
Afluixar o deixar anar qualsevol cap, corda o estri que s’aguanti amb les mans.
deixar anar l’àncora
Arriar una longitud major de cadena.
deixar anar la bandera
Afluixar, soltar a poc a poc.
deixar anar per ull
Expressió que s'aplica quan es deixa anar un cap, cable o cadena per l’escobenc o porta espia de manera
que la seva punta surti fora del vaixell.
deixar anar rissos

Desfer els rissos per a augmentar la superfície vèlica.
deixar anar tot
Comunament, s’entén per afluixar del tot o d’una vegada.
deixar anar un bot
Desatracar un bot o altra embarcació menor d’un moll o d’altre vaixell, etc.
deixar anar un cap
Escapar-se un cap del lloc on està amarrat.
deixar anar veles
Augmentar el nombre de les quals es duen llargues.
deixar córrer
Derivar una barcada de sardinal quan era calada segons la corrent que hi ha havia.
deixar darrera
Caminar davant d’un vaixell que va al mateix rumb.
deixar desfogar la ratxa
Esperar que passi la seva força, arriant vela o fent qualsevol altra maniobra que alleujar al vaixell i evitar
una avaria.
deixar distància
Augmentar la distància entre el vaixell i la costa o altre objecte.
deixar el timó en crugia
Centrar el timó amb l'eix de crugia, de manera que el vaixell segueixi un rumb recte, sense desviació
lateral alguna.
deixar en tort
Calar al costat d’un ormeig deixant-lo en el centre.
deixar endarrere el vent
Vegi’s córrer més que el vent.
deixar enrere
Caminar més que altre vaixell que duu el mateix rumb
deixar fora de servei
Retirar un vaixell de les operacions actives i amarrar-lo per un període molt prolongat de temps.
deixar la sonda
Navegar cap un lloc amb mes fondària.
deixar per la popa
Caminar més que una altra embarcació que porti el mateix rumb.
deixar-se anar
Fer-se la nau a la mar, o apartar-se de terra o d’altra embarcació.
deixat de embarcar
Enviament originalment programat per a un contenidor/viatge determinat, però resignat per una certa raó.
dejorn
Abans de la nit o a una hora no avançada de la nit o de la tarda, en general a hora més primerenca de la
normal o regular per a l’acte de què es tracta.
del bot dalt

Embarcar el peix directament a bord des de la malla sense cobejar-lo.
del costat de
En direcció de.
del costat de babord
El costat esquerre d'un recipient que mira cap a la proa.
del costat de l'estribord
El costat dret d'un recipient que mira cap a la proa.
del moll a la premissa
El càrrec embarcat per un portador en la seva premissa i descarregat pel consignatari en la seva premissa.
del vaixell (-indicant port d'embarcament convingut)
Lliure al costat del vaixell significa que el venedor compleix la seva obligació de lliurament quan la
mercaderia ha estat col·locada al costat del vaixell sobre el moll o en barcasses en el port d'embarcament
convingut.
Això significa que el comprador deu, a partir d'aquest moment, assumir els costos i riscos de pèrdua o
dany de la mercaderia.
L'acabat FAS estableix que el comprador ha de desduanar la mercaderia per a l'exportació.
No ha d'utilitzar-ne quan el comprador no pot efectuar directa o indirectament els tràmits d'exportació.
Aquest terme només pot usar-ne per al transport marítim o fluvial.
delays
En la terminologia anglesa Retards, Demora.
delegat d’equip
Representant d’un equip en una regata, que s’encarrega de presentar les reclamacions i les apel·lacions
de les tripulacions.
delga
Cada una de les peces de fusta col·locades dins la botzina de l’arbre porta hèlix, per a minorar els efectes
del fregadís (Palma).
delga
Cada una de les posts corbades que es claven a les costelles de les barques per a formar el buc (Costa
catalana).
delimitació
Procés d’establiment de les línies de límits en el context de la Convenció de la Nacions Unides sobre Dret
del Mar.
delimitació de la mar territorial
Quan les costes de dos Estats siguin adjacents o es trobin situades cara a cara, cap d'aquests Estats
tindrà dret, excepte acord en contra, a estendre el seu mar territorial més enllà d'una línia mitjana, els
punts de la qual siguin equidistants dels punts més propers de les línies de base a partir de les quals es
mesura l'amplària del mar territorial de cadascun d'aquests Estats.
No obstant això, el principi d'equidistància, no serà aplicable si existeixen drets històrics o circumstàncies
especials.
En el cas de rius fronterers que serveixen de límit a dos o més Estats primer cal determinar si són o no
navegables. Sí no ho són, la línia mitjana superficial del riu marcarà la frontera. Pel que fa als navegables,
el criteri adoptat és la línia mitjana del canal de navegació principal.
La Convenció preveu, a falta d'acord, l'aplicació d'un principi objectiu com és el de l'equidistància, però a
continuació fa referència a les circumstàncies especials com a restricció a la seva aplicació.
L'equidistància és un criteri segur i objectiu però no és neutral, beneficia a uns Estats i perjudica a uns
altres segons la configuració de la seva costa.
Tot Estat que es vegi perjudicat pel principi d'un altre dels problemes que va afegir la Convenció, és la
possibilitat d'emprar les línies de base rectes que permeten arrossegar cap a la mar la línia de base a partir
de la qual es mesuren els espais marítims de jurisdicció nacional.

La majoria dels Estats no van trigar a traçar les línies de base rectes i fins i tot van començar a utilitzar
ardits, com la construcció de grans esculleres o serveis portuaris per eixamplar les seves aigües interiors, i
així augmentar els seus espais marítims de jurisdicció en punts geogràfics d'interès per possibles conflictes
de delimitació.
delimitació dels espais marins
La delimitació dels espais marítims va tenir en el dret del mar clàssic un valor marginal i un caràcter
eminentment tècnic, reduint-ne a una delimitació lateral entre Estats contigus, donada l'estretor dels espais
marins sota jurisdicció nacional.
L'aparició, en la Convenció, d'espais marítims com la ZEE i la plataforma continental13, en la qual els
Estats tenen el dret a l'explotació dels immensos recursos que contenen els fons, el sòl i el subsòl dels
mars, ha complicat d'en gran manera els problemes de delimitació lateral i, al costat d'ells, apareixen
importants conflictes de delimitació frontal, que abans només eren necessaris en els estrets internacionals.
Avui la delimitació frontal es produeix sempre que entre dos Estats que es donen front existeixin 400 milles
o menys de distància.
No es pot dir que el dret internacional disposi en aquest moment de cap norma que sigui operativa per
resoldre els problemes de delimitació i, per tant, en aquest punt aboca als Estats a l'acord o a la
controvèrsia.
delimitació marítima
Procés que consisteix a establir línees de delimitació en la mar.
La qüestió de la delimitació de les fronteres marítimes en el Dret Internacional exigeix, com premissa, que
es determinin una sèrie de conceptes, distints entre si que tenen indubtable rellevància doncs a partir dels
mateixos es pot parlar de diverses fronteres marítimes, bé entès que totes elles neixen a partir de la
sobirania sobre l'espai terrestre.
Així, seguint el establert en la Convenció de les Nacions Unides sobre Dret del Mar, signada en 1982 en
Montego Bay (Jamaica) és possible distingir les nocions de "mar territorial", "zona econòmica exclusiva",
"plataforma continental", "Zona" i "Estat arxipelàgic".
Als conceptes indicats en aquesta convenció convindria afegir altres sorgits a l'empara d'altres convenis,
com el de "Zona d'Especial Sensibilitat"
delimitació de ZEE i plataforma continental.
La delimitació d'aquests espais marítims entre Estats amb costes adjacents o situades cara a cara
s'efectuarà, a fi d'arribar a una solució equitativa, per acord entre ells sobre la base del dret internacional.
Els Estats desavantatges geogràficament, partidaris del principi d'equitat, han trobat en aquesta norma
certa satisfacció.
No obstant això, aquesta norma tampoc soluciona els problemes de delimitació i simplement advoca per
que els Estats aconsegueixin un acord lliurement i que, en conseqüència, tots dos admeten com a
equitatiu.
En definitiva, com en el cas del mar territorial, no hi ha una altra alternativa que l'acord o la controvèrsia.
Per evitar el conflicte, mentre no s'arriba a un acord, la Convenció invoca a l'esperit de comprensió i
cooperació dels Estats per concertar arranjaments provisionals i evitar accions que puguin posar en perill
la conclusió de l'acord definitiu.
delineació
Acció de delinear.
delineació en gran
Operació de delinear en gran i en les seves veritables dimensions en la sala de gàlibs, les vàries figures i
formes de les peces de construcció d'un vaixell, i també la delineació o dels trets mateixos que d’ella en
resultin en el paviment, dels quals se’n extreuen plantilles que han de servir per fer les peces de mida
natural.
delineant
Persona que té per ofici dibuixar plànols.
delineant
Títol que rebia antigament el delineant destinat a la sala de gàlibs d'unes drassanes per dibuixar plànols de
vaixells.

delinear
Traçar en un peça de fusta les línies per on s'ha de tallar o obrar.
delinear
Traçar les línies d’un document cartogràfic o de qualsevol altre dibuix.
deliqüescent
Que tendeix a dissoldre’s en la humitat de l’atmosfera.
deliver according to the custom of the port
En la terminologia anglesa Lliurar d'acord amb el costum del port.
Clàusula del contracte de noliejament que indica no només la forma de lliurament, sinó que també inclou el
costum portuari per al començament de les estadies.
delivered at frontier (- lloc convingut)
Expressió anglesa que significa: Lliurat en la frontera significa que el venedor compleix la seva obligació de
lliurament quan la mercaderia ha estat posada a disposició, alliberada per a la seva exportació, en el punt i
lloc convingut en la frontera, però abans de la frontera duanera del país veí.
El terme frontera pot usar-ne per a qualsevol frontera incloent la del país de l'exportació.
Per tant, és de vital importància definir la frontera en qüestió amb precisió indicant el punt i lloc en el terme.
Aquest terme té per objecte ser utilitzat principalment quan la mercaderia ha de ser transportada per
ferrocarril o carretera, però pot utilitzar-ne qualsevol sigui el mitjà de transport.
delivery
En la terminologia anglesa-américana Lliurament. Delivery order: ordre de lliurament.
a) Remès al reclamant de la mercaderia, a l'arribada al port de destinació, pel capità del vaixell, a canvi del
coneixement i permetent dividir el carregament eventualment.
b) Remès a un tercer pel titular d'un resguard d'emmagatzematge (warehouse receipt) i autoritzant a
aquest tercer a disposar de tota o part de la mercaderia fet que ha motivat el resguard.
delivery order
En terminologia anglesa que significa Ordre de lliurament de mercaderia que es dóna al mitjà transportador
o al magatzem en què es trobi.
Normalment es produeix una vegada rebut el document de transport original.
En altres casos, contra el pagament que correspongui o, com succeeix en els despatxos de Duana, quan
s'han complert els requisits establerts
delobí
Pluja molt abundant, inundació.
Delphinus
Dofí (Delphinus) és una petita constel·lació boreal molt a prop de l'equador celeste.
És una dels 48 constel·lacions catalogades per Claudi Ptolemeu.
S'assembla de forma remarcable a un dofí, per la qual cosa és fàcil de reconèixer en el cel.
Delphinus està envoltada per la Guineueta, la Sageta, Àguila, Aquari, el Cavallet i finalment el cavall
volador: Pegàs.
Els estels principals son:
• α Delphini (Sualocin), de magnitud 3,8, estel múltiple de set components; només dos d'elles formen un
veritable sistema estel·lar.
• β Delphini (Rotanev), la més brillant de la constel·lació amb magnitud 3,6, és igualment un estel múltiple
de cinc components, encara que només dos d'elles estan físicament relacionades.
• γ Delphini, una dels estels binaris més estudiades composta per una supergegant taronja i una nana
groga.
• δ Delphini, estel variable de magnitud 4,43. Juntament amb les tres anteriors forma l'asterisme anomenat
el Taüt de Job.
• ε Delphini (Deneb Dulfim), estavella blanc-blavosa de magnitud 3,95, la tercera més brillant de la
constel·lació.
• ζ Delphini, estel blanc de la seqüència principal de magnitud 4,68.
• η Delphini, sobre gegant blanca de magnitud 5,39.
• θ Delphini, distant supergegant taronja de magnitud 5,70.

delta
Un delta és un dipòsit de sediments de forma triangular o de ventall que es forma en la desembocadura del
riu on aquest descarrega les seves aigües en un oceà, llac o riu més lent.
Al penetrar el riu en altra massa d’aigua, la velocitat del seu corrent disminueix i els sediments que
transporta es dipositen.
Si els corrents oceànics són el bastant forts, els sediments poden ser arrossegats, impedint la formació
d’un delta extens.
delta de marea
Delta format per un con al·luvial construït per la marea a la sortida d’una boca de mar oberta en un cordó
litoral que aïlla una llacuna.
delta estuarià
Conjunt de bancs de sediments en un estuari, que ordinàriament aflora per sobre el nivell mitjà d'aquest,
tendint a dispersar el cos aigua en canals entrellaçats.
delta fluvial
Es denomina delta al territori triangular format en la desembocadura d'un riu, mitjançant sediments que es
dipositen a mesura que el corrent del riu va desapareixent.
Està compost per braços o "canons" fluvials que separen a les illes en les quals s'han vingut dipositant els
sediments implicats per aquest riu, en arribar al mar, oceà o llac.
Els dipòsits dels deltes dels rius més grans es caracteritzen pel fet que el riu es divideix en múltiples
braços que es van separant i tornant a ajuntar-se per formar un cúmul de canals actius i inactius.
El delta més famós és el del ric Nil, i és de on procedeix el nom amb el qual es denomina a aquest tipus de
desembocadura.
El riu Nil té una desembocadura característica de forma marcadament triangular, que s'assembla molt a la
forma de la lletra grega Delta (Δ), motiu pel qual el historiador Heródoto li va donar aquest nom.
Durant les crescudes els rius transporten sorra, grava i llot que, una vegada sedimentats, donen l'origen
als deltes.
• Erosió: el riu neix en muntanyes o pujols.
En aquestes zona elevada, l'aigua flueix i baixa amb força per les roques.
• Transport: en el seu curs mitjà, el riu avança lentament i transporta els sediments rocosos.
Generalment a les zones de plana prèvies dels deltes apareixen meandres.
• Sedimentació: els sediments es dipositen formant un monticle en les desembocadures dels rius.
Després els rius flueixen sobre ells donant lloc als rius distribuïdors.
El delta es forma per la sedimentació, en un espai que sol prendre una forma triangular, del material
arrossegat pels rius en produir-se una disminució brusca de la velocitat del flux, que pot ser causada per la
seva desembocadura en el mar, en un llac, o en un altre riu més ample i fins i tot en els oceans, encara
que això últim és menys freqüent.
Els deltes i els estuaris constitueixen les dues formes principals de desembocadura dels rius en els mars,
oceans, llacs o en altres rius més grans.
La seva presència en les desembocadures està originada per l'amplitud de les marees.
Quan les marees són molt intenses, la desembocadura dels rius en els oceans sol ser del tipus d'estuari, ja
que durant la plenamar es represes les aigües del riu, mentre que en la baixamar es produeix una gran
acceleració de la velocitat de les aigües, la qual cosa impedeix l'acumulació dels sediments que formen les
illes en el cas dels deltes.
És per això que els deltes solen produir-se més en els llacs, mars i fins a en rius grans, on les aigües no
sofreixen l'acció de les marees, que en el cas dels oceans oberts.
No obstant això, existeixen excepcions a aquesta regla, com en el cas del Delta del riu Orinoco a Amèrica
del Sud i del riu Níger a Àfrica, que són llocs on l'acció de les marees és molt menys important que en les
latituds mitjanes.
En aquells llocs en els quals la formació del delta està dominat pel riu i està menys subjecte a l'acció de les
marees i les ones, es pot formar un delta amb forma polilobulat.
En alguns casos bastant poc habituals, el delta es troba en una vall molt llarga i es coneix com a delta
fluvial invertit.
De vegades un riu es divideix en moltes branques en un àrea terra endins, només per tornar a ajuntar-se i
continuar fins al mar.
Això sol ocórrer en zones en les quals antigament va poder haver-hi un llac.
El cas més notable d'aquest tipus és el delta interior del riu Níger.

El material terròs que forma el delta és bastant variat, podent estar format per una barreja d'argila, llim i
sorra.
Aquests materials poden ser arrossegats pel corrent en funció de la velocitat d'aquesta, i acumular-se o no,
segons sigui la major o menor intensitat de les marees.
El sòl dels deltes és generalment fèrtil encara que algunes vegades tenen un nivell de sal alguna cosa
elevat.
Es formen en les desembocadures de rius per l'acumulació de materials fins a formar la penetració de terra
en el mar.
Tenen forma triangular.
L'exemple més significatiu en la península Ibèrica és el Delta del riu Ebre. en els deltes és propicio
construir ciutats bastants petites o ports ja que la sedimentació ho proposa i disposa per a una construcció
de molta riquesa.
Els deltes es divideixen en tres tipus segons la relació entre la densitat de les aigües afluents i les
receptores:
• Delta de flux hiperpícnic: les aigües afluents i les receptores són de densitats similars, se sol donar quan
les aigües receptores corresponen a llacs fluvio-proglaciares.
En aquest cas la barreja d'aigües és gairebé instantània i la sedimentació ràpida.
• Delta de flux hiperpícnic: les aigües afluents són de major densitat que les receptores, es produeix un
corrent basal d'alta densitat que porta els sediments a zones profundes, per tant limita molt el creixement
del delta. Amb aquestes condicions són pocs els exemples.
• Delta de flux hipopícnic: Es produeixen quan les aigües afluents són menys denses que les receptores,
normalment deltes marins.
En aquest cas les aigües afluents es mantenen en la superfície a causa de la seva menor densitat i les
substàncies que transporten es van decantant en el fons.
delta fluvial invertit
Un delta de riu invertit és una categoria especial de delta en el qual l'extrem estret del delta sorgeix a la
vora del mar i la part més ampla es troba més a l'interior, per la qual cosa, pel que fa a la resta de deltes,
els llocs de tots dos extrems s'inverteixen.
En un típic delta de riu, el final estret del delta està localitzat en el punt on el riu entra en un delta, a partir
del com sorgeix una àmplia zona amb forma de ventall, formada per la sedimentació, que s'estén cap a
l'exterior en el cos d'aigua en el riu que desemboca.
En alguns rars casos, el delta es forma en la sortida del riu d'una vall ampla i plànol, però encara dins d'ell.
Els sediments es van acumulant en aquesta zona, mentre que l'aigua surt al mar a través d'una badia, per
la qual cosa el vèrtex del delta es troba de forma invertida a la qual ho fa generalment.
Els deltes invertits normalment no duren molt en termes geològics, ja que tendeixen a omplir el dipòsit de
sediments amb bastant rapidesa i, eventualment, convertir-se en deltes normals.
No obstant això, és just recordar que els deltes interns que desemboquen en un oceà a través d'un estuari
són deltes invertits que s'han "fossilitzat", en quedar aïllats terra endins per no arribar l'acció directa de les
marees que impedirien el dipòsit dels sediments deltaics durant el reflux de les mateixes.
És el cas del delta del Paranà, localitzat just abans de l'estuari del Riu de la Plata.
També el Guadalquivir (en Les Maresmes, abans de l'estuari); el riu Magdalena presenta el delta invertit en
la Depressió Momposina, i molts altres rius presenten aquesta dualitat de delta intern (invertit) i estuari al
contacte amb l'oceà motivat per la mateixa raó, és a dir, l'acció de les marees en la neteja i ampliació de
l'estuari i la formació d'un delta interior en el punt on aquestes marees ja no exerceixen pràcticament cap
influència.
delta interior
Zona terra endins on un riu se subdivideix en diversos braços.
delta T
Delta T, ΔT, o DT és la diferència de temps obtinguda en restar el Temps Universal del Temps Terrestre.
El temps universal (UT) és una escala de temps basada en el període de rotació de la Terra.
A causa que, fins i tot a curt termini, aquell és una miqueta irregular, qualsevol mesura de temps basada
en UT no pot tenir una exactitud major d'1:108.
És de suposar que en llargs lapses de temps aquest efecte es veuria molt accentuat.
Durant segles, el fenomen de fricció de marea ha anat ralentint la velocitat de rotació de la Terra tal que la
durada del dia ha anat augmentant a un ritme de 2,3 mil·lisegons/segle.

No obstant això, la descongelació del gel continental a la fi de l'Edat del Gel va suposar una disminució del
pes que suportaven les plaques terrestres que es trobaven sota, de manera que aquestes van sofrir un
moviment de rebot isostàtic cap a les regions polars que continua fins al present.
Per assegurar la conservació del moment angular de rotació planetària, aquest fenomen ha provocat una
acceleració de l'índex de rotació de la terra en 0,6 mil·lisegons/segle.
Amb una simple operació aritmètica es comprova que l'acceleració de marea neta o el canvi en la durada
del dia solar mitjà (LOD) actual pansa a ser de +1,7 mil·lisegons/segle (amb un error de ±0,05 ms/segle).
El temps terrestre (TT) és una escala de temps uniforme basada en el Temps Atòmic Internacional (TAI),
corregida per fer-la equivalent al temps d'efemèrides (ET), ja obsolet, en agregar-li 32,1840 segons (TT =
TAI + 32,1840 s).
ET s'identifica amb la variable independent del temps en les Taules del Sol de Simon Newcomb, que van
ser usades com a base de tots els calendaris astronòmics entre 1900 i 1983.
En realitat ET corresponia al temps solar mitjana entre els anys 1750 i 1890, ja que aquest va ser el
període durant el qual es van realitzar les observacions per construir aquelles taules. TAI, i per tant també
TT, és estrictament uniforme (cada segon és igual als altres segons) amb una exactitud de gairebé els
1:1014.
Amb el propòsit de calcular el temps, s'integra la velocitat de rotació de la Terra respecte a la seva posició
angular (específicament, l'orientació del meridià de Greenwich respecte a un sol fictici mitjana).
Aplicant l'anterior valor, +1,7 mil·lisegons/segle, i centrant la paràbola resultant en 1820 (l'any central del
període 1750-1890), s'arriba per a cada any, en una primera aproximació, a un valor de ΔT en segons com
a funció de l'any
deltaic
Relatiu o pertanyent a un delta.
deltaic
Es diu dels dipòsits de sediments propis dels ambients de sedimentació dels deltes.
dèltic
Vegi’s deltaic.
dely
E terminologia anglesa que significa Lliurament (delivery).
demanar
Sol·licitar, demandar la reducció de les veles donades, quan la superfície de les mateixes sigui excessiva
d’acord amb la intensitat del vent, o ser aconsellable afluixar un cap que estigui massa tes.
demanar força
Tenir els aparells o qualsevol màquina molta potència, per a realitzar grans esforços i exercir-los a aquest
efecte.
demanda
En l'expressió “payable on demand” correspon a pagadors a la vista.
demanda
Demanda a la companyia de transport per al pagament degut per la perduda/danys de la càrrega durant
l'enviament.
demanda
Demanda a la companyia de transport per al reemborsament per càrrecs excessiu.
demanda
Una demanda per un individu/companyia per a recuperar certes quantitats que es poden cobrir sota una
pòlissa de segur.
demanda
Accepció que significa anar a la recerca d’una cosa, navegar en demanda del port, etc.
demanda biològica d'oxigen

La demanda 'bioquímica' d'oxigen (DBO), és un paràmetre que mesura la quantitat de matèria susceptible
de ser consumida o oxidada per mitjans biològics que conté una mostra líquida, dissolta o en suspensió.
S'utilitza per mesurar el grau de contaminació, normalment es mesura transcorreguts cinc dies de reacció
(DBO5), i s'expressa en mil·ligrams d'oxigen diatòmic per litre.
El mètode d'assaig es basa a mesurar l'oxigen consumit per una població microbiana en condicions en les
quals s'ha inhibit els processos fotosintètics de producció d'oxigen en condicions que afavoreixen el
desenvolupament dels microorganismes.
La corba de consum d'oxigen sol ser al principi feble i després s'eleva ràpidament fins a un màxim
sostingut, sota l'acció de la fase logarítmica de creixement dels microorganismes.
És un mètode aplicable en aigües continentals (rius, llacs o aqüífers), aigües negres, aigües pluvials o
aigua de qualsevol altra procedència que pugui contenir una quantitat apreciable de matèria orgànica.
Aquest assaig és molt útil per a l'apreciació del funcionament de les estacionis depuradores.
No és aplicable, no obstant això, a les aigües potables, ja que en tenir un contingut tan baix de matèria
oxidable la precisió del mètode no seria adequada.
En aquest cas s'utilitza el mètode d’oxidabilitat amb permanganat potàssic.
Segons McKinney (1962), «El test de la DBO va ser proposat pel fet que a Anglaterra cap curs d'aigua
demora més de cinc dies a desguassar (des de naixement a desembocadura).
Així la DBO és la demanda màxima d'oxigen que podrà ser necessari per a un curs d'aigua anglès».
El mètode pretén mesurar, en principi, exclusivament la concentració de contaminants orgànics.
No obstant això, l'oxidació de la matèria orgànica no és l'única causa del fenomen, sinó que també
intervenen l'oxidació de nitrits i de les sals amoniacals, susceptibles de ser també oxidades pels bacteris
en dissolució.
Per evitar aquest fet s'afegeix N-aliltiourea com a inhibidor.
A més, influeixen les necessitats d'oxigen originades pels fenòmens d'assimilació i de formació de noves
cèl·lules.
També es produeixen variacions significatives segons les espècies de gèrmens, concentració d'aquests i la
seva edat, presència de bacteris nitrificants i de protozous consumidors propis d'oxigen que es nodreixen
dels bacteris, entre altres causes.
És per tot això que aquest test ha estat constantment objecte de discussió: les seves dificultats d'aplicació,
interpretació dels resultats i reproductibilitat s'han del caràcter biològic del mètode.
demanda d'aigua
Quantitat d'aigua que es necessita durant un cert període de temps.
demanda d'equipatge no acompanyat
Document pel qual se sol·licitava el desaduanamiento d'equipatge de propietat, de passatgers que eren
transportats en un avió, nau o un altre vehicle diferent al que viatja el passatger.
demanda d'exportació
Permetrà agregar o cancel·lar individus nacionals estrangers sota una sola llicència comprensiva.
demanda de càrrega aèria
Document destinat a sol·licitar el desaduanamiento de mercaderies arribades al país per via aèria.
Aquest document va ser reemplaçat per la Declaració d'Importació Tramitació Simplificada.
demanda de danys
Demanda en contra d'un portador per al reemborsament a causa del dany físic de l'enviament o perquè
l'enviament no va ser lliurat dintre d'un temps raonable.
demanda elàstica
Demanda sensible a l'alteració dels preus.
demanda química d'oxigen
La demanda química d'oxigen (DQO) és un paràmetre que mesura la quantitat de substàncies susceptibles
de ser oxidades per mitjans químics que hi ha dissoltes o en suspensió en una mostra líquida.
S'utilitza per mesurar el grau de contaminació i s'expressa en mil·ligrams d'oxigen diatòmic per litre.
Encara que aquest mètode pretén mesurar principalment la concentració de matèria orgànica, sofreix
interferències per la presència de substàncies inorgàniques susceptibles de ser oxidades (sulfurs, sulfits,
iodurs...), que també es reflecteixen en la mesura.

És un mètode aplicable en aigües continentals (rius, llacs o aqüífers), aigües negres, aigües pluvials o
aigua de qualsevol altra procedència que pugui contenir una quantitat apreciable de matèria orgànica.
Aquest assaig és molt útil per a l'apreciació del funcionament de les estacionis depuradores.
No és aplicable, no obstant això, a les aigües potables, ja que en tenir un contingut tan baix de matèria
oxidable la precisió del mètode no seria adequada.
En aquest cas s'utilitza el mètode d’oxidabilitat amb permanganat potàssic.
La DQO varia en funció de les característiques de les matèries presents, de les seves proporcions
respectives, de les seves possibilitats d'oxidació i d'altres variables.
És per això que la re productivitat dels resultats i la seva interpretació no poden ser satisfets més que en
condicions de metodologia d'assaig ben definides i estrictament respectades.
demanda rígida
Demanda que augmenta escassament quan els preus baixen i que, inversament, disminueixen en forma
poc notòria quan els preus pugen.
demandant
Persona o companyia que classifica una demanda.
demandar
Arrumbar, navegar en direcció a un punt determinat.
demise charter
En terminología inglesa Arriendo del medio de transporte, buque o auto camión, con transferencia de la
gestión técnica y comercial, es decir, como si perteneciera al fletador.
En el transporte marítimo se conoce también como “bareboat charter”.
DEMKO
“Dannmarks Elektriske Materielkontrol” (Oficina de control de Dinamarca).
Organisme els segells del qual o certificats de conformitat són reconeguts per la Superintendència
d'Electricitat i Combustibles (SEC) de Xile.
demogràfic
Relatiu a la població o a l'estudi de les col·lectivitats humanes.
demora
Retard en el compliment d'una obligació, una vegada que s'ha complert el termini estipulat.
demora
Retard a dur a terme un compromís.
demora
Retard en el pagament d'una prima d’assegurança.
demora
La demora és el retard culpable o deliberat en el compliment d'una obligació o haver de.
Així doncs, no tot retard en el compliment del deutor implica l'existència de mora en la seva actuació.
Un retard intencionat en el compliment d'una obligació suposa un incompliment parcial, que pot provocar
perjudicis més o menys greus en el creditor, i com a tal incompliment és tractat en els diferents
ordenaments jurídics.
Ara bé, si el retard en el compliment del deutor es deu a la concurrència d'una acció o omissió del creditor
que impedeix que el deutor pugui complir al seu degut temps, es diu que existeix mora del creditor i pot
tenir efectes deslliuradors per al deutor de les responsabilitats derivades de la seva falta d'oportú
compliment.
El deutor està en demora:
• Quan no ha complert l'obligació dins del terme estipulat, tret que la llei o el contracte exigeixin que el
creditor hagi de requerir primer al deutor el compliment per constituir-ho en demora.
• Quan el deute va deure ser donada o executada dins de cert temps, per haver-ne fixat un terme o
assenyalat un termini per a això, i el deutor ho ha deixat passar sense donar-la o executar-la.
En tot cas, és necessari que la causa del retard en el compliment pugui ser imputada a l'acció o omissió
voluntària o negligent del deutor, sense concórrer mora del creditor, cas fortuït ni força major.

La seva iniciació es produeix:
• En les obligacions a termini suspensiu, a partir del seu venciment.
• En les obligacions sense termini suspensiu.
• Si és obligació de donar, la demora comença, després de 30 dies de la interpel·lació al deutor.
• Si és de fer, comença a partir del moment en què el creditor exigeix el seu compliment, i hagi
transcorregut un temps raonable i prudent per al compliment de l'obligació.
• Si bé les conseqüències concretes de la demora en una obligació dependran dels pactes, i del tipus
d'obligació, són habituals les següents conseqüències:
• Suposa un incompliment contractual, que podria implicar una rescissió si el contracte és de tracte
successiu i la mora té certa gravetat.
• És habitual que s'obligui al deutor a indemnitzar amb el pagament d'interessos de demora.
Mancant conveni exprés subscrit entre les parts interessades que estableixi la quantia d'aquests
interessos, a Espanya s'aplica la legislació sobre el Interès legal dels diners.
• També cal reclamar altres danys i perjudicis provocats per el incompliment, que s'han d'acreditar.
• En el tràfic de mercaderies, i especialment en el transport marítim, és possible que la estadia del vaixell
en port se sobrepassi si el noliejador no realitza a temps la corresponent càrrega o descàrrega.
• En tal cas es diu que ha incorregut en demora i ha d'indemnitzar a l'armador.
demora
Alguns autors defineixen com a Marcació el que aquí definirem com a demora (d):
Es denomina demora (d) d'un objecte a l'angle horitzontal format entre la línia de crugia i la visual a aquest
objecte des d'un observador situat sobre aquesta línia de crugia.
Es mesura:
De 0° a 180° cap a estribord en sentit horari i té llavors signe + positiu. de 0° a 180° cap a babord en sentit
antihorari i té llavors signe - negatiu.
Amura d'estribord (Er) és el quadrant horitzontal amb demora de 0° a 90°.
Amura de babord (Br) és el quadrant horitzontal amb demora de 0° a -90°.
Aleta d'estribord (Er) és el quadrant horitzontal amb demora entre 90° a 180°.
Aleta de babord (Br) és el quadrant horitzontal amb demora entre -90° a -180°.
Través d'Er és la direcció amb demora de 90°.
Través de Br és la direcció amb demora de -90°
La demora es mesura amb un instrument anomenat taxímetre.
Una altra expressió més estesa, defineix la Demora com l'angle horitzontal mesurat des del Nord fins a la
visual d'un objecte/far.
Segons el Nord utilitzat, podrem parlar de Demora veritable, Demora magnètica o Demora d'agulla.
demora a un radiofar omnidireccional
Marcació magnètica d’un radiofar omnidireccional.
demora acústica
Demora o marcació obtinguda mesurant la direcció de la qual prové una ona sonora.
Sinònim marcació acústica.
demora d’agulla
Direcció d’un objecte que es troba fora del vaixell, mesurada des de la nau en graus a partir del nord en el
sentit del rellotge amb una agulla nàutica.
demora d’importació
Una càrrec extra establert per les línies de vaixells i els ferrocarrils de vapor per al magatzematge en ports
o en llocs per un temps lliure estès, (generalment 48 hores amb un termini per a carregar / descarregar).
demora d'un radiofar omnidireccional
La marcació magnètica d'un radiofar omnidireccional.
demora de captura
Sinònim de TTFF.
demora de seguretat
Vegi’s marcació de seguretat.

demora i temps economitzat
Clàusula de les pòlisses de noliejament relacionada amb la responsabilitat dels noliejadors, limitada
expressament a certa suma respecte als terminis que el vaixell hagi demorat mes allà del temps convingut
per a la presa de carregament.
demora inversa
Marcació o demora que difereix en 180 graus d’altra marcació o demora donada.
Sinònim marcació inversa, contra azimut.
demora magnètica
Demora relativa al nord magnètic, la demora d’agulla corregida per desviació magnètica.
Sinònim orientació magnètica.
demora radar
Demora obtinguda per radar.
Sinònim marcació radar.
demora radiomagnètica
Angle entre la direcció aparent d’una font definida d’emissió d’ones electromagnètiques, i una direcció de
referència, tal com es determina en una estació radiogoniomètrica.
Sinònim radio demora.
demora relativa
Demora relativa al rumb d’una nau.
demora veritable
Angle horitzontal que forma la visual dirigida, des de la línia nord sud veritable, a l’objecte marcat des del
vaixell.
demora veritable
Demora obtinguda prenent com referència el Nord veritable.
demorar
Estar o trobar-se un objecte en determinada demora, rumb o direcció, respecte a altre vaixell des del qual
s’observa.
demores
Tota ocupació del vaixell per més temps del permès en el contracte de noliejament i també la compensació
que el noliejador ha de pagar per tal causa.
Ordinàriament s'estableix un tipus per unitat de temps, aplicable sobre els dies de planxa, o bé per tones
de registre per dia.
Quan la pòlissa no expressa l'amplitud de les demores o estadies aquests es condicionen d'acord amb
l'obligació del noliejador de realitzar les operacions amb la deguda diligència.
De qualsevol manera, pot esdevenir que el vaixell s'ocupi per més temps del comprès en les demores,
donant lloc a les contra estadies.
Comunament, el temps en demores es conta de manera contínua, o sigui seguint la regla que una vegada
en demores, sempre en demores.
Així dons, si no fos convingut d'una altra manera, en el computo de demores entren els dies festius i tots
aquells que per qualsevol causa no es pugui treballar, com els de vaga, espera, etc, sempre que això no
sigui causat pel vaixell o en el seu benefici.
El càrrec per demores es referia al principi al tràfic marítim però actualment s'aplica també al tràfic
ferroviari, vehicles de carretera i als containers.
demurrage
En terminologia anglesa = Estadia. Concepte que s'usa en la terminologia naviliera i el significat de la qual
és assenyalar la demora que té un vaixell en un port, en aquest cas es cancel·la una indemnització a la
nau.
DEN
Distintiu de nacionalitat deIs iots de les classes internacionals de la I. Y. R. U. pertanyents a Dinamarca.

dendroclimatologia
Estudi de les variacions del clima utilitzant els anells de creixement anual de certs arbres.
dendrograma
Diagrama de forma ramificada que mostra relacions de proximitat entre els individus representats.
Deneb
Deneb és el nom propi de l'estrella α Cygni, la més brillant de la constel·lació de Cygnus («El Cigne») i una
de les més brillants del cel nocturn, amb una magnitud aparent en banda B igual a 1,34 i en banda V igual
a 1,25.
Juntament amb Vega i Altair formen l'asterisme del «triangle d'estiu» per als observadors de l'Hemisferi
Nord.
El nom de Deneb deriva de l'àrab, «cua», entesa com «la cua de l'au», en clara al·lusió a la seva posició
dins de l'alineació d'estels que conformen la figura del Cigne.
La distància de Deneb a la Terra és encara motiu de controvèrsia: a causa de la gran llunyania a la qual es
troba, els mètodes de determinació de la distància que utilitzen la paral·laxi proporcionen un rang de
distàncies de fins a 3200 anys llum.
Els mesuraments més precisos, dutes a terme pel satèl·lit Hipparcos, situen a Deneb només a 1425 anys
llum de distància, la qual cosa resulta en una lluminositat 54.400 vegades superior a la del Sol.
La seva magnitud absoluta s'estima en -7,2, de manera que, a manera de comparació, la seva potència
lumínica és tal que en un sol dia genera tanta energia com el Sol en 140 anys.
Amb aquesta magnitud, la seva lluentor seria comparativament superior fins i tot al d'alguns làsers
industrials.
Deneb és un tipus poc comú de supergegant blanca de classe espectral A2, i una temperatura superficial
de 8525 K.
La mesura directa del seu diàmetre angular, 0,0025 segons d'arc, permet calcular la seva grandària, 114
vegades el del Sol.
Si estigués situada al centre del Sistema Solar, s'estendria fins a la meitat de l'òrbita terrestre, i en el cel de
la Terra apareixeria com un disc de 55º 52' de diàmetre angular aproximadament (considerant el radi
màxim de l'estel).
La seva velocitat de rotació projectada, 30 km/s, dóna com resultat un període de rotació aproximat de mig
any.
Fa poc més de 10 milions d'anys, Deneb va començar la seva vida com un estel de tipus B o O amb una
massa de 15 - 16 masses solars.
Des de la seva superfície bufa un vent estel·lar que fa que l'estel perdi massa al ritme d'una milionèsima de
la massa solar per any, 40 milions de vegades major que la que experimenta el Sol.
En l'actualitat Deneb ha finalitzat la fusió del hidrogen en el seu nucli, però no se sap amb certesa en quina
fase de la seva evolució es troba; pot estar en el procés de convertir-se en una supergegant vermella amb
un nucli d'heli inert o, més avançada en la seva evolució, ja pot haver començat a fusionar l'heli en el seu
nucli.
En qualsevol cas, conclourà la seva vida esclatant com a supernova dins d'uns pocs milions d'anys.
Deneb és el prototip d'una classe de variables cridades variables α Cygni.
Les seves superfícies experimenten pulsacions no radials que fan que la seva lluentor i el seu tipus
espectral variïn lleugerament.
Sent una dels estels més brillants del firmament, Deneb va ser un acceptable Estel Polar intermèdia
(situada a 7° del pol nord celeste) fa 18.000 anys, i tornarà de nou a aquesta posició al voltant de l'any
9800.
El seu angle sideri i la declinació ve reflectida a l’Almanac Nàutic.
Denébola
Denébola β Leonis, és el segon estel més brillant en la constel·lació de Leo, darrere de Régulo.
La seva magnitud aparent és 2,12,
Es troba a 36,2 anys llum de distància del Sistema Solar.
nom de Denébola prové de l'àrab i significa «la cua del lleó».
En l'astronomia babilònia, aquest estel marcava la dissetena constel·lació eclíptica, Zibbat A., «la cua del
lleó», si bé existeixen certs dubtes sobre aquest tema.
Denébola és un estel blanc de la seqüència principal de tipus espectral A3V amb una temperatura efectiva
de 8500 K.

Té una lluminositat 12 vegades major que la del Sol, una massa d'1,75 vegades la massa solar i un radi
1,73 vegades més gran que el radi solar.
La seva velocitat de rotació és d'almenys 120 km/s, 60 vegades més ràpida que la del Sol.
Amb una edat estimada inferior a 400 milions d'anys, és un estel relativament jove comparada amb el Sol,
l'edat del qual és de 4500 milions d'anys.
A més és un estel variable del tipus Delta Scuti, amb petites fluctuacions en la seva lluentor de 0,025
magnituds que tenen lloc unes deu vegades al dia.
Un excés en l'infraroig detectat indica l'existència d'un disc circumestelar al voltant de Denébola, similar a
l'oposat a Vega.
Com es pensa que el nostre Sistema Solar es va formar a partir d'un disc semblant, Denébola pot ser un
bon candidat per a la cerca de planetes extra solars.
El disc de pols té una temperatura aproximada de 120 K. Observacions de interferometrí infraroja
suggereixen que existeixen dues bandes de pols; la primera començaria a una distància de 0,13 UA de
l'estel, estenent-se 0,3 UA, mentre que la segona començaria a 13 UA, amb un ample de 6,2 UA.
El seu angle sideri i la declinació ve reflectida a l’Almanac Nàutic.
denegació de justícia
Està associada íntimament amb la protecció diplomàtica, les reclamacions d'estrangers, la Clàusula Calvo,
la responsabilitat internacional de l'Estat i l'esgotament dels recursos locals, no existeix gran precisió per
assenyalar-la.
En un sentit ampli,sostingut per autors de les grans potències, tot dany d'un Estado a un estranger
constitueix denegació de justícia.
En un sentit estricte, sostingut principalment pel salvadoreny Guerrero, només existeix denegació de
justícia quan es rebutja concedir als estrangers el lliure accés als tribunals, el terme, no obstant això, és
susceptible de ser delimitat a la llum de la pràctica internacional i de la lògica.
Des d'un primer punt de vista, denegació de justícia implica per força una referència a actes de tribunals
que poden tècnicament negar-la aplicació de justícia; per exemple, els tribunals penals, que no satisfan
interessos privats sinó que actuen en nom de la comunitat reprimint delictes.
En conseqüència, únicament els tribunals civils, mercantils o administratius poden resultar responsables
de justícia denegada.
D'altra banda, només alguns de els actes d'aquests cossos judicials poden integrar la figura de denegació
de justícia, o sigui aquells en els quals el estrangers danyat per un acte de l'Estat busca reparació i li nega
injustament.
Ha de dir-se, finalment, que aquesta figura ocorre al terme dels instàncies d'un procés judicial, això és,
quan s'han esgotat tots els recursos legals a la disposició del promovent.
En substancia, pot definir-se la denegació de justícia com la falla en proporcionar a un estranger tots els
beneficis que la organització judicial d'un país, considerada com un tot,concedeix als seus propis
ciutadans, amb totes les excel·lències o deficiències que caracteritzin al sistema judicial d'aquest país.
dengue
Tipus d’embarcació que antigament s’emprava per la pesca de la sardina en el Cantàbric.
denier
En terminologia francesa Unitat de mesura emprada per definir la finura de les fibres tèxtils.
denier
Denier és el pes en grams de 9.000 metres de fil.
Aquesta mesura està caient en desús i és reemplaçada pel tex.
denominació de les amarres
Denominarem amarres al conjunt de caps i cables utilitzats en l'amarrament del vaixell.
Solen ser cables i, principalment, caps de fibres vegetals i sintètiques de gran mena, a aquestes amarres
se'ls crida vulgarment estatges.
Les estatges porten una llaçada en les seus caps, anomenats gassa, que serveix per encapillar-les en el
norai.
Les amarres reben un nom característic depenent de la forma en què treballen en relació amb el vaixell.
La figura següent ens mostra aquestes denominacions.
Si sortint de proa, l'amarra treballa cap a proa, llarg de proa o sortint de popa treballa cap a popa, llarg de
popa, llavors es diu que treballa per llarg o simplement que és un llarg.

Si, per contra, l'amarra surt de la proa cap a popa spring de proa o de la popa cap a proa, spring de popa,
es diu que treballa de spríng, retinguda o simplement que és un spring o una retinguda.
Finalment, si l'amarra, tant en proa com en popa o centre, surt en direcció perpendicular o normal al vaixell
(T), es diu que treballa de través de proa o que és un través de popa.
Les colzeres s'amarren ala banda contrària d'atracament fent-les fermes a una boia, un mort etc.
Solen treballar en direcció perpendicular o gairebé perpendicular en funció de les seves condicions
d'atracament al plànol longitudinal del vaixell.
S'usen per mantenir el vaixell separat del moll quan les condicions de vent i mar així ho demandin, evitant
que el costat del vaixell es copegi contra el moll.
També serveixen d'ajuda per separar el vaixell del moll en aquelles maniobres que així ho requereixin
densímetre
Instrument elèctric destinat a mesurar amb exactitud la densitat òptica o els valors de tonalitat i que
s'utilitza per a aquestes finalitats en substitució de l'ull humà.
Un hidròmetre, o densímetre, és un instrument que serveix per a determinar la densitat relativa dels líquids
sense haver de calcular abans la massa i el volum.
Normalment està fet de vidre i consisteix en un cilindre i un bulb pesat perquè flotació dreta.
El líquid s’aboca en un gerro alt, i el hidròmetre es baixa gradualment fins que suri lliurement.
A continuació s’observa en l’escala el punt en el qual la superfície del líquid toca el cilindre del hidròmetre.
Els hidròmetres generalment contenen una escala de paper dintre d’ells perquè es pugui llegir directament
la gravetat específica en grams per centímetre cúbic.
densitat
La densitat, mesura en kg/m 3 , està relacionada a l’estabilitat de la columna d’aigua i a l’estructura
tridimensional del camp de velocitat en els oceans.
Ella depèn en una forma complicada de la temperatura, la salinitat i la pressió de l’aigua, = (T,S,p).
En els rangs de temperatura, salinitat i pressió existents en els oceans, els canvis en la densitat deguts a
comprensibilitat de l’aigua, o sigui, dependència de la pressió, són molt majors que aquells deguts a canvis
produïts per expansió tèrmica o per contracció salina.
En general, en latituds baixes i mitjanes els efectes de la variabilitat de la temperatura tenen major efecte
sobre la densitat que aquells a causa de la variabilitat de la salinitat.
A altes latituds el contrari és el correcte.
Per als rangs de temperatura i salinitat típics, el canvi de 1°C en la temperatura produeix un canvi de 0,2
kg/m 3 en la densitat, i és equivalent a aquest efecte que produeix un canvi de 0,2 en la salinitat.
En la superfície, els majors gradients meridionals de densitat es troben a uns 30° de latitud,
aproximadament, en ambdós hemisferis, a diferència dels de temperatura, que es troben a uns 40° de
latitud.
Per altra banda, el mínim de densitat en les regions equatorials és el resultat de les altes temperatures
combinades amb les baixes salinitats allí existents.
És també evident l’associació entre baixes densitats i presència de grans rius, en algunes zones
costaneres.
densitat de l'aigua de mar
Pes d'un volum determinat d'aigua de mar a una temperatura específica, comparada amb el pes del mateix
volum d'aigua pura a la temperatura de 4° centígrads; degut al fet que el pes d'un volum determinat d'aigua
de mar variarà segons la seva pròpia temperatura, s'ha generalitzat l'adopció de 15 °C. com temperatura
patró per a l'aigua de mar amb fins de comparança, i a aquest efecte, els hidròmetres o densímetres estan
graduats de conformitat per a les observacions a efectuar.
La densitat mitja de l'aigua de mar és aproximadament 1,026 gr/cm 3 a una temperatura de 15 °C .
densitat aparent del sòl
Pes en sec d'una mostra de sòl per unitat de volum (inclusivament l'aire contingut).
S'expressa en grams per centímetre cúbic.
densitat balística
Valor constant hipotètic de la densitat de l'aire que produiria igual resistència total a un projectil que
l'atmosfera real.
densitat de la mercaderia
El pes d'una matèria en lliures per peu cúbic.

densitat de la neu
Massa per unitat de volum d'una mostra determinada de neu en la superfície terrestre.
Relació entre el volum de neu fosa procedent d'una mostra de neu i el volum inicial d'aquesta mostra; és la
densitat relativa de la mostra.
densitat de la xarxa
Mesures de la proximitat de les estacions d'observació en una xarxa que ha estat establerta amb el
propòsit específic de fer estudis o investigacions meteorològics (per exemple, estudis climatològics,
predicció a curt termini).
densitat de l'aire
Massa d'aire per unitat de volum. Raó entre la massa d'aire i el volum ocupat per ella.
densitat de l'aire humit
Per a una mostra d'aire humit, relació entre la massa i el volum ocupat.
densitat de l'aire sec
Relació entre la massa d'aire sec i el volum ocupat.
densitat de la neu
Massa per unitat de volum d'una mostra determinada de neu en la superfície terrestre.
Relació entre el volum de neu fosa procedent d'una mostra de neu i el volum inicial d'aquesta mostra; és la
densitat relativa de la mostra.
densitat de sondatges
Intervals entre les línies de sonda i els sondejos de la mateixa línia.
La densitat de sondatges depèn en gran mesura de l'escala i de la naturalesa de l'aixecament.
densitat del mar
Pes d’un volum determinat d’aigua de mar a una temperatura específica, comparada amb el pes del mateix
volum d’aigua pura a la temperatura de 4° centígrads.
densitat espectral d'una magnitud energètica
Quocient d'una magnitud tal com flux, intensitat, etc., presa sobre un interval infinitesimal d'una longitud
d'ona o de freqüència determinada i aquest interval.
densitat fotogràfica
En fotografia, una mesura del grau d'enfosquiment d'una pel·lícula, placa o paper exposat després del
revelat, o la imatge directa en el cas del material de còpia.
La hi defineix estrictament com el logaritme de l'opacitat òptica.
densitat humida
Relació del pes de les partícules sòlides d’un sediment de fons i la seva barreja continguda pel que fa al
seu volum total.
densitat potencial
En oceanografia, la densitat que tindria una mostra d’aigua si s’elevés adiabàticament a la superfície, és a
dir, si aquesta densitat s’hagués determinat a partir de la salinitat «in situ» i de la temperatura potencial.
densitat òptica d'un núvol
Paràmetre igual al logaritme decimal de la relació entre el flux incident de la llum amb longitud d'ona,
sobre un núvol i el flux emergent del núvol, caracteritzant el grau de llum que pot travessar el núvol.
densitat real del sòl
Pes en sec d'una mostra de sòl per unitat de volum, excloent l'aire contingut en l'estat de repòs.
És expressat en grams per centímetre cúbic.
La densitat real del sòl sempre és major que la seva densitat aparent.
dent

En la seva accepció comuna té aquesta veu ús a bordo amb referència a les dents d’algunes de les
màquines que allí s’empren, i a els quals es fan en algunes peces de fusta per al seu entroncament.
dent
Part sòlida compresa entre les dues mosses practicades en una peça de fusta.
També s'anomena espiga.
dent
Part sòlida compresa entre les dues mosses practicades en una peça de fusta.
També s'anomena espiga.
dent d’una roda
Cadascuna de les aspreses situades sobre una roda d’engranatge per transmetre un moviment.
dent de gos
Puntada o passada que en una costura o pallet que queda fora de lloc i per tant no guarda la regularitat
deguda pel que fa a les altres.
dent de l’àncora
Cada una de les puntes d’una àncora, que serveixen per a agafar aquesta en el fons.
dentelló
Relleu quadrangular que es fa a una peça per la cara que s'ha d'unir a una altre, i en la qual s'hi fa el
rebaixat corresponent.
També s’anomena mossa.
departament
El districte de la costa a que s’estén la jurisdicció o comandament de cada capità o comandant general e
intendent de marina.
departament
Cadascuna de les parts o divisions d’un vaixell.
departament de coberta
Oficials i tripulants d’un vaixell que fan tasques relacionades amb el pont i la navegació o amb l’aparell, les
operacions de càrrega, etc.
departament de màquines
Secció de la tripulació que té a càrrec seu la màquina i l’equip relacionat amb aquesta.
Departament Marítim d’A Corunya
El Departament Marítim d’A Corunya, està format pels districtes de Sada, A Corunya, Corne, Camariñas,
Corcubión, Muros i Noia.
Departament Marítim d’Alacant
El Departament Marítim d’Alacant, està format pels districtes de Torrevieja, Santa Pola, Alacant,
Villajoiosa, Altea i Denia.
Departament Marítim d’Algeciras
El Departament Marítim d’Algeciras, està format pels districtes de Tarifa i Algeciras.
Departament Marítim d’Almeria
El Departament Marítim d’Almeria, està format pels districtes de Adra, Almeria, Carboneras i Garrucha.
Departament Marítim d’Avilès
El Departament Marítim d’Avilès, està format pels districtes de Aviles, San Esteban de Pravia i Luarca.
Departament Marítim d’Eivissa-Formentera
El Departament Marítim de Eivissa-Formentera, està format pels districtes de Eivissa, Sant Antoni Abad i
Formentera

Departament Marítim de El Ferrol
El Departament Marítim de El Ferrol, està format pels districtes de Cariño, Cedeira i El Ferrol.
Departament Marítim de Barcelona
El Departament Marítim de Barcelona, està format pels districtes de Vilanova i la Geltrú, Barcelona i
Arenys de Mar.
Departament Marítim de Bilbao
El Departament Marítim de Bilbao, està format pels districtes de Ondarroa, Lekeitio, Bermeo i Bilbao.
Departament Marítim de Burela
El Departament Marítim de Burela, està format pels districtes de Ribadeo, Burela i Viveiro.
Departament Marítim de Cadis
El Departament Marítim de Cadis, està format pels districtes de El Puerto de Santa Maria, Cadis i Barbate.
Departament Marítim de Cartagena
El Departament Marítim de Cartagena, està format pels districtes d’Aguilas, Mazarron, Cartagena i San
Pedro del Pinatar.
Departament Marítim de Castelló
El Departament Marítim de Castelló, està format pels districtes de Burriana, Castelló i Vinaros.
Departament Marítim de Ceuta
El Departament Marítim Ceuta, està format pel districte de Ceuta.
Departament Marítim de Gijón
El Departament Marítim de Gijón, està format pels districtes de Llanes, Ribadesella, Lastres, Gijón-El
Musal,i Luanco.
Departament Marítim de Huelva
El Departament Marítim de Huelva, està format pels districtes d’Aiamonte, Isla Cristina i Huelva.
Departament Marítim de Las Palmas
El Departament Marítim de Las Palmas, està format pels districtes de Las Palmas, Arrecife i Puerto del
Rosario.
Departament Marítim de Màlaga
El Departament Marítim de Màlaga, està format pels districtes d’Estepona, Marbella, Fuengirola, Màlaga i
Velez-Màlaga.
Departament Marítim de Melilla
El Departament Marítim de Melilla, està format pel districte de Melilla..
Departament Marítim de Motril
El Departament Marítim de Motril, està format pel districte de Motril.
Departament Marítim de Palamós
El Departament Marítim de Palamós, està format pels districtes de Blanes, Palamós i Roses.
Departament Marítim de Palma de Mallorca
El Departament Marítim de Palma de Mallorca, està format pels districtes de Palma, Alcudia Maó i
Ciutadella.
Departament Marítim de Pasia
El Departament Marítim de Pasia, està format pels districtes de Hondarribia, Pasaia i Getaria.
Departament Marítim de Santander

El Departament Marítim de Santander, està format pels districtes de Castro Urdiales, Laredo, Santoña,
Santander, Requjada i San Vicente de la Barquera.
Departament Marítim de Sevilla
El Departament Marítim de Sevilla, està format pels districtes de San Lucar i Sevilla.
Departament Marítim de Tarragona
El Departament Marítim de Tarragona, està format pels districtes de Sant Carles de la Rapita i Tarragona.
Departament Marítim de Tenerife
El Departament Marítim de Tenerife, està format pels districtes de Santa Cruz, Los Cristianos, San
Sebastian de la Gomera i El Hierro.
Departament de Marítim de Valencia
El Departament Marítim de Valencia, està format pels districtes de Gandia, Valencia i Sagunt.
Departament de Marítim Vigo
El Departament Marítim de Vigo format pels districtes de Portonovo, Marín, Bueu, Cangas, Redonddela,
Vigo, Baiona i A Guardia.
Departament Marítim Villagarcia
El Departament Marítim de Villagarcia d’Arousa, està format pels districtes dSanta Eugenia de Ribeira,
Caramiñal, Villagarcia, Cambados i O Grove.
Department of Defense
Organisme nord-americà que controla el sistema GPS.
Sovint s'abreuja com DoD.
departure
En terminologia francesa = Partida, sortida, hora de partida.
depeche
En terminologia francesa = Despatx.
depegrama
Corba, associada amb els resultats d'un sondeig aerològic, que representa la temperatura del punt de
rosada en una funció de la pressió.
deposició
Material flotant deposat en el litoral per l’acció de les onades i del vent.
deposició de l’aigua
És la transformació directa de gas a sòlid (vapor a gel).
En aquest procés s'allibera energia com a calor latent de deposició, Ls = 620 calç/gr.
deposit
En terminologia anglesa = Lliurament en efectiu realitzada a títol acompte de la cobertura d'una operació
determinada.
depreciació
Pèrdua del valor per haver caigut en desús, espatllo, canvi de circumstàncies, etc.
depreciació
Acte de rebaixar el valor a una nau per mantenir-ho en o sota el seu preu al mercat, o preferentment al seu
preu de cost.
depreciació
Baixar els valors correspon a la part financera de la companyia i als seus resultats comercials.
deprès

Horitzó mes baix que el plànol normal a la línia zenit-nadir i tangent a la terra en el punt on es troba
l’observador.
depressió
Sistema de baixes pressions en les latituds mitjanes i altes.
depressió
Qualsevol àrea relativament submergida.
Sinònim fondalada.
depressió
Una depressió és una concavitat o fondalada de certa extensió en un terreny.
Pot estar causada per una deformació negativa de l’escorça terrestre o per l’erosió d’un riu o glacera.
Els oceans són grans depressions de la terra.
depressió
En meteorologia, regió de l’atmosfera en la qual la pressió és inferior pel que fa a la regió que l'envolta,
situada al mateix nivell.
La depressió està representada en una carta del temps per un sistema d'isòbares a un nivell específic o de
corbes de nivell a una pressió específica que tanca valors de pressió o de nivell relativament baixos.
Es refereix a un àrea de baixa pressió o mínim de pressió, constituïda per isòbara tancada, en la qual la
pressió augmenta des del centre cap a la perifèria, és a dir, el contrari d’un anticicló o àrea d’alta pressió o
màxim de pressió, a causa de la rotació de la terra, el vent que entra en un cicló (com tot cos posat en
moviment) és desviat cap a la dreta de la seva trajectòria inicial en l’hemisferi septentrional i cap a
l’esquerra en el meridional (força de Coriolis), per aquest motiu l’aire giri en el sentit contrari al de les
sagetes d’un rellotge en el primer cas i en el mateix sentit en el segon.
Sinònim de zona de baixes pressions.
depressió
S'usa per a designar una etapa en el desenvolupament d'un cicló tropical.
depressió a sotavent
Depressió que es forma a sotavent, darrere d'un obstacle orogràfic, que troba el vent en la seva trajectòria.
depressió aïllada
Centre de baixes pressions desplaçat cap a fora del corrent bàsic dels vents occidentals, situant-se en el
costat equatorial del corrent.
depressió amb oclusió
Depressió o baixa i en la qual el sector càlid és alçat pel front fred que avança al darrere.
depressió atmosfèrica
També denominada cicló.
Es refereix a un àrea de baixa pressió o mínim de pressió, constituïda per isòbares tancades, en la qual la
pressió augmenta des del centre cap a la perifèria, és a dir, el contrari d'un anticicló o àrea d'alta pressió o
màxim de pressió.
Per oposició als anticiclons, els ciclons o depressions són centres de convergència dels vents al nivell del
sòl, sent aquests tant més forts com més gran és el gradient o pendent baromètrica, o sigui com més
juntes estiguin les isòbares.
A causa de la rotació de la terra, el vent que entra en un cicló (com tot cos posat en moviment) i es mou en
la direcció de les agulles del rellotge en l'hemisferi Sud i en sentit contrari en l'hemisferi Nord.
depressió bàrica equatorial
Zona de pressió relativament baixa que es troba entre els anticiclons subtropicals dels dos hemisfèrics.
depressió baromètrica.
Descens de la columna de mercuri del baròmetre a causa d'una reducció de la pressió atmosfèrica.
depressió baromètrica

Massa atmosfèrica de baixes pressions que és el centre de moviments ascendents en la qual els vents són
dirigits en sentit antihorari.
depressió calenta
Depressió que està calenta respecte del seu entorn, als mateixos nivells.
depressió càlida
La depressió càlida, típica dels continents durant els mesos d'estiu, és el resultat d'un fort escalfament en
una regió.
Presenta una feble circulació ciclònica en superfície, que desapareix ràpidament en altura.
Els mapes de 850 a 500 mb mostren una circulació anticiclònica i les topografies relatives de 1.000 a 700 i
de 1.000 a 500 presenten una llengua d'aire càlid sobre les baixes pressions de superfície.
Generalment la depressió càlida és estacionària, encara que de vegades es mou feblement per
adveccions d'aire càlid en la part davantera i invasions d'aire fred en la seva part posterior.
depressió central
Àmplia depressió, sovint estacionària o gairebé estacionària, en la ràdio de la qual d'acció circulen una o
diverses depressions més petites.
depressió complexa
Area de pressió relativament baixa dintre de la qual es troba més d'un centre de baixa pressió.
depressió d'Islàndia
Depressió semi-permanents d'Islàndia.
depressió d’un cilindre
Buit parcial provocat en el cilindre i en el tub d’admissió d’un motor d’explosió pel moviment descendent
del pistó.
depressió d'un canó
En la marina militar, posició de l'arma quan l'eix de la canya forma angle negatiu amb l'horitzontal.
En les peces de gruix i mitjà calibre, la depressió sol tenir escassa entitat.
En els canons de petit calibre arriba a al voltant dels 10 graus.
depressió de gota freda
Depressió freda desplaçada cap a l'equador pel que fa al corrent bàsic de l'oest on estava immersa.
depressió de l’horitzó
L'angle vertical, des de l'ull de l'observador entre l'horitzontal i la visualització de l'horitzó aparent.
L’angle entre l'horitzontal i les línies de força del camp magnètic terrestre en qualsevol punt.
Tal angle augmenta amb l'altura de l'observador respecte a la superfície del mar.
El coneixement d'aquest angle, determinat mitjançant taules nàutiques, és necessari per a la correcció de
l'altura dels astres observada amb el sextant.
Sinònim inclinació magnètica.
depressió de l'horitzó marí
Angle vertical, des de l'ull d'un observador, entre l'horitzontal i la visual a l'horitzó marí.
depressió de l’oceà
Zona del fons marí més enfonsada respecte al nivell del terreny circumdant.
depressió de les Aleutianes
Depressió semi permanents de les Aleutianes.
depressió de topalls
La disminució de l’altura o de l’angle que forma la visual dirigida al topall d’altre vaixell, per raó de la
inclinació dels seus pals en els balanços etc.
depressió del bulb humit
Diferència entre la temperatura de bulb sec i la temperatura de bulb humit.

depressió del deixant
Sistema de baixa pressió que es forma immediatament per sota d'una barrera al flux atmosfèric.
depressió del monsó
Depressió en les regions afectades pel monsó, localitzada sobre el continent en l'estiu i sobre els oceans
en el hivern.
depressió del punt de rosada
La diferència, en un temps donat, entre la temperatura de l'aire i la temperatura del punt de rosada.
depressió despresa
Depressió freda desplaçada cap a l'Equador fora del corrent bàsic dels oest en la qual es trobava.
depressió en V
Depressió que apareix sobre un mapa sinòptic d'isòbares o de isohipses en forma de la lletra V; els vèrtex
de la V estan dirigits cap a fora del centre de la depressió i s'estenen sobre un tàlveg pronunciat.
depressió freda
En la troposfera més baixa l'aire més fred es troba sobre el mínim de pressió del mapa de superfície.
Si des de la regió central caminarem cap a fora, trobem aire càlid.
Les topografies relatives de 1.000 a 700 i de 1.000 a 500 mb. presenten un mínim d'espessor coincidint
amb el centre de la depressió freda.
Per contra, en l'estratosfera més baixa, existeix un màxim de temperatura associat a un mínim de corba de
nivell, coincidint amb el mínim de pressió de superfície.
L'eix de la depressió és, per tant, vertical, i la circulació és més intensa en altura.
Aquesta és originada pel moviment vertical ascendent en la troposfera i subsidència en l'estratosfera més
baixa.
En els mapes de la tropopausa apareix un mínim d'altura sobre el centre de la depressió.
Algunes vegades la circulació ciclònica de superfície és molt feble, encara que associada amb
temperatures mitges diàries més baixes que el normal i núvols cuculiformes amb ruixats, però amb intensa
circulació ciclònica en altura.
depressió frontal
Depressió associada a un front.
Part inferior d'una ONA, també cridada depressió d'ones. Regió de l'ATMÓ SFERA on la pressió és baixa
pel que fa a les regions circumdants al mateix nivell. Està representada en les cartes meteorològiques
mitjançant un sistema d'ISÒBARES o CORBES gairebé paral·leles en forma aproximada de V i que són
còncaves cap a una DEPRESIÓ N.
depressió oceànica
Gran depressió del fons del mar normalment més àmplia i menys profunda que una fossa submarina.
depressió oceànica
Regió de l’atmosfera on la pressió és baixa pel que fa a les regions circumdants al mateix nivell.
Està representada en les cartes meteorològiques mitjançant un sistema d'isòbares o corbes gairebé
paral·leles en forma aproximada de V i que són còncaves cap a una depressió.
depressió oclusa
Depressió en la qual s'ha format una oclusió.
depressió ondulatòria o ona en sistema frontal
Sistema de baixa pressió que es forma en la cresta d'un front sotmès a una deformació ondulatòria.
depressió orogràfica
Depressió que es forma a sotavent d’un obstacle orogràfic.
depressió polar

Depressió que es forma dins una massa d’aire polar quan aquest aire circula per sobre l’oceà i s’escalfa
intensament a les capes baixes.
depressió permanent
Regió on les baixes pressions predominen marcadament al llarg de l'any i on apareix una depressió sobre
un mapa de pressió mitja anual.
depressió primària
En una família de depressions, la més important o la més vella.
depressió principal
Depressió més antiga o més important dins una família de depressions.
depressió retrògrada
Depressió que es desplaça en sentit oposat al que tenia inicialment.
depressió salina
Una depressió salina és una conca natural sense drenatge, formada sobre materials salins, en la qual a
l’evaporar-se l’aigua es forma una capa de sal.
La Etosha Pa, situada en el nord de Namíbia, és una vasta depressió salina que té aigua només cada
molts anys.
depressió secundaria
És una petita borrasca prop d’una depressió principal, de manera que quedi englobada dintre d’aquesta
(tenen algunes isòbares comunes).
depressió secundària
Una depressió lligada a altra depressió més important o antiga (Depressió principal).
depressió submarina
Àmplia depressió allargada amb parets relativament escarpades situada en una plataforma continental.
El perfil en superfície del sòl és suaument ondulat amb profunditats majors que es troben amb freqüència
en la porció costanera.
Sinònim canó submarí.
depressió tancada
Zona de baixa pressió amb un marcat centre de circulació ciclònica que pot estar completament tancat en
una o més isòbares.
Aquest terme sol utilitzar-ne per a distingir les depressions en altura dels tàlvegs de baixa pressió.
Les baixes tancades en altura solen estar parcial o completament separades del corrent principal i, per
tant, es desplacen de forma relativament lenta.
depressió tèrmica
Les depressions tèrmiques són àrees de baixa pressió no associades a un front que apareixen sobre els
continents en els subtròpics com prop del desert de Sonora, el Sàhara, Sud-americà sobre el nord-oest
d'Argentina, Austràlia, la Península Ibèrica i l'altiplà tibetà durant l'estació temperada com el resultat d'una
intensa calor quan se'ls compara amb el mitjà que els envolta.
Sobre la terra, l'intens i ràpid escalfament pel sol de les capes inferiors de l'aire crea aire calent, que és
menys dens que l'aire fresc que ho envolta.
Això, combinat amb l'ascens de l'aire calent, dóna com resultat la formació d'un àrea de baixa pressió.
Les zones elevades poden subratllar la força d'una depressió tèrmica conformi s'escalfen més ràpidament
que l'atmosfera que els envolta a la mateixa altitud.
Sobre l'aigua, les depressions tèrmiques es formen en el hivern quan l'aire que queda sobre els cossos
hídrics és més fred que l'aigua més temperat.
Les depressions tèrmiques tendeixen a tenir circulacions febles, i poden estendre's a altures de 3.100
metres.
Les depressions tèrmiques sobre les porcions occidental i meridional d'Amèrica del Nord, el nord d'Àfrica i
el sud-est d'Àsia són suficientment forts per portar a condicions de monsó estiuenc.
El desenvolupament de depressions tèrmiques terra endins del litoral porta al desenvolupament de brises
marines.

La brisa, combinada amb topografia accidentada prop de la costa poden fomentar la pobra qualitat de
l'aire.
depressió tropical
Els huracans són generats en les latituds de 8 a 15 graus al nord i sud de l'Equador com a resultat d'un
alliberament normal de calor i humitat en la superfície dels oceans tropicals.
Ajuden a mantenir la calor atmosfèrica i el balanç d'humitat entre les àrees tropicals i no tropicals. Si no
existissin, els oceans equatorials acumularien contínuament la calor.
La formació dels huracans requereix d'una temperatura en superfície del mar d'almenys 27 graus Celsius
(81 graus Fahrenheit).
En els mesos d'estiu, la temperatura del mar en el Carib i l’Atlàntic arriben fins a 29 graus (84 graus),
condició excel·lent per originar un huracà.
Les aigües de superfície escalfen l'aire, que ascendeix i després és bloquejat per l'aire més calent dels
vents alisis.
La trobada d'aquestes dues masses d'aire crea una inversió atmosfèrica; en aquesta etapa, es
desenvolupen tempestes elèctriques i es podria fallir la inversió, baixant de manera efectiva la pressió
atmosfèrica.
És desenvolupa sobre aigües tropicals i té una circulació, en superfície, organitzada i definida en el sentit
contrari a les sagetes del rellotge.
Pertorbació tropical amb vents màxims sostinguts de superfície arribant a però no sobrepassant els 61
km/h (33 nusos).
Té una o més isòbares tancades i pot formar-se lentament a partir d'una pertorbació tropical o d'una ona
dels vents de l'Est que no arriba a organitzar-se.
Cicló tropical amb vents màxims entre 34 i 64 nusos.
Massa de tempestes tropicals amb circulació de vents ciclònics i vents prop de la superfície de 37 a 62,5
km/h (23 a 39 milles/h).
depressiòmetre
Aparell que serveix per mesurar l’angle visual que existeix entre l’horitzó i la línia tangent a la superfície del
mar.
depressionari
Relatiu o pertanyent a una depressió atmosfèrica.
depressor
Dispositiu per mantenir un transductor remolcat a una determinada profunditat.
depressor
Dispositiu mecànic que es remolca sota la superfície per a advertir sobre l’arribada a aigües d’una certa
profunditat.
depressor
Dispositiu per mantenir l'extrem interior d'un estri a la profunditat requerida.
depressor
Estructura de metall o de fusta que es col·loca en la part anterior de les dragues per incrementar la seva
adherència al fons mentre es capturen els mariscs.
depressor deflector
Dispositiu múltipla que es pot usar com depressor o porta divergent, depenent de la seva disposició.
deprimòmetre
Aparell amb el qual es mesuren variacions de pressió.
depuració d’aigües residuals
Tractament a què hom sotmet les aigües residuals de les poblacions o de les indústries a fi de separar-ne
els elements perjudicials o de transformar-los de manera que restin inofensius.
Si el nivell de contaminants no és excessiu, l'aigua (ja sigui d'un riu o un mar) és capaç d'autodepurar-se,
encara que certs contaminants químics destrueixen també als microorganismes, amb la qual cosa
s'interromp el procés.

depuració per la precipitació
Procés d'eliminació dels contaminants atmosfèrics per la precipitació.
depuradora
Es el tractament d'aigües residuals consisteix en una sèrie de processos físics, químics i biològics que
tenen com fi eliminar els contaminants físics, químics i biològics presents en l'aigua efluent de l'ús humà.
L'objectiu del tractament és produir aigua neta (o efluent tractat) o reutilitzable en l'ambient i un residu sòlid
o fang (també anomenat bio sòlit o llot) convenients per a la seva disposició o d’ús.
És molt comuna anomenar-lo depuració d'aigües residuals per a distingir-lo del tractament d'aigües
potables.
Les aigües residuals són generades per residències, institucions i locals comercials i industrials.
Aquestes poden ser tractades dintre del lloc en el qual són generades (per exemple: tancs sèptics o altres
mitjans de depuració) o bé poden ser recollides i dutes mitjançant una xarxa de canonades - i
eventualment bombes - a una planta de tractament municipal.
Els esforços per a col·lectar i tractar les aigües residuals domèstiques de la descàrrega estan típicament
subjectes a regulacions i estàndards locals, estatals i federals (regulacions i controls).
Sovint certs contaminants d'origen industrial presents en les aigües residuals requereixen processos de
tractament especialitzat.
Típicament, el tractament d'aigües residuals comença per la separació física inicial de sòlids grans
(escombraries) del corrent d'aigües domèstiques o industrials emprant un sistema de reixetes (malles),
encara que també poden ser triturats aquests materials per equip especial; posteriorment s'aplica una
separació de sòlids petits molt densos com la sorra, seguit d'una sedimentació primària (o tractament
similar) que separi els sòlids suspesos existents en l'aigua residual.
A continuació segueix la conversió progressiva de la matèria biològica dissolta en una massa biològica
sòlida usant bacteris adequats, generalment presents en aquestes aigües.
Una vegada que la massa biològica és separada o remoguda (procés anomenat sedimentació secundaria),
l'aigua tractada pot experimentar processos addicionals (tractament terciari) com desinfecció, filtració, etc.
Aquest efluent final pot ser descarregat o re introduir-les de nou a un cos d'aigua natural (corrent, riu o
badia) o altre ambient (terreny superficial, subsòl, etc).
Els sòlids biològics segregats experimenten un tractament i neutralització addicional abans de la
descàrrega o re utilització apropiada.
Aquests processos de tractament són típicament referits a un:
Tractament primari (assentament de sòlids)
Tractament secundari (tractament biològic de la matèria orgànica dissolta present en l'aigua residual,
transformant-la en sòlids suspesos que s'eliminen fàcilment)
Tractament terciari (passos addicionals com llacunes, micró filtració o desinfecció)
depurar
Llevar les impureses, la toxicitat, etc. d’un abocament o transformar-lo per mitjans adequats.
DEQ
Acrònim de Delivered ex Quay
El venedor compleix la seva obligació de lliurament quan posa la mercaderia a la disposició del comprador
sobre el moll i una vegada descarregada, en el port de destinació convinguda.
En aquest terme és el comprador l'obligat a realitzar el despatx duaner de la mercaderia per a la
importació. solament és usat en transport marítim.
DEQ (lliurada en moll ... port de destinació convinguda
El venedor realitza el lliurament quan la mercaderia és posada a la disposició del comprador, no
despatxada de duana per a la importació, en el moll (desembarcador) del port de destinació convinguda.
Aquesta pot ser utilitzat només quan la mercaderia sigui lliurada, després del seu transport per mar, per
vies de navegació interior o per transport multimodal, i descarregada del vaixell sobre el moll
(desembarcador) en el port de destinació convinguda.
Obligacions del venedor:
• Subministrar la mercaderia i la factura comercial (o el seu missatge electrònic equivalent) d'acord amb el
contracte de compravenda, així com qualsevol altra prova de conformitat que pugui exigir aquest contracte.
• Obtenir, al seu propi risc i expenses, qualsevol llicència d'exportació o altra autorització oficial o
document, i realitzar, quan sigui pertinent, els tràmits duaners per a l'exportació de les mercaderies i per al
seu trànsit a través de qualsevol país.

• Contractar, a les seves pròpies expenses, el transport de la mercaderia al moll (desembarcador)
convingut, si ho hi ha, en el port de destinació convinguda.
• Posar a la disposició del comprador la mercaderia en el moll (desembarcador) convingut del port de
destinació convinguda, en la data o dintre del període acordats.
• Suportar tots els riscos de pèrdua o dany de la mercaderia fins al moment que hagi estat lliurada de
conformitat amb els pactes.
• Pagar totes les despeses relacionades amb la mercaderia fins al moment que aquesta es lliura de
conformitat amb el contracte.
• Donar al comprador avís suficient del moment estimat d'arribada del vaixell designat per al transport de la
mercaderia.
• Pagar les despeses de les operacions de verificació (qualitat, mesures, pes, etc.) necessàries per a lliurar
la mercaderia de conformitat amb els pactes.
• Proporcionar, als seus pròpies expenses, l'embalatge requerit per a lliurar les mercaderies (si és usual en
el tràfic específic embalar les mercaderies en qüestió).
• Prestar, a petició, risc i expenses del comprador, l'ajuda precisa per a obtenir qualsevol document o
missatge electrònic equivalent, emès o transmès en el país d'expedició i/o origen, que el comprador pugui
requerir per a la importació de la mercaderia.
• Proporcionar al comprador, a petició d'aquest, la informació necessària per a obtenir una assegurança.
Obligacions del comprador:
• Pagar el preu de la mercaderia, segons el previst en el contracte.
• Obtenir, al seu propi risc i expenses, qualsevol llicència d'importació o altra autorització oficial i realitzar,
quan sigui pertinent, els tràmits duaners per a la importació de les mercaderies.
• Rebre el lliurament de la mercaderia quan aquesta hagi estat lliurada de conformitat amb els pactes.
• Suportar tots els riscos de pèrdua o dany de la mercaderia des del moment que aquesta hagi estat
lliurada segons l’acorda’t.
• Pagar totes les despeses relacionades amb la mercaderia des del moment que aquesta es lliura de
conformitat amb el contracte.
• Quan estigui autoritzat per a determinar el moment, dintre del període acordat, i/o el punt de recepció del
lliurament en el port de destinació convinguda, donar al venedor avís suficient referent a això.
• Pagar les despeses de qualsevol inspecció prèvia a l'embarqui, excepte la inspecció ordenada per les
autoritats del país d'exportació.
DEQ lliurat sobre el moll drets pagats
Lliurat sobre el moll (Drets pagats) significa que el venedor compleix la seva obligació de lliurament quan
ha posat la mercaderia a la disposició del comprador sobre el moll (embarcador) en el port de destinació
convinguda, alliberada per a la importació.
El venedor ha d'assumir tots els riscos i despeses incloent els drets, impostos i altres despeses oficials,
incorreguts en lliurar la mercaderia en aquest lloc.
derelicte
Buc d'un vaixell abandonat que sura entre dues aigües.
derelicte
Naufragi que flota a ras d'aigua o entre dues aigües, a mercè del vent i la corrent, i que constitueix un perill
per la navegació.
derelicte
Restes d’un vaixell abandonat que sura entre dos aigües a la deriva i constitueix un perill per a la
navegació.
deriva
Angle format per la tangent al cercle d'evolució del vaixell amb la direcció de la quilla, i que s'origina a
expenses de la inèrcia de caiguda del vaixell i de la resistència de l'aigua, poden arribar fins el 18°
deriva
Velocitat a la qual es desplaça un corrent.
deriva
Moviment lateral en l'aigua.

deriva
La deriva, en navegació marítima, és la distància que recorre un vaixell per efecte del corrent, és a dir, pel
desplaçament de la massa d'aigua en la qual es troba.
El seu valor s'expressa en milles nàutiques.
Per al seu càlcul sobre la carta és necessari conèixer el rumb (Rc) i la intensitat horària del corrent (Ihc)
que afecten al vaixell.
Tots dos valors apareixen en les publicacions nàutiques conegudes com a rumbs.
deriva
Diferència angular entre el rumb veritable d'un vaixell i el rumb basi que efectivament recorre per efecte
dels corrents i el vent.
Angle entre la tangent al cercle de gir i la línia central del vaixell.
Sinònim abatiment.
deriva
Desplaçament d'un vaixell o objecte flotant per efecte de deixar-se dur, sense control, per l'acció d'un
corrent marí, la marea, el vent o l'onatge.
En vaixells que naveguen sota govern, la deriva és la desviació de rumb, producte de la diferència entre la
ruta traçada i el desplaçament transversal per l'acció del vent i els corrents marins predominants en la ruta.
deriva
En fotogrametria, falla en l'orientació d'una càmera fotogràfica en un avió.
En el cas de la fotografia vertical, la mateixa queda indicada pel fet que les vores de les fotografies no són
paral·lels a la línia basi.
deriva continental
En 1912 el geofísic alemany Alfred Wegener teoritzo sobre el moviment dels continents, al que va
denominar teoria de la deriva continental. Wegener va estimar que la litosfera està composta per roques
superficials que formen l’anomena’t sial, sota el com es troba una massa de roques més denses que
formen l'avenc.
Conforme aprofundim la temperatura va augmentant.
La teoria descansa sobre el concepte que el sial sura sobre el dens avenc, de tal forma que els continents
es desplacen sobre ell molt lentament a la deriva.
Originalment, en l'Era Primària, a causa de la força centrífuga de la rotació terrestre, una gran massa única
de sial anomenada Pangea surant en l'avenc s'hauria trencat en diversos fragments, els anomenats
escuts.
Aquestes antigues masses s'haurien desplaçat cap a l'Oest constituint els incipients continents que ara
coneixem.
Mitjançant la teoria s'explica que els perfils de les costes de Sud-americà i Àfrica semblin encaixar, com si
alguna vegada haguessin estat unides; igualment succeeix amb la separació d'Austràlia i el sud d'Àsia.
Durant la deriva, algunes masses haurien perdut alguns fragments que donarien lloc a Madagascar (pel
que fa a Àfrica), Tasmània (pel que fa a Austràlia), o Sri Lanka (pel que fa a Nova Zelanda o l'Índia).
Per la seva banda, algunes masses continentals haurien sofert fortes compressions en entrar en mutu
contacte, donant lloc a les cadenes muntanyenques, tals com els Alps o els Andes.
deriva costanera
El moviment net dels sediments, paral·lel a la costa generat per les ones i els corrents induïts per ones.
deriva d’un vaixell
Desviació d’una embarcació del seu rumb per efecte dels vents o dels corrents.
deriva de platja
Transport de sorra paral·lel a la riba a la zona de platja baixa per una successió alternant de moviments de
l'aigua cap a terra i cap al mar en els períodes en què la pujada de l'ona es produeix obliquament.
deriva dels continents
Teoria basada en la idea que les masses continentals suren en un substrat plàstic i experimenten un
moviment de translació.
deriva litoral

Transport i repartició dels elements sorrencs o terrígens que efectuen les onades quan incideixen contra la
costa obliquament, cosa que produeix un moviment en ziga-zaga de cada element la resultant del qual és
paral·lela a la costa.
deriva lateral d'arc insular
Lent moviment horitzontal relatiu d'un arc insular i la seva zona de subducció d'allunyament d'un marge
continental, fins a l'obertura d'una nova conca transarc.
deriva nord-atlàntida
A l’Atlàntic boreal, corrent zonal que porta cap el nord-est, entre 40 i 60º, prolongament del Gulf Stream,
que suavitza el clima del litoral nord-oest d’Europa.
deriva nord-pacífida
Al Pacífic boreal, corrent zonal que porta cap a l’oest, entre 35 i 50º de latituds nord, prolongament del
Kuroshio.
derivar
Moure's involuntàriament per acció del vent o del corrent.
derivar
Abatre, caure a sotavent, encara que pel comú s’aplica quan aquest efecte és produït per l’acció d’una
corrent marina.
derivar
Maniobra consistent a allunyar la proa de la direcció del vent.
derivar
Desviar-se una nau emportada pel vent o un corrent del rumb que havia de seguir.
derivar
Fer sortir del seu llit l’aigua d’un corrent per donar-li una altra direcció.
derivar a la banda
Tirar la canya del timó tot el possible cap a sobrevent.
derivòmetre
Instrument per a determinar la deriva o abatiment.
derrama
Quantitat de vent que s'escapa d'una vela, en bufar damunt d'aquesta, per la seva mala orientació
derrama
Vegi’s vela derrama.
derramar
Tractant-se de veles en posició de cenyida, consentir que surti per sotavent el vent que les infla.
derramar-ne el vent
Contraient-se al vent en la seva acció o marxa sobre les veles, és sortir d’una qualsevol d’elles per la part
oposada de on entra.
derrames
Risc assegurat per la pòlissa d'assegurança marítima significant la sortida, fugida, escapi o dispersió del
contingut dels embalums.
En la liquidació d'avaria s'aplica la franquícia fixada en la pòlissa, deduïble embalum per embalum.
derrota
La trajectòria o derrota real d'un vehicle, sobre la terra o el fons del mar o la seva representació gràfica.
En navegació aèria també es denomina trajectòria real o veritable

S'entén per «derrota» el camí que un vaixell que segueix, o pretén seguir, en el seu viatge d'un lloc a un
altre de la Terra.
Tals derrotes es poden seguir de dues maneres: per loxodròmica i per ortodròmica.
La derrota o línia loxodròmica, és aquella que forma el mateix angle amb tots els meridians.
Per tant és la més fàcil de seguir, doncs, com en la carta de Mercator tots els meridians vénen
representats per rectes paral·leles, qualsevol línia que es traci sobre ella formarà angles iguals (l'angle de
rumb) amb tots els meridians: serà, per tant, una línia loxodròmica.
En la pràctica també és la més fàcil de seguir, ja que, una vegada determinat el rumb en la carta, bastarà
seguir-lo amb el compàs fins a arribar a destinació.
Sobre l'esfera la línia loxodròmica forma angles iguals amb tots els meridians, i com tots ells convergeixen
en el Pol, la loxodròmica s'anirà aproximant a aquest punt.
Sobre la Terra serà una línia espiral el final de la qual arribarà sempre al Pol; és a dir, arribaria a ell des de
l'equador, si es pogués seguir a bord d'un vaixell.
En la pràctica és impossible, atès que en realitat només es poden seguir trossos més o menys llargs d'una
loxodròmica.
Per definició, l'equador i els paral·lels són línies loxodròmiques, així com els meridians; els dos primers
casos són les úniques excepcions en els quals la loxodròmica no arribaria al Pol.
La derrota o línia ortodròmica (del grec ortos, recte, i dromos, carrera) és la línia més curta entre dos punts
de l'esfera terrestre.
En l'esfera és el cercle màxim, que és l'altre nom que rep aquesta derrota.
Aquest cercle màxim representa un plànol que, excepte el cas del equador, talla a tots els meridians
formant un angle distint.
Si bé té l'avantatge de ser la distància més curta, presenta dos inconvenients: que no es pot traçar
directament sobre la carta de Mercator, i que amb ella pot seguir-se un rumb únic, sinó que aquest s'ha de
canviar constantment.
El primer dels inconvenients se soluciona traçant la derrota sobre una carta de les anomenades
gnomòniques -elaborades mitjançant una projecció zenital des del centre de la Terra, sobre un plànol
tangent a la superfície terrestre en un punt qualsevol-, en les quals qualsevol recta que es traci representa
un cercle màxim i, per tant, una ortodròmica.
En tal cas, es traça l'ortodròmica sobre la carta gnomònica entre el punt de sortida i el d'arribada i a
continuació es trasllada per punts a la carta de Mercator, punts que, units, donaran una corba amb la
concavitat sempre cap a l'equador i la convexitat cap al Pol.
El segon dels inconvenients es resol dividint aquesta corba en una sèrie de segments rectes, que poden
equivaler a la distància que el vaixell navega en 12 o 24 hores: amb això cadascun dels trossos rectes es
converteix en un tros de loxodròmica, ara ja fàcil de seguir.
Els meridians i l'equador són ortodròmiques, ja que ambdós són cercles màxims; els paral·lels no poden
ser línies ortodròmiques per la seva condició de cercles menors.
Comparant ambdues derrotes, la loxodròmica i l'ortodròmica, la reducció en distància de l'ortodròmica és
màxima en la direcció est-oest i nul·la en la nord-sud, perquè els meridians són alhora ortodròmiques i
loxodròmiques.
Per a distàncies curtes, l'estalvi en distància resulta insignificant i no justifica el continu canvi de rumb.
Per això, per a distàncies inferiors a 1.000 milles se segueix exclusivament la línia loxodròmica.
No obstant això, avui dia i amb el posicionament via satèl·lit (GPS) connectat a un pilot automàtic, es pot
seguir la derrota ortodròmica sense més que tenir registrat com way point (punt de referència) el punt de
destinació.
La navegació per cercle màxim pot presentar altre inconvenient.
Com la convexitat es dirigeix sempre cap al Pol, és possible que les latituds que arribi a siguin massa
elevades, amb el risc de trobar gels flotants; en tal cas s'utilitza una derrota mixta, és a dir, se segueix una
ortodròmica fins a una latitud lliure de gels, després es continua per la loxodròmica pel paral·lel d'aquesta
latitud, i s'acaba amb altra ortodròmica fins al punt de destinació.
La derrota ortodròmica es pot traçar també per càlcul: entre el meridià del punt de sortida, el meridià del
d'arribada i la derrota, es tenen tres cercles màxims que formen un triangle esfèric els costats del qual són
la colatitud de sortida, la colatitud d'arribada i la distància ortodròmica; i els angles de la qual són la
diferència en longitud entre el punt de sortida i el d'arribada, el rumb inicia de la derrota i el rumb final.
Resolent el triangle per les fórmules de la trigonometria esfèrica, es pot calcular qualsevol dels seus
elements.
Per a determinar la posició del cercle màxim, del que la derrota és un arc, es calculen sobre l'esfera
terrestre les constants del cercle màxim.
En aquest cas a és la longitud del punt de tall de la derrota amb l'equador, l'angle que forma el cercle amb
l'equador, i els vèrtex, els punts de latitud més elevada de la derrota separats 90° en longitud del punt

Igual que l'ortodròmica, la loxodròmica es pot expressar també en forma matemàtica, en el que es diu
«equació de la loxodròmica».
Ambdues derrotes són fàcils de traçar i l'experiència determina en cada cas quin és la més convenient.
Adaptar-se a qualsevol d'elles és altre problema que combina el de la. situació astronòmica amb la
meteorologia i els corrents de la regió.
Sinònim trajectòria, ruta.
derrota
És diu derrota a la pèrdua d'una batalla o combat.
derrota arxipèlag
Ruta de mar designada per un estat arxipèlag per al passatge de vaixells.
derrota composta
Derrota que consta de diversos rumbs o s’ha format navegant en varies direccions.
derrota d’aigües profundes
Ruta dintre d’un àrea designada dintre de límits definits que ha estat inspeccionada amb exactitud quant a
la neteja del fons marí i d’obstacles submergits fins a una profunditat d’aigua mínima indicada.
derrota d’un cicló
Vegi’s trajectòria d’un cicló.
derrota d'aigües profundes del tràfic marítim
Ruta, dintre d'uns límits definits, que s'ha estudiat amb suficient exactitud per a representar en la carta el
fons del mar i els obstacles submergits.
derrota de recalada
Navegació cap a un punt determinat, consisteix a mantenir, mitjançant un procediment qualsevol, un vaixell
o aeronau sobre un lloc geomètric que passa per aquest punt, generalment sobre una marcació.
Procediment consistent en la utilització de l'equip radiogoniomètric d'una estació de radi amb l'emissió
d'una altra estació de radi on, almenys una de les estacions és mòbil, per permetre que l’estació mòbil
navegui contínuament en direcció de l'altra estació.
Sinònim derrota de aproximació..
derrota de rumb constant
Derrota en que e rumb forma sempre el mateix angle amb els meridians.
derrota en dos sentits del trafico marítim
Ruta, dintre d'uns límits definits, en la qual s'estableix una circulació de doble via destinada a proporcionar
el pas segur dels vaixells a través d'aigües en les quals la navegació és difícil i perillosa.
derrota estimada
Línia que representa les successives posicions per estima d’una embarcació.
derrota guiada per radar
Derrota recomanada al llarg de la qual, els vaixells poden ser guiats per estacions costaneres de radar en
el cas de males condicions de visibilitat.
derrota loxodròmica
Rumb directe d’un punt a altre traçat sobre el plànol.
derrota ortodròmica
Direcció inicial d'un circulo màxim a través de dos punts de la superfície terrestre, expressada com a
distància angular, a partir d'una direcció de referència.
Les demores obtingudes mitjançant qualsevol forma d'energia radiant, són demores ortodròmiques.
Sinònim orientació ortodròmica.
derrota ortodròmica

Derrota d'una embarcació que segueix un circulo màxim, o un circulo màxim que una embarcació té previst
seguir de forma aproximada.
Quan dos punts es troben sobre una superfície esfèrica, la línia recta no és la distància més curta entre
ells, a causa de la impossibilitat de seguir un traçat rectilini.
La distància més curta, llavors, serà un arc de cercle màxim, menor de 180º, que passi per tots dos punts. I
serà així ja que el cercle màxim que passi per tots dos punts serà el cercle que tindrà major ràdio i per tant
menor curvatura, aproximant-se, dins de l'esfera considerada, el màxim possible a una línia recta.
Es dóna el nom de derrota ortodròmica entre dos punts de la superfície de la Terra a aquella que segueix
un vaixell que navega sobre el menor arc del cercle màxim que els uneix.
Aquest cercle màxim quedarà determinat quan es coneix l'angle que forma amb l'Equador i la longitud del
punt de tall d'aquest cercle amb el mateix.
Es dirà guany a la diferència entre les distàncies loxodròmica i ortodròmica.
El guany serà nul quan es navega seguint un meridià o l'Equador.
El guany serà important en llargues travessies oceàniques i sobretot en latituds altes, quan els punts de
sortida i arribada corresponen al mateix paral·lel o quan la seva diferència en latitud és petita.
derrota per vaixells de gran calat
Trajectòria que és principalment estriada pels vaixells que, a causa de el seu gran calat, no poden navegar
amb seguretat fora de la mateixa.
Sinònim derrota per a vaixells de gran importància.
derrota prevista
Derrota que es té previst seguir sobre el mar.
derrota recomanada
Derrota presentada en una carta mitjançant una línia de guions o contínua, que es recomana a tots o
només a determinats vaixells.
derrota recomanada del trafico marítim
Derrota d'amplària indefinida per a vaixells en trànsit, que està sovint marcada amb boies centrals.
derrota sobre el terreny
Derrota veritable sobre el terreny seguida per una embarcació, normalment és una línia irregular,
constitueix una denominació en les derrotes per a intentar desplaçar-se, a través de l’aigua, pel que fa a un
meridià de referència.
derrota veritable
Diferència angular entre les dues direccions, la de la proa i la qual formen les successives posicions del
vaixell.
derrotar-ne
Desunir-se o separar-se de la conserva amb que es navegava.
derrotar-ne
Extraviar-se una embarcació de la seva derrota a causa de vents forts, corrents, etc.
derroter
Direcció seguida per una embarcació quan navega prop de la costa.
derroter
Oficial o mariner encarregat de la derrota de les cartes de navegar.
derroter
Petita cambra de la coberta, a popa, on es guarden les cartes de navegar.
derroter de navegació
Publicació que té per objecte subministrar als navegants tota informació que pugui resultar d'interès,
relacionada amb costes, mars, canals, ports, etc.

Consisteix en una obra escrita i il·lustrada, que descriu les costes, baix fons, senyalitzacions (boies, fars,
balises, etc.), perfils visuals de les costes, perills, formes de navegació convenients, ports i terminals, etc.,
per a informació – indispensable - del navegant.
Cal tenir en compte que el navegant té freqüentment com destinació llocs on mai ha anat.
La majoria dels països tenen derroters de les pròpies costes, de vegades en diversos volums.
Tots els vaixells han de dur reglamentàriament els derroters.
Els vaixells mercants habilitats per a la navegació d'ultramar (això és, gairebé tots els vaixells de port),
tenen l'obligació de tenir a bord derroters de tot el món, que es guarden en la cambra de derrota.
La redacció de derroters va precedir, per la major facilitat en la transmissió oral dels coneixements, a la
confecció de les primeres cartes nàutiques.
S'esmenta l'existència d'aquest tipus de documents des de la més remota antiguitat, però els quals han
arribat a les nostres mans daten del segle VI a. de C. a través de còpies posteriors.
derrotes oceàniques del món
Llibre editat per l’Almirallat del Regne Unit que conté informació de les diferents rutes marines de tot el
món, tant per a vaixells de vela i com per a vaixells de propulsió mecànica.
DES lliurades sobre vaixell
Significa que el venedor lliura quan es posen les mercaderies a la disposició del comprador a bord del buc,
no despatxades per a la importació, en el port de destinació acordada.
El venedor ha de córrer amb els costos i riscos ocasionats en portar les mercaderies al port de destinació
acordada amb anterioritat a la descàrrega.
Si les parts desitgen que el venedor assumeixi els costos i riscos de descarregar les mercaderies, llavors
ha d'usar-ne el terme DEQ.
Aquest terme pot usar-ne únicament quan les mercaderies hagin de lliurar-se per mar o via de navegació
interior o per un transport multimodal a bord d'un buc en el port de destinació.
DES lliurada sobre vaixell ... port de destinació convinguda
El venedor realitza el lliurament quan la mercaderia és posada a la disposició del comprador a bord del
vaixell, no despatxada de duana per a la importació, en el port de destinació convinguda.
Aquest pot ser utilitzat només quan la mercaderia ha de lliurar-se a bord d'un vaixell en el port de
destinació, després d'un transport per mar, per via de navegació interior o per un transport multimodal.
Obligacions del venedor:
• Subministrar la mercaderia i la factura comercial (o el seu missatge electrònic equivalent) d'acord amb el
contracte de compravenda, així com qualsevol altra prova de conformitat que pugui exigir aquest contracte.
• Obtenir, al seu propi risc i expenses, qualsevol llicència d'exportació o altra autorització oficial, així com
qualsevol altre document necessari per a posar la mercaderia a la disposició del comprador, i realitzar,
quan sigui pertinent, els tràmits duaners per a l'exportació de les mercaderies fins al lloc de lliurament
convingut en la frontera i per al seu trànsit a través de qualsevol país.
• Contractar, pel seu propi compte, el transport de la mercaderia a l'instant convingut, si ho hi ha, en el port
de destinació convinguda.
• Posar a la disposició del comprador la mercaderia a bord del vaixell, en el punt de descàrrega del port de
destinació convinguda, en la data o dintre del període acordats, de manera que puguin ser aixecades del
vaixell per mitjans de descàrrega apropiats a la naturalesa de la mercaderia.
• Suportar tots els riscos de pèrdua o dany de la mercaderia fins al moment que hagi estat lliurada de
conformitat amb els pactes.
• Pagar totes les despeses relacionades amb la mercaderia fins al moment que aquesta es lliura de
conformitat amb el contracte.
• Donar al comprador avís suficient del moment benvolgut d'arribada del vaixell designat per al transport de
la mercaderia.
• Pagar les despeses de les operacions de verificació (qualitat, mesures, pes, etc.) necessàries per a lliurar
la mercaderia de conformitat amb els pactes.
• Proporcionar, als seves pròpies expenses, l'embalatge requerit per a lliurar les mercaderies (si és usual
en el tràfic específic embalar les mercaderies en qüestió).
• Prestar, a petició, risc i expenses del comprador, l'ajuda precisa per a obtenir qualsevol document o
missatge electrònic equivalent, emès o transmès en el país d'expedició i/o origen, que el comprador pugui
requerir per a la importació de la mercaderia.
Proporcionar al comprador, a petició d'aquest, la informació necessària per a obtenir una assegurança.
Obligacions del comprador:
• Pagar el preu de la mercaderia, segons el previst en el contracte.

• Obtenir, al seu propi risc i expenses, qualsevol llicència d'importació o altra autorització oficial i realitzar,
quan sigui pertinent, els tràmits duaners per a la importació de les mercaderies.
• Rebre el lliurament de la mercaderia quan aquesta hagi estat lliurada de conformitat amb els pactes.
• Suportar tots els riscos de pèrdua o dany de la mercaderia des del moment que aquesta hagi estat
lliurada segons s’acordà.
• Pagar totes les despeses relacionades amb la mercaderia des del moment que aquesta es lliura de
conformitat amb el contracte.
• Quan estigui autoritzat per a determinar el moment, dintre del període acordat, i/o el punt de recepció del
lliurament en el port de destinació convinguda, donar al venedor avís suficient referent a això.
• Pagar les despeses de qualsevol inspecció prèvia a l'embarcament, excepte la inspecció ordenada per
les autoritats del país d'exportació.
desabadernar
Llevar les voltes de badernes que s’han donat al cable i al virador.
desabarrotar
Desfer l’estiba d’un vaixell o d’una de les seves bodegues, traient-ne tota la farda que omplen el buits
existents entre la càrrega i la carga inferior de la coberta.
dessabocar
Sortir d’una rada per a anar a la mar.
desabordar
Separar dues naus que estaven abordades.
desabossar
Llevar les voltes de bosses donades a qualsevol cosa.
desabrigat
Es diu del port o ancoratge sense tenir resguard del vent i la mar.
desabrigar els pals
Llevar la eixàrcia ferma a un vaixell.
desabrigar-se
Sortir de l’abric de una punta, costa o baix.
desabrigat
Es diu dels ports o les badies mal protegides del vent i de la mar.
desacceleració
Acceleració negativa.
desaccelerar
Reduir la velocitat d’un mòbil, deixant l’acció de l’accelerador.
desaccelerar-ne
Reduir la velocitat d’un mòbil.
desacceleròmetre
Aparell per a mesurar la desacceleració de un mòbil.
descelerador
Acceleració negativa o reducció de la velocitat d’un mòbil.
Sinònim alentidor.
desacerar
Suprimir el caràcter acerat d’un producte per escalfament descarburador donant-li les propietat del ferro
pur.

desacoblament
Tendència dels vents de superfície a tornar-se més lleugers que els vents a major altura a la nit, quan
baixen les temperatures de la superfície.
desacostar
Separar dues o més coses que es troben acostades.
desactivar
Anul·lar el funcionament d’un mecanisme engegat o que es por engegar.
desaferrar
Llevar o deslligar els tomadors, plegadors o botafions que mantenen la vela degudament plegada i
subjecta a la verga del vaixell
desaferrar els prenedors
Llevar els prenedors i caps que mantenen una vela aferrada.
desaferrar les àncores
Llevar ancores per a fer-se a la vela.
desaferrar les trinques
Treure les trinques i les cordes que subjecten alguna cosa.
desagrupatge
Separació de les diverses mercaderies que integren un agrupatge quan han arribat a port.
desaiguar
Entrar un riu o corrent d’aigua en el mar, o en un llac o altre riu més cabalós.
desalineació
Acció i efecte de desalinear o desalinear-se.
desalinear
Fer perdre l'alineació a allò que està en línia recta.
desallotjar
Treure d’un lloc a una persona o cosa.
desamarra
Acció i efecte de soltar o desnuar els caps o cables d’amarrament d’una embarcació.
desamarra
Acció i efecte de desamarrar.
desamarrar
Soltar les voltes que té un cap en les bites, clavilles, barraganets o algun altre lloc.
desamarrar
Amarrar una nau a un port i desaparellar-la, desembargant les veles i llicenciant la tripulació, per tal d’estar
molt de temps en aquell port per motius de reparació o per altres causes.
desamarrar
Deslligar, amollar, desfer els nusos o treure les voltes amb que un cap estava aferrat a les bites, norai o
clavilla o altre objecte.
desamarrar
Amollar els caps que subjecten un objecte.
desamarrar
Deixar el vaixell sobre una sola àncora o amarra.

desamarrar
Destrincar, és desamarrar un objecte o desfer una trinca.
desamarrar
Destrincar un canó.
desamarrar-se
Faltar o trencar-se per qualsevol motiu un o tots els caps, cables o cadenes amb que estava amarrat un
vaixell.
desamarrar-se
Afluixar-se un objecte amarrat.
desamolar
Treure les voltes d’un cap o d’una vela.
desamurar
Aixecar, desfermar, allargar l’amura o el cap que subjecta el puny de sobrevent de la vela d’un vaixell.
desancorar
Llevar, virar l’àncora o les àncores que subjecten el vaixell al fons.
desaparell
Vegi’s desaparellament.
desaparellament
Desproveir de l’aparell a un vaixell.
desaparellament
Acció o l’efecte de desaparellar.
desaparellar
Obrir-se. tallar-se o esberlar-se un pal, masteler o verga.
desaparellar
Es diu del pal, verga o perxa al qual se li treuen tots els caps de subjecció i maniobra.
desaparellar
Destruir, especialment en combat, l’arboradura o l’aparell d’un vaixell.
desaparellar-se
Descompondre’s, trencar-se les peces que forma el buc d’una embarcació, afluixant-se les seves costures
i introduint-se per elles l’aigua del mar.
desaparició dels esculls de coral
Els esculls de coral creixen habitualment en aigües temperades i a profunditats menors de 30 metres.
Són molt sensibles i reaccionen de forma negativa als trastorns climàtics.
Aquestes joies marines, que fan les vegades d'autèntiques esculleres, també faciliten interessants
compostos anticancerígens.
En l'actualitat cobreixen 930.000 km quadrats.
Constitueixen un ecosistema amb enorme diversitat ja que alberguen una de cada quatre espècies
marines conegudes.
Existeixen prop de mil espècies de corals petrosos, els veritables constructors d'esculls.
Les variades formes que coneixem són colònies d'individus (pòlips) que segreguen al seu al voltant un
esquelet de pedra calcària (carbonat càlcic) en forma de calze per a protegir-ne.
Les colònies creixen menys d'un centímetre a l'any.
A la desaparició d'organismes únics i irrepetibles, sorgits com resposta evolutiva a l'adaptació a
determinats ambients, s'afegeix la pèrdua de la funció ecològica que aquestes espècies ocupaven en el
seu entorn, no sempre susceptible de ser substituïda.

Cal afegir els efectes en esquerdeu capaços de transformar la fisonomia, l'estructura i les funcions de les
comunitats afectades.
La intrusió humana en les zones tropicals, amb la sobrepesca, de la qual resulta l'esgotament d'un calador
després d'un altre, i amb el comerç d'espècies exòtiques:
La proliferació de l'estrella de mar de corona d'espines (Acanthaster planci), que arrasa els esculls
coral·lins de tot el món, podria estar causada per la reducció de les seves depredadors naturals, les grans
cargols que són objecte de recol·lecció i venda com subvenir.
El eco turisme, la visita a àrees protegides, rendeix beneficis molt superiors als quals dóna l'explotació
convencional de les espècies, encara que la freqüentacions també produeix degradació de les reserves
marines.
desaplomar
Desplomar, perdre la verticalitat.
desaprofitament
Pèrdua de mercaderia a causa del maneig, al decaïment, al encongiment, etc.
desaprofitar el vent
Navegar menys orsat del que permet el vent, sense aprofitar tampoc les seves ratxes més llargues.
desapuntalar
Treure els puntals i escores que sostenen al vaixell en el dic, escar, grada, etc., durant la seva construcció
desarborament
Acció o l’efecte de desarborar o de desarborar-se.
desarborament general
Desarborar tots els pals.
desarborar
Desmuntar en una nau els pals, antenes, vergues, eixàrcia ferma, etc., llevar els arbres, pals, antenes i
botavares a una nau o una altra embarcació.
Sinònim desmantellar
desarborar-se
Separar-se d’altra embarcació després d’un abordatge.
desarbrat
Mancat dels arbres o pals.
desarenar
Llevar la sorra que obstrueix un lloc.
desarmament
L’acció i efecte de desarmar.
desarmament
En la marina militar, terme que designa una situació temporal o definitiva que es troba un vaixell, després
de la seva construcció i quan encara no està allistat.
També es dóna la situació de desarmament en els vaixells vells o que ja no poden complir les funcions que
li van ser assignades.
S'entén per desarmar la supressió total o parcial de l'artilleria d'una unitat militar, encara que per la
inducció a error, és més apropiat l'ocupació del terme desartillar.
desarmament administratiu
En la marina mercant, tipus particular de desarmament que consisteix a deixar temporalment un vaixell
sense les seves dotacions (combustibles, lubrificants, etc.), i amb tripulació reduïda respecte a la qual
embarca usualment.
És una mesura presa pels armadors quan es pretén capejar períodes de crisi comercial, en els quals la
utilització del buc implicaria unes despeses de rendiment negatiu

desarmar
Llevar a l’embarcació armada en cors, perquè segueixi navegant com mercant.
desarmar
En la seva accepció comuna de desunir, desordenar les peces que es compon alguna cosa.
desarmar
Treure l'artilleria d'un vaixell i tots els seus pertrets i aparells per a procedir a la seva reparació o
desballestament.
desarmar
S'usa com sinònim de deixar algun aparell bèl·lic o persona sense armes.
desarmar
Acció o efecte de desarmar.
desarmar el cabrestant
Treure-li les barres, i donar en el cos de la màquina quatre o cinc voltes amb el virador o amb altre cap que
hagi de virar-ne.
desarmar els rems
Desmuntar-los i tendir-los sobre les bancades per l’una i l’altra banda quan no es necessiten.
desarmar la màquina
Desmuntar una màquina o altre compost de peces diferents, desunint aquestes; fer cessar d’estar armat
un aparell, ormeig, etc.
desarmar la pesca
Plegar de pescar, indefinidament, o deixar un ofici per a agafar-ne un altre.
desarmar la xarxa
Tasca de separar la trenca de xarxa que hi és cosida, perquè s’ha de reparar o modificar alguna peça de
l’art.
desarmar les veles
Llevar les veles i els elements necessaris per a navegar.
desarmar un arbre de embarcació
Desfer-lo dels caps o cordes que el subjecten, i estendre’l sobre la coberta o bancs.
desarmar un vaixell de guerra
Llevar-li l’artilleria i aparells ofensius.
desarmat
Es diu de l’arbre d’un vaixell que no disposa de veles ni cordam.
desarrambar
Separar una embarcació d’allà on estava arrambada.
desarribar
Tornar les barques de pesca sense haver acabat la pesquera per tal de fugir d’un temps dolent que els ve
al damunt.
desarribar
Arribar un vaixell a un port que no era precisament el terme del seu viatge.
desarrissar
Treure qualsevol cosa que està arrissada.

desarrissar
Amollar alguna cosa que està arrissada.
desarrissar els rissos
Amollar els rissos de les veles.
desarrufar
Fer cessar d’estar arrufat.
desarrumar
Desfer l'estiba o desocupar la càrrega ja estibada.
desarticular l’hèlix
Desconnectar-la de l’eix de la màquina, cosa es fa en els vaixells de propulsió mecànica auxiliar, quan es
navega només a vela.
desartillar
Treure l’artilleria a un vaixell.
desassegurar
Llevar o fer perdre la seguretat.
desassegurar
Extingir, cancel·lar, anul·lar un contracte d’una assegurança.
desatracada
Acció de separar una embarcació de la vora d’un punt fix o d’una altra embarcació on estava amarrada.
desatracament
Vegi’s desatracada.
desatracar
Deixar anar amarres un vaixell.
desatracar
Separar una embarcació de la vora d’un punt fix o d’una altra embarcació on estava amarrada.
desatracar amb l'àncora fondejada
Allargar tots els caps, a excepció del llarg de proa i el llarg de dintre de popa.
• Virar cadena i es deixa anar a proa.
• El vaixell se separarà del moll fins a quedar la proa, la popa i el llarg de popa en direcció amb la cadena
de proa.
• En aquest moment deixem anar el cap de popa i seguim virant.
• Salpar i donar avant.
desatracar d’una costa
Separar-se d’ella mes o menys, segons els motius, poc fons, temor a temporal o per a prendre
precaucions.
desatracar sense ancora fondejada
Es deixa anar tot menys el espring de proa.
• Es col·loca una defensa a proa.
• Es dóna avant (poc) amb el timó al moll: el vaixell s'anirà obrint.
• Deixar anar el espring i donar enrere.
• Quan ens trobem separats del moll ens pararem i donarem enrere.
desatracar sobre el espring de popa
Aquí es deixa anar tot a proa aguantant l'embarcació només amb el espring de popa, es dóna a poc a poc
enrere i la proa començarà a separar-se del moll, es deixa anar el espring i es dóna avant.
desatracar sobre el espring de proa

En aquesta maniobra es deixa anar tot a popa deixant un llarg i un espring per la proa, es vira el llarg de
proa i s'aguanta ferma el espring, una vegada la roda del vaixell s'acosta al moll, es dóna molt a poc a poc
avant amb el timó a la banda del moll i la popa s'anirà separant, desprès, es deixa anar i es dóna enrere,
fins a allunyar-se prou del moll per a prendre la derrota traçada en la carta.
desavarar
Acció de desencallar o tirar a l’aigua una embarcació o vaixell que es trobava en l’escar.
desavarar
Posar novament en flotació una embarcació varada.
desavarar
Posar-se la embarcació a surar per causes naturals.
desavarar
Posar-s'hi ella mateixa per alguna raó determinada com el vent o la marea.
desavarar
Antigament caldera gran on s'hi posava la barreja per calafatar els vaixells.
desavarar
Espècie de canoa on s'hi abocava després de cuit, el quitrà de tintar l'eixàrcia.
desballestador
Persona que té l’ofici de desballestar embarcacions.
desballestament
Acció o l’efecte de desballestar o de desballestar-se.
desballestament
Desballestat és un terme de l'enginyeria naval aplicat a navilis o automòbils i similars que deixen de ser
útils per antiguitat, sinistre o fi de vida útil.
Els navilis són llavors rebutjats per ser escarpats (tallats, desarmats i reciclats), abandonats, o se'ls dóna
una altra destinació diferent pel qual havien estat dissenyats.
Els vaixells per a desballestament són embicats a la platja durant la marea alta i tallats en trossos para a
l'aprofitament del seu material en les acereries locals.
Sinònim desguàs
desballestar
Desfer o desmuntar un vaixell o embarcació, procurant no destrossar les peces o components del mateix,
a fi de poder-los aprofitar per a altres fins.
desabarrotat
Es diu de l’embarcació mancada de rems.
desbitar
Antigament desfer la bitadura feta a les bites o treure les voltes del cable de l’àncora.
desbloqueig
Acció i efecte de desbloquejar.
desbloquejar
Aixecar o trencar el bloqueig, obstacle que impedeix el pas d'alguna cosa, el desenvolupament d'una
activitat o el progrés d'un assumpte.
desbloquejar
Deixar lliure o començar a moure's el que estava interromput, col·lapsat o engarrotat.
desbordament

Escapament dels hidrocarburs o líquids d'un tanc, a causa de dos de les següents causes: omplert
excessiu, expansió tèrmica, canvi de l’assentament del vaixell o moviment del vaixell.
desbordament nuvolós
Protuberància amb forma de cúpula sobre l'enclusa d'una tempesta, que representa una potentíssima
corrent ascendent i per això una alta probabilitat de temps sever amb ella.
Sovint un desbordament nuvolós persistent i/o gran (cúpula de l'enclusa) està present sobre una
supercèl·lula.
Un desbordament nuvolós de vida curta, o un que es forma i es dissipa en cicles, pot indicar la presència
d'una tempesta polsant o una tempesta cíclica.
desbossar
Treure les voltes de bossa fetes a qualsevol objecte.
desbossar
Desfilar els caps o fils que formen un cap.
desbotonar
Llevar les bonetes a les veles o desunir qualssevol altres coses que s’han botonat.
desbravar
Fer perdre la humitat que, a força de temps, afecta la fusta escollida per a construir embarcacions.
desca
Antigament espècie de caldera on es tira el quitrà després de bullir per enquitranar la eixàrcia del vaixell.
descaçar
Quan el vent fa girar la barca fora de rumb.
descalar
Referint-se al timó; vol dir desmuntar-lo, treure'l del seu lloc.
descalcador
Instrument utilitzat pels calafats en l'operació de descalcar.
descalcar
Treure les estopes velles de les costures, aquesta operació forma la part principal d’obrir una costura.
descalitjar
Aixecar-se o dissipar-se la calima.
descans
Tauló o peça de ferro en forma de mitja canya o també plana, que serveix per a sostenir o aguantar el pes
d’algun element de bord una vegada estibat.
descans de l’ungla de l’àncora
Fort tac de fusta, folrat amb una xapa de ferro, que es clava per la part de popa de les taules de guarnició
de trinquet i en altres llocs per a suport de les ungles de les ancores.
descans de la botavara
Tauló vertical i amb un rebaix en forma de mitja canya en la seva part superior on es dóna suport la
botavara durant l’estada del vaixell en port.
Algunes embarcacions porten pel mateix objecte una forquilla de ferro, també un arc de ferro o fusta amb
encaix per la botavara.
També conegut com suport de la botavara.
descans de la canya del timó
Estar la canya del timó a la via.
descanviar la pela

Vegi’s vomitar.
descargolar
Estendre el que es troba enroscat.
descarnar
Baixar molt el nivell de l’aigua i deixar al descobert la platja o costa oculta durant la plenamar.
descarnar la costa
Mostrar-se al descobert les parts de terra o platja que la mateixa ocultava o banyava en la seva creixent.
descarrega
L’acció i efecte de llevar la càrrega a un vaixell.
descàrrega
Operació consistent a posar en terra la mercaderia transportada, per al seu lliurament al receptor
autoritzat, o per al seu transbord al mitjà d'igual o diferent classe que hagi de continuar el viatge fins a la
seva destinació final.
El lloc on es dugui a efecte serà el qual figuri en el document de transport o, si així va ser convingut, el
qual s'indiqui per l'expedidor o el qual decideixi el transportista en virtut de causa o raó suficient i sempre a
la seva costa, encara que a risc de qui correspongui.
En tot cas ha de ser un lloc segur per a la mercaderia i per al mitjà de transport en com pugui romandre
sempre a flotació, a flotació, si es tracta d'un vaixell.
El coneixement d'embarcament sol precisar que el vaixell arribarà a el port designat, o un punt tan prop del
mateix com pugui arribar en seguretat, en el qual la descàrrega s'efectués en els termes convinguts o, si
escau, d'acord amb el costum local.
La descàrrega pot haver-ne convingut sobre moll o bé directament sobre camió o vagó, o sobre barcasses,
atribuint les despeses respectives implicats d'acord amb els avantatges que cada part hagi obtingut sobre
una descàrrega ordinària a moll al costat del vaixell.
En general i en moltes parts, la descàrrega es considera com dues operacions successives; una de
desestiba, és a dir, manipulació del carregament en la bodega o vehicle per a posar-lo a l'abast del que ho
rebi i altra al desembarcament o descàrrega pròpiament dita a terra, o condicionament en altre mitjà de
transport si a l'ha de passar directament.
La desestiba és freqüentment a càrrec del mitjà transportador mentre que el desembarcament ho és
sempre per compte de la mercaderia, excepte quan s'apliquen condicions de transport FIO o “liner in, free
out”.
El receptor es farà càrrec de la mercaderia per partides individualitzades, obligació del mitjà de transport al
fer el lliurament, sobretot quan ha si es fes seguir a altra destinació.
descarrega
Efecte produït entre dues zones amb diferent potencial elèctric (dos núvols o entre un núvol i la Terra).
descàrrega a terra
Descarrega amb llampec que salta d'un núvol al sòl.
Segueix una trajectòria irregular i amb freqüència ramificada cap al sòl des d'un canal principal (llampec
ramificat) bé definit.
descàrrega al sòl
Descàrrega elèctrica amb llampec que procedeix del núvol al sòl.
Segueix un curs sinuós i generalment ramificat cap avall des d'un canal principal (llampec ramificat).
Una descàrrega al sòl és popularment denominat llamp.
descàrrega atmosfèrica
Descàrrega elèctrica amb llampec que es produeix entre un núvol i una regió no nuvolosa de l'atmosfera.
La descàrrega elèctrica ocorre en la forma de llamps sinuosos, sovint en forma ramificada, passant del
núvol turmentosa a l'aire sense arribar a la Terra.
La descàrrega elèctrica comprèn freqüentment una part extensa i gairebé horitzontal.
descàrrega d'aeronaus

Operació per la qual les mercaderies arribades per via aèria són retirades de l'aeronau a bord de la qual
han estat transportades.
nota: Les mercaderies descarregades poden ser introduïdes en magatzem provisional o bé se'ls pot
aplicar immediatament un règim duaner determinat.
descàrrega d’un condensador
Neutralització de les càrregues de les armadures i igualació, per tant, dels potencials d’aquestes.
descàrrega de guia
Descàrrega inicial d’un llamp que es correspon amb l’establiment d’un canal ionitzat del núvol a terra, pel
qual puja la descàrrega de retorn.
descàrrega de la terra al núvol
Llampec que la descàrrega guia inicial ascendeix des d'un objecte en el sòl, en particular des d'edificis alts.
descàrrega de llastos bruts en un petrolier
Les descàrregues d'aquestes aigües contaminades en petroliers de cru es realitzen per gravetat per sota
de la línia de flotació, havent deixat prèviament el temps suficient per a la decantació de les fases en la
correcta separació de l'aigua i les substàncies olioses, mesurat prèviament a la seva descàrrega el nivell
de contaminació mitjançant un detector en la interfície aigua-oliï citat en la regulació 15 (3) (b) de MARPOL
73/78 Annex 1.
descàrrega de punta
Descàrrega elèctrica silenciosa i no lluminosa que procedeix d'un conductor punxegut amb un potencial
distint al del mitjà gasós que ho envolta.
En l'atmosfera, els arbres i altres objectes en contacte amb el sòl amb puntes o protuberàncies poden ser
fonts de descàrrega de punta.
descàrrega de retorn
Descàrrega elèctrica intensa i molt lluminosa que segueix a la descàrrega de guia en un sentit invers dins
el canal establert per aquesta descàrrega.
descàrrega de vaixells
Operació per la qual les mercaderies arribades per mar són retirades del vaixell a bord del com han estat
transportades.
nota: Les mercaderies poden ser així traslladades al moll, a un magatzem, a recipients especials
(productes petrolífers i cereals), sobre gavarra, vagó o altre mitjà de transport.
Poden ser descarregades en magatzem provisional, o bé se li pot aplicar immediatament un règim duaner
determinat.
descàrrega del núvol al sòl
Descàrrega a l'aire Descarrega amb llampec entre un núvol i una regió buidada de l'atmosfera.
El llampec té forma de traç sinuós, amb freqüència ramificat, que salta d'un núvol de tempesta a l'aire
sense arribar al sòl.
El llampec posseeix, amb freqüència, un segment que és llarg i horitzontal.
descàrrega dels vaixell de línia
Pagament al propietari d'un vaixell per a descarregar la mercaderia, incloent els salaris de l’estibador.
descàrrega directa
Trasllat de càrrega que s’efectua directament d’una nau a vehicles per al seu immediat retir del recinte
portuari.
descàrrega elèctrica
Formació accidental d’un arc entre dos òrgans d’un aparell elèctric o entre un d’ells i terra.
descàrrega en fletxa
Descàrrega guia, que no és la primera d'una sèrie de descàrregues múltiples, en la qual s'estableix
bruscament el canal ionitzat.

descàrrega en magatzem temporal
Operació de descàrrega a bodegues o magatzems on les mercaderies poden ser emmagatzemades
depenent de la presentació dels documents necessaris perquè se'ls apliqui un procediment duaner
especial.
descàrrega en salts
Llampec guia d'una primera descàrrega turmentosa en la qual el canal ionitzat es propaga a salts
successius.
descàrrega entre el sòl i el núvol
Descàrrega elèctrica amb llampec en la qual la trajectòria inicial de la descàrrega procedeix d'un objecte
sobre la Terra, cap amunt, especialment des d'edificis alts.
descàrrega entre núvols
Descàrrega elèctrica amb llampecs entre un centre carregat positivament i altre centre carregat
negativament; aquests dos centres estan localitzats en núvols diferents.
descàrrega fluvial
Relació del cabal o flux de l’aigua, al passar per un determinat punt, o en un corrent, expressada en volum
per unitat de temps (usualment peus o metres cúbics per segon).
descàrrega guia
Fase primera d'una descàrrega explosiva en l'atmosfera, que correspon a la formació d'un canal ionitzat el
sentit del qual de propagació va des del núvol al sòl.
descàrrega indirecta
Trasllat de càrrega que s’efectua d’una nau a moll per al seu emmagatzematge en el terminal.
descàrrega interna
Descàrrega elèctrica amb llampec que té lloc dintre d'un núvol turmentosa.
Dóna una il·luminació difusa sense que sigui possible distingir un canal definit.
descàrrega secundària
Descàrrega del llamp que, després de la primera descàrrega, inicia cada descàrrega successiva d'un llamp
múltiple.
descarregada
Acció de descarregar o de descarregar-se.
descarregador
Lloc destinat a la descàrrega de mercaderies, gènere, etc. en un port, en un moll. (sin carregador)
descarregador
Persona que té per ofici carregar i descarregar, vaixells al moll.
descarregador
Aparell que permet descarregar vaixells i altres vehicles.
descarregar
Acció i efecte de descarregar o descarregar-se.
descarregar
Treure la càrrega d’un vaixell.
descarregar
Descarregar la càrrega d'un contenidor o d'un remolc.
descarregar el timó
Posar al mig o en la direcció de la quilla la canya del timó que es tenia tancada o tocant contra l’amurada.

descarregar el vaixell
Llevar o desembarcar la càrrega a un vaixell.
descarregar els núvols
Ploure abundosament.
descarregar l’aparell
Bracejar per sotavent un aparell o una vela que està en fatxa, fins que quedi al caient del vent per la cara
de popa.
descarregar la calamarsa
Posar-se a calamarsejar intensament.
descarregar la pluja
Posar-se a ploure, intensament.
descarregar la proa
Fer girar la proa del vaixell cap a sotavent, bracejant al mateix temps les vergues per sobrevent.
descarregar les escotes
Arriar un mica les escotes de les veles, per a disminuir la superfície o l’angle que es presenten al vent.
descarregar les veles
Vegi’s donar les veles.
descarregar un xàfec
Descarregar i passar la seva força quedant el vent manejable.
descarregar una vela
Llevar una vela quan està carregada.
descarregar-se el cel
Asserenar-se, aclarir-se, deixar d’estar nuvolós o d’amenaçar tempesta.
descebar
Llevar l'aigua del cos d'una bomba centrífuga.
descendència
És el moviment vertical de l'aire cap avall.
descendents
S’aplica als signes del zodíac, etc.
descendir
Baixar, passar d'un lloc alt a un altre baix.
descendir
Caure, fluir, córrer un líquid.
descendir
Procedir, derivar-se una cosa d'una altra.
descendir
Disminuir, decréixer el nivell d'una cosa.
descendir
Dirigir-se una embarcació a la desembocadura del riu per on navega.
descendir
Anar cap avall, des de la superfície de l’aigua fins a un nivell més baix.

descens
Navegar de nord a sud en l’hemisferi boreal, i del sud al nord en l’hemisferi austral, o sigui apropant-se
sempre cap a l’equador.
descens
Pas que va d'una coberta superior a una cambra, allotjament d'equipatge, a la cambra o menjador
d'oficials, etc., a la coberta de dessota.
descens en bot
Pràctica esportiva que consisteix a baixar per aigües vives en una embarcació pneumàtica amb capacitat
generalment de unes vuit persones.
Sinònim ràfting
descens esportiu d'un riu
Modalitat de piragüisme consistent en un descens en rius de grau I a III amb una sèrie d’obstacles, com
ara corrents, ràpids, estretalls, etc.
descens l’aigua
Acció de descendir dins l’aigua.
descens violent de l'aire
Forta corrent descendent que ocasiona vents destructors a l'arribar a la superfície del sòl, acompanyada
d'una intensa tempesta.
descens violent de l'aire en àrea restringida
Fort corrent descendent de poca extensió lateral, al voltant de 1 a 4 km, que dura un breu període.
descenyidora
Acció i efecte de descenyir o descenyir-se.
descenyir
Deslligar, afluixar, llevar el cenyidor, faixa, etc.
desceració
Afecte de desacerar.
desclavador
Instrument de ferro semblat a un cisell sense afilar que s'usa en fusteria per arrencar claus o per embotir
els seus caps.
desclavar
Arrencar o treure els claus.
desclavar el peix
Despendre el peix de les malles de la xarxa, de l’ham, etc.
descobert
Per sobre del nivell de l’aigua.
L'oposat és submergit.
descoberta
Reconeixement de l'horitzó en sortir i posar-se el sol.
descoberta
Inspecció de l'estat de l'aparell del vaixell.
descoberta
Missió de vigilància portada a terme per vaixells lleugers que van a una certa distància de la flota i l'objecte
de la qual és descobrir a l'enemic.

descoberta de l’aparell
Inspecció de l’estat de l’aparell d’un vaixell.
descoberta de l’horitzó
Reconeixement de l’horitzó que es fa a la sortida o a la posta del sol en els vaixells.
descoberta del Sol
Reconeixement que a la sortida i posta del sol es fa de tot l’espai circumdant, fins a on arriba a la vista.
descobridor
Nom que es dóna a cadascun dels primers navegants que van descobrir el nou continent de l’Amèrica o
alguna de les seves parts integrants o adjacents.
descobriment
Va ser un mètode d'adquirir territori, que consistia en afigurar una terra, visitar-la i inscriure-la en la bitàcola
del vaixell.
Per aquest mètode les potències europees es van apoderar de nombrosos territoris als segles XV, XVI i
XVII.
Avui està en franc desuso.
descobriment
Trobar, alguna illa, terra, baix que no s’havia vist anteriorment.
descobrir
Fer la descoberta el serviola o mariner de topalls.
descobrir
Trobar alguna illa, terra, etc. que no s’havia vist anteriorment.
descobrir aigües
Trobar en el buc algun punt on entra l’aigua.
descobrir la quilla
Mostrar la quilla per una banda o costat.
descomposició de la llum
Descomposició efectuada per mitjà d’un prisma, i el coneixement del qual és útil en el maneig
d’instruments de reflexió.
descomposició de les forces
Separació de las direccions de les forces, que dóna com resultat la diagonal.
descomposició subaquàtica
Descomposició que sofreixen les roques, anàloga a la descomposició subàrea, però sota l'acció contínua
de l'aigua i en absència total o parcial d'oxigen, la qual cosa la diferència del que ocorre en la
descomposició subàrea.
descompressímetre
Aparell similar a un rellotge que duen els submarinistes i indiquen les profunditats a les quals ha de
detenir-se per a portar a terme la descompressió i el temps que ha de romandre en aquestes profunditats.
descompressió
Disminució o cessació de l’efecte de la pressió sobre l’organisme humà.
Cal fer-la lentament en el cas de persones sotmeses durant un quant temps a pressions elevades
(escafandrisme, etc.) i prèviament, en el cas d’una disminució brusca de pressió.
descomprimir
Rebaixar la pressió de gasos que hi ha a l’interior dels teixits i fluids orgànics.

descompte
En finances operació que consisteix a anticipar al tenidor d'un document el valor d'aquest, deduint una
quantitat que correspongui als interessos sobre aquest valor, pel temps que intervé entre la data que es
materialitza l'operació i el venciment del document.
descompte diferit
És la devolució que realitza una conferència, d'una porció dels cobraments per nòlits, l’embarcador, en
canvi de proporcionar-li per un temps determinat, generalment 6 mesos, tots o la majoria dels seus
despatxos a la conferència.
El sistema de descompte diferit és il·legal en el comerç exterior d'EUA; però generalment és usat i acceptat
en el comerç marítim entre països estrangers.
descompte per quantitat
En la majoria de les branques comercials el preu basi o standard es fixa per a unes quantitats
determinades, establint-se les progressives deduccions percentuals quan les quantitats són superiors a
aquestes, o bé es fixen preus progressivament inferiors a mesura que les quantitats adquirides superen les
comandes mínimes.
descompte per retards en el termini de lliurament
La definició del valor en Duana és aliena a clàusules de penalització per retard en el lliurament.
En conseqüència, aquests descomptes es consideren anormals, han d'afegir-ne al import total de la
factura.
descomptes
Rebaixes o bonificacions que concedeixen els venedors de les diferents branques comercials sobre preus
base establerts per endavant.
descomptes a clients regulars
Condicions especials de compra que s'atorguen a la clientela regular.
descomptes circumstancials
Reduccions sobre el preu de factura que no té caràcter de generalitat, limitant-se la seva aplicació a una o
diverses transaccions.
Per a la determinació de la base tributària, ha d'incrementar-ne el import de tals descomptes al preu en
factura.
Modalitats:
Descomptes de lluita; concedits per un venedor amb la finalitat de que la seva oferta sigui més avantatjosa
i aconseguir una operació.
Descomptes per a introducció al mercat.
descomptes de duana
Reduccions de preu que solen concedir els venedors als compradors establerts en un país importador, a fi
d'anivellar la situació derivada d'una elevació inopinada dels drets aranzelaris per a aquesta mercaderia, o
d'una rebaixa de drets aranzelaris per a les importacions de les mateixes, o competitives mercaderies
procedents d'altres països exportadors.
descomptes de fidelitat
Descomptes que concedeixen de vegades els venedors als seus clients habituals al país importador
estranger, amb la finalitat d'estimular la continuïtat de les seves adquisicions.
Aquests descomptes són admissibles quan s'atorguen lliurement a tots els compradors sense imposició
d'exclusivitat d'adquisició al venedor que concedeix la cosina.
descomptes de garantia
Deduccions que es concedeixen en la venda de determinades mercaderies amb la finalitat de compensar
al comprador de les possibles deficiències, de fabricació, trencaments, inutilitzacions, etc., inherents a
aquestes mercaderies (vàlvules electròniques, pollets, etc.).
S'admeten sempre que la seva concessió tingui caràcter de generalitat i que el seu percentatge no
excedeixi de l'usual que oscil·la al voltant d'un 3 per 100.
Aquest descompte pot plasmar-ne en la pràctica en una deducció del import de la factura o en un augment
proporcional de la quantitat de mercaderia enviada.

descomptes per compensar deficiències en expedicions anteriors
Els descomptes relatius a mercaderies ja valorades i despatxades en Duana no s'admeten per a la
determinació del Valor de Duana de mercaderies expedides posteriorment, per la qual cosa els seus
percentatges han d'incrementar el preu net de factura.
Per això, en el cas que els defectes o deficiències de la mercaderia rebuda no siguin compensats per
l'exportador amb reemborsaments de diners, sinó amb un descompte en facturacions posteriors per una
suma equivalent a la reclamació, el import d'aquests descomptes ha de sumar-ne al valor facturat.
descomptes per nivell comercial
En la pràctica comercial els venedors facturen preus diferents segons sigui el nivell comercial del
comprador (majorista, minorista, etc.).
Aquests descomptes són admissibles quan tenen caràcter de generalitat això és, que es concedeixin
indiscriminadament.
descomptes per pagament anticipat
L'exigència per la part del venedor que li siguin abonades quantitats per la totalitat o part de la comanda
abans que aquest s'hagi servit efectivament, es compensa de vegades amb un descompte al comprador
sobre els preus normals de venda.
La determinació del valor en Duana no admet aquesta reducció per contemplar únicament la possibilitat de
pagament al comptat, havent-ne d'incrementar aquest percentatge sobre el preu facturat.
descomptes per aviat pago
Deducció del preu de venda concedida als compradors quan el pagament de l'import de la mercaderia es
realitza al rebut de la mercaderia, això és pagament al comptat.
Aquests descomptes són admissibles a l'efecte de determinació del valor en Duana de les mercaderies
quan aquests descomptes es concedeixin per aquest concepte realment i quan la seva quantia (que sol
oscil·lar entre 2 o 3 per 100) sigui la usual en la branca comercial que es tracti.
descomptes sobre mostres
Per a la determinació del valor en Duana no s'admeten reduccions pel fet que les mostres no s'importin per
ser venudes, sinó per ser distribuïdes gratuïtament al país d'importació, havent-ne d'incloure, en
conseqüència, el seu import en el preu de factura.
desconnectar
Interrompre el pas de corrent per un circuit o un aparell elèctric.
desconnectar
Deixar independent el propulsor dels altres òrgans d’una màquina marina.
desconnexió
Acció i efecte de desconnectar o desconnectar-se.
desconsolidació de càrrega
Buidat d’un contenidor amb mercaderia destinada a un, dos o més consignatari.
descontaminació
Acció tendent a reduir les conseqüències negatives de la contaminació.
La contaminació dels rius i dels mars (marea negra) s'intenta combatre amb agents químics, no sempre
suficientment eficaços.
descontaminació
Acte de netejar un compartiment, àrea o robes, de gasos verinosos, materials radioactius o gèrmens.
descontaminar
Tractar el que està contaminat per eliminar les seves propietats perjudicials, nocives.
desconxar
Destòrcer un cap de corda, desfer els cordons que la formen.

desconxar un cap
Llevar la torsió i per tant desfer tot o part dels cordons o filàstiques que formen un cap.
desconxat
Acció i efecte de desconxar.
descorticar
Llevar l'escorça dels troncs, com a procés previ al manipulat de les fustes.
descosir
Desunir dos elements d'un vaixell lligades, claus, soldadures, etc.
En el cas de les soldadures l'operació es porta a terme per mitjà del bufador de oxitall.
descosir
Desunir dues coses subjectades entre sí, bé sigui mitjançant una costura, lligades amb un cap, etc., sigui
per mitjà d'una costura, de lligades amb caps, bossells, taulons, planxes, claus, reblons, soldadures, etc.
descosir
Desunir tendals o veles, escapolir les colobres que mantenen units els tendals uns als altres, les veles als
pals, vergues, botavares o qualsevol altres perxes.
descosir
Desunir dues
descripció ampliada
Opció emprada pel centre de Predicció de Tempestes (Storm Prediction Center, o SPC) del NWS d'EUA
en els butlletins d'advertiment de tornats i tempestes severes quan existeix un potencial alt per al
desenvolupament de tornats forts o violents, o de zones anormalment àmplies de vents en línia recta
nocius.
descripció el cicle de treball d'un motor de 4 temps.
El cicle de treball en els motors esta compost per 4 carreres de pistó, en les quals realitza una operació
diferent:
• Admissió: En aquest moment el pistó realitza una carrera descendent, creant un buit en el cilindre i
propiciant així l'entrada de la barreja a través de la vàlvula d'admissió que en aquest instant es troba
oberta.
• Compressió: Quan el pistó puja el que aconseguim és comprimir la barreja en un espai reduït, com és la
cambra de combustió, augmentant així la temperatura i pressió de la barreja, aconseguint d'aquesta
manera una barreja molt homogènia.
Al final de la carrera del pistó (just abans d'arribar al PMS) salta una espurna des de la bugia.
• Explosió i Expansió: Quan ja ha saltat l'espurna, amb la qual aconseguim “explotar” la barreja i obtenir
una elevadíssima pressió que empeny el pistó cap avall, es transforma l'energia calorífica en energia
mecànica, fent així descendir al pistó i creant una baixada ràpida de la pressió en el cilindre.
• Fuita: al final de la carrera d'expansió la vàlvula de fuita s'obre per evacuar així tots els gasos produïts en
l'explosió.
Aquesta evacuació és afavorida per la carrera ascendent del pistó que empeny als gasos a sortir.
desaduanamiento
Operació duanera consistent en un conjunt de gestions que s'han de realitzar per retirar mercaderies de la
Potestat Duanera i dels recintes Portuaris.
desduanament
Procediment duaner sota el qual les mercaderies importades són deixades a la disposició del seu amo, per
la Duana, després de complir amb totes les formalitats duaneres necessàries i el pagament de drets i
impost d'importació que les gravin, a conseqüència de la qual cosa, tals mercaderies poden quedar-se,
definitivament, en territori duaner de règim general.
NOTA: El terme cobreix alhora:
a) Desaduanamiento incondicional per a ús intern, sota el qual les mercaderies queden en lliure circulació.
b) Desaduanamiento incondicional per a ús intern, sota el qual les mercaderies queden afectes a certes
restriccions duaneres (cas dels automòbils per a lesionats).

Compliment de les formalitats duaneres necessàries per nacionalitzar les mercaderies importades,
sotmetre-les a un altre règim duaner o també per explotar-les.
desdujar
Desfer les dujes d’un cap o vela.
desembalatge
És el fet físic que es realitza en un recinte fiscal o particular, de constatar el contingut de les mercaderies
que hi hagi en un embalum o, canviar d'envàs a un producte.
desembalatge i embalatge de mercaderies
Operacions mitjançant les quals, amb l'objecte de verificar i comprovar el contingut dels paquets o
embalums, es realitzen dins dels recintes duaners (normalment en els mateixos magatzems).
Aquestes operacions són realitzades per obrers especialistes, generalment agremiats, i per contracte
directament amb els Agents Despatxants de Duana, sense intervenció de la Duana.
desembarcador
Lloc destinat a desembarcar.
desembarcar
Operación por medio de la cual se procede a sacar del barco las mercancías que este transporta.
desemparar
Treure els pals i l'eixàrcia d'un vaixell, abandonant el vaixell per inútil.
desgast natural
Generalment, la clàusula de devolució d'una nau estipula:
El vaixell serà retornat en el mateix bon ordre i condició, exceptuant el desgast natural.
desembarassat
Angle o posició relativa al vent, en el qual el vaixell navega tranquil i sense escorar.
desembarcada
Acció de desembarcar, desembarcament.
desembarcador
Lloc del port o del moll destinat a desembarcar les persones o els efectes que porta el vaixell.
desembarcador
Persona que desembarca.
desembarcament
L’acte de desembarcar en totes les seves accepcions.
desembarcament
En sentit genèric, acció de traslladar a terra ferma persones o efectes d’un vaixell.
desembarcament
En les operacions militars de posar en terra d’una costa enemiga les tropes que s’han transportat.
desembarcar
Descarregar en terra totes les objectes embarcats en la nau.
desembarcar
Sortir d'una embarcació.
desembarcar
Deixar de pertànyer una persona a la dotació d'un buc.
desembarcar

Operació per mitjà de la qual es procedeix a treure del vaixell les mercaderies que aquest transporta.
desembarcar
Sortir d’un vaixell.
desembarcar
Retirar de la dotació d’un vaixell de guerra a qualsevol dels oficials o individus altres destinació en terra, o
llicenciant a els últims que siguin de classe de mariners.
desembarcar
Signar l’acomiadament o terme del contracte de servei d’un membre de la tripulació, una vegada finalitzat
el viatge o període estipulat, o també com mesura disciplinària o a petició del propi interessat.
desembarcar les tropes
En aquest cas es troba el saltar tropes en una costa enemiga.
desembarcar mercaderies
Treure o descarregar del vaixell les persones o efectes que transporta.
desembargament
Acte de treure l’embargament imposat sobre algun vaixell, pertrets o mercaderies.
desembargar
Aixecar l’embargament imposat sobre algun vaixell, pertrets o mercaderies.
desembarrar
Fer surar el vaixell que està encallat o que surti ell mateix per un efecte natural.
desembarrancar
Fer surar de nou una embarcació que estava embarrancada.
desembaular
Acció de desfer, d’obrir, les baules d’una cadena.
desembocadura
L’acte de desembocar.
desembocadura
Lloc de descàrrega d'un curs d'aigua en l’oceà o entrada a una badia des de l’oceà.
Sinònim embocadura, boca.
desembocadura d’un riu
Sortida o punt de descàrrega o desguàs d’un riu en el mar, en un llac o en altre riu.
desembocar
Navegar un vaixell passant d’una zona d’aigua d’extensió relativament estreta a una altra de més ampla.
desembocar
Sortir d’un canal, estret, etc.
desembocar
Obertura per on un conducte d’aigua desemboca a la mar, a un riu, etc..
desembocar l’estret de Gibraltar
En termes mariners, passar l’estret des del Mediterrani a l’Atlàntic
desembocar un cap
Treure un cap entre la roda i el bastiment d’un bossell.
desemboirar

Acte de desemboirar o desemboirar-se
desemboirar
Aclarir-se, alleujar-se de la boira.
desembraga
Vegi’s desembragament.
desembragament
Acció i efecte de desembragar
desembragar
Interrompre la connexió entre l'eix motor i l'eix conduït, mitjançant un dispositiu manual o automàtic, per
detenir temporalment el moviment.
desembragar
Treure el cap, cable o cadena, on s’hi troba embragada alguna cosa.
desembragatge
Vegi’s desembragament.
desembromallar
Netejar-se el cel de bromalls.
desembromar el cel
Netejar de broma.
desembromar el vaixell
Treure de l’obra viva d’una embarcació el mol·lusc anomenat broma.
desembromar-se
Esvair-se la broma o boira baixa.
desencadenar els plegadors
Desfer l’encadena’t del plegadors d’una vela.
desemmallar
Treure el peix de la xarxa on està emmallar.
desempaquetar
Treure les arrugues que es formen a la xarxa mullada i per tal que s’assequi millor, quan s’estén a la platja.
desemparar
Llevar els pals i eixàrcia a un vaixell, deixant abandonant el buc.
desempavesar
Desguarnir de l’empavesada, llevar allò amb què una embarcació o altra cosa està empavesada.
desempernar
Treure els perns, i particularment, els que subjecten les peces de construcció.
desempescar
Treure el peix deIs ormeigs i desembarcar-lo, quan s’arriba a terra.
desemplomar
Vegi’s treure els ploms.
desempostissar
Llevar el folre a un vaixell.

desena
Deu unitats.
desencadellar
Separar, apartar el que està assemblat.
desencadenar
Desfer l’encadena’t provisional que se formen als prenedors de les veles.
desencadenament
Acció i efecte de desencadenar o desencadenar-se.
desencadenar-se
Es diu quan els vents o temporals adquireixen una violència extraordinària.
desencallament
Acció desencallar.
desencallar
Posar a flotació una embarcació o vaixell encallat o avarat.
desencapellar
Acció o efecte de desencapellar o desencapellar-ne.
desencapellar
Treure la gassa d’un cap del norai, el bol·lard, etc., on l’havien subjectat.
desencapotar el cel
Aclarir-se el cel, alleugerir-se de la nuvolada.
desencepar
Llevar els ceps a les ancores.
desencepar l’àncora
Treure les voltes que la cadena o un cable han pres sobre el cep de l’àncora.
desencepar l’àncora
Desfer-se les voltes que ha donat la cadena amb el cep de l’àncora.
desencintar
Treure la cinta vorada de fusta que volta el buc d’una embarcació.
desengalgar
Llevar les galgues que s’havien posat en l’àncora.
desenganxar
Deixar anar, lliurar una cosa que està enganxada.
desenganxament
Acció i efecte de desenganxar o desenganxar-se.
desengassar
Desfer les diverses peces d’una xarxa.
desengranar
Separar dues rodes dentades a fi de donar-les independència.
desenganxament
Posar plana la cara d’una peça que està guerxat.

desengrilletar
Treure un grilló, sigui a una cadena, aparell o qualsevol objecte que l’utilitzi.
desenguerximent
Acció i efecte de desenguerxir.
desenguerxir
Posar plana una cosa enguerxida, guerxa.
Sinònim adreçar.
desenguerxir
Desenguerxir-se una post.
desenguerxir
Posar plana la cara d'una peça que no ho està.
desenguinyar
Deixar anar les trinques de les antenes dels vaixells d’aparell llatí a fi de prendre rissos o envergar una
vela.
desenllatar
Treure les llates o peces de fusta o de ferro, més primes que els baus, que van de babord a estribord i
serveixen per sostenir les taules de la coberta d’una nau.
desemmallar
Treure el peix de dins la xarxa, desembolicant el que està embolicat.
desennuvolar el cel
Alliberar de núvols, esvair una nuvolada.
desenquitranament
Acció o l’efecte de desenquitranar.
desenquitranar
Separar el quitrà que hi ha en una substància, generalment en una petita porció, que pot produir efectes
nocius en la seva utilització.
desenrocador
Peça de plom, amb un forat, pel que es passa el fil de pescar i serveix per desenrocar l’ham.
desenrocar l’ormeig
Desaferrar algun ormeig, corda o ham, que s’hagi agafat a les roques del fons.
desenrocar les xarxes
Desenganxar la xarxa de les roques, quan s’enganxa en elles.
desenrocar un peix
Extreure un peix arponat del lloc on esta enrocat.
desenrolar
Donar de baixa algun tripulant del rol de la nau.
desenrotllar
Desfer les dujes d’un cable o vela.
desentalingar
Soltar el cap o cadena de la cigala d’un àncora, o desamarrar-se una cadena fixada en una boia.
desentollar
Desunir dues peces de fusta empalmades.

desentollar caps
Desfer l’entolladura de dos caps.
desentortolligar
Tornar a l’estat primitiu allò que s’ha cargolat o entortolligat.
desentranyar
Parlant de caps, és llevar la entranyament a qualsevol d’ells.
desenvelar
Llevar o aplegar les veles a una embarcació.
desenvelejar
Antigament disminuir el velamen d’un vaixell.
desenvergar
Treure les veles de les vergues, pals o perxes.
desenvergar les vergues
Llevar les veles de les verges, desaferrant els seus envergues.
desenvergar una vela
Fer que una vela deixi d’estar envergada.
desenvolupament d'un buc
El desenvolupament de la meitat de la quaderna mestre, s'amida des del centre del cantell alt de la quilla,
fins la cara superior del cap del bau de la coberta alta, relacionada amb aquella peça de construcció.
desenvolupament d'un huracà
Totes les depressions tropicals embriòniques que es converteixen en huracans, s'originen sota condicions
meteorològiques similars i exhibeixen el mateix cicle de vida.
Les diferents etapes del desenvolupament dels huracans estan definides per la "velocitat sostinguda" dels
vents del sistema, els nivells de velocitat del vent que es mantenen almenys durant un minut, prop del
centre del sistema.
En les etapes formatives del huracà, la circulació tancada isobàrica, es coneix com a depressió tropical.
Si la velocitat sostinguda dels vents excedeix els 63km/h (39 mph), es converteix en una tempesta tropical.
En aquesta etapa ja se li dóna un nom i se li considera un perill.
Quan els vents excedeixen els 119 km/h (74 mph), el sistema es converteix en un huracà, la forma més
severa de les tempestes tropicals.
El decaïment ocorre quan la tempesta arriba a aigües no tropicals o creua una massa de terra.
Si es desplaça a un ambient no tropical se li coneix com una tempesta subtropical i depressió subtropical;
si el que ocorre és el desplaçament sobre terra, els vents es desacceleren i novament es converteixen en
una tempesta i depressió tropical.
Els huracans són generats en les latituds de 8 a 15 graus al nord i sud de l'Equador com a resultat d'un
alliberament normal de calor i humitat en la superfície dels oceans tropicals.
Ajuden a mantenir la calor atmosfèrica i el balanç d'humitat entre les àrees tropicals i no tropicals.
Si no existissin, els oceans equatorials acumularien contínuament la calor.
La formació dels huracans requereix d'una temperatura en superfície del mar d'almenys 27 graus Celsius
(81 graus Fahrenheit).
En els mesos d'estiu, la temperatura del mar en el Carib i l’Atlàntic arriben fins a 29 graus (84 graus),
condició excel·lent per originar un huracà.
Les aigües de superfície escalfen l'aire, que ascendeix i després és bloquejat per l'aire més calent dels
vents alisis.
La trobada d'aquestes dues masses d'aire crea una inversió atmosfèrica; en aquesta etapa, es
desenvolupen tempestes elèctriques i es podria fallir la inversió, baixant de manera efectiva la pressió
atmosfèrica.
El creixement d'un sistema ocorre quan la pressió en el centre de la tempesta descendeix bastant per sota
dels 1.000 mil·libars (mb) mentre que la pressió exterior del sistema roman normal.
Quan baixa la pressió, els vents alisis són llançats en una espiral per la rotació de la terra.

El considerable moment de les forces creades per la discrepància en pressió, generen velocitats del vent
proporcionals a la gradient de pressió.
A mesura que augmenta el cabal d'energia, el patró de circulació de l'aire és cap a dintre en direcció al
centre de baixa pressió i cap amunt, en una espiral amb direcció contrària a la del rellotge en l'hemisferi
nord, i en l'adreça del rellotge en l'hemisferi sud.
El cicle es perpetua a si mateix i la tempesta organitzada inicia un moviment de translació amb velocitats
de l'ordre de 32 km/h durant la seva formació i fins a 90km/h durant la seva vida extra tropical.
La zona de la més alta precipitació, de vents més violents, i major augment de nivell del mar és la que és
adjacent a la paret exterior de l'ull.
La direcció dels vents, no obstant això, no és cap a l'ull sinó tangencial a la paret de l'ull a uns 50 km del
seu centre geomètric.
Les parets de núvols organitzats estan compostes de bandes adjacents que típicament poden arribar a
tenir un diàmetre total de 450 km.
L'ull central, a diferència de la resta de la tempesta, està caracteritzat com una zona de velocitats de vent
relativament baixes i sense cap cobertura de núvols; el diàmetre mitjana és de 50-80 km i la circulació
vertical és fins a de 15 km.
La classificació dels huracans es basa en la intensitat de la tempesta, que reflecteix el dany potencial.
El mètode de categorització més comunament usat és aquell desenvolupat per H. Saffir i R.G. Simpson.
La determinació del nivell de categoria depèn principalment de la pressió baromètrica i de les velocitats
sostingudes del vent.
Els nivells de marees de tempesta fluctuen granment a causa de les condicions atmosfèriques i
batimètriques.
Els nivells esperats de les marees de tempestes són estimats generals d'una típica ocurrència d'un huracà.
desenvolupament de la cartografia
A causa del auge de la navegació i del comerç es va anar desenvolupant la cartografia, per aquest motiu
les grans potències comercials fossin alhora les de major desenvolupament cartogràfic.
El portolà (carta nàutica de navegació medieval) va néixer abans de l'any 1300 i va ser emprat per tots els
navegants del Mediterrani i més tard de l'Atlàntic fins al segle XVI.
La seva representació cartogràfica no tenia en compte les graduacions de longitud i latitud; tenia dibuixada
una extensa tela d'aranya constituïda per vents o rumbs de colors.
Solia dur pintada també la rosa dels vents, amb disset o trenta-dues classes.
El nord es marcava amb una flor de lis.
Reflectia amb summe detall la configuració de les costes i no faltaven adorns, com banderes, reis o
animals.
A principis del segle XIV, l'Europa mediterrània coneixia ja la teoria, tot i que precisava experimentar i
perfeccionar una mica la seva tècnica.
El que va retardar encara cent anys l'obertura de l'Atlàntic va ser l'escassa necessitat d'haver de trobar una
via alternativa per a arribar a Orient.
La caiguda de Constantinoble en 1453 i l'amenaça otomana van posar al descobert aquesta urgència.
L'oceà, Portugal i Castellà.
Abans que l'oceà Atlàntic obrís les seves portes, era cosa sabuda, des del punt de vista acadèmic, que la
terra era esfèrica.
Tal creença no admetia discussió ni entre experts, ni entre simples afeccionats a la geografia, cosmografia
o astronomia.
No obstant això, conèixer la configuració del globus terraqüi, la seva distribució de terres i mars, a més de
les dimensions d'oceans i continents, estava precisant l'experiència dels grans descobridors espanyols i
portuguesos.
Més enllà dels petits espais costaners, l'oceà es feia *impenetrable i desconegut per a l'home medieval.
Llegendes i supersticions ho havien poblat d'animals fantàstics, agressius i tenaços que defensaven aquell
mar tenebrós.
Els regnes ibèrics de Portugal i Castellà serien els encarregats de desvetllar els misteris de l'Atlàntic durant
el segle XV.
La vocació marinera de Portugal va néixer quan les rutes comercials entre el Mediterrani i el mar del Nord
van convertir a aquest regne en escala de les flotes, i a Lisboa en un punt de trobada.
Tancat el seu procés de reconquesta de territoris als musulmans, tots anhelaven noves terres,
principalment tropicals, i nous mercats, com l'avantatjós del nord d'Àfrica.
La noblesa també compartia aquest esperit d'expansió.
Recerca d'esclaus, or sudanès i blat del Magrib van ser preocupacions comunes a reis, cavallers i
burgesia.

També contava l'afany religiós de lluita contra el islam i la possibilitat d'ascens social per mèrits d'espasa.
Castellà, des del segle XIII, va viure altre moment decisiu.
Amb la conquesta de la vall del Guadalquivir i el domini del golf de Cadis, el mar va cobrar protagonisme.
En Cadis, Sevillà i en els ports costaners fins a la desembocadura del Tinto i el Odiel, es va establir una
nodrida colònia genovesa, dedicada al comerç i vinculada als seus naturals.
La mateixa noblesa, forta i rica, va participar en activitats marítimes sense considerar-les deshonroses.
Els reis castellans van fer aviat seva la inquietud pel mar: van protegir la construcció naval, van donar la
creació de drassanes i van concedir furs i privilegis a les ciutats del litoral.
D'aquesta manera, va anar creixent el potencial naval castellà i la seva utilitat, tant en la pau com en la
guerra.
desenvolupament del folre exterior de ferro
A les drassanes s'utilitza molt un plànol que representa el desenvolupament del folre a escala 1/50.
En aquest plànol s'indiquen els topalls, les vàgares, dimensions i gruixos de les planxes.
Les xapes es marquen donant una lletra a cada filada; generalment s'anomena
A la quilla horitzontal, i segueixen amb les lletres B, C, D, etc., les següents filades cap els pantocs i
coberta.
Les xapes dins de cada filada van numerades 1, 2, 3..., etc., a partir generalment de l'extrem de la roda.
La numeració i lletres de les xapes de les dues bandes son iguals, distingint-se únicament per l'addició
dels signes Er. i Br., segons correspongui a estribord o a babord.
desenvolupament del flux ciclònic i anticiclònic
El flux de nivells superiors és també important en el desenvolupament de vorticitat ciclònica i anticiclònica,
això és la rotació de les partícules d'aire.
Una massa d'aire situada al nord del corrent en doll, prop d'un tascó d'alta pressió en l'hemisferi sud,
adquireix una rotació o vorticitat anticiclònica.
Si la massa d'aire està situada al sud del corrent en doll en l'hemisferi sud, adjacent a un tàlveg de baixa
de pressió adquireix una rotació o vorticitat ciclònica.
D'aquesta manera, el principal generador de la intensa circulació ciclònica associada amb les tempestes
de latituds mitjanes, és la vorticitat ciclònica aportada per un tàlveg en el corrent en doll, que és de major
magnitud que la vorticitat anticiclònica, ja que aquí es té una major rapidesa de divergència en altura, amb
un màxim de velocitat del vent.
Per tant, els ciclons de latituds mitjanes en superfície generalment es formen sota un tàlveg en el corrent
en doll polar i continuen el seu desenvolupament corrent a baix de les ones en nivells superiors, les quals
mantenen el seu creixement.
D'altra banda, a la zona corrent a baix d'un tascó en el corrent en doll, la vorticitat anticiclònica i
l'acumulació d'aire superior, produeix la subsidència que genera una alta pressió en superfície, la qual
cosa afavoreix el desenvolupament d'anticiclons migratoris en superfície.
A causa de l'important rol que el flux d'aire superior té en la ciclogènesis, és evident que qualsevol intent
de pronosticar el temps ha de considerar principalment els patrons de flux d'aire superior.
És per això que en els reportis del temps de la televisió freqüentment s'esmenti el comportament del
corrent en doll.
desenvolupament del sistema
Desenvolupament d'un sistema de programació que comprèn l'anàlisi, el disseny, la programació, la prova
i l'execució.
desenvolupament dels núvols de tempesta
Quan l'atmosfera és inestable fins a gran altitud i el seu contingut d'humitat elevat, es desenvolupen els
núvols convectives, que creixen ràpidament una vegada iniciat el procés de condensació.
El terme convecció, s'utilitza per expressar la transferència de calor, o d'alguna altra propietat, per mitjà de
moviments verticals.
Quan aquests són horitzontals, els meteoròlegs utilitzen el vocable advecció.
En grans masses d'aire molt inestable, on el gradient vertical de temperatura és gran, les petites masses o
parcel·les d'aire, a mesura que ascendeixen es fan més lleugeres que l'aire circumdant, a causa que la
diferència de temperatura entre la parcel·la i el mitjà que l'envolta augmenta amb l'altitud.
Sempre que aquesta condició persisteixi, l'aire del núvol segueix elevant-se amb velocitat creixent.
En alguns casos, aquesta diferència de temperatura continua en augment àdhuc a més de 10.000 metres,
per sobre de la troposfera, i l'aire del núvol pot ser més càlid que l'aire que l'envolta en les capes baixes de
l'estratosfera.

D'això es desprèn que es denomina gradient vertical de temperatura al mesurament del decreixement de
temperatura per unitat d'altura.
És positiu quan la temperatura decreix amb l'altitud i negatiu quan la mateixa augmenta.
Una parcel·la d'aire de núvol que ascendeix a raó de 60 metres per minut al nivell de la base del núvol,
situada a uns 1.500 metres d'altura, per exemple, pot aconseguir velocitats ascensionals de l'ordre dels
1.500 metres per minut, quan arribi als 8.000 metres.
D'aquesta manera, petits cúmuls creixen veloçment, adquirint gran volum, fins a convertir-se en cúmuls
congestus.
Si els corrents de convecció són molt penetrants, acaben per convertir-se en cumulonimbus o núvols de
tempesta.
Per a un observador casual, els actius núvols convectives en ple desenvolupament poden semblar-li una
massa confusa i entremesclada de corrents d'aire sense relació entre si, però els minuciosos estudis duts
a terme en els últims anys amb avions especialment equipats, satèl·lits, radars i altres equips, han
demostrat que no és així, per la qual cosa han de revisar-ne molts dels conceptes continguts en els antics
manuals de Meteorologia.
desenxavegar
Llevar, desembolicar o desenganxar el cable, calabrot o cap enxavegament en el fons.
desequilibri monetari fonamental
Fenomen econòmic que es caracteritza per la disparitat existent entre el valor o poder adquisitiu intern
d'una moneda i el seu valor o poder adquisitiu al mercat internacional.
desertització
Resultat de la falta permanent d'aigua en una regió deguda a una disminució de la pluja, una falta
d'irrigació o possiblement la desforestació o la sobreexplotació agrícola.
Procés pel qual una zona àrida contínua degradant-se a causa de una perllongada sequera, o un mal ús
de les terres.
desescar
Treure l’esquer dels hams, principalment del palangre.
desestiba
Operació inversa de l'estiba i que, per tant, té lloc en magatzem prèviament a la càrrega a vehicle, o en
aquest per posar la mercaderia a l'abast dels quals la reben o bé, més pròpiament, en la bodega del vaixell
com a preparació per la seu desembarcament.
Generalment és per compte i risc del mitjà de transport, excepte en els vaixell que ho efectuen en termes
FIO o ”liner in, free out”..
desestiba
Acció de desestibar.
desestibar
Desfer l’estiba situada en un moll o en una embarcació i treure i desocupar la càrrega ja estibada.
desestropar
Llevar l’estrop a un rem, a un quadernal, a un botó, etc.
desfalcar
Treure les falques o el que estava subjecte amb elles, com per exemple l'encerat d'una escotilla.
desfer l’estiba
Llevar la disposició ordenada del llast i la càrrega dins la bodega d’un vaixell.
desfer-se els núvols en pedra
Posar-se a pedregar amb una gran intensitat.
desfer-se els núvols en pluja
Posar-se a ploure amb una gran intensitat.

desfet
Es diu del temporal o del vent violent o extrem.
desfet
El fet de ploure, de caure pedra, de desfermar-se el vent, etc., o de manifestar-se un moviment o estat de
l’ànim amb una determinada acció reiterada, intensament, sense cap contenció, més enllà de tota mesura.
desfet de temps
Gran tempestat.
desfeta
Encara que és accepció comuna, s’usa molt en la marina d’aquesta veu per a significar avaries de
consideració en els vaixells, esquadres o divisions.
desfeta
Daltabaix o dispersió dels bucs produïda pel temps o per l'enemic.
Sinònim de xafarranxo.
desfilar
Desfer fil a fil una corda.
desfogar
Disminuir la intensitat del vent o d’un xàfec, després d’haver bufat amb molta força durant un temps, ho
haver-se desfet amb pluja.
desfogar el vent
Disminuir el vent una vegada passat el ruixat.
desfogar un ruixat
Disminuir la seva intensitat el vent o un ruixat, després d’haver bufat amb molta força durant molt temps.
desfogar una vela
Arriar l’escota o degollar-la, perquè escapant el vent que la impulsa, cessi el violent esforç que exercia,
evitant el perill de sotsobrar o d’altra avaria.
desfogonar
Contraient-se a els pals, és desfer i llevar del enfogonament a qualsevol d’ells.
desfolrar
Treure el folre a un vaixell, a un cap o a un altre objecte.
desfolrar caps
Treure el folre que cobreix una part d’un cap o cable.
desfolrar planxes
Treure o canviar les planxes d’un buc metàl·lic.
desfolrar
Treure el folre d’un vaixell, o de qualsevol cosa folrada.
desfonament
Acció i efecte de desfonar.
desfonar
Trencar una vela pel centre
desfonar
Trencar-se o estripar-se per causa de molta força del vent, una maniobra defectuosa o un motiu qualsevol.
desfonar el buc

Obrir o estripar el folro exterior del fons d'un vaixell així com qualsevol porta, amurada, etc., per efecte
d'accident, encallada, cop de mar, explosió pròpia o provocada o a causa del seu mal estat.
desfonar el vaixell
Llevar el fons a un atuell, a una embarcació, etc.
desfonar la coberta
Enfonsar-se una coberta, escotilla, mampara, etc., per efecte d’un esforç.
desfonar una vela
Esquinçar una vela, rompre una porta, a una mampara.
desfonar-se
Enfonsar-se, cedir o trencar-se els fons, costats o coberta del vaixell per efecte d’una força exterior, xoc o
cop de mar.
desfondrar
Llevar a una embarcació alguna peça del fons per fer-hi entrar aigua i evitar que pugui navegar.
desfustar
Rebaixar una cosa llevant-ne molta fusta amb l’aixa o altra eina semblant
desganyar
Arrencar la ganya a un peix, en desmallar-lo.
desganyitar
Llevar les ganyes.
desgargantejar
Desfer el gargantejament d’un bossell.
desgast
La pèrdua de material de la superfície com resultat d'una acció mecànica.
desgast natural
Generalment, la clàusula de devolució d'una nau estipula:
El vaixell serà retornat en el mateix bon ordre i condició, exceptuant el desgast natural “fair wear and tear
excepted”.
desgel
Vegi’s desglaç.
desgelar
Fondre’s el gel.
desglaç
Fusió de la neu i/o gel de la superfície terrestre com a conseqüència de l'augment de temperatura per
sobre dels 01º C.
desglaç dels pols
Desgraciadament és una realitat que, sobretot el pol Nord i el casquet polar que ho conté ha començat a
desgelar-se; ho revelen perfectament les fotografies de satèl·lits on grans extensions que fa 10 anys eren
solament gel, ara és aigua.
El principal culpable del desglaç dels pols és l'efecte hivernacle que crea una capa de gasos al voltant del
planeta que propicia l'augment progressiu de la temperatura.
Això és a causa de l'emissió a l'atmosfera de gasos procedents de combustibles fòssils derivats del petroli.
El professor Adolfo Eraso, de la Universitat Politècnica de Madrid, ha estat recentment investigant en
l’Antàrtica i diu que en la mateixa latitud el desglaç es realitza unes quatre vegades més ràpid en l'Àrtic que
en l'Antàrtic, una mica que pot atribuir-se al nivell de població o a l'emissió de gasos que es produeixen en
un o altre hemisferi.

També diu que en els últims 13 anys el desglaç en l’Antàrtica s'ha duplicat i adverteix que la pròxima
duplicació ja no serà en aquest mateix període de temps sinó abans, el que portarà com a conseqüència
que el nivell del mar pujarà de forma considerable.
Si la temperatura del planeta augmentés 1 o 2 graus centígrads hauria suficient gel fos per a inundar grans
extensions de terra ferma, el que perjudicaria especialment a ciutats costaneres i a tots els països que
estan a pocs metres sobre el nivell del mar.
Segons estudis realitzats per climatològics de la Universitat de Arizona i del Centre Nacional d'Investigació
Atmosfèrica en Colorado, mostren que a aquest ritme d'escalfament del nostre planeta, el desglaç dels
pols podria elevar el nivell del mar fins a 6 metres en 2100.
No estem parlant d'una utopia, els nostres néts podrien veure'l.
Noves vies marítimes entre els pols.
El desglaç de l'Àrtic, més ràpid del previst, està provocant que s'obrin les llegendàries rutes de drecera
entre el Pacífic i l'Atlàntic. Científics de vuit països han realitzat un informe que diu que es preveu que la
ruta del Nord al llarg de la costa de Rússia sigui navegable durant 120 dies a l'any en 2100, enfront dels 30
dies de navegabilitat amb els quals compte en l'actualitat.
La ruta polar té un gran interès comercial ja que des del port japonès de Osaka fins a Rotterdam fent la
ruta polar s'estalviarien uns
desglaça
Vegi’s desglaç.
desglaçar
Fer cessar d’estar glaçat.
desglaciació
Ruptura brusca de la coberta glacial, seguida de la retirada massiva del gel, generalment en aigües
interiors.
desgovernar
Portar el rumb del vaixell amb poca cura, fent moltes guinyades.
desgropar
Acció de treure els grops de la fusta i substituir-los per tascons de fusta bona.
desgravació
Mecanisme d'integració que consisteix a eliminar, gradualment -per l'essencial del comerç d'una zona- els
gravàmens i les restriccions de tot ordre, siguin de caràcter fiscal, monetari, que incideixin en la importació
de productes originaris del territori de qualssevol dels membres d'un Tractat d'integració.
Mecanisme d'integració establert per un tractat i que consisteix a eliminar gradualment per l'essencial del
comerç reciproco de la zona, els gravàmens i les restriccions de tot ordre, siguin de caràcter fiscal,
monetari, que incideixin en la importació de productes originaris del territori de qualssevol dels membres
del Conveni Multilateral.
desgravació fiscal
Devolució per la Hisenda Pública, en favor dels exportadors reconeguts, de la totalitat o part de la
tributació efectivament suportada durant el procés de producció, elaboració i comercialització, per les
mercaderies que s'exportin definitivament.
S'apliquen sobre aquest tema les limitacions establertes en els convenis internacionals.
En tot cas, serà retornat sempre el impost sobre el tràfic d'empresa que hagi gravat les exportacions.
La devolució del Impost de Luxe amb motiu d'exportació es regeix per les normes pròpies d'aquest tribut.
El dret al desgravació neix en posar les mercaderies a la disposició de la Duana en un lloc habilitat i
presentar l'oportuna sol·licitud degudament complementada.
La sol·licitud presentada amb posterioritat a l'exportació no produirà efecte.
El dret serà cancel·lat quan per qualsevol circumstància no arribés a tenir lloc aquella.
S'incorrerà en pèrdua o suspensió del dret per causa de contraban o delicte monetari; falsedat sobre el
concepte de la venda; devolució pel comprador o no justificar el reemborsament de les divises
corresponents.
desguarnir
Antigament llevar a una nau els arreus o armament de guerra.

desguarnir
Llevar l’eixàrcia que vesteix els pals o les vergues d’un vaixell.
desguarnir un cap
Despassar el cap d’un aparell que labora per un bossell, quadernal, o molinet.
desguarnir-se
Obrir-se un vaixell pels trancanells, espatllar-se, faltar les cadenes de obencs o taules de guarnició,
afluixar-se l’empostissat de les seves peces.
desguàs
Orifici rodó que té la vela de civadera en les proximitats de cada puny inferior amb la finalitat de donar
sortida a les aigües que es recullen en els moviments de capbussada del vaixell quan hi ha molta mar.
desguàs
Flux d'aigua des del riu o del seu estuari al mar.
Sinònim cabal, descàrrega.
desguàs
Volum total d'aigua durant un determinat període de temps.
desguassin
Neutralització de la força del camp magnètic d’un vaixell per mitjà de circuits elèctrics convenientment
disposats i instal·lats en forma permanent en el vaixell.
desguassar d’una nau
Extreure l’aigua d’una nau.
desguassar un riu
Entrar els rius en el mar, desembocar en el mar.
desguassar un vaixell
Desfer una embarcació totalment o parcialment, de forma que puguin ésser aprofitats els materials en bon
estat.
Sinònims: demolir; desguarnir; desarmar; desmantellar; desaparellar; despassar; despullar
desguerxar
Llevar el guerxat a una peça de fusta.
desguerxar
Llaurar una cara d'una peça de fusta de manera que quedi plana.
desguerxar-se
Acció o efecte de guerxar-se.
designated national
En terminologia anglesa terme utilitzat als Estats Units per designar una persona natural o jurídica inserida
en la llista negra per haver comerciat amb un país boicotejat.
desguindar
Baixar el que està guindat.
desguindar els mastelers
Treure, baixar els mastelers.
designació de fulla
Identificació numèrica i nominal de la fulla d'una sèrie cartogràfica.
designació del capità i naturalesa de la seva relació amb l'armador

El capità és sempre designat per l'armador, ja que aquell, com ja ho hem expressat, és l'eix de l'expedició,
l'exercici de la qual correspon al segon.
Com a lògica conseqüència, és també l'armador qui pot acomiadar al capità (arts 597 i 603, Cód. Com).
El comandament d'un vaixell suposa necessàriament que ell no ha de sofrir interrupcions; per aquest motiu
al marge de la normal situació del nomenament per l'armador, estiguin previstos dins de la normativa legal
règims de designació en els quals no intervenen la voluntat de l'armador.
En cas de mort o impediment del capità durant la navegació, el comandament és assumit pel primer oficial
de coberta (art. 627, Cód. Com.), i mancant aquest, segons l'ordre jeràrquic, pels altres oficials.
En última instància, el comandament del vaixell recau en el tripulant que exerceixi les funcions de
contramestre (art 633, Cód. Com).
La persona que assumeix el comandament ho fa amb totes les prerrogatives, facultats, obligacions i
responsabilitats inherents a la funció del capità, fins que es disposi la seva substitució per l'armador.
Quan un vaixell en la situació d'emergència exposada precedentment a dalt a un port on no estigui
l'armador, o on aquest no hagi pres mesura alguna sobre aquest tema, l'autoritat marítim si el port és
espanyol, o l'autoritat consular espanyola, si és estranger, procedeixen al nomenament del capità.
En principi, el capità queda lligat amb l'armador mitjançant una relació contractual de treball similar a la de
qualsevol un altre tripulant, si bé existeixen marcades diferències entre el contracte d'enrolament del capità
i el dels altres integrants de la tripulació, particularment quant al seu contingut.
El capità s'obliga, a canvi d'una remuneració, a prestar els seus serveis professionals respecte de la
direcció del vaixell, però amb la seva designació i la corresponent assumpció del comandament, queda
investit de la representació de l'armador i subjecte a un sistema d'atribucions i obligacions fixat per la llei,
tant de dret públic, com de dret privat.
És, en conseqüència, un tripulant, i simultàniament representant legal de l'armador i delegat de l'autoritat
pública, que troba en la llei la font i els límits d'aquesta representació.
Per a l'exercici de les seves funcions no necessita el capità de poder algun estès per l'armador, doncs les
disposicions legals ho faculten per a aquest acompliment, però dins dels extrems i condicions determinats
per elles.
desigualtat
Desviament sistemàtic d’una quantitat en relació amb el seu valor mig.
desigualtat anual
Variació estacional del nivell de les aigües o de la velocitat del corrent de marea, més o menys periòdica,
deguda principalment a causes meteorològiques.
desigualtat de fase
Variacions que es produeixen en les marees o en els corrents de marea en funció dels canvis en la fase de
la lluna.
Durant les llunes plena i nova, la Lluna i el Sol actuen en forma conjunta sobre la marea, produint una
amplitud de marea i una velocitat de corrent superior als seus valors mitjos, la marea que correspon a
aquestes èpoques es denomina “marea de sizígia”.
Quan la Lluna està en quadratures, forma amb la Terra i el Sol un angle de 90° i per aquesta causa es
contraresten les forces d'atracció, disminueix l'amplitud de la marea i la velocitat del corrent.
Aquesta marea es denomina “marea de quadratura”.
desigualtat de paral·laxi
Variació en l'amplitud de la marea o en la velocitat del corrent de marea, a causa de els canvis en la
distància Terra-Lluna.
L'amplitud de la marea i la velocitat del corrent tendeixen alternativament a augmentar o disminuir a
l'aproximar-se la Lluna a la seu perigeu o al seu apogeu, respectivament, sent el cicle complet, el mes
anomalístic.
En l'anàlisi harmònica aquestes desigualtats es representen per N i L.
Existeixen desigualtats similars, però relativament sense importància degudes al Sol, i el cicle complet de
les mateixes es diu any anomalístic, representades per les components el·líptiques T i R.
El paral·laxi exerceix un petit efecte directe sobre els intervals mareig-lunars i tendeix a modificar l'efecte
de la fase.
desigualtat diürna
La diferència entre les altures de les plenamars o de dues baixamars durant un dia mareal o lunar o la
diferència en velocitat entre els fluxos de dos corrents de flux o reflux durant aquest dia.

La desigualtat diürna mitjana es denomina desigualtat de plenamars tròpiques o desigualtat de baixamars
tròpiques quan estan referits a plenamars o baixamars de marees tròpiques, respectivament.
La desigualtat diürna mitjà de plenamars és la meitat de la diferència d'altures entre les dues plenamars
diàries sobre un període de 19 anys.
La desigualtat diürna mitjana de baixamars és la meitat de la diferència mitjana d'altures entre les dues
baixamars diàries per a un període similar.
També anomenada desigualtat de declinació.
desigualtat diürna de la baixamar
Diferència d’altura entre les baixamars de cada dia.
desigualtat diürna de la plenamar
Diferència d’altura entre les plenamars de cada dia.
desigualtat lunar
Variació en el moviment de la lluna en la seva òrbita, originada per l'atracció exercida per altres cossos del
sistema solar.
Lleugera fluctuació d'una agulla magnètica pel que fa a la seva posició mitjana, ocasionada per la lluna.
desigualtat mitja diürna de la baixamar
Diferència entre la mitja de les altures de les baixamars del mes i la mitja de les altures de les baixamars
més baixes de cada dia, durant un mes.
desigualtat mitja diürna de la plenamar
Diferència entre la mitjana de les altures de les plenamars més altes de cada dia, durant un mes, i la
mitjana de totes les altures de les plenamars del mes.
desigualtat paral·làctica
Variació en l’amplitud de la marea o en la velocitat dels corrents de marea a causa del continu canvi de la
distància entre la Lluna i la Terra.
desigualtats tròpiques
Diferència mitja entre les dues plenamars i dues baixamars del dia, durant les marees tròpiques, aquests
termes són aplicables solament quan el tipus de marea és semidiürna o mixta.
desimantació
Acció i efecte de desimantar o desimantar-se.
desimantar
Fer que una cosa deixi d’estar imantada.
desinclinació
Acció de desinclinar.
desinclinació
Fer perdre la inclinació a alguna cosa.
desincrustació
Acció o l’efecte de desincrustar o de desincrustar-se.
desincrustant
Producte destinat a desprendre les incrustacions.
desincrustant
Compost de diversos dissolvents que actua enèrgicament per estovar capes pictòriques, generalment
grasses, a fi d’eliminar-les.
desincrustant de calderes
Substància que dissol les incrustació que es formen en les calderes de vapor, les condicions d’aigua, etc.

desincrustar
Arrencar les incrustacions produïdes en les conduccions, els dipòsits, etc.
desincrustar-se
Desprendre’s una cosa del lloc on està incrustat.
desinfectar
Netejar una nau d’allò que pot ésser causa d’infecció.
desintegrador
Vegi’s arrencador.
deslingar
Llevar l’eslinga a qualsevol objecte que estava eslingat.
desllastador
Persona o entitat encarregada de llastrar o desllastar els vaixells.
desllastament
Operació que consisteix a treure o descarregar el llast que porta el vaixell per millorar-ne l’estabilitat.
desllastament
L’acció de desllastar.
desllastar
Treure el llast d'un vaixell dels seus tancs que amb anterioritat s'havien omplert amb la finalitat
d'augmentar el calat i/o millorar l'estabilitat.
deslligament
Fer estopa de les filàstiques.
deslligar
Treure a una embarcació les corbes o lligaments o tant sols els perns que els fermen.
deslligar
Deslligar-se, afluixar-se algunes peces del buc, particularment aquelles que més contribueixen a travar el
conjunt, sigui per efectes d'un temporal, molt servei o defectes de construcció.
deslligar
Desfer, treure la corda que lligava un art, una peça, etc., d’una embarcació.
deslligar
Desfilar un cap.
deslligar-se
Afluixar-se les peces que formen el buc de l’embarcació, ja sigui per efecte de la seva construcció
defectuosa, o per haver sofert un temporal, una estiba de la carrega mal feta, varada o abordatge.
desmagnetització
Acció i efecte de desmagnetitzar o de desmagnetitzar-se.
desmagnetització
Neutralització de la força del camp magnètic d'un vaixell per mitjà de circuits elèctrics convenientment
disposats i instal·lats en forma permanent en el vaixell.
desmagnetització
Consisteix a suprimir o anul·lar la influència magnètica d'un vaixell amb l'objecte de protegir-lo de les mines
magnètiques l'artifici de les quals s'activa per aquesta influència.
Aquest mètode va sorgir durant la Segona Guerra Mundial a conseqüència de la proliferació de mines
d'aquest tipus.

desmagnetitzar
Eliminar el magnetisme.
El contrari de magnetitzar.
desmallar
Desfer les malles d’una xarxa, d’un filat, etc.
desmallar en càbria
Desmallar posant la xarxa sobre dos rems clavats a la sorra en forma de X i un altre travessat o sobre des
de l’orla.
desmallar l’àncora
Llevar la malla que té el cable de la cigala d’un àncora o al pal major.
desmallar-se
Desfer-se les malles d’una xarxa.
desmantellar
Operació per mitjà de la qual es prepara un buc per a ser lloc inactiu per un lapse de temps llarg, ja sigui
fondejat a flotació, en una zona protegida, o posant en sec el buc, en un dic, marina o platja.
L'objecte principal de tal operació és protegir el casc de la nau i el seu interior de l'acció de la humitat, la
corrosió i la intempèrie, de manera que la rehabilitació en el futur sigui una tasca practicable a baix cost.
desmantellar
Desarborar voluntàriament per a una reparació o bé per perdre el vaixell un o més pals, en un abordatge,
temporal o altre accident.
desmantellar
Desarmar o desaparellar un vaixell, sigui per fer-hi una reparació molt important o per desguassar-lo o
tenir-lo fora de servei durant molt de temps.
desmantellar
Buidar el carro de càrrega, i arreglar els enviaments depenent de la seva destinació.
desmantellar-ne
Acció de desguarnir-se o fer-se malbé en un temporal.
desmentir-ne
Acció de moure o sortir-ne del seu lloc, alguna peça de la construcció.
desmultiplicació de velocitat
Reducció de la velocitat de rotació d’un eix de transmissió respecte a un altre.
desmultiplicador
Que desmultiplica.
desmultiplicar
Efectuar una desmultiplicació.
desmuntar
Treure un element com l’hèlix, la pala del timó, etc., del seu lloc.
desmuntar
Separar les peces d’un motor o d’una màquina.
desmuntar el timó
S'empra en el sentit de desmuntar.
També es diu desguarnir el timó

desmuntar l’agulla
Retirar-la de la seva muntura.
desnivell
Diferència de nivell o d'altura entre dos punts determinats.
desnivellació de les aigües pel vent
Diferencia en el nivell del mar en repòs causada per les forces del vent.
desnivellar
Cessar d’estar a nivell.
desnivellat
Que no és a nivell.
desnuament
Acció de desnuar o de desnuar-se.
desnuar
Cessar d’estar nuat.
desobedient
Es diu del vaixell lent a obeir al timó, ja per defecte de la seva construcció, o ja per circumstàncies
accidentals.
desobeir el timó
Contraient-se al vaixell pel que fa al timó, és girar aquell en sentits diversos a pesar dels esforços d’aquest
per a contenir-lo, o ésser lent a seguir els moviments a que per mitjà d’aquesta màquina vol obligar-se-li.
desocupat per marea
Impossibilitat de prosseguir en raó de la insuficient profunditat de l’aigua a causa de l’acció de la marea.
desormeig
Acció de desormejar.
desormejar
Desguarnir, el seu ormeig, llevar els ormeigs, desaparellar.
desoxidació
Tractament practicat a un metall en estat sòlid dins d’una atmosfera gasosa reductiva.
desoxidació
Acció o l’efecte de desoxidar.
desoxidació
Operació metal·lúrgica que té per objecte la reducció dels òxids existent en un bany líquid.
desoxidant
Producte emprat per a eliminar l’oxigen d’una substància.
desoxidar
Eliminar l’oxigen, generalment en forma d’òxid, dels productes que en contenen, especialment dels
metalls.
despalmador
Lloc que es despalmen les embarcacions.
despalmar
Netejar el fons d'una embarcació i enseuar-la perquè navegui més lleugera i més de pressa.

despasar-se
Escapar-se una corda, un cap, un cable, etc., del lloc on era passada.
despassar
Treure un fil, una corda, del forat, el tub, etc. per on han estat passats.
despassar el vent
Contraient-se al vent, és arribar, quan es navega a un llarg, fins a rebre’l en la mateixa posició per la banda
oposada.
despassar els caps
Parlant de caps, és retirar o treure un o tots els de labor dels bossells per on laboren, o qualsevol altre.
despatillar
Disminuir sense formar ressalt el gruix d'una peça, a qualsevol dels seus extrems.
despatillat
Encaix o disminució feta a l'extrem d'una peça.
despatillar l’àncora
Contraient-se a les ancores, és arrencar un braç a alguna d’elles amb la força del cabrestant, o al virar o
llençar del cable per a suspendre-la del fons, per ser aquest de pedra i haver-se enganxat la ungla.
despatillar la fusta
Tallar en les fustes els rebaixos necessaris perquè puguin entrar en les osques.
despatx
Documents que acrediten que l’autoritat corresponent ha permès a un vaixell entrar en un port o sortir-ne.
despatx
Compliment de les formalitats duaneres necessàries per a nacionalitzar les mercaderies estrangeres,
exportar les mercaderies nacionals o nacionalitzades, o bé, per a sotmetre-les a altre règim duaner.
El despatx duaner suposa el pagament de drets aranzelaris o la prevista autorització legal per a la
importació lliure d'ells, o bé acollida a altres beneficis, determinats per l'origen de les mercaderies.
El despatx de mercaderies en duanes pot ser realitzat pel titular de les mateixes, encara que l'usual és que
ho efectuï en el seu nom un agent de duanes oficialment autoritzat per a això.
El despatx de vaixells pot fer-lo el seu propi capità, encara que el corrent és que ho porti a terme el
consignatari dels mateixos.
despatx d'embarcacions amb bandera de tercers països destinades a fins lucratives
Despatx d'embarcacions d'esbarjo amb bandera de tercers que no pertanyin a la Unió Europea que
desitgin realitzar activitats amb fins lucratives dintre de les aigües en les quals Espanya exerceix la seva
sobirania, drets sobirans o jurisdicció.
Districte Marítim fa la recepció i registre de la documentació per al despatx d'embarcacions amb bandera
de tercers països amb fins lucratives.
Es procedirà al registre d'entrada de la documentació aportada i al lliurament a l'interessat del
corresponent comprovant de registre.
A continuació es donarà trasllat de tota la documentació a Despatx de vaixells.
Despatx de Vaixells procedeix a l'emissió de la llicència de navegació per a embarcacions amb banderes
de tercers països per a fins lucratives per un període de tres mesos, anotarà en l'aplicació de despatx que
aquest ha estat autoritzat.
despatx d’entrada
Permís oficial donat a un vaixell per a entrar en un port.
despatx de la nau
Permís oficial de les autoritats encarregades perquè una nau deixi port quan s'han complert totes les
formalitats i pagat tots els impostos.
despatx duaner

Procediment duaner sota el qual les mercaderies importades són deixades a la disposició del seu amo, per
la duana, després de complir amb totes les formalitats duaneres necessàries i el pagament de drets i
impost d'importació que les gravin, a conseqüència de la qual cosa, tals mercaderies poden quedar-se,
definitivament, en territori duaner de règim general.
despatx de duanes
Un certificat de duanes que indica que tots els requisits legals estan satisfets i una embarcació és lliure de
deixar el port.
despatx de duanes
Tràmit pel qual es formalitza la importació o l'exportació, temporals o definitives, o la reimportació de
mercaderies nacionals o estrangeres nacionalitzades.
despatx de la nau
Permís oficial de les autoritats encarregades perquè una nau deixi port quan s'han complert totes les
formalitats i pagat tots els impostos.
despatx de mercaderies
Compliment de les formalitats duaneres necessàries per a importar i exportar les mercaderies o sotmetreles
a altres règims, operacions o destinacions duaneres.
despatx de sortida
Permís oficial donat a un vaixell perquè deixi un port.
despatx de vaixells
És el procediment administratiu realitzat davant l'Autoritat Marítima pel qual s'acredita que tant el vaixell
com la tripulació compleixen els requeriments normatius que li són exigibles en raó de l'activitat i del tràfic
que pretenen realitzar, així com que la tripulació és l'adequada al mateix quant a nombre i a la seva
titulació.
La seva aplicació a les embarcacions d'esbarjo és la dictada per la Direcció general de la Marina Mercant
en la seva Circular 2/97.
És el conjunt de formalitats que el capità o el consignatari d'un vaixell, qualsevol que sigui la seva
nacionalitat, ha de realitzar davant les autoritats de marina, sanitat i duanes perquè pugui entrar i efectuar
les seves operacions en port, o bé perquè, una vegada realitzades les mateixes, pugui fer-se de nou a la
mar.
Es pot distingir per tant entre un despatx d'entrada i altre de sortida del port, així com, per raó de la
matèria, entre el despatx realitzat en la capitania del port, el de sanitat i el de duana.
El seu fonament deriva de la necessitat d'efectuar un control de la sortida i entrada dels vaixells a port amb
vista a vetllar per la seva seguretat i per la de la vida humana en la mar, comprovant les condicions de
navegabilitat del vaixell, el seu material d'emergència i salvament, el compliment del quadre de tripulacions
mínimes, etc., així com per a evitar la importació i exportació de malalties contagioses, epidèmiques o
pestilencials (despatx de sanitat), i, finalment, quant al despatx duaner, evitar el contraban, fiscalitzar
l'entrada i sortida de mercaderies i recaptar els drets aranzelaris que corresponguin.
Des d'un punt de vista més estricte i formal, disposa l'art. 1 del Reglament sobre Despatx de Vaixells,
aprovat per Ordre de 18 de gener de 2000, que el seu objecte és «determinar els requisits que han
d'emplenar les empreses navilieres, consignataris i cabdals, davant les Autoritats Marítimes per al control,
tant des del punt de vista administratiu com des del de la seguretat marítima, de l'entrada o sortida de lloc
dels vaixells, o l'estada en les aigües interiors marítimes i mar territorial, sense perjudici de les preceptives
autoritzacions prèvies que correspongui atorgar a altres Autoritats».
El despatx pròpiament dit, queda definit, queda definit en l'art. 2 de l expressada Ordre com: «La
comprovació per l'Autoritat Marítima que els vaixells als quals sigui aplicable el present Reglament
compleixen els requisits exigits per l'Ordenament Jurídic, i conten amb les oportunes autoritzacions per a
poder efectuar les navegacions i activitats a les quals es dediquen o pretenen dedicar-se».
El contingut del citat Reglament és d'obligat compliment per als capitans, propietaris o explotadors,
empreses navilieres i consignataris dels vaixells espanyols, així com, si escau, dels vaixells estrangers
quan arribin a port espanyol o en tant es detinguin, fondegin o interrompin la seva navegació en aigües
interiors marítimes i en el mar territorial.
Estan exempts, no obstant això:
els vaixells afectes a la Defensa Nacional i els quals gaudeixin legalment d'un règim especial, així com els
vaixells de les armades estrangeres i aquells vaixells d'Estat destinats a fins no comercials que gaudeixin

d'immunitat; les embarcacions de la setena llista que naveguin a vela, amb nombre de vela registrat en la
Real Federació Espanyola de Vela i que participin en competicions, el control de les quals serà exercit per
aquesta Federació, directament o a través de les federacions autonòmiques; les embarcacions de la
setena llista, a motor i/o vela de fins a 6 metres d'eslora; les propulsades a rem d'igual llesta; les motos
nàutiques i els artefactes flotants d'esbarjo.
El document bàsic per a efectuar el despatx és el Rol de Despatx i Dotació, o, si escau, la Llicència de
Navegació, que han de dur els vaixells, segons la seva classe, en els quals ha d'anar anotada la següent
informació: la identitat del propietari del vaixell i els endossos per canvis de titularitat; les característiques
principals i la matrícula del vaixell, la llista a la qual pertany i els seus canvis, i la relació dels certificats del
buc amb indicació de la seva data de caducitat, més, si escau, el nombre d'inscripció del vaixell en el règim
especial de la Seguretat Social dels Treballadors del Mar, el corresponent quadre de tripulació mínima i la
relació de tots i cadascun dels tripulants.
El Rol de Despatx i Dotació serà obligatori per als bucs espanyols no exempts, i el tonatge dels quals de
registre brut (TRB) o, si escau, GT, sigui igual o superior a 20 tones, excepte els vaixell d'esbarjo inscrits
en la setena llista.
Tant aquests, el tonatge dels quals de registre brut sigui igual o superior a 20 tones com la resta dels
vaixells espanyols que el seu TRB o, si escau, GT, sigui inferior a 20 tones, sempre que no estiguin els uns
i els altres exempts, haurien d'anar proveïts de la Llicència de Navegació.
Els requisits per al despatx i les normes d'utilització del Rol i de la Llicència de Navegació vénen fixats en
la referida Ordre de 18 de gener de 2000, que ha substituït i derogat a l'antiga Ordre de 7 d'octubre de
1958.
L'article 86.3 de la Llei de Port de l'Estat i de la Marina Mercant, de 24 de novembre de 1992, modificada
per la Llei 62/97, de 26 de desembre, atribueix a l'Administració General de l'Estat, i en concret al Ministeri
de Foment les competències «referents al control de la situació, del registre i de l'abanderament de tots els
vaixells espanyols, així com la regulació del despatx, sense perjudici de les autoritzacions prèvies que
corresponguin a altres autoritats» i l'article 88.3.a) de la mateixa Llei encomana a les Capitanies Marítimes
les funcions de «autorització o prohibició d'entrada i sortida de vaixells en aigües situades en zones les
quals Espanya exerceix sobirania, drets sobirans o jurisdicció, així com el despatx de vaixells, sense
perjudici de les preceptives autoritzacions prèvies que corresponguin a altres autoritats».
despatx de vaixells pesquers
Descripció del procediment els vaixells de 3ª i 4ª llista que surtin a navegar o pescar des de ports
espanyols.
Es comprovarà a través de l'aplicació de despatx de vaixells pesquers i de les dades de la targeta
d'identificació del vaixell:
La possessió dels certificats obligatoris expedits per la DGMM per al tipus de despatx i zona de navegació
sol·licitada, així com la vigència dels mateixos.
Si el vaixell es troba actiu en el "Cens de Pesca Marítima".
Si la documentació està completa i correcta, Despatx de Vaixells decideix si autoritza o no el despatx del
vaixell pesquer.
Si es van produir enrolis/desenroles de tripulants, Despatx de Vaixells imprimirà un nou llistat de tripulació
a bord.
despatxos duaners, liquidacions
La quantitat d'un producte que ha sortit d'un port determinat en una data especificada.
El terme també és utilitzat en a l'àrea de Cases de Compensació de Productes, però en un sentit totalment
diferent.
despatx sense inspecció
Terme usat en els coneixements d'embarcament.
En angles a.f advanced freight.
despatxant de duana
Els despatxants de duana són professionals auxiliars del comerç i del servei duaner.
Aquests subjectes estan habilitats davant la Duana per prestar serveis a tercers com a gestors en el
despatx de mercaderies.
En forma generalitzada realitzen, en nom d'altres subjectes, tràmits i diligències relatius a la importació,
l'exportació i altres operacions duaneres.
Més específicament la seva micció és:
• Comprovar i verificar que la documentació compleixi amb les disposicions legals vigents.

• Verificar les condicions en què van arribar els embalums.
• Confeccionar les destinacions duaneres sobre la base dels documents exigits per la normativa duanera.
• Descriure i classificar aranzelàriament les mercaderies.
• Exigir els Vº.Bº necessaris requerits per la legislació.
• Determinar els drets de duana i altres gravàmens quan correspongui
despatxant de vaixells
Empleat del consignatari, que visita el vaixell per a solucionar els assumptes oficials i preparar el despatx.
despatxar
Posar en ordre els documents i les formalitats exigibles a un vaixell per a fer-se a la mar.
despatxar
Complir amb els tràmits necessaris per a navegar a un port estranger o navegació oceànica.
despatxar
El control i la programació del la recol·lecta i de la sortida de càrrega.
despatxar el rol
Acte de revisió i segellat del rol de l’embarcació que es fa mensualment, a càrrec de l’autoritat de marina.
despatxar un vaixell
Autoritzar oficialment a una embarcació per a sortir a navegar.
despenjar
Lloc per a despenjar una bandera, vela, etc.
despenjar
Vegi’s deixar anar.
despenjar les veles
Vegi’s donar les veles.
despenolar
Partir una verga per prop del penol, a causa d’alguna negligència o mala maniobra.
despescar
Desenganxar de l’ham o d’un altre instrument allò que s’hi havia pescat
despesa financera
Cost d'endeutament o despeses incorregudes per l'empresa en l'obtenció de recursos financers, i que
estan representats bàsicament pels interessos i cosines sobre préstecs bancaris, paguessis, bons, de
obertures, etc., o qualsevol tipus d'obligació en què hagi incorregut l'empresa.
despeses
Diners desemborsats per a les despeses de la nau.
Això inclou salaris, queviures, combustibles, despeses de càrrega i descàrrega.
despeses accessòries d'exportació
Despeses que incideixen sobre el valor de les mercaderies fins al moment de la seva arribada a les
fronteres del país d'exportació.
despeses bunkers
Augment de valors en els nòlits, corresponents a alces per concepte de majors despeses d'explotació al
reduir-se la velocitat de les naus amb la finalitat d'estalviar combustible.
Aquestes majors despeses, derivats de la crisi del petroli, no apareixen reflectits en els respectius
coneixements d'embarcament.
despeses d'anàlisis

Les despeses incorregudes per determinar, per mitjà d'exàmens o d'anàlisis la qualitat, el percentatge de
riqueses, la composició, etc., en funció de les quals depèn el preu d'una mercaderia, s'inclouen sempre en
el valor en Duana de les mercaderies, havent-ne de, en conseqüència, sumar al preu contractual tret que
siguin inclosos en el preu facturat.
Base legal: Criteri XVIII emès pel Comitè del Valor del Consell de Cooperació Duanera de Brussel·les.
despeses de càrrega
Preu de les operacions de càrrega, sovint amb referència a una pòlissa de noliejament per viatge.
despeses de descàrrega
Preu de les operacions de descàrrega, sovint amb referència a una pòlissa de noliejament per viatge.
despeses de magatzematge
Les despeses en què s'incorre per concepte de magatzematge són un concepte inclòs en el preu normal
pel que el seu import haurà d'afegir-ne al preu facturat, tret que correguessin per compte i càrrec del
venedor.
Mercaderies que no s'han venut encara en el moment de la valoració.
Despeses de magatzematge ocasionats després del despatx.
Base legal: criteri emès pel comitè del valor del consell de cooperació duanera de Brussel·les.
despeses de nòlit
Càrrecs establerts per al transport de càrrega.
despeses de publicitat
Partint de la base que si les despeses de publicitat tendents a incrementar les vendes fossin a càrrec del
venedor, vindrien incorporats al preu de venda, el valor en Duana d'aquestes mercaderies s'obté
incrementant el preu en factura amb la totalitat o part de les despeses de publicitat que suporta
l'importador, en la seva qualitat de distribuïdor exclusiu que compra a un preu que, lògicament, no comprèn
aquestes despeses de publicitat que ha d'efectuar al país importador per a la promoció de vendes i la
penetració i permanència al mercat.
Valoració basada en el preu de factura ajusti per tenir en compte les despeses de publicitat.
Base legal: Criteri XXXVI emès pel Comitè del Valor del Consell de Cooperació Duanera de Brussel·les.
despeses de remolcament
Tarifa que cobra un remolcador o un grup de remolcadors per un servei.
despeses de terminal portuàries
Consisteix en una suma fixa per contenidor que el traginer cobra a l'usuari, usualment com un recàrrec al
nòlit marítim.
Sol variar en funció del port que es tracti, i els conceptes inclosos en el T.H.C. i els quals no ho estan
també poden variar.
El T.H.C. només s'aplica a ports estrangers (quan les despeses de terminal no estan ja incorporats a la
tarifa bàsica), bé sigui el port de destinació en aquest cas ho paga el comprador estranger, en el cas de
càrrega d'exportació; o el port d'origen en aquest cas ho paga el venedor estranger, en el cas de càrrega
d'importació.
despeses de transport
Modificació de les disposicions contractuals relatives a la modalitat de transport de les mercaderies
importades.
Base legal: Criteri XXX emès pel Comitè del Valor del Consell de Cooperació Duanera de Brussel·les.
Base legal: Criteri VIII emès pel Comitè del Valor del Consell de Cooperació Duanera de Brussel·les.
despeses FOB
Despeses de recepció, arrossegament i càrrega d'una mercaderia des que es rep en el port fins que es
carrega a bord.
despeses fins a posta a bord
Despeses que ha de declarar l'importador en aquells casos que la compravenda internacional va ser
pactada sota alguna clàusula corresponent a una etapa anterior a la clàusula FOB.

Es tracta llavors de despeses per conceptes d'embalatges, nòlits interns, d'embarcament, etc., que ha de
ser considerats per a poder determinar el preu FOB teòric.
despeses per anivellar
Carregar i Estibar estaran sota la direcció i a satisfacció del capità, però a compte del carregador.
El aplanar o anivellar, si es requereix, sota la direcció del capità, i a costa del vaixell.
Les despeses de moll (si els hi ha), per compte del carregador.
despeses per aplanar
Clàusula de noliejament.
Veure Clàusules importants dels contractes de noliejament.
despeses per retard en termini de lliurament
Penalització per retard en el lliurament de les mercaderies importades.
Base Legal: Criteri XXXI emès pel Comitè del Valor del Consell de Cooperació Duanera de Brussel·les.
despeses portuàries
Són aquells pagaments que fa l'importador d'una mercaderia pels diferents serveis que es presten en el
port de destinació com: descàrrega, mobilització, magatzematge, reconeixement.
desplaçament
En virtut del principi d’Arquímedes, tot cos que sura desallotja un volum d'aigua el pes de la qual és igual al
pes de l'objecte o cos flotant.
Amb tal motiu, en un vaixell que sura ocorrerà que el pes del vaixell és igual al pes de l'aigua desallotjada
per la seva obra viva.
Aquest valor, pes del vaixell, es denomina Desplaçament i s'expressa en tones mètriques.
A aquestes tones se'ls denomina tones de desplaçament.
El desplaçament del vaixell varia amb el seu estat de càrrega.
Això fa que amb prou feines s'utilitzi en la marina mercant, doncs el que interessa en aquesta és la
capacitat de càrrega.
En canvi, en els vaixell de guerra, l'estat de la qual de càrrega té oscil·lacions més petites, sol emprar-ne
sempre el desplaçament per donar idea de la seva grandària.
S'expressa en Tones Mètriques. (1 t = 1.000 Kg.).
Per calcular el Desplaçament, coneguts el volum submergit, i la densitat de l'aigua, aplicarem la següent
fórmula:
Hem de tenir en c rems per a aigua dolça d = 1 gr. /cm 3 ; i per a aigua de mar d = 1,026 gr. /cm 3 .
Els desplaçaments que s'explica que, tret que ens indiquin un valor diferent, s'utilitzen normalment són:
En rosca, en Llast, màxim i estàndard.
desplaçament
El mesurament del vaixell és indispensable per donar-nos una idea de la seva grandària, conèixer la seva
capacitat d'explotació comercial, o bé. per disposar d'una expressió presa com a unitat de mesura comuna,
serveixi als serveis fiscals per valorar els impostos i contribucions a percebre en cada cas.
No obstant això, existeix veritable anarquia en les denominacions que s'empren internacionalment per
expressar el mesurament dels vaixells, usant-ne diversos sistemes de mesura, completament diferents
entre si, que expressen cadascun qualitats o característiques importantíssimes, sí, però molt interès.
Les paraules tonatge i tona no signifiquen absolutament gens si no se'ls afegeix un qualificatiu, doncs les
expressions tonatge de desplaçament, tonatge de arqueig, tonatge brut, tonatge net, tona d'arqueig, tona
mètrica, etc., representen coses molt diferents.
En virtut del principi d’Arquímedes, tot cos que sura desallotja un volum d'aigua el pes de la qual és igual al
pes de l'objecte o cos flotant; aquesta és, doncs, la llei que regeix l'equilibri dels cossos sòlids que es
troben a flotació en un mitjà líquid.
Amb tal motiu, en un vaixell que sura ocorrerà que el pes del vaixell és igual al pes de l'aigua desallotjada
per l'obra viva, és a dir, igual al volum d'aquesta obra viva multiplicada per la densitat de l'aigua.
Aquest valor, pes del vaixell, es denomina desplaçament, s'expressa en tones mètriques, o sigui de mil
quilograms, i seria el que marcaria una bàscula si sobre la seva plataforma poguéssim col·locar al vaixell; a
aquestes tones mètriques les hi denomina, de vegades tones de desplaçament.

El desplaçament d'un vaixell varia amb el seu estat de càrrega. Això fa que s’’usi mol poc en els vaixells
mercants, doncs en aquests el que interessa és el seva capacitat per comerciar, que mai pot estar
indicada pel pes del buc, maquinària, etc.
En canvi, en els vaixells de guerra, l'estat de la qual de càrrega té oscil·lacions més petites, sol emprar-ne
sempre el desplaçament para donar idea de la seva grandària.
Els desplaçaments que s'utilitzen normalment son: en rosca, en llast, de proves, màxim, standard, en
superfície i immersió.
desplaçament d’alleujada
Desplaçament que resulta quan es considera el vaixell descarregat completament.
desplaçament de càrrega
Desplaçament que resulta en el càlcul de qualsevol mena de desplaçament quan la línia d’aigua que es
pren és la de surada superior, de navegació o de càrrega.
desplaçament de la platja
El moviment lent de ripio i sorra al llarg d'una costa plana sota l'efecte de l'onatge que arriba a la platja en
adreça obliqua.
desplaçament de pantalla
Pulsacions repetides d'una tecla per a fer aparèixer noves dades.
desplaçament de proves
És un tonatge que no es troba totalment definit, doncs correspon a un estat particular de càrrega que
l'armador i el constructor convenen en les especificacions del seu contracte, per a realitzar les proves de
recepció del vaixell.
Generalment sol ser un estat de càrrega intermedi entre els desplaçaments en rosca i màxim, o sigui, que
correspon pròximament al desplaçament a mitjà càrrega.
desplaçament de reserva
Volum de la part estanca del vaixell.
desplaçament del nivell del mar
El originat per moviments tectònics en els blocs respectius o per moviments eustàtics o isostàtics; per
ascens del nivell del mar positius; per descens negatius.
desplaçament dels pols magnètics de la terra
Efectivament, el Pol Nord magnètic s'està desplaçant a una velocitat inusitada i des de Canadà s'està
dirigint a Siberià, passant dels 10 km anuals en 1970 als 40 km en l'actualitat.
Per tant, el Pol Nord Magnètic ha quadruplicat la seva velocitat de desplaçament i segurament és a causa
de els moviments geo magnètics ocorreguts en el centre de la Terra.
No oblidem que la Terra és un enorme imant; és com una dinamo que al girar produeix aquest camp
magnètic.
Actualment està situat a uns 150 km al NW de la illa d’ellef Ringnes, al nord del Arxipèlag Àrtic.
El pol magnètic de la Terra està situat en el lloc on el camp magnètic terrestre és perpendicular a la
superfície de la Terra.
La seva importància radica que la seva distància respecte al Polo Nord geogràfic forma un angle que
permet calcular la declinació magnètica, que és l'angle que formen les línies de força del camp magnètic
amb els meridians geogràfics.
Totes les brúixoles i agulles magnètiques apunten al nord magnètic perquè estan atretes per les forces del
camp magnètic terrestre.
Al moure's el pol magnètic les agulles o brúixoles apuntaran a altra direcció, pel que haurà de saber-ne en
tot moment la declinació magnètica que cal aplicar per a passar de rumb magnètic a rumb veritable i
viceversa.
Aquesta dada figura en totes les cartes de navegació marítima i aèria de tot el món i per a un determinat
lloc.
Estudis realitzats en les capes geològiques de la Terra on existeixen sediments corresponents a diferents
edats del planeta, han descobert que en 4,5 milions d'anys la Terra ha passat, almenys, 14 vegades per
inversions dels seus pols, és a dir, el pol nord passa a ser el pol sud i el pol sud passa a ser el pol nord.

Cal dir que aquest canvi es dóna només a nivells electromagnètics , doncs no es tracta que l'eix de la
Terra vagi a canviar 180º.
Papirs de l'antic Egipte narren que una vegada va haver un dia molt llarg que el Sol va sortir primer per
l'oest i es va ocultar per orient, i després, sense que intervingués la nit, va sortir per orient i es va ocultar
per occident.
Des de Perú es conta que els antics Inques, per la mateixa època d'Egipte, van experimentar una nit molt
llarga en la qual no va haver alba per més de 20 hores.
desplaçament en carga
Pes del vaixell quan es troba plenament carregat i proveït amb el combustible, pertrets i queviures prest
per a la navegació.
desplaçament en càrrega
És el desplaçament en llast més la seva càrrega.
desplaçament en immersió
Té per valor el desplaçament en superfície incrementat en el pes de l'aigua que puguin contenir els tancs
principals de llast, la inundació del qual serveix perquè el submarí guanyi profunditat.
Al quocient de dividir el pes de l'aigua dels tancs principals pel desplaçament en superfície se li dona el
nom de reserva de flotabilitat, que arriba a en els submarins moderns valors compresos entre 0,18 i 0,28.
desplaçament en llast
És igual al Desplaçament en rosca augmentat pel pes dels pertrets, provisions, aigua, combustible i
tripulació, no portant cap càrrega per la qual cobri noli.
El vaixell en aquestes condicions pot navegar.
desplaçament en màxima càrrega
Desplaçament del vaixell quan la línia d’aigua és la línia de màxima càrrega permesa, per tant, és el
desplaçament en rosca més el pes mort.
desplaçament en rosca
Es diu així al pes del vaixell completament descarregat. sense combustible, aigua, oli, dotació ni efecte de
consum algun, és a dir, el pes del seu casc complet amb tot el seu armament fix, maquinària completa
amb tots els seus elements auxiliars, equip mariner i de salvament, sense incloure cap fluid, ni àdhuc els
que circulen per màquines, calderes o condensadors, com a aigua i oli de lubricació.
O sigui, resumint, la qual cosa representa el material integrant del vaixell pròpiament dit, sense efectes de
consum.
En algunes marines varia alguna cosa l'especificació dels pesos que constitueixen el desplaçament en
rosca, considerant alguns dins d'aquest els fluïts en circulació en màquines i calderes.
A aquest desplaçament també se li coneix algunes vegades com a desplaçament de construcció,
especialment en els vaixells de guerra.
desplaçament en superfície
S'empra únicament en els submarins, i és el desplaçament corresponent als seus calats normals.
Aquests calats es mantenen sempre en un mateix valor mitjançant la inundació parcial dels anomenats
tancs auxiliars, un dels objectes del qual és compensar en tot moment els pesos que faltin o que s'hagin
consumit en el submarí.
desplaçament en vaixells mercants:
• Desplaçament en llast: És el pes del vaixell complet amb tota la seva maquinària, tripulació, instruments
de navegació, etc., buit sense càrrega ni passatgers.
• Desplaçament total: És el mateix que el desplaçament en llast més càrrega i passatgers.
desplaçament en vaixells de guerra:
desplaçament en rosca - És el pes del vaixell complet i armat en totes les seves parts (buc, blindatge,
armes, màquines, calderes, etc.) a més d'equips (bots, instruments de navegació, etc.) excloent tripulació
amb el seu equipatge, líquids en circulació, combustible, queviures, munició, aigua dolça, aigua de reserva
per a les calderes i oli lubrificant.
• Desplaçament estàndard: És el qual s'obté sumant al pes del vaixell en rosca el pes de tot exclòs en
l'apartat anterior menys el combustible i l'aigua de reserva per a les calderes.

• Desplaçament a plena càrrega: És el desplaçament estàndard augmentat amb el pes del combustible
més l'aigua de reserva de calderes.
Es considera per norma per a aquest càlcul que els tancs de combustible, oli lubrificant i aigua de calderes
estan plens fins als dos terços de la seva capacitat.
• Desplaçament màxim: És el pes del vaixell a plena càrrega, amb tot inclòs el vaixell, tripulació, queviures,
equips, armes, i altre tipus de càrregues fins a abarrotar totes els seves bodegues i compartiments de
càrrega si els hagués.
• Desplaçament de proves: És el desplaçament estàndard més els pesos corresponents als queviures,
combustible, oli lubrificant, aigua i tot allò fixat en el contracte de la construcció del vaixell.
• Desplaçament al retorn d'una missió de guerra: Es determina sobre la base d'uns criteris establerts
mitjançant els quals es fixa la quantitat de cada tipus de càrrega consumida considerant generalment que
1/8 d'aquesta càrrega contínua a bord.
Aquest criteri és bàsic per al càlcul de l'autonomia operativa del buc.
desplaçament en submarins
• En rosca: És el pes del submarí en superfície complet i equipat, amb el buc, màquines i armes.
No estan a bord les càrregues mòbils de qualsevol tipus com són l'aigua dels tancs per a la immersió, l'aire
comprimit en les ampolles i tots els líquids en circulació.
• Estàndard: És el pes de la nau completa i armada, en immersió; sense combustible, oli lubrificant, aigua
dolça i llast.
• Llest per a immersió: És el desplaçament estàndard més els pesos no inclosos en l'apartat anterior
excepte el llast necessari per a mantenir la profunditat precisa de la nau, una vegada estigui submergida.
• En immersió: És el pes del submarí en el cas anterior més l'aigua de llast necessària per a la immersió.
• De forma: És el qual correspon al volum extern del submarí.
desplaçament estàndard
Solament s'empra pels vaixells de guerra i es denomina també desplaçament Washington, en atenció a
haver-ne establert i definit en la Conferència de limitació d'armaments navals, que es va celebrar en
aquesta capital després de la Gran Guerra.
Els pesos que integren aquest desplaçament són els següents: buc complet amb tots els seus accessoris,
habilitació, bots, equip mariner i altres pesos d'anàloga naturalesa, maquinària completa amb tots els seus
accessoris, canonades, respectes, armament complet amb la dotació màxima de municions, dotació i tota
classe d'efectes que no siguin de consum.
Resumint, el vaixell completament llest per a navegar, però llevant-li fins a l'última gota de combustible i
d'aigua de reserva d'alimentació, basant-se aquesta definició de desplaçament en la idea de contar
solament aquells pesos inherents al vaixell.
desplaçament exterior
Desplaçament sobre membres més el folro exterior; també hom ho diu desplaçament fora de folre.
desplaçament màxim
És el qual correspon a la situació de desplaçament complet, amb la màxima càrrega i el farciment de
combustible, oli, aigua, queviures, pertrets i municions si escau, a vegades se li denomina també
desplaçament total.
De vegades se li denomina també desplaçament total
desplaçament sobre membres
Desplaçament d’una nau sobre el cos de construcció, això és, des del cantell de dins de gresa fins a una
línia d’aigua qualsevol, sense comptar-hi el folre exterior.
desplaçar
Desocupar l'embarcació, dintre de l'aigua, la part de líquid que ocupa l'obra viva submergida del buc.
desplaçar
Treure alguna cosa del seu lloc.
desplaçar
Moure’s d’un lloc a un altre una embarcació.
desplaçar

Tenir un determinat pes un vaixell o altre cos flotant, en relació directe amb el volum d’aigua desocupat per
la part submergida.
desplaçar-se
Traslladar-ne un vaixell d’un lloc a un altre.
desplatjar
Retirar-se el mar de la platja, com succeeix en les marees minvants.
desplegar
Antigament partir una embarcació, anar-se’n.
desplegar veles
Estendre-les perquè agafin bé el vent.
despreniment de gel
Separació per fractura d'una massa de gel que es desprèn d'una glacera, d'una barrera de gel o d'una
panna.
despulla d'un naufragi
Mercaderies llançades fora de borda, però se'ls amarra un objecte flotant mitjançant el qual es marca la
seva posició per a la seva posterior recuperació.
despullar
Despullar d'un pal o verga dels caps emprats per subjectar-los i maniobrar-los.
despulles d'un naufragi
Mercaderies llançades fora de borda, però se'ls amarra un objecte flotant mitjançant el qual es marca la
seva posició per a la seva posterior recuperació.
despuntar
Contornejar una punta o cap de la terra.
desquadratura
Error en els càlculs aritmètics comesa en un document d'importació o exportació.
És motiu de multa o causal de rebot.
desquarterar
Desfer quarter fet a les veles, arriant de les escotes altre tant com es va cobrar d’elles per a aquarterar.
desralingar
Treure les ralingues a les veles.
També s’utilitza en sentit recíproc quan les rifa el vent, referint-se a elles mateixes.
desratització
Operació que té per objecte eliminar de bord de tots els rosegadors que puguin existir dintre del vaixell.
desratitzar
Exterminar les rates d’un vaixell.
desrissar
Deixar anar els rissos de les veles perquè aquestes presentin més superfície al vent.
dessabocar
Treure les voltes de boça a un cap o a qualsevol altra cosa a bord.
dessalar
Llevar la sal a una cosa.
dessalar

Llevar o disminuir la salinitat de l'aigua de mar.
dessalar
Parlant de l’aigua del mar, és destil·lar-la per a fer-la potable.
dessalatge
Producció d’aigua dolça a partir d’aigua salada.
dessalinització
Acció i efecte de des salinitzar.
dessalinització
Procés al fet que se sotmet l'aigua del mar per fer-la potable.
La dessalinització, sempre costosa i només permissible en aquells llocs on no és possible obtenir aigua
potable d'altres fonts, s'empra en costes amb recursos insuficients, vaixells, instal·lacions industrials amb
necessitat d'aigua d'alta qualitat, etc., i pot dur-ne a terme per diversos procediments.
Un dels més rendibles, encara que lent, consisteix en l'aprofitament de l'energia solar en plantes
d'evaporació.
Un sistema ràpid i eficaç és el basat en l'evaporació instantània, mitjançant la injecció d'aigua calenta en
una càmera de baixa pressió i temperatura.
dessalinitzar
Eliminar les substàncies salines contingudes en l'aigua marina, per fer-la potable.
dessecació
Acció d’eliminar l’aigua d’un indret costaner, especialment a les maresmes.
dessorrar
Antigament llevar la sorra, descarregar una embarcació de la sorra que li serveix de llast.
destacament
Grup de vaixells, que és separat de la seva unitat perquè dugui a terme una missió especial.
destacar
Separar un destacament del cos principal de una unitat naval.
destacar-se
És diu dels baixos, esculls, bancs, sondes o cadena d’illots que s’estenen cap al mar des de la costa.
destacat
En un aixecament, distància relativament curta i generalment perpendicular a un costat de la xarxa
planimètrica, que es mesura a partir d'un punt d'aquest costat i que no es tanca sobre un punt conegut
d'aquest mateix costat o d'un altre costat de la xarxa.
Els destacats són mesurats des de les poligonals de les vores de cossos irregulars d'aigua o qualsevol
línia irregular que es desitgi localitzar i representar.
Sinònim fora de línia.
destacat
Lectura o mesurament des d'una estació d'aixecament per posicionar un punt no inclòs en la conformació
de l'aixecament.
Generalment s'usa per determinar la posició n d'un objecte que no es mostra en la carta.
Sinònim fora de línia.
destapada
Estiba feta en un moll de càrrega que, per les seves característiques, no necessita ser guardada sota
cobert per no deteriorar-se durant el canvi de mode de transport.
destinació
El lloc en el qual un enviament ha de ser lliurat.

destinació duanera
És la manifestació escrita, que en forma voluntària, fa a la duana l'amo o consignatari d'una mercaderia,
per a fixar la situació jurídica d'aquesta amb motiu del seu pas a través de la frontera del país.
destinatari
És l'usuari del transport comercial designat pel remitent per a percebre la càrrega o l'encomana en el lloc
de destinació. (article 1 de la Decisió N 56 de la Comissió de l'Acord de Cartagena).
destinations
En terminologia anglesa punts de destinació.
destorçar-ne
Antigament extraviar-se una embarcació en la seva derrota a causa de forts vents i corrents.
destra
Corda que va des del mort o estaca a la talla o politja
destral
Eina de tall formada per una fulla plana d’acer afilada en forma i mides variables fixada a l’extrem d’un
mànec de fusta
És més gran que la usada pels llenyaters.
Actualment s'usa molt poc en les mestrances, ja que és substituïda per les serres mecàniques.
destral de abordatge
Antiga arma blanca formada per un mànec curt i una peça de ferro que té, d’una banda, forma de destral i
per l’altre de bec.
destralada
Cop de destral
destralejar
Tallat o trossejar amb la destral.
destraler
El fuster que s’ocupa en les boscs en la tala dels arbres.
destraló
Destral petita de bec, amb punta molt aguda i molt fil en la seva boca, serveix per a picar o tallar els caps i
eixàrcies del vaixell enemic, i clavar la punta en el seu costat perquè serveixi de agafador al pujar al
abordatge.
destre
Unitat de longitud antiga de les Illes Balears equivalent a 4,214 metres aproximadament.
destrincar
Deixar anar les trinques que subjectaven fortament, a bord, les mercaderies, els estris de marina.
destrincar un canó
Antigament trencar-se o afluixar-se les cordes que ho tenen subjecte contra el costat en el seva curenya,
pels grans esforços que fa l’artilleria en un temporal.
destripular
Llevar la tripulació a un vaixell.
destrossador de pressió/buit en un petrolier
És un dispositiu de seguretat encarregat d'evitar sobrepressions o buits per situacions d'emergència o mal
funcionament.
És un recipient d'acer que se situa al costat de l'entrada del gas inert en els tancs de càrrega.
Si es manipulen malament les vàlvules o el tanc s'omple o buida molt ràpid es crea una diferència de
pressió, el gas inert pot augmentar o reduir la pressió en els tancs i crear fortes tensions.

En cas de sobrepressió el sistema està calculat perquè el gas no sigui capaç de vèncer la columna
d'aigua.
En cas que la pressió superi el valor de càlcul el gas empenyerà la columna d'aigua i aquesta desbordarà
del tanc.
En cas de buit el gas retrocedirà per tant l'aigua tendirà a pujar i es començarà a omplir el tanc d'aire.
També hi ha un mesurador d'oxigen a l'entrada del tanc si el tant per cent puja es venteja a l'atmosfera
sinó es re circula i es torna a passar pel scrubber.
Si es produeix més gas inert del necessari es re circula o es venteja per no incrementar massa la pressió
en els tancs.
En els tancs deu per tant mantenir-se una pressió lleugerament superior a l'atmosfèrica, 600 mm de
columna d'aigua.
destructor
En terminologia naval, un destructor és un vaixell de guerra ràpid i maniobrable dissenyat per proporcionar
escorta a vaixells majors en flotes, combois o grups de batalla, i defensar-los contra enemics menors, però
de gran potència de foc, (originalment vaixells torpediners, posteriorment submarins i aeronaus).
Abans de la Segona Guerra Mundial, els destructors eren vaixells lleugers, amb escassa capacitat per a
operacions oceàniques; era normal que un grup de destructors i un vaixells d'abastiment treballessin junts.
Durant i especialment després de la guerra, es van ser construint de major grandària i més potència de
foc, fins a ser capaços d'operar en solitari.
Amb l'arribada del segle XXI, els destructors es van convertir en els majors vaixells de combat de
superfície, amb únicament tres nacions utilitzant creuers (els Estats Units, Rússia i Perú) i cap cuirassat1
ni autèntic creuer de batalla en servei.
Els moderns destructors, també coneguts com a destructors llançamíssils guiats, són equivalents en
tonatge i bastant superiors als creuers de l'època de la Segona Guerra Mundial, i capaces de portar míssils
nuclears.
desvaloració
És la deterioració de fet d'una moneda, la seva pèrdua de valor de compra o de rescat.
Aquest fenomen es produeix per defectes greus, ja siguin superficials o estructurals, en les economies dels
països.
desvarar
Posar-se l’embarcació mateixa en moviment per efecte de qualssevol causes naturals.
desvarar
Posar a flotació l’embarcació que havia encallat.
desventament
Acció d’un veler de situar-se a sobrevent d’un altre de manera que l’aparell propi li faci de pantalla contra el
vent, per fer-li perdre velocitat.
desventar
Buidar les veles de vent, fent-les flamejar.
desventar
Maniobra per a interferir que el vent arribi a les veles d’un competidor en una regata.
desventar
Maniobra per a interferir en el vent que arriba a les veles d’un competidor.
desventar
Situar-se, un veler, a sobrevent d’un altre de manera que l’aparell propi li faci de pantalla contra el vent, per
fer-li perdre velocitat.
desventar
Buidar les veles de vent, fent-les flamejar.
desviació
Diferència entre cada observació i el valor mitja d’una sèrie d’elles

desviació
Acció o l’efecte de desviar o de desviar-se.
desviació
Desvio que formen els raigs de llum en un instrument d’observació per defecte del instrument.
desviació
El vaixell pot desviar-se de la ruta directa entre els ports de càrrega i descàrrega únicament amb l'objecte
de salvar persones o escapar a un dany immediat.
La ruta normal i directa és la ruta més curta geogràficament.
desviació
Qualsevol apartament de la ruta acostumada en el viatge objecte del contracte de transport, que tingui lloc
durant l'execució del mateix.
Tal desviació esta justificada en certes ocasions, com és l'evitar detencions en rutes o en ports a causa
d'hostilitats, commocions civils, vagues o altres motius que puguin afectar al buc o a la càrrega.
Alguns casos estan prevists en les clàusules general del contracte de transport, com és el cas d'haver de
prendre combustible, o càrrega en ports intermedis.
Els perjudicis que la desviació origini poden ser coberts amb la anomenada clàusula de desviació de les
pòlisses d'assegurança marítima, pagant la corresponent sobreprima.
desviació de la vertical
Angle en un punt de la terra (geoide) entre la vertical i l'adreça de la normal a l'el·lipsoide de referència.
Sinònim deflexió de la vertical.
desviació de ruta
Qualsevol apartament de la ruta acostumada en el viatge objecte del contracte de transport, que tingui lloc
durant l'execució del mateix.
Tal desviació esta justificada en certes ocasions, com és l'evitar detencions en rutes o en ports a causa
d'hostilitats, commocions civils, vagues o altres motius que puguin afectar al vaixell o a la càrrega.
Alguns casos estan prevists en el clausurat general del contracte de transport, com és el cas d'haver de
prendre combustible, o càrrega en ports intermedis.
Els perjudicis que la desviació origini poden ser coberts amb l’anomenada clàusula de desviació de les
pòlisses d'assegurança marítima, pagant la corresponent sobreprima.
desviació del vent
Angle que forma la direcció del vent amb les isòbares.
desviació magnètica de la quadrícula
Angle format per la direcció del nord magnètic i la del nord de la quadrícula en un mapa.
desviació vertical
Angle en un punt de la terra entre la vertical i la direcció de la normal al el·lipsoide de referència.
desviament constant
Desviació que conserva un valor constant sigui com fos el rumb i que es pot obtenir mitjançant una
disposició convenient de ferro dolç simètric horitzontal.
desviament de contenidors
Es denomina així al cobrament per la mobilització en el lloc de trànsit en el moll (zona de "prestacking") per
a segregar un contenidor descarregat del vaixell que no va a utilitzar el terminal d'emmagatzematge extra
portuari designat pel traginer.
El cobrament s'aplica sobre el coneixement d'embarcament.
desviament de l’agulla
El desviament d'agulla és l'angle entre el nord marcat per l'agulla nàutica d'un navili i el nord magnètic del
lloc en què es troba.
Ni un ni un altre coincideixen necessàriament amb el nord geogràfic, encara que poden coincidir.
El desviament d'agulla sol ser d'uns pocs graus en direcció est o oest.

El desviament de l'agulla és produït per la presència de masses de ferro i circuits elèctrics en el propi
vaixell, els quals creen un camp magnètic que s'afegeix a aquest efecte del camp magnètic terrestre.
És propi de cada vaixell, i varia amb el rumb.
Per realitzar correctament els càlculs de rumb, cada agulla magnètica o compàs, ha d'anar acompanyada
de la seva pròpia taula de desviaments en la qual s'indica la magnitud del desviament a cada rumb,
indicada generalment en fraccions de 15 graus.
El desviament d'agulla ho pot compensar un tècnic especialitzat, conegut com a afinador d'agulles,
col·locant imants i petites masses de ferro en la bitàcola, en les proximitats de l'agulla magnètica.
Aquesta compensació s'ha de revisar periòdicament, especialment quan el vaixell ha estat molt temps
immòbil.
El desviament d'agulla, que sol ser d'uns pocs graus, s'expressa de forma abreujada amb la lletra grega
delta (Δ), i es pot formular d'una d'aquestes dues formes: indicant la direcció del desviament (cap a l'est o
l'oest), o bé amb la indicació "positiu" (si l'agulla es desvia cap a l'est) o "negatiu" (si l'agulla es desvia cap
a l'oest): "Δ= 2°+" és el mateix que "Δ= 2°I".
El desviament d'agulla se sumeixi a la declinació magnètica (dm) del lloc per obtenir el valor conegut com
a correcció total (Ct), que és el desviament del nord marcat per l'agulla pel que fa al nord geogràfic o
veritable.
Per traçar un rumbs en la carta nàutica, és necessari convertir el rumb d'agulla (Ra) en rumb veritable (Rv)
amb la següent fórmula: Ra + Ct = Rv.
desviament de ruta
Desviació del curs fix o acordat per al viatge.
L'acció pot ser justificada si salvaguarda els interessos de tots els participants en l'empresa, injustificada
quan el desviament es fa en contra d'algun o tots els interessats.
Si la desviació és il·legal, l'assegurat surt bé del risc en el moment del desviament, i l'armador llavors, es
converteix en assegurador del carregament durant la resta del viatge.
La desviació es pot deure o demora.
desviament estàndard
Arrel quadrada del terme mitjà aritmètic dels quadrats dels desviaments pel que fa al terme mitjà.
Sinònim error quadràtic mitjà, error estàndard.
desviament magnètic
Angle entre l’agulla de compàs i el meridià magnètic expressat en graus est o oest del meridià magnètic.
desviament magnètic temporani
Desvio de compàs magnètic a causa del magnetisme transitori que roman en l'estructura d'una embarcació
durant breus períodes una vegada que s'ha eliminat la força inductora.
Aquest error sorgeix, en general, després que una embarcació s'ha mantingut amb el mateix RUMB durant
un temps considerable.
Sinònim, desviament magnètic romanent.
desviament magnètic temporal
Desviament del compàs magnètic a causa del magnetisme transitori que roman en l’estructura d’una
embarcació durant breus períodes una vegada que s’ha eliminat la força inductora.
desviament quadrantal
Desviament que canvia de signe (est o oest) per una variació de rumb d’aproximadament 90°, aquest
desviament es produeix a causa del magnetisme induït en el ferro dolç horitzontal.
desviament residual
Desviament d’un compàs magnètic després de la compensació.
desviament semicircular
Desviament que canvia de signe (est o oest) per una variació del rumb de aproximadament 180°.
desviar
Separar una nau del seu camí normal.
desviar el cabrestant

Donar volta al cabrestant en sentit contrari al de virar.
desvio
Politja que es fixa a la coberta per a modificar la direcció de caps de la eixàrcia de labor.
desvio
El desvio (Δ), és l’angle format entre el nord magnètic i el nord de l’agulla.
A bord existeixen dos tipus de magnetisme, l'accidental i el permanent, qualsevol d'ells a causa de la gran
quantitat de materials metàl·lics que existeixen en els vaixells, pot afectar a l'agulla magnètica.
Aquesta interacció que produeix sobre l'agulla nàutica res té a veure amb el camp magnètic terrestre, sinó
amb aquestes parts metàl·liques que poden arribar a imantar-ne, a aquesta diferencia, el desvio és positiu
quan el Na està a la dreta del Nm i negatiu quan el Na està a l’esquerra de Nm.
desvio d’un vaixell
El vaixell pot desviar-se de la ruta directa entre els ports de càrrega i descàrrega únicament amb l'objecte
de salvar persones o escapar a un dany immediat.
La ruta normal i directa és la ruta més curta geogràficament.
desvio del compàs
Angle format pel compàs pel que fa al meridià magnètic, per efecte de la influència de les masses
ferromagnètiques del vaixell.
desvirar
Fer girar l’argue o el molinet en sentit contrari de quan es vira, es a dir, fer-ho de manera que arriï el cap,
cable o la cadena que hi passa.
desvirar ancores
Revirar el molinet per a filar cadena.
Donar voltes al cabrestant en sentit contrari a les quals s’han donat per a virar pel cable u altre cap que es
llença per mitjà d’aquesta màquina.
Det Norske Veritas
DNV o Det Norske Veritas és una Societat de Classificació d'àmbit mundial amb seu a Noruega i fundada
en 1864.
DNV és una fundació independent.
Els seus objectius són "salvaguardar la vida, propietats i el mitjà marí" i és al seu torn un proveïdor
capdavanter de serveis de gestió de riscos.
Actualment, 5800 empleats treballen per a DNV en 100 països diferents a través de 300 oficines al voltant
del món.
La seva seu central es localitza en Hovik, en les proximitats d'Oslo, Noruega.
DNV és una de les tres empreses capdavanteres en el seu sector al costat de la britànica Lloyd's Register i
a la nord-americana American Bureau of Shipping.
DNV és membre de l'Associació Internacional de Societats de Classificació (IACS), a la qual pertanyen les
deu Societats de Classificació més importants del món.
detall
El detall del compte i raó dels consums de queviures, pertrets, etc., que duu a bordo dels vaixells de guerra
l’oficial a qui per ordenança correspon aquest encàrrec.
detall
En cartografia, elements d'informació (que apareixen en un mapa mitjançant línies, símbols o llegendes)
que en conjunt ofereixen una representació global de les característiques físiques i d'obres d'enginyeria de
la superfície terrestre.
detall cartogràfics
Elements d’informació (que apareixen en un mapa mitjançant línies, símbols o llegendes) que en conjunt
ofereix una representació global de les característiques físiques i d’obres d’enginyeria de la superfície
terrestre.
detall de detall

Inserció en un plànol d'aixecament utilitzat per estendre la cobertura del mateix o per detallar petites àrees
o presentar àrees congestionades en escales augmentades.
detecció
Descobriment de la presència d’un objecte, d’una unitat naval, etc,, generalment per mitjà d’ones
acústiques, ultrasonores o electromagnètiques.
detecció de supervivents
Determinació del punt en què estan els supervivents o l'embarcació de supervivència.
detector
Dispositiu sensible als corrents elèctrics d’alta freqüència que permet de revelar la presència d’ones o
d’oscil·lacions radioelèctriques i, eventualment, separar el senyal original que les modula per tal d’obtenirne
les informacions útils.
detector d’incendis
Aparell capaç de reaccionar davant un nivell de temperatures elevat i, automàticament, engegar un
sistema d'alarma i un sistema aspersor contra incendis.
detector de fums
Dispositiu que detecta i adverteix de la presència de fums en un local.
detector de gasos
Aparell capaç de detectar la presència d'un gas determinat (tòxic o inflamable) i advertir d'això mitjançant
una alarma.
detector de llamps
Un detector de llamps és un aparell que detecta els llampecs o rajos de llum produïts per tempestes.
Hi ha tres tipus bàsics de detectors:
sistema terrestre, que usa múltiples antenes
sistema mòbil, usa una adreça i una antena sensitiva, en el mateix lloc (normalment a bord d'una
aeronau)
sistema espacial. Els detectors "terrestre" i "mòbil" calculen direcció i severitat dels llamps des de la base,
usant tècniques de direcció per radi, juntament amb una anàlisi de les freqüències característiques emeses
pels llamps.
Els sistemes terrestres usen la triangulació des de múltiples localitzacions per determinar la distància,
mentre els sistemes mòbils estimen la distància usant la freqüència del senyal i l'atenuació.
Els detectors de llamps espacials, en un satèl·lit artificial, poden localitzar distribucions de tempestes de
rajos, analitzant els flaixos per observació directa.
Les xarxes de detectors de llamps terrestres són usades pels serveis meteorològics, com el Météo-France,
National Weather Service en EE. UU. i l'en: Meteorological Service of Canada, i per altres organitzacions
com a serveis de prevenció d'incendis forestals i de xarxes elèctriques.
Cada sistema usat a detectar llamps té limitacions que inclouen:
• Una xarxa terrestre ha de ser capaç de detectar un llamp amb almenys tres antenes localitzant-ho amb
un acceptable marge d'error.
El conflicte són els llamps entre núvols, ja que una antena ha de detectar la posició del fenomen en el
núvol de sortida i una altra antena en la de recepció.
Així, el sistema té la tendència a sobreestimar el nombre de meteors, especialment al inici de les
tempestes on els rajos internuvols prevalen.
Mentre usen més l'atenuació que la triangulació, els detectors mòbils de vegades erren en indicar febles
llamps de reals forts, i viceversa.
Els sistemes espacials no sofreixen de cap d'aquestes limitacions, però la seva informació està amb
freqüència retardada diversos minuts, limitant el seu ús en aplicacions necessitades de "a l'instant" com en
la navegació aèria.
detector de metalls
Dispositiu electrònic amb el qual es mesuren les alteracions d'un camp magnètic davant la presència d'un
cos metàl·lic.
detector de mines

Dispositiu usat pels exèrcits per a detectar mines amb recobriment o carcassa metàl·lica.
Consta d'una bobina que a l'acostar-se al metall varia la seva inducció provocant una variació de so o en
un indicador analògic, depenent del tipus d'indicació que usi el detector (auriculars o indicador d'agulla)
detector multi espectral
Dispositiu d'un sensor remot, el qual està capacitat per registrar dades en la porció ultraviolada i visible de
l'espectre electromagnètic i també, de l'infraroig.
Sinònim sensor multi espectral, escombrador multi espectral.
detenció
Després de l'expiració del temps lliure per al transport del contenidor a la bodega del consignatari i la seva
tornada al pati de contenidors de la companyia naviliera, es cobrarà un recàrrec per cada dia que el
contenidor estigui en poder del consignatari o de qui estiguin operant en el seu nom.
El temps lliure permès començarà des del moment del retir de la càrrega des de magatzem portuari i serà
el següent:
Fins a una distància de 250 Kms des de port 3 dies, sobre 150 Kms fins a 500 Kms 4 dies.
detenció o embargament sota procés legal
Després d'un abordatge, un vaixell pot ser detingut per l'acció legal, com una garantia del pagament dels
danys.
Autoritats competents han de provar tals accions abans d'efectuar l'arrest.
Sota les regles de l’Haia, els transportistes no són responsable de les conseqüències de tal detenció
temporal.
Sinònim embargament sota procés legal
detenir l’arrencada
Deixar anar les escotes fins que les veles quedin flamejant, el vaixell anirà perdent velocitat a poc a poc.
deterioració de mercaderies
Els danys o menyscaptes fins al seu lliurament real o per tradició documentària, fins i tot durant el seu
transport fins a tal moment, són per compte del venedor excepte pacte en contrari, i igualment quan actua
com a carregador, doncs en tal cas ha d'assumir els danys o deterioracions per cas fortuït, força major o
naturalesa i vici propi de les coses, sense que pugui imputar-ne al mitjà de transport tret que es provi que
va haver-hi negligència o falta de la diligència deguda per part dels responsables del mateix.
deterioració generalitzada dels esculls de coral
La contaminació de les aigües, l’espoliació per part dels turistes i fabricadors de bijuteria, i l'explotació
incontrolada de les zones costaneres són els seus enemics tradicionals.
Massa pescadors aboquen cianur, lleixiu i altres productes tòxics per a capturar peixos.
Si els sediments de les tempestes i la urbanització costanera bloquegen la llum solar, els corals
s'afebleixen i es tornen vulnerables a infeccions com la mortal malaltia de les bandes negres.
Si les aigües residuals o el vessament agrícola afavoreixen un augment de la població d'estrelles corona
d'espines, augmenta les morts per depredació.
Ja s'ha destruït una desena part i altra tercera part està greument danyada.
determinació astronòmica de l'azimut
Determinació de l’azimut d’una línia o línia base, mitjançant observacions astronòmiques.
determinació d’escala
Càlcul per a deduir l’escala d’un mapa, quan aquesta no hi està representada.
determinació d’escala
Elecció de l’escala definitiva d’un mapa o plànol abans d’elaborar-lo.
detecció d'huracans
Determinació de la posició d'un cicló tropical (huracà) en temps successius, per radar o altre mitjà, amb la
finalitat de traçar la seva trajectòria sobre un mapa i deduir la seva probable posició futura.
determinació de la línia de la costa
Operació que té per objecte obtenir les dades necessàries per a traçar la línia de costa sobre una carta.

determinació de posició dinàmica
Maniobra d’un vaixell per a mantenir una posició pel que fa a una característica del fons marí, generalment
per a aquesta fi s’utilitzen els sistemes acústics de determinació de posició submarina.
determinació de posició submarina
Mètode de determinació de posició per a vaixell de superfície, submergibles o dispositius remolcats pel
que fa a una xarxa de balises acústiques submarines en el fons del mar amb posicions relatives
conegudes.
detecció de temporals per mitjà del radar
Detecció i anàlisi per mitjà del radar, de fenòmens meteorològics que produeixen un eco en el radar
(regions de precipitació del tipus de ruixat).
detecció de tempestes per mitjà del radar
Detecció de certes tempestes o estats de mal temps per mitjà del radar.
Detector de la direcció el radiogoniòmetre
Aparell per a determinar la direcció (azimut i de vegades elevació) amb que arriben les ones
radioelèctriques.
determinació dels desviaments
Marcació a un objecte llunyà.
Per a un radi de borneig de 50 metres l'objecte ha d'estar com a mínim a 6,2 milles per cometre un error
màxim de mig grau.
Es calcula sobre la carta la demora veritable i es calcula amb la d'agulla, deduint la variació local.
Això es fa amb el vaixell a diferents rumbs. Idealment s'ha de fer amarrat al mort d'agulles (una boia
específica)
Per mitjà d'enfilacions.
• Es busquen objectes llunyans i separats entre si per reduir els errors i perquè ens de més temps per
prendre la demora d'agulla en travessar l'enfilació navegant.
Marcacions al Sol o un altre astre.
• Es fa amb l'astre a poca altura per cometre
menys errors.
• Es pren l'azimut d'agulla i es compara amb el veritable obtingut per taules.
• Deduïm la variació local i obtenim el desviament per al rumb al que navegàvem en prendre la marcació.
Per la marcació a la Polar i la seva azimut veritable deduït d'almanac.
determinar els desviament per enfilacions
Aquest és un procediment consisteix a triar prèviament una enfilació de dos punt perfectament visibles des
de la mar i la situació de la qual figuri en la carta, sobre la qual mesurarem la demora veritable de
l’enfilació de dos punts que es passarà a demora magnètica aplicant-li convenientment la declinació
magnètica.
Al creuar l’enfilació mesurarem la seva demora d'agulla que comparada amb la magnètica ens donarà el
valor del desvio.
L’enfilació haurà de tallar tots els rumbs útils possibles per a obtindré les successives demores d'agulla.
determinar els desviament per marcacions a un objecte llunyà
Aquest procediment exigeix que l'objecte llunyà o punt de referència exterior, sigui molt destacat des de
tots els angles del vaixells i es trobi a una distància del vaixell prou llunyana perquè no es modifiqui la
demora d'agulla amb el gir en mes de mitjà grau.
Aquest objecte serà naturalment un objecte de la costa.
En molts ports es disposa d'un “mort d'agulles” des de on una vegada amarrat el vaixell, es procedirà a
prendre les marcacions a l'objecte llunyà, el qual vindrà indicat en el derroter o en el portolà o carta del lloc.
La demora magnètica d'aquest punt ve així mateix indicada.
En cas de fondejar en un lloc desproveït de mort d'agulles, es procurarà tenir la menor quantitat de cadena
possible, i situarem la posició del vaixell per mitjà d'angles horitzontals, fixant la posició en la carta.
Escollirem un punt bé definit de la costa i sobre la carta mesurarem la seva derrota veritable, que
passarem a derrota magnètica.
Tant en un cas com en un altre coneixem la demora o azimut magnètic de l'objecte llunyà.
A continuació s’anirà emproant el vaixell a diferents rumbs, si pot ser de 15º en 15º.

A cada rumb es marcarà, el punt llunyà, obtenint-ne la demora d'agulla del punt que restada de la demora
magnètica ens donarà el desviament corresponent a cada rumb.
deterioració de mercaderies
Els danys o menyscaptes fins al seu lliurament real o per tradició documentària, fins i tot durant el seu
transport fins al moment, són per compte del venedor excepte pacte en contrari, i igualment quan actua
com carregador, doncs en tal cas ha d'assumir els danys o deterioracions per cas fortuït, força major o
naturalesa i vici propi de les coses, sense que pugui imputar-ne al mitjà de transport tret que es provi que
va haver negligència o falta de la diligència deguda per part dels responsables del mateix.
determinació del perill que representen els huracans
El perill que presenten els huracans a un determinat país està en funció de la probabilitat que un huracà de
certa intensitat impacte i de la vulnerabilitat del país a aquest impacte.
La vulnerabilitat és un concepte complicat, que té dimensions físiques, socials, econòmiques i polítiques.
Inclou aspectes tals com la capacitat de les estructures de resistir les forces d'un esdeveniment perillós, el
grau en què la comunitat posseeix els mitjans per organitzar-se i està preparada per manejar les
emergències, el grau al que l'economia del país depèn d'un només producte o servei que fàcilment pot ser
afectat pel desastre, i el grau de centralització en la presa de decisions del sector públic-
Els centres de població i les activitats econòmiques a la regió són altament vulnerables a les pertorbacions
i danys dels efectes de condicions extremes del clima.
Estan concentrats principalment en les planes costaneres, i les zones baixes exposades a marees de
tempesta i a inundacions terrestres.
Les altes demandes que es fan a la infraestructura de serveis vitals existent, al costat d'inadequats fons
per a l'expansió i manteniment d'aquests sistemes vitals, augmenten la seva susceptibilitat al col·lapse.
El creixement descontrolat dels centres urbans degrada l'ambient físic i la seva capacitat de protectió
natural.
Els llocs de construccions que són segurs en relació amb els perills naturals, la contaminació i accidents,
són inaccessibles per a persones de baixos ingressos que viuen a les ciutats, a els qui només els queda
construir els seus albergs en vessants pronunciats o en àrees inundables.
L'agricultura, en particular el cultiu de bananes per a l'exportació, freqüentment es practica sense les
mesures necessàries de conservació que corresponen a les característiques dels sòls, pendents, i
precipitació de l'àrea.
Les comunitats, països, o regions difereixen granment en vulnerabilitat, i per tant en els efectes que poden
sofrir a causa d'huracans d'igual força.
La grandària mateixa d'un país és un determinant crític de la seva vulnerabilitat: les petites nacions illa
poden veure's afectades en tota la seva extensió, i la seva principal infraestructura i activitat econòmica pot
ser disminuïda per un només esdeveniment.
Els escassos recursos destinats a projectes de desenvolupament han de ser ara dedicats al socors i a la
reconstrucció després d'un desastre, retardant el creixement econòmic.
Per avaluar els riscos futurs, els planificadors han d'estudiar les tendències històriques i correlacionar-les
amb probables canvis futurs.
La principal causa d'una creixent vulnerabilitat és el moviment de la població cap a àrees d'alt risc.
El major nombre de ciutats en les Índies Occidentals es troba en zones costaneres baixes amenaçades
per les marees de tempesta, i aquestes continuen creixent.
Els sectors econòmics més afectats pels huracans són l'agricultura i el turisme.
Tots dos, representen una porció principal de l'economia d'aquests països en el Carib.
En particular, l'agricultura és l'activitat més vulnerable.
Els huracans tenen efectes desastrosos, en particular, sobre les collites de bananes.
Durant l'Huracà Allen, a l'agost de 1980, Saint Lucia va sofrir US$36,5 milions en danys, amb el 97 per
cent de les plantacions de bananes destruïdes.
A Sant Vicent el 95 per cent i a Dominica el 75 per cent de les plantacions de banana van ser arruïnades-
Els danys a la indústria del turisme són més difícils de quantificar doncs inclouen molts altres sectors
econòmicament identificables tals com a transport i serveis hotelers.
Les estadístiques de les collites rares vegades prenen en consideració les pèrdues a llarg termini.
La major salinitat dels sòls a causa d'una marea de tempesta pot tenir efectes nocius sobre la producció en
els anys següents.
Per exemple, l'Huracà Fifi va disminuir la producció a Hondures en un 20 per cent l'any que va ocórrer,
però el següent any la producció baix al 50 per cent.
Quant d'aquesta reducció es va haver de l'augment de salinitat no és clar, però se sap que la sal destrueix
la vegetació lentament.

Una vegada que s'entén el risc que representen els huracans, es poden prendre mesures específiques de
mitigació per reduir el risc a les comunitats, la infraestructura, i les activitats econòmiques.
Les pèrdues humanes i econòmiques poden ser reduïdes granment mitjançant esforços ben organitzats
per implementar mesures preventives apropiades, respecte a la percepció del perill pel públic i l'emissió
d'alertes oportunes.
Gràcies a aquestes mesures, els països a la regió han experimentat una dràstica reducció en el nombre de
morts causades pels huracans.
Les mesures de mitigació són més cost-efectives quan són implementades com a part d'un pla original o
en la construcció d'estructures vulnerables.
Els exemples típics són l'aplicació de normes de construcció dissenyades per resistir els vents amb força
huracanada, evitar àrees que poden ser afectades per marees de tempestes o inundacions, i la plantació
de trenca vents per protegir les collites sensibles als vents.
El reforçament d'edificis i altres projectes perquè siguin més resistents a huracans és més costós i de
vegades impossible.
Una vegada que el projecte ha estat situat en una àrea inundable pugues no ser possible traslladar-ho a
un altre lloc més segur.
Els resultats generals de la mitigació del risc d'huracans en el Carib i Centre Amèrica no són molt
encoratjadors.
Abunden els casos de noves inversions en els sectors públics o productius que van ser exposats a un
significatiu risc de perill a causa d'un mal disseny o ubicació, i encara existeixen projectes que van ser
reconstruïts de la mateixa manera i en el mateix lloc després d'haver estat destruïts una primera vegada.
Es poden citar altres casos de col·legis i hospitals finançats amb ajuda bilateral que van ser construïts
d'acord amb les normes de disseny adequades per al país donant, però incapaços de resistir els vents de
força huracanada que predominen al país receptor.
El sector del turisme en el Carib és notori per la seva aparent indiferència al risc dels huracans i perills
associats.
Un complex hoteler construït a insuficient distància de la marca de marea alta no només s'arrisca a ser
danyat per acció de les ones i marees de tempesta, sinó que interfereix amb el procés normal de formació
de platges i estabilització de dunes, reduint així l'efectivitat d'un sistema natural de protecció contra l'acció
de les ones.
Després que sofreixen el primer dany seriós, els amos de l'hotel probablement decidiran reconstruir en el
mateix lloc i invertir en una paret de contenció del mar, en comptes de considerar re situar l'estructura en
un lloc més distant de la línia de costa.
En les últimes tres dècades la capacitat tecnològica per monitorejar els huracans ha millorat
significativament, i amb això el nombre de víctimes va disminuir.
La nova tecnologia permet identificar una depressió tropical i monitorejar en temps real, a mesura que es
desenvolupa el huracà.
El major avanç s'ha donat als Estats Units, però els països en desenvolupament es beneficien
enormement a causa dels efectius mecanismes d'alertes.
Els models de computadora també generen gran quantitat d'informació útil per als planificadors als països
en desenvolupament.
Un dels passos més importants que pot donar un país per mitigar el impacte dels huracans és incorporar
l'avaluació del risc i el disseny de mesures de mitigació a la planificació per al desenvolupament.
El disseny de mesures bàsiques de mitigació comença amb la compilació de tots els registres històrics de
l'anterior activitat dels huracans al país, determinant la freqüència i severitat d'ocurrències en el passat.
S'han de recol·lectar les dades meteorològiques fiables per a cada esdeveniment, que van des d'estudis
tècnics fins a notícies periodístiques. i amb tota la informació, ben ordenada, s'ha de dur a terme un estudi
de la distribució d'ocurrència per mesos de l'any, les freqüències de la força dels vents i la seva direcció,
les freqüències de les marees de tempesta de diverses altures al llarg de diferents segments costaners, i
les freqüències d'inundació de rius i la seva distribució espacial. L'anàlisi estadística haurà de proporcionar
suport quantitatiu per a les estratègies de planificació.
El disseny de mesures de mitigació seguirà a continuació de l'anàlisi estadística i considerarà els efectes a
llarg termini. Les mesures de mitigació tant estructurals com no estructurals han de ser considerades
prenent en compte les dificultats de la seva implementació.
Les mesures no estructurals consisteixen en polítiques i pràctiques de desenvolupament que estan
dissenyades per evitar el risc.
Les mesures estructurals de mitigació inclouen el desenvolupament de codis de construcció per controlar
el disseny d'edificis, mètodes i materials.
La construcció d'escullera, canals de diversió i comportes contra marees de tempestes, així com
l'establiment de línies d'arbres, són alguns exemples de mitigació des del punt de vista d'obres públiques.

L'efectivitat de les oficines de preparatius nacionals per a les emergències, als països de la regió,
freqüentment està limitada per inadequat suport institucional i falta de recursos tècnics i financers
suficients.
A les illes més petites del Carib, aquestes oficines solen ser operacions a càrrec d'una persona, sent
aquesta persona també responsable de molts altres assumptes no relacionats amb les emergències.
No seria realista esperar que puguin actuar de manera efectiva a nivell local en el cas d'emergències que
cobreixin tota l'àrea, tals com les causades pels huracans.
És per tant essencial millorar la capacitat de les poblacions en petits pobles i llogarets, perquè estiguin
preparades a respondre a les emergències pels seus propis mitjans.
detonador
Artifici amb fulminant que serveix per a fer esclatar una càrrega explosiva.
Consta d'esquer i multiplicador.
detrit
Producte resultant de l’esmicolament, la desintegració, d’un cos sòlid.
detrit
En geologia, material remogut de la superfície de les roques per desintegració i per altres processos.
detrit
En biologia marina, material en suspensió d'origen orgànic incapaç de reproduir-se, que, sovint, pot
acumular una considerable quantitat de material inorgànic.
detrític
Relatiu a els detritus.
detrític
Format per detritus.
deu per cent de sacs para estiba segura
La Càmera Australiana, en el seu Contracte de 1928 para Embarcament de Gra (Codificat: Austral)
planteja l'exigència als Noliejadors de proveir una quantitat suficient de càrrega, (la Comunitat Britànica de
Nacions. Commonwealth Navegation Department) per a la seguretat de l'estiba.
L'exigència és d'un 10%.
deute
Suma que ascendeix la liquidació dels tributs, interessos i multes si els hagués, el pagament de les quals
constituïx obligació exigible.
deute amortitzable
És un deute reemborsable a termini fix o per anualitats que comprèn els préstecs obligatoris d'una durada
amb deu anys almenys, els préstecs a llarg termini i els préstecs a mig termini.
deute extern
Quantitat que deu un país als seus creditors estrangers per concepte de préstec (a curt, mitjà i llarg
termini).
El deute extern planteja un problema de divises al mateix temps que un problema fiscal.
devaluació
És el reconeixement legal de la deterioració de fet o desvaloració que afecta a una moneda.
davantal
Barra de fusta que va col·locada sota la soleta de l’orla, en la barca de bou, en tota sa longitud (Vinaròs).
davantal
Cal considerar-ho com una continuació de maia, a la boca del qual va cosit.
devantallet
Llistó que corre de proa a popa pels costats interiors en les barques petites, per a sostenir els bancs (Val.).

devantallet
Nom popular de la fisqueta.
devantallet de calaix
Mena de compartiment, semblant a un calaix, que hi ha entre els banc d’una barca de palangre.
developing countries
En terminologia anglesa Països en vies de desenvolupament.
devolució
Concessió atorgada per les autoritats Duaneres.
És una devolució a l'exportar, del dret pagat a l'efectuar la importació.
devolució d'impostos a l'exportador
Règim duaner que permet, en ocasió de l'exportació de mercaderies, obtenir la restitució total o parcial
dels gravàmens cancel·lats per la importació, ja sigui per les mercaderies exportades o consumides durant
la seva producció.
devolució d'impostos a l'exportadora
Suma dels drets d'importació i impostos retornats en aplicar-se el règim de devolució.
Aquest règim es pot aplicar tant a les mercaderies que han estat exportades com també a la importació de
productes per a la seva transformació en articles determinats que seran, posteriorment, exportats.
devolució d'impostos a l'exportador
Règim Duaner que permet la devolució total o parcial dels drets i impostos a la importació, així com dels
impostos interns, pagats per les matèries primeres i altres materials utilitzats en la producció, elaboració, o
condicionament de mercaderies que siguin exportades.
devolució de tributs
Reemborso, que pot ser total o parcial, de drets aranzelaris i altres tributs que hagin estat cancel·lats a
l'excés o per un error en el cercle dels gravàmens, per mercaderies que han estat nacionalitzades.
devon
Esquer artificial per a pescar amb canya a llarga distància.
dextrogir
Canvi en el sentit de les agulles del rellotge, el contrari de vent levogir.
DGPS
Basat en receptors situats en estacions costaneres que subministren correccions del senyal GPS i
corregeix la major part dels errors induïts per la ionosfera, l'atmosfera i la disponibilitat selectiva.
dhow
El dhow és una embarcació de vela d’origen àrab caracteritzada pel seu velamen triangular i baix calat,
sent ho més comú que contin amb un només masteler.
L’aspecte més revolucionari del dhow en la història naval va ser la seva velamen triangular, el qual li
permetia navegar sense rems independentment de la direcció del vent, a diferència de les embarcacions
amb veles rectangulars existents fins a llavors, que precisaven contar amb vent en popa per a prescindir
dels remers.
No se sap amb precisió quan van aparèixer, no obstant això tot sembla indicar que la seva aparició està
lligada a la de l’islam; de fet, per les seves qualitats marineres i el seu baix cost de construcció, va anar al
instrument que va permetre als àrabs propagar la seva nova fe per gairebé tota la conca de l’Oceà Índic,
des del Nord de Moçambic fins a Indonèsia, passant per Pakistan, parts de la Índia, Birmània i Tailàndia,
Malàisia i fins i tot el sud de les Filipines, especialment Mindanao.
El dhow es va utilitzar principalment com vaixell de càrrega, sent aquesta de tipus molt variats, des de gra i
peix fins a esclaus i minerals.
dia
Durada d'una rotació de la terra, o ocasionalment, d'un altre cos celeste, sobre el seu eix.

Es mesura a través de successius trànsits d'un punt de referència de l'esfera celeste sobre el meridià, i en
cada cas pren el seu nom de la referència utilitzada.
El període de llum del dia, oposat al de nit.
dia
Unitat de temps que no forma part del Sistema Internacional, però la utilització del qual està autoritzada
amb les unitats del Sistema Internacional.
Un dia (símbol d) equival a 24 hores.
dia
Interval de temps que triga la Terra a donar una volta sobre si mateixa.
dia
Temps que dura la claror del sol o interval entre una nit i la següent.
dia amb neu
Dia que s'observa una caiguda de neu.
dia amb precipitació
Dia que s'observa precipitació.
Si bé el mínim d'aigua que ha de recollir- es perquè se li consideri un dia amb precipitació varia d'un país a
un altre, en general és de 0,1 mm.
dia amb sòl nevat
Dia en el curs del com almenys la meitat del sòl de l'estació d'observació està coberta per la neu.
dia artificial
Temps que intervé entre la sortida i la posta del sol.
dia astronòmic
Dia explicat de 0 a 24 h a partir del pas superior pel meridià de l'astre al com es refereix.
dia astronòmic
Dia solar mitjà que comença al migdia.
dia atmosfèric
Temps atmosfèric que fa durant el dia o part d’ell.
dia civil
Dia explicat de 0 a 24 h a partir del pas inferior pel meridià de l'astre al com es refereix.
dia civil
Temps comprès entre dos mitges nits consecutives.
dia civil
Dia igual al dia mitjà solar comptant a partir de la mitjanit.
dia cobert
Dia en el qual la nuvolositat mitja a les hores d’observació és de més de 8 dècimes de cel.
dia d'any nou
El primer de l'any.
dia de boira
Dia en el qual s'observa boira en una estació.
dia de glaç
Dia amb una temperatura màxima igual o inferior a 0°C.
dia de gelada

Dia durant el qual la temperatura mínima és menor que zero graus centígrads (o per conveni en certs
països, és igual o menor que zero graus centígrads).
dia de l’arranjament
Aquell que esbrinada la marxa del cronòmetre, es va deduir el seu estat absolut.
dia de marea
Temps de rotació de la Terra respecte de la Lluna, o al interval entre dos trànsits superiors successius de
la Lluna per sobre el meridià d’un lloc d’aproximadament 24.84 hores solars (24 hores i 50 minuts) o 1 ‘035
vegades el dia solar mitja.
dia de neu
Dia en el qual s’ha vist nevar.
dia de pluja
Dia en el qual s'observa la pluja, necessitant-ne mesurar.1 mil·límetre o més perquè sigui considerat.
dia de precipitació
Dia en el qual s'observa la precipitació
La quantitat mínima de l'aigua recollida considerada com necessària per a constituir un dia de precipitació,
varia de país a país però generalment és de 0.1 mil·límetres o 0.005 polzades.
dia de treball
Clàusula de la pòlissa de noliejament que fa referència al port determinat i a 24 hores encara que no es
treballi durant tot el període.
dia de sizígies
Cada cert temps es produeixen uns fets que coneixem com “sizígies mitjanes equinoccials”.
El dia de “sizígies” es produeix amb “baixamar escorada” (la baixamar més baixa) que és la que ens
indiquen les cartes de navegació.
Perquè tinguem un dia de “sizígies” han de coincidir dos aspectes; que és sol estigui en l’equinocci i la
lluna sigui plena o nova.
Així com el 23 és el nombre de la terra, el nombre de la lluna és el 19.
Tots els fenòmens lunars es repeteixen cada 19 anys.
Un dia de “sizígies” es pot produir cada 4 anys i 9 mesos.
Si expliquem que els fenòmens lunars es produeixen cada 19 anys i que a més per ser un dia de “sizígies”
ha de coincidir el lluna plena o lluna nova, hem de dividir 19 entre 2, també hem de tenir en compte que ha
de coincidir amb un dels equinoccis, amb la qual cosa tornarem a dividir entre dos el 9,5 el que ens dóna el
resultat de 4 anys i 9 mesos.
dia de sol i sèpies
Dia de calma absoluta a la mar.
dia de sòl nevat
Dia en el curs del com almenys la meitat de la superfície del terreny en una estació aquesta coberta per
neu.
dia de tempesta
Dia en el qual s'escolta una tempesta en una estació d'observació.
dia de vaga
Aquell que els treballadors no treballen encara que sigui laborable.
dia ennuvolat
Aquell en el qual la nuvolositat total mitja a les hores d’observació està compresa entre 2 i 8 dècimes.
dia geofísic
Dia acordat internacionalment per a efectuar observacions més detallades o intensives de l'atmosfera en
àmplies regions de la Terra.

dia glacial
Dia en el qual la temperatura màxima és menor als zero graus centígrads (o per conveni en certs països,
és igual o menor que zero graus centígrads).
dia grau
Diferència algebraica, expressada en graus, entre la temperatura mitja d'un dia determinat i una
temperatura de referència.
Per a un període donat (mesos, anys), la suma algebraica dels dies graus dels diferents dies del període.
dia grau per a escalfament
Forma de dia grau usat com una indicació de consum de combustible. Un dia grau per a calefacció és
contat per a cada grau que la temperatura mitja diària és més baixa que una temperatura base.
dia grau per a refrigeració
Forma de dia grau usat per a estimar els requeriments d'energia per a condicionament de l'aire o
refrigeració.
Un dia grau per a refrigeració és contat per a cada grau que la temperatura mitja diària és mes alta que
una temperatura base, per exemple 25º C .
dia i nit
En tot temps, durant el dia i la nit, sense cessar.
dia intercalar
El que s'afegeix al mes de febrer en cada any de traspàs per ajustar el calendari.
dia Julià
Nombre de cada dia, contat consecutivament a partir del començament del present període Julià, el 1° de
gener de 4713 abans de Crist, el dia Julià comença al migdia, 12 hores més tard que el corresponent dia
civil.
dia lunar
Temps que triga la Terra en el seu moviment de rotació pel que fa a la Lluna; o sigui, el interval de temps
transcorregut entre els dos passos successius de la Lluna pel meridià del lloc.
El dia lunar mitjà és aproximadament de 24,84 hores de durada o 1,035 vegades el dia solar mig.
dia lunar
Temps en el qual es desenvolupen totes les fases de la marea corresponents al dia lunar i que difereix
d'aquest en raó de l'avanç o del retard de la lluna.
dia marítim
El temps que transcorre des que un navegant té el sol en el seu meridià superior, fins que torna a passar
pel de el punt que es troba a l’endemà.
dia meteorològic
Període de temps de 24 hores comprès entre les 8 hores d’un dia i les 8 hores del dia següent.
dia meteorològic mundial
Es considera el 23 de març de cada any com Dia Meteorològic Mundial i se celebra en tot el món en
commemoració de l'entrada en vigor en 1950 del Conveni de l'Organització Meteorològica Mundial.
Es tria un tema d'interès per a la seva discussió en cadascun dels països membres.
dia mig
Interval de temps entre dos passos consecutius d’un sol fictici.
dia mig
Espai de temps que resulta de dividir la durada de l'any solar en 365 parts iguals.
dia mitjà
Dia mesurat amb el sol mitjà.

dia natural
És el va espai de temps que dura la llum del sol sobre l’horitzó.
dia nàutic
Dia que comença al migdia, és a dir, 12 h abans que el dia civil, el que representa 24 hores per davant del
dia astronòmic.
dia núvol
Hom ho diu del temps quan el cel està cobert o ple de núvols.
dia pluviomètric
Dia pluviomètric és el període que discorre entre les 07:00 UTC d'un dia i les 07:00 UTC de l'endemà i
s'observa a l'efecte de les precipitacions caigudes en un determinat punt en aquest període.
Com a exemple, el dia pluviomètric de l'1 d'agost comença a les 07:00 UTC de l'1 d'agost i acaba el 2
d'agost a les 07:00 UTC
dia pont
El laborable entre dos festius.
dia serè
Tècnicament s’entén per dia serè aquell en el qual la mitjana de la quantitat de núvols a les hores
d’observació és inferior a dues dècimes de cel.
dia sideral
Temps que triga la Terra a fer un volt completa al voltant del seu eix polar i durant el qual s'efectua una
revolució aparent completa dels estels fixos.
dia sideral
Durada d'una rotació n de la terra sobre el seu eix, pel que fa a l’equinocci de primavera, sobre el meridià
superior. a causa de la precessió dels equinoccis, el dia sideral així definit és lleugerament més curt que el
període de rotació pel que fa als estels, però la diferència és menor a 0,0l segon la durada del dia sideral
és de 24 hores de temps sideral o 23h 56m 04,091s d'hora solar mitjana.
dia sideral
Temps de rotació de la Terra pel que fa l’equinocci vernal.
És aproximadament igual a 0,99727 del dia solar mig.
A causa de la precessió dels equinoccis, el dia sideral així definit és lleugerament menor que el període de
rotació pel que fa a les estrelles fixes, però la diferència és menor que un centèsim de segon.
dia sideri
Període transcorregut entre dos passos successius del primer punt d’Àries per un meridià, uns quatre
minuts més curt que un dia solar mitjà.
dia solar
Període de rotació de la Terra pel que fa al Sol, al completar una volta al voltant del seu eix.
dia solar
Durada d'una rotació de la terra sobre el seu eix, pel que fa al sol. pot ser un "dia solar mitjà, o un "dia
solar veritable", segons ens estiguem referint al sol mitjà o al veritable respectivament.
Durada d'una rotació aparent del sol.
dia solar
Dia, temps que la Terra empra a fer un volt sobre si mateixa en 24 hores.
dia solar aparent
Vegi’s dia civil.
dia solar mitjà
El dia solar mitjà és una mitjana del dia solar veritable, i es correspon amb el temps civil.

Equival a 86.400 segons, unitat que actualment es defineix a partir de propietats atòmiques molt precises,
la qual cosa permet mesurar les diferències amb el dia solar veritable.
Aquest temps no es mesura directament mitjançant cap tipus de rellotge sinó que s'obté indirectament de
l'observació d'uns altres temps: per exemple, el temps solar esbrinat mitjançant la lectura en l'escala d'un
quadrant solar i calculat aritmèticament mitjançant l'equació del temps.
dia solar veritable
Període de temps que transcorre entre dos passos consecutius del centre del Sol per un meridià superior
de qualsevol punt de la superfície terrestre.
Aquest període és variable a causa de la trajectòria el·líptica que descriu la Terra al voltant del Sol.
dia xalocós
Dia en què bufa vent xaloc.
diable de pols
Un diable de pols, dimoni de pols o mini tornado és un fort remolí, ben format, i de relativament llarga
durada;est té una grandària que va des de petit (mig metre d'ample per uns pocs metres d'altura) a gran
(més de 10 metres d'ample i 1000 metres d'alt).
El moviment vertical primari és cap amunt.
Els diables de pols són generalment innocus, però en rares ocasions algun pot créixer prou per amenaçar
persones i propietats.
Són comparables als tornados en el fet que tots dos són fenòmens meteorològics d'una columna d'aire de
rotació orientada verticalment.
La majoria dels tornados estan associats amb una circulació parental més gran, els meso ciclons al dors
d'una sobrecella de tempesta.
Els diables de sorra formen com un remolí de corrents d'aire cap amunt sota condicions assolellades
durant temps net, rarament arriben a la intensitat d'un tornado.
Els diables de pols es formen quan l'aire calent prop de la superfície del sòl ascendeix ràpidament a través
d'una petita butxaca d'aire més fred,de baixa pressió damunt d’ell.
Si les condicions són les adequades l'aire pot començar a rotar.
Com l'aire puja ràpidament, la columna d'aire càlid s'estén verticalment, causant la intensificació de l'efecte
de rotació a causa del principi físic de conservació del moment angular.
El flux secundari en diable de pols fa que un altre aire calent es desplaci veloç al fons del vòrtex nou
format.
Com més aire calent es precipita cap al vòrtex en desenvolupament per reemplaçar l'aire que ascendeix,
l'efecte de gir arriba a ser més intens i acte sostingut.
Un diable de pols, totalment format, és una xemeneia semblant a un embut per la qual l'aire calent es mou,
tant cap amunt com en cercle.
Com l'aire calent puja, es refreda, perd la seva flotabilitat i finalment deixa d'elevar-se.
Quan aquest s'eleva, desplaça l'aire que descendeix fora del nucli del vòrtex.
Aquest aire fred que retorna actua com equilibrant contra la paret externa d'aire calent que gira i manté el
sistema estable.
diablet
Palangre d’ham i braçolada més menuda, a Altea.
Diada Mundial dels Oceans
L'Assemblea General de les Nacions Unides resol que, a partir de 2009, les Nacions Unides designin el 8
de juny Diada Mundial dels Oceans.
El 5 de desembre de 2008 l'Assemblea General de les Nacions Unides en la Resolució 63/111 va decidir
que a partir de 2009, les Nacions Unides designin el 8 de juny Diada Mundial dels Oceans.
diàfan
Dispositiu que funciona per aire comprimit i que produeix un senyal de boira característica.
diafragma
En un telescopi, disc prim de vidre sobre el qual es col·loquen línies gravades que formen un reticle.
diafragma
Element físic d'un sistema òptic, el qual limita la mesura del feix de rajos que travessa el sistema.

Diàmetre de la part de la lent usada en la pràctica.
Sinònim obertura de diafragma.
diafragma de camp
Element físic d'un sistema òptic que limita el camp de visió abastat pel sistema.
diagènesis
Procés global de canvis d'un sediment en el procés de la seva transformació en roca sedimentària, que
inclou canvis tant físics com a químics.
diagènesis
Alteracions químiques i físiques que sofreixen els sediments després de la seva deposició, durant la
litificació.
diagnòstic
En meteorologia sinòptica, estudi detallat de l'estat de l'atmosfera en una regió determinada basat en
observacions actuals.
diagonal
Segment
rectilini que uneix dos vèrtexs no consecutius d'un polígon o dos vèrtexs no situats en la mateixa cara d'un
poliedre.
diagonal
A Mallorca, cadascuna de les planxes de ferro o d’acer, aplicades per damunt dels membres i abans de
col·locar el forro d’un vaixell, es dirigeixen obliquament, van disminuïen des de el centre cap els extrems
de la nau i eviten que aquest es deformi.
diagonal
Nom d’algunes de les banderes de senyal.
diagonal de les banderes
Nom que es dona a certes banderes de senyals amb una o diverses franges en aquest sentit.
diagonal de les veles
En les veles trapezoïdals com en les cangrees, línia imaginària entre el puny de boca al puny d’escota i
que és una de les mides principals per al traçat d’aquest tipus de veles.
diagonal de popa
Reforços col·locats per sobre del folre interior i seguint la mateixa direcció de les filades de les taules, per a
donar major solidesa al conjunt format pel codast, els jous i les aletes.
diagonal de popa
Peces a l'interior de la popa d'un vaixell amb buc de fusta, en la mateixa direcció que les taules del folre.
Serveixen per lligar el plastró.
En els navilis, aquest, arribava fins el jou i en les fragates més amunt.
diagonals de popa
Peça situades en l’interior de la popa dels vaixells amb el buc de fusta, en igual direcció que les taules del
folro.
diagonal de proa
Peces encoramentades als jaients, amb la finalitat d'augmentar la longitud de les seves pernades i que
puguin creuar els espatllons i les últimes quadernes de proa.
diagonal de reforç
Cadascuna de les peces de reforç que es disposa obliquament sobre els elements als quals va a anar
empernada.
diagonal pel costat interior

Corba valona col·locada diagonalment.
diagonals pel costat interior
Peces a manera de lligams de sobreplà, diagonalment col·locades, perquè així produeixin major fortificació
al vaixell.
diagrama
Representació gràfica de l’estructura o de l’evolució d’un fenomen.
diagrama
Representació gràfica de determinats dades.
diagrama
Representació mitjançant un dibuix o un esquema d'un conjunt de dades estadístiques.
diagrama aerològic
Diagrama termodinàmic usat per a anàlisi aerològics i sinòptics.
diagrama cartesià
Sistema de localització d’un punt en un pla mitjançant dos valors, representats sobre dos eixos de
coordenades perpendiculars, la intersecció de les quals és l’origen de coordenades.
diagrama climàtic
Gràfic que representa informació climatològica.
diagrama d’Amble
Diagrama amb eixos oblics de temperatura i de logaritmes de pressió fins als 500 hectopascals i de
temperatura i pressió per sobre dels 500 hectopascals.
diagrama d'azimuts
Diagrama per a obtenir en forma gràfica abans que en forma calculada els azimuts dels astres observats.
diagrama d'energia
Diagrama termodinàmic que la superfície tancada per una corba que representa una evolució en un cicle
tancat, és proporcional al treball realitzat per la massa de gas que recorre dit cicle.
diagrama d’Herlofson
Diagrama termodinàmic les coordenades cartesianes del qual obliqües són la temperatura i el logaritme de
la pressió.
diagrama d’isopletes
Diagrama cartesià que representa les variacions d’un fenomen mitjançant isopletes.
diagrama d’origen
Mapa a petita escala o indicació situada en una carta per a indicar l’àrea de cobriment, incloent descripció
textual, de l’origen de les dades usades en l’elaboració de la carta.
També anomenat diagrama de compilació.
diagrama de banes
Diagrama lineal compost i acumulat.
diagrama de barres
Diagrama que representa una variable mitjançant barres paral·leles a l’eix d’ordenades i de longitud
proporcional als seus valors.
diagrama de benestar
Diagrama, les coordenades del qual són la temperatura i la humitat, usat principalment per a l'estudi de
climes condicionats.
diagrama de blocs

Representació d’una estructura o un procés mitjançant figures senzilles que contenen informació i que
estan inter connectades entre elles.
diagrama de càrrega de remolc
Una descripció il·lustrada de la disposició d'una càrrega en un remolc.
diagrama de coordenades polars
Diagrama que representa les variables en coordenades polars.
diagrama de coordenades triangulars
Vegi’s diagrama triangular
diagrama de corbes
Diagrama que representa les relacions entre dues variables quantitatives mitjançant la distància d’una
sèrie de punts units normalment per una línia i establerts a partir dels eixos d’un sistema de coordenades
cartesianes.
diagrama de fonts
Diagrama o mapa que mostra les dades i la qualitat de les fonts d’on s’ha extret la informació per a
l’elaboració d’un mapa. nota: aquest gràfic se situa en el marge del mapa.
diagrama de la difusió de la llum
Representació gràfica de la distribució espacial de la intensitat de la llum difusa al voltant de la partícula
que produeix la difusió.
diagrama de la dispersió de la llum
Gràfic de la distribució de la intensitat lluminosa dispersada per una partícula.
diagrama de Napier
Diagrama que es representen els desviaments de l’agulla per a diversos rumbs, els diversos punts es
connecten amb una corba suavitzada, el que permet una conversió immediata del rumb d’agulla a rumb
magnètic, o viceversa.
Sinònim diagrama de Neper.
diagrama de pendents
Diagrama que en un mapa, per a una escala i equidistància concretes, permet determinar el pendent entre
dues corbes de nivell consecutives.
diagrama de radiació
Diagrama per a calcular el flux de radiació d'ona llarga en l'atmosfera, segons la distribució de la
temperatura i dels principals constituents d'absorció i emissió de l'atmosfera (vapor d'aigua i diòxid de
carboni).
diagrama de Refsdal
Diagrama aerològic que té per coordenades cartesianes rectangulars o obliqües.
diagrama de refracció
Diagrama que mostra les posicions de les crestes i les ortogonals en una àrea donada per a un període i
una direcció específics d’onada d’aigua profunda.
diagrama de Rossby
Diagrama termodinàmic que té per coordenades cartesianes la relació de barreja i el logaritme neperià de
la temperatura potencial de l'aire sec.
Les línies d'igual temperatura potencial equivalent estan superposades.
diagrama de sectors
Escala gràfica circular dividida en sectors que indiquen proporcions d'un valor total.
diagrama de superfície

Diagrama que representa les variables mitjançant àrees proporcionals de trames i colors. nota: solen ser
circulars, semicirculars o rectangulars.
diagrama de temperatura salinitat
Diagrama que indica les variacions correlatives de la temperatura i la salinitat en una columna d’aigua,
aquest diagrama defineix les capes d’aigua superposades en aquesta columna i apreciar la seva
homogeneïtat.
A més, indica el valor del paràmetre sigma-t i permet estimar la precisió dels mesuraments de temperatura
i salinitat.
diagrama de triangulació
Diagrama que representa els vèrtexs geodèsics i les línies de la xarxa de triangulació.
diagrama de velocitat
Escala gràfica en la qual s’obté la relació de velocitat en un vaixell d’aixecament, o bé es determina la
distància recorreguda en un determinat temps en forma ràpida i exacta.
diagrama de vents
Vegi’s rosa dels vents.
diagrama de volums
Diagrama que representa les variables mitjançant volums proporcionals en perspectiva. nota: solen ser
esferes o cubs
diagrama energètic
Diagrama termodinàmic sobre el qual l'àrea tancada per una corba que representa un cicle tancat de
transformació és proporcional al treball efectuat per una massa determinada de gas que sofreix aquest
cicle de transformacions.
diagrama lineal
Vegi’s diagrama de corbes.
diagrama ombrotèrimic
Diagrama que representa les temperatures i les precipitacions mitjanes mensuals de manera que la corba
o les barres rectangulars que expressen les precipitacions se superposen a la corba de les temperatures.
diagrama per a factor de corredissa
En un aixecament hidrogràfic, diagrama proporcional confeccionat a l’escala de l’aixecament per a
determinar ràpidament el factor de corredissa.
diagrama pseudoadiabàtic
Diagrama usat per a la representació d'observacions de l'atmosfera lliure; per exemple, dades de
radiosondeig.
Conté diversos conjunts de línies, sovint amb la temperatura i la pressió (o una funció de la pressió) com
coordenades, i als quals també se'ls afegeixen determinades línies adiabàtiques i pseudoadiabàtiques.
diagrama termodinàmic
Diagrama utilitzat per a la representació de l'estat termodinàmic per una banda de l'atmosfera definida per
tres variables: pressió, temperatura i humitat, o per altres variables de les quals depèn aquest estat.
Certs autors limiten l'ocupació d'aquest terme a aquells diagrames sobre els quals, en cada regió, àrees
iguals representen energies iguals.
S’utilitza per a determinar el grau d'estabilitat atmosfèric.
diagrama triangular
Diagrama constituït sobre un sistema de coordenades en forma de triangle equilàter que permet
representar, generalment en percentatges, tres variables, la suma de les quals és constant.
diagrama vectorial
Diagrama que representa els valors dels fenòmens mitjançant vectors com a radis d’un punt d’origen amb
la indicació de la magnitud i la direcció.

diagramàtic
Relatiu o pertanyent a un diagrama.
dial
Quadrant d’un instrument, on s’indica, per exemple mitjançant una agulla mòbil, el valor d’alguna cosa,
cara d’un compàs, d’un indicador o d’un manòmetre.
dial
Quadrant d'un instrument, on s'indica, per exemple mitjançant una agulla mòbil, el valor d'alguna cosa;
cara d'un compàs, d'un indicador o d'un manòmetre. rellotge de sol.
Sinònim Cara d'un rellotge.
diàmetre
El diàmetre d’una circumferència és el segment que passa pel centre i els seus extrems són punts d’ella.
És la màxima entenimentada (segment entre dos punts de la circumferència) que es troba dintre d’una
circumferència, o en un cercle.
El diàmetre d’una esfera és el segment que passant pel centre, té els seus extrems en la superfície
d’aquesta.
diàmetre
L’angle baix que es veu el d’un astre o planeta, i la meitat del qual entra en la correcció d’altures.
diàmetre
El terme mig entre els eixos major ó menor del el·lipsoide terraqüi, que té relació amb la base de les
mesures adoptades en la navegació per a deduir la situació de la nau.
diàmetre d’un astre
Angle sota el qual es veu el diàmetre aparent d’un astre.
diàmetre de l'hèlix
El diàmetre de l'hèlix és el factor individual més important que determina el grau d'eficiència de l'hèlix.
Aquesta funciona expulsant aigua de la popa de l'embarcació perquè aquesta avanç.
Des del punt de vista de l'eficiència, és preferible expulsar de la popa una gran quantitat d'aigua amb un
ritme relativament lent, que expulsar ràpidament un volum petit per a aconseguir el mateix impuls cap a
endavant.
Per tant, el diàmetre de l'hèlix sempre ha de ser el més gran possible tenint en compte les característiques
de l'embarcació (amb la deguda distància entre les pales i el buc) perquè passi per l'hèlix el major volum
d'aigua possible.
En un estudi monogràfic bé documentat (Berg, 1982) sobre la substitució de l'hèlix d'una embarcació de
pesca per una de major diàmetre, es va demostrar que era possible reduir en un 30 per cent el consum de
combustible a velocitat de creuer i incrementar en un 27 per cent la tracció sobre bol·lard (força màxima de
remolc).
En aquest cas, es van substituir l'hèlix i la caixa reductora i es va duplicar el diàmetre de l'hèlix; aquesta
operació només va ser possible perquè al construir l'embarcació s'havia deixat una obertura (l'espai
destinat a l'hèlix) molt gran.
diàmetre dels cables i canal de politges
La fatiga per flexió en un cable està íntimament relacionada amb el diàmetre de l'enrotllament en els
tambors i politges.
Els cables es destrueixen ràpidament, quan són operats sobre politges que no estiguin ajustades al seu
diàmetre, especialment sobre politges petites, produint-se flexions excessives i repetides que afebleixen
els filferros duent-los a una falla prematura per fatiga.
Per a evitar que aquests valors siguin excessius és convenient tenir en compte la relació entre el diàmetre
de la politja o tambor i el del cable.
Per a les politges, els fabricants recomanen que en la relació entre el seu diàmetre i el del cable, es
compleixi que D/d. ≥ 22 on: D; diàmetre de la politja d; diàmetre del cable.
El diàmetre de la politja es considera mesurat des del fons de la gola.
La vida útil del cable depèn a més del disseny i dimensió de la canal de la politja pel qual el cable es llisca.

Si la canal és petita en relació al cable, es produirà un encunyament dels extrems de la canal sobre el
cable, produint una deformació en la seva secció transversal producte de la pressió.
Per la seva banda si la canal resultés massa ampla, es produirà l'aixafament del cable amb iguals
conseqüències negatives per a la seva vida útil.
diàmetre final
Corba descrita per un vaixell a velocitat uniforme.
diàmetre tàctic
Distància de babord a estribord o d’estribord a babord del rumb original quan s’han virat 180º amb el timó
en un angle constant.
diana
Primer toc que s’escolta en una unitat perquè el personal s’aixequi.
diapositiva
Fotografia positiva sobre un mitjà transparent.
La que té una imatge directa en ser observada a través d'un suport de base.
diari
Tot oficial de guerra, guàrdia marina i pilot està per ordenança obligat a dur aquest diari, que presenta en
el departament a la seva arribada, si així ho exigeixen els seus superiors.
diari
Quadern d’història de tota la navegació, incloïa el compte per menor dels rumbs, distàncies, etc., en la
mateixa forma que es practica en el de bitàcola.
diari de bord
Per a determinar la velocitat d’un vaixell o la distància recorreguda en l’aigua, o ambdues simultàniament
s’usa un instrument conegut com el diari de bord. Hi ha diversos tipus de diaris de bord: alguns operen
sobre un principi mecànic simple, mentre que uns altres es basen en tècniques electromecàniques
modernes.
diari de comerç
Una publicació que informa al públic en general de les notícies que afecten el comerç domèstic i
internacional.
diari de màquines
Llibre en el qual s’escriuen l’existència i consum de combustible, aigua, oli, les revolucions de les
màquines i tots les dades durant un període en quatre hores i és signat per l’oficial de servei al lliurar el
seu torn de servei.
diari de navegació
El Diari de Navegació, constitueix el document més important i transcendent de bord.
La seva exigència resulta de l'article 612.3 del Codi de Comerç i de l'Ordre Ministerial de 23 d'octubre de
1968.
En ell han de practicar-ne les anotacions sense interlineacions, raspadures ni esmenes, de forma
continuada i amb la data de cada seient, que deu, a més, portar la signatura del capità.
Aquest té, d'altra banda, que portar personalment aquest llibre.
En el Diari de Navegació es reprodueixen tots els fets vinculats a la navegació i els esdeveniments
extraordinaris ocorreguts en el curs d'aquesta navegació respecte del vaixells, tripulants, passatgers i
càrrega.
En particular s'assenta la situació, derrota i maniobres realitzades pel vaixell, les observacions
meteorològiques i hidrogràfiques efectuades a bord, els actes complerts pel capità en el seu caràcter de
funcionari públic, les actes dels consells d'oficials, més tota una llarga sèrie de fets i circumstàncies exigits
per les lleis i reglaments, tals com: existència i consum de combustible i d'aigua d'alimentació de calderes,
danys o avaries esdevinguts al vaixell, al seu armament o a la seva càrrega, llançaments i les seves
causes i relació dels objectes tirats o avariats, arribades forçoses, assistències o salvaments prestats o
rebuts, manipulació de càrrega en navegació, relleu en navegació del capità o del cap de màquines,
serveis extraordinaris prestats per la tripulació, etc.

El Diari de Navegació ha de ser sotmès, com a mínim, a dues revisions per part de la Capitania Marítima
corresponent, per verificar que ha estat portat conforme a les disposicions legals vigents; cal recordar que
diverses normes exigeixen al capità la inserció en el Diari de Navegació de certs fets i circumstàncies, i.i.
arts. 612.3, 624,630,814 i 819, del Codi de Comerç, art. 724, del Codi Civil, etc.
L'obligatorietat imposada quant a aquest important llibre en particular, té per objecte comptar amb una
prova preconstituïda, però el seu valor probatori no és idèntic en tots els casos, doncs és diferent també el
caràcter amb que el capità efectua els diversos seients.
Totes aquelles anotacions practicades en virtut de la seva excepcional investidura de funcionari públic,
constitueixen veritables instruments públics, però la resta dels seients no participen d'aquesta naturalesa, i
la seva eficàcia queda subjecta a l'apreciació judicial en cada cas.
Valen en contra de l'armador, i també a favor seu, excepte prova en contrari.
diària
La provisió de queviures i pertrets per a quinze dies que es dóna a els vaixells ancorats en un
departament, a fi que no consumen els embarcats per a campanya.
diastrofisme
Els processos de deformació en gran escala, de metamorfisme i d'intrusió que ocorren en els cinturons
orogènics.
diat
Vaixell portuguès de dos pals i veles cangrees, emprat per al cabotatge.
diatermància
Es denomina diatermància a la propietat de l'aire atmosfèric de ser travessat pels rajos solars sense
escalfar-se.
No cal confondre aquest terme amb el de diatèrmia, que és el tractament mèdic de diverses afeccions amb
l'ocupació de radiacions de calor (infraroges) per mitjans elèctrics o electromagnètics.
Els principals estudis sobre la diatermància es deuen a Heinrich Magnus, químic i físic alemany del segle
XIX.
dibuix dels mestres d'aixa
Dibuix que fan els mestres d'aixa per deduir els diàmetres d'un pal o verga, donats el màxim i el mínim,
amb el qual obtenen la corba o brusca que han de formar.
dibuix isomètric
Representació en un sol pla de les tres dimensions d’un objecte.
dibuix original
Carta o part d’una carta traçada o dibuixada sobre una base ferma, llesta per a la reproducció definitiva.
dibuixant
Persona la funció de la qual consisteix a dibuixar.
Sinònim delineant.
dic
Cos plutònic tabular que té superfícies de contacte.
dic
Un dic és un terraplè per evitar el pas de l'aigua, pot ser natural o artificial, en general de terra i paral·lel al
curs d'un riu o a la vora del mar.
S'usa per revisar i reparar les naus, que entren en ell, estant la marea alta, i es deixen en sec quan la
marea està en flux abans de tancar les comportes, o bé es tanquen les portes tan aviat s'admeten els
navilis, deixant sortir l'aigua en pujar les rescloses, o es bomba fora.
dic
Mur per contenir les aigües.
dic
Muralla o defensa contra el mar.

dic
Mur perimetral que delimita a la dàrsena.
dic
Moll, paret al llarg d'un riu o un port per a la càrrega i descàrrega dels vaixells.
dic
Muralla gran o terraplè que es fa per a defensar-se de les aigües esculleres.
dic
Esculleres, muralla per a defensa i contenció de les aigües.
Hi han els següents tipus:
• Dic d'abric.
• Dic de carena.
dic
Construcció de pedres elevada damunt la mar per protegir l’entrada d’un port contra l’envestida de les
aigües.
dic
Construcció o instal·lació que permet de deixar una embarcació en sec, per poder carenar, netejar,
etc.,l’obra viva del buc.
dic
Un dic és una gran fossa de la figura del buc d'un vaixell, excavat i construït de pedra, arran de mar o d'un
riu, amb grans portes de fusta o ferro, que es tanquen en la baixamar; estant el vaixell dintre del dic
apuntalat pels seus costats, es buida l'aigua que ha quedat, per mitjà de bombes, queda perfectament en
sec i en disposició per a carenar i reparar els seus fons amb la major comoditat i promptitud.
dic aïllat
Dic construït en general paral·lelament a la costa, però apartat d’aquesta, sovint fet d’escullera.
dic d'abric
En ocasions impròpiament anomenat escullera.
dic de carena
Instal·lació portuària per a la reparació o treballs de manteniment, neteja de fons, treballs d’inspecció etc.
Dintre del dic de carena, n'hi han:
• Dic sec.
• Dic flotant.
• Dic d'escullera.
dic de marea
Dic sec construït on hi ha grans marees de manera que es buida naturalment.
dic de recer
Dic situat de manera que rep les accions dominants de la mar i en protegeix el port.
dic de ribera
Dic que protegeix les terres de l’entrada de corrents d’aigua que les inundarien.
dic en talús
Dic amb parament inclinat recobert generalment d’escullera.
dic flotant
Forma de dic sec consistent en una estructura flotant d'una o més seccions que puguin ser parcialment
submergides en una inundació controlada per rebre a un vaixell i que immediatament es buida per mitjà
d'una bomba de manera que el fons del vaixell quedi exposat.

dic guia
Dic situat a la desembocadura d’un riu que dirigeix el corrent.
dic sec
Conca artificial proveïda d'una porta o comporta de dic en la qual es pot introduir un buc i treure l'aigua per
mitjà d'una bomba per deixar exposat el fons del vaixell.
Dic sec, o dic de carena, és el nom de les instal·lacions portuàries destinades a posar les embarcacions
fora de l’aigua per a efectuar reparacions en la seva part externa.
Aquestes reparacions que es realitzen en forma periòdica reben el nom de crestallera i s’efectuen en la
part del buc coneguda com obra viva o carena. Dic sec: es tracta d’una resclosa on s’introdueix el navili i
una vegada tancada, es bomba l’aigua de l’interior fins a deixar donada suport l’embarcació sobre un llit.
dic submergit
Dic construït d’obra, situat per sota del nivell de la mar, que serveix per a amortir l’onatge.
dic vertical
Els dics verticals estan formats per calaixos de formigó armat que es traslladen surant al lloc de fondejo i
s’enfonsen, per a després emplenar-los amb àrids, de manera que constitueixin una estructura rígida.
Els avantatges d’aquest tipus de dics són que per a una mateixa profunditat, requereixen molt menys
material que els dics esculleres, i que es poden prefabricar.
No obstant això, presenten alguns desavantatges com són que concentren el seu pes en una superfície
menor, i per tant requereixen un sòl més resistent per a la seva col·locació; i que reflecteixen gran part de
l’onatge que incideix sobre ells, augmentant els esforços sobre l’estructura i dificultant la navegació en els
voltants del dic vertical.
A més, no presenten un trencament gradual com els seus homòlegs dics en talús cosa que provoca que
s’hagin de dimensionar per a ones de més altura.
diccionari de dades
Catàleg d’elements d’un producte, que conté informació de caràcter metodològic, geomètric, topològic, etc.
dicòtom
Es diu de la lluna quan és en el primer o darrer quart.
dicotomia
Fase dels planetes inferiors (Mercuri i Venus) en què solament és il·luminada pel Sol la meitat del planeta.
dicotomia de la Lluna
Fase de la Lluna en què és visible només la meitat del disc.
dicrota
Galera amb dues ordenes de rems, dos timons i dues proes.
dics artificials
Els dics artificials poden ser utilitzats para:
• Prevenir la inundació dels camps limítrofs als rius o mars; no obstant això també s'utilitzen per encaixonar
el flux dels rius a fi de donar-li un flux més ràpid.
Són coneguts com a dics de contenció.
• Protegir determinades àrees contra l'embat de les ones.
• Formen camins integrant un ordre vial.
dics de contenció
Aquests dics tradicionalment són construïts, amuntegant terra a la vora del riu.
Ampli a la base i afilats en el cim, on se solen posar borses de sorra.
Parts d'un dic de contenció contra inundacions
Les seves parts són:
• Coronament
• Vora lliure
• Nivell d'aigua de projecte
• Talús d'aigües a dalt (en aquest cas, considerant que l'aigua tendeix a infiltrar a través del dic, el talús
d'aigües a dalt és aquell que es troba a l'interior de la llera del riu.

• Nivell del terrè aigües a dalt
• Corona
• Cos de suport, aigües a dalt.
El material utilitzat en aquesta part del dic pot ser granular i poc permeable.
• Nucli impermeable
• Cos de suport, aigües a baix.
El material ha de ser permeable.
dics esculleres
Són estructures artificials creades mitjançant superposició de capes d'elements de diferents granulometries
i materials encaminada a reduir la quantitat d'energia provinent de l'onatge que entra en un lloc que es vol
abrigar, per exemple un port.
Contràriament als dics de contenció, no tenen una funció d'impedir la filtració de l'aigua.
Existeixen diferents tipologies de dics, també anomenats espigons:
• En talús
• Vertical
• Flotant
Els dics en talús tradicionalment s'han construït mitjançant un nucli de tot un, damunt del com se
superposen capes d'elements de grandària creixent separats per capes de filtre.
Actualment, els elements majors (que conformen els mantells exteriors) són peces de formigó en massa
de diferents formes (galledes, dols, tetràpodes, etc), que substitueixen a l'escullera.
Els dics en talús resisteixen l'onatge provocant el trencament del mateix.
dics flotants
Els formats per conjunts de caixons de planxa completament estancs, que se submergeixen, tot llastrantlos
amb aigua, de manera que el vaixell, s’hi posi al damunt.
dics naturals
Un dic natural resulta del dipòsit de material arrossegat pel riu en la vora del mateix, durant les
inundacions.
Això va causant, progressivament, l'elevació de la ribera.
dics verticals
Els dics verticals estan formats per calaixos de formigó armat que es traslladen surant al lloc de fondejo i
s'enfonsen, per després emplenar-los amb àrids, de manera que constitueixin una estructura rígida.
Els avantatges d'aquest tipus de dics són que per a una mateixa profunditat, requereixen molt menys
material que els dics esculleres, i que es poden prefabricar.
No obstant això, presenten alguns desavantatges com són que concentren el seu pes en una superfície
menor, i per tant requereixen un sòl més resistent per a la seva col·locació; i que reflecteixen gran part de
l'onatge que incideix sobre ells, augmentant els esforços sobre l'estructura i dificultant la navegació en els
voltants del dic vertical.
A més, no presenten un trencament gradual com els seus homòlegs dics en talús cusi que provoca que
s'hagin de dimensionar per a ones de més altura.
didal
Anell de cuir amb un tubet on els calafats introdueixen el dit petit de la mà esquerra, i els serveix per a
subjectar el ferro de ficar i rebatre.
dies correguts o consecutius
L'expressió dies sense especificació de correguts o consecutius es refereix a dies de calendari de vint-iquatre
hores (des de mitjanit a mitjanit), consegüentment no solament a dies de treball, sinó també a
diumenges i dies de festa.
Des del punt de vista dels Armadors aquesta és la millor descripció dels dies de planxa.
dies corrents
Dies de calendari, consecutius “running days » contant tots, diumenges, festius, etc.
Així es consideren també els dies en el transport aeri.
dies de demora
Es diuen demores els dies que excedeixen als dies de planxa convinguts per a la càrrega o descàrrega.

dies de despatx avançat
Els dies avançats en la càrrega o descàrrega del vaixell dintre del temps permès en la pòlissa de
noliejament, es diuen dies de despatx avançat.
Quan els noliejadors / consignataris hagin fet despeses extraordinàries per a avançar temps es podria
lliurar una compensació en la forma de premi per despatxar ràpid.
Les parts interessades tenen dret al premi per despatx avançat solament si la pòlissa de noliejament conté
alguna disposició a aquest efecte.
dies de planxa
Aquesta expressió es refereix al nombre de dies permesos pel contracte de noliejament para la carrega i
descàrrega del carregament.
dies de planxa
Aquesta és l'a clàusula usual aplicada als dies de planxa en les transaccions corrents de vaixells sense
línia regular.
dies de planxa
La interpretació del terme dies de treball si el temps ho permet “weather working days” va sorgir en la
Càmera dels Lores, en 1963, amb motiu dels anomenats casos de vaga de Vancouver.
Es va donar la següent fallada:
1.- La paraula de treball “working” no defineix a una part del dia, sinó que descriu el caràcter del dia com
un tot;
2.- Un dia de treball no queda definit pel fet que es treballi a tipus determinats de pagament;
3.- Un dia de treball si el temps ho permet, és un dia de treball en el qual el mal temps no impedeix les
operacions de càrrega o descàrrega;
4.- Quan les condicions adverses de temps impedeixen l'operació de càrrega o descàrrega solament
durant part d'un dia de treball si el temps ho permet, hagués de fer-se un prorrateig raonable basat en
l'efecte de les condicions del temps sobre el nombre d'hores que els participants van estar treballant o va
poder suposar-ne que haguessin treballat.
dies de planxa
Tal prorrateig és una qüestió de fet, cada cas ha de ser considerat per si mateix.
La interpretació del Contracte de Noliejament i/o el costum del port poden figurar en l'assumpte.
En alguns ports, per evitar disputes en Contractes de Noliejament que estipulin dies de treball si el temps
ho permet, les autoritats Portuàries declaren que temps s'expliqués com de planxa quan el mal temps
impedeix les operacions de càrrega o descàrrega.
És evident que sota el punt de vista de l'Armador tal prorrateig pot complicar-se.
Si els dies de treball que el temps ho permeti han estat estipulats en un C/N, la redacció de la clàusula
pertinent ha de ser tal que no deixi lloc a dubtes sobre el càlcul del temps de planxa.
El vaixell carregarà o descarregarà com de costum: D'acord amb el costum del port; amb el despatx de
costum; amb tot el despatx; tan ràpid com el vaixell pugui rebre o lliurament.
dies de ressaca
Dies en els quals les operacions de càrrega s’han d’interrompre a causa de la forta mar de fons, i que no
compten com a temps de planxa segons estipulacions sovint incloses en pòlisses de noliejament
concernents a certs ports.
dies de treball
L'expressió es refereix als dies en què es treballa normalment en el port concernentment exclou
diumenges i dies de festa reconeguts oficialment com a tals.
El nombre d'hores normals de treball depèn del costum del port.
Regularment, els Contractes de Noliejament (C/N) com per exemple, l'”Americanized Welsh Coal Charter
Party” estipula que: El temps des del migdia del dissabte o del dia anterior a una festa fins a les set a. m.
del dilluns o de l'endemà a la tal festa no s'expliqués com a dies de planxa, tret que s'usi “unless used”.
Si no existeix tal condició s'expliquessin com a dies complets de treball els dissabtes i dilluns.
Per eliminar qualsevol mal entès, ha de dir-se que en la major part dels països el terme dia de treball no
significa necessàriament, un dia de vuit hores de treball.

dies de treball de 24 hores
Els Tribunals britànics han sostingut que cada vint-i-quatre hores en què es treballi seran considerades
com un dia de planxa, independent del fet que les hores de treball abastin mes dies.
Si un dia normal de treball corre de sis del matí a la sis de la tarda, d'això es dedueix que, sobre la base
indicada, un dia de treball de vint-i-quatre hores és igual a dos dies normals de treball.
No és necessari dir que tal condició és molt poc satisfactòria des del punt de vista dels Armadors, de
manera que és aconsellable el no acceptar-la o el treball, aquella part del dia en què normalment es
treballa, exemple, entre 8 a. m. i migdia i entre 1 p. m. i 5 p. m.; el dissabte, entre 8 a. m. i el migdia.
Les fraccions de dia figuressin sobre la base que un dia és igual a vuit hores.
No és necessari dir que una descripció correcta del terme dies de planxa és de summa importància en els
C/N.
dies de treball de 24 hores consecutives
Aquesta expressió es refereix a vint-i-quatre hores consecutives de dia o de nit.
dies de treball que el temps ho permeti, exceptuant els diumenges i dies festius
Aquest terme té el mateix significat que dies de treball, amb la condició, no obstant això, que quan les
condicions adverses del temps impossibilitin les operacions de càrrega o descàrrega, tals dies de treball no
s'expliquessin com a dies de planxa.
Com a detall d'interès pot dir-se que per a l'objecte de calcular el temps de planxa sota la clàusula 9 del
C/N de gra Austral, el terme per dia de treball, si el temps ho permet ha de ser entès com a significat per
dia de vint-i-quatre hores consecutives, si el temps ho permet; però no s'afegirà gens als dies de planxa
pels períodes de mal temps que ocorrin fos de les hores de costum i normals de treball en un dia
determinat, tret que de fet s'ordeni treballar fora d'aquelles hores, en aquest cas s'afegirà als dies de
planxa el període de mal temps.
dies festius
Dies que el treball no es realitza ordinàriament, encara que excepcionalment pot ser portat a terme en un
lloc i a cost extra concret.
Els terminis de temps en el tràfic internacional es veuen afectats per aquesta circumstància, tret que
s'estableixin en dies corrents.
En relació amb les operacions de càrrega o descàrrega dels vaixells, els festius es conten si són treballats,
encara que es computen com ordinaris si el vaixell es troba en demores.
Usualment, a l'establir la planxa es fa constatar si el temps compte o no en els dies festius per mitjà de les
clàusules SHEX o SHINC.
dies laborables
Dies de treball normal, excloent per tant diumenges, o divendres en els països musulmans, o dissabtes a
Israel, i els festius usualment observats, però no les tardes dels dissabtes ni els dies que el treball és
dificultat pel mal temps.
El qualificatiu de laborable descriu un tipus de dia i aquest de vegades es computa com de 24 hores, el
criteri mes modern considera que les hores laborables són les habituals en el port que es tracti, excloent
les treballades en hores extres.
dies laborables amb bon temps
Dies que el temps permet realitzar les operacions de càrrega o descàrrega sense cap interrupció, aquesta
expressió figura normalment en les clàusules dels contractes de noliejament de mercaderies susceptibles
de ser danyades per la pluja.
dies mundials regulars
Certs dies (tres o quatre per mes) durant el període del "Any Geofísic Internacional" seleccionats per
endavant per al propòsit d'assegurar les observacions simultànies de diversos fenòmens geofísics.
dies nets
A l'afegir la paraula clear s'indica que el primer i últim dia no s'inclouen a l'estipular en una pòlissa de
noliejament els dies de treball.
dies permesos per a carregar i descarregar d'un vaixell o dies de planxa

Les seves particulars es fan constar en les pòlisses de noliejament per viatge, en les quals constituïx una
estipulació necessària, establint-se de vegades també en coneixement d'embarcament, sobretot si no són
de línia regular.
diesel
Motor alternatiu de combustió interna ideat i construït per l'enginyer alemany Rodolf Dièsel el cognom del
qual va donar nom a aquest tipus de motor patentat en 1892, i sent fabricat amb fins comercials des de
1897.
La combustió en un cilindre d'un motor dièsel es produeix al comprimir-se l'aire introduït en el mateix a 1/16
del seu volum el que augmenta la seva temperatura que depassa amb amplitud els 500º (un gas al ser
comprimit augmenta la seva temperatura) en aquest moment s'injecta el combustible i aquest detona
empenyent de nou el cilindre cap avall.
Al mateix temps que baixa el pistó comprimeix l'aire del carter i en el moment que aquest pistó deixa
obertes les llumbreres t’escombra’t aquest aire entra en el cilindre per a expulsar millor els gasos de la
combustió (alguns motors duen una bomba per a l'aire d'escomdra’t)
Els refredadors a la sortida dels turbos serveixen per a refredar l'aire d'admissió i evitar que la temperatura
sigui excessiva.
dietes
Els gèneres que es compon la ració dels malalts a bord.
dietes vives
Antigament tot el bestiar que es duu per a donar carn fresca.
diferencia ascensional
És el complement a 6 hores de l'horari local d'un astre, en el precís instant del seu alba i ocàs veritable.
Dita d'altra forma, la diferència ascensional és l'arc d'equador celeste comprès entre el punt cardinal est o
oest i el peu del semicercle horari d'un astre que es troba en l'horitzó.
diferència d’altures
Nom donat en el mètode de Marco St. Hilaire a la diferència entre l’altura calculada i l’altura veritable d’un
astre.
diferència de calats
Quantitat de centímetres o peus existent entre el calat de proa i el de popa.
diferencia de corrent
Temps transcorregut entre l’hora de la marea i l’hora de la major intensitat del corrent, per a qualsevol lloc,
pel que fa a una estació de referència la predicció diària de la qual figuri en les Taules de Corrents.
diferència de corrents
Diferència entre l'hora d'estoa o de certa intensitat de corrent en un port patró i un port secundari.
diferència de desplaçaments
Quantitat de tones o peus cúbics entre el desplaçament de proa i el de popa.
diferència de latitud
Distància angular entre els paral·lels de dos punts mesurats sobre un meridià, comprès entre els paral·lels
de latitud de dos punts, entre els quals volem trobar aquesta diferència, per a trobar la diferència de latitud
entre dos punts de l’esfera terrestre, es verifica la diferència algebraica de les seves latituds.
diferència de latituds creixents
Diferència entre les latituds creixents de dos paral·lels determinats.
diferència de longitud
Angle en el pol o arc interceptat de l'equador, entre els meridians de dos llocs.
La diferència de longitud és l’arc d’equador, comprès entre els meridians de longitud de dos punts, entre
els quals volem trobar aquesta diferència, dels dos arcs d’equador, que comprenen els citats meridians, és
prendre sempre el menor d’ells.

diferència de marees
Diferència en temps o altura d'una plenamar o baixamar entre un port secundari i un port patró n les
prediccions de la qual es presenten en les taules de marees.
Aquesta diferència aplicada al port patró, ens permet la lectura de temps i marea per al port secundari.
Referint-se a les altures, és la diferència entre les altures del port secundari i del port patró que correspon.
diferència de paral·laxi
En Fotogrametria, diferència en les paral·laxis estereoscòpiques absolutes de dos punts impresos en un
parell de fotografies.
Aquesta diferència s'utilitza generalment per a la determinació de les diferències d'altures entre objectes.
diferència estimada
La diferencia de latitud o longitud deduïda per l’estima.
diferència horària
La diferència entre el temps que indica el rellotge i l'Universal Time Coordinated (UTC) o el Greenwich
Mean Time (GMT).
diferència interanual de la pressió
Diferència, en valor absolut, entre les pressions mitges anuals de dos anys consecutius.
diferència interanual de la temperatura
Diferència, en valor absolut, entre les temperatures mitges anuals de dos anys consecutius.
diferència psicomètrica
Diferència entre les temperatures del bulb sec i el termòmetre de bulb humit en un psicròmetre.
diferencial
Sistema d'engranatges en el conjunt de transmissió final d'un vehicle que transmet torsió a les rodes sense
considerar si el vehicle s'està movent en línia recta o si està girant.
diferencial
La quantitat agregada a/deduïda d'una tarifa baixa per a establir una tarifa de/fins a una certa destinació en
direcció d'una ruta diferent.
diferencial viscós
Diferencial auto bloquejant que canvia la seva mecànica d'engranatges per líquid hidràulic i discos.
diferencials
Els premis pagats per productes de qualitat superior a la qualitat de contracte i els descomptes cobrats per
qualitats inferiors.
Aquests diferencials s'indiquen en els contractes.
diferències legals entre remolc i salvament
Cada any molts armadors, i alguns dels seus asseguradors també, descobreixen per si mateixos la
diferència entre remolc per contracte i salvament.
En molts casos, el descobriment ocorre quan el sorprès armador rep la factura per una recompensa per
salvament en lloc d'una factura per serveis de remolc.
La diferència entre una factura d'una recompensa per salvament i una factura per un senzill servei de
remolc pot ser enorme.
Una típica factura per serveis de remolc està basada en les tarifes horàries de la companyia de remolc.
Encara que aquestes factures poden arribar a ser considerables, en general són insignificants comparades
amb les d'una recompensa per salvament, les quals sovint es basen en l'afirmació del salvador que al·lega
tenir dret a una recompensa generosa per rescatar la propietat del dany a conseqüència d'un risc dels
mars.
Molts salvadors basen la seva sol·licitud en un percentatge del valor de la nau salvada; el qual pot oscil·lar
entre el 1% i el 100%.
Els armadors que reben una factura per la recompensa per salvament, en general presenten una
reclamació davant les seves companyies d'assegurances.

En aquest moment, l'armador novell per regla general rebrà la seva primera lliçó sobre les diferències entre
remolc marítim i salvament.
El dret de salvament marítim ha existit en certa forma des de l'Edat Mitjana.
El incentiu bàsic que fomenta al dret del salvament marítim ha estat les recompenses per als salvadors qui
voluntàriament ajuden a les embarcacions en perill a fi de salvar vides i propietat de la destrucció.
Les lleis del salvament marítim provenen de una època on la majoria de les embarcacions en el mar es
dedicaven al comerç.
El dret marítim i els tractats internacionals han proveït tal incentiu en forma de recompensa per al reeixit
salvador.
Per a reclamar una recompensa per salvament, el salvador ha de reunir tres requisits:
• Un perill del mar;
• Serveis oferts voluntàriament;
• Salvar reeixidament vides humanes i propietat.
Si es reuneixen aquests tres requisits, el salvador podrà reclamar al propietari de la propietat salvada una
recompensa.
La quantitat de la recompensa variarà depenent del cas, basant-se en les circumstàncies presentades per
la situació del salvament.
Molts armadors creuen que no necessiten familiaritzar-se amb el dret de salvament, vist que “el tema del
salvament només afecta a embarcacions grans i jo només tinc un bot de 8 metres.”
El dret de salvament marítim aplica per a cada embarcació en aigües navegables, des d'una canoa fins a
un transatlàntic.
No és necessari que l'embarcació es dediqui al comerç.
Aquest sotmet a gairebé totes les embarcacions d'esbarjo (excepte aquelles en llacs sense sortida al mar i
llacunes) a requeriments per recompensa per salvament.
Els navegants de pas (coneguts com “salvadors de casualitat”) i salvadors professionals, ambdós, tenen
dret a presentar una reclamació de recompensa per salvament.
L'única diferència està en la grandària de les seves recompenses, vist que els salvadors professionals
tradicionalment tenen dret a rebre un incentiu en els seus recompenses per la inversió de temps i diners
que fan per a comprar i mantenir els seus equips, mantenir vigilància per ràdio, i estar llests en cas
d'urgència per a ajudar a les embarcacions en perill.
L'existència d'una recompensa més generosa és un incentiu per als salvadors professionals perquè
proporcionin aquest servei públic necessari.
El risc marítim implícit, que ha d'existir abans que es presenti una reclamació per salvament, pot presentarse
en moltes formes.
Comunament, un risc marítim és una classe de situació de perill en el mar que gairebé amb seguretat
causaria danys en una embarcació en perill si se li deixa exposada al vent, ones, clima i marea sense una
prompta assistència per a rescatar-la.
Aquestes circumstàncies regularment inclouen incendi, abordatge, filtracions/enfonsament, encallada, i
perill causat per avaries mecàniques i falla de l'equip.
Per a simplificar la vida en el mar, diverses companyies professionals de remolc i salvament marítim han
adoptat pòlisses no escrites que defineixen quines situacions i riscos consideren que presentaran
situacions de salvament a diferència de simples treballs de remolc.
Per exemple, moltes companyies consideren simples treballs de remolc en bon clima, o treballs
d'encallada “lleugera” (que requereixin només un pot remolcador) com treballs de remolc senzill i envien
als armadors factures per remolc.
Però, d'altra banda, moltes companyies consideren qualsevol treball que requereixi més d'un pot
remolcador (com les “encallades pesades”), o un treball realitzat en circumstàncies de perill (com en boira,
en baixos de sorra o durant una tempesta) com un treball de salvament marítim, i li enviaran una factura de
recompensa per salvament.
Existeixen altres companyies de remolc i salvament que no han adoptat aquestes pòlisses i, tret que s'hagi
arribat a alguna classe d'acord amb l'armador, aquestes consideraran tot treball que impliqui el més mínim
perill real o potencial com un treball de salvament marítim.
El requisit que diu que un servei de salvament sigui “voluntari” no haurà de ser exagerat.
La voluntarietat només exigeix que no existeixi una obligació contractual preexistent entre el salvador i
l'embarcació en perill.
Si el remolcador té un contracte per a realitzar un treball, aquest no pot presentar una reclamació per
salvament.
En altra excepció es troben els salvadors que estan obligats estatutàriament a prestar ajuda tals com els
membres dels guardacostes, policia i bombers.

Bàsicament, aquests no poden presentar una reclamació per recompensa ja que els seus serveis no són
considerats “voluntaris”.
A l'arribar a l'escena d'un potencial treball de salvament, molts salvadors professionals li plantejaran a
l'armador un contracte de “No Guareixi, No Pay” (si no hi ha salvament, no hi ha pagament).
Al signar un contracte de “No Guareixi, No *Pay”, l'armador en general accepta alguna classe d'arbitratge
vinculant, el qual aconseguirà que es determini amb relativa rapidesa la suma apropiada de la recompensa
per salvament.
L'armador així mateix reconeix que els serveis subministrats seran la base d'una reclamació per
salvament, i que el salvador tindrà dret a retenció sobre l'embarcació per la suma de la reclamació.
A pesar de l'existència d'un contracte de salvament “No Guareixi, No *Pay”, i a falta d'un acord de remolc o
altre contracte, els serveis prestats per un salvador es consideraran encara voluntaris i li donaran el dret a
una recompensa si assoleix la seva comesa.
La principal diferència entre un salvament amb o sense un acord de “No Guareixi, No *Pay” és que sense
l'acord l'armador no estarà obligat a presentar un arbitratge vinculant per a determinar la suma de la
recompensa.
Si l'armador no està d'acord amb la suma de la recompensa llavors el salvador necessitarà presentar el
cas davant un tribunal a fi que li paguin.
Degut al fet que cada situació de salvament és diferent, es fa extremadament difícil establir una suma per
a les recompenses per salvament.
On no existeixi un acord de “No Guareixi, No *Pay” que requereixi arbitratge, un tribunal marítim establirà
la suma de la recompensa després que el salvador present una demanda contra l'armador o la seva
embarcació.
Els Estats Units és un signant de la Convenció sobre Salvament de 1989 (SALCON 89).
Aquest és un tractat internacional que intenta estandarditzar el dret de salvament.
La SALCON 89 inclou deu criteris distints que han de ser examinats a fi que un tribunal o àrbitre determini
la suma apropiada de la recompensa per salvament.
A la suma màxima de la recompensa se li posa un topall que serà el valor post salvament de l'embarcació
Sense ordre particular d'importància, els deu criteris que es consideraran són:
• El valor salvat de l'embarcació i altra propietat;
• La perícia i esforços dels salvadors per a prevenir o minimitzar danys al medi ambient ;
• El grau d'èxit obtingut pel salvador;
• La naturalesa i grau de perill;
• La perícia i esforços dels salvadors per a rescatar l'embarcació, altra propietat i vides;
• El temps utilitzat, les despeses i les pèrdues sofertes pels salvadors;
• El risc de responsabilitat i altres riscos correguts pels salvadors o els seus equips;
• La promptitud dels serveis prestats;
• La disponibilitat i ús de les embarcacions o altre equip previst per a les operacions de salvament;
• L'estat de bona disposició i eficiència de l'equip del salvador i del valor del mateix.
En alguns casos succeeix que un salvador rescata reeixidament una embarcació, però només per a
després assabentar-se que és una pèrdua total constructiva, o que el seu valor post salvament no és
suficient per a pagar una recompensa de salvament considerable.
En els casos de pèrdua total constructiva, el salvador no tindrà dret a cap recompensa per salvament, vist
que ha rescatat eficaçment gens de valor.
No obstant això, el salvador tindrà dret a una recompensa de “compensació especial”, una nova forma de
compensació adoptada per la SALCON 89.
La possibilitat de rebre una “compensació especial” està destinada a fomentar als salvadors, encara en
casos on el rescat de l'embarcació és impossible, perquè continuïn esforçant-se el més possible a fi de
minimitzar el dany al medi ambient (principalment la contaminació per hidrocarburs).
Sota tals circumstàncies, el salvador té dret que li paguin el just valor per les seves despeses vàries, més
una tarifa justa per l'equip i personal utilitzat en l'operació de salvament.
Són els armadors que ignoren la diferència qui són sorpresos quan reben una factura per una recompensa
per salvament en lloc d'una factura per un remolc marítim o altres serveis basada en una tarifa horària.
La diferència pot ser enorme.
diferències entre temps i clima
El temps es defineix com l'estat de l'atmosfera en un determinat moment.
Es prenen en compte la humitat, la temperatura, la pressió, precipitació, vents, etc. en
un determinat lloc i moment.
El comportament del temps atmosfèric canvia amb el pas de les hores i els dies, però tendeixen a repetirse
tipus de temps atmosfèric similars en cicles anuals i en les mateixes dates aproximadament.

A aquesta repetició anual de tipus de temps és al que cridem clima.
El clima és, doncs, la successió de tipus de temps que tendeixen a repetir-se amb regularitat en cicles
anuals.
Quan una ciutat, camp, vessant, etc., té un clima diferenciat de la resta del clima de la seva zona, diem
que és un topo clima.
A més, anomenem microclima al que es produeix en un espai reduït i determinat, i que no es pot dividir al
seu torn en diversos tipus menors de climes, com el qual hi ha en una habitació, sota un arbre o en una
determinada cantonada d'un carrer.
El clima tendeix a ser regular en períodes de temps molt llarg, fins i tot geològic, la qual cosa permet el
desenvolupament d'una determinada vegetació, i un sòl perfectament equilibrat ens permet parlar de sòls
climàtics.
Per aquest motiu existeixi una estreta relació entre el tipus de clima d'una zona i el tipus de vegetació que
creix en ella, fins al punt que en moltes ocasions s'utilitza aquesta vegetació característica com a marcador
per determinar si una zona pertany a un o un altre tipus de clima.
Però, en períodes de temps geològics, el clima també canvia de forma natural, els tipus de temps es
modifiquen i es passa d'un clima a un altre a la mateixa zona.
Per aquest motiu zones que en l'actualitat apareguin com a desèrtiques i seques, puguin haver albergat
espessa i frondosa vegetació en anteriors èpoques geològiques.
Per això, i a causa que aquests canvis no sempre són excessivament llargs, es considera que és
necessari estudiar una zona durant un temps relativament llarg (un mínim de 30 anys) abans de jutjar què
tipus de clima té.
diferenciòmetre
És una màquina per a conèixer la velocitat d’un vaixell usar la corredissa.
diferents additius i el seu objecte en els motors
Els olis minerals s’oxiden amb gran rapidesa formant llots i substàncies àcides; en canvi, els olis composts
contenen inhibidors que redueixen la velocitat de l'oxidació dels olis.
Els olis composts s'han imposat de manera notable en la lubricació dels motors Dièsel; estan composts
d'una base d'oli mineral al que se li han afegit substàncies addicionals.
Els efectes que l'agent addicional té sobre el comportament del lubrificant bàsic són els següents:
• Actua com inhibidor.
• Evita la formació de dipòsits de carbonissa.
• Ajuda a reduir la possibilitat que els cercles es peguin.
• Evita la formació de gomes o vernissos sobre l'èmbol.
Quan s'usa en motors bruts, l'oli compost ablaneix de manera gradual els dipòsits gomosos i carbonosos
quedant en suspensió en l'oli, sent per això necessari per a evitar obstruccions en els filtres, que aquests
es netegin amb més freqüència.
Per aquestes raons aquests olis composts són coneguts en el mercat amb el nom d'olis detergents.
A causa de les propietats d'aquests olis composts, els olis que contenen additius detergents tendeixen a
mantenir lliure de dipòsits a les superfícies d'un motor que hagi funcionat prèviament amb oli mineral de
destil·lació directa.
Quan es desitja passar del funcionament d'un motor amb oli mineral al funcionament amb oli detergent és
recomanable buidar totalment d'oli el motor i netejar tot el circuit de lubricació.
El procediment més utilitzat consisteix a buidar l'oli del càrter mentre el motor està calent, substituir-lo per
oli detergent del grau apropiat, mantenir-lo funcionant sense càrrega durant unes dues hores, buidar-lo de
nou i netejar perfectament els filtres d'oli, o quan són de cartutx substituir-los, omplir novament el càrter
amb oli detergent i mantenir-lo fins al final dels períodes recomanats per a la seva renovació.
diferents sistemes d'aparells de govern
Entre la roda de govern i el timó és necessari disposar d'una transmissió i d’un element generador de força
per poder moure el timó en tot moment i amb tota classe de temps.
L’aparell de govern podem dons considera’l, constituït per la roda de govern, la transmissió, la màquina
que mou el timó i el timó pròpiament dit.
Tot aquet equipament es troba en servei permanent durant la navegació, però pot ser el sistema de
transmissió l’òrgan que està sotmès a un major esforç, sobre tot en cas de marejol.
El govern del timó per esforç manual, govern a mà, s'utilitza només en vaixells molt petits, o en els altres
vaixells en cas d'avaria del sistema de transmissió.
En els vaixells de reduït port es disposa en les proximitats de la roda de govern d'un element motor que
multiplica l'esforç manual del timoner i ho transmet a la canya del timó valent-se de guardins.

Quan es tracta de vaixells majors, el sistema es constituït a força d'un element motor, el servomotor, que
s'instal·la en les proximitats de la metxa del timó, i el qual s'acciona des de la roda de govern per diferents
procediments de transmissió, entre els quals els quals més destaquen són el telemotor hidràulic i el
comandament elèctric a distància.
diferir
Es diu al treure els plegadors a una vela, deixant-la subjecta per la creu, maniobra que es feia en ocasions
amb el velatxo abans de llevar l’àncora i acompanyat d’una canonada, en senyal de la pròxima sortida del
vaixell.
difluència
Quan van passar d'un gradient fort a un més feble, van parlar de difluència de isohipses.
Separació progressiva de les línies de corrent, en el sentit del flux.
difluent
Un difluent és un corrent d’aigua que es divideix o bifurca del curs d’un riu o glacera.
difracció de l’ona
Modificació del comportament de l’onatge provocada per un obstacle o per una obertura.
difracció de l’onatge
Curvatura que prenen les crestes de les onades quan topen obliquament amb un obstacle natural o
artificial i el voregen mitjançant un canvi de direcció que n’esmorteeix la força.
difracció
Desviament dels rajos d'energia radiant al voltant de les vores d'un obstacle, o quan els mateixos passen
prop de les vores d'una obertura, o a través d'un petit orifici o esquerda, i que dóna com resultat la
formació d'un espectre, és a dir la distribució per longitud d'onda de les ones components produint
l'espectre cromàtic per a les longituds d'ones visibles.
El desviament d'una onda quan passa una obstrucció.
difracció de la llum
Inflexió dels raigs de llum al passar rasants a una superfície.
difusibilitat
Mesura de la velocitat de difusió d'una propietat conservativa o de partícules materials inicialment
confinades; en l'atmosfera, en el cas de moviments turbulents, és major en diversos ordres de magnitud
que quan es tracta de moviments moleculars.
difusibilitat turbulenta
Coeficient d'intercanvi per a la difusió d'una propietat conservadora, que s'efectua per mitjà de remolins en
un flux turbulent.
difusió
Transport d’algun material dissolt en l’aigua causat pel gradient en la concentració del material.
difusió
Terme que designa la barreja, aparentment aleatòria, de masses d'aire ja sigui per difusió molecular
(procés lent de barreja d'importància relativament escassa) o per difusió vertiginosa (resultat del moviment
de turbulència).
S'utilitza el mateix terme per a referir-se tant per als líquids com per a la llum.
difusió de Ficker
Difusió que té la mateixa magnitud en totes direccions.
difusió de Mie
Difusió atmosfèrica de la radiació produïda per partícules esfèriques de qualsevol grandària en relació amb
la longitud d'ona incident.
No obstant això, el terme es limita sovint a la difusió per partícules en la gamma aproximada de 0,1 a 50
vegades la longitud d'ona incident.

Aquesta teoria és molt important per a l'òptica meteorològica, on el diàmetre a la longitud d'ona dels
coeficients de la unitat caracteritzen molts dels problemes calculant la dispersió dels núvols.
Tota la llum vista en el cel net es deu a la difusió de llum sobre les partícules dels gasos atmosfèrics.
El resultant d'aquesta difusió és que l'observador rep una quantitat de llum en cert angle amb la llum solar,
la qual cosa fa veure cel blau durant el dia i groc-vermellós en els capvespres i albes.
Això és anomenat dispersió de Rayleigh.
La llum que prové del Sol és llum blanca, la qual és una suma de tots els colors.
Quan a aquesta se li extreu el color blau del cel, s'obté una llum de color groc-vermellós.
Raó del color groc del Sol als nostres ulls.
Si la llum interactua amb una partícula gran, no es genera la dispersió de Rayleigh ja que la grandària
d'aquestes partícules no ho permeten, no obstant això, aquestes partícules absorbeixen una part de la llum
i reflecteixen una altra.
El color de la llum reflectida depèn directament dels compostos químics de la partícula relaxant, aquest
efecte és conegut com la difusió de Mie.
Els núvols blancs són un exemple d'aquest efecte, on les gotes d'aigua incolores escampen la llum en
totes les direccions gairebé sense alterar el seu color.
Quan la difusió de Mie ocorre de manera massiva, les partícules difusores no són acolorides, la qual cosa
ocasiona l'atenuació de la llum blanca cap a colors de grisos a foscos.
Aquest efecte és vist en dies ennuvolats on els núvols són gruixuts mostrant colors grisencs.
difusió de radiació reflectida
Difusió en l'atmosfera en la qual la radiació difosa es troba en la regió hemisfèrica situada en el mateix
costat que la radiació incident, estant limitada per un plànol normal a la direcció de la radiació incident.
difusió de Rayleigh
És la difusió que experimenten els raigs solars per l'acció de les partícules atmosfèriques, especialment
per les molècules d'oxigen i nitrogen.
Com aquesta difusió varia segons la relació 1/h4 (sent h la longitud d'ona), arriba a el seu valor màxim per
a les longituds d'ona més curtes (blava, violeta i ultraviolada).
Per aquesta raó, com l'ull humà no és sensible a l'ultraviolat i és poc sensible al violeta, van percebre el cel
del to que correspon a la llum més difosa que és la blava.
Quan els objectes celestes com el Sol i la lluna estan pròxims a l'horitzó, apareixen més vermells perquè la
llum travessa un major espessor d'atmosfera i per tant, és major el nombre de centres de difusió que
extreuen el color blau, de tal manera que el color transmès apareix més vermell que el normal.
Aquest és l’anomena’t efecte Tyndall.
Si no existís l'atmosfera, el cel es veuria de color negre.
difusió múltiple
Difusió d'un feix de radiació per més d'una partícula o molècula al seu pas per l'atmosfera.
difusió per turbulència
Difusió de matèria o de propietats de partícules de l'aire, tal com la calor i quantitats de moviment pels
remolins en un flux turbulent.
difusió troposfèrica
Difusió d'ones electromagnètiques quan travessen la troposfera.
difusió turbulenta
Manera de barrejar-se un abocament, el cabal d’un curs d’aigua, etc. a la mar amb l’aigua marina, amb
remolins i moviments dispersos a causa de l’acció del vent.
difús
Que no està bé definit.
difusòmetre
Instrument per a mesurar-la radiació solar que incideix sobre una superfície plana, a partir d'un angle de
2p.
Si s'empra un dispositiu para-sol (per a mesurar-la radiació solar difusa), pot emprar-ne el terme
difusòmetre.

difusor
Dispositiu situat al final d’un emissari submarí que serveix per a estendre el fluid afluent en totes direccions
a les aigües de la mar.
dígit
Referència numèrica amb què explica l'Aranzel Duaner per expressar la classificació d'una mercaderia a
nivell de Capítol, Partida, Sub-Partida, Ítem i Sub-Item.
dígit
La dotzena part del diàmetre aparent del sol o de la lluna.
digital
Mètode de representació de la informació mitjançant combinacions de dades discretes i discontinus.
digital
Denominació del sistema de comunicació o de tractament de la informació en el qual les dades o variables
són representats per caràcters, freqüentment xifres, d'un repertori finit.
Nota: És un concepte oposat al de "analògic".
digital del terreny
Determinació de la superfície d’un territori mitjançant un conjunt dens de punts topogràfics, les
coordenades dels quals són enregistrades digitalment per a poder-les processar per obtenir corbes de
nivell, perfils topogràfics, blocs diagrames.
digitalització
Acció i efecte de digitalitzar.
digitalització
Procés consistent a convertir dades anàlogues en dades digitals.
digitalitzador
Dispositiu que permet obtenir a partir d'una representació analògica un conjunt de dades digitals.
Nota: Els digitalitzadors més freqüents en cartografia són els teclats, les taules digitalitzadors i els
escàners.
digitalitzador
Dispositiu perifèric d'ordinador equipat amb una taula digitalitzadora i un cursor, per a l'adquisició de dades
gràfiques (imatges i cartes), basat, usualment, en tècniques vectorials (concepte diferent al scanner).
La taula digitalitzadora consta d'una malla metàl·lica electrificada situada sota la superfície de la taula que
permet l'adquisició automàtica de coordenades planimètriques X/Y determinades per la posició del cursor.
Les línies són digitalitzades seqüencialment mitjançant el moviment del cursor al llarg de la seva posició i
identificades apropiadament mitjançant un símbol del menú.
digitalitzar
Convertir una representació analògica en una representació digital.
digressió
Desviació angular màxima d’un astre amb relació a un pla de referència, generalment el pla meridià del lloc
d’observació.
diligència deguda
Cura que ha de tenir un navilier o transportista marítim i per a posar el vaixell en condicions de
navegabilitat, nomenar la tripulació, i dotar l’equipament, el combustible, els pertrets, les provisions, etc.,
complir les lleis respecte als certificats.
dilució
Barreja amb l’aigua del medi receptor de les aigües residuals tractades o no.
dilució de la precisió

Paràmetre que relaciona la precisió de la posició subministrada pel sistema de posicionament amb les
"quantitats observades" mesures directament pel sistema.
DOP és la mesura de la influència de la geometria de la posició en la precisió del sistema de
posicionament.
DOP és freqüentment un terme qualificatiu, com ser geomètric, horitzontal, vertical, etc., això indica que
DOP es relaciona amb totes o algunes quantitats desconegudes.
dilució isotòpica
Procediment analític per a la determinació quantitativa dels elements presents a les mescles complexes,
per addició a aquestes d’una quantitat pesant d’un isòtop radioactiu de l’element a determinar, i mesura de
l’activitat final d’aquest element.
dilution of precision
Vegi’s DOP.
diluvi
Pluja molt copiosa que produeix inundacions de les terres.
diluvi
Sinònim d’aiguat, a Menorca.
diluviar
Ploure a bots i barrals.
dimensionament
Detallar les dimensions d'una quantitat física.
Sinònim mesurament.
dimensionament portuari
Definició de les àrees d’aigua, obres d’atracada i àrees d’acord amb les dimensions i característiques de
les embarcacions, tipus de transport i operació de càrrega.
dimensions de la Terra
La Terra és el tercer planeta en ordre de distància des de el Sol. Forma part, juntament amb Mercuri,
Venus i Mart, els anomenats planetes sòlids, i és l’únic que alberga, per el que sabem fins ara, formes
evolucionades de vida.
La Terra gira al voltant del Sol en una òrbita poc excèntrica apropant-se a ella fins a 152,1 milions de km.
La seva distància mitja és de 149,6 milions de km.
La Terra necessita 365,256 dies per realitzar una volta completa al voltant del Sol (aquest període
s’anomena període sideral, és a dir referit a les estrelles fixes), i és desplaça a la velocitat de 29,79
km./seg. a lo llarg de la seva òrbita.
El nostre planeta també està en moviment sobre ell mateix, sobre el seu propi eix, que, mesurat respecte
al Sol, es fa en 24h (dia solar).
La inclinació de l’eix terrestre respecto al pla de l’òrbita es de 66 33' (respecto a l’eix de l’òrbita és de 23
graus i 27 minuts).
La massa de la Terra és de 5,976 x 1024 kg. I la seva densitat mitja és de 5,52 g./cm 3.
Les dimensions de la Terra; té una radio mig de 6.371 km., és el més gran dels planetes sòlids, però té un
volum 1.316 vegades més petit que el de Júpiter.
La seva forma no és perfectament esfèrica, sent el seu radi lleugerament més gran a l’Equador (6.378 km.)
que en els pols ( 6.356 km.).
• Semieix major (a) 149 597 887.5 km.
• Semieix menor (b) 149 576 999.826 km.
• Periheli 0,983 UA. Afeli 1,017 UA.
• Excentricitat (e) 0,0167.
• Període orbital 365,2564 dies.
• Màxima velocitat orbital 30,287 km/s.
• Velocitat angular de la Terra 7,27x10-5 rad/s.
• Satèl·lit 1 (Lluna)
Característiques físiques
• Diàmetre equatorial 12.756,28 km.

• Diàmetre polar 12.713,50 km.
• Diàmetre mig 12.742,00 km.
• Superfície 510.065.284,702 km 2 .
• Massa 5,974 × 1024 kg.
• Densitat mitja 5,515 g/cm 3 .
• Gravetat superficial 9,78 m/s 2 .
• Velocitat de escapament 11,186 km/s.
• Període de rotació 23,9345 hores.
• Inclinació axial 23,45°.
• Albedo 31-32%.
• Temperatura superficial min mitjà màxima 182 K 282 K 333 K.
• Pressió atmosfèrica 101.325 Pa.
dimensions de les baules de les cadenes
Els vaixells mercants espanyols van equipats amb cadenes amb contret, en les quals els diàmetres de les
baules són, respectivament:
Fruiter de 2.500 tones, pes mort . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . ... . . . . . . . . .. . .. . . . .. . . .46 mm.
Carguer de 5.750 tones, pes mort 50,5 mm. Mixt de 4.500 tones, pes mort . . . . . .. . .. . . 57 mm.
Mixt de 8.700 tones, pes mort . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .63,5 mm.
dimensions de les cadenes
S'entén per dimensió d'una cadena el diàmetre o calibre de la barra que ha estat format la baula, expressat
en mil·límetres. La dimensió de cadena que correspon a un buc es pot trobar amb bastant exactitud per la
fórmula següent.
dimensions principals d’un vaixell
S'anomenen dimensions principals d'un vaixell a: l'eslora, la mànega, el puntal i calat.
dimoni de pols
Petita vòrtex atmosfèric no associat a tempestes, que es fa visible mitjançant un núvol de pols o enderrocs
en rotació (remolí de pols).
Els dimonis de pols es formen en resposta a l'escalfament superficial durant el temps sec i calorós; són
més freqüents en regions àrides o semi àrides.
dina
En física, una dina (de símbol dyn) és la unitat de força en el Sistema CGS.
Equival a 10 μN o, la qual cosa és el mateix, la força que aplicada a una massa d'un gram li comunica una
acceleració d'un centímetre en cada segon al quadrat o gal.
És a dir:
1 dyn = 1 g·cm/s² = 10−5 kg·m/s² = 10 µN
1 N = 1 Kg·m/s² = 105 g·cm/s² = 100000 dyn
Tradicionalment, els dina/centímetre s'ha usat per mesurar tensions superficials.
dinàmica
En termes generals, qualsevol força que produeix moviment o canvi.
En meteorologia operativa, el terme dinàmica sol utilitzar-ne específicament per a fer referència a aquelles
forces que produeixen moviments verticals en l'atmosfera.
dinàmica oceànica
La dinàmica oceànica defineix i descriu el moviment dels oceans.
Considera’n la temperatura i el moviment de l'oceà es poden diferenciar 3 capes diferents:
• La capa mixta superficial
• L'oceà superior (per sobre de la termoclina)
• L'oceà profund.
La capa mixta és la més propera a la superfície i pot variar el seu grossor des dels 10 als 500 metres.
Aquesta capa té característiques tals com la temperatura, la salinitat i l'oxigen dissolt que són uniformes
amb la profunditat, la qual cosa reflecteix una història de la turbulència activa (l'atmosfera té una capa de
límit planetària anàloga).
En les latituds subtropicals aquesta capa té el major grossor en el hivern tardà com a resultat de les
tempestes del hivern i el refredament de la superfície i molt més prima a l'estiu.

La seva dinàmica és governada per la barreja de turbulències així com pel bombament d'Ekman, que
realitzen intercanvis amb l'atmosfera confrontant, i amb l'advecció horitzontal.
L'oceà superior, caracteritzat per temperatures calentes i un moviment actiu, varia en profunditat des dels
100 metres o menys a les zones tropicals i els oceans de l'est, fins als 800 metres en els oceans
subtropicals occidentals.
Aquesta capa intercanvia característiques tals com a calor i aigua dolça amb l'atmosfera en períodes de
diversos anys.
Sota la capa mixta l'oceà superior és governat generalment per les relacions hidrostàtiques i geostròfiques
Les excepcions inclouen les zones tropicals profundes i les regions costaneres.
L'oceà profund és fred i fosc, amb velocitats generalment febles (encara que existeixen àrees limitades
d'aquesta capa que se sap tenen recirculacions significatives).
L'oceà profund se subministra d'aigua de l'oceà superior solament en algunes regions geogràfiques
limitades, com l’Atlàntic Nord subpolar i diverses regions d'enfonsament al voltant de l'antàrtic.
A causa d'aquesta feble font d'aigua a l'oceà profund la durada de la residència mitjana de l'aigua en
aquesta capa és de centenars d'anys.
En l’oceà profund les relacions hidrostàtiques i geostròfiques també són generalment vàlides i la barreja és
generalment feble.
dinàmica atmosfèrica
Es diu dinàmica de l'atmosfera o dinàmica atmosfèrica a una part de la Termodinàmica que estudia les lleis
físiques i els fluxos d'energia involucrats en els processos atmosfèrics.
Aquests processos presenten una gran complexitat per l'enorme gamma d'interaccions possible tant en el
mateix si de l'atmosfera com amb les altres parts (sòlida i líquida) del nostre planeta.
La termodinàmica estableix tres lleis, a més del que es coneix com a principi zero de la termodinàmica.
Aquestes tres lleis regeixen a tot el món físic-natural i constitueixen la base científica dels processos que
constitueixen el camp de la dinàmica de l'atmosfera.
dinàmica del vaixell
Estudi deIs moviments d’un vaixell com a cos flotant i el càlcul de les forces que l’originen, o que son
necessàries per a produir-los.
dinàmica litoral
Conjunt de les accions i reaccions existents a la mar i als seus batents costaners.
dinamisme del mar
Forces que produeixen l’energia i el moviment de la mar.
dinamo
Una dinamo o dinamo és un generador elèctric destinat a la transformació d'electricitat en magnètica
mitjançant el fenomen de la inducció electromagnètica, generant un corrent continu elèctrica
El corrent generat és produïda quan el camp magnètic creat per un imant o un electroimant fix, inductor,
travessa una bobina, induït, col·locada en el seu centre.
El corrent induït en aquesta bobina giratòria, en principi alterna, és transformada en contínua mitjançant
l'acció d'un commutador giratori, solidari amb l'induït, denominat col·lector, constituït per uns elèctrodes
denominats lamel·les.
D'aquí és conduïda a l'exterior mitjançant altres contactes fixos cridats escombretes que connecten per
fregament amb les lamel·les del col·lector.
dinamòmetre
Aparell per mesurar força o energia.
dinamòmetre
Aparell per a mesurar les forces estàticament.
dinamòmetre
Instrument emprat per mesurar l'augment d'un telescopi.
diners de sang
Entre els anglosaxones, premi que es donava a un intermediari. com podia ser l’encarregat d’una taverna o
hostal, com recompensa per aconseguir els homes precisos per a completar la tripulació del vaixell.

dinghy
Petita embarcació de servei o salvament, proveïda de rems o d’un petit motor que es troba a bord
d’embarcacions d’esbarjo majors, iots i velers i és emprat per a comunicar la nau amb la costa.
dintre
En o sobre el vaixell.
dintre
Carregar i aferrar les veles.
dintre
Trobar-se a l’abric d’un port.
dintres
Boci de xarxa situada entre la teulada i el goleró que, fa dècades, era sinònim de màniga.
diocrota
Embarcació antiga de dos timons i dues proes, la invenció de les quals s’atribueix a els de Mitilene,
dioptra
Una unitat del poder refractari d'un sistema òptic en el Sistema Internacional (SI),
dioptra
Instrument òptic, geomètric i astronòmic, que posat sobre el astrolabi o sobre un cercle graduat, serveix
per a mesurar i prendre altures, profunditats i distàncies.
diòptria
Unitat òptica de convergència, expressada pel valor invers de la distància focal.
Una lent amb distància focal f = 0,25 metres tindrà una convergència de 1f = 1/0,25 = 4 diòptria.
dioptra
Ciència de la refracció de la llum.
dioptra
Cadascun dels forats de les pínnules de la alidada d’un astrolabi.
diòptric
Instrument òptic, geomètric i astronòmic, que posat sobre el astrolabi o sobre un cercle graduat, serveix
per a mesurar prendre les altures, profunditats i distàncies.
diòptric
Ciència que estudia la refracció de la llum.
diòxid de sofre
(SO2) Gas incolor d'olor acre trobat en quantitats infinitesimals en l'atmosfera com a conseqüència de la
combustió industrial i les erupcions volcàniques.
Es combina fàcilment amb l'aigua formant àcid sulfúric.
diòxid de carboni
El Diòxid de carboni, és el gas menys efectiu dels del tipus hivernacles, però a causa de la seva alta
concentració i ràpid increment és el responsable del 60% de l'escalfament.
El carboni es transfereix a l'atmosfera en forma de diòxid de carboni a través de l'ús de combustibles
fòssils i per la respiració dels éssers vius; per contra en la fotosíntesi de la matèria vegetal es consumeix
aquest gas.
L'oceà és un mitjà regulador del diòxid de carboni, podent fixar-ho com a bicarbonat en l'aigua o alliberarho
a l'atmosfera depenent si existeix un excés o dèficit.
Des del començament de l'era industrial, la crema de combustibles fòssils com a petroli, carbó, gas, en el
seu consum per a energia, han agregat grans quantitats de diòxid de carboni a l'atmosfera, 67% del total.
La desforestació contribueix amb l'altre 33%.

Els països industrialitzats contribueixen amb el 75% de les emissions anuals.
El diòxid de carboni roman en l'atmosfera per uns 500 anys.
Encara que una fracció de CO2 és absorbit per les plantes i/o dissolt en els oceans, aproximadament el
50% del total de les emissions actuals queda en l'atmosfera.
El 33% de la contribució de la desforestació, es deu al fet que d'una banda es redueix l'absorció de CO2
per les plantes i per una altra s'allibera CO2 en el procés de descomposició de les plantes tallades o quan
aquestes es cremen.
Els recursos forestals han estat afectats per la tala de grans extensions boscoses a favor de l'expansió de
l'agricultura i la ramaderia, o per satisfer les necessitats industrials fusteres i del paper, que extreuen dels
boscos la seva matèria primera.
Els problemes ambientals de la intervenció humana i la destrucció de la fauna nativa, constitueixen greus
problemes.
La desforestació és un problema a nivell mundial.
A Amèrica Llatina per exemple, amb un recurs forestal que aconsegueix a uns 730 milions d'hectàrees,
són desboscades anualment 10 milions, de les quals un 30% correspon a una explotació selectiva de la
indústria de la fusta i un 35% és realitzada per persones d'escassos recursos.
La importància ecològica dels boscos radica que d'una banda sostenen una important diversitat
comunitària i per una altra contribueixen a modular el clima, ja que quan les plantes moren, el carboni
dels seus teixits s'oxida a CO2 que torna a l'atmosfera, produint un augment de la seva concentració.
Per tant, la desforestació incideix sobre problemes com la qualitat del sòl, la fauna en els boscos i sobre el
clima.
Diphda
Estel corresponent a la constel·lació Balena, el seu angle sideri i la declinació ve reflectida a l'Almanac
Nàutic.
diplomat's briefcase
En terminologia anglesa Vaixella Diplomàtica.
dipòsit
Acumulació de material sòlid (de qualsevol tipus o de qualsevol origen) en el fons del mar que,
eventualment pot tornar-se prou compacte i sòlid per a constituir una roca sedimentària.
dipòsit al·luvial
Conjunt de materials sòlids dipositats per les aigües corrents.
dipòsit d’abocaments
Acumulació en el fons de materials provinents del dragatge de canals o de ports i que es descarreguen en
el mar.
dipòsit d’averia gruixuda
Abans del lliurament del carregament, els armadors tenen dret a requerir dels consignataris cert dipòsit al
comptat, com garantia del pagament de la seva part proporcional en l'avaria gruixuda.
Els liquidadors d'avaries, representen generalment als armadors.
dipòsit de despatx de contenidors
És un dipòsit especial, en un port o en l'interior, on els contenidors són carregats o descarregats.
dipòsit de duana
Locals tancats i espaiats voltats; autoritzats per la duana, on les mercaderies poden ser emmagatzemades
sota el control d'aquesta, sense pagament previ dels drets i impostos d'importació, que ha d'estar protegit,
en alguns països, per una garantia.
En certs casos, poden autoritzar-ne operacions tals com distribució, condicionament, barreja, etc., durant
la permanència de les mercaderies en el dipòsit de la duana.
dipòsit de mercaderies
Magatzem o zona on poden romandre les mercaderies sense pagar aranzel ni impost algun referent a la
seva importació en el país, on podent exportar-ne lliurement des d’aquest dipòsit.
dipòsit de sediments

Sediments en capes estacionals, amb característiques físic químiques diferents.
Sinònim jaç sedimentari.
dipòsit deltaic
Com a resultat de la sedimentació deltaica es forma una plataforma de suau inclinació, que cau cap al
talús.
En aquesta plataforma, els dipòsits poden afectar una estratificació creuada, simple o composta,
constituint,
en un esquema elemental, capes dorsals, frontals i basals o de fons.
dipòsit duaner
Emmagatzematge de mercaderies en llocs designats a aquest efecte, sota potestat del Servei de Duana.
Són llocs físics controlats per Duana i amb la finalitat de dipositar allí mercaderies estrangeres, ja sigui
amb la finalitat de simple dipòsit o amb l'objecte que siguin sotmeses a una transformació.
dipòsit duaner autoritzat privat
Local destinat a l'emmagatzematge de mercaderies de propietat exclusiva del dipositari.
dipòsit duaner autoritzat publico
Local destinat a l'emmagatzematge de mercaderies de diferents depositants.
dipòsit flotant
Pontó ancorat en aigües jurisdiccionals dedicat exclusivament a emmagatzemar combustibles líquids
minerals, amb la destinació de l’aprovisionament de vaixells en navegació d’altura i gran sabotatge.
dipòsit franc
Mercaderies importades que poden romandre lliures de drets en determinats ports fins a la seva
reexportació, o també fins que siguin ingressades al país previ pagament dels citats drets.
dipòsit franc
Local tancat, assenyalats en el territori nacional ja autoritzats per l'Estat, en els quals es considera que les
mercaderies no estan en territori duaner.
dipòsit litoral
Aquells sediments formats en la costa per la influència del treball actiu de les ones, caracteritzats per
marques d'onatge entrecreuades i una extremadament ràpida variació lateral.
dipòsit marí
Nom que es dóna a qualsevol formació sedimentària marina recent, pelàgica, turbidítica, etc.
dipòsit pelàgic
Llot, argila vermella.
dipòsit regulador d’aigua
Estructura alta i cilíndrica d’un sistema depurador d’aigües l’altura de les quals és diverses vegades
superior al seu diàmetre, s’estén des del sòl i pot ser sustentada per una armadura del tipus esquelet.
Sinònim columna reguladora d'aigua.
dipositari
Persona a la qual es confien mercaderies o propietat per a un propòsit especifico.
El contracte de noliejament és de dipòsit, mentre que l'armador o el seu agent té la cura de la càrrega,
però no té drets a la càrrega mateixa.
Aquesta posició només varia en una emergència, quan l'armador rep poders implícits per a actuar en
benefici de l'amo del carregament d'acord a les circumstàncies.
dipòsit
Suma de diners que es cancel·la en iniciar certes operacions financeres, amb l'objecte d'assegurar o
garantir el que es va a transferir.
Contracte en què es confia una cosa corporal a una persona que s'encarrega de guardar-la i, després
restituir-la.

dipòsit a la vista
En les finances dipòsit que es fa en un banc comercial o institucions financeres la restitució de les quals
pot exigir el dipositant en qualsevol moment.
dipòsit autoritzats
Magatzems controlats per la Duana destinats a l'emmagatzematge de mercaderies o a la transformació de
matèries primeres o semielaborades per la seva exportació o ingrés al consum intern.
dipòsit d'avaria gruixuda
Abans del lliurament del carregament, els Armadors tenen dret a requerir dels Consignataris cert dipòsit al
comptat, com a garantia del pagament de la seva part proporcional en l'avaria gruixuda.
Els liquidadors d'avaries, representen generalment als Armadors.
dipòsit d'estalvi
Dipòsit que es fa en un banc comercial o una altra institució financera autoritzada, de termini fix o indefinit i
que guanya interès d'acord al prèviament establert (90 dies, 6 mesos, 1 any, etc.).
Aquests poden ser a la vista (sense reajustament) o a termini (re ajustable).
El termini pot ser fix o indefinit i el interès es pacta lliurement.
Els comptes d'estalvi a la vista permeten una quantitat il·limitada de girs, i les a termini re ajustable a un
màxim de 4 girs anuals sense perdre dret a reajustament.
Només les garanteix la solvència del propi banc o institució financera que les emeti.
dipòsit d'exportació
Sistema emprat amb l'objecte d'emmagatzemar mercaderies destinades, ja sigui a l'exportació o ranxo, les
que quedessin lliures de gravàmens duaners i altres tributs que s'exigeixin en el comerç intern.
dipòsit duaner
Emmagatzematge de mercaderies en llocs designats a aquest efecte, sota potestat del Servei de Duana.
Són llocs físics controlats per Duana i amb la finalitat de dipositar allí mercaderies estrangeres, ja sigui
amb la finalitat de simple dipòsit o amb l'objecte que siguin sotmeses a una transformació.
dipòsit duaner autoritzat
Locals destinats a emmagatzemar mercaderies sol·licitades al règim de dipòsit duaner.
dipòsit duaner autoritzat privat
Local destinat a l'emmagatzematge de mercaderies de propietat exclusiva del dipositari.
dipòsit duaner autoritzat publico
Local destinat a l'emmagatzematge de mercaderies de diferents dipositants.
dipòsit de duana
Locals tancats i espaiats voltats; autoritzats per la Duana, on les mercaderies poden ser emmagatzemades
sota el control d'aquesta, sense pagament previ dels drets i impostos d'importació, que ha d'estar recolzat,
en alguns països, per una garantia.
En certs casos, poden autoritzar-ne operacions tals com a distribució, condicionament, barreja, etc., durant
la permanència de les mercaderies en el dipòsit de la Duana.
dipòsit de perfeccionament actiu
Règim Duaner que permet rebre en un territori duaner, amb suspensió dels gravàmens a la importació,
certes mercaderies importades amb una fi determinada i destinades a ser reexportades en un termini
determinat, desprès d'haver sofert una transformació, elaboració o reparació determinada en establiments
que són autoritzats per la Duana i col·locats sota el seu control.
dipòsit franc
Porcions limitades de terreny, enclavada en punts on existeixen duanes amb un cert grau d'habilitació,
amb locals adequats per a introduir i emmagatzemar tota classe de mercaderies estrangeres la importació
de les quals no aquest prohibida pels aranzels del país, així com les mercaderies d'exportació autoritzada.
El principal objectiu dels dipòsits francs és el magatzematge de mercaderies.

dipòsit previ
Així se’n diu al requisit indispensable per a importacions o exportacions de mercaderies que en molts
països exigeixen com a condició prèvia per autoritzar aquelles operacions.
Els dipòsits previs estan considerats com una restricció al comerç, puix que el seu finançament, interessos
bancaris, etc., es transformen en un recàrrec d'efectes equivalents a un gravamen, que incideix sobre el
cost de les mercaderies.
Aquest tipus de restricció és molt comuna als països en desenvolupament, i sol aplicar-se a grups de
mercaderies o a la totalitat d'elles, en una escala variable, i establint terminis per a la devolució d'aquests
dipòsits, que poden arribar fins a un any.
dipòsit previ d'importació
Equivalent a un percentatge del valor CIF, que el Comitè Executiu del Banc Central està facultat per exigir,
per les importacions de determinades mercaderies.
depository or warehouse receipt
En terminologia anglesa = Document emès per un banc o magatzem, que indica propietat sobre un
producte, emmagatzemat en els seus dipòsits respectius.
En el cas de molts productes disponibles contra futurs contractes, la transferència de propietat de l'adequat
rebut de dipòsit, pot produir lliurament del contracte.
diputat
Antigament eren els individus que s’embarcaven en la galera capitana, i representaven els tres estaments
o braços de la república.
direcció
Direcció general d'alguna cosa, per exemple, una línia de costa.
Sinònim tendència.
direcció
Diferència angular en el plànol horitzontal entre el meridià i un punt vist per un observador.
S'amida en graus en el sentit de les agulles del rellotge a partir del meridià.
Si es mesura a partir del nord magnètic es denomina rumb o azimut magnètic.
direcció
Direcció del vent o dels núvols s’expressa per la del punt de on vénen.
direcció
En geodèsia i cartografia, angle entre una línia (o un plànol) i una línia (o pla) de referència arbitràriament
triat.
direcció d'inclinació del fotograma
Direcció del plànol principal d'una fotografia.
també direcció de la línia principal sobre una fotografia.
direcció de deriva
Direcció del moviment predominant d’un cos transportat per un corrent.
direcció de la gravetat
Direcció indicada per una línia de plomada, perpendicular a la superfície del geoide.
direcció de la ona
Direcció en la qual una onada s’apropa.
direcció de la proa
Rumb que fa el vaixell en un instant determinat.
direcció de les ones
Direcció des de la qual es desplacen les ones.
direcció de màrqueting

Esforço que desenvolupen els compradors i venedors per administrar la relació del intercanvi, amb utilitats
comunes o personals.
direcció de màrqueting
És l'anàlisi, planejament, execució i control de programes destinats a produir intercanvis convenients amb
determinat públic, a fi d'obtenir guanys personals o comuns.
direcció de moviment relatiu
Vegi’s moviment relatiu.
direcció de notificació
Clàusula que pot inserir-ne en els Coneixements d'Embarcament, requerint als Agents de la Companyia en
el port de destinació de la mercaderia, sense atribuir responsabilitat als Agents, Companyia o vaixell, pel
descuit de notificar.
direcció de referència
Direcció utilitzada com base per a la comparança d’altres direccions.
direcció de tràfic marítim establerta
Model de flux de tràfic que indica que direcció de tràfic està establerta dintre d'un esquema de separació
de tràfic.
direcció de tràfic marítim recomanada
Model de flux de tràfic que indica que direcció de tràfic està recomanada on no és pràctic o és innecessari
establir una direcció de tràfic.
direcció del corrent
Sentit cap al qual flux el corrent.
direcció del corrent
Rumb que segueixen les aigües per efecte del corrent produït per la marea.
Sinònim sentit del corrent.
direcció del moviment d'un núvol
Direcció de la qual ve un núvol i la component horitzontal de la seva velocitat.
direcció del moviment de les ones
Direcció des de la qual arriben les ones a un punt determinat.
direcció del vent
La direcció del vent ve definida pel punt de l'horitzó de l'observador des del qual bufa.
En l'actualitat, s'usa internacionalment la rosa dividida en 360º.
El càlcul es realitza prenent com a origen el nord i explicant els graus en el sentit de gir del rellotge.
D'aquesta manera, un vent del SE equival a 135º; un del S, a 180º; un del NW, a 315º, etc.
direcció establerta de tràfic
Patró de tràfic que indica un moviment direccional del mateix segons s’estableix dintre d’un dispositiu de
separació de tràfic.
Direcció General de Capitanies de Ports
Dependència de la Coordinació General de Ports i Marina Mercant que té com funcions que aquesta
secretaria li correspon en relació amb ordenament i seguretat dels ports i d’acord a la llei.
Direcció General de l’Armada
L’oficina del Director general està, composta de diversos oficials de guerra, que es denominen Ajudants
Secretaris, etc.
Direcció General de la Marina Mercant

La Direcció General de la Marina Mercant, sota la superior direcció de la Secretaria General de Transporta
del Ministeri, exerceix les funcions següents, en els termes establerts en la Llei 27/1992, de 24 de
novembre, de porta de l'Estat i de la Marina Mercant:
• Ordenació general de la navegació marítima i de la flota civil espanyola.
• Ordenació i execució de les inspecciona i controls tècnics, radioelèctrics, de seguretat i prevenció de la
contaminació.
• Atorgament de concessions i autoritzacions de serveis de navegació marítima i funcions relacionades
amb el règim tarifari.
• Les relacionades amb la seguretat de la vida humana a la mar i de la navegació.
• Salvament de la vida humana i neteja d'aigües marítimes i lluita contra la contaminació en els termes del
pla nacional de serveis especials de Salvament de la vida humana a la mar i de la lluita contra la
contaminació del medi marí.
• Control de la situació, registre i abanderament de vaixells civils, així com la regulació del seu despatx.
• Ordenació i control del tràfic marítim.
• Participació en la Comissió de Fars o altres instrumenta de col·laboració institucional en matèria de
senyalització marítima a efectes de contribuir a la determinació de les característiques tècniques i el
funcionament operatiu i la correcta ubicació dels senyals i a la coordinació deis sistemes de senyalització
marítima entre si i amb altres sistemes d'ajuda a la navegació activa.
• Aprovació i homologació d'aparells i elements deis vaixells o dels materials i equipa de que es componen.
• Registre i control del personal marítim civil, control de la composició mínima de les dotacions deis
vaixells, determinació de les condiciona generals d’idoneïtat, professionalitat i titulació per formar part de
les dotacions dels vaixells civils espanyola.
• L'autorització o prohibició d'entrada i sortida de vaixells en aigües situades en zones sobre les quals
Espanya exerceix sobirania, drets sobirans o jurisdicció, així com el despatx de vaixells, sense perjudici de
les preceptives autoritzacions prèvies que corresponguin a d'altres autoritats.
• La determinació per raons de seguretat marítima de les zones d'ancoratge i de maniobra en aigües
situades en zones en què Espanya exerceix sobirania, drets sobirans o jurisdicció, i correspon a
l'administració portuària competent l'autorització d'ancoratge i assignació de ilota en la zona de servei dels
porta.
• La intervenció en els procediments de determinació de les condiciona dels canals d'entrada i sortida dels
porta, mitjançant un informe vinculant en què afecti la seguretat marítima.
• La fixació per raons de seguretat marítima dels criteris que determinen les maniobres, inclosa l'atracada,
que han de realitzar els vaixells que porten mercaderies perilloses o presenten condiciona excepcionals.
• La disponibilitat per raons de seguretat marítima deis serveis de pràctica i remolc en aigües situades en
zones en què Espanya exerceixi sobirania, drets sobirans o jurisdicció.
• La supervisió de la inspecció tècnica dels vaixells civils espanyols, dels que estiguin en construcció a
Espanya, dels estrangers en casos autoritzats pels acords internacionals i de les mercaderies a bord
d'aquests vaixells, especialment de les classificades internacionalment com a perilloses, així com els
mitjans d'estiba i desestiba en els aspectes relacionats amb la seguretat marítima.
Direcció General d'Assumptes Marítims i Pesca de la Comissió Europea
La Política Pesquera Comuna es va crear en 1982.
Des de llavors o, més aviat, des que es van establir els primers instruments d'una política pesquera
europea al començament dels anys 70, ha recorregut ja un llarg tros.
El que va començar sent un conjunt d'instruments destinat a mantenir les pautes pesqueres tradicionals i
apaivagar tensions entre diverses nacions és ara un complex marc jurídic i científic amb el qual es vol
protegir uns recursos naturals el caràcter limitat dels quals, encara que renovable, ja no pot ignorar-ne.
Al costat de lla, una nova política marítima tracta d'abordar de manera integrada tots els problemes actuals
dels mars europeus: de la contaminació a la protecció del medi ambient, del desenvolupament de la costa
a la creació d'ocupació, del control fronterer a la vigilància, etc.
La Direcció general d'Assumptes Marítims i Pesca (abreviadament DG MARE), amb seu a Brussel·les, és
el departament de la Comissió responsable d'aplicar la Política Pesquera Comuna i la Política Marítima
Integrada.
Direcció General de Duanes
La Direcció General de Duanes, és un organisme depenent del Ministeri d'Economia i Hisenda.
Aquesta Direcció general es l’encarregada de les funcions, estudi, gestió i control de la política duanera
nacional i d’ella dependran:
• El Servei Especial de Vigilància Fiscal, l'única funció de la qual serà la de dedicar-se en exclusiva a la
lluita contra el frau.

En les duanes, existeixen dues grans classificacions: duanes marítimes i duanes terrestres o frontereres.
Les funcions que tenen són les de, aranzelaris mercaderies importades i, per un altre, vigilar el flux de
mercaderies en territori espanyol fent complir les regles existents aquest respecte.
Un punt important a recalcar ho suposa el fet que per poder ser exportades o importades unes
mercaderies han de passar, com a requisit imprescindible per les duanes.
La demarcació d'una duana comprèn les aigües jurisdiccionals o territorials espanyoles, dotze milles
nàutiques, que banyen la part de la costa sobre la qual aquesta oficina exerceix la vigilància i els termes
municipals confrontants.
Depenent del caràcter que tinguin les mercaderies importades, en trànsit, transbord, exportades, etc,
existiran diferents tipus de duanes.
Es perseguirà i aprehendrà qualsevol mercaderia introduïda de forma irregular dintre la demarcació d'una
duana.
Els tràmits davant aquest organisme els realitza sempre l'Agent de Duanes.
Direcció General de Ports
Dependència de la Coordinació General de Ports i Marina Mercant que té com funcions les aquesta
secretaria li correspon en relació amb els ports i d’acord a la llei.
Direcció Hidrogràfica
Establiment situat a Madrid per a la construcció i correcció de les cartes marines, rumbs i altres obres
relatius a la hidrografia.
direcció i velocitat del moviment de les ones
Direcció des de la qual arriben les ones a un punt fix.
direcció i velocitat del moviment d'un núvol
Direcció de on ve el núvol i la component horitzontal de la seva velocitat.
direcció magnètica
Direcció que manifesten les corbes magnètiques.
direcció recomanada de tràfic
Patró de tràfic que indica un moviment direccional recomanat de tràfic quan resulta poc pràctic o
innecessari adoptar una direcció establerta.
direcció referida a quadrícula
Direcció horitzontal expressada com distància angular des del nord de la quadrícula.
direcció vertical
Línia de força del camp geopotencial.
La corba contínua a la qual l'adreça de la gravetat normal en cada punt és tangent.
Sinònim línia de plomada, vertical.
directe
Rumb i distància únics que condueixen d’un punt a altre, o intervenen directament entre ells.
directiva de la seguretat nacional
Ordre de treballar protegint els interessos d'una nació.
director
En terminologia anglesa Significa freqüentment conseller i no director (manager).
director de constructors
El cap principal d’aquest cos.
director de guàrdies marines
El professor de matemàtiques, que quan existien les companyies d’aquests joves, es trobava encarregat
de la direcció dels seus estudis, i presidia a els seus exàmens en el departament on residia.
Director de l’observatori

Oficial que dirigeix l’observatori real situat en San Fernando.
Director del dipòsit hidrogràfic
Oficial superior a que el seu càrrec aquesta la direcció d’aquesta dependència.
Director del Servei Hidrològic
Persona especialitzada en l’estudi i la pràctica de la hidrografia, el terme s’aplica, sovint , a la persona que
està a càrrec d’un departament o oficina hidrogràfica d’un país.
Directors dels Col·legis de Sant Elm
Els dos oficials superiors encarregats de la direcció dels col·legis d’aquesta advocació, establerts a Sevilla
i Màlaga.
direct cost of processing
En terminologia anglesa Costos directes en el procés d'elaboració.
dirigir
Posar l’embarcació de manera que la direcció del vent i de la roda de proa formi un angle que tingui l’arbre
com a vèrtex.
dirigir-se cap a
Navegar cap a un punt determinat.
disa
Embarcació de rems, semblant a la góndola, usada en el port de La Valeta (Malta).
disbursement
En terminologia anglesa Despeses, desemborsament.
disbursement account
En terminologia anglesa Compte de despeses.
discharge
En terminologia anglesa 1) Descàrrega; 2) descàrrec, quitança.
disc
Mitjà d'emmagatzematge rotant compost per una o dues superfícies utilitzables o un arranjament vertical
de dos discos amb un eix comú.
Típicament, els discos combinen grans volums d'emmagatzematge amb temps d'accés curt, permetent
accedir ràpidament a dades que estiguin distribuïts aleatòriament sobre el mitjà.
disc
Figura aparent del Sol, la Lluna i els planetes.
disc
Cristall tallat i disposat en figura rodona per a les operacions d’òptica.
disc d’una ullera
Obertura i grandesa del seu vidre.
disc de carena
Construcció per mitja de la qual s’aconsegueix posar a sec un vaixell amb l’objectiu de reparar-lo, netejar-li
els fons, pintar-lo, etc.
disc de francbord
Disc que porten pintat al costat els vaixells per marcar el màxim calat amb que poden navegar.
disc i franc bord d'estiu

Sota la línia de coberta reglamentaria es traça un disc de 300 mm. de diàmetre i 25 mm. d'espessor,
travessat per una línia horitzontal de 460 mm. de llarg i 25 mm. d'espessor, i l'aresta superior del qual
passada pel centre d'aquest disc.
El disc durà les lletres R i E, inicials de "registre espanyol", quan el franc bord s'estableixi per la
Sotssecretaria de la Marina Mercant.
Aquest centre anirà col·locat a la meitat de l'eslora, en la flotació, i l'altura des del mateix fins a l'aresta
superior de la línia de coberta reglamentària és el valor del franc bord per a l’estiu en aigua salada.
El centre del disc i l'aresta superior de la línia que ho travessa serveixen de punt de partida per a la
determinació de les diferents marques que, segons els casos, assenyalen els valors del franc bord.
Aquestes marques consisteixen en línies horitzontals de 250 mm. de llarg i de 25 d'espessor, disposades
perpendicularment a altra línia vertical traçada a proa del disc i a 450 mm. de distància del seu centre.
La marca de franc bord per a aigua dolça està dirigida cap a la popa del vaixell i les altres cap a la proa.
disc de màxima càrrega
Disc que es pinta als costats d’un vaixell per a marcar el calat màxim amb que pot navegar.
disc de Plimsoll
El dics de Plimsoll és una marca esquemàtica que han de dur els vaixells pintada en el seu buc.
El seu nom oficial és “marca de francbord”, i rep els altres dos en honor del parlamentari britànic Samuel
Plimsoll, que va imposar el seu ús en 1875.
Serveix per a fixar el màxim calat (mínim francbord) amb el qual pot navegar el vaixell en condicions de
seguretat.
Està formada per un anell de 300 mil·límetres (12 polzades) de diàmetre exterior i 25 mil·límetres (1
polzada) d'ample, tallat per una línia horitzontal de 450 mil·límetres (18 polzades) de longitud i 25
mil·límetres (1 polzada) d'ample, la vora superior del qual passa pel centre de l'anell.
El centre de l'anell ha de col·locar-ne en el centre del vaixell i a una distància igual al francbord mínim
d'estiu assignat, mesurada verticalment per sota de la vora superior de la línia de coberta.
El disc de Plimsoll, pinta els límits al francbord.
S'aprecia els diferents límits de càrrega segons la zona i l'estació a navegar:
• TF Tropical Fresh, aigua dolça zona tropical. Significa que el vaixell deu estar submergit com a màxim
fins dita marca quan navega per dites aigües.
• F Fresh, aigua dolça altres zones. Indica que el vaixell es troba en aquesta classe de aigües solament es
pot submergir fins dita marca.
• T Tropical salt, aigua de mar zona tropical.
• S Summer, aigua de mar a l'estiu. Aquesta marca deu coincidir horitzontalment amb el centre del disc i el
vaixell en estiu sol pot ser submergit fins la mateixa.
• W Winter, aigua de mar al hivern.
• WNA Winter North Atlantic, hivern en l'Atlàntic Nord.
disc de Secchi
Un disc blanc, negre o de diversos colors, de 30 centímetres de diàmetre utilitzat per mesurar la
transparència de l'aigua (claredat). El disc és submergit i la profunditat (en metres) a la qual desapareix de
la vista d’amitjanar amb la profunditat a la qual reapareix.
Aquest valor mitjana s'usa per representar la transparència de l'aigua de mar.
Clàssicament, la transparència del mar es mesura usant un disc blanc de 30 centímetres de diàmetre, , i la
transparència mitja de l'aigua oscil·la entre 1 i 66 metres de profunditat.
S'ha comprovat que la transparència és major per a les aigües oceàniques que per a les costes, en les
quals varia molt amb les partícules orgàniques i inorgàniques en suspensió.
En alguns mars, les partícules en suspensió els poden donar tonalitats variades com la vermella; aquest és
el cas del Golf de Califòrnia a Mèxic, al que se li ha anomenat Mar Bermejo per la coloració que presenta.
disc de senyalització
Senyal visual en forma de disc que utilitzen els jutges de porta per a comunicar-se amb el jutge àrbitre i els
seus assistents.
disc groc
Cadascun dels dos discos de senyalització de color groc, marcats amb els números cinc i cinquanta
respectivament, amb què el jutge de porta indica un franqueig antireglamentari.
disc per a calcular la trajectòria del globus pilot

Gràfic sobre el qual es traça la trajectòria horitzontal d'un globus pilot i es determinen les direccions i
velocitats del vent.
disc subjectador d'un pic de cangrea
Peça de ferro amb forma de T que reemplaça molt sovint les galteres d'un pic de cangrea i que corre pel
llarg de la part de popa del pal, per una ranura vertical formada per dos ferros d'angle.
disc vermell
Disc de senyalització de color vermell amb què el jutge de porta indica la desqualificació d’un competidor.
discontínua
S'empra per a indicar l'ocurrència aïllada de la boira en zones petites.
discontinuïtat
Estratègia aplicada a algunes projeccions consistents a tallar parcialment els mapes, principalment
planisferis, de manera que les diferents zones d'interès quedin centrades en el sistema de projecció i s'eviti
al màxim l’anamorfosi.
Sinònim complementari interrupció.
discontinuïtat
Per a una variable meteorològica, canvi brusc de valor entre dos punts pròxims.
discontinuïtat
Superfície horitzontal o capa en la qual té lloc un canvi notable en la velocitat de les ones sísmiques;
representa un canvi abrupte en la rigidesa de la roca, que està associat a un canvi de densitat o de
composició química.
discontinuïtat climàtica
És un canvi climàtic que consisteix en una modificació més aviat brusca i permanent, durant el període de
registre, d'un valor mig.
discontinuïtat de Mohoroivicic
La discontinuïtat sísmica que constitueix la base de l'escorça terrestre.
S'abreuja com a discontinuïtat - M (en forma vernacle, "Floridura").
Interfase a l'interior de la Terra on les propietats físiques canvien.
Al llarg de la discontinuïtat algunes ones sísmiques es reflecteixen i unes altres es refracten.
discontinuïtat entre fulles
Espai que queda entre dues o més fulles d’un mapa que no pertanyen a la mateixa zona de projecció.
discordança
Diferència entre els valors de mesures repetides o comparables d'una mateixa quantitat.
Diferència en els valors calculats d'una quantitat obtinguts a través de diversos processos utilitzant les
dades del mateix aixecament.
discordança en posició
Diferència entre la posició calculada i la observada al mateix temps.
discordança entre ones
Diferències que es poden trobar entre els valors de profunditat presos en el curs d’un aixecament
hidrogràfic en l’encreuament de línies de sondatge de comprovació i les línies de sondatge principals.
discordança entre sondes
Diferències que es poden trobar entre els valors de profunditat presos en el curs d'un aixecament
hidrogràfic en l'encreuament de línies de sondatge de comprovació i les línies de sondatge principals.
Sinònim discrepància en profunditats.
discount
En terminologia anglesa Descompte, sovint utilitzat en el sentit de rebaixa.

discreció
Es deia del mariner o altra persona que serveix en una travessia, sense salari fix, sinó pel que el seu
treball o habilitat mereix segons el criteri del patró.
discrepància en posició
Diferencia entre la posició calculada i la observada al mateix temps.
discrepància en profunditats
Vegi’s discordança entre ones.
discrepàncies meteorològiques
Oscil·lacions de petita escala obtingudes en la solució de les equacions primitives.
Tals solucions comprenen el soroll, en contrast amb els trets d'una escala sinòptica, en el problema del
pronòstic numèric.
discriminació
Desigualtat en el tracte comercial d'un país importador a un o més països exportadors.
discriminació a la importació i tracte preferencial
Discriminació quant a font de subministrament, freqüentment contra l'àrea del dòlar i es troben estretament
lligades a les llicències d'importació.
Aquestes no inclouen preferències aranzelàries simple, dintre del programa d'importació d'un estat.
discriminador d’ona
Part d’un receptor de modulació de freqüència que converteix els senyals modulats directament en senyals
de àudiofreqüència.
discriminador de radar
Circuit radar que produeix una resposta que depèn de la freqüència del senyal de entrada.
discriminador de radiobalisa
Circuit de radiobalisa de resposta que accepta polsos d’una determinada durada i rebutja altres.
disdròmetre
Aparell per a captar les gotes dels hidrometeors líquids i mesurar-la distribució dels seus diàmetres.
disfòtic
Poc il·luminat, d’il·luminació dificultosa.
disfòtica
Zona marina compresa entre els 80 i 350 m de profunditat, que es caracteritza per estar feblement
il·luminada per la llum solar.
disfressar un vaixell
Tapar amb encerats les bateries perquè sembli mercant, i enganyar d’aquesta manera a l’enemic.
diskon
En la terminologia alemanya Descompte d'un efecte.
dislocació
El volum cúbic d'un envàs.
disminució o afinament dels caps
Els caps dels taulons, igual en vaixells de fusta con en els de ferro, no deuen estar en la mateixa secció
vertical, per no crear línies dèbils.
Tampoc deuen coincidir els caps dels taulons amb les mitges juntes de la quilla.
En els vaixells de ferro deu haver-hi, dues filades, com un mínim, entre dues juntes, situades una damunt
de l'altre, horitzontalment, i per poc dos intervals de membres entre les mitges juntes de dues filades
contigües.

Respecte a l'empostissat de les cobertes, deu haver-hi un mínim de tres filades intactes, entre els caps de
dos taulons, que caiguin damunt d'un mateix bau.
disminuir la distància amb altre vaixell
Escurçar la distancia mitjana entre dos vaixells.
Disney Cruise Line
Disney Cruise Line és una línia de creuers propietat de The Walt Disney Company, amb seu en
Celebration, Florida.
El negoci és gestionat pel President Karl Holz, com a part de Walt Disney Parks and Resorts .
Disney Cruise Line va ser dissenyat per Walt Disney Imagineering,un departament artístic de Disney, i
operava en els seus inicis amb dos vaixells; el Disney Magic i el Disney wonder,a més d'una petita illa
privada a Bahames cridada Castaway Cay, amb un exclusiu port d'escala per als vaixells de Disney .
El Disney Magic va iniciar operacions el 30 de juliol de 1998.
El Disney Wonder va començar a funcionar el 15 d'agost de 1999.
Els vaixells contenen cadascun 875 cabines i són pràcticament idèntics en el seu disseny; encara que
tenen algunes variacions en els restaurants i àrees d'esbarjo.
Tots dos contenen àrees destinades exclusivament per a cada franja d'edat, inclosos nens, preadolescents,
adolescents i adults.
En Breu operaran 4 vaixells ,a més dels 2 anteriors, se sumen el “Disney Dream” i el “Disney Fantasy”.
Tan sol als 2 anys del seu 1º viatge, van donar la benvinguda al seu passatger 1 milió.
dispache
En la terminologia francesa, En assegurances, document que estableix la liquidació de la indemnització
deguda per l'assegurador, després del sinistre, en les condicions previstes per la pòlissa.
disparada
Es diu de la vela que ha treballat mes d’un puny que de l’altre, o per no haver treballat per un igual,
estirant-se fins perdre la forma.
Això és molt freqüent en les veles llatines i místiques per la forma particular de prendre el vent.
disparador
Dispositiu d’escapament utilitzat per deixar anar o deixar caure una cosa.
disparador
És diu així, a l'acció que completa el mecanisme, per a generar una determinada situació sinòptica.
Aquest disparador, pot ser un tàlveg, un impuls de vorticitat ciclònic, o simplement l'orografia.
disparador de coets
Caixa gran i llarga, similar a un fusell, per a disparar els coets de senyals en una direcció fixa sense risc
per a la vela i la eixàrcia.
disparador de l’àncora
Ressort de ferro que hom fixa a la gata de l’àncora per llançar-la a l’aigua en el moment precís d’escaure’s
l’embarcació al lloc d’ancoratge.
disparador de la cadena
Palanca de retenció d’una cadena.
disparar
Fer que el fusell submarí llanci l’arpó.
disparar l’àncora
Deixar anar l’àncora.
disparar-se
Referint-se a la canya del timó, és deixar-se anar per haver faltat els guardins amb que es maneja.
disparar-se el cabrestant

Contraient-se al cabrestant, és desvirar-ne amb violència o velocitat , ja per alguna negligència, o ja
perquè el pes sobre que actua, venç la resistència que se li oposa.
disparar-se una vela
Perdre la forma per estirar més d’una part que per l’altre.
disparitats
Terme desenvolupat en la Ronda Kennedy, que descriu les diferències marcades, existents entre els
principals països comerciants en relació amb el nivell aranzelari dels mateixos productes principalment
productes no agrícoles).
disparitats aranzelàries
Expressió emprada en matèria de negociacions de drets duaners, quan l'Aranzel d'Estats Units és molt
superior a l'Aranzel Extern Comú de la C.E.E.
dispatch to
En la terminologia anglesa/americana. Expedir.
dispatch money
Expressió anglesa que significa Prima que es paga per la reducció de la planxa convinguda per a les
operacions de càrrega i/o descàrrega del vaixell.
Tal reducció interessa de manera especial a l'armador o operador del mateix, els qui la paguen al
noliejador conforme a la quantia i base de càlcul convingudes en la pòlissa de noliejament.
No és aplicable en els casos en què es convé realitzar les operacions indicades tan ràpidament com el
vaixell pugui rebre (o lliurar), o bé segons el costum del Port.
Ordinàriament s'estableix el temps economitzat referint-ho a la càrrega, a la descàrrega o a ambdues
operacions conjuntament quan es tracta de planxa total.
Els dies salvats es consideren unes vegades com a dies laborables i unes altres com a dies corrents i en
realitat es refereixen a tot el temps economitzat, és a dir, que acceleri la sortida del vaixell.
La quantia sol variar d'acord amb els tràfics i amb el tonatge del vaixell.
Se sol fixar a tant per dia o prorrata encara que molt freqüentment es convé en la meitat de les demores
per tot el temps salvat, pel temps laborable, etc.
dispatch note
En la terminologia anglesa Fulla d'expedició.
disperses
Espai en el cel cobert per una capa de núvols de entre 3 i 4 vuitenes basat en la suma de la quantitat de
capes en aquesta capa.
dispersió
Barreja d’un fluid dins un altre fluid diferent.
dispersió
En física, el canvi de la direcció d'una partícula o ona a causa del xoc amb una altra partícula o sistema.
dispersió
Descomposició de l'energia radiant en els seus diversos components.
dispersió
En òptica la descomposició de la llum en els seus colors components, obtinguda ja sigui fent-la passar a
través d'una reixeta de difracció o per refracció, tal com ho provoca un prisma.
dispersió
En oceanografia, separació d'una pertorbació d'ona de gravetat superficial complexa en les seves parts
components.
dispersió artificial de la boira
Dels molts sistemes inventats per a la dissipació artificial de la boira, els més pràctics fins avui són els
següents:

Dispersió tèrmica FIDO: Inaugurat a Anglaterra en 1943, consisteix simplement a cremar grans quantitats
de petroli d'aviació, dipositat en rases obertes al llarg de les pistes.
Més modernament s'utilitzen motors de reacció al llarg de la pista.
Reg de gas-oil: Va ser experimentat posteriorment a Anglaterra i consisteix a polvoritzar una barreja
inflamable de gas-oil i aire sobre l'aeroport.
Ventiladors: L'aire remogut crea la turbulència necessària per a la dissipació.
El moviment dels ventiladors va acompanyat d'ones sòniques i supersòniques amb la suficient intensitat
per produir la reunió de gotetes d'aigua, formant-se grans gotes que cauen al sòl com a precipitació.
Procediments químics: En aquests destaca de polvorització d'aigua salada, s'utilitza una solució de
clorur càlcic, que és dispersada sobre l'aeroport per mitjà d'un doll d'aire calent.
Els sistemes de dissipació artificial són costosos.
Encara avui, malgrat els sistemes de radar i d'ajudes electròniques dels grans aeroports, és de fonamental
importància una precisa predicció dels meteoròlegs.
dispersió atmosfèrica
Fenomen físic mitjançant el qual es descriu la variació de concentració d'una substància en l'aire.
dispersió cap a endavant
Dispersió de la radiació en l'atmosfera limitada per un plànol normal a la direcció de la radiació incident i
situada en el costat cap al qual es dirigeix la radiació incident.
dispersió de la boira
Canvis, naturals o artificials, en les condicions meteorològiques, que provoquen la desaparició de la boira
en una zona donada.
dispersió de boira i estratus
Un mètode similar al de l'estimulació artificial de precipitació, s'usa per dissoldre boira i estrats que
dificulten la visibilitat en llocs com a ports i aeroports, per reduir el risc d'accidents.
Per dissipar la boira també es pot escalfar l'aire per evaporar-la, usant màquines apropiades per a això.
dispersió de les ones
Separació d’un grup d’ones dels seus diferents components a causa de les diferents velocitats de
propagació, de cadascuna d’elles.
dispersió dels núvols
Canvis, naturals o artificials, en les condicions meteorològiques, que provoquen la desaparició dels núvols
sobre una zona donada.
dispersió física
En física es denomina dispersió al fenomen de separació de les ones de diferent freqüència en travessar
un material.
Tots els mitjans materials són més o menys dispersius, i la dispersió afecta a totes les ones; per exemple,
a les ones sonores que es desplacen a través de l'atmosfera, a les ones de ràdio que travessen l'espai
interestel·lar o a la llum que travessa l'aigua, el vidre o l'aire.
Es parla de dispersió, en termes generals, com l'estat d'un sòlid o d'un gas quan contenen un altre cos
uniformement repartit en la seva massa.
dispersió meteorològica
Des del punt de vista químic, l'aire és una dispersió gasosa d'oxigen en nitrogen.
Així mateix, la boira és una dispersió de l'aigua en l'aire.
L'arc de Sant Martí, l'halo i els miratges són foto meteors, causats per la dispersió de la llum per les
gotetes d'aigua o els finíssims cristalls de gel que contingui l'atmosfera en aquella zona on es produeixin
aquests fenòmens.
dispersió natural de les boires
Les boires s'aclareixen o desapareixen quan concorre alguna o diverses de les situacions següents:
• L'aparició de vents forts que, en barrejar grans quantitats d'aire, trenca la situació de punt de rosada.
• La calor del sol. La superfície de la Terra s'escalfa i cedeix la seva calor a la boira en contacte amb ella,
retornant-la, ja que en pujar la temperatura pot contenir més vapor sense que es produeixi la condensació.

Normalment té lloc abans de les tres hores a partir de l'alba, però al hivern es pot donar el cas que es
necessitin sis i més hores per buidar-la.
• Quan la boira passa sobre un corrent oceànic superficial i calent.
• Per canvi en la direcció del vent.
• Per l'aparició d'un vent més calent o més sec.
dispersió òptica
Quan un feix de llum blanca procedent del sol travessa un prisma de cristall, les diferents radiacions
monocromàtiques són tant més desviades per la refracció quant menor és la seva longitud d'ona.
D'aquesta manera, els rajos vermells són menys desviats que els violàcies i el feix primitiu de llum blanca,
així eixamplat pel prisma, es converteix en un espectre electromagnètic en el qual les radiacions acolorides
es troben exposades sense solució de continuïtat, en l'ordre de la seva longitud d'ona, que és el dels set
colors ja proposats per Isaac Newton: violeta, indi, blau, verd,groc, ataronjat i vermell.
dispersòmetre radar
Instrument utilitzat per a mesurar o cartografiar les propietats de difusió de la superfície terrestre.
dispnea
Sensació de dificultat de la respiració associada a un augment de l’esforç per a respirar.
disponibilitat selectiva
Una manera de senyal que deliberadament degrada la precisió induint un aparent error de temps.
El Department of Defense nord-americà ho introdueix per motius militars.
disponibilitats lliures
Representa el total d'estocs disponibles una vegada deduïdes les quantitats controlades pel govern.
Es refereix sobretot a productes llargament excedentaris els quals controla el govern en gran part, o de
collites de grandària reduïts on els excedents estan gairebé en la seva major part en mans del govern.
disposicions generals
Disposicions que s’apliquen en totes les parts del mar no incloses en la zona econòmica exclusiva, en el
mar territorial o en les aigües interiors d’un Estat, ni les aigües arxipelàgiques d’un Estat arxipelàgic.
dispositiu de separació de tràfic
Dispositiu que tendeix a reduir el risc de col·lisió en àrees congestionades o de convergència, separant el
tràfic que es desplaça en direcció oposada o gairebé oposada.
Mesura d'ordenació de tràfic marítim destinada a la separació de vies oposades de tràfic amb mitjans
apropiats, mitjançant l'establiment de vies de circulació.
dispositiu individuals de salvament
Cèrcols salvavides
Els cèrcols salvavides, estaran distribuïts de manera que estiguin fàcilment disponibles a ambdues bandes
del vaixell, i, en la mesura del possible, en totes les cobertes exposades que s'estenguin fins al costat del
vaixell; hi haurà almenys un en les proximitats de la popa,
Estibats de manera que sigui possible deixar-los anar ràpidament i no estaran subjectes de cap manera
per elements de fixació permanent.
A cada banda del vaixell hi haurà com a mínim un cèrcol salvavides proveït d'una rabissa flotant d'una
longitud igual almenys al doble de l'altura a la qual vagi estibat per sobre de la flotació de navegació
marítima amb calat mínim, o a 30 m, si aquest valor és superior.
La meitat almenys del nombre total de cèrcols salvavides estaran proveïts de llums d'encès automàtic,
almenys dos d'aquests cèrcols portaran també senyals fumígenes de funcionament automàtic i que es
podran deixar anar ràpidament des del pont de navegació; els cèrcols salvavides proveïts de llums i els
proveïts de llums i de senyals fumígenes aniran distribuïts per igual a ambdues bandes del vaixell i no
seran aquells que estiguin proveïts de rabissa.
En cada cèrcol salvavides es marcarà amb lletres majúscules de l'alfabet romà el nom del vaixell que ho
porti i el seu port de matrícula.
Armilles salvavides
Per a cadascuna de les persones que vagin a bord es proveirà una armilla salvavides.

Un nombre d'armilles salvavides apropiades per a nens igual almenys al 10% del total de passatgers que
vagin a bord, o un nombre major si és necessari, de manera que hi hagi una armilla salvavides per a cada
nen.
Un nombre suficient d'armilles salvavides per a les persones encarregades de la guàrdia i per utilitzar-los
en els llocs d'embarcacions de supervivència allunyats.
Les armilles salvavides destinades a les persones encarregades de la guàrdia s'estibaran en el pont, la
càmera de control de màquines i qualsevol altre lloc que tingui dotació de guàrdia.
Les armilles salvavides es col·locaran de manera que siguin fàcilment accessibles i el seu emplaçament
estarà clarament indicat.
Quan a causa de la disposició especial del vaixell les armilles, es prendran altres mesures que
l'Administració jutgi satisfactòries, com per exemple un augment del nombre d'armilles salvavides que
s'han de portar.
Les armilles salvavides que s'utilitzin en bots salvavides totalment tancats, excepte els pots salvavides de
caiguda lliure, no hauran de ser un obstacle per entrar en el bot o asseure's, ni per posar-se els cinturons
instal·lats en els seients del bot.
Les armilles salvavides triades per als bots salvavides de caiguda lliure, així com la forma en què es portin
o posin, no hauran d'entorpir l'entrada en el bot ni afectar a la seguretat dels ocupants o al maneig del bot.
Vestits d'immersió i vestits de protecció contra la intempèrie
Per a cadascuna de les persones designades com a tripulants del bot de rescat o com a membres de la
quadrilla encarregada del sistema d'evacuació marí es proveirà un vestit d'immersió de talla adequada o
un vestit de protecció contra la intempèrie de talla adequada.
Quan el vaixell estigui destinat contínuament a efectuar viatges en zones de clima càlid en les quals
segons el parer de l'Administració
dispositius radioelèctrics de salvament.
Aparells radiotelefònics bidireccionals d'ones mètriques:
En tot vaixell de passatge i en tot vaixell de càrrega d'arqueig brut igual o superior a 500 es proveiran
almenys tres aparells radiotelefònics bidireccionals d'ones mètriques.
En tot vaixell de càrrega d'arqueig brut igual o superior a 300, però inferior a 500 es proveiran almenys
dos aparells radiotelefònics bidireccionals d'ones mètriques.
Aquests aparells s'ajustaran a normes de funcionament no inferiors a les aprovades per l'Organització.
Si s'instal·la un aparell radiotelefònic fix bidireccional d'ones mètriques en una embarcació de
supervivència, aquest haurà d'ajustar-se a normes de funcionament no inferiors a les aprovades per
l'Organització5.
Els aparells radiotelefònics bidireccionals d'ones mètriques proveïts a bord dels vaixells abans de l'1 de
febrer de 1992 que no s'ajustin enterament a les normes de funcionament aprovades per l'Organització
poden ser acceptats per l'Administració fins a l'1 de febrer de 1999, a condició que aquesta se cerciori que
són compatibles amb els aparells radiotelefònics bidireccionals d'ones mètriques aprovats.
contestador de radar
Tot vaixell de passatge i tot vaixell de càrrega d'arqueig brut igual o superior a 500 portarà almenys un
contestador de radar a cada banda.
Tot vaixell de càrrega d'arqueig brut igual o superior a 300 però inferior a 500 portarà almenys un
contestador de radar.
Aquests contestadors de radar s'ajustaran a normes de funcionament no inferiors a les aprovades per
l'Organització.
Els contestadors de radar, aniran estibats en llocs des dels quals es puguin col·locar ràpidament en
qualsevol embarcació de supervivència que no sigui la balsa o les balses salvavides.
Una altra possibilitat és estibar un contestador de radar en totes les embarcacions de supervivència
En els vaixells que portin almenys dos contestadors de radar i que estiguin equipats amb bots salvavides
de caiguda lliure, un dels contestador de radar anirà estibat en un bot salvavides de caiguda lliure i l'altre
estarà situat en les proximitats immediates del pont de navegació de manera que es pugui utilitzar a bord i
estigui llest per traslladar-ho ràpidament a qualsevol de les altres embarcacions de supervivència.
dispute
En l'expressió anglesa “in disputi”, significa en litigi.
Es troba en els coneixements d'embarcament quan el de bord i el carregat no estan d'acord sobre la
quantitat de les mercaderies embarcades.
disputar el sobrevent
Maniobrar en competència dues o mes vaixell per a situar-se a sobrevent uneixo d’un altre respectivament.

dissector de fotografies
Dispositiu que segmenta les imatges digitalitzades conforme a criteris predefinits per a determinar les
regions i els límits significatius (procés digital d'imatges).
disseminació de contaminants en altura
Plomall de contaminació de base plana, però d'apreciable extensió vertical, que indica una atmosfera
estàticament estable fins a la base i inestable per damunt.
disseny assistit per ordinador
Conjunt de tècniques dirigides a la creació de dades que descriuen l'objecte dissenyat, a la manipulació
d'aquestes dades per a millorar el seu disseny i a la creació de les dades necessàries per a la seva
fabricació.
Sinònim complementari CAD.
Nota: En general es parla de sistemes CAD/CAM.
disseny d'ajudes flotants
El procés de disseny d'una boia per a plantar cara a unes determinades condicions és una tasca bastant
especialitzada.
Això inclou, però no es limita a:
• determinar les característiques per a l'acompliment de la seva funció.
• precisar l'equipament, necessitats energètiques i fonts d'alimentació.
• contemplar el tipus i capacitat dels vaixells que usessin els serveis de la boia.
• selecció de la grandària del model i del tren de fondeig.
• integració de l'equipament i el subministrament d'energia.
• valoració de les necessitats de manteniment.
• tècniques de fondeig i recuperació.
• protecció dels equips contra danys.
• capacitat per a reparar fallades sense haver d'hissar la boia.
• determinar la resposta de la boia a les condicions d'onatge, vent i corrent dels llocs.
• optimització del disseny.
disseny d’un l'hèlix
El primer que s'ha de fer a fi de determinar si l'hèlix instal·lada és adequada per a l'embarcació i per al
motor és procedir a l'observació.
L'hèlix pot ser inadequada si:
• El motor no arriba a les RPM de disseny i se sobrecarrega;
• El motor sobrepassa les RPM de disseny quan funciona a tota marxa, sobre accelera i rep una sub
càrrega de combustible;
• L'hèlix està sobrecarregada i mostra signes de cavitació i erosió superficial.
Per tant, es recomana fer un control preliminar abans de consultar a un dissenyador d'hèlixs o un
arquitecte naval.
La sobrecàrrega del motor deguda a la instal·lació d'una hèlix amb massa pas és la causa més comuna
d'un ús ineficient de combustible.
La sobrecàrrega també pot ser resultat de l'ús d'una hèlix de diàmetre massa gran, però això és menys
comú.
En els motors diesel interns, un signe segur de sobrecàrrega és la presència de fum negre abundant en
l'escapament abans d'arribar a les RPM de disseny.
La sobrecàrrega pot fer cremar vàlvules, esquerdar la culata del cilindre, trencar els cercles del pistó i
reduir la vida útil del motor.
És important recordar que, en un motor diesel, és la càrrega i no l'acceleració la qual determina el consum
de combustible.
Per tant, la sobrecàrrega contínua dóna lloc a un consum innecessàriament alt de combustible i a majors
costos de manteniment.
La subcàrrega del motor deguda a la presència d'una hèlix de diàmetre massa petit o de pas insuficient
afecta al rendiment de l'embarcació.
També pot avariar el motor si l'hi accelera per sobre de les RPM màximes especificades.
La subcàrrega del motor tendeix a anar acompanyada d'un consum baix de combustible i, moltes vegades,
de cavitació.

Si el control preliminar indica que s'han d'introduir modificacions en l'hèlix, val la pena recordar que es pot
modificar un poc el pas sense necessitat de comprar una hèlix nova.
No obstant això, muntar una hèlix és un treball especialitzat i serà necessari enviar-la a un fabricant perquè
la reformi.
Les possibilitats d'elecció de les hèlixs dels motors fora borda són en general més limitades, pel que hi ha
menys marge per als errors.
En molts casos un motor fora borda només es pot vendre amb una hèlix determinada, per exemple en
comunitats pesqueres de països en desenvolupament en les quals els motors tenen un sol ús.
No obstant això, si l'hèlix està avariada, pot ser necessari encarregar una nova, i en aquest moment mereix
la pena verificar quin és la més apropiada per a l'embarcació.
L'important és, com en el cas dels motors interns, si el motor arriba a les RPM de disseny quan marxa a
tota potència.
Si no les arriba a, s'ha de considerar la possibilitat d'instal·lar una hèlix de pas més curt, i si el motor
tendeix a sobre accelerar s'ha de considerar una de pas més llarg.
El pas necessari es pot calcular, aplicant els mateixos principis que s'apliquen a una instal·lació interna.
Si el resultat indica que el pas de l'hèlix instal·lada és correcte, s'ha de provar una hèlix de diàmetre
diferent (però amb el mateix pas).
El els vaixells d’arrossegament el disseny de les hèlixs requereix una atenció especial perquè funcionen en
dues situacions completament diferents: l'arrossegament i la marxa lliure.
Si és de pas fix, l'hèlix no pot funcionar en les condicions òptimes de disseny tant en marxa lliure com en
l'arrossegament.
El dissenyador de l'hèlix ha de trobar una solució intermèdia segons el temps que l'embarcació s'utilitzi en
cadascuna d'aquestes dues situacions.
En el cas de les embarcacions utilitzades per a pescar a gran distància del port de base, els avantatges de
tenir una hèlix amb major capacitat d'arrossegament (i per tant major capacitat de captura si es tracta
d'arrossegador bé poden quedar neutralitzades si augmenta el cost del combustible necessari per al viatge
d'anada i tornada, i en el disseny s'optarà per una hèlix de pas més llarg. Un vaixells d’arrossegament
utilitzat durant el dia relativament prop del port de base ha de tenir una hèlix optimitzada per a remolcar.
Una hèlix de pas variable podria funcionar eficientment tant en l'arrossegament com en la marxa lliure,
però el seu maneig requereix habilitat i coneixements.
En general, per a la pesca no es recomana l'ús d'hèlixs de pas variable si no es pot garantir un reglatge
correcte, ja que un pas incorrecte pot donar fàcilment lloc a un augment considerable del consum de
combustible.
No obstant això, una hèlix de pas variable bé dissenyada i bé manejada permet assolir un estalvi de
combustible de fins a un 15 per cent en comparació d'una hèlix de pas fix en una tovera.
disseny de trens de fondeig i ràdio de borneig
El tren de fondeig per a una ajuda flotant és la suma dels elements que la mantenen situada dintre d'un
àrea determinada.
Aquests components han de resistir les forces del vent, l'onatge i el corrent sobre la seva estructura i
impedir el barreig.
Els mètodes per a determinar les forces es recullen en la recomanació E107 de la IALA.
Les premisses bàsiques són les següents:
• La part del tren immediata a l'ancoratge haurà de romandre tangencial al jaç marí sota qualsevol condició
de corrent i vent en el lloc.
• L'eix de la boia romandrà vertical sota les condicions més habituals de vent i corrent.
• La relació entre la tensió de trencament del tren de fondejo i l'esforç calculat no serà inferior a 5 per a les
condicions més desfavorables de vent i corrent.
• La reserva de flotabilitat de l'ajuda flotant completament equipada serà major que la combinació de les
càrregues de vent i corrent en les condicions més desfavorables.
dissenys favorables en les zones de proa i popa
La major influència hidrodinàmica de les formes es troba en els extrems de popa i proa, sent aquests,
normalment, zones inútils para l'estiba i maneig de la càrrega.
En el bulb de popa es disposen el propulsor i el timó, per la qual cosa el seu disseny afecta al rendiment
propulsiu i a la maniobrabilitat, la qual cosa en conjunt també influeix en la capacitat d'evolució del vaixell.
Les formes de popa han de projectar-ne per estabilitzar el flux prèviament al seu pas per l'hèlix.
Les línies submergides del buc, especialment les zones planes, generen un flux enrarit reduint
l'homogeneïtat del camp de fluxos en el deixant.

Generant les formes apropiades per redistribuir el flux, així com donant una separació correcta de les pales
de l'hèlix a les zones planes del buc, es redueixen les vibracions i cavitació.
Aquesta zona deu també considerar el diàmetre de disseny de l'hèlix, havent de donar cabuda a aquesta a
més les toleràncies prèviament considerats.
Un altre paràmetre fonamental és la immersió de l'hèlix.
S'ha de garantir la immersió de l'hèlix suficient per a totes les situacions de navegació del vaixell,
considerant-ne la menys favorable aquella que el vaixell a dalt en llast i amb un 10% dels consums.
En aquest cas la immersió ha de ser d'un mínim de 0,1 del diàmetre de l'hèlix sobre el seu punt mes alt.
La immersió correcta de l'hèlix evita fenòmens de ventilació, així com de camps de pressions
excessivament descompensats.
En vaixells amb alt coeficient de bloc i d'una hèlix, és convenient, malgrat l'augment de resistència que
causa l'existència de protuberàncies en les parts baixes de les formes de popa, la col·locació d'un bulb de
popa.
Això uniformitza i regularitza el flux d'aigua a l'entrada de l'hèlix, retardant el despreniment de la capa límit,
augmentant el rendiment del propulsor en millorar la distribució del deixant.
La zona de proa depèn del coeficient de bloc, podent ser llançada o vertical en funció que les formes siguin
fines o plenes respectivament.
Ha de parar-se esment a l'angle d'entrada, en la línia d'entrada de la flotació al calat del projecte.
D'altra banda el ventall de la part superior s'estudia a fi de prevenir el increment de resistència per ones
rompents, així com ruixades a les zones de maniobra de proa.
La decisió sobre la conveniència d'un bulb és part del procés de disseny, sent un element crític ja que, del
seu bon disseny, el qual és específic per a cada vaixell, depèn la millora del comportament i prestacions.
En cas d'estar mal dissenyat produiria un increment de la resistència indesitjable.
Un bulb adequadament dissenyat proporciona una disminució del tren d'ones generat, per la qual cosa
disminueix la resistència per formació d'ones, esmorteeix la resistència parasitaria per ones rompents i
produeix un flux pla en la proa reduint la resistència residual viscosa.
D'altra banda produeix un augment inevitable en la superfície mullada pel que augmenta la resistència de
fricció.
Per tant l'aplicació d'un bulb és positiva sempre que la suma de les reduccions de les resistències per
formació d'ones, per ones rompents i residual, superin l'augment de la resistència de fricció.
Es poden catalogar els bulbs de proa en tres tipus, segons la seva forma:
• Bulbs tipus delta: concentren el volum en la part baixa i es consideren apropiats per a vaixells amb grans
variacions de calat.
Redueix el seu efecte a mesura augmenta el calat i produeix mals resultats en navegacions amb calats
reduïts i mala mar.
• Bulbs el·líptics i circulars: apropiats per a bucs que naveguen habitualment en condicions de mala mar.
• Bulbs tipus nabla: concentren el volum en la part alta i es consideren apropiats en vaixells que •naveguen
en dues situacions de calat clarament diferenciades.
Donen bons resultats en mala mar.
dissipació
Situació per la qual un determinat fenomen meteorològic tendeix a desaparèixer.
dissipació de la boira
Canvis, naturals o artificials, en les condicions meteorològiques, que condueixen a la desaparició
progressiva de la boira en una àrea determinada.
dissipació dels núvols
Canvis, naturals o artificials, en les condicions meteorològiques, capaces de causar la dispersió dels
núvols sobre una àrea determinada.
dissipació per fricció
Transformació de l'energia dels moviments d'una massa de fluid (energia cinètica) en moviments aleatoris
de les seves molècules (energia tèrmica).
dissolvent
Un dels líquids, com l’aiguarràs, que s’usen per a dissoldre pintura o vernís.
distance made good
Vegi’s DMG.

distancia
Les distàncies determinen un arc de circumferència i són molt variats els sistemes emprats en la seva
determinació: telèmetre, prismàtics, angle vertical, angle horitzontal, radar, eco de sirena, etc, si per
qualsevol mètode calculem la distància a un punt de la costa la situació de la qual figura en la carta fent
centre en aquest punt descrivim una circumferència de ràdio igual a la distància obtinguda, aquesta
circumferència és el lloc geomètric de la situació del vaixell, la intersecció amb altra línia de posició ens
determinarà la situació del vaixell.
distància
Espai que hi ha entre dues coses.
distància a terra
Distància obtinguda quan, navegant prop de la costa, es fan dues o tres marcacions a punts coneguts.
distancia a terra per marcacions
Distancia que s’obté quan navegant a la vista de la costa, es fan dues o tres marcacions a punts de
situació coneguda.
distància al pol
El complement de la declinació d’un astre, quan aquesta és de l’espècie de la latitud de l’observador.
distància al zenit
El complement de l’altura d’un astre.
distància angular
Angle entre dos punts mesurat en graus en un cercle, màxim expressada en graus, minuts i segons d’arc.
distancia aparent
Distancia percebuda com a resultat de la modificació de la distancia real que es produeix dins al aigua a
causa de la refracció.
distància aparent de dos astres
Angle determinat per les dues visuals que passen pel punt d’observació i cadascun dels astres
considerats.
distància cap a l’est
Distancia que una embarcació recorre cap a l'est.
L'oposat de distància guanyada cap a l'oest.
valor d'una coordenada en unitats, generalment en metres, pres des del meridià central en un sistema de
quadrícules de referència, per exemple, el sistema de quadrícula UTM.
distància cap a l’oest
La distància que un vaixell fa cap a l'oest.
distància cap al nord
Distancia que un vaixell recorre cap al Nord.
En un sistema cartesià de referència el valor d'una coordenada, usualment expressada en metres, mesura
des de l'origen en una adreça nord-sud; usat, per exemple, en el Sistema UTM
distància cap al sud
Distancia que un vaixell recorre rectament cap al sud.
L'oposat és distància guanyada cap al nord.
distància de contrast
Trajectòria en el mar les extremitats del qual són indicades per enfilacions a terra i la longitud de la qual ha
estat mesurada amb precisió per permetre determinar la velocitat dels vaixells.
distància cresta-vall
Vegi’s alçària d’onada.

distància d’extinció
Distància que arriben a recórrer les onades després de deixar la zona de generació fins que desapareixen.
distancia d’un punt
Distancia a la que es troba un vaixell d’un punt determinat.
distància d’un vaixell
Nombre de milles a que es troba un vaixell d’un punt determinat, en els càlculs astronòmics es compta per
graus, minuts i dècimes de segons.
distància de contrast
Trajectòria en el mar les extremitats del qual són indicades per enfilacions a terra i la longitud de la qual ha
estat amidada amb precisió per a permetre determinar la velocitat dels vaixells.
distància de la corredora
Distància recorreguda per un vaixell deduïda per la lectura de la corredora.
distància de parada d’un vaixell
A causa de els importants avanços i canvis que ha experimentat indústria naval, especialment en la
construcció de nous vaixells mercants de major desplaçament, és que s'ha fet necessari realitzar estudis
amb la finalitat de determinar amb bastant aproximació el temps de demora i les milles que recorre una
embarcació al moment d'efectuar la parada a full, mitjana, poca inversa, o simplement la detenció de la
màquina (solament per resistència hidrodinàmica), fins que es detingui totalment la marxa.
Els principals factors que intervenen en la parada del vaixell són la potència en màquina enrere, el
desplaçament, velocitat, tipus de propulsor, temps necessari per a invertir la marxa, condicions de vent,
mar i corrent.
No cal pensar que dos vaixells d'igual desplaçament, però de diferent potència propulsora han de parar a
la mateixa distància o temps.
distancia de parada d’un vaixell amb màquina
Aquesta consisteix a usar la marxa enrere per a aconseguir la detenció del vaixell des d'una velocitat
inicial, fins a velocitat zero.
La conjugació dels factors que es veuen involucrats duu a determinar la confecció de les corbes de parada
a diferents condicions de màquina.
Aquestes corbes s'efectuen generalment durant les proves de mar i han d'estar disponibles en el pont de
govern, amb la finalitat de proporcionar la informació necessària als oficials, capità i pràctics al moment de
ser requerida.
El coneixement de la distància de parada a diferents velocitats, proporciona un criteri de seguretat en un
cas d'emergència per la proa, especialment la prevenció d'un abordatge que per qualsevol circumstància
no es conti amb l'espai suficient per a efectuar una caiguda amb la ficada del timó i solament pugui
reaccionar amb la inversió de la marxa.
distancia de parada d’un vaixell con màquina
Aquesta maniobra es realitza amb la finalitat de determinar el temps total empleat, la distància longitudinal
recorreguda, distància lateral i velocitats en funció del temps emprat.
Es porta a terme amb el vaixell navegant lliurement a tota velocitat en marxa avant, es para la màquina
amb el timó a la via durant tot el transcurs de la maniobra.
Una vegada que s'ha iniciat la prova s'anoten les dades inicials; velocitat al moment de parar les màquina,
revolucions, rumb de la proa, assentament, rumb i intensitat del vent, estat de la mar, condició de càrrega i
desplaçament.
La corba obtinguda posteriorment fins a arribar a la velocitat zero gràfica clarament la distància
recorreguda longitudinalment i lateralment pel vaixell.
distància de separació òptima entre boies i numero aconsellable de parelles o boies individuals
La distància entre boies en una via de navegació depèn de factors com la longitud del canal, de l'amplària
del mateix i de si la secció és recta o corba.
Pot calcular-ne com es descriu a continuació:
• La separació òptima de parelles de boies en els trams rectes és la longitud del tram dividit per 3 vegades
l'amplària mitja del mateix;

• La separació òptima de parelles de boies en un tram corb és la longitud del tram dividit per 2,8 vegades
l'amplària mitja del mateix;
• Amb boies individuals, la separació òptima és la longitud del tram considerat dividit per 2,1 vegades
l'amplària mitja del canal;
• En un tram corb amb boies individuals la separació òptima és la longitud del tram dividit per 2 vegades
l'amplària mitja del canal.
El nombre de boies en parelles o individuals determinades per a un tram d'una via de navegació és funció
de la longitud del tram i de l'adequada separació entre elles, com s'explica a continuació:
• El nombre aconsellable de parelles de boies en un determinat tram de la via és dues vegades la longitud
del tram dividit per la separació òptima entre cada parella.
• El nombre aconsellable de boies individuals en un determinat tram és la longitud del tram dividit per la
separació òptima entre elles.
distància del fetch
Distància que hi ha entre la costa i el fetch.
distància directa
Distància a la que es troba per càlcul entre dues situacions del vaixell.
distància entre eixos
Distància del centre d’un bot a l’eix de l’escalemera o, en el rem en couple, entre els dos eixos de les
escalemeres.
distància entre gàlibs
Distància constant existent entre dues quadernes.
distància entre ports
Taules publicades per la sotssecretària de la Marina Mercant en la qual figuren les distàncies entre ports.
distància entre quadernes
Segons la grandària dels bucs, oscil·la entre mig metre i un metre.
Sovint se substitueixen els dos angulars (principal i invertit) per un ferro en Z o en O, que es tallen i obren
en el lloc on comenci la varenga.
distància estimada
Distància que s’obté fent el càlcul per mitjà dels triangles plans de l’estima.
distància focal
Distància des del punt nodal posterior d'una lent fins al plànol focal on es forma la imatge d'un objecte
situat en l'infinit.
distància focal
Distància des de la superfície d'un mirall fins al seu focus, mesura sobre l'eix del mateix.
distància focal calibrada
Valor corregit de la distància focal equivalent que es calcula a fi de distribuir l'efecte de la distorsió de la
lent sobre tota l'extensió del camp utilitzat en una càmera aérea.
distància focal equivalent
Distància mesurada sobre l'eix òptic de l'objectiu entre el punt nodal posterior i el plànol de millor definició
mitjana sobre tota l'extensió del camp utilitzat en una càmera aérea.
distància horitzontal
Distància de cercle màxim entre dos punts projectada sobre el plànol horitzontal.
En contraposició amb la distància real, recta o geomètrica.
distància interpupilar
Distància entre els centres de les pupil·les dels ulls d'un individu.
distància loxodròmica

Distància que existeix entre dos punts segons el rumb directe que els uneix.
distància lunar
Angulo, mesurat per un observador en la superfície de la terra, entre la lluna i un altre cos celeste.
Aquesta va ser, en principi, la base d'un mètode utilitzat per determinar la longitud en el mar.
distància lunar
En navegació astronòmica, la distància lunar a un altre astre és l'angle entre la Lluna i aquest altre cos
celeste.
No confondre amb la distància de la Terra a la Lluna que produeix una variació en la grandària aparent de
la Lluna però no serveix per a la navegació.
El navegant pot usar una distància lunar i l'almanac nàutic per calcular l'hora GMT: Greenwich estafi.
Al segle XVIII i XIX aquest mètode s'usava per calcular la longitud sense un cronòmetre marí a bord.
Encara que el sistema podia haver estat utilitzat per astrònoms anteriors la primera referència que tenim
documentada, i en aquest cas en plena època dels descobriments, va anar en la "carta d'Américo
Despuche a Lorenzo de Médicis sobre les illes novament trobades en els seus quatre viatges".
El 1755 en Tobias Mayer de Göttingen va idear un instrument molt útil, corregint diversos errors en la
geometria pràctica, per poder calcular els moviments de la Lluna amb una precisió admirable, i va guanyar,
per les seves taules lunars, el gran premi ofert per l'Oficina de longituds de Londres.
En 1787 l'oficial de l'armada i matemàtic Josef de Mendoza i Ríos va publicar diverses taules utilitzant el
mètode de l'haversine de la seva invenció, per facilitar els càlculs d'astronomia nàutica i molt útils en la
navegació per calcular la latitud d'un vaixell en el mar per dues mesures d'altura del sol, i la longitud pel
sistema de les distàncies lunars d'un cos celeste.
En navegació astronòmica, el coneixement precís del temps en un meridià de referència, avui Greenwich, i
les posicions dels astres, proporcionades per l'almanac nàutic, juntament amb l'observació de les altures
de dues o més astres, permet calcular la latitud i longitud.
Els cronòmetres marins fiables no es van inventar fins a finalitats del segle XVIII i no es van popularitzar
fins al segle XIX.
Durant uns cent anys, (aproximadament entre 1767 i 1850), els navegants mancant un cronòmetre fiable,
utilitzaven el mètode de les distàncies lunars per determinar l'hora GMT, necessària per obtenir la seva
longitud.
Àdhuc disposant d'un cronòmetre, el mètode permetia reconeixement sistemàtic i corregir-ho.
El mètode es basa en el moviment relativament ràpid de la Lluna a través del firmament: completa un cicle
de 360 graus en 27,3 dies, per tant en una hora, es mou al voltant de 0,5º respecte als estels i el Sol,3
aproximadament el seu propi diàmetre.
És com un rellotge astronòmic gegantesc, que ens va a permetre calcular l'hora.
El navegant usant un sextant, pot mesurar amb precisió l'angle entre la Lluna i un altre cos.
Generalment es tria el Sol o algun estel brillant situat prop de l'eclíptica, en la ruta de la Lluna.
En aquest moment, qualsevol persona situada en la superfície de la Terra que pugui veure els dos
mateixos astres, els observarà sota el mateix angle, (després de corregir-ho per paral·laxi).
També s'observen les altures dels dos astres sobre l'horitzó, necessàries per corregir la distància lunar,
encara que poden ser calculades a partir d'una posició estimada.
distància meridiana
En aixecament plani mètric, distància perpendicular en un plànol horitzontal d’un punt a partir d’un meridià
de referència.
distància meridiana
En astronomia. angle horari d'un astre que es troba proper, però no exactament en el meridià astronòmic.
distància meridional
Vegi’s distància nord-sud.
distància metacèntrica
Vegi’s altura metacèntrica.
distancia navegada
Distància que resulta de tots els rumbs fets i distàncies parcials navegades, anant a cadascun d’ells.
distancia nord-sud

Distància, expressada en unitats lineals convenients, corresponent a la diferència de latitud entre dos
punts, amidada sobre una quadricula de projecció cartogràfica.
distancia observada
Distància que s’obté resolent els triangles esfèrics d’una o diverses observacions astronòmiques.
distància ortodròmica
Distància mesurada sobre una derrota ortodròmica, o cercle màxim.
distància per senyals acústiques
Sistema que permet obtenir la distància a un punt des del qual es produeix al mateix temps un senyal
acústic i un senyal visual.
distància polar
Complement de la declinació quan aquesta és de la mateixa espècie que la latitud de l’observador.
distància polar
Arc de cercle horari amidat des del pol elevat a l’astre.
distància polar
Distància angular des d'un pol celeste; arc d'un circulo horari entre un pol celeste, generalment el pol
elevat, i un punt de l'esfera celeste mesurat des del pol celeste als 180º. quan la declinació n i la latitud
presenten el mateix nom, la codeclinació és igual a la distància polar mesura des del pol elevat.
distància polar d’un astre
Arc complementari de la declinació, es mesura de 0º a 180º des de el Pol Nord cap l’astre sobre el meridià
de l’astre.
distància principal
Distància perpendicular des del centre de perspectiva intern al plànol d'un negatiu o còpia en particular.
Aquesta distància és igual a la distància focal calibrada corregida tant per a la proporció d'ampliació o
reducció com per a la reducció o expansió de la pel·lícula o del paper i manté els mateixos angles de
perspectiva en el centre de perspectiva intern als punts el negatiu o còpia acabada, tal com existeix en la
càmera en el moment de l'exposició fotogràfica.
distància real
Distància entre dos punts d’altura amidats de diferents maneres segons la línia recta que uneix aquests
dos punts; per oposició a distància horitzontal.
Aquesta expressió acostuma usar-ne solament quan la línia recta que connecta a tots dos punts està
situada sobre la superfície terrestre.
distancia real fotogràfica
Distancia objectiva que hi ha entre la càmera submergible i l’objecte que es vol fotografiar.
distància visual
Distància que existeix entre l’ull de l’observador i l’horitzó.
distància zenital
És un angle vertical amidat des del zenit del lloc d'observació baixant fins al punt d'observació, l'horitzó
ideal té una distància zenital de 90º.
distància zenital doble
Dues vegades el valor de la distància zenital d’un objecte obtinguda mitjançant observació i no per procés
matemàtic.
distàncies lunars
El primer mètode usat àmpliament en el mar per a calcular la longitud amb alguna precisió, va ser el de les
distàncies lunars, mitjançant i com el navegant calculava la hora mitja de Greenwich, observant la posició
de la relativament ràpida Lluna entre les estrelles.

Regiomontanus en 1472 i John Werner en 1514, han estat ambdós acreditats com els primers a proposar
l'ús del mètode de les distàncies lunars.
Existeix almenys una font que afirma que en 1497 Americo Vespucci va calcular la longitud utilitzant la
posició relativa de la Lluna respecte a altre cos celeste.
Una de les raons principals que van dur a la fundació de l'Observatori Real en Greenwich va ser la de
portar a terme les observacions necessàries per a disposar de prediccions més precises sobre les futures
posicions de la Lluna.
Els astrònoms, inclosos els Astrònoms de la Corona, van afavorir aquest mètode, i encara estava sent
perfeccionat mig segle després de la invenció del cronòmetre.
En 1802 Nathaniel Bowditch va simplificar el mètode i la seva explicació, eliminant així el misteri que ho
envoltava i fent-lo assequible al marí comú.
Mitjançant l'ús del mètode de Bowditch, el navegant va ser capaç de arrumbar més o menys directament
cap a la seva destinació, en comptes de recórrer la quantitat de milles addicionals que freqüentment es
requeria per a "arribar a la latitud" i usar llavors la navegació paral·lela.
Una explicació del mètode de les distàncies lunars, així com les taules per a utilitzar-lo, s'incloïa en el
American Practical Navigator fins a l'edició de 1914.
El mètode de distàncies lunars, utilitzant la informació i l'equip disponible a principis del segle XVIII, distava
de ser satisfactori.
vaixells, carregaments i vides es van perdre a causa de longituds calculades erròniament.
Durant l'era dels descobriments, Espanya i Holanda en va van oferir recompenses per a qui solucionés el
problema.
En 1707 es van perdre dos mil homes, quan un esquadró de soldats britànics va embarrancar en una nit
amb boira, i llavors oficials de l'armada real i de la marina mercant van sol·licitar al Parlament que
prengués acció referent a això.
Com resultat, en 1714 va ser establert el Consell de la Longitud, autoritzat per a recompensar a la persona
que resolgués el problema de "descobrir" la longitud en el mar.
Un viatge de sis setmanes de durada seria la prova dels mètodes proposats que es consideressin.
El descobridor d'un sistema que pogués calcular la longitud amb una diferència de fins a seixanta milles,
rebria deu mil lliures al final del viatge; fins a quaranta milles, quinze mil lliures; i dintre de trenta milles, vint
mil lliures.
Avui dia aquestes sumes es considerarien atractives, però en el segle XVIII eren veritables fortunes.
distanciòmetre
Aparell topogràfic que serveix per a mesurar distàncies electrònicament.
Nota: S'utilitza normalment un raigs lluminós, ones de l'infraroig pròxim o ones radioelèctriques.
El trajecte d'anada i volta d'aquestes ones dóna la distància a mesurar.
distanciòmetre electrònic
dispositiu que serveix per mesurar distàncies, ja sigui mitjançant el mesurament de la diferència de fase
entre les ones electromagnètiques emeses i les ones electromagnètiques rebudes (resultants d'una
reflexió o d'una retransmissió) de velocitat i freqüència conegudes, ja sigui mitjançant el mesurament del
interval de temps que transcorre entre l'emissió d'un senyal i la recepció del seu ressò.
Existeix una sèrie de distanciòmetres que poden utilitzar-ne en geodèsia i navegació.
distintiu
Bandera especial que hom hissa en un vaixell per indicar la presència d’una persona a qui correspon
determinades honors.
distintiu de classe
Senyal que hom assigna a l’embarcació de regates que pertany a una classe internacional.
distorsió
Deformació d’una imatge, del so, d’una vibració, d’un senyal elèctric, etc., a causa de les imperfeccions de
l’aparell reproductor o amplificador, o bé en una transmissió.
distorsió
Un canvi indesitjat en la conformació d'ona.
distorsió

En òptica, una aberració afecta la posició d'imatges pel que fa a l'eix, en la qual els objectes a diferents
separacions angulars des de l'eix experimenten diferents augments.
També cridada distorsió de lent.
distorsió
En fotografia, qualsevol desviament en la posició d'una imatge sobre una fotografia que altera les seves
característiques perspectives.
Les causes de la distorsió d'imatges inclouen aberracions de lents, contracció diferencial de pel·lícula o
paper i moviment de la pel·lícula o càmera.
distorsió angular
En cartografia, distorsió en una projecció deguda a la no conformitat.
distorsió d’un senyal
Deformació d’un senyal que es produeix en un aparell o en el decurs d’una transmissió.
distorsió de lent
En òptica, una aberració afecta la posició d’imatges pel que fa a l’eix, en la qual els objectes a diferents
separacions angulars des de l’eix experimenten diferents augments.
distorsió radial
Una aberració de lent que és corregida en la fotografia amb desplaçament d'imatge al llarg d'una línia
radial des del punt principal.
distribució
Dispositiu que garanteix la transmissió correcte de les diferents fases del cicles dels motors.
distribució d'aerosols per grandària
Abundància relativa per grandària dels diferents aerosols atmosfèrics.
distribució d’aigua i terra en els hemisferis
L’hemisferi Nord té una proporció aproximada de 155 milions de km 2 d’oceà, i 100 milions de km de
continent, total de 39.3%.
L’hemisferi Sud, és típicament oceànic, amb uns 206 x 106 km d’oceà, respecte 49x 106 de continent, uns
19.1%.
A l’hemisferi nord a diferència del sud, és troba l’oceà Àrtic, en canvi a l’Hemisferi sud, és troba l’oceà
Antàrtic.
distribució de competències en matèria marítima
La Constitució consagra un model d'Estat on les competències marítimes, objecte de repartiment entre
l'Administració central i l'autonòmica, són les següents: béns de domini publico marítim, legislació mercantil
marítima, marina mercant i abanderament de vaixell, il·luminació de costes i senyals marítims, cables
submarins, protecció del medi ambient marí i lluita contra la contaminació marítima, pesca i navegació
esportiva.
Únicament quatre preceptes es refereixen al mar i a les activitats marítimes, faltant un principi general com
hagués estat desitjable, haguda conta de la seva importància per a Espanya.
Els constituents van ser, en aquest sentit, més terrestres que marítims, oblidant el protagonisme que el
mar ha exercit al llarg de la nostra història i el paper essencial que ha de seguir representant en la nostra
convivència i benestar social.
• L'articulo 130 declara que “els poders públics atendran modernització i desenvolupament de tots els
sectors econòmics, i en particular [....] de la pesca, a fi d'equiparar el nivell de vida dóna tots els
espanyols”,de on es dedueix que l'Estat té garantit constitucionalment la seva intervenció en l'ordenació
econòmica, que inclou òbviament totes les activitats econòmiques relacionades amb el mar i no solament
les de pesca.
La potestat autonòmica sobre pesca és originària, però limitada o compartida amb la competència de
l'Estat, justificada per l'ordenació econòmica general.
• L’articulo 132.2 estableix que “són béns de domini públic estatal els que determini la llei i , en tot cas, la
zona marítimo-terrestre, les platges, el mar territorial i els recursos naturals de la zona econòmica i la
plataforma continental”.

Per tant, tots els béns de domini públic marítim esmentats són de titularitat estatal; és a dir, no són de
titularitat autonòmica, ni de particulars, encara que existeixen excepcions a la regla general(SSTS de 2
febrer de 1974 i 13 d'octubre 1981).
En segon lloc, la llei ordinària podrà determinar què béns integren el demanio marítim, encara que la
doctrina constitucional ha matisat que no pot fer-ho abusivament o sense respectar l'equilibri de les
competències en favor de les autonomies i del poder local, doncs “l'atribució d'una competència no
impedeix que s'exerceixin altres competències en aquest mateix espai” (STC 113/1983 I STC de 4 de juliol
de 1991).
Així, tant la Llei de Costas com la LPEMM contenen diversos preceptes relacionant béns de domini marítim
estatal.
• L'articulo 148 disposa que “les Comunitats Autònomes podran assumir competències en les següents
matèries: [ ... ] 6 ª.
Els ports de refugi, els ports esportius i, en general, els que no desenvolupin activitats comercials [...] 11a.
La pesca en aigües interiors i el marisqueig”.
És un precepte dedicat especialment a fixar el quadre competencial marítim autonòmic (v. també art.
149.1.19ª i 20ª. CE).
D'altra banda, els nombres 3,4,9,18 i 19 del citat article 148.1. citen altres matèries no directament
marítimes però que poden tenir conseqüències en l'àmbit competencial: “L'ordenació del territori,
urbanisme i habitatge”, quan afecten al port o la zona marítimo-terrestre; “Les obres públiques d'interès de
la Comunitat Autònoma al seu propi territori”, que, com les anteriors, puguin afectar a altres matèries
directament marítimes; “La gestió en matèria del medi ambient”, quan es refereix al mar i al medi ambient
marí; “La promoció i ordenació del turisme en el seu àmbit territorial”, si comporta espais o activitats
relacionades amb el mar.
Així mateix, la “promoció de l'esport i de l'adequada utilització de l'oci”, quan són activitats nàuticesportives.
A més de la relació de les matèries directa o indirectament marítimes (pesca, ports, urbanisme i ordenació
del territori, medi ambient, obres públiques, turisme i esport), cal incloure les que residualment, per no
estar reservades amb caràcter exclusiu a favor de l'Estat en el citat article 149, poguessin assumir en els
respectius Estatuts d'Autonomia (art. 149.3).
En aquest sentit cal citar, a títol d'exemple.
El transport marítim quan discorri en les aigües marítimes internes litoral d'una Comunitat Autònoma.
Finalment, les Comunitats Autònomes poden assumir les facultats corresponents a matèries de titularitat
estatal que per la seva pròpia naturalesa siguin susceptibles de transferència o delegació i l'Estat vulgui
transferir o delegar en virtut de llei orgànica (art. 150.2 CE).
• Per ultimo, segons l'articulo 149 CE, l'Estat té competència exclusiva sobre legislació mercantil, pesca
marítima sense perjudici de les competències que en l'ordenació del sector s'atribueixen a les Comunitats
Autònomes, marina mercant i abanderament de vaixells, il·luminació de costes i senyals marítims, ports
d'interès general i cables submarins.
També li correspon la legislació bàsica sobre medi ambient, sense perjudici de les facultats de les
Comunitats Autònomes d'establir normes addicionals de protecció.
distribució de la pressió
Representació espacial de la distribució de la pressió atmosfèrica, amb les seves depressions, anticiclons,
tàlvegs, etc.
distribució de les pluges
Variació de la quantitat de precipitació en el temps i l'espai.
distribució de nolis
Operació que s'efectua una vegada emès el Registre i que consisteix a estampar en la Llicència
d'Importació un timbre que indica el tipus d'embarcament que ha d'efectuar-se.
distribució de Weibull
Funció de distribució estadística utilitzada per a descriure dades de la precipitació, la velocitat del vent i el
flux.
distribució del motor
És el conjunt de peces que regulen l’entrada i sortida dels gasos en el cilindre.
distribució geogràfica de les precipitacions

La distribució geogràfica de les precipitacions sobre la superfície terrestre és molt complexa, ja que depèn
no solament de la latitud sinó d'altres factors, principalment la distribució dels continents i els oceans, i del
relleu dels primers.
D'altra banda, la freqüència i la quantitat total de les precipitacions poden variar apreciablement d'un any a
un altre.
Les regions equatorials solen rebre intenses pluges, que superen els 3.000 l/m² anuals.
A les regions properes a l'Equador, en tots dos hemisferis, la quantitat mitjana d'aigua recollida a l'any és
escassíssima, de l'ordre de 100 l/m².
En les latituds mitjanes i altes, la quantitat de pluja varia anualment entre els 500 i 1.000 l/m².
I, finalment, les regions polars no reben més que febles precipitacions, majorment en forma de neu, que
solen que solen aconseguir uns 200 l/m² a l'any.
Quant a les precipitacions mitjanes sobre els oceans, les observacions efectuades a bord de vaixells han
permès traçar els mapes corresponents a gener i juliol, en els quals les isopletes representen el nombre
d'ocurrències de precipitació de qualsevol tipus expressat en punts per cent del nombre total
d'observacions.
En l’Atlàntic es troba una zona d'elevada freqüència de pluges a la regió de les calmes equatorials.
Aquesta es troba aproximadament cap als 25º de longitud W i es desplaça uns 5º en latitud entre gener i
juliol.
Al nord i sud de la zona disminueix la freqüència de les precipitacions, especialment enfront de la costa
d'Àfrica, sent també bastant escasses en el Golf de Guinea.
A mesura que passem de les regions dels anticiclons subtropicals cap a la de les depressions mòbils de la
zona temperada, la freqüència torna a augmentar, especialment al hivern.
En el Pacífic oriental existeix una zona d'elevada freqüència de pluges, també a la regió de les calmes
equatorials, centrada cap als 125º de longitud W.
A diferència de la corresponent zona atlàntica, el seu desplaçament estacional en latitud és molt petit.
D'altra banda, la distribució de la precipitació és similar a la de l’Atlàntic.
En el Pacífic occidental, la distribució és més irregular, ja que es complica per les pluges orogràfiques
originades a les illes de les Índies Orientals i les Filipines, i pel canvi, en el Mar de la Xina i en les seves
proximitats, del monsó del hivern (del NE), al monsó de l'estiu (del SW).
En l'oceà Índic, el mapa de gener pot considerar-ne representatiu de la distribució de pluges, corresponent
als mesos del monsó del NE (desembre a març, i fins i tot abril).
S'observa una extensa zona de precipitacions relativament grans en les proximitats de l'equador, deguda a
la interacció dels alisis del SE, amb la prolongació, a través de l'equador, del monsó del NE.
La precipitació disminueix considerablement cap al Mar Aràbic i Golf de Bengala i enfront de la costa
africana, al sud dels 8º N.
Cap al sud disminueix a la regió dels anticiclons subtropicals de l'hemisferi sud, especialment enfront de la
costa NW d'Austràlia i al W d'Àfrica Sud occidental, però torna a augmentar a les regions de pas de les
depressions mòbils de la zona temperada.
Quan s'entaula el monsó del SW, augmenta considerablement la freqüència de pluges sobre les costes de
sobrevent de l'Índia i Birmània, arribant a aconseguir al juliol valors de fins a un 50%.
Les pluges en aquestes regions són principalment orogràfiques; les costes de sotavent o les regions
protegides del vent presenten en general baixa freqüència de pluges.
Les zones tropicals i subtropicals de l'Índic meridional presenten una freqüència bastant elevada, excepte
en la proximitats d'Austràlia i Àfrica, mentre que més cap al sud apareix l'augment normal de precipitacions
corresponent al hivern de les zones temperades i subantàrtiques.
distribució global de la precipitació
Encara que en general la distribució global de precipitació és complicada per ser una variable no contínua,
es pot explicar en termes de la circulació general de l'atmosfera i dels sistemes de pressió i de vent
globals.
A les regions d'altes pressions es té subsidència per efecte de la convergència en altura, que produeix
compressió, escalfament, assecament i vent divergent en superfície, per la qual cosa són regions seques.
Per contra a les àrees de baixes pressions es té convecció per efecte de la divergència en nivells
superiors, que produeix expansió, refredament, condensació i vent convergent en superfície, per la qual
cosa en aquestes àrees es produeix abundant precipitació.
Però aquests factors de latitud no són els únics que regulen el règim de precipitació, influeixen també la
ubicació geogràfica, distribució d'oceans i continents, topografia, tipus de superfície.
Com l'aire càlid té una major capacitat per acceptar humitat comparada amb l'aire fred, en les latituds més
baixes es produeix una major quantitat de precipitació, i en les latituds altes menor precipitació.
La distribució d'oceans i continents també influeix en els patrons de precipitació.

Les grans masses de terres en latituds mitjanes experimenten un augment de la precipitació des de la
costa oest cap a l'interior, a la mateixa latitud.
Les cadenes muntanyenques també alteren el règim de precipitacions respecte al esperat només amb la
distribució de vents.
A sobrevent (des d'on bufa el vent) de les muntanyes es produeix abundant precipitació i a sotavent
escassa precipitació.
A les regions subtropicals dels continents s'observa la major dispersió en el règim de precipitació, aquí es
troben els principals deserts del món, però també regions amb abundant precipitació.
Això és a causa de la influència dels anticiclons subtropicals, que produeixen efectes diferents en les
seves vores orientals respecte als occidentals.
La subsidència és més pronunciada en les vores orientals dels centres dels anticiclons, generant-ne una
forta inversió de temperatura prop de superfície, que produeix una atmosfera molt estable en aquest
sector.
Els corrents freds dels oceans adjacents a les costes oest dels continents, ajuden a l'estabilitat i a crear
condicions seques a les àrees occidentals dels continents.
A causa que els anticiclons tendeixen a situar-se en els costats orientals dels oceans, les vores occidentals
dels continents adjacents als anticiclons subtropicals són molt àrids.
No és sorprenent que en aquestes regions de subsidència centrades en 25º de latitud, en els sectors
occidentals dels respectius continents, es trobin els grans deserts subtropicals del món: el desert
d'Atacama a Xile considerat el més sec del món, el vast desert del Sàhara del nord d’Africà, el Kalahari o
de Namíbia del sud-oest d’Africà, el gran desert Australià, el de Baixa Califòrnia del sud-oest d'Estats Units
adjacent a Mèxic.
En aquestes àrees es troben els llocs mes calorosos i assolellats del món.
Però no sempre són càlids, ja que en les nits d'hivern les temperatures descendeixen a valors menors que
les de congelació, per l'enorme pèrdua de calor per radiació durant les nits sempre molt netes.
Tampoc no sempre són clars i assolellats, per exemple en el mes sec de tots, la zona costanera del desert
d'Atacama, amb freqüència és fred i cobert de núvols.
El fred corrent d'Humboldt fa que les temperatures en superfície siguin baixes i la forta subsidència de
l'anticicló, produeixen una marcada i persistent inversió de temperatura, formant-se una prima capa de
boira i estrats sota la inversió.
Això pugues ocasionalment produir una molt feble plugim però mai precipitació, el mes comuna és la
formació de la boira coneguda com camanchaca.
Els costats occidentals dels anticiclons tenen subsidència menys important i és més freqüent trobar zones
de convergència amb moviments ascendent.
L'aire que es mou grans distàncies sobre els oceans d'aigües més càlides, es carrega d'humitat i
s'afavoreix la inestabilitat.
Per tant les vores orientals dels continents reben abundant precipitació tot l'any, com s'observa per
exemple a Uruguai i Sud de Brasil.
distribució global de la pressió
Els vents en superfície estan relacionats amb la distribució de pressió.
En el nostre model ideal d'una Terra en rotació, però sense considerar la distribució d'oceans ni continents,
s'obté una primera aproximació dels camps globals de pressió i de vent en superfície.
En aquestes condicions es distingeixen quatre franges latitudinals d'altes i baixes pressions en cada
hemisferi.
• Entre els tròpics es té una zona de baixes pressions equatorials, on convergeixen els vents alisis del sudest
i del nord-est, produint moviments ascendents, amb convecció profunda i abundant nuvolositat amb
precipitació contínua i intensa.
Aquesta regió de trobada dels alisis es coneix com la zona de convergència intertropical (ZCIT).
• Entre 25 i 35º de latitud, on s'originen els vents alisis, es té la zona d'altes pressions subtropicals.
En aquesta franja es produeix subsidència i divergència en superfície, els gradients de pressió són molt
febles pel que els vents són fluixos i variables.
• Entre 45 i 60º de latitud es troba una franja de pressions molt baixes associades al capdavant polar, que
es produeix per convergència dels vents de l'oest i els estes polars, en una zona coneguda com a baixes
pressions subpolars o de ciclons migratoris.
• A les zones polars es produeixen les altes pressions polars, d'origen fred, regió de naixement dels estes
polars, per la divergència en superfície.
És clar que la situació real d'una Terra en rotació amb distribució d'oceans i continents, modifica el model
de pressions de superfície, de manera que en lloc de tenir franges latitudinals de pressió, es produeixen
cel·les semi permanents d'altes i baixes pressions.

A més, les variacions estacionals de temperatura modifiquen la intensitat de les pressions i la seva posició,
al llarg de l'any.
L'hemisferi sud és menys afectat per aquest model, especialment entre 35º - 65º S, on aquest hemisferi és
gairebé tot oceà.
La principal característica d'aquests mapes són els centres d'altes pressions coneguts anticiclons
subtropicals semi permanents de latituds mitjanes, així anomenats perquè en general climàticament
s'alteren molt poc respecte al valor de la seva pressió i de la seva posició mitjana, encara que
meteorològicament poden tenir grans variacions.
Es troben centrats en els grans oceans entre 28º i 34º latitud pel que prenen els noms dels oceans sobre
els quals se situen, i tenen major intensitat en les vores orientals dels oceans.
Aquests sistemes són els que defineixen el clima dels costes occidentals dels continents en latituds
mitjanes.
En el costat equatorial dels anticiclons de tots dos hemisferis, s'observa el sistema de baixes pressions
equatorials, en la ZCIT, que regula el clima de latituds tropicals.
En el costat polar dels anticiclons, s'observa el sistema de baixes pressions subpolars.
En aquesta franja, meteorològicament es produeixen centres tancats de baixes pressions, coneguts com el
cinturó de ciclons migratoris, que formen la regió del front polar, que acompanyen en el seu moviment als
sistemes frontals de mal temps i es caracteritzen per ser molt dinàmics, mantenint-se en continu moviment
al voltant del globus, en mitjana d'oest a est.
Alternats amb els ciclons, es produeixen centres tancats freds d'altes pressions, conegudes com a altes
subpolars fredes, que en conjunt formen un dinàmic sistema ondulatori que envolta el globus.
Quan els ciclons migratoris s'aproximen al continent, es pot anul·lar l'efecte dels anticiclons subtropicals,
produint-se pluges i temporals.
Comparant les variacions estacionals entre gener i juliol, s'observa una migració latitudinal dels centres de
pressió, seguint el moviment aparent del Sol, trobant-se aproximadament 5º de latitud més prop de
l'Equador al hivern que a l'estiu, d'acord a les variacions estacionals de temperatura.
La distribució d'oceans i continents produeix les majors variacions estacionals en direcció zonal
(especialment en l'hemisferi nord), pels grans contrastos i variacions estacionals de temperatura entre els
oceans i els continents.
Per exemple, sobre Sud-americà a l'estiu, per l'escalfament en superfície, es desenvolupa un sistema de
baixes pressions continentals, que no s'observa al hivern, època en la qual es produeix una tendència a
unir-se els anticiclons del Pacífic Sud amb el de l’Atlàntic Sud, a causa que el continent sud-americà es
troba més fred, generant-ne altes pressions continentals en superfície.
distribució global de vents
Amb els 51 anys de dades de re anàlisis, en el Departament de Física de l'Atmosfera i de l'Oceà de la
Universitat de Concepción, es grafia el camp vectorial de vents mitjans en superfície.
Per a claredat de la figura, a causa que els vectors de vent són graficats amb una resolució de 2.5º x 2.5º
de latitud per longitud, per als mesos de gener i juliol, però el resultat és representatiu de l'esquema de
circulació global.
La circulació general observada de l'atmosfera, s'ajusta a la descripció anterior, és possible observar que
el camp de vent obeeix a la configuració de pressions en superfície.
Per exemple, es nota clarament la circulació anticiclònica al voltant de les altes pressions subtropicals, o
com s'orienta el vent de l'oest en direcció de les isòbares a la zona de latituds mitjanes.
Dels mapes és possible també observar els vents alisis del sud-est en latituds tropicals, la zona de calmes
sobre l'anticicló subtropical del Pacífic sud, els vents de l'oest en latituds mitjanes i els estes polars en
latituds altes.
Es nota a més clarament la modificació introduïda pel continent sud-americà en aquest patró de circulació
general, produint la desviació del flux quan arriba a la vora costanera del continent i disminuint la seva
intensitat cap al centre del continent, per efecte de la fricció en superfície.
En el con sud d'Amèrica, d'una banda el continent se estreta prou i per una altra, la serralada dels Andes
disminueix d'altura, com per produir una menor alteració en els intensos vents de l'oest.
Comparant les variacions estacionals, el tret mes característic és la translació cap al nord des de l'estiu
cap al hivern, dels diferents sistemes de vents, seguint al moviment aparent del Sol, situació que es nota
clarament per exemple, en la ubicació de la zona de calmes subtropicals, el centre de les quals es troba en
32.5º sud a l'estiu i en 27.5º sud al hivern.
Es destaca també la intensificació dels estes polars al hivern respecte a l'estiu.
distribució interior dels vaixells

L'espai interior d'un vaixell se subdivideix en locals habilitats per a les funcions més diverses: contenir totes
les maquinàries i productes necessaris per a la navegació; allotjar a dotacions i passatgers; transportar
mercaderies o instruments de guerra, segons siguin bucs de comerç o militars, etc.
Aquests locals han de ser de capacitat adequada per a la fi que és destina i de comunicacions amb
l'exterior més o menys facilitades,
També segons aquesta fi, no oblidant que una minuciosa subdivisió interior és el més eficaç requisit de
seguretat.
Les dimensions de la càmera de màquines es troben subordinades a la potència d'aquestes,
Les màquines reposen sobre robusts suports anomenats polins, units sòlidament al buc del vaixell.
Les calderes també reposen sobre suports anàlegs, i el local que les tanca i el lloc que les envolten és la
càmera de calderes.
A continuació de la sala de màquines es troba el túnel o túnels de les hèlixs.
Les xemeneia travessen totes les cobertes fins a el exterior per dins dels guarda calors.
Les carboneres es disposen lateralment a les calderes.
Cada carbonera esta proveïda de la corresponent porta estanca de comunicació amb la càmera de
calderes, de tubs d’aire per la eliminació de l’aire viciat i la injecció de l nou, de tubs porta termòmetres per
mesurar la temperatura en el seu interior.
En els vaixells que cremen combustible líquid, generalment es emmagatzema en un doble fons i també en
tancs adequats, tots proveïts, de les corresponent toveres.
Els locals per al servei del timó contenen tots els aparells de govern d'aquest: engranatges, cadenes,
cargols, servomotors, etc.
Aljubs d'aigua dolça són els dipòsits per la conservació d'aquesta aigua.
La seva capacitat és proporcionada al consum diari i al nombre de dies que es vulgui prescindir d'usar l as
destil·ladores.
Panyol o pallol de queviures són els locals, secs, ben airejats i proveïts de calaixos i armaris, on
s'emmagatzemen els queviures; contigus es troben els avant panyol on es fa el subministrament.
A més, en tot vaixells hi ha locals especials dedicats a infermeria, oficines, càmera de dinamos, panyols
diversos, màquines frigorífiques, motors dels cabrestants, bombes, etc.
En els bucs de guerra es troben els panyols de municions proveïts dels corresponents mitjans d'inundació,
ventilació i il·luminació des de l'exterior.
En els vaixells de càrrega, la disposició de les bodegues depèn de les regles de les Societats de
classificació; requereixen escotilles àmplies i còmodes i mitjans ràpids per a les feines de càrrega i
descarrega.
Els vaixells dedicats especialment al transport de substàncies alimentoses fàcilment putrescibles,
posseeixen mitjans potents de refrigeració.
Els dedicats al transport de líquids, requereixen una subdivisió interior especial.
Els vaixell de passatge són de caràcters variables segons la classe de servei que prestin (grans línies
transatlàntiques, transport d'emigrants, correus, etc.
distribució mundial de temperatura
Analitzarem la distribució global de temperatura sobre mapes d'isotermes estacionals, prenent els mesos
de Gener i Julio, representatius de les estacions d'estiu i hivern de l'hemisferi sud.
Els gràfics van ser realitzats en el Departament de Física de l'Atmosfera i de l'Oceà, usant els 51 anys de
dades de re anàlisis.
En aquests mapes es pot veure l'efecte dels factors que controlen la temperatura, en particular la variació
latitudinal, la distribució de terres - oceans i els corrents oceànics. Els valors de temperatura han estat
reduïts al nivell del mar per eliminar alteracions produïdes per l'altura.
• L'orientació predominant de les isotermes és en sentit zonal, disminuint els seus valors des de l'equador
cap als pols.
Això il·lustra un dels aspectes fonamentals de la distribució mundial de temperatura: que la radiació solar
que arriba a la superfície de la Terra és una funció de la latitud.
• Existeix una variació estacional produïda pel moviment dels rajos verticals del Sol durant l'any.
• Es nota l'efecte continental, amb els continents més càlids (freds) que els oceans a l'estiu (hivern).
• Es produeix una major variació de les isotermes sobre els continents que en els oceans, ja que en els
oceans canvia menys la temperatura durant l'any.
• Les isotermes de l'hemisferi sud són molt més regulars, especialment a les grans àrees oceàniques, que
les de l'hemisferi nord.
• L'estiu (hivern) de l'hemisferi sud és més fresc (temperat) que el de l'hemisferi nord, a pesar que la Terra
aquesta més volta (lluny) del Sol al gener (juliol).
Això és perquè l'hemisferi sud és molt més oceànic que l'hemisferi nord.

• Les isotermes revelen la presència dels corrents oceànics.
Els corrents freds (càlides) desvien a les isotermes cap a l'equador (pols), com s'observa, per exemple,
enfront de les costes de Xile.
• L'amplitud de temperatura anual augmenta cap als pols, la variació anual és molt major en els continents
que en els oceans.
• Els gradients de temperatura són majors entre els oceans i els continents, o prop de zones costaneres
dels hemisferis.
La distribució de temperatura en regions determinades mes petites sobre el planeta és en general diferent,
ja que està afectada pels altres factors locals, com la ubicació geogràfica, altura sobre el nivell del mar,
tipus de sòl, etc.
distribuïdor
Dispositiu mecànic la missió del qual és repartir, dosificar, obturar o donar pas a qualsevol substància.
distribuïdor
Comerciant que adquireix mercaderies en ferma al subministrador estranger per a la seva venda pel seu
compte a la seva clientela al país d'importació en què opera.
distribuïdor exclusiu
Aquesta denominació abasta, en el comerç exterior, una extensa gamma de relacions mercantils entre
importadors i proveïdors estrangers.
No obstant això, en tots els casos, ja sigui mitjançant contracte o simplement de fet, el factor comú estreba
que l'importador té una certa exclusivitat sobre la venda o distribució de les mercaderies del proveïdor i per
a un determinat territori.
Districte Marítim d’A Coruña
Dique Barrié de la Maza s/n C.P. 15001 A Coruña Tel: 981 22 04 55
Districte Marítim d’Adra
Paseo Picasso, s/n C.P 04770 Adra Almeria Tel: 950 40 06 68
Districte Marítim d’A Guarda
Rua do Porto, 21 C.P 36780 A Guarda Pontevedra Tel: 986 61 00 05
Districte Marítim d’Águilas
Explanada del Puerto s/n, Bajos de la Casa del Mar C.P 30880 Águilas Murcia Tel: 968 41 10 74
Districte Marítim d’Alcudia
Muelle Pesquero, s/n C.P 07410 Puerto d’Alcudia Baleares Tel: 971 54 53 01
Districte Marítim d’Algeciras
Avenida de la Hispanidad s/n C.P 11207 Algeciras Cádiz Tel: 956 60 23 32
Districte Marítim d’Almería
Muelle de Levante, S/N C.P 04007 Almería Tel: (950) 27 12 48
Districte Marítim d’Alicante
Muelle de Poniente s/n C.P 03001 Alicante Tel: 965 92 37 70
Districte Marítim d’Altea
Avda. del Puerto, 1 C.P 03590 Altea Alicante Tel: 96 584 08 28
Districte Marítim d’Arenys de Mar
Muelle Pesquero, s/n C.P 08350 Arenys de Mar Barcelona Tel: 93 795 79 84
Districte Marítim d’Arrecife - Lanzarote
Ed. Autoridad Portuaria. Muelle los Mármoles C.P 35500 Arrecife Las Palmas Tel: 928 81 65 74
Districte Marítim d’Avilés
Avda. de la Industria, 100 C.P 33400 Avilés Asturias Tel: 98 552 58 64

Districte Marítim d’Ayamonte
Avda. de Alcalde Narciso Martín Navarro, 24 C.P 21400 Ayamonte Huelva Tel: 959 47 14 07
Districte Marítim de Baiona
Elduayen, 20 C.P 36300 Baiona Pontevedra Tel: 986 35 50 31
Districte Marítim de Barbate
Luis Braille, s/n C.P 11160 Barbate Cádiz Tel: 956 43 04 79
Districte Marítim de Barcelona
Ctra. de Circunvalación Tramo VI, Recinto Portuario C.P 08040 Barcelona Tel: 93 223 42 75
Districte Marítim de Bermeo
Muelle Erroxape, s/n C.P 48370 Bermeo Vizcaya Tel: 94 618 64 45
Districte Marítim de Bilbao
Ibañez de Bilbao, 24 C.P 48009 Bilbao Tel: 94 424 14 16
Districte Marítim de Blanes
Plaza Josep Vieta i Burcet, núm. 2 Ed. Casa del Mar, C.P 17300 Blanes Girona Tel: 972 35 32 54
Districte Marítim de Bueu
Montero Ríos, s/n, Casa del Mar C.P 36930 Bueu Pontevedra Tel: 986 32 00 22
Districte Marítim de Burela
Plaza de la Mariña, 13 C.P 27880 Burela Lugo Tel: 982 57 51 53
Districte Marítim de Burriana
Pto. Burriana s/n C.P 12530 Burriana Castelló Tel: 964 58 50 05
Districte Marítim de Cadiz
Muelle Alfonso XIII, S/N C.P 11006 Cadiz Tel: 956 22 27 60
Districte Marítim de Camariñas / Muxia
Plaza Insuda, 32 C.P. 15123 Camariñas A Coruña Tel: 981 73 60 02
Districte Marítim de Cambados
Del Muelle, s/n, Edificio Casa del Mar C.P 36630 Cambados Pontevedra Tel: 986 54 23 34
Districte Marítim de Cangas Moaña
Mendez Núñez, 19. 1ª pl. Casa del Mar C.P 36930 Cangas Pontevedra Tel: 986 30 01 29
Districte Marítim de Caramiñal
Castelao, 27. 3ª planta C.P 15940 Pobla do Caramiñal A Corunya Tel: 981 83 01 40
Districte Marítim de Carboneras
Puerto pesquero s/n, Edificio lonja de pescadores C.P 04140 Carboneras Almería Tel: 95 013 65 24
Districte Marítim de Cariño
Callejón de Picos, s/n C.P 15360 Cariño A Corunya Tel: 981 40 61 24
Districte Marítim de Cartagena
Pez Espada, 1 C.P 30201 Cartagena Tel: 968 52 19 16
Districte Marítim de Castelló
Avda. Interior s/n, Puerto Castellón C.P 12100 Grao Castelló Tel: 964 73 73 00
Districte Marítim de Castro Urdiales
Ardigales, 10, Casa del Mar C.P 39700 Castro Urdiales Cantabria Tel: 942 86 11 47

Districte Marítim de Ceuta
Muelle España s/n, Estación Marítima Puerto C.P 51001 Ceuta Tel: 856 20 50 23
Districte Marítim de Ciudadela
Marina, 19, Edif. Casa del Mar C.P 07760 Ciudadela Baleares Tel: 971 36 41 07
Districte Marítim de Corcubión/Cea
Avda. de la Viña, s/n C.P. 15130 Corcubión A Coruña Tel: 981 74 54 09
Districte Marítim de Corme/Laxe
Remedios, s/n C.P 15114 Corme A Coruña 981 73 80 16
Districte Marítim de Denia
Aduana, 6 C.P 03700 Denia Alicante Tel: 96 578 00 65
Districte Marítim de Eivissa / Formentera
Acceso Muelle Norte s/n C.P 07800 Eivissa Baleares Tel: 971 19 20 59
Districte Marítim de El Hierro
Muelle de la Estaca, s/n C.P 38700 El Hierro Tenerife Tel: 922 55 12 54
Districte Marítim de Estepona
Cristóbal Colón, 20 C.P 29680 Estepona Málaga Tel: 95 280 10 96
Districte Marítim de Ferrol
Muelle Comercial, s/n C.P 15401 Ferrol A Coruña Tel: 981 36 40 55
Districte Marítim de Formentera
Acceso muelle norte, s/n C.P 07800 Formentera Baleares Tel: 971 19 20 59
Districte Marítim de Fuengirola
Puerto deportivo. Local 66 C.P 29640 Fuengirola Málaga Tel: 95 247 40 27
Districte Marítim de Gandía
Recinto Portuario Zona Sur, s/n C.P 46730 Gandía Valencia Tel: 962 84 29 02
Districte Marítim de Garrucha
Prolongación Calle Mayor s/n (Faro de Garrucha) C.P 04630 Garrucha Almeria Tel: 950 46 00 04
Districte Marítim de Gijón
Puerto de El Musel, s/n C.P 33290 Gijón Astúries Tel: 98 530 00 85
Districte Marítim de Guetaria
Ipar Kaia, 28 bajo C.P 20808 Guetaria Guipúzcoa Tel: 943 14 03 35
Districte Marítim de Hondarribia / Fuenterrabía
Itxas Etxea, s/n, Casa del Mar C.P 20005 Hondarribia Guipúzcoa Tel: 943 64 21 52
Districte Marítim de Huelva
Sanlúcar de Barrameda, 9 C.P 21071 Huelva Tel: 959 54 17 00
Districte Marítim de Isla Cristina
Arnau, 59 C.P 21410 Isla Cristina Huelva Tel: 959 33 17 42
Districte Marítim de Laredo
Rua San Francisco, s/n, Casa del Mar C.P 39770 Laredo Cantabria Tel: 942 60 52 44
Districte Marítim de Lastres
San Antonio, s/n C.P 33330 Lastres Astúries Tel: 98 585 00 03

Districte Marítim de Lekeitio
Eliz Atea, 16. Bajo 2 C.p 48280 Lekeitio Vizcaya Tel: 94 624 33 24
Districte Marítim de Llanes
Gutiérrez de la Gandara, 20, 1º C.P 33500 Llanes Astúries Tel: 98 540 02 13
Districte Marítim de Los Cristianos
Estación Marítima, Autoridad Portuaria C.P 38650 Los Cristianos Tenerife Tel: 922 79 11 63
Districte Marítim de Luanco / Candas
Ramón Pérez de Ayala, 17 C.P 33440 Luanco Astúries Tel: 98 588 00 21
Districte Marítim de Luarca
Carretera del Faro, 11 C.P 3700 Luarca Asturias Tel: 98 552 58 64
Districte Marítim de Mahón
Costes de Ses Voltes, 1 C.P 07701 Mahón Baleares Tel: 971 36 41 07
Districte Marítim de Málaga
Estación Marítima, s/n 2ª Planta C.P 29071 Málaga Tel: 95 260 14 78
Districte Marítim de Marbella
Avda. Severo Ochoa, 20 C.P 29600 Marbella Málaga Te: 95 277 18 40
Districte Marítim de Marín
Edif. Administrativo de la Autoridad Portuaria, C.P 36007 Marín Pontevedra Tel: 986 88 11 76
Districte Marítim de Mazarrón
Plaza del Mar, s/n C.P 30870 Mazarrón Murcia Tel: 968 59 40 79
Districte Marítim de Melilla
Muelle Ribera, s/n, Edificio CCS, 2ª planta C.P 52071 Melilla Tel: 52 68 07 16
Districte Marítim de Motril
Muelle de Poniente, s/n C.P 18613 Motril Granada Tel: 958 60 10 87
Districte Marítim de Muros
Lonja, s/n C.P. 15250 Muros A Coruña Tel: 981 82 60 05
Districte Marítim de Noya
Rosalía de Castro, 11 C.P. 15200 Noya A Coruña Tel: 981 82 05 05
Districte Marítim de O Grove / Isla a Toxa
Edif. Casa del Mar, Monte de Vila C.P 36980 O Grove Pontevedra Tel: 986 73 07 64
Districte Marítim de Ondarroa
Egidazu Kaia, s/n C. 48700 Ondarroa Vizcaya Tel: 94 613 41 73
Districte Marítim de Palamós
Puerto, s/n C.P 17230 Palamós Girona Tel: 972 31 40 70
Districte Marítim de Palma de Mallorca
Muelle Viejo, 1 C.P 07012 Palma de Mallorca Tel: 971 71 13 71
Districte Marítim de Pasaia
Pasajes-Puerto. Zona Portuaria C.P 20110 Pasaia Guipuzcoa Tel: 943 35 26 16
Districte Marítim de Puerto Rosario / Fuerteventura
Edif. Uso Múltiples. Locales 27, 22, C.P 35600 Puerto del Rosario Las Palmas Tel: 928 85 17 03

Districte Marítim de Puerto Santa María
Muelle Exterior, s/n C.P 11500 Puerto Santa María Cádiz Tel: 956 56 91 88
Districte Marítim de Redondela
Avd. Mendiño s/n, Edificio Casa del Mar C.P 36800 Redondela Pontevedra Tel: 986 40 06 53
Districte Marítim de Requejada
Las Viñas, H 5 C.P 39312 Requejada Cantabria Tel: 942 84 50 87
Districte Marítim de Ribadeo
Clemente Pasaron, s/n, Edif. Casa del Mar C.P 27700 Ribadeo Lugo Tel: 982 12 80 05
Districte Marítim de Ribadesella
Palacio Valdés, 26 C.P 33560 Ribadesella Astúries Tel: 96 586 01 55
Districte Marítim de Roses
Avda. de Tarragona s/n 2ª planta, Casa de Mar C.P 17480 Roses Girona Tel: 972 15 09 77
Districte Marítim de Sada
Avda. del Puerto, s/n 1ª planta, Casa del Mar 15160 Sada A Coruña Tel: 981 62 00 05
Districte Marítim de Sagunto
Muelle Centro, s/n, C.P 46520 Sagunto Valencia Tel: 962 67 01 05
Districte Marítim de Sant Carles de la Rápita
Pº Puerto, s/n C.P 43540 S. Carles de la Rápita Tarragona Tel: 977 74 00 59
Districte Marítim de Sant Esteban de Pravia
Paseo Marítimo, 8 C.P 33130 San Esteban de Pravia Asturias Tel: (98) 558 00 02
Districte Marítim de Sant Pedro Pinatar
Miguel de Unamuno, esq. Mirón de Castro, C.P 30740 San Pedro Pinatar Murcia Tel: 968 18 06 19
Districte Marítim de Sant Sebastián de la Gomera
Estación Marítima, s/n C.P 38071 San Sebastián de la Gomera Tenerife Tel: 922 14 14 81
Districte Marítim de Sant Vicente de la Barquera
Padre Antonio, 1 C. P39540 San Vicente de la Barquera Cantabria Tel: 942 71 00 09
Districte Marítim de Sanlucar de Barrameda
Avda. de la Constitución, s/n C.P 11540 Sanlucar de Barrameda Cádiz Tel: 956 36 08 08
Districte Marítim de Santa Cruz de la Palma
Edif. Estipalma, Ctra. Bajamar s/n C.P 38700 Santa Cruz de la Palma Tenerife Tel: 922 41 62 74
Districte Marítim de Santa Cruz de Tenerife
Vía de Servicio Paso Alto, 4 C.P 38071 Santa Cruz de Tenerife Tel: 922 59 73 64
Districte Marítim de Santa Eugenia de Ribeira
Rua do Malecón C.P 15961 Santa Eugenia de Ribeira A Corunya Tel: 981 87 10 40
Districte Marítim de Santa Pola
Pza. de la Constitución, 5-2ª Pta C.P 03130 Santa Pola Alicante Tel: 96 541 11 92
Districte Marítim de Santander
Carlos Haya, 23 C.P 39071 Santander Tel: 942 36 14 64
Districte Marítim de Santoña
Paseo Pereda, s/n C.P 39740 Santoña Cantabria Tel: 942 66 04 84

Districte Marítim de Sanxenxo-Portonovo
Rafael Pico, 2 bajo C.P 36970 Sanxenxo Pontevedra Tel: 986 72 08 92
Districte Marítim de Sevilla
Avda. Guadalhorce, s/n C.P 41012 Sevilla Tel: 954 29 82 71
Districte Marítim de Tarifa
Recinto portuario s/n C.P 11380 Tarifa Cádiz Tel: 956 68 40 86
Districte Marítim de Tarragona
Arranque Rompeolas, S/N C.P 43071 Tarragona Tel: 977 24 09 55
Districte Marítim de Torrevieja
Explanada del Mar, s/n C.P 03180 Torrevieja Alicante Tel: 966 92 85 02
Districte Marítim de Valencia
Acceso Sur, s/n. Puerto de Valencia C.P 46024 Valencia Tel: 96 367 86 77
Districte Marítim de Vélez-Málaga
Puerto Deportivo de Caleta de Vélez, C.P 29751 Caleta de Vélez Málaga Tel: 95 255 11 38
Districte Marítim de Vigo
Muelle Trasatlánticos. Estación Marítima, ala sur, 1º planta C.P 36201 Vigo Pontevedra Tel: 986 43 28 66
Districte Marítim de Vilanova i la Geltrú
C/ Magatzems nous, 17 2º C.P 08800 Vilanova i la Geltrú Barcelona Tel: 93 815 42 19
Districte Marítim de Vilagarcía d’Arousa
Rua Vía de Enlace, 26 C.P 36600 Vilagarcía d’Arousa Pontevedra Tel: 986 56 53 14
Districte Marítim de Villajoyosa
Avda. del Puerto, 26 Edf. Casa del Mar C.P 03570 Villajoyosa Alicante Tel: 96 589 19 20
Districte Marítim de Vinaroz
Puerto de Vinaroz, s/n C.P 12500 Vinaroz Castelló Tel: 964 45 00 60
Districte Marítim de Vivero
Avd. Ramón Canosa, s/n, Edif. Casa del Mar Celeiro C.P 27863 Vivero Lugo Tel:982 56 00 74
Districtes Marítims
Constituïen la circumscripció sobre la qual s'estenia la competència de la respectiva Ajudantia Militar de
Marina.
El nombre, delimitació i límits dels districtes marítims vénen fixats en quadre annex aprovat pel decret
3209/1973, de 14 de desembre, modificat pel reial decret 1497/1977, de 3 de maig, i pel reial decret
1333/1988, de 4 de novembre, podent ser, segons la seva importància, de primera o de segona classe.
En la nova organització perifèrica de l'Administració Marítima de l'Estat, les funcions de les Comandàncies
i Ajudanties Militars de Marina, han estat assumides, en matèria de marina mercant, per les Capitanies
Marítimes, creades per la Llei 27/1992, de 24 de novembre, de Ports de l'Estat i de la Marina Mercant, a
tenor de l'article del qual 88.1, existirà una Capitania Marítima «en cadascun dels ports que es desenvolupi
un determinat nivell d'activitat de navegació o ho requereixin les condicions de tràfic o seguretat».
La Disposició Final Segona d'aquesta Llei sembla mantenir la divisió del litoral en províncies i districtes
marítims, a l'obligar al Govern a reglamentar, en el termini d'un any des de la seva data d'entrada en vigor
«el nombre, àmbit geogràfic i nom de cadascuna de les províncies i districtes marítims que ha de quedar
dividit el litoral, així com la constitució, estructura orgànica, competències i altres aspectes de l'estructura
perifèrica del departament, Capitanies Marítimes, Consells de Navegació i Port i Consells de Navegació».
No obstant això, el Reial decret 1.246/1995, de juliol, pel qual es desenvolupa la constitució i creació de les
Capitanies Marítimes, es limita, en l'annex que aprova, a classificar-les en tres categories distintes,
vinculant-les a ports concrets i determinats, però sense establir províncies, ni districtes marítims, ni tampoc
assenyalar els límits marítims i terrestres compresos dintre de la respectiva circumscripció geogràfica.

disturbi tropical
Àrea organitzada de ruixats i tempestes que usualment es forma en els tròpics i mantenen la seva identitat
per 24 hores o més, acompanyades de fortes pluges i vents forts en ratxes.
dita
Nom que rep la compra d’un cove de peix a la subhasta.
diumenges i dies de festa exceptuats
No es contarà com dies de planxa ni en els ports de càrrega ni de descàrrega el temps comprès entre el
migdia del dissabte o del migdia anterior al d'una festa i el següent dia de treball fins a les 8 a.m.
diürn
Diari, relatiu a les accions que es realitzen en el curs d'un dia de calendari i solen ocórrer novament cada
dia de calendari (per exemple, la temperatura diürna augmenta durant el dia i disminueix a la nit).
divergència
La divergència d’un flux expressa la raó de dimensió temporal d’una quantitat per unitat de volum, és
positiva si hi ha reducció o sortida, i és negativa quan hi ha augment o entrada.
divergència
Zona d’acumulació d’aigua resultant de la variació espacial dels corrents de la mar en la qual s’acostumen
a produir afloraments d’aigua.
divergència
Moviment del vent que resulta en una expulsió horitzontal d'aire des d'una regió específica.
Les divergències d'aire en nivells baixos de l'atmosfera estan associades amb moviments de l'aire
descendents coneguts com subsidència.
És el lloc geomètric on està sortint major quantitat de massa que la qual entra, per a determinar-la s'usa la
component geostròfica del vent.
Podem trobar Divergència per velocitat i per força del vent.
El tenir Divergència implica difluència de les línies de corrent, al contrari una difluència no implica
necessàriament una divergència.
divergència
En fenòmens de refracció, increment de la distància entre les línies ortogonals en la direcció envers la qual
es mou l’onada, que marca una àrea d’alçària d’onada i de concentració d’energia que van decreixent.
divergència
En oceanografia, flux horitzontal d'aigua, en diferents adreces, des d'un centre o zona comuna.
Freqüentment associat a una surgència.
divergència
L'aigua que es dirigeix cap a zones més profundes durant les convergències generalment regressa a la
superfície, i quan això succeeix es presenten les anomenades divergències, o també surgències, que
poden trobar-se al llarg del perímetre del Continent Antàrtic i en certs llocs enfront de les costes
occidentals dels continents.
En aquestes zones situades enfront del continent l'acció dels vents que bufen paral·lelament a la costa és
determinant perquè es presentin els moviments de divergència, trobant-se les regions de surgència més
importants del planeta enfront de les costes de Califòrnia, Perú, El Marroc, Àfrica Sud occidental i Austràlia
Occidental.
També es produeixen aquestes surgències quan bufa el monsó del sud-oest enfront de les costes de
Somàlia i Aràbia, i quan el vent del nord-est bufa en el Golf d'Oman i la Badia de Bengala.
Al sud de l'equador i al nord del contracorrent equatorial existeixen també dues divergències bé
desenvolupades.
En aquestes zones de surgència s'assoleix alta producció pesquera, com és el cas de la de Perú, on s'ha
arribat a capturar fins a 12 milions de tones de seitons.
L'estudi de les masses d'aigua dels oceans revesteix gran interès per a l'oceanografia física i per a
l'aprofitament dels oceans.

És per tant, una especialitat apassionant i requereix de coneixements físics fonamentals per a poder
comprendre tota la problemàtica del moviment de l'aigua l'oceà.
divergent
Panell que es fixa en l’extrem d’un cable de remolc per mitjà d’un dispositiu en agulla, regulat de manera
que, sota l’efecte de la resistència de l’aigua, aquest panell tingui tendències a submergir-se i a separar-se
de la ruta del vaixell remolcador.
S'utilitza per a la pesca, el dragatge de mines, o en les operacions d'aixecaments hidrogràfics.
diversificació
En finances, és la distribució de la inversió en diferents instruments format una cartera el risc total de la
qual és inferior a la suma dels riscos de cada instrument considerat per separat.
diversió
Un canvi realitzat en el país de destinació, el consignatari o la ruta d'enviament d'una embarcació en
trànsit.
dividend
En finances, fracció de les utilitats d'una societat anònima que es reparteix als accionistes en proporció a
les accions que cadascun posseeix.
Al país les societats anònimes obertes tenen l'obligació de repartir almenys el 30% de les utilitats líquides
de cada exercici, excepte acord unànime dels accionistes.
dividir un cordó
Separar les filàstiques d’un cordó per a després al tornar a conxar-les formar dos cordons.
divises
Els signes monetaris dels diferents països, representats per la seva moneda metàl·lica i moneda paper i
pels instruments negociables equivalents en valor, com xec, girs, pagares, certificats de dipòsit, cartes de
crèdit, etc.
La interrelació de les divises genera el canvi estranger, de diverses maneres manipulat o controlat pels
governs per a evitar fluctuacions violentes que perjudiquin el desenvolupament normal del seu comerç
exterior i interior.
Un dels procediments per a això és la fixació del valor monetari en relació amb l'or el que, juntament amb
altres factors, determina la cotització de la moneda en els mercats de divises, en els quals s'opera al
comptat i a termini.
Aquesta ajornament és a venciment molt curt i sol anar des de més de dos dies fins a un, tres o sis mesos,
termini màxim autoritzat a Espanya, la qual cosa constitueix la base del negoci interbancari que es mou en
l’Euromercat, l'acció del qual s'estén per tot el món.
Encara que la major part de les transaccions es titulen en dòlars d'EUA, eurodòlar, també poden realitzarse
en altres divises significatives en l’Euromercat, com el marc alemany, el franc francès, i altres,
emprades sobretot en les operacions a més curt termini.
Un instrument eficaç i cada dia més utilitzat ho constitueixen els anomenats drets especials de gir, unitat
de compte creat pel FMI.
divises bilaterals
Moneda de compte que es comptabilitzen pagaments cobraments amb els països amb els quals altre país
ha signat acords bilaterals de pagament (moneda clearing).
divises convertible
Moneda d'un país que pot ser canviada per la d'un altre país sense restricció alguna.
divisió
En l'argot marítim unitat tàctica integrada per dues o més vaixell del mateix tipus disposats per al combat
conjunt amb les mateixes armes.
Té el comandament a càrrec d'un almirall i se li assignen a més una flotilla o esquadrilla d'unitats menors.
divisió

Separació física al fet que poden o han de ser sotmeses les mercaderies per confeccionar les declaracions
i que es trobin emparades per un mateix coneixement d'embarcament o guia àrea i un altre document que
ho substitueixi.
divisió bentònica
En la classificació de l'ambient marí i els seus habitants, divisió primària del mar que inclou tot el fons
oceànic.
L'altra divisió primària és l'ambient pelàgic.
divisió d’aigües
Regió o àrea que contribueix a l’alimentació d’un riu o llac.
divisió de l'assessorament de l'exportador
Una divisió de la “Export Administration's Office of Exporter Services."
Aquesta és responsable de proporcionar informació als exportadors dels Estats Units, en matèries de
regulacions dels "Export Administration Regulations.".
divisió de la mar territorial
El mar territorial té una distinció entre les diverses formes que existeixen per determinar on comença la
mar territorial i on acaben les aigües interiors, la principal diferència entre aquests dos espais marítims que
posteriorment analitzarem.
Ambdues línies de base són les que donen origen a l'existència d'aigües interiors, aquestes són:
• Línies de base normal, queden definides com la línia de baixamar al llarg de la costa és a dir, aquella que
segueix el traçat actual de la costa en marea baixa. Els Estats no solen que línia de baixamar.
• Línies de base recta que consisteix en el traçat de línies rectes que uneixin els punts de referència
apropiats de la costa quan aquesta tingui profundes obertures i escotadures, o troba un franja d'illes al llarg
d'elles situades en la seva proximitat immediata; podent tenir-se en compte solament per al traçat de
determinades línies els interessos econòmics de la regió si en realitat he importància estan demostrades
per un perllongat ús de les aigües.
El concepte d'aigües internacionals inclouen el grans ecosistemes marins, els mars tancats o semi tancats
i estuaris, així com els rius, llacs, sistemes d'aigua subterrànies i terres humides que tenen conques
hidrogràfiques transfrontereres o fronteres comunes.
divisió del clima
Divisió dels climes segons la magnitud (macro, meso, micro, cripto, etc.), o segons l'era (plistocè, etc.).
divisió en fulles
Sistema pel qual una sèrie de mapes és representat en diferents fulles.
divisió jurídica dels espais marítims
En el Dret del Mar clàssic, és a dir, anterior a la Convenció de Jamaica de 1982, els espais marítims es
dividien en aigües interiors i mar territorial sota la sobirania de l'Estat riberenc, i l'alta mar el principi
fonamental de la qual era el de la llibertat d'ús per tots els Estats.
L'explotació cada vegada més intensa dels immensos recursos que contenen els fons, el sòl i subsòl dels
mars, especialment, la pesca i el petroli, va ser obligant als països riberencs menys desenvolupats a
defensar cada vegada més aquestes riqueses per a la utilització pròpia mantenint a les grans potències,
desitjoses d'explotar-les, tan lluny d'elles com els anés possible.
D'aquesta manera, sorgeixen en la Convenció nous espais marítims:
Les Aigües Archipelàgiques, la Zona Econòmica Exclusiva i la Plataforma Continental.
Els Estats riberencs estenen la seva sobirania plena a les 12 milles del seu mar territorial i la jurisdicció en
matèria de, explotació, conservació i administració dels recursos naturals suprajacents al jaç, del jaç i el
subsòl del mar fins a les 200 milles i, fins i tot, a les 350 milles.
És, per tant, necessària una regulació jurídica precisa d'aquestes vastes extensions oceàniques sota
jurisdicció dels Estats riberencs, que anteriorment pertanyien a alta mar, màxime quan sorgeixen greus
problemes de delimitació d'espais marítims de sobirania entre Estats adjacents i Estats que se situen cara
a cara.
El règim jurídic i els límits dels diferents espais marítims i aeris suprajacents són de vital importància per a
les operacions navals, en determinar amb precisió el grau de control que un Estat riberenc pot exercir
sobre el tràfic mercant, els bucs de guerra i aeronaus estrangeres que operen dins d'aquestes àrees.

divisió sexagesimal de la circumferència
Divisió de la circumferència en 360 graus (o del quadrant en 90), i en la qual cada grau és dividit en 60
minuts i cada minut en 60 segons.
divisòria d'aigües
Línia de cresta que envolta una conca hidrogràfica i defineix els seus límits.
divisòria d'aigües
Regió o àrea que contribueix a l'alimentació d'un riu o llac
divisòria d’aigües continental
Una divisòria continental és una zona elevada d’un continent que separa dues conques de drenatge en el
mateix.
En Amèrica del Sud, la divisòria d’aigües continental dels Serralada dels Andes marca la frontera entre Xile
i Argentina.
La Serralada de Tilarán, situada en el nord-oest de Costa Rica, és la divisòria d’aigües continental
d’Amèrica Central.
Les Muntanyes Rocoses constitueixen la divisòria d’aigües continental d’Amèrica del Nord, formada per les
serralades que s’estenen des d’Alaska fins a Mèxic.
deutsche mark
Marco alemany.
DJI
Distintiu de nacionalitat deIs iots de les classes internacionals de la I. Y. R. U. pertanyents a Djibouti.
dk
en la terminologia anglesa Prefix deca = 10 vegades major.
Dlm
Decalumen = 10 lúmenes.
dm
Decímetre; o, quan precedeix el símbol d'una unitat, representa el prefix decimili.
DMG
Distància des de l'últim punt de passada o posició a la posició actual.
document duaner de càrrec
La documentació de duanes bàsica és un document de càrrec que el portador o transportista declara, de
manera precisa però no detallat, davant les autoritats duaneres d'una nació les mercaderies que condueix,
incloent en aquesta declaració el pes brut de l'expedició, el nombre i classe d'embalums, si escau, les
seves marques d'identificació, nombres, etcètera, palesant amb aquest acte el seu desig de posar de
manifest el seu carregament davant les autoritats duaneres, sense ànim d'eludir la presentació de les
mercaderies a l'efecte del seu ulterior aforament o pagament de dret.
documentació annexa
Són tots aquells documents que han d'acompanyar -en la major part dels casos.
Documents de destinació duanera i sense els quals no és possible tramitar cap destinació (excepte les
excepcions contemplades en la legislació vigent).
Es pot citar entre la documentació annexa: l'informe d'Importació, factura comercial, coneixement
d'embarcament, certificat d’assegurança, etc.
documentació de la nau
Consisteix en: certificat del navili, manifest de nòmina dels tripulants, contracte de noliejament (si ho hi ha),
certificat de salubritat (si es requereix), contracte de tripulació i coneixements d'embarcament.
documentació obligatòria dels vaixells nacionals
A més dels certificats i documents relatius a la seguretat de la navegació, a la lluita contra la contaminació
marina, a la sanitat exterior, al règim duaner i altres que procedeixin d'acord amb la legislació nacional i

amb els convenis internacionals que Espanya sigui part, tot vaixell nacional haurà de dur a bord el
Certificat de Matrícula, la Patent de Navegació, el Rol de Despatx i Dotació, el Diari de Navegació, el
Quadern de Màquines i, si escau, el Quadern de Bitàcola i el Certificat d’Assegurança.
Els documents que es refereix el paràgraf anterior s'ajustaran als models que siguin aprovats per
l'Administració.
documents contra acceptació
Es lliuren els documents quan és acceptat el coneixement d'embarcament.
documents de destinació duanera
Documents basats en un format tipus, establert per llei, mitjançant els quals es tramiten les diferents
destinacions duaneres, ja siguin aquestes definitives o provisories, prèvia manifestació expressa de l'amo
de la mercaderia per a retirar aquesta de la potestat duanera, ja sigui que la mercaderia vagi a ser
importada o se li d'altra destinació.
Documents típics d'ús complementari del coneixement d'embarcament
Entre els documents d'ús complementari al coneixement d'embarcament, també, es poden esmentar:
Rebut del pilot (mat’s receipt: És un rebut expedit en el moment de la finalització de l'embarcament de
les mercaderies a bord, en el port de càrrega.
Aquest document ho aporta el personal del vaixell per donar constància de dita embarcament i,
posteriorment, quan s'expedeixi el veritable coneixement d'embarcament, ha de ser estès tenint en compte
les observacions, que s'haguessin detallat en el mat’s receipt, pel que fa a l'estat de les mercaderies.
De vegades, també, s'aporta quan s'han posat les mercaderies al costat del vaixell, encara quan no
haguessin estat carregades a bord, encara.
El rebut del pilot, no és en si mateix, un títol de crèdit, sinó merament un rebut, que haurà de canviar-se
posteriorment pel coneixement, però prova el fet de la càrrega o lliurament al vaixell de les mercaderies.
Un document similar al mat’ receipt és el rebut de magatzem (dock receipt), que s'usa quan el lliurament
de les mercaderies per a la seva càrrega, no s'efectua a bord del mateix, o al seu costat, sinó que el
carregador les posa a la disposició del vaixell, emmagatzemades en un lloc controlat per les Autoritats
portuàries, o en un dipòsit franc.
La declaració d'embarcament (shipment declaration), es tracta d'un document que efectua el carregador
sobre les marques i senyals identificatius del carregament, tals com a pes i/ o volum, nombre d'embalums.
Aquest serà responsable de l'exactitud d'aquesta informació que es facilita al portador.
L'ordre d'embarcament (shipment order), és un document estès pel portador, com a conseqüència de la
informació continguda a la declaració d'embarcament i, tan sols té un caràcter de document de règim
intern, pel qual, el portador ordena al capità la recepció a bord de les mercaderies que li són lliurades pel
carregador designat en l'ordre d'embarcament.
Finalment, la nota de reserva (booking noti), aquest document sol signar-ne abans de la recepció de les
mercaderies a bord, en el moment en què s'efectua l'acte de reserva d'espai en un vaixell, prova que s'ha
celebrat un contracte entre el portador i el carregador.
En aquest títol, les parts es comprometen a efectuar un transport marítim i, si reuneix tots els detalls del
carregament i del noli, usualment plasmats en un coneixement ordinari d'embarcament, té el mateix efecte
legal.
doblar
Fer que el peix perdi la seva actitud de defensa o d’atac.
doblar
Unir dos o més caps fent-ne un sol.
doblar la canya
Referint-se a la canya de pescar, fer un petit moviment la cima de la canya de pescar quan el peix
mossega l’ham.
doblar la singladura
Dur doble velocitat que altre vaixell.
doblar un cap
Passar, una embarcació, per davant d’un cap, d’un promontori, etc., i posar-se a l’altre costat.

doblar un promontori
Vegi’s doblar un cap.
doblar una balisa
Superar una balisa en el transcurs d’una regata.
doble
Pala per a caiac amb una fulla a cada extrem de la perxa.
doble baixamar
Vegi’s baixamar doble.
doble ballestrinca
Ballestrinca amb una passada de més al voltant del lloc on és fermada.
doble buc
Es denominen vaixells de doble buc als quals posseeixen una barrera de separació doble al llarg de tota
l’eslora de càrrega entre els tancs de càrrega i el mar, a diferència dels dissenys més antics d’un sol buc
(monobuc).
Actualment totes les grans empreses petrolieres així com la legislació internacional està tendint a l’ús de
petroliers de doble buc degut al fet que són menys sensibles a sofrir danys i provocar abocaments en
accidents de col·lisió amb altres vaixells o embrancaments.
Respecte a la resistència global de disseny els paràmetres dels vaixell de doble buc són similars als dels
vaixells monobuc, amb la diferència de posseir major nombre de tancs de llast, la qual cosa pot provocar
majors problemes de corrosió amb l’edat.
doble cobertura
Situació en la qual un comerciant té una posició llarga al mercat de futurs (que excedeix el límit
especulatiu), com a compensació a un preu de venda fix, a pesar que té a la seva disposició un gran
subministrament de producte per complir amb tots els seus compromisos de vendes.
doble opció
És l'opció que dóna al comprador o a la forquilla de l'opció, el dret ja sigui comprar o vendre, al venedor o
donant de l'opció, a un preu bàsic.
doble decímetre
Instrument en forma de regla de 20 centímetres de longitud, amb els costats bisellats i dividit en
centímetres i mil·límetres.
doble distància meridiana
Suma algebraica de les distàncies perpendiculars a partir dels dos extrems de cada costat d’una poligonal
fins al meridià central o de referència.
doble fons
Els vaixell disposen d'un doble fons, és l'espai comprès entre el folro exterior i interior que té l'avantatge de
separar l'interior del buc amb la mar en cas d'avaries en els fons; s'utilitza com un conjunt de tancs, que
s'omplen d'aigua del mar, obtenint-ne amb molta facilitat el llastrat del vaixell, quan ha de navegar sense
càrrega.
Al parlar del doble fons utilitzable per a llastrar el vaixell direm que els vaixells que ho duen, al ser omplert
quan naveguen en llast, donen balanços ràpids, per augmentar en gran manera el par adreçant, balanç
que no solament resulten molests, sinó que amb ells pateix l'estructura.
També s'empren per al llastrat del vaixell tancs: situats en les extremitats de proa i popa; tancs centrals a
proa de la càmera de calderes solament, o també altre situat a popa de la càmera de màquines; tanques
laterals: i finalment, tancs superiors.
Aquests últims són evidentment els quals reuneixen millors condicions, doncs amb la seva ocupació els
balanços més dolços; la distribució del llast al llarg de l'eslora permet posar al vaixell en les condicions del
calat que es desitgi, tenint, a més la avantatja de no perdre's espai algun per a la càrrega, per la
circumstància de ser el lloc on van els tancs difícilment aprofitables per a la mateixa; també és important el
no ser necessària cap bomba per exhaurir, pugen fer-se aquest d'una manera completa, cosa que
difícilment s'aconsegueix en els altres: i, finalment, la superfície lliure, doncs quan el llast és parcial, al

disminuir aquest disminueix aquella i, per tant perjudica menys a l’estabilitat que qualsevol altra classe de
tancs.
Tot buc de doble fons té els següents elements constructius:
• Tub de sonda, per a mesurar el seu estat de càrrega en conjunció amb una taula de calibratge.
• Tubs de ventilació, que comuniquen amb l'exterior a fi d'igualar pressions i alliberar gasos.
• Canonada per buidatge, per a moure els líquids del seu interior.
• Boques de registre, per a facilitar el ingrés de persones.
Aquests registres es tanquen per endins a les tapes estances que van muntades en les borazoles que van
proveïts els registres.
doble fons MacIntyre
És el més antic de tots els sistemes de doble fons, i l'ideà MacIntyre, director de les drassanes de Palmer
& Co. (Farrow-on-Tyne), per un carboner del servei del Tyne a Londres, construït el 1852 i que fou el
primer vaixell amb llast líquid.
En el doble fons de MacIntyre, avui en desús, la planxa del cel carrega en una sèrie de vàgares o
carlingues longitudinals, recolzades damunt les varengues corrents; la separació de les vàgares era
aproximadament 1,5 vegades la clara entre quadernes.
També conegut com MacIntyre
doble marea
Mareja amb dues plenamars i dues baixamars diàries.
doble nus
Nus segur que la volta d’escota i per tant preferible.
doble plenamar
Plenamar que consisteix en dues màxims de pràcticament la mateixa altura, separats per una depressió
relativament petita.
doble scull
Modalitat de rem que es practica amb un bot sense timoner d’uns 10 m d’eslora i 26 kg de pes mínim,
propulsat per dos remers amb dos rems cadascun.
doble teuladell
Sistema de folre del buc del vaixell segons el qual les dues vores d’una traca formen solapa, amb la
particularitat que queden damunt o sota les contigües, segons procedeixi.
doblec
Acció i efecte de doblegar caps, puntes, etc.
doblec
Plec que es dona en un lloc i que sempre resta per on ha estat doblegà.
doblec
En la fabricació de veles, doblec que es fa a les vores del gènere per senyalar la línia que han de seguir
les costures.
Moltes teles per veles i tendals duen un fil de color que marca aquesta línia.
doblegada
L’acte i efecte de doblegar caps, puntes, etc.
doblegar el deixant
Fer el caní dues vegades, sigui per distracció o per error del timoner i el deixant no és una línia recta, sinó
que
serpenteja mes o menys.
doblegar l’estela
Locució que ve a equivaler a la de fer el camí dues vegades i es diu quan, per distracció o mal govern del
timoner, es donen grans guinyades cap a l’un i l’altre costat, i el deixant no és una línia recta, sinó que
serpenteja més o menys.

doblegar un caps
Contraient-se a caps o puntes de terra, és passar a l’altre costat d’un qualsevol d’ells.
dobles
Parell de cordes curtes, lligades per un extrem als calons de les cames de bou i vaca, i per l’altre als caps
de corda que serveixen per a llevar.
doblets
Corda molt pesant, feta d’espart, amb filferro cablejat, a l’interior cada un dels quatre cordons, i cada un és
format per nou caps a filàstiques.
doc
Cadascun dels magatzems portuaris situats al voltant d’un moll destinats a rebre mercaderies en dipòsit.
dòcil
Es diu del vaixell fi govern, o que obeeix amb promptitud i facilitat al timó.
dock
Veu anglesa molt usada per a indicar una dàrsena amb els seus molls i magatzems.
dock receipt
En terminologia anglesa que significa rebut de moll: Rebut emès per una Companyia de navegació o pel
seu agent, d'una mercaderia rebuda en els seus cellers, pati o moll tot esperant ser carregada.
dockage
En terminologia anglesa un factor a la graduació de grans i llavors oleaginoses.
dockage
El terme s'usa per descriure quantitat deduïda a causa de deficiències de qualitat, o a diferència en el pes.
doctrina Calvo
Consisteix en la teoria expressada pel jurista argentí Carlos Calvo (1824-1893) i fundada en la igualtat dels
Estats, que proscriu les intervencions d'un Estat en els assumptes d'altre amb pretext de danys reals o
supòsits causats als ciutadans del primer, reclamant-ne indemnització per mitjà de la interposició
diplomàtica.
S'esgrimeix també l'argument de que l'estranger no té per què recórrer a la protecció via diplomàtica del
seu govern, doncs ell no pot pretendre majors drets que els propis nacionals, i ha de conformar-se amb
els remeis que proporciona la jurisdicció local.
doctrina Drago
Està continguda en una nota dirigida pel doctor Luis María Drago, Ministre de Relacions Exteriors
d'Argentina, al Secretari d'Estat d'Estats Units, el 29 de desembre de 1902, protestant per l'acció de les
esquadres alemanya, anglesa e italiana, que van bombardejar Port Cabell, Veneçuela, aquest el mateix
any, per obtenir el cobrament de deutes contractuals adquirides amb particulars d'aquestes nacions.
Drago va sostenir que el deute pública d'un Estat no pot donar lloc a una intervenció armada, això és,
condemna l'ocupació de la força per al cobrament de deutes contractuals d'un Estat, doncs obrar amb
aquesta violència es com posar a una nació en mans d'un creditor particular.
Aquesta doctrina va ser recollida en la Conferència de l'Haia de1907, però es va afegir una limitació que
gairebé la invalidava: la intervenció seria lícita quan l'Estat deutor hi hagués rebutja’t una oferta
d'arbitratge, o no hagués complert l’arbitratge arbitral.
Els països americans que havien acceptat la Convenció de l'Haia la van denunciar en 1931.
Ara es reconeix el principi en el dret internacional, màximes que es condemna el ús de la força en la Carta
de les Nacions Unides.
doctrina Jefferson
Es denomina així al pronunciament fet en 1792 per el Secretari d'Estat dels Estats Units, Thomas
Jefferson, amb relació amb l'actitud del Govern nord-americà enfront dels esdeveniments a França, que
van determinar la mort del monarca i l'establiment de la República. Jefferson, en una instrucció a Morris,
Ministre d'Estats Units a París, de 7de novembre de 1792, va dir el que va constituir després la part capital

de la doctrina: “Va d'acord amb els nostres principis determinar que un govern legítim és aquell creat per la
voluntat de la nació, substancialment declarada.” I en una altra comunicació posterior al mateix agent
diplomàtic: “Evidentment, no podem negar a cap nació aquest dret sobre el qual nostre propi govern es
funda: que qualsevol nació pugui governar-se en la forma que li plagui, i canviar d'aquesta forma la seva
pròpia voluntat; i que pot portar els seus negocis a nacions estrangeres a través de qualsevol òrgan que
estimi adequat,sigui monarca, convenció, assemblea, president o qualsevol cosa que esculli.
La voluntat de la nació és l'única qüestió essencial a considerar.”
doctrina Tobar
Aquesta fórmula representa la volta a la teoria europea de la legitimitat dinàstica.
Va ser enunciada pel doctor Carlos Tobar,
El ministro de Relacions Exteriors de la República de l'Equador, encarta de 15 de març de 1907, al Cònsol
de Bolívia a Brussel·les:
Les repúbliques americanes, pel seu bon nom i crèdit, aparti de altres consideracions humanitàries i
altruistes, han t’intervindré de manera directa en les decisions internes de les repúbliques del continent.
Aquesta intervenció podria consistir, ben bé, en el no reconeixement de governs de fet sorgits de
revoluciones contra la constitució, en la Convenció de Washington de 1907 subscrita per Costa Rica,
Guatemala, Hondures, Nicaragua i Panamà, es va pactar: Art. 1˚:
Els governs de les Parts contractants no reconeixeran a cap govern que sorgeixi en qualsevol de les cinc
repúbliques per un cop d'estat o una revolució contra un govern reconegut, mentre la representació del
poble lliurement electe no hagi organitzat al país en forma constitucional.
Aquesta mateixa disposició torna a aparèixer en el Tractat General de Paz i Amistat de 7 de febrer de
1923, entre els mateixos paises.
doctrina Wilson
Aquesta doctrina sobre el reconeixement de facto es desprèn d’un discurs del President Wilson, d'11 de
març de 1913,pronunciat en Mobile, Alabama, en el qual expressava les seves idees sobre la naturalesa
d'un govern republicà just, i possiblement sense adonar-se, advocava per la Doctrina Tobar, enunciada sis
anys abans en aquesta ocasió va dir:
La cooperació només és possible quan està sostinguda en tot moment pel procés ordenat del govern just
que es funda en el dret, no sobre la força arbitrària i irregular.
Mantenim,com estic segur que els líders dels governs republicans mantenen onsevulla, que el govern just
reposa en amb el consentiment dels governats, i que no pot haver-hi llibertat sense el ordre basat en el
dret i sobre la consciència i l’aprovació públiques.
Veurem que tals principis constitueixin les bases de intercanvis mutus, i respecte i ajuda mutus entre
nostres repúbliques germanes i nosaltres.
EI desordre, les intrigues personals i el desafiament als drets constitucionals afebleixen i desacrediten al
govern.
No tenim simpatia per els qui busquen posseir el poder governamental per a la seva ambició o interès
personal... no pot haver pau estable i duradora en tals circumstàncies.
Com amics preferim a aquells que actuen en interès de la pau i de l'honor, que protegir els drets privats i
respecten els límits de la disposició constitucional.
document d’admissió
Document per a lliurar una mercaderia en un port a un vaixell.
document d’aixecament
Document duaner que autoritza l’entrada de la mercaderia en un estat un cop acomplerts els tràmits
administratius i els d’inspecció.
document d'embarcament no negociable.
Permet l'accés a la mercaderia de la part consignada contra identificació.
Útil per a venda de la mercaderia en trànsit.
document de lliurament
Document que dóna el consignatari del vaixell a l’armador perquè sigui lliurada la mercaderia.
document duaner de càrrec
La documentació de Duanes bàsica és un document de càrrec en què el portador o transportista declara,
de manera precisa però no detallat, davant les autoritats duaneres d'una nació les mercaderies que

condueix, incloent en aquesta declaració el pes brut de l'expedició, el nombre i classe d'embalums, si
escau, les seves marques d'identificació, nombres, etcètera, palesant amb aquest acte el seu desig de
posar de manifest el seu carregament davant les autoritats duaneres, sense ànim d'eludir la presentació de
les mercaderies a l'efecte del seu ulterior aforament o pagament de dret.
document justificatif
En terminologia francesa Comprovant.
document únic duaner.
No necessari en el comerç intra Unió Europea.
Sí per a tercers països (per a importació i exportació).
documentació
Expressió genèrica amb que es denomina al grup de documents o certificats que han de mantenir-se
vigents a bord.
documentació annexa
Són tots aquells documents que han d'acompanyar en la major part dels casos.
documentació annexa
Documents de Destinació Duanera i sense els quals no és possible tramitar cap Destinació (excepte les
excepcions contemplades en la legislació vigent).
Es pot citar entre la documentació annexa: l'Informe d'Importació, Factura Comercial, Coneixement
d'Embarcament, Certificat de Segur, etc.
documentació de la nau
Consisteix en: Certificat del navili, manifest de mímica dels tripulants, contracte de noliejament (si ho hi
ha), certificat de salubritat (si es requereix), bitàcola, contracte de tripulació i coneixements
d'embarcament.
documentary bill
En terminologia anglesa = Efecte documentari.
dockage
En terminologia anglesa un factor a la graduació de grans i llavors oleaginosas.
dockage
El terme s'usa per descriure quantitat deduïda a causa de deficiències de qualitat, o a diferència en el pes.
documentació de l'estació
Informació geogràfica i de tipus administratiu, tal com el nom oficial de l'estació, la seva latitud, longitud i
elevació, nom i direcció postal de l'observador o de la institució que coopera en el servei observacional, el
programa oficial d'observació incloent les hores en les quals s'efectuen normalment les observacions i
indicacions sobre l'homogeneïtat en relació amb estacions properes.
documentació de la nau
Consisteix en: Certificat del navili, manifest de nòmina dels tripulants, contracte de noliejament (si ho hi
ha), certificat de salubritat (si es requereix), bitàcola, contracte de tripulació i coneixements
d'embarcament.
documentació de vol
Documents manuscrits o impresos, inclosos mapes i formularis, que contenen informació meteorològica
per a un vol.
documents against acceptance
En terminologia anglesa-américana Acceptació d'una lletra contra lliurament de documents.
documents against payment
En terminologia anglesa Pagament contra lliurament de documents.

documents contra acceptació
Es lliuren els documents quan és acceptat el Coneixement d'Embarcament.
documents de destinació duanera
Documents basats en un format tipus, establert per llei, mitjançant els quals es tramiten les diferents
Destinacions Duaneres, ja siguin aquestes definitives o provisories, prèvia manifestació expressa de l'amo
de la mercaderia per retirar aquesta de la Potestat Duanera, ja sigui que la mercaderia vagi a ser
importada o se li d'una altra destinació.
documents d'embarcament
S'entén per tals a tots aquells documents que ha de rebre l'importador, generalment des de l'exterior, a
objecte de poder tramitar una importació.
Els documents d'embarcament són:
• Factura Comercial,
• Coneixement d'embarcament,
• Pòlissa d’assegurança,
• Certificat del proveïdor,
• Certificat sanitari i/o Fitosanitari,
• Comprovant de despeses consulars
• Nota de despeses
Dofí
Petita constel·lació en l’hemisferi boreal, a l’oest de Pegàs, no conté estrelles observables a simple vista.
dofinera
Tauló ample que se situa en proa i que permet maniobrar les veles de proa, reemplaçant al botaló.
dofinera
Arpó emprat per a pescar dofins, tonyines, etc., consisteix en una mena de llança, amb dues aletes
movibles prop de la punta, les quals, en estirar-la quan s’han clavat, s’obren i subjecten fortament el peix.
dogall
Bastard amb què es fixava el peu de la botavara al pal i al qual anaven enfilats els abartrells i les llebres.
dogall
Cap que anava fermat per un extrem a la creu de l’antena i que, donant la volta al pal, servia per subjectar
a la trossa.
dogall
És el mateix que bastard, en les embarcacions d’aparell llatí.
dogar
Vegi’s cameta.
dogre
Vaixell antic holandès de dos pals, major i mitjana, el primer amb dues veles rodones i el segon amb una
cangrea i una goneta, el bauprès portava varis flocs i civadera, que s’usava per pescar l’areng i el
cabotatge en la mar del Nord.
droiture
En terminologia anglesa En l'expressió expedició en droiture, expedició directa fins al punt de destinació,
sense ruptura de càrrega.
dokumenten akkreditiv
En terminologia alemanya Crèdit documentari.
dòlar
Dòlar, unitat monetària nord-americana, el símbol de la qual ($) s'ha divulgat en molts països del món per a
assenyalar la unitat monetària d'aquestes nacions.

dòlar acordo
És el establert pel Consell per a les operacions que realitzi el Banc Central de Xile.
dólar observado
Es el publicado diariamente en el Diario Oficial y corresponde al de general aceptación en los mercados
internacionales de cambios, en función de las transacciones realizadas en el mercado cambiario formal
durante día hábil inmediatamente anterior y, si es del caso sobre la base de los informes que puedan
obtener de los registros de los mercados del exterior.
doll
Sinònim de dui.
dollar
En terminologia americana Dòlar, unitat monetària nord-americana, el símbol de la qual ($) s'ha divulgat en
molts països del món per assenyalar la unitat monetària d'aquestes nacions.
dollar deficit
En terminologia nord-americà Dèficit de dòlars, bretxa de dòlars, escassetat de dòlars.
dollar outflow
En terminologia nord-americà Sortida de dòlars per para pagaments en l'exterior, per mercaderia
importada, inversions de signatures en l'exterior, despeses de turistes en l'exterior, despeses militars i
altres transaccions similars.
dollar reservis
En terminologia nord-americà Reserva de dòlars.
dolo
És la intenció positiva d'inferir injúria a la persona o propietat aliena.
dolos
Nom comercial d’un tipus específic de bloc prefabricat de formigó amb dues protuberàncies que s’empra
en la construcció d’esculleres.
doldrums i les calmes equatorials
Separant les regions dels alisis entre tots dos hemisferis, existeix una zona de calmes i brises variables
(doldrums).
Aquesta banda sol estar centrada cap al N però migra amb el moviment del Sol i la ZCIT.
Els seus límits en l'Atlàntic estan entre l'equador i 2º N (mes de gener), o entre 5 i 10º N (mes de juliol); i
en el Pacífic entre 4 i 8º N al gener i 8 i 12 º N al juliol.
En aquestes regions regnen les baixes pressions i es produeixen grans corrents ascendents d'aire
alimentades pels alisis que allí convergeixen.
L'elevada temperatura i intensa humitat produeixen fortes i abundants precipitacions.
dom
En geologia es denomina dom al relleu suaument ondat i arrodonit.
És, en realitat, un anticlinal bombat per les forces internes que eleven els estrats exercint pressió cap
amunt en un punt o al llarg d'una línia relativament curta.
Quan el motiu de dit bombament és la formació d'un lacòlit o batòlit (és a dir, una intrusió ígnia), els estrats
superficials aixecats resulten ràpidament erosionats i arriben a conformar estructures de crestes
concèntriques conformades pels estrats més resistents a l'erosió.
És el cas de l'estructura Richat, a Mauritània que no és sinó un dom anticlinal (sedimentari) gairebé
completament erosionat.
do
En terminologia francesa l'expressió a don significa embalatge gratuït no facturat; exemple: sacs a don.
dom d'aire fred
Massa d'aire fred en forma de cúpula, que apareix usualment en la part posterior d'una depressió, limitada
lateralment i en la seva part superior per una superfície frontal.

dom de radar
Estructura amb forma de domo usada per a protegir l’antena d’una instal·lació de radar.
dom granític
Es el dom que es forma per l'erosió dels estrats sedimentaris que cobreixen un lacòlit o batòlit, descobrint
les roques ígnies que els formen (generalment, granit).
L'erosió en el granit s'efectua llavors per exfoliació, complint el procés de meteorització tèrmica: els rajos
solars escalfen el granit superficial que es dilata i comença a separar-se del més profund mentre que
l'aigua que s'introdueix aquí pot congelar-se i anar separant aquesta prima capa envolupant pel procés
conegut com gelifracció.
doms petroliers
Són espècies d'anticlinals aixecats a certa profunditat per l'acumulació d'hidrocarburs i l'augment de la
pressió produïda pel gas natural.
dom salí
Estructura cupuliforme en roca sedimentària, produïda per l'ascens forçat d'una columna de sal.
domo sedimentari
Es el dom anticlinal en estructures sedimentaries.
DOM
Distintiu de nacionalitat deIs iots de les classes internacionals de la I. Y. R. U. pertanyents a República
Dominicana.
domestic credit
En terminologia anglesa Crèdit intern.
domicilio
Morada fija y permanente, que tanto los importadores como los exportadores y transportistas deben
señalar y especificar en los documentos referidos al tráfico mercantil.
Es la residencia, acompañada, real o presuntivamente, del ánimo de permanecer en ella.
domicilio civil
Aquel relativo a una parte determinada del territorio de un Estado.
domicilio político
Residencia referida al territorio de un Estado en general, sin especificar un lugar determinado.
dominar els mars
Es diu dels vaixells que resisteix amb avantatge els impulsos que en tots sentits fan contra ell els cops de
mar.
dominant future
En terminologia anglesa El futur que té el major volum de contractes oberts.
domini
Jurisdicció que tenen els estats en les seves ribes.
domini públic
Règim especial de propietat al qual són sotmesos determinats béns pertanyents a persones de dret públic
en virtut de llur afectació a l’ús general o a un servei públic.
domini públic marítimo-terrestre
Domini públic al qual és sotmesa la zona marítimo-terrestre.
dóna’m quilla i et donaré milles
Locució amb que es manifesta que en igualtat de les altres circumstàncies, la major longitud del vaixell
proporciona a aquest major velocitat en la seva marxa.

donar
Calcular a ull la força del vent, del corrent o del impuls de la màquina per a fer una maniobra.
donar a la banda
Tombar el vaixell sobre un costat, a força d’uns aparells ferms a terra i subjectes al cap dels pals, amb la
finalitat de reparar, netejar o calafatejar els fons del mateix.
donar a la costa
Naufragar, encallar, encallar.
donar a la quilla
Inclinar el vaixell cap a un dels seus costats, fins que per l’oposat es descobreixi la quilla per sobre de la
superfície de l’aigua, amb la finalitat de carenar-lo, netejar fons.
donar a la vela
Hissar el velamen i orientar-lo adequadament per a aconseguir l’efecte propulsor desitjat.
donar a la voga
Servir d’exemple als altres vogadors en el maneig del rem, o en els temps d’introduir-lo i treure’l de l’aigua.
donar al trast
Encallar, embarrancar, destruir, abandonar, perdre.
donar al través
Topar de costat una nau contra les roques.
donar amarres
Llençar les amarres i encapellar-les per amarrar una embarcació.
donar amb la proa a terra
Apropar-se el vaixell massa a terra.
donar anguila amb el cap
En les galeres, assotar el còmit amb el fuet.
donar avant mitja
Donar avant mitja força de la màquina.
donar avant poca
Donar avant poca potència de la màquina.
donar avant tota
Donar avant tota la màquina.
donar banda
Escorar molt el vaixell.
donar bandades
Donar balanços bruscs.
donar barrina
Barrinar una embarcació perquè se enfonsi.
donar bocana a tal vent
Rebre un contrast del vent.
donar bocana de tal vent
Locució rebre un contrast del vent que es tracta.

donar bordades
Voltejar, navegar canviant alternativament la amura en relació amb el vent.
donar borneig
Girar el vaixell sobre l’ancora, quan està ancorat.
donar botó
Fer un lligam fort.
donar caça
Arribar a abastar a altre vaixell que va davant.
donar caminar
Arribar perquè el vaixell camini més.
donar cap
Remolcar un vaixell a un altre.
donar cap
Tirar-li un cap a un home que ha caigut a l’aigua o a un bot que s’apropa per a atracar.
donar capbussades
Capbussar o fer pujades alternativament la proa i la popa.
donar carena
Carenar, encara que algunes vegades també s'usa en el sentit de donar la quilla.
donar carena
Reparació que es fa al buc d’una nau perquè pugui tornar a servir.
donar casc i quilla a risc
Donar el vaixell per fiança al fer un contracte.
donar comboi
Escortar a altres vaixells.
donar corda
Vegi’s amollar corda.
donar corda al rellotge
Enrotllar-li la corda o cadeneta o posar-li tibant la molla perquè pugui funcionar.
donar costat i carena
Calafatejar un vaixell posant de costat la quilla.
donar cul al temps
Quan una barca a fi de no ésser vençuda pel vent, per no poder-lo afrontar, fa marxa enrere.
donar culades
Copejar amb la quilla en el fons quan es navega en poca aigua, però sense embarrancar.
donar de baixa
Eliminar de la nòmina o del rol a una persona.
donar del revés al vent
Bufar el vent o canviar-se sobtadament direcció que fereix a les veles pel revés.
donar drap
Posar, deixar anar més vela, i en particular fer-lo quan el vent és dur i la maniobra comporta un cert risc.

donar el costat
Posar un vaixell de manera que presenti el costat a un lloc determinat a la vorera, a un altre vaixell, etc.
donar el cul a la mar
Donar la popa, córrer en popa un vaixell.
donar el darrer pal
Disposar l’últim pal de varada en l’acció de fer passar una embarcació a l’aigua.
donar el pal baix
Posar l’últim pal per varar una embarcació.
donar el rumb
Calcular-lo i transmetre l’ordre.
donar el rumb
Servir de guia en tots els moviments o alteracions en la derrota a les altres embarcacions que van en
conserva i també exercir el qual mana l'acció de la seva autoritat i indicar o assenyalar el rumb que ha de
seguir-se
donar embarrancada
Encallar, embarrancar o estavellar-se el vaixell.
donar en la costa
Naufragar, encallar o estavellar-se en la costa.
donar enrere
Desplaçament continu, en la direcció oposada a la del rumb de l’embarcació.
Sinònim ciar.
donar entrada a un vaixell
Permetre al seu capità i tripulació la lliure comunicació amb terra, bé sigui després de la quarantena, o bé
per que és reconeguda l’embarcació per la comissió i visita de sanitat, si aquesta no troba motiu per a
suspendre aquest permís.
donar escapament a una peça
Desaparellar-la en el seu extrem de manera que no entorpeixi el moviment d’una altra.
donar estuba
Sinònim de calafatejar.
donar foc als fons
Escalfar amb brusca els d’una embarcació, per a netejar-los de tot cos estrany, matant els cucs i la broma,
a fi de descobrir els perns, claus, etc.
donar fons
Ancorar, fondejar una àncora o qualsevol altre objecte des de bord d’un vaixell.
donar fons a l'escandall
Tirar la sondalesa.
donar força
Parlant d’aparells u altres màquines qualssevol, és tenir aquestes molta potència o ser capaces d’exercir
grans esforços, i exercir-los en efecte.
donar fusa
Els mariners donaven fusa, abans de la creació del port, quan, varen, en el moment en que el bastiment,
prop de l’aigua, s’inclinava endavant, seguint el pendent de la sorra, l’empenyien amb més força per tal
que llisqués, penetrés a l’aigua.

donar golf
Deixar més llarg un tel que un altre amb el qual s’ha de nynyolar.
donar gos
Lligar el gall de sardines, amb una corda, a la roda de popa, perquè el corrent no el faci bellugar i no
emboliqui el calament.
donar guinyades
Moure’s la proa d’un vaixell dirigint-se alternativament cap a una i altra banda del seu rumb, sia per mala
cura del timoner, sia per defecte de construcció de l’embarcació.
donar i llevar el grillet giratori
Encara que com abans diem l'ús del grillet giratori ha desaparegut gairebé, és indubtable la seva seu
utilitat quan es tracti de molt perllongades estades a l'àncora, per ser el millor sistema per evitar que
prenguin voltes les cadenes; la forma de col·locar-ho en els vaixell que ho porten és la següent: partint del
supòsit que en ells els escobencs són de forma tal, que permeten que passi per ells el grup format pel
grillet giratori i les cadenes.
Suposem per a això que l'àncora que es fondeja primer sigui la d'estribord amb cinc grillets de cadena; es
treu un amant de filferro per l'escobenc d'estribord, el qual es fica per l'escobenc de babord, portant en el
seu extrem un grillet corb; en arribar a filar el cinquè grillet de babord penja la cadena bé a proa del citat
cinquè grillet: a popa d’ell es treu i s'enganxa el grillet corb; a continuació es cobra de l'amant al mateix
temps que es fila de la cadena de babord conforme ho vagi demanant, per ficar-la per si per l'escobenc
d'estribord, i quan es tingui cobrat bastant si, es escapola el grillet corb, trincant la cadena a popa d’ell; es
desengrillona pel cinquè grillet, i els dos brancs s'engrillona a les dues pernades del giratori; després es
cobra de la cadena d'estribord per igualar-les, i quan entre a bord el cinquè grillet escapolim la cadena i la
desen grillarem, i les seves puntes es donaran a les pernades lliures del giratori; després tesarem aquesta
cadena i es escapoleixen ambdues bosses.
Es fila de la cadena d'estribord fins a deixar el grillet a flor d’aigua; després es tempera la de babord, però
deixant algun si, si es tracta d'un vaixell de proa llançada, per evitar el que pugui muntar-ne sobre la roda.
També es pot fer de la manera següent: després de fondejada l'ancora de babord escapoleix en arribar a
la cambra grillet, es desengrillona i es cobra primer d'un branc i després de l'altre, amb l'amant esmentat
més amunt i per mitjà del grillet corb, els brancs del qual s'engrillonen en el giratori; després es cobra de la
cadena d'estribord i en estar a dalt el cinquè grillet, s'engrillona en el giratori els dos brancs d'aquesta
cadena, acabant-se com abans hem dit: com es comprèn perfectament, serà necessari abossar les
cadenes quan s'efectua l'operació de desengrillonar.
També es pot engrillonar fos el branc interior de babord.
Té, no obstant això, l'ocupació del giratori l'inconvenient que en cas d'accident, si el vaixell porta dos
àncores, es queda sense cap per fondejar.
Veiem, doncs, que fondejant en aquesta forma s'evita en part el que prenguin volta les cadenes, doncs de
vegades la prenen per sota del giratori; per llevar-les prou, generalment, donar enrere, i al tesar les
cadenes funciona el giratori, quedant les cadenes clares; si efectuant aquesta maniobra gens
s'aconseguís, no es té més que fer-li girar a mà en sentit contrari a les voltes.
donar i prendre bitadura
Es diu bitadura a la volta amb que se subjecta la cadena al voltant de les bites.
La bitadura pot ser d'una o dues voltes, anomenar-se en el primer cas bitadura senzilla, i en el segon,
bitadura doble.
L'operació d'amarrar i desamarrar la cadena de la bita es diu prendre i llevar bitadura.
S'efectua aquesta operació amb diferents objectes: fer suportar a la bita el primer esforç de la cadena quan
es deté la sortida d'aquesta en tancar la mordassa; regular la sortida de la cadena en el cas que es fondegi
en grans profunditats, i, finalment, disminuir el treball de les fotges quan el buc està fondejat.
Per prendre bitadura es començarà per abossar la cadena per davant de, la bita, tancant-se prèviament
l'estopor; després s'obre la mordassa i es treu de la caixa de cadenes la quantitat d'aquesta que sigui
necessària, que generalment sol ser vegada i mitjà o dues vegades la circumferència de la bita, tornant a
tancar-se la mordassa; per mitjà de caps de ganxo o aparells es procedeix: continuació a prendre-li volta a
la bita, encapellant primer sobre ella la puntat que va cap a l'escobenc, de manera que quedi pel costat
exterior de la bita: per acabar la feina es fica la cadena sobrant en la caixa de cadenes, obrint per a això la
mordassa; després es torna a tancar aquesta, es lleven les fotges., s'obre l'estopor, i ja queda la cadena
treballant sobre la bita, donant-se les fotges a popa d’ella.

Per llevar bitadura es donen les fotges de proa i s’escapolen les de popa; a continuació s'obre la
mordassa i es treu la quantitat de cadena que sigui necessària per desencapellar de la bita la volta de
cadena; després, segons la feina que calgui realitzar, es fica el sobrant en la caixa de cadenes o s'engrana
en el barbotins.
donar i prendre remolc amb bon temps
El donar remolc amb bon temps és senzill perquè no hi ha perill en l'aproximació podent abarloar-ne el
remolcador al remolcat, o bé es pot utilitzar una llanxa en la qual es prenen un bon nombre de dujes del
remolc que s'aniran arriant segons demanin a l'acostar-se a l'altre vaixell.
En port els remolcadors protegits per defenses solen abarloar-ne al costat per a prendre els caps.
En tot cas, el primer que s'ha de fer per a donar un remolc és preparar amb anticipació, tant el remolcador
com el remolcat, quant material pugui fer falta, guies, fusells llançacaps, caps missatgers, caps de remolc,
grillets adequats, passadors, etc.
L'abast aproximat del fusell llançacaps és de 250 metres.
Quan en les operacions de remolc prenen part remolcadors, les operacions es faciliten per ser vaixells bé
equipats i amb dotacions de professionals bé entrenats.
La guia generalment la dóna el remolcador, però el remolcat ha d'estar llest per a donar-la ell, doncs en
certs casos està en millors condicions pel vent.
Els problemes els tindrem en alta mar amb mal temps i amb personal inexpert.
donar i prendre remolc amb mal temps
En alta mar i amb mal temps, el remolc més indicat per a vaixells grans és el de cable-cadena, o el de
cable-niló-cadena.
El de cable-cadena consisteix en desentalingar l'àncora, que queda subjecta al vaixell i pels mitjans
adequats es engrillona el cable a la punta de la cadena de l'àncora, la qual es va arriant pel escobenc fins
a arribar a la longitud desitjada, que per als vaixells d'un cert tonatge oscil·la sobre els 100 metres, fent
coincidir als vaixells en les crestes o sí de les ones.
El remolc de cadena i abacà o niló, té l'avantatge que l'elasticitat del cap li permet absorbir els possibles
estrebades durant la navegació.
La maniobra d'acostar-se al remolcat ha si es fes d'acord amb les circumstàncies de mar i vent, tenint en
compte l'abatiment, els avantatges o inconvenients de fer-lo per sobrevent o per sotavent, etc.
En el cas que hagi dificultats, el vaixell que estigui a sobrevent, l'amarrarà a un boieta, i la deixarà derivar
cap a l'altre vaixell.
donar l’aparell
Hissar les veles i col·locar l’aparell en les condicions oportunes per a navegar.
donar l’escandall
Fondejar el escandall des de a bord d’un vaixell en moviment per a obtenir la sonda.
donar l’escandall de costa
Escandallar o fondejar el escandall destinat a mesurar grans profunditats.
donar la derrota
Decidir i determinar la direcció o direccions que han de seguir-se en algun viatge.
donar la popa
Córrer una empopada.
donar la quilla
Vegi’s donar a la banda.
donar la sortida
Donar, l’ordre d’iniciar la cursa aixecant una bandera vermella amb una aspa blanca.
donar la voga
Servir de norma als altres remadors en el maneig del rem, o en els temps de vogar, talment que tots es
moguin al mateix ritme.
donar la volta

Vegi’s sotsobrar
donar la volta a l’horitzó
Aconseguir traslladar-ne d’un punt a un altre o mantenir-se en el mateix lloc amb vent contrari.
donar la volta a un cap
Amarrar-lo a algun punt fix.
donar la volta al món
Sortir d’un port qualsevol i navegant cap a orient o occident, tornar al mateix punt, després de completar el
cercle sencer o els 360º de longitud, contats en un d’aquells dos sentits.
donar les veles
Desaferrar-les i soltar-les de manera que, degudament orientades, incideixi el vent sobre elles i impulsin el
vaixell.
donar màquina endarrere
Fer que l’hèlix del vaixell giri endarrere.
donar margarida
Operació que es realitza quan la potència del cabrestant o molinet no és suficient per arrencar l'àncora del
fons.
Per donar margarida poden emprar-ne un o dos aparells; en el primer cas es diu margarida senzilla, i en
l'altre, margarida, doble.
Per donar-la senzilla es desencapella en primer lloc la cadena del barbotí i se li dóna l'aparell i cobrant de
la tira per mitjà del cabrestant.
En la margarida doble succeeix igual, amb l'única diferència que l'aparell té doble nombre de guarneixes,
la qual cosa fa multiplicar encara més la força del cabrestant.
donar pals
Antigament al varar o treure la barca, un encarregat anava arreplegant els pals que quedaven lliures per la
popa i presentant-los per la proa, per tal que la barca llisques per les guies del pals i facilites la feina de
entrada o de sortida de l’aigua.
donar pas a un xerrac
Tòrcer-li les dents alternativament a banda i banda.
donar pitarrassa
Estrènyer les costures del vaixell amb la pitarrassa o ferro de calafat.
donar plàtica
Admetre un vaixell a lliure plàtica o permetre que desembarqui les persones que van en el.
donar preferència
Situar al vaixell amb el costat paral·lel a fi de que es tracta, o paral·lel a la direcció de la demora.
donar proa a .
Vegi’s fer proa a.
donar puntades
Per assegurar que un golf d’un tel o d’una corda es manté en el punt convenient fins el moment de cosir-lo,
es donen unes puntades.
donar quilla
Fer tombar o inclinar a un vaixell sobre un dels seus costats fins que pel oposat es descobreixi la quilla per
sobre de la superfície de l'aigua, per tal de carenat, recórrer, netejar els fons etc.;,maniobra que s'executa
sobre un pontó un altre vaixell semblant, disposat convenientment i precedint al vaixell mateix les
preparacions necessàries per a una operació de tanta importància i conseqüència.
donar remolc

Vaixell que dóna el cap per a ser remolcat i del que ho duu a remolc.
donar repicons
Donar bordades curtes.
donar resguard
Tenir la precaució de passar a una distància prudencial d’un punt donat.
donar resguard
Establir la suficient distància pel que fa a un objecte a fi de tenir espai marítim net.
donar rodet
Anar donant fil a un peix que ha estat agafat amb l’ham.
donar rumb
Fer de guia un vaixell a d’altres que naveguen amb ell, i també senyalar el que s’ha de seguir en una
agrupació naval.
donar rumb
Fixar l’oficial de guàrdia al timoner el rumb que el vaixell ha de seguir.
donar sèu
Fer una untada de sèu als pals o al carenat per tal que la barca pugui lliscar.
donar sèu a l'ostaga
Operació de donar sèu a l’ostaga de les drisses de gàbia.
donar sèu als fons
Embetumar amb greix els fons de les embarcacions després de bé netes.
donar sortida
Fer que el vaixell de vela corri més, arribant per aconseguir això, fer tot el que es consideri necessari.
donar sortida
Prendre, dur la sortida, arrencada: és adquirir o augmentar la velocitat del vaixell.
El contrari, és perdre la sortida.
donar tants nusos
Caminar a la velocitat donada pel nombre de nusos.
donar tombs per aquests mars
Exposar-se a ells, embarcar-se i navegar.
donar tortons als vaixells
Passar voltes amb un calabrot o guindaressa de una altra de banda per a contenir els costats quan el buc
s’ha obert per qualsevol motiu.
donar un calabrot en ajuda d’un cable
Tendir-lo amb el seu corresponent ancorot al costat de l’àncora i cable que està treballant en l’aigua per a
augmentar la resistència contra el vent, mar o corrent.
donar un calabrot en ajuda d’un cable
Reforç que se de al cable de l’àncora.
donar un canó
Antigament assotar a un mariner, subjectant-lo per a això a un canó, segons ho disposa una de les lleis
penals de bord.
donar un cap
Dur la punta o extrem de cap o sima al norai o mort on es va a fer ferm.

donar un espia
Amarrar el cap d’aquest nom a algun objecte fix o en un ancorot.
donar un puny
Orientar aquesta sola part de la vela major per sotavent quan es va a vent llarg, mantenint carregat el puny
de sobrevent, perquè no li llevi el vent al trinquet.
donar un remolc
Efectuar les maniobres necessàries perquè un vaixell embarcació, sigui posada en condicions de ser
remolcada.
donar un salt l’escota
Lascar-la o amollar-la una mica l’escota.
donar un tomb
Encallar, encallar, estavellar-se, sotsobrar.
donar un volt
Passar un cap entorn d’alguna peça fixa per impedir que aquell escapi.
donar una bossa a la vela
Desaferrar o deixar d’aferrar una part de la vela per a navegar amb ella sola.
donar una ganivetada a tal part
Fer una bordada cap a la part que es tracti.
donar una sotragada
Acció i efecte de prendre per la lua o batzegada que per aquesta causa donen les veles sobre els pals i les
eixàrcies. A aquesta acció també s’anomena donar una luada o donar una sotragada.
donar una volta
Passar un cap a l’entorn d’alguna peça fixa per impedir que aquell escapi.
donar una volta més
Acció de donar una volta a la roda de proa amb el cap de treure.
donar vela
Sortir del port una embarcació per a navegar.
donar vela
Augmentar la superfície d’exposició de la vela al vent.
donar vela
Hissar el velam i orientar-ho adequadament per aconseguir l'efecte propulsor desitjat.
donar voltes
Navegar el vaixell cap a terra i cap a fora.
donar voltes a un cap
Fer que un objecte resti subjectat per un cap que s’hi cargola per afermar-lo o per moure l’objecte estirant
el cap.
donar-li algú una calada
Ficar-li algú el cap sota l’aigua.
donar-se el vent
Cedir el vent.
doni

Embarcació de cabotatge de la costa de Coromandel.
• Eslora de 20 metres.
• Buc de fons pla.
• Quilla ampla i corbada vers la proa.
• La roda i el codast molt llançats.
• Amb dos pals i bauprès. El mitjana és més curt.
• Aparella veles trapezoïdals i dos flocs.
• La coberta és redueix a una estora de joncs damunt de la llates.
En alguns "doni" el folre del costat va cosit pel sistema antic com en les "chalingues". I per fer-la més
estanca es cusen llargs llistons damunt de les costures.
Hi han altres "doni" que el folre va clavat, aquest cas es quant la coberta és de fusta.
Va reforçat amb baus sortits, igualment com es reforçaven els bucs en la mediterrània fins el segle XVI.
Empra una batanga senzilla, armada indistintament a sobrevent o sotavent.
En general de construcció tosca i es caracteritza pel desordre que hi ha en la maniobra i estiba.
Les qualitats marineres són poques, i per tant es queden en els rius a l'època del monsó del nord est.
Les veles al terç són comunes a les rodalies de Ceilan, i és possible que la vela llatina (que en el món àrab
no té forma triangular, sinó trapezoïdal) sigui una derivació de la vela al terç asiàtica.
dongón
Arbre de Filipina, la fusta de la qual, corretjosa i duradora sota l’aigua, és tan solida i resisteix tant a la
serra, que és necessari usar màquines per a serrar-la la fusta es emprada per les quilles dels navilis.
donis
La mercaderia és posada pel venedor a la disposició del comprador a bord del vaixell, en el port de
destinació convinguda, sense arribar a despatxar-la en duana per a la importació.
door charges
En terminologia anglesa Despeses fins a posar la mercaderia a la porta de l'avió.
DOP
Mesura de qualitat de la geometria dels satèl·lits i com a conseqüència de la precisió d'una situació.
També es pot denominar GDOP.
Es mesura en una escala de l'u al deu en la qual el deu seria la pitjor puntuació i un o dos de les millors.
doppelzentner
En terminologia alemanya Doble quintal = 100 grams.
doris
Embarcació de fons pla, usada pels pescadors deIs bancs de Terranova en la pesca del bacallà, porta
bancades mòbils a fi d’estibar millor el peix la manegen dos homes.
dorment
En nàutica es coneix amb el nom de dorment a la peça sòlida de fusta que, correguda de proa a popa per
l'interior del costat i una mica per sota de cada coberta, s'instal·laven en els antics vaixells perquè servissin
de subjecció als baus que formaven l'armadura de cada coberta.
Així com per contribuir a la resistència i a la flexió longitudinal del buc.
Per a això les diferents peces que integraven cada dorment anaven empalmades entre si a escarpes llargs
amb claus i clavilles verticals, de manera que evitant-ne el lliscament d'unes respecte a les altres, el
conjunt es comportava com una sòlida biga longitudinal, la resistència de la qual s'oposava a la flexió del
casc.
Els baus es fixaven pels seus caps als dorments mitjançant entallis fets a cua d'ànec.
dorment
Es designa amb aquest nom al conjunt de planxes. i ferros d'angle que tenen per objecte el sostenir altres
peces, principalment al tractar-se de la construcció i seguretat d'un doble fons.
dormida
Paratge on s’ha passat la nit, ancorat a l’abric del vent i de la mar.
dormir a la gambusa

Jeure sota la coberta de la barca
dormir-ne el vaixell
Parlant del vaixell en els seus moviments de balanç, és detenir-se o quedar parat alguns instants, quan
escora en alguna d’aquestes inclinacions, o a la terminació d’aquest moviment parcial.
dormir-ne l’agulla
És perdre aquesta la seva virtut magnètica, almenys aparentment.
dormit
Peça formada per varis trossos de fusta, que serveixen per reomplir, es col·loca a la part de popa de la
quilla contra el codast i contra la cara interior de la roda damunt del costat proer de la quilla.
El dormit va empernat fortament a la quilla.
Sinònim de massís
dormits de popa
Cadascun dels taulons de farciment disposades longitudinalment sobre la quilla i situats en la part dels fins
de proa a popa, és a dir, on el buc té menys màniga i les varengues estan més aixecades.
dorna
La dorna és una embarcació de pesca típica de les Ries Baixes (Galícia) d’ aproximadament 4,50 metres
d'eslora i 1,50 metres de màniga, amb proa rodona que sobresurt de coberta, la popa camusa i petita i
quilla pronunciada.
Evoluciona amb una única vela de ralinga i duu dos rems de suport per a quan no hi ha vent ("per a as
calmes podres").
Generalment duu dos tripulants a bordo, el patró a la canya i el mariner, qui s'ocupa del hissat de la vela.
Diversos estudis assenyalen que aquest tipus d'embarcació és de procedència víking.
Va er introduïda en les Ries Baixes, probablement com còpia a menor escala del drakkar, durant les
freqüents invasions víkings que pretenien assetjar Santiago de Compostel·la en l'Alta Edat Mitjana.
La dorna és una embarcació totalment fabricada en fusta, construïda al teuladell amb les taules de l'obra
viva juxtaposades, muntant unes sobre unes altres, reduint el risc de vies de aigua (aquest tipus de
construcció es denomina "de furga").
Les quadernes sobresurten de coberta, formant els suports dels rems.
Duu un timó gran que actua com orsa perllongant-ne més baix de la quilla, governat mitjançant una canya
de fusta d'una sola peça.
Amb la introducció del motor marí d'explosió, la dorna va sofrir un redisseny del mirall de popa, disposant
unes peces de fusta que permeten l'acoblament d'un petit motor forabord.
dors d’una peça
La part o superfície exterior de la convexitat de la curvatura de qualsevol peça.
Sinònims: esquena, llom
dorsal
Elevació llarga del fons del mar amb topografia irregular.
dorsal
Extensió llarga i estreny del terreny elevat.
dorsal
Regió de l'atmosfera en la pressió és elevada pel que fa a la regió circumdant al mateix nivell.
Es representen en una carta de temps mitjançant un sistema d'isòbares o corbes envolupants gairebé
paral·leles, amb forma d'U, que resulten còncaves cap a un anticicló.
dorsal
És l'elongació central d'un centre d'alta pressió, es caracteritza per la presència d'estats del temps buits i
per baixa humitat en l'ambient.
Similar a tascó d'alta pressió que es desplaça entre dues depressions.
dorsal a nivell superior
Dorsal de pressió en l'alta atmosfera, en particular quan és més forta en altitud que prop de la superfície.

dorsal anticiclònic
Són zones allargades d'altes pressions que es perllonguen des d'un anticicló i que estan limitades a banda
i banda per àrees de baixa pressió.
dorsal asísmica
Una dorsal asísmica és una llarga i lineal serralada submarina.
Les dorsals asísmica són volcànicament inactives i se solen situar en conques oceàniques profundes.
Un exemple és la cadena Walvis en l'oceà Atlàntic.
dorsal baromètrica
Area allargada de pressió relativament alta que s'estén des del centre d'una zona d'alta pressió.
dorsal càlida en altura
Extensa àrea d'altes pressions i augment de temperatura en altura produïda pel descens de masses d'aire
que a l'anar passant per majors pressions s'escalfen, potenciant la inversió tèrmica de subsidència.
dorsal centre-oceànica
Les dorsals oceàniques són grans elevacions submarines situades en la part central dels oceans de la
Terra.
Tenen una altura mitjana de 2000 a 3000 metres i posseeixen un solc central, anomenat rift, per on surt
magma.
Avança a 2,4cm/any.
Aquestes formacions estan actives, el magma emergeix contínuament des de l'escorça oceànica, a través
de les fissures del fons de l'oceà, i forma nous volcans i porcions d'escorça.
A causa d'això, les roques són més joves en el centre de la dorsal (prop de on està la fissura) que en la
perifèria.
D'altra banda, la permanent renovació del sòl dels oceans per aquest continu fluir de magma fa que
aquesta classe d'escorça sigui, en general, considerablement més jove que les escorces continentals.
Existeixen dos processos als quals es creu responsable de la separació que s'observa en les dorsals del
centre dels oceans, i no és clar com d'ells és el principal.
La subducció i l'embranzida de les dorsals són els dos processos més populars amb els quals es tracta
d'explicar el procés.
En el cas de l'embranzida de les dorsals, se sosté que el pes de la serralada empeny a la resta de la placa,
allunyant-la del centre i apropant-la a una zona de subducció.
A la zona de subducció, el pes de la placa que està sent "tirada" cap avall, atreu a la resta de la placa cap
al lloc.
L'altra teoria que intenta explicar la formació de nova escorça oceànica en el centre de les dorsals
submarines és el cinto transportador en el mantell.
No obstant això, els que s'oposen a aquesta teoria indiquen que la part superior del mantell, l'astenosfera,
és massa flexible perquè la fricció generada pugui empènyer a una placa tectònica.
La velocitat de creació de nou material en el fons de l'oceà, coneguda generalment com a velocitat
d'expansió, és petita i es mesura en mil·límetres/any.
Per a una classificació ràpida, se subdivideixen les velocitats en:
• Ràpides: més de 100 mm/any
• Mitjanes: al voltant de 60 mm/any
• Lentes: menys de 20 mm/any
El nou material format en les dorsals mes oceàniques, en anar refredant-se i transformant-se en roca,
s'alineen d'acord al camp magnètic terrestre.
Estudiant la seva orientació, s'han pogut determinar les variacions que ha tingut el camp magnètic al llarg
de la història del planeta.
El procés pel qual una fissura com el Gran Valle del Rift passa a convertir-se en una dorsal oceànica no és
àdhuc del tot entès, encara que es creu que l'àrea del mar Rojo és un exemple, en el qual el golf de Suez,
en el Nord, representaria les etapes més primerenques, el Nord del mar Rojo una etapa intermèdia i el Sud
d'est una etapa més avançada de la formació.
Es denominen zones de fractura de les dorsals a les esquerdes que travessen les seves crestes, marcant
la direcció del lliscament segons el rumb de les anomenades falles transformats, resultat de la
compensació de les tensions al fet que se sotmet la dorsal i tot el fons oceànic per les diferents velocitats
al fet que es produeix l'expansió del sòl marí al llarg de les dorsals.

Un exemple d'aquestes zones de fractura és la famosa falla de Sant Andrés (que emergeix a l'exterior a
Califòrnia, Estats Units), encara que la majoria són submarines.
dorsal contaminada
En la majoria dels casos, les dorsals en altura porten temps bastant buidat, ja que les tempestes
segueixen una trajectòria al voltant de la dorsal.
De vegades, no obstant això, una tempesta forta pot penetrar sota la dorsal i crear precipitació, a causa de
la qual cosa es consideren "brutes" o "contaminades".
dorsal d'alta pressió
Regió de l'atmosfera en la qual la pressió en un nivell és alta en relació amb la de les regions veïnes al
mateix nivell.
Es representa, en un mapa sinòptic, com una sèrie d'isòbares o isohipses gairebé paral·leles, amb una
forma aproximada d'U, amb la concavitat cap al anticicló.
dorsal de Cocos
La dorsal de Cocos és una dorsal asísmica situada en l'oceà Pacífic en la placa de Cocos.
La dorsal de Cocos s'estén entre Panamà i les illes Galápagos.
dorsal de Juan Fernández
La dorsal de Juan Fernández és una dorsal asísmica que corre en direcció est-oest situada en la placa de
Nazca enfront de les costes de Xile i les elevacions de les quals més altes corresponen a l'arxipèlag Juan
Fernández.
Actualment la dorsal de Juan Fernández aquesta sent subducida sota la placa Sud-americana en les
costes de la porció nord de la regió de Valparaíso a Xile central.
El punt de subducció de la dorsal de Juan Fernández sota Amèrica del Sud ha anat migrant cap al sud per
tot el Nord Chico des de fa 18 milions d'anys enrere coincidint amb una supressió d'activitat volcànica a les
zones afectades.
La supressió del vulcanisme se li atribueix a la reducció de l'angle de subducció de la placa de Neixi que
es creu que la dorsal ha provocat.
dorsal de Nazca
La dorsal de Nazca és una dorsal asísmica que corre en adreça sud-oest nord-est situada en la placa de
Nazca enfront de les costes de Perú i Xile.
Actualment la dorsal de Nazca esta sent subducida sota la placa Sud-americana en les costes del sud del
Perú.
La dorsal s'eleva 1500 metres sobre el fons de l'oceà i té més de 1000 km de llarg i 200 km d'ample.
El punt de subducció en la fossa d'Atacama de la dorsal de Nazca ha migrat lentament cap al sud.
A la latitud de 25º S, prop de les illes Desventurades, la dorsal de Nazca connecta amb la dorsal de Sala i
Gómez que corre d'est a oest i que transsecte la dorsal del Pacífic Oriental.
A la migració del punt de subddució de la dorsal de Nazca se li associa a una subsidencia de les zones
costaneres del Perú per on ja ha passat.
També se li ha considerat un factor determinat per a la direcció dels rius de parts del Perú.
Les planes d'Ica i Pisco, que corresponen a antigues terrasses marines, es troben elevades per sobre el
nivell del mar a causa que estan per sobre de la dorsal subducida
dorsal en l'altura
Dorsal de pressió en l'alta atmosfera, en particular quan és més forta en altitud que prop de la superfície.
dorsal mesooceàic
Una de les tres grans divisions topogràfiques de les conques oceàniques; cinturó central de topografia de
muntanyes submarines amb un rift axial característic que indica una vora expansiva de placa.
Sistema muntanyenc elongat que s'eleva del fons marí, amb flancs de pendent suau i la zona axial del qual
està constituïda de vegades per una vall de fissura.
Sistema muntanyenc major que s'estén en tot un oceà.
dorsal oceànic
Les dorsals oceàniques són serralades submergides, habitualment amb activitat volcànica, que
constitueixen els límits de les plaques litosfèriques (també ocupen àrees continentals).

En aquestes dorsals es manifesten forces expansionistes de l'escorça terrestre, i que en apuntar a la
superfície donen lloc a la formació d'arxipèlags d'origen volcànic; al llarg de la història geològica s'han anat
modificant i reposicionant aquests límits.
A les àrees existents entre les dorsals i la plataforma continental es desenvolupen les cubetes
sedimentàries submarines, consistents en unes planes molt àmplies i profundes amb nombrosos
accidents.
La comprensió de les dorsals oceàniques són fonamentals per al coneixement de l'evolució de les conques
oceàniques, i és una referència obligada en l'estudi de la tectònica de plaques.
Les dorsals s'associen amb l'activitat volcànica, sísmica i les esquerdes hidrotermals que emeten fluids rics
en substàncies químiques procedents de l'interior de l'escorça terrestre.
En les dorsals oceàniques es crea escorça oceànica.
En manifestar-se l'erupció volcànica, l'escorça més antiga se separa cap a les vores de la dorsal, mentre la
lava fosa ascendeix fins a la superfície refredant-se i solidificant-se.
Aquesta activitat volcànica i magmàtica implica el moviment de la dorsal oceànica; en l’Atlàntic es
manifesta el moviment mes suau, amb uns 2 cm. a l'any de mitjana.
En el Pacífic oriental se succeeixen els desplaçaments més ràpids, amb uns 14 cm. de mitjana anual; en
ella l'escorça torna al mantell terrestre en cavalcar una placa sobre l'altra. Quan es produeix la subducció
es formen grans fosses submarines.
La fossa més profunda coneguda és la de les Mariannes, situada a l'Est de les Filipines, amb al voltant
d'uns 11 km. de profunditat.
Les majors cadenes muntanyenques terrestres s'inclouen en els sistemes de dorsals oceàniques.
La cadena de Nansen, per exemple, s'estén per l'oceà Àrtic des de la placa continental siberiana fins a
Islàndia; des d'aquí continua a través de l'Atlàntic central cap al Sud, vorejant el cap de Bona Esperança
fins a endinsar-se en l'Oceà Índic.
Després es divideix en dues branques entre l'Índia i Madagascar; la primera cap al golf d'Aden, on es torna
a dividir, una cap al mar Rojo i l'altra convertida en serralada s'endinsa en el Rift Valley, o gran falla
africana.
L'altra branca es dirigeix al Sud d'Austràlia i Nova Zelanda, aconseguint el golf de Califòrnia després de
creuar tot l'oceà Pacífic.
dorsal submarina
Elevació allargada del fons marí amb topografia irregular o relativament uniforme i parts abruptes que
constitueix una prolongació natural del territori terrestre.
dos amb timoner
Modalitat de rem masculina que es practica amb un bot amb timoner d’uns 11 m d’eslora i 32 kg de pes
mínim, propulsat per dos remers amb un rem cadascun.
dos sense timoner
Modalitat de rem que es practica amb un bot sense timoner d’uns 10 m d’eslora i 27 kg de pes mínim,
propulsat per dos remers amb un rem cadascun.
dosímetre
Instrument usat per a mesurar-la radiació ultraviolada del Sol i del cel.
Instrument portàtil usat per persones que treballen amb materials radioactius i que serveix per a mesurar-la
dosi total de radiació rebuda.
dosímetre U.V.
Instrument senzill per a mesurar-la radiació ultraviolada, per estimació del color d'un líquid exposat a la
radiació.
dossier
En terminologia francesa Expedient.
dotació
Conjunt d’individus, i àdhuc d’efectes, assenyalat per reglament per a armar i habilitar a un vaixell de tot el
necessari a el seu maneig.
dotació completa
La totalitat dels homes necessaris per a tripular el vaixell.

dotació incompleta
Hom ho diu de la dotació del vaixell quan no arriba a el nombre necessari per al correcte maneig del
mateix.
dotacions sanitària en els ports:
L'administració sanitària vetllarà perquè tenen l'organització i els mitjans necessaris per a l'aplicació de les
mesures previstes en el present reglament sanitari.
Tots els ports hauran d'estar proveïts d'aigua potable i d'aliments salubres de procedència aprovada per
l'administració sanitària per a l'ús i consum públics, sigui en les instal·lacions de terra, sigui a bord dels
vaixells.
La conservació i la manipulació de l'aigua potable i dels aliments es faran en condicions adequades per
protegir-los contra la contaminació.
L'autoritat sanitària efectuarà inspeccions periòdiques de l'equip, les instal·lacions i els locals i prendrà
mostres de l'aigua i dels aliments per practicar les oportunes anàlisis de laboratori, a fi de verificar si
s'observa lo indicat abans.
Tots els ports hauran de disposar d'un sistema eficaç per a la remoció i l'eliminació higiènica d'excrements,
desaprofitaments, aigües servides, aliments impropis per al consum i altres substàncies perilloses per a la
salut.
Es posarà a la disposició del major nombre possible de ports un servei mèdic i sanitari dotat del personal,
l'equip i els locals indispensables i, en particular, de mitjans per aïllar i tractar ràpidament a les persones
infectades, per procedir a desinfeccions, desinsectacions i desratitzacions, per efectuar anàlisis
bacteriològiques, per practicar captures i exàmens de rosegadors amb finalitats d'investigació de la pesta,
per prendre mostres d'aigua i d'aliments i expedir-les als laboratoris que hagin d'analitzar-les, i per aplicar
qualsevol una altra de les mesures pertinents.
Les autoritats sanitàries dels ports adoptaran totes les mesures factibles per mantenir les instal·lacions del
port exemptes de rosegadors i procuraran per tots els mitjans que les instal·lacions estiguin eficaçment
protegides contra les rates.
Les administracions sanitàries vetllaran perquè ha als seus territoris respectius un nombre suficient de
ports que disposin del personal competent necessari per a la inspecció dels vaixells, amb la finalitat
d'expedir els certificats d'exempció de desratització i habilitaran a aquests ports per als referits efectes.
Les administracions sanitàries designaran alguns dels ports habilitats, en nombre adequat al volum i a la
distribució del tràfic internacional com a ports en possessió de l'equip i el personal necessaris per la
desratització dels vaixells a l'efecte de l'expedició dels certificats de desratització.
Totes les administracions sanitàries que procedeixin a aquesta designació de ports vetllaran perquè els
certificats de desratització i d'exempció de desratització s'expedeixen de conformitat amb el preceptuat en
el Reglament.
Tots els ports hauran de mantenir-se exempts de larves i adults de “Aedes aegypts” i de mosquits vectors
del paludisme i d'altres malalties d'importància epidemiològica per al trànsit internacional.
dotar
Proveir a un vaixell de la dotació corresponent.
dotzena
12 unitats.
Douglas Percy
Sir Percy Douglas Vice-almirall anglès, va elaborar l’escala que expressa l’estat de la mar al 1917, quan
estava al front del recentment creat Servei de Meteorologia Naval.
Draco
Draco (el Drac) és una constel·lació del nord llunyà, que és circumpolar per a molts observadors de
l'Hemisferi Nord.
És una de les 88 constel·lacions modernes, i també és una de les 48 constel·lacions llistades per
Ptolomeu.
Encara que molt gran, Draco no té estels especialment brillants.
El cap del drac està representada per un quadrilàter d'estels situats entre Hèrcules i l'Óssa Menor.
Els estels principals son:
• α Draconis (Thuban), estel blanc de magnitud 3,67 antigament utilitzada com a Estel Polar.

• β Draconis (Alwaid o Rastaban), amb magnitud 2,79, supergegant o geganta groga 950 vegades més
lluminosa que el Sol.
• γ Draconis (Etamin o Eltanin), estel gegant taronja, la més brillant de la constel·lació amb magnitud 2,23.
Ha estat cridada Estel del Cenit per la seva proximitat al cenit quan era observada des de l'Observatori de
Greenwich.
• δ Draconis (Altais o Nodus Secundus), gegant de color groc-taronja i magnitud 3,07.
• ε Draconis (Tyl), gegant groga de magnitud 3,83 que es troba a 145 anys llum.
• ζ Draconis (Aldhibah), gegant o subgegant blanc-blavosa de magnitud 3,17.
• η Draconis (Aldhibain), el segon estel més brillant de la constel·lació (magnitud 2,74), 61 vegades més
lluminosa que el Sol i situada a 88 anys llum.
• θ Draconis, estavella subgigante blanc-groga i binària espectroscòpica.
dr
Abreviatura anglesa de drachm o dram, dracma.
dracó
Fibra sintètica derivada del polietilè, amb la qual es fa la immensa majoria de les veles, excepte les més
lleugeres com els balons.
draft
Expressió anglesa que significa: En l'aspecte navilier és el calat d'un vaixell. 33 peus 6 polzades a l'estiu;
el calat d'un vaixell és la distància vertical entre la línia de flotació i a quilla.
El calat d'un vaixell es pot veure en les marques pintades en proa i popa i en les línies de càrrega en els
costats del vaixell.
draft
En terminologia anglesa 1) efecte de comerç, lletra de canvi; 2) projecte, esborrany.
draft contract
En terminologia anglesa Projecte de contracte.
draga
Són embarcacions destinades a l'excavació i extracció de fang, sorra, etc.
S'empren per a la neteja de ports i conservació del calat.
Aquests sediments poden ser redistribuïts en el fons o duts a la riba per diversos mitjans.
El sediment es pot treure a la superfície per algun d’aquests mitjans:
• Amb una bomba de succió, arrossegada pel fons mitjançant un tango.
• Amb una cadena de culleres que es pot baixar fins al fons;
• Amb culleres prènsils
El sediment es pot disgregar en el fons per mitjà d’una roda tallant en un tangó situat en la proa del vaixell,
que pot tallar fins als fons rocosos.
Una draga pot no tenir capacitat d’emmagatzematge a bord, però pot transferir els llots a altre vaixell
abarloat a ella.
draga
Aparell que serveix per a extreure, dels terrenys subaquàtics i que té un funcionament que pot ser mecànic
o hidràulic, segons si arrenca per mitjans mecànics o per aspiració d’aigua, que s’emporta el fang, la sorra
i materials del fons.
La selecció de la draga ve influenciada pel tipus de material a extreure, la quantitat, la profunditat del fons,
l'acabat que es vulgui aconseguir i l'economia.
Existeixen dos grans grups, les dragues mecàniques i les dragues de succió.
draga amfíbia.
Draga de petita grandària dissenyades per treballar en aigües poc profundes i poder sortir de l'aigua
desplaçant-se sobre terra.
Poden tenir culleres, cassons o capçals de dragatge tipus cúter.
La majoria utilitzen erugues per desplaçar-se, encara que les hi ha de “potes” i pneumàtics.
Hi ha diversos tipus, amb diferents aplicacions.
Una molt utilitzada és el Crawl-cat.
Pot desplaçar-se per terra o aigua recolzada en les seves 4

potes amb erugues.
Molt rendiment en aigües agitades doncs realitza els treballs independentment de l'altura de les ones i
corrents.
Ús en operacions de poc volum.
draga Box-Corer
Una draga Box Corer o draga de caixa, la qual permet obtenir una columna de sediments amb molt poc
grau de barreja o pertorbació de manera que es preserva l'estructura original de la mostra.
La draga es llança en caiguda lliure des d'uns 5 metres des del fons, després d'un minut d'estabilització, de
manera que el caixetí es clava en el fons.
Al virar, la draga es tanca mitjançant un braç que gira i tanca el caixetí.
La draga ha utilitzar mostreja un àrea de 10x17 cm 2 i penetra uns 35 cm en el sediment.
draga d'arrossegament.
Una operació de dragatge consisteix a excavar material terròs cobert per aigua.
Sovint, es provoca la suspensió del material en l'aigua, per transportar-ho al lloc de dipòsit.
Tals treballs poden tenir per objectiu l'excavació general submarina d'una badia, d'una platja, d'un riu o
d'un llac.
En aquests casos, si l'àrea pro excavar té una amplària considerable, el mateix que longitud, se situa la
draga de manera que exerceixi una acció de recorregut continu i extens sobre la superfície de l'aigua, al
voltant d'un centre de gir.
En altres treballs, la draga haurà d'excavar un canal o una trinxera, i necessités moure's segons una línia,
a mesura que avanci l'excavació.
Una draga d'arrossegament es fa penjant simplement un cullerot per a dragatge, del cable de llevant d'una
grua, i agregant un cable d'arrossegament que vagi des del cullerot fins a un segon tambor d'operació.
La conversió d'una grua bàsica a draga d'arrossegament, pot ser la conversió més fàcil de totes les
excavadores.
De vegades, s'agrega un tercer tambor per obtenir l'acció de tir en el cullerot de dragatge.
El cablejat que es requereix per agregar aquest tambor, pren temps.
L'accessori frontal de la superestructura de l'equip bàsic, és la ploma de la grua amb un cullerot per a
dragatge.
Això ha de comparar-ne amb la ploma especial de la ploma mecànica, l'excavador i el cullerot excavador.
El mecanisme frontal de la pala es dissenya per a potència màxima d'excavació, i en conseqüència, té un
mínim de flexibilitat.
L'operació efectiva d'una excavadora de draga d'arrossegament, requereix una gran coordinació de
moviments de les parts claus.
La càrrega del cullerot es fa tirant d'ell paral·lelament a la càrrega superior del material cap a la maquina,
amb el cable d'arrossegament.
Quan s'omple, l'operador ho pren amb el cable de llevant per aixecar el cullerot mentre ho allibera del
cable d'arrossegament.
Un efecte d’aferrament aconseguit mitjançant el cable d'arrossegament i una cadena, evita que es
descarregui el cullerot abans del moment desitjat.
La descàrrega pot fer-se diversos peus avanci o enrere de la punta de la ploma.
draga d'injectors d'aigua.
La Draga d'Injectors d'Aigua són equips autopropulsats o remolcables (muntats sobre pontona) que
traslladen sediments amb l'ajuda de la gravetat (pendents) i els corrents marins.
Realitzen el dragatge per “agitació” mitjançant la Injecció d'aigua a baixa pressió sobre materials fins,
creant una polpa (material barrejat amb aigua, que posseeix menor densitat).
El sistema és molt bé quan el material tractat (solt) discorre segons un plànol inclinat descendent.
En aquestes condicions es poden moure grans volums a grans distàncies.
Usos:
• Manteniment de canals de navegació.
• Manteniment de calat en ports i marines.
• Eliminació de dipòsits de fi en talussos (ajunto terra ferma).
• Desencallat de vaixells.
• Anivellació del fons marí (per a estesa de canonades o fonaments).
• Anivellació d'àrees dragades amb altres mètodes.
• Increment de la profunditat de cables i canonades submarines.
Mètode d'Operació:

• Posicionament de la draga a la zona a dragar.
• Descens dels filtres injectors d'aigua fins a penetrar en la capa de material.
• Injecció d'aigua a baixa pressió.
• Desplaçament de la draga cap a davant (adreça de desplaçament de la polpa) fins a la zona
d'acumulació del material (hi ha diferents sistemes)
Principals magnituds:
• Profunditat Màxima: 15m sistema de connexió rígid.
• Profunditat Màxima: 30m sistema de connexió flexible.
• Altura màxima d'ona: 0,5 m.
Avantatges:
• És el mètode mes “natural”.
• Gran productivitat i economia si sen donen les condicions.
• S'utilitza on altres mètodes no arriben (ex. dragatge en talussos).
• Alta maniobrabilitat i escàs calat (ús en espais petits).
Inconvenients.
• Ús Restringit a materials fins i solts.
• No utilitzable si el material ha de desplaçar-se amb fort contrapendent.
• Ús restringit en desplaçaments locals de material.
• Molt influenciat pels pendents del jaç marí.
draga de catúfols
Draga mecànica que porta una cadena de catúfols muntada sobre un bastigi mòbil i que, quan funciona, es
manté inclinat mentre els catúfols buits baixen per la part inferior, arrenquen, el fang i la sorra i tornen a
pujar plens per la cara superior.
draga de roca
Mitjançant l'ús de dragues d'arrossegament s'obtenen les mostres de roca i sediments semi consolidades.
Aquest tipus d'instrumentació geològica s'inclou dins dels mètodes directes que permeten obtenir dades
sobre el sòl marí per mitjà d'un contacte físic amb ell.
Les dragues d'arrossegament estan formades per una estructura metàl·lica rectangular, unida a una xarxa
que va protegida per unes bases de cuir.
En desplaçar-se arrossegant sobre el fons marí, la boca metàl·lica rectangular, trenca fragments de roca
que són dipositats a l'interior de la xarxa i recollits posteriorment en superfície en hissar la draga.
Per a l'arrossegament de la draga de roca s'utilitza la maquineta de pesca.
La velocitat d'arrossegament sol ser baixa entre 2 i 3 nusos
draga de succió
Draga formada per un braç de succió que va fins al fons marí sorrenc que cal dragar on xucla la sorra amb
l’aigua i aboca els materials, per mitjà d’una canalització tubular suportada per flotadors, els transporta al
indret receptor.
draga de succió dustpan
Característiques principals
Pot dir-se que les dragues dustpan són una variant de les dragues estacionàries de succió, que es van
idear a Estats Units per al dragatge dels seus rius amb forts corrents, de fons formats per fangs o llims poc
cohesius, de poc pes específic.
La principal particularitat d'aquestes dragues és que van dotades d'un cap especial molt ampla i baixa,
reforçada per un sistema d'injecció d'aigua que posa el producte en suspensió, i mitjançant el corrent
d'aspiració de la draga absorbeix el material.
La seva principal aplicació és remoure el sòl de canals de navegació que han quedat intransitables per a
embarcacions de gran grandària, i l'extracció de material granular en zones confinades.
Aquestes dragues acostumen a abocar el material dragatge directament en la mateixa llera, on els corrents
del riu s'encarregaran de transportar-ho, o també poden enviar-ho a buidadors terrestres a través d'una
canonada flotant.
El cap de les dragues dustpan incorpora una espècie de rasclet amb orificis per on es produeix una
injecció d'aigua a alta pressió i just sota ells es troben els orificis de succió.
El cap no realitza cap acció mecànica de tall, però la injecció d'aigua permet des compactar i fluïdificar els
materials del fons.
L'amplària del cap pot arribar a mesurar 10 m, i els “jets” d'aigua la injecten a una pressió d'1,5 atm.

Les profunditats de dragatge oscil·len entre els 1.5 i 20 m, sent la distància màxima a la qual es realitza
l'abocament de 500 m. ja que les dragues dustpan s'utilitzen per dragar materials solts, i la zona
d'abocament es localitza generalment prop de la zona d'extracció, la producció unitària obtinguda és
bastant elevada.
Actualment, les dragues dustpan se segueixen utilitzant bàsicament a Estats Units o alguns grans rius
d'Àsia per al dragatge de productes molt lleugers.
Cicle de treball:
Se situa la draga aigües a dalt de la zona de dragatge i s'ancora.
A continuació, es deixa arrossegar l'embarcació cap a aigües a baix, fins al límit de la zona de dragatge.
En aquest moment, es descendeix la canonada i es comença a succionar el material.
En finalitzar la seva trajectòria, la draga torna al perfil del començament, i es desplaça paral·lelament a
l'anterior recorregut mitjançant l'arriat dels ancoratges de babord o estribord.
draga de succió en marxa o d'arrossegament
Una draga de succió en marxa és una embarcació autoportant i autopropulsada, de dimensions variables,
dissenyada per dragar de forma contínua elevats volums de material d'una forma senzilla i econòmica, i
admetent condicions marítimes adverses.
El material és aspirat per un tub dotat en el seu extrem d'un capçal de succió.
A bord de l'embarcació s'instal·la una bomba que crea el buit necessari en el capçal per posar en
suspensió els materials solts en l'aigua, i s'aspira la barreja aigua-material que s'emmagatzema en la
dipòsit de la pròpia draga.
Durant el procés de dragatge, el vaixell segueix en moviment, encara que a una velocitat molt inferior a la
de creuer.
El material aspirat s'aboca en la dipòsit, on els sòlids decanten cap al fons i l'aigua que queda per damunt
es va evacuant a través d'un dispositiu de desbordi.
La capacitat necessària de la dipòsit dependrà del treball a realitzar, podent variar des dels 1.000 fins als
20.000 m 3 .
Una dels grans avantatges d'aquest tipus de dragues és la possibilitat de transportar el material dragatge a
grans distàncies.
La descàrrega del material pot realitzar-se per obertura del fons o per bombament.
En cas de no poder arribar fins a la zona d'abocament a causa del calat de l'embarcació, l'abocament
només podrà fer-se mitjançant canonada.
Les dragues de succió estan principalment dissenyades per dragar terrens tous, no massa compactes ni
cohesius, com a fangs, argiles toves, sorres i certes graves.
En casos extrems, es pot instal·lar un muntatge de dents en el capçal aspirador i un sistema de doll per
poder dragar materials més resistents.
Les aplicacions de les dragues de succió en marxa són molt nombroses, podent-ne utilitzar tant en
dragatges de manteniment de canals o ports, on a causa del tràfic o de les condicions marítimes no és
recomanable l'ús de dragues hidràuliques estacionàries, com en alimentacions de platges.
Aquests equips són els millor preparats per resistir condicions marítimes adverses, estant dissenyades per
treballar principalment en mar obert.
Les dragues d'arrossegament acostumen a treballar en zones àmplies, a causa que les seves dimensions
li impedeixen treballar en zones tancades, requerint un perímetre de gir mínim de 75 m.
Durant els últims anys s'ha dissenyat una gran varietat de vaixells d'aquesta categoria, per la qual cosa la
definició d'unes condicions mínimes pot resultar una miqueta ambigua.
No obstant això, en termes generals, les dragues de succió en marxa solen treballar entre 4 i 50 m de
profunditat, segons la grandària de la draga, amb velocitats màximes de navegació de 17 nusos.
Les dragues d'arrossegament són el gran avançament i perfeccionament de la tecnologia portuària, que ha
permès dominar les obres situades en mar obert.
El volum de producció obtingut amb aquests equips és molt elevat.
El desenvolupament d'aquests equips ha revolucionat la indústria del dragatge amb una gran reducció dels
costos de dragatge.
Avui dia, les operacions de dragatge europees estan dominades per aquests equips.
Sistema de treball
Quan la draga de succió arriba a la zona de treball, s'arria l'equip de succió amb l'ajuda de grues de
subjecció i es posa l'extrem del tub en contacte amb la capa de material a dragar.
És succiona el material a mesura que la draga va avançant lentament fins a omplir el dipòsit.
En aquest moment, es torna a introduir l'equip de succió dins del vaixell i es desplaça la draga fins a la
zona d'abocament.
Mètodes d'abocament

La descàrrega del material es pot efectuar per obertura del fons o per bombament.
En el primer cas, el material s'aboca en el mar o en un buidador, obrint el dipòsit a través d'una comporta o
d'una xarnera.
Aquest mètode és el que se sol utilitzar en treballs de conservació.
En canvi, quan es vol abocar el material en la costa, es posa el material emmagatzemat en suspensió a
través d'una bomba, i s'impulsa cap a terra a través d'una canonada, com es fa per exemple en el cas de
regeneracions de platges.
El temps de descàrrega per abocament de fons de la draga és una operació ràpida i que sol tenir una
durada de pocs minuts.
L'abocament per fons no pot realitzar-se en condicions succintes si l'obertura del dipòsit és per comporta,
ja que es requereix un calat addicional de seguretat.
Així, suposant un calat mínim de 5 m per la draga en plena càrrega, es requereix una profunditat
addicional d'1.5 a 2 m per a l'obertura de les comportes.
Si per contra l'abocament es realitza per bombament, ha de computar-ne el temps d'ancoratge, connexió
de la canonada de buidatge, desconnexió i des ancoratge, arribant a ser superior a 1 o 2 hores.
L'abocament per canonada pot ser directe o per trams.
En el primer cas la polpa no sol aconseguir més de 100 m de distància.
Aquest mètode s'utilitza quan es vol restaurar el terreny de darrere d'un dic o quan la draga es pot apropar
suficientment a la zona d'abocament i abocar directament el material.
En el segon cas, les canonades poden ser flotants o submergides.
Les canonades submergides solen ser d'acer i tenen diverses ramificacions que permeten realitzar
l'abocament en punts diferents aconseguint així una millor distribució del material.
Les canonades flotants han de ser suficientment resistents i flexibles per poder resistir tant les pressions
internes com les de l'onatge.
Sigui el que sigui el tipus de canonada utilitzat, sempre que la descàrrega es realitzi per bombament, la
draga ha d'anar equipada d'una altra bomba addicional que permeti introduir aigua en el dipòsit per formar
polpa i facilitar el seu abocament.
draga de succió estacionària
Característiques principals
Les dragues estacionàries de succió realitzen el dragatge ancorades en un punt, sense desplaçar-se entre
es produeix la succió.
Aquest tipus de draga presenta una gran similitud amb les dragues de succió en marxa, encara que la
principal diferència resideix en el procés de càrrega del material.
En general, les dragues de succió estacionàries no incorporen dipòsit, i el transport es realitza mitjançant
gànguils auxiliars, o a través de canonades si la zona d'abocament està propera a la d'extracció.
Aquests equips estan dissenyats per dragar productes solts no cohesius, fins a sorres de gra mitjà, encara
que el tipus de material depèn també de la capacitat de la bomba de succió.
En estar la draga ancorada en un punt, en succionar el material, es crea un buit en forma de con invertit
sobre la zona de dragatge.
Per això no solen ser molt utilitzades per al manteniment de canals de navegació o anivellació de terrenys
on es requereix un major grau de precisió.
La seva principal aplicació és per a l'extracció de material granular per restaurar terrenys.
Les dragues de succió estacionàries són molt útils quan la zona de treball està molt allunyada de la zona
d'abocament, però l'inconvenient és que la càrrega del material en els gànguils només es pot realitzar en
aigües tranquil·les.
La profunditat mínima d'operació d'aquestes dragues se situa entorn dels 3 m aconseguint profunditats
elevades de fins a 50 m.
Això representa el 9.3% de la flota mundial de dragues.
Cicle de treball
Una vegada posicionada i ancorada la draga sobre el punt d'extracció, es descendeix el tub de succió fins
a la capa de material a dragar i s'aspira el material.
La polpa es diposita en la majoria d'ocasions en gànguils auxiliars mitjançant uns conductes elevats que
posseeixen en l'extrem un dispositiu dispersador, que redueix la velocitat del flux de la polpa i les
turbulències a l'interior del gànguil, disminuint així la pèrdua de material per desbordi.
draga de succió talladora
Característiques principals
Aquest tipus de draga és una millora directa de la draga de succió estacionària, que incorpora a més un
dispositiu disgregador del terreny muntat en l'extrem del tub de succió.

Les dragues talladores són dragues estacionàries, és a dir que no es desplacen conforme realitzen el
dragatge.
El capçal tallador permet treballar sobre materials més cohesius i amb una resistència al tall superior que
els permesos amb la resta de dragues hidràuliques.
Aquest capçal giratori disgrega el material i succiona la polpa mitjançant un sistema de bombament.
Per optimitzar el procés, el capçal tallador ha de situar-se proper a la zona on la bomba absorbeix la polpa.
El sistema està col·locat sobre una pontona sense capacitat de propulsió que disposa d'una escala de
dragatge en un dels seus extrems.
L'escala està ancorada lateralment per mitjà de dues ancores, i en el seu extrem es troba el capçal
tallador.
La pontona es fixa amb dues pilones situats en l'extrem contrari a l'escala, un d'ancoratge i un altre
d'avanç, que li permetran el moviment longitudinal, i dos ancores de gir laterals per desplaçar-se
transversalment.
El material aspirat pot abocar-se en gànguils que se situen en els laterals de la pontona o, com és més
freqüent, traslladar-ho directament a través d'una canonada flotant o submergida fins a la zona de
deposició.
El camp d'aplicació d'aquestes dragues és molt ampli, podent-ne emprar per a la restauració de terrenys,
per realitzar farciments, per excavar trinxeres, canals i dàrsenes en terrenys verges, però sempre en zones
abrigades.
Aquests equips són molt sensibles a l'acció de l'onatge, per la qual cosa no poden actuar massa lluny de la
costa.
Això afavoreix que l'abocament del material pugui realitzar-se directament a través de canonades, donada
la proximitat de la zona d'abocament.
D'altra banda, les dragues talladores permeten obtenir superfícies de cort precises seguint un perfil
predeterminat.
Les profunditats aconseguides amb aquests equips no són molt elevades, oscil·lant generalment entre 1 i
30 m, però donat el tipus de treballs que efectuen, rarament necessiten operar a profunditats majors.
El ritme de producció depèn del diàmetre de la canonada de succió, que varia entre 150 i 1.100 mm, i de la
capacitat de tall del cap talladora, que sol tenir una potència entre 15 kW i 4.500 kW.
A causa dels seus costos d'instal·lació i mobilització, les dragues talladores s'utilitzen quan hi ha grans
volums a dragar.
No obstant això, a causa de l'elevada producció obtinguda per aquests equips, el cost per metre cúbic
dragatge i impulsat és el més econòmic de tots.
La seva gran eficiència fa que les dragues talladores siguin les més utilitzades al món, representant el 36.8
% de la flota mundial de dragues.
Sistema de treball
Situada la draga en l'eix de la zona a dragar, es claven els pilones i s'instal·la la canonada d'abocament
cap a terra.
A continuació s'aixeca un dels pilones de popa i es descendeix l'escala fins a la cota desitjada.
Les bombes de dragatge es posen en funcionament i s'activa el motor del capçal tallador.
El conjunt va descrivint un arc de cercle al voltant del piló clavat, semblat a l'esquema de treball de les
dragues de rosari.
El material tallat és succionat pel tub d'aspiració i impulsat cap a la zona d'abocament per una altra
canonada o abocament en un gànguil.
El moviment circular del cúter es va repetint fins a extreure tot el material.
L'amplària dels carrers de dragatge varia entre 25 m i 100 m, depenent de les característiques de la draga i
de la profunditat de dragatge.
Una vegada extret tot el material, la pontona avança pel carrer de dragatge mitjançant els pilones i les
ancores.
Capçal tallador
El capçal tallador és sens dubte l'element singular d'aquest tipus de dragues, arribant a crear en alguns
casos nous tipus de dragues talladores amb noms específics, que s'utilitzen en treballs singulars.
Existeix una gran varietat de talladors, que s'escullen segons les necessitats de cada treball, podent-ne
distingir principalment entri:
• Capçals de fulles: són útils per dragar sorres i argiles toves, encara que existeixen fulles especials per a
roques.
Les fulles tallen el material i ho dirigeixen cap a l'entrada del tub de succió.
Com més gran és el nombre de fulles de tall en el capçal, menor és el diàmetre de l'element que pot
succionar i major la potència de tall, per la qual cosa el disseny del tallador ha de ser un compromís entre
tots dos si el material conté enderrocs o elements de grandària heterogènia.

• Talladors de catúfols: una roda de catúfols extreu el producte i ho aboca en la boca del tub.
Aquest sistema permet obtenir una alta densitat de la polpa dragada, però les pèrdues produïdes en el
procés de succió són elevades, i majors com més fi és el material.
• Discos talladors: operen en terrenys tous de gra fi.
• Torns helicoïdals: s'utilitzen en li dragatge de sediments fins de baixa resistència.
draga estacionàries
Els tipus de dragues estacionàries es divideixen en dragues amb tallador i dragues d'extracció de sorra.
Les dragues d'extracció tenen una capçal especial amb molta aigua concebut per obtenir una concentració
de sorra màxima.
Aquest tipus de draga funciona fins a un profunditat de mes o menys 60 m.
Les dragues amb tallador poden tallar estrats de sorra compactats.
La profunditat de treball és de mes o menys 50 m. El tallador s'acciona amb un motor hidràulic o amb un
motor elèctric.
draga estacionàries amb tallador
Les dragues tenen un pontó principal amb diverses pontones de costat petits per facilitar el transport per a
la carretera, o un gran pontó per dragues que necessiten solament una vegada un transport per a la via
navegable.
Els talladors tenen fulles senzilles, fulles amb dents, o una barrina, tot depenent del tipus de sòl.
draga flotant
Draga que treballa des d’una barcassa.
draga gànguil
Draga que pot transportar els seus propis productes en tremuges proveïdes de portes en el fons per a
descarregar-los en diferents llocs.
draga gànguil sorrera
Draga, que pot tant descarregar en el fons per gravetat com en la riba per canonades o mànegues.
draga hidràulica
A partir del s. XIX van començar a utilitzar-ne les bombes de succió en les operacions de dragatge.
Amb l'aparició d'aquesta nova tecnologia, els equips es van classificar en mecànics i hidràulics.
La característica fonamental del dragatge hidràulic és l'ús de la bomba de succió, i totes les variants
d'aquests equips deriven en la forma de transportar el producte, l'ús d'equips complementaris per a la
disgregació del terreny, i la forma de facilitar l'absorció dels productes pel corrent produït per les bombes.
Les dragues hidràuliques es distingeixen en dragues estacionàries o en marxa.
Els diferents equips existents en l'actualitat són els següents:
• Dragues estacionàries. Draga de succió estacionària, Draga talladora o “cúter”. Draga dustpan. Draga
autoportadora. Draga en marxa o d'arrossegament, Draga d’injectors d’aigua.
A més, les noves tecnologies han permès l'aparició d'altres tipus de dragues com la draga dustpan
dissenyades per a obres de dragatge més específiques.
De forma general, les dragues hidràuliques són més eficients que les dragues mecàniques gràcies al seu
sistema de dragatge continu.
En contrapartida, el sistema obliga a diluir el sediment, obtenint una polpa de densitat menor.
En general, el dragatge per succió és un mètode útil quan els materials a dragar són sediments solts,
sorres, graves o argiles toves, no sent adequades en terrenys durs o compactes, perquè el corrent creat
per les bombes de succió no és capaç de disgregar i arrossegues tals productes, ni en terrens fangosos,
per la dificultat de decantar el material en sortir per la canonada d'abocament.
Per solucionar el problema dels terrenys resistents, van aparèixer les dragues talladores que analitzarem a
continuació.
D'altra banda, en les dragues més modernes de succió en marxa s'utilitzen des gasificadores que
permeten condensar el material i facilitar l'abocament del material en cas de materials fangosos.
draga hidrogràfica
Aparell utilitzat en els aixecaments d’àrees rocoses en les quals els mètodes normals de sondatges
resulten insuficients com per a assegurar el descobriment de totes les obstruccions, agulles, roques, etc.
existents sobre una determinada profunditat.
draga mecànica

Les dragues mecàniques utilitzen equips o mitjans exclusivament mecànics per la excavació i extracció del
material.
És el tipus de dragues més antic i ha evolucionat molt al llarg de la història gràcies a l'avanç de la
tecnologia industrial i de les obres marítimes.
Segons dades les dragues mecàniques representen el 40% de la flota mundial de dragues.
En general, l'ús d'aquestes dragues està recomanat per a treballs en zones confinades i poden operar
fàcilment amb materials solts i pesats, encara que també són adequades per a tot tipus de sòls.
El material excavat sol tenir un baix contingut en aigua, ja que no és precisa la dilució del material.
El rendiment sol ser inferior al de les dragues hidràuliques atès que el tipus de treball es discontinu, i
l'acabat és menys uniforme, en funció del mig mecànic amb que es realitza l'extracció del material.
Podem classificar les dragues mecàniques en els següents grups: Dragalines. • Dragues de cullera.
Dragues de pala. Dragues de rosari.
draga mecànica de cullera
Característiques principals
Las dragues de cullera consten d'una grua que acciona una cullera de valves encarregada d'efectuar
l'excavació.
La grua pot treballar des de terra, des d'una pontona, o pot estar muntada sobre un gànguil, tractant-se en
aquest cas d'una draga autopropulsada.
Les dragues de cullera s'utilitzen principalment per a treballs localitzats o de petit volum, on no es pot
operar amb un altre tipus de dragues a causa de les seves dimensions, o no és rendible la seva
mobilització.
Són adequades per a serveis de manteniment de ports, en molls, en zones perifèriques d'espigons, etc…
En molts casos, les dragues de cullera no s'utilitzen amb l'objectiu d'obtenir un calat determinat, sinó per a
l'extracció d'àrids.
Aquests equips permeten dragar un gran ventall de materials.
Els rendiments més elevats s'obtenen en terrenys poc cohesius, com a fangs o sorres soltes.
També es poden utilitzar en argiles i sorres mitjanament compactes, encara que amb un descens dels
rendiments.
En cas d'utilitzar-ne culleres de grillons o de pinces es poden extreure roques infringides i tot tipus
d'elements solts.
Donada les seves característiques, és un equip apte per a materials heterogenis, donant bons resultats
quan el material a dragar conté cants o bitlles.
La profunditat a la qual pot operar la draga depèn únicament de la resistència del cable metàl·lic de hissar,
per la qual cosa pot dragar a profunditats majors que en altres tipus de dragues de grandària similar.
Les profunditats màximes de treball que pot aconseguir oscil·len entre els 40 i els 50 m.
No obstant això, l'excavació realitzada por aquestes dragues és molt irregular.
A causa del poc control que es té sobre el moviment de la cullera, és difícil aconseguir un bon acabat de
l'excavació, en la que solen quedar crestes i forats.
La producció obtinguda és menor en comparació de les dragues de succió, donat que es produeixen grans
pèrdues en el hissat de la cullera, especialment de material fi.
No obstant això, una dels avantatges d'aquest tipus de dragues resideix en la gran densitat de la polpa
emmagatzemada en la collera, ja que no cal, com es requereix en les dragues hidràuliques, la dilució del
material.
Representa el 24,5% de la flota mundial de dragues
draga mecànica de cullera auto portadora
Es tracta d'una embarcació que incorpora en el seu interior una cullera per el emmagatzemar el material
dragatge.
La càrrega del material es realitza mitjançant una o diverses grues que estan muntades sobre
l'embarcació, fins a un màxim de quatre grues.
En aquest cas, la pròpia draga efectua l'excavació, el transport i l'abocament del material.
Encaso que es requereixi, la descàrrega pot efectuar-se per les mateixes grues.
El fondeig de l'embarcació es realitza únicament per cables, a diferència del cas anterior en que podia ferse
a més amb pilones.
La col·locació de la draga respecte a la cara de treball depèn del nombre de grues que s'utilitzin.
Cada grua ha d'abastar la major zona possible de treball però sense envair l'àrea de treball de les altres
grues.
Quan la grua ha extret tot el material de la seva ràdio d'operació, la draga es desplaça a una zona adjacent
on prossegueix l'ompliment de la cullera.

Quan la cullera està completament plena, s'aixequen les ancores i es transporta el material fins la zona
d'abocament.
La capacitat màxima de la cullera és de 1500 m 3 .
Encara que existeixen diferents sistemes per a l'abocament del material, un dels més habituals és el
d'obertura de las comportes de fons de tipus giratori, similar a l'usat en les dragues de succió en marxa.
Una altra de les modalitats més recents és la instal·lació de la grua sobre una plataforma articulada en la
cullera del gànguil, la qual cosa permet la seva obertura i l’abocament del material.
Les dragues de cullera autopropulsades poden realitzar petites i disperses feines de dragatge, i poden
operar en zones amb condicions més severes que les que poden suportar les dragues sobre pontona i els
gànguils.
No obstant això, en tenir un calat major que les pontones, necessiten una profunditat superior per poder
treballar.
El rang de profunditats de dragatge oscil·la entre 3 i 45 m.
D'altra banda, la possibilitat que els cables d'ancoratge interfereixin en la navegació d'altres embarcacions
és superior que en el cas de dragues de cullera sobre pontona.
Cullera
Les culleres poden ser de diferents tipus tant per la seva forma com pel seu sistema d'accionament.
La forma de la cullera determina el tipus de material a dragar.
En el cas de fangs i argiles toves se solen utilitzar culleres de dues valves amb vores planes, que
permeten el seu tancament sense que es filtri el material.
Per a sorres, argiles i graves s'empren culleres bivalves amb vores solapades i dotats de petites dents.
En canvi, en el dragatge de roca prèviament infringida s'usen culleres més pesades amb dents en les
vores, però amb una capacitat més reduïda que en els casos anteriors.
Finalment, en el cas de roques, esculleres i elements de gran grandària en general, s'utilitzen culleres de
diversos braços o culleres de pinces.
Quant al sistema d'accionament, les culleres bicables són les més utilitzades.
Un cable s'encarrega d'obrir la cullera i fer-la descendir, i l'altre de tancar-la i elevar-la.
Les culleres monocables van suspeses per un únic cable i el mecanisme d'obertura i tancament es
produeix, o bé, automàticament, pel seu suport sobre el fons, o mitjançant un dispositiu hidràulic.
El sistema d'accionament condiciona doncs el tipus de grua necessari.
La capacitat de la cullera oscil·la entre 0,75 i 200 m 3 , encara que és difícil trobar culleres de més de 20 m 3
de capacitat.
Rendiments
El rendiment mitjà setmanal en m 3 , per a diferents grandàries de cullera i materials, el volum de producció
obtingut amb les dragues de cullera no és elevat, i en tot cas és menor al obtingut per altres dragues de les
mateixes dimensions.
No obstant això, el seu baix cost fa que aquesta maquinària sigui molt adequada per a obres de
dimensions reduïdes en les quals no es requereixi de grans volums de dragatge.
Lles dragues de cullera són, amb diferència, les més abundants de entre les dragues mecàniques (24,5 %
del total de la flota, enfront d'un 10,24% de les de rosari, un 3,87% de les de pala i un 1,1% de les
dragalines).
draga mecànica de cullera muntada sobre pontona
En aquest cas, la grua està muntada sobre una pontona que no disposa de cullera, pet el que s'han de
situar un o diversos gànguils en els laterals, per emmagatzemar el material.
La pontona, que pot ser rectangular o semicircular, sol estar fondejada mitjancen de cables i ancores (un
en cada cantonada) o mitjançant uns pilones (“spuds”), que la estabilitzen i permeten mantenir la seva
posició durant les operacions.
El calat de la pontona és petit, per la qual cosa pot treballar en aigües poc profundes, sempre i quant els
gànguils puguin accedir a la zona.
La grua s'instal·la en la borda de la pontona per escombrar la major superfície possible de material.
En cas que sigui necessari, es poden disposar diverses grues sobre una mateixa pontona.
L'operació consisteix a fer descendir la cullera oberta fins al fons i amb suficient inèrcia perquè pugui
penetrar en el terreny.
A continuació s'acciona el tancament de la cullera i les valves tallen el terreny.
S'hissa la cullera alhora que va girant la grua, fins a situar-la sobre la cullera del gànguil, on s'obre de nou
per descarregar el material.
Variant el gir de la grua i la inclinació de la seva ploma es poden realitzar noves excavacions fins a acabar
amb el material extraïble des de aquesta posició.

Mitjançant l'accionament dels cabrestants dels cables de fondeig fent pujar i baixar els pilones, en cas que
es disposi d'ells, la draga es pot desplaçar cap a enrere sense l'ajuda del remolcador, i repetir el procés de
excavació en una zona diferent fins a aconseguir l'ompliment del gànguil.
Pes aconseguir un treball eficient, s'ha de realitzar el cicle el més ràpidament possible, escombrant la zona
de forma ordenada i sense sobrepassar el calat requerit.
Els gànguils s'encarreguen de transportar el material al lloc d'abocament.
La capacitat de emmagatzematge d'aquestes embarcacions sol oscil·lar entre 50 i 2.000 m 3 .
En tot cas, el volum de producció aconseguit amb les dragues de cullera sobre pontones superior que en
el cas de dragues de cullera auto portadores, perquè tenint gànguils disponibles l'operació de dragatge
podrà ser ininterrompuda.
Aquestes dragues no són útils en zones exposades a l'onatge, sent l'altura d'ona màxima que permet
treballar de 2 m.
La resistència màxima a compressió i a cisalla del terrè a dragar és d'1 MPa i 300 KPa respectivament
draga mecànica de pala
Característiques principals
Aquestes dragues estan constituïdes per una pala excavadora muntada sobre una pontona que està
fondejada mitjançant tres pilones metàl·lics que aporten la reacció necessària al esforç d'excavació.
Les dragues de pala poden ser frontals (molt usades en EUA) o retroexcavadores (típiques a Europa),
sent el seu funcionament molt similar.
La diferència entre elles resideix bàsicament en l'orientació del cullerot i el disseny del braç excavador.
Les dragues de pala són dragues estacionàries, pel que necessiten descarregar el material en barcasses
que se situen en els laterals del pontó.
La pala pot estar articulada per cables o mitjancen accionament hidràulic.
Els equips amb accionament per cable tenen un alcans major, per la qual cosa poden operar a profunditats
superiors que les d'accionament hidràulic, però la seva construcció és menys sofisticada, el temps del cicle
de producció és major, i el cost de la instal·lació és molt elevat en relació a la seva capacitat de producció.
La pontona sobre la qual s'instal·la la pala està ancorada mitjançant tres pilons metàl·lics, un situat en la
popa, i els altres dos en els laterals de la part davantera de la pontona.
El piló de popa és giratori i permet fer girar la draga una vegada s’han aixecat els altres dos pilons.
Les dragues de pala són adequades en treballs localitzats, perquè el seu sistema de fondeig mitjançant
pilones li permet desplaçar-se fàcil i ràpidament.
Una de les seves principals aplicacions és en dragatges de canals i rases, encara que també se soles
emprar per a l'extracció de restes d'estructures, esculleres i demolicions de dics.
Una dels principals avantatges d'aquestes dragues és la seva capacitat de treball en espais confinats.
Aquests equips poden dragar tot tipus de sòls, com a argiles, marges, materials granulares (graves, bitlles,
etc…), i fins i tot roques toves o prèviament volades.
En definitiva, són capaços de dragar materials amb una resistència màxima a compressió de fins a 10
Mpa.
La profunditat de dragatge és limitada, sobretot en el cas d'accionament hidràulic, oscil·lant generalment
entre 2 i 20 m de profunditat.
D'altra banda, aquests equips permeten tenir un control molt precís de la posició i de la profunditat del
dragatge, controlats en tot moment per ordinador.
L'acabat del fons és més uniforme que en el cas de les dragues de cullera, encara que segueixen bastant
irregular, amb errors en vertical d'uns 40 cm.
Les dragues de pala són molt sensibles a l'onatge i no poden treballar en mar obert,perquè els esforços
generats per l'onatge podrien trencar els pilones.
En general,l'altura d'ona màxima que poden suportar és d'1,5 m.
Com en el cas de les dragues de cullera, aquests equips tenen un sistema de treball discontinuo, la qual
cosa fa que la producció sigui menor en comparació als equips de dragatge continu.
No obstant això, el rendiment és superior que en el cas de las dragues de cullera, perquè el temps del cicle
és menor.
Finalment, el camp d'aplicació de les dragues de pala és molt semblat a les de rosari, encara que les de
pala són més adequades per al dragatge de roques, però tenen una menor resistència als onatges.
draga mecànica de pala frontal
En aquest cas, la cullera mostra la seva part còncava cap a davant, i la seva forma de treballar és molt
semblada a la de les pales terrestres.
El material s'extreu amb un moviment de a baix a dalt de la cullera.
El cicle de treball comença fent descendir el cullerot i clavant-ho en el terreny.

La cullera es mou cap a davant, carrega el material, s'eleva i se situa damunt del gànguil on es
descarregarà el material.
El moviment del braç d'excavació és circular, amb el que l'excavació agafa forma de corona circular.
Aquesta operació es va repetint successivament fins a acabar amb el material extraïble.
Per desplaçar la pontona i poder excavar una nova zona, s'aixequen els pilones davanters, gira el piló de
popa que es manté fix en el terreny, i es tornen a fixar les potes davanteres en la nova posició.
L'equip està llest per començar a excavar una nova corona circular.
Els girs de la draga s'han de fer de manera que les corones excavades es solapen entre elles i no quedin
espais sense dragar.
Una vegada excavades totes les corones d'una zona, s'aixequen les potes i es desplaça l'equip cap a
davant.
El material excavat es va emmagatzemant en un gànguil, que ho transportarà al lloc d'abocament
seleccionat.
Una altra opció és dipositar el material dragatge en la perifèria de la zona de treball, però en ser limitat
l'abast del braç, el material dragatge pot fàcilment retornar a la zona excavada.
Aquest tipus de dragues ha deixat de desenvolupar-se en favor de les dragues de retro excavació.
draga mecànica de pala de càrrega frontal
La draga de pala de càrrega frontal pertany al grup de dragues mecàniques, està constituïda per un fort
braç que pot realitzar una excavació frontal, elevar la càrrega, girar el braç i dipositar el material sobre
gànguils.
Aquesta draga es fixa al fons amb tres spuds, dos en proa i un en popa.
La capacitat del cassó oscil·la entre 3 i 5 metres cúbics encara que en Estats Units es fabriquen fins a de
20 metres cúbics.
Els avantatges és que excava molt bé roques toves i argiles dures i a més segons excava obrint a si
mateixa un canal.
draga mecànica de remoció
La draga de remoció, pertany al grup de dragues mecàniques, consisteix en una embarcació que carrega
una fulla que va allisant el fons.
S'usen quan el dragatge ha deixat un fons irregular per a anivellar.
draga mecànica de rosari
La draga de rosari o de catúfols ha estat durant molts anys l'equip més poderós i eficaç dels equips de
dragatge.
No obstant això, la renovació i el gran avanç tecnològic dels equips hidràulics ha fet decréixer el seu ús
des de mitjan segle XX, donant millors resultats de producció i costos.
Una draga de rosari és una embarcació o una pontona equipada amb una cadena infinitat de catúfols
(rosari) muntada sobre una escala inclinada.
L'escala està fixada en un dels seus extrems en una armadura situada en el centre del vaixell, i en l'altre
extrem està penjant d'un pescant.
El sistema es disposa inclinat sent l'angle òptim de treball de 45º.
Per poder mantenir aquesta inclinació a diferents profunditats de dragatge, l'eix de l'escala té diferents
posicions.
El rosari es guia mitjançant dos tambors prismàtics situats en els punts extrems de l'escala i pot girar
gràcies al tambor superior.
En girar el rosari, els catúfols excaven el fons i eleven el material fins a la draga, descarregant-ho quan
inverteixen la seva posició en passar pel tambor superior.
El material es descarrega en un dipòsit on, a través d'unes canaletes, passa als gànguils situats en els
laterals de l'embarcació.
Existeixen en realitat diferents tipus de dragues de rosari, però la més comuna d'elles és la draga de rosari
estacionària, sense cullera pròpia i abocant en un gànguil.
Les dragues de rosari treballen bé amb tot tipus de sòls, fins i tot roques disgregades o de baixa
resistència, la resistència de la qual a compressió pot aconseguir valors de 10 o 15 MPa, i no tenen
dificultat per operar amb materials heterogenis amb enderrocs, encara que l'aparició de cablejats és
altament perillosa.
La grandària màxima de partícula és de 1.500 mm i no treballen bé quan l'espessor de la capa a dragar és
petit.

Una dels seus principals avantatges radica a ser l'única draga mecànica que treballa de forma contínua, la
qual cosa suposa un rendiment elevat, malgrat les pèrdues de material per vessi des dels catúfols o durant
la càrrega del material per les canaletes.
Aquest dragatge continu permet alhora aconseguir un perfil del terreny molt regular i de gran qualitat, amb
un control bastant exacte de la profunditat de dragatge, la qual cosa implica que el volum de sobre
excavació és baix.
Gràcies al seu mètode de treball, és la draga mecànica que proporciona el millor acabat, amb errors en
vertical d'uns 20 cm.
Per aquesta raó, les dragues de rosari estan molt recomanades per a treballs que requereixin una gran
precisió en el fons, com poden ser rases per a molls o dics.
La draga de rosari està subordinada a l'ús de gànguils per transportar el material, però la càrrega del
material es fa també de forma contínua.
La draga està subjecta al fons mitjançant longos i ancores que permeten el seu posicionament i moviment.
Però aquest ampli desplegament d'ancoratges dificulta el seu ús fora de les instal·lacions portuàries i fins i
tot en elles pot resultar perillós per a la navegació.
Els seus mitjans de fondejo requereixen un espai ampli restringit al tràfic.
Per evitar que els travessos afectin als gànguils de càrrega, es disposen guies submarines en els dos
costats de la draga a suficient profunditat per no enganxar-se amb el buc dels gànguils.
No és molt recomanable utilitzar dragues de rosari en aigües succintes, perquè la catenària de la cadena
que penja de l'escala seria molt pronunciada, amb el que es realitzaria una sobre excavació involuntària.
La profunditat de dragatge oscil·la entre els 5 i 35 m.
Aquests equips tampoc són adequats per treballar en mar obert, sent l'altura d'ona màxima d'1,5 m.
Com en tots els equips mecànics, la dilució del material és petita en comparació dels equips hidràulics, per
la qual cosa el percentatge de material sòlid transportat és major.
Finalment, l'excessiu soroll generat fa en molts casos inviable aquest tipus de dragatge en llocs propers a
cascos urbans.
Les despeses de construcció de les dragues de rosari són superiors als d'altres dragues de la mateixa
capacitat productiva.
Aquest tipus de draga ha quedat actualment relegada, quedant solament algunes unitats per a casos
específics.
Sistema de treball
Se situa la draga de proa al corrent, es col·loca l'escala a la profunditat requerida i es fa girar el rosari.
Els catúfols van excavant el material i abocant-ho en els dipòsits laterals.
Gràcies a un cable ancorat a certa distància de la draga, aquesta es manté sobre el tall i pot vèncer la
resistència que li oposa el terreny.
Per assegurar una extracció contínua, la draga ha de desplaçar-se lateralment, per aconseguir nou
material per excavar, i poder escombrar tota l'amplària del carrer.
El moviment lateral, anomenat borneig, s'aconsegueix amb els quatre travessos que estan situats als dos
costats de la draga i ancorats a certa distància d'aquesta.
El moviment de la draga és circular, amb el centre en l'ancora del longo de proa.
Per evitar que els catúfols entrin en perpendicular en el terreny, amb el que rebrien grans esforços
transversals, es col·loca la draga amb un angle de borneig β que varia entre 65º i 80º respecte al front
d'excavació.
Una vegada aconseguit el límit lateral del carrer, es tira del longo de proa per fer avançar la draga i tornar
a començar l'excavació aquesta vegada en sentit contrari a l'anterior i a una profunditat diferent fent variar
l'angle del rosari.
L'amplària del carrer sol oscil·lar entre 60 i 100 m, encara que depèn de la distància a la qual es puguin
ancorar els longos i els travessos.
Els catúfols són d'acer fos, amb les vores reforçades per resistir a l'abrasió, i en determinats casos poden
ser dentats.
La capacitat del catúfol depèn del tipus de terreny a dragar, però els volums típics oscil·len entre 0,15 m 3
i 1,2 m 3 .
La velocitat a la qual es mou l'escala varia entre 15 i 30 catúfols per minut, segons la font d'informació,
encara que s'ha d'adaptar al tipus de material que estigui dragant.
En materials resistents com a argiles dures o roques febles, els catúfols han de ser robusts però de poca
capacitat, i la velocitat de l'escala es redueix per adaptar-se a aquest material. Si el material és cohesiu
amb gran adherència, els catúfols poden tenir problemes per descarregar completament el material.
draga mecànica retroexcavadora

La cullera de la retroexcavadora mostra la seva cara còncava cap a darrere, per la qual cosa durant
l'excavació el cullerot s'apropa a la pontona.
La cullera penetra d'a dalt cap avall en la capa de material a dragar.
L'esquema de treball és molt similar al de les dragues de pala frontals, excavant corones circulars.
Però aquests equips poden treballar en avanç, com les dragues de pala frontals, o en reculada, produint
en aquest cas menors vessis i millor qualitat del fons dragatge.
Gràcies a la possibilitat treballar en tots dos sentits, es millora el rendiment del dragatge de materials
compactes o roques infringides.
Les dragues retroexcavadores de cables són molt útils en el dragatge d'argiles cohesives, ja que permeten
instal·lar uns empenyedors en la part inferior del braç articulat d'excavació, que faciliten el buidatge del
cassó.
Aquest tipus de dragues s'ha desenvolupat molt en els últims anys.
Actualment, totes les flotes de dragatge disposen de dragues retroexcavadores.
La cullera és d'acer fos i té les vores dentades d'acer d'alta resistència al desgast, amb una capacitat
variable entre 1 i 20 m 3 .
La grandària de la cullera depèn del tipus de material a dragar i de la profunditat a la qual es va a operar.
A mesura que augmenta la profunditat, la capacitat del cassó per penetrar en el terreny disminueix.
Això explica que en excavacions profundes i en roca s'utilitzin culleres de petita capacitat, mentre que en
dragatges de materials de baixa resistència s'utilitzen culleres de major capacitat.
La cullera varia també en funció del tipus d'accionament utilitzat, ja que la descàrrega es realitza de forma
diferent.
En els equips accionats per cables, la descàrrega sobre el gànguil es fa per obertura de la part posterior de
la cullera, mentre que en els equips hidràulics la descàrrega es realitza per bolcada de la cullera.
draga oropesa
Cable remolcat per a rastrejar el fons marí al explorar baixos o naufragis, consisteix en un cable que corre
des de la popa del vaixell i és mantingut obert per un divergent que, a més, exerceix una atracció cap avall
contra un flotador remolcat.
draga mostrejadora
Aparell per prendre mostres de material sòlid des del fons d'una extensió d'aigua, recollint organismes
d'aigües profundes, etc.
draga Shipek
La draga que s'utilitzarà per al mostreig de sediment superficial serà de tipus Shipek.
Està composta d'una cassoleta que gira sobre un eix central.
La draga va oberta en la baixada cap al fons.
Una vegada que aquesta impacta amb el fons, salta l'enganxi que la manté oberta, fent que la capsuleta
giri 180 graus i atrapi el sediment en el seu interior.
draga sorrera
Draga, que transporta la sorra fins a la riba i la descàrrega allí per mitjà d’un sistema de conductes.
draga terrestre
Draga que treballa des de la riba.
draga trencaroques
Draga que empra un percussor d’acer altament resistent, amb el qual copeja les roques del fons marí,
convertint-les en trossos petits que són posteriorment dragatges per altre tipus de dragues, normalment les
de cullera.
draga Van Veen
Aquest model és una de les dragues més utilitzades en estudis bentònics costaners, especialment per la
seva senzillesa i no necessitar grans equipaments en el vaixell on es vagi a utilitzar.
Està composta per dues cubetes de mostreig subjectes a dos braços llargs que actuen a manera de
palanca i faciliten el tancament de la draga.
Així, mentre que aquest tipus de draga s'ha utilitzat àmpliament en estudis de la macrofauna bentònica, no
es recomana per al seu ús sobre substrats gruixuts.

En substrats més tous, és a dir, amb un menor component de grava, les seves característiques de
funcionament, principalment a causa de la major palanca que realitzen els seus braços, és probablement
la millor opció en relació al cost-benefici que proporciona.
draga xucladora
Vegi’s draga d’aspiració.
dragador
Lloc per on quelcom és dragat o engolit.
dragador
Es diu de l’element, aparell o la màquina que draga o es adient per dragar el fons marí o fluvial.
dragalina
Actualment, les dragalines s'inclouen entre els equips d'excavació terrestre limitant-ne, pel que fa a
dragatges, a la neteja de canals i creació de noves lleres.
El material extret es pot abocar en terra per la seu posterior transport, o bé deixar-ho en la mateixa llera,
fora del canal de navegació,esperant que els corrents ho arrosseguin, operant en aquest cas com a equip
de remoció de fons.
La dragalina consta d'una grua amb una ploma de gran longitud i dos tambors de cable, un d'elevació i un
altre d'arrossegament, muntats sobre una pontona.
Del cable d'elevació se suspèn una cullera que, una vegada dipositada sobre el fons, es desplaça
mitjançant el cable d'arrossegament.
En el cas de dragatges en lleres estretes, la dragalina treballa des de terra.
Parts principals de la dragalina.
La cullera no es deixa caure verticalment, com en el cas de les dragues de cullera, sinó que es llança el
més lluny possible de la grua, aprofitant la inèrcia produïda per el gir de la grua.
A mesura que es va recuperant el cable, la cullera s'arrossega per el fons creant un forat i omplint-se de
material.
Una vegada omple la cullera, se eleva i es gira la grua fins a col·locar-la damunt del gànguil per
descarregar el material.
La trajectòria de la cullera dependrà del seu pes i de les característiques geotècniques del material de
dragatge, per la qual cosa aquest sistema no permet tenir una gran precisió en los perfils de dragatge.
Una dels seus principals avantatges és sens dubte el fet de ser una maquinària en molts casos
convencional i que permet a més treballar en superfícies estretes.
No obstant això, l'ús de la cullera com a element extractor comporta una pèrdua de eficiència per la fugida
de material en el procés de hissat.
dragant
Cadascuna de les dues peces que van damunt de la roda de popa i serveixen de base a tota la construcció
de l’estampa d’un vaixell.
dragant
Tros de fusta gros i quadrat, al peu del pal trinquet, on hi descansa el bauprès.
L'utilitzen algunes petites embarcacions, com els lugres, que sallen el bauprès per dins.
dragant
Tragant, era segons alguns, una fusta quadrada o rectangular, col·locada de babord a estribord damunt
d'ambdues regales a la proa de la llanxa, es trincava a la cadena per col·locar-hi els pedrers quan
s'armava aquesta embarcació, però els constructors parlaven d'aquesta fusta com part d'una llanxa
canonera, i deien solament que anava col·locada a la proa fent de batiport baix, a quina cara interior s'hi
clavaven les armelles per manejar el canó.
dragant dret
Taula gruixuda recta i de superfície plana que per la part del mig s’ajusta amb la roda de popa.
dragant tort
Taula gruixuda i corbada empernada pel seus caps al dragat dret i dóna forma a la popa del vaixell.
dragant vertical

Peça vertical que hi, ha damunt del. costat d’un vaixell, esta situada entre la contraroda i la tremuja del
timó.
dragar
Treure del fons d’un port, d’un canal, etc., sorra, fang, pedres o uns altres materials amb una draga, a fi
d’augmentar-ne la fondària, aprofitar els materials, fer tasques de neteja, etc.
Sinònim rastrejar.
dragar
Detectar mines submarines mitjançant un vaixell pescamines per destruir-les o inutilitzar-les.
dragar
Netejar o remoure els substrats que s’apilen en el llit d’un riu, mar, badia, etc.
dragatge
Una obra de dragatge es defineix com el conjunt d'operacions necessàries per a l'extracció, el transport i
l'abocament de materials situats sota l'aigua, ja sigui en el mitjà marí, fluvial o lacustre.
Aquestes tres etapes són fonamentals en tota obra de dragatge i han d'analitzar-ne amb deteniment per
optimitzar l'operació.
El primer pas consisteix a extreure el material del fons, i per a això es requereix una maquinària específica,
les dragues.
El dragatge és una operació necessària per al desenvolupament i el manteniment de les infraestructures
en el mitjà marí i fluvial, i de la seva realització depèn el desenvolupament dels ports i del tràfic marítim.
No obstant això, malgrat la seva importància en les obres marítimes i la seva vinculació al
desenvolupament econòmic i social, les tècniques de dragatge segueixen sent una de les branques més
desconegudes de l'enginyeria civil.
dragatge de conservació o de manteniment
Són aquells que s'aborden per restituir el calat necessari en una determinada obri, el qual ha disminuït per
l'arrossegament i el dipòsit de materials en el seu fons.
Com el manteniment de la capacitat de desguàs en la desembocadura d'un riu.
dragatge de cullera
Draga formada per una grua semblant a la qual s’empra en la construcció en terra ferma, mitjançant una
cullera s’extreuen els productes del fons.
dragatge de millora
Augmento del calat obtingut en una obra de primer establiment.
Com a ampliació o augment del calat en una obra d'atracament.
dragatge de primer establiment
Són aquells que s'executen per primera vegada, com els quals es duen a terme durant la primera
construcció d'una obri portuària amb la finalitat d'aconseguir la cota de calat prevista en el projecte, com en
el cas del calat d'una dàrsena o d'un canal de navegació.
En els mateixos ha d’incloure’ls l'excavació prèvia necessària per a la fonamentació de molls i dics.
Dragó
Constel·lació boreal entre l’Ossa major i la Menor.
dragó
Tipus d’embarcació de regates creat el 1929 amb ocasió d’un concurs organitzat pel Royal Yacht Club de
Goteborg, dissenyador fou l’enginyer naval noruec Johan Anker.
dragó
Art de dues goles.
dragó
Embarcació de poc tonatge emprada a França a començament del segle XVII.
dragó

Embarcació de vela i rems utilitzada pels pirates escandinaus a l’Edat Mitjana.
dragoman
Intèrpret en els països orientals.
dragues
A diferència dels útils fins a ara descrits que es manegen a mà, les dragues s'arrosseguen pel fons
remolcades per embarcacions de major potència per mitjà d'un cap.
Una xarxa allargada va muntada sobre un marc metàl·lic que adquireix formes diferents, rectangular,
ovalat, semicircular, etc.
De la part anterior del marc surten uns vents que moren en la mateixa anella que es fa ferma el cap.
El sector recte inferior, és a dir, el qual actua directament sobre el fons, pot portar dents de material que
difereix d'acord a les espècies a capturar i a la naturalesa del fons.
Generalment es dediquen a la captura de mol·luscs bivalves arrossegant-se entre 2 i 5 dragues al mateix
temps.
En l'actualitat s'utilitzen embarcacions proveïdes de dragues hidràuliques, que vol dir això, que després
d'arrencar els mol·luscs del fons els eleven a la embarcació mitjançant transportadores adequats (el que
comunament és conegut per una xucladora).
drakkar
Un drakkar o långskip és una embarcació de buc trincat que data del període comprès entre els anys 700 i
1000.
Va ser utilitzada pels escandinaus, sajons i víkings en les seves incursions guerreres tant costaneres com
de l'interior.
Van ser el major exponent del poder militar dels escandinaus, que els consideraven com el seu més
valuosa possessió.
A les Illes Lofoten (Noruega), alguns vaixells de pesca encara segueixen fabricant-ne seguint les mateixes
tècniques.
Els drakkars eren embarcacions llargues, estretes, lleugeres i amb poc calat, amb rems en gairebé tota la
longitud del buc.
Versions posteriors incloïen un únic masteler amb una vela rectangular que facilitaven el treball dels
remers, especialment durant les llargues travessies.
En combat, la variabilitat del vent i la rudimentària vela convertien als remers en el principal mitjà de
propulsió de la nau.
Gairebé tots els drakkars eren construïts sense utilitzar quadernes, superposant planxes de fusta; per
tapar les juntes d'unió entre les planxes s'utilitzava molsa impregnada amb brea.
El reduït pes del drakkar i el seu poc calat feien possible que navegués per aigües de només un metre de
profunditat, la qual cosa possibilitava un ràpid desembarcament i fins i tot el transportar l'embarcació per
terra.
A l'origen aquestes embarcacions no tenien quilla que no es va imposar fins al segle VII per oferir major
estabilitat durant la navegació.
També van inventar un enginyós timó que estava fixador a estribord.
drap
Cadascun dels trossos de tela amb que es confecciona una vela.
drap
Les veles que duu una embarcació.
drap
Velamen d'una embarcació.
drap
Velam o superfície de vela que el vaixell porta exposat al vent.
drap per a veles
Lona de lli o cotó i d’una qualitat apropiada per a la confecció de veles.
draperies
Vels lluminosos en forma de cortinatges que a vegades presenta l’aurora polar.

drassana
Lloc on es construeixen i reparen les embarcacions.
drassana
Establiment situat habitualment vora el mar on es construeixen i reparen les embarcacions.
Les antigues mestrances, tant les aptes per a construccions de grans vaixells de comerç atlàntic com les
destinades a les embarcacions més modestes no requerien equipaments ni infraestructures importants ni
fixes: sovint a la platja i sopluig d’una vela, s’enramaven els bastiments de pesca.
Amb el temps, moltes instal·lacions han anat desapareixent, tot produint-ne una concentració de llocs més
importants.
drassana
Les drassanes es poden dividir en dos grans grups: els de construcció naval i els de reparació o muntatge.
Per la seva banda, els bucs de les armades es construeixen i reparen en els arsenals de la marina de
guerra.
La construcció dels vaixells es duu a terme mitjançant l'ocupació de grues i bastides, en graderies i dics
secs i flotants.
En el cas de grans vaixells, els diferents elements que formen el seu casc es fabriquen en diversos tallers i
després s'assemblen en la graderia mitjançant l'ocupació de grues de gran potència.
Una vegada finalitzada la construcció del buc, aquest es bota, encara inconclús el vaixell.
Després, el buc que ja sura en l'aigua es #acostar a un moll proper als tallers d'acabat, on s'acaba la
construcció i es proveeix.
drassanes Falgote
Les drassanes de Falgote en Colindres, Cantabrià, van ser uns de les primeres drassanes d'Espanya, i
van començar a funcionar a partir de 1475.
Van passar a ser Reals el 10 d'abril de 1618 mitjançant un acord entre Felipe III d'Espanya i la Germanor
de les Quatre Viles de la Costa de Cantabrià.
La situació encaixada del lloc ho protegia, en teoria, de les incursions de les flotes enemigues.
Però els atacs constants dels francesos, i la decadència de Laredo pel que fa a Santander com a port
principal de la regió, van fer que es traslladessin a un altre lloc.
Existeix una teoria que en el seu si es van construir les caravel·les del descobriment la Pinta i la Santa
María (més probable), i també diversos galions de l'Armada Invencible
drassana fluvial
Tota instal·lació dedicada a la construcció, reparació o modificació d'embarcacions i artefactes fluvials.
Guindaressa
És el cable que recorre la part exterior de la coberta, a manera de passamans.
En els trasllats de pesos entre embarcacions en la mar, cap o cable a manera de catenària a través del
com es llisca un catenària per al desplaçament de les càrregues.
drassanal
Antigament drassana.
drassaner
Persona encarregada de la custòdia i de l’administració de la drassana.
drassanes Nereo
La Fusteria de Ribera de Drassanes Nereo, situada al barri de Pedregalejo de Màlaga (Espanya), està
incoada des de 2005 per ser inscrita amb caràcter genèric al Catàleg General del Patrimoni Històric
Andalús, com a activitat d'interès etnològic.
La Fusteria de Ribera de Drassanes Nereo, artesania que enfonsa els seus orígens en la més remota
antiguitat, està dedicada a la construcció i reparació de vaixells.
Està constatada, documentalment, la permanència d'aquesta activitat en la seva actual ubicació durant
segles.
De la seva producció destaca la xàvega, l'embarcació pesquera malaguenya per antonomàsia, en la qual,
alguns autors, veuen un origen fenici i la significació del qual per a Màlaga va més enllà de la seva
imbricació en la seva economia tradicional esdevenint en un dels seus símbols més identitat.

En 2008 es va anunciar que les Drassanes Nereos construirien una rèplica del bergantí "Galveztown"
utilitzat pel malagueny Bernardo de Gálvez en la Guerra de la Independència d'Estats Units, amb el suport
de l'Institut Marítim de Texas i la Universitat de Connecticut.
En 2009 van anunciar la comercialització de la xàvega malaguenya en embarcacions inflables de joguina
per mantenir la tradició marinera de la província.
A els seus valors històrics cal sumar l'escola taller de les seves instal·lacions, que pretén transmetre els
coneixements d'aquesta activitat tradicional, única manera que no es perdi aquest Patrimoni per a les
generacions futures, la recuperació d'altres embarcacions de semblant raigambre malaguenya, com la
construcció i restauració de sardinals, i la seva aposta per difondre aquesta activitat mitjançant la creació
d'un museu, en un futur proper.
Las instal·lacions de Drassanes Nereo comprenen un àmbit, fitat per murs.
L'espai públic comprèn una part de la platja de Pedregalejo, al llarg de la qual es desenvolupen diferents
activitats de manteniment i reparació de les embarcacions.
Els límits d'aquest àmbit es configuren al nord amb el carrer Ferrari Blanco, contínua amb la intercessió del
Carreró de Marina amb el Passeig Marítim El Pedregal, per seguir el seu traçat fins a arribar al Rierol dels
Pilones, amb el qual limita a l'est.
A l'oest limita actualment amb la tàpia que separa el Càmping dels Banys del Carmen.
Drassanes Reials de Barcelona
L’any 1378 el rei Pere IV, el Consell de Cent i la Diputació del General van signar una «Concòrdia» per tal
de portar a terme, amb eficàcia, la construcció de les Drassanes Reials. Aquell esperit de col·laboració
entre diferents institucions va permetre l’aixecament d’una de les joies del gòtic civil català. Segles
després, l’any 1993, es crea el Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona, un ens
consorci al públic de caràcter local format per l’Ajuntament de Barcelona, propietari de l’edifici, la Diputació
de Barcelona, titular del Museu Marítim, i l’Autoritat Portuària de Barcelona, i que té per objecte la
conservació i la rehabilitació del conjunt patrimonial immoble on s’allotgen les Drassanes Reials i el Museu
Marítim de Barcelona i la prestació dels serveis vinculats al Museu Marítim de Barcelona.
Les Drassanes Reials de Barcelona, edifici on s’ubica el Museu Marítim de Barcelona, són una mostra
d’arquitectura gòtica civil de gran valor, en la façana marítima de la ciutat i al peu de la muntanya de
Montjuïc.
Les Drassanes van ser construïdes com a arsenal de galeres al servei de la Corona d’Aragó.
El conjunt, amb més de 700 anys d’història, és un espai encara força desconegut des del punt de vista
històric, però amb els projectes de recerca ja en marxa i les excavacions arqueològiques que s’hi faran
pròximament el nostre coneixement sobre el conjunt i el seu significat s’ampliaran en un futur immediat.
Els orígens de l’edifici són imprecisos. Es pot iniciar la seva història amb una menció documental datada
l’any 1243, però la construcció d’aquest conjunt arquitectònic se situa de fet en el període que transcorre
entre els anys 1283 i 1328, primer, i després en una altra fase d’obres entre el 1328 i el 1390. El resultat
final és un conjunt regular (quadrat) compost per una successió de naus gòtiques sostingudes sobre pilars
de pedra i cobertes amb una teulada de vessants a dues aigües. Un espai cobert però ample, amb llum i
espai de treball.
Gairebé és un sostre sostingut per palmeres de pedra on s’hi podia treballar sota aixopluc.
Amb posteritat a aquestes dates es realitzen diverses ampliacions, bàsicament tres, adossades al cos
original, i que acaben completant el conjunt: el «Porxo Nou» (1390-1415), conegut tradicionalment amb el
nom d’edifici de Pere IV; les naus de la Generalitat, adossades a la construcció medieval per llevant entre
1612 i 1618; i la prolongació de les naus gòtiques cap al costat oposat a la línia de mar, fetes als segles
XVII i XVIII, i que actualment reben el nom de Sala Comillas.
El conjunt de les Drassanes quedava extramurs de la fortificació medieval del s. XIII, però amb l’ampliació
del s. XIV, que incorporava el Raval, les Drassanes van quedar dintre del nou recinte emmurallat, en un
angle de la ciutat. Precisament un pany d’aquesta muralla tanca encara el conjunt per ponent, mirant a
Montjuïc, i és, actualment, l’únic testimoni de les muralles de la ciutat que van ser enderrocades a partir del
1854. Inclòs en aquest tram de muralla hi ha un Baluard de mitjan segle XVII
Durant els segles XVIII i XIX, amb l’edifici utilitzat com a equipament militar, es van fer diverses
intervencions menors, en general nous edificis auxiliars afegits. El més important va ser un edifici
pentagonal, la Caserna de Cavalleria, a tocar la Rambla, enderrocat l’any 1935. En tot cas les diferents
ocupacions han mantingut l’estructura bàsica de l’edifici, de manera que ens ha estat preservat gairebé en
el seu aspecte original.
El conjunt de les Drassanes Reials de Barcelona va ser inclòs en el Registre de Patrimoni Històric, Artístic i
Científic de la Generalitat de Catalunya l’any 1937, i va ser declarat Monument Històrico-Artístic per decret
del Consell de Ministres del Govern espanyol el 5 de maig de 1976.

Les Drassanes Reials van ser concebudes com un arsenal de galeres, és a dir, com un espai de
construcció naval, de reparació i manteniment, i també de servei per a la flota de guerra de la Corona
d’Aragó. En aquest indret s’hi construïen galeres, però també s’hivernaven i s’hi emmagatzemaven
aparells, ormeigs, armes, queviures, etc. Aquest primer ús és el que explica l’estructura arquitectònica del
conjunt, tot i que, des del punt de vista estètic, tingui als nostres ulls un valor afegit.
L’ús de les Drassanes Reials com a arsenal va mantenir-se fins a la primera meitat del segle XVIII i
oficialment l’any 1745 va deixar de tenir una funció relacionada amb la marina. A partir d’aquest moment
passava a ser un edifici de l’exèrcit, tot i que ja abans hi havia hagut presència militar no naval sota les
seves arcades. Des del 1802 fins l’any 1935 el principal ús del conjunt va ser el de Mestrança i desprès
Parc d’artilleria. S’hi emmagatzemaven i reparaven canons, armons, carros, etc.
Malgrat que hi havia projectes per enderrocar el conjunt per obrir un carrer que unís l’Eixample amb el port
(Pla Cerdà de 1859, Pla Baixeras de 1889), una campanya encetada l’any 1927 per Carreras Candi i el
Centre Excursionista de Catalunya, i recolzada pels mateixos militars, va impedir la destrucció d’aquest
monument gòtic. El conjunt, com altres espais d’ús militar, va retornar a la ciutat l’any 1929, tot i que el
desallotjament per part de la mestrança es va endarrerir. L’estiu de 1936, amb l’esclat de la guerra i
aprofitant l’evacuació total dels militars, a les Drassanes s’hi va instal·lar el recentment creat Museu
Marítim de Catalunya, i des de llavors el vell arsenal es un espai dedicat a la cultura marítima.
Des del 1941 una gran part del conjunt va ser dedicada a albergar el Museu Marítim de Barcelona, nom
amb el qual va ser batejat el museu un cop inaugurat. A mesura que l’edifici era restaurat (durant la Guerra
Civil havia patit certs desperfectes) els espais eren dedicats a l’exposició permanent del museu, o a
serveis complementaris.
A partir del 1985, amb la redacció del Pla Director de Reforma i Restauració de les Drassanes dels
arquitectes Esteve i Robert Terrades. En el mateix temps es va redactar un pla d’usos el qual va produir un
canvi en la filosofia de l’ús del conjunt arquitectònic. Tot i mantenir la funció museística, es plantejava l’ús
integral del conjunt de les Drassanes per esdevenir un espai al servei de la cultura marítima i un referent
en la Mediterrània.
Aquest Pla que ha estat revisat i actualitzat en funció dels requeriments que s’han anat plantejant, s’ha
executat parcialment: s’han realitzat obres a les àrees tradicionalment conegudes com edifici de Pere IV, la
sala Marquès de Comillas i darrerament, les Naus de la Generalitat. També s’ha intervingut a la façana
marítima, i a l’anomenada Llotja de Sant Cristòfol.
Les properes intervencions permetran en molts casos fer, per primera vegada, intervencions
arqueològiques que, sens dubte, aportaran un millor coneixement sobre el passat i les funcions de l’edifici
gòtic. Paral·lelament, continuen els esforços per donar a conèixer l’edifici i posar-lo en valor.
draugaer
És un vaixell corsari independent construït per primera vegada en Dûsalan, en 1545.
És una caravel·la modificada molt àgil i ràpida, usada en les aigües de Tol Uialgaer i en el cap de
Mardruak, on s'usava per capturar vaixells de pesca.
dreçar
Fer posar dret un vaixell quan és més tombat d’una banda que de l’altra.
dren
Zona costanera que consumeix sorra i que, en general, desgasta sediments i partícules solides.
drenatge en baioneta
Es diu drenatge en baioneta al que tenen dos rius paral·lels que s'uneixen a través d'un altre riu
perpendicular als mateixos, el qual talla el relleu que separa ambdues conques.
El seu nom obeeix a la semblança amb el canó d'un rifle i la baioneta calada que porta subjecta al mateix.
Els afluents desemboquen en els rius principals o col·lectors formant angles d'uns 90°.
És típic en els relleus en els quals l'estratigrafia incideix, d'una banda, sobre l'orientació dels estrats
plegats i erosionats que formen costes en les files muntanyenques determinades per les capes rocoses
més resistents i, per l'altre, sobre la formació de valls conseqüents (anomenats així perquè segueixen una
direcció paral·lela a l'eix del plegament i que, per tant, són conseqüents amb aquest plegament).
Les valls conseqüents s'insereixen en els estrats intercalats compostos per roques que ofereixen menor
resistència a l'erosió.
També és freqüent trobar aquestes valls i costes en zones fallades ja que en moltes d'aquestes zones
poden distingir-se línies de falla que tenen una disposició perpendicular entre si, amb falles menors que
enllacen a les més grans, la qual cosa determina un drenatge en baioneta tan aviat l'erosió fluvial s'insereix
al llarg de les mateixes.

dret
És una ventada generalitzat i normalment de ràpid moviment associat a la convecció.
Els Drets inclouen qualsevol família de downbursts (rebentades) produïts per SCMs (Sistemes Convectius
de Meso escala) extratropicals i poden produir vents nocius en línia recta (mur de vent) sobre àrees de
centenars de milers de quilòmetres de llarg i més de 100 d'ample.
dret
Recte, que no té desviació en tot el seu curs.
dret a l'exportació
És aquell gravamen aranzelari que s'aplica a totes o determinades mercaderies en consumar-se
l'exportació.
Est és un tipus de tribut molt usat (a Xile no existeix i pel que sembla mai s'hauria aplicat) en el comerç
internacional.
dret a la importació
Gravamen al fet que estan afectes les mercaderies en ser nacionalitzades i que actualment es tradueix en
el dret “ad-valorem”.
Tribut amb que es grava a una mercaderia en ser introduïda legalment en un país en l'instant en què es
consuma la nacionalització.
dret a lliure navegació
Dret a navegar fins i tot per la zona econòmica sempre que no s’hi practiquin activitats lucratives.
dret a riu
Gravàmens imposats per l'autoritat fluvial perquè la nau us el riu.
dret a orsada
Dret que té un veler per tallar el pas al veler que intenta avançar-lo per sobrevent.
dret anti-dúmping
Dret que intenta descoratjar o prevenir el dúmping; normalment l'objectiu és el d'imposar un dret que
equivalgui a la diferència entre el preu de venda dels béns al país d'origen, i el preu de venda al país
importador.
Per exemple, el país A pot produir un ben i vendre-ho al país a $2, però pot exportar dit bé al país B i
vendre aquí a $1.
Per evitar el dúmping del bé, el país B pot imposar un dret antidumping de $1, la qual cosa igualaria el
preu de venda del bé, en tots dos països.
dret com va
Ordre freqüent al timoner per a indicar-li que governi al rumb i que segueix el vaixell en un moment
determinar.
dret compensatori
Tribut aranzelari que s'aplica a certes mercaderies importades, sempre que el país d'origen imposi
determinats gravàmens a productes similars en la seva importació.
dret d’abalisament
Dret pagat pels ports per el manteniment d’abalisament de la costa i dels canals
dret d’almirall
Antic dret pel qual es cobrava, en les duanes i ports, sobre les mercaderies, a totes les naus que hi
circulaven.
dret d’almirallat
Dret introduït al segle XVIII a Espanya per Felip V, cobrat a les duanes i ports sobre les embarcacions que
entraven o sortien i sobre les mercaderies que duien.
dret d’amarratge

Impost que es paga a l’administració del port per poder-hi tenir el vaixell amarrat.
dret d’ancoratge
Impost que es paga en certs ports per ancorar-hi les naus. E l’any 1755 als port del Comptat d’Empúries es
pagava: per un llagut, un sou. Per una barca, pinc o xabec un sou i sis diners. Per cada navili, una lliura i
vint sous.
dret d’angaria
Dret que posseeix un país bel·ligerant per a requisar contra indemnització, en cas de necessitat bèl·lica i
en el seu propi interès, les naus mercants neutrals que es troben en l'esfera de la seva sobirania.
Idèntica facultat poden exercir els països neutrals amb els vaixells mercants dels bel·ligerants.
Un país bel·ligerant també podrà retenir dintre dels seus ports a vaixells mercants per a evitar la difusió de
notícies per mitjà de la ràdio “arrét du prince”·.
El dret d’angaria no pot emprar-ne en alta mar contra vaixells no bel·ligerants, salvo en els casos de
preses i fins que recaigui sentència del Tribunal de Preses constituït.
Les mercaderies que transportin bucs vaixells bel·ligerants no poden ser capturades, tret que es tracti de
material bèl·lic (vaixell no lliure, però mercaderia lliure).
dret d’apel·lació
Dret d’un regatista a apel·lar contra la decisió del comitè de protestes.
dret d’orsada
Dret que te un veler d’orsar amb l’objectiu de tallar el pas al veler que intenta avançar-lo per sobrevent.
dret d’asil
Amb l'expressió "dret d'asil" s'entén en dret internacional la possibilitat que, en temps de pau, els vaixells
de guerra, mercants o esportius estrangers puguin penetrar en les aigües interiors d'un país, sempre com
una concessió graciosa del mateix, el qual pot negar l'entrada o sotmetre-la a condicions; no obstant això,
es fa una excepció en cas d'arribada forçosa.
El vaixell de guerra està sotmès a l'autoritat de l'estat local, el que obliga a observar les lleis de policia,
navegació i sanitat. Els homes de la dotació no poden realitzar en terra actes d'autoritat.
Per altra banda, el vaixell de guerra asilat escapa a la competència de l'estat local, el qual no pot realitzar a
bord cap acte de força, registre o detenció, amb la qual cosa el vaixell de guerra pot servir d'asil a fugitius,
que si es tracta de delinqüents comuns el comandant té l'obligació de entrega’ls a les autoritats locals, però
si es tracta de delinqüents polítics o religiosos el comandant pot donar-los refugi.
Els tribunals locals són incompetents per a conèixer dels fets ocorreguts a bord de vaixells de guerra,
excepte dels delictes que cometin en terra els homes de la dotació.
Les embarcacions mercants i esportives es troben sotmesos totalment a la competència legislativa i
jurisdiccional de l'estat riberenc, i no poden atorgar asil polític o religiós.
L'autoritat local és competent sobre quants delictes es cometin a bord.
dret d'embarcament de contenidors
Es denomina així a un cobrament integral dels serveis d'ús de moll, manipulació i transferència abans
descrits, que realitzen els prestadors de serveis que tenen assignades zones d'emmagatzematge en el
terminal portuari i els terminals d'emmagatzematge extra portuari.
El cobrament s'aplica per contenidor (depenent de la grandària).
dret d'obtenció de divises
Són les despeses i comissions bancàries per al pagament del noli marítim.
Aprox.1% del noli.
dret de bandera
Impost sobre les mercaderies transportades en bucs.
dret de barcatge
Dret d’origen medieval exigit pel fisc o pels senyors jurisdiccionals per la utilització d’un servei públic de
barca per a travessar un riu.
dret de cartera

Situació que es produeix quan un agent d'assegurances, i d'acord amb les operacions que realitzi, té dret a
rebre comissions en forma successiva, per certs contractes fins a quan aquests es trobin vigents.
dret de grua
Gravamen que es paga en alguns ports per l'arrendament d'una grua per a la càrrega o descàrrega de
mercaderies el pes de les quals és massa per a l'aparell de la nau.
dret de la mar
El Mar i els oceans han servit a la humanitat, des de temps molt remots per a diferents usos: la
comunicació i el comerç entre els pobles, el descobriment i coneixement del planeta, el desplegament de
la potència militar dels pobles, la defensa de les costes i el territori, les pesca, i molt mes tarda,
l'aprofitament d'altres recursos econòmics.
Així, des dels inicis de la societat internacional moderna, els estats van ser precisant progressivament a
través consuetudinàries quals eren les seves respectives competències sobre els seus diversos espais
marítims.
Durant el llarg període el dret internacional clàssic el mar i els oceans es van dividir bàsicament en dos
espais:
• Un espai de sobirania de l'estat riberenc (mar territorial)
• Un espai comú, regit pel principi de llibertat (alta mar)
En la nostra època el increment i diversificació dels usos del mitjà marí, impulsats pel creixement
demogràfic i econòmic i pel desenvolupament de la de tecnologia, i els interessos que els estats tenen en
ells, han fet mes complexa l'ordenació jurídica dels mars i oceans, apareixent altres espais marítims com:
La plataforma continental, la zona econòmica exclusiva, la zona internacional dels fons marítims, etc.
Evolució
En l'evolució del Dret Internacional del Mar podem distingir tres grans fases:
• La que s'estén des dels inicis de la societat internacional moderna, fins a la fi de la Segona Guerra
Mundial.
• La que comença en aquesta ultima data i dura aproximadament fins a la meitat de la dècada del 60.
• La que començada en tals anys culmina en 1982 amb l'adopció de la nova Convenció sobre el Dret del
Mar.
1. En aquesta primera fase van prevaler els interessos de les comunicacions i descobriments al costat
d'uns altres d'ordre comercial, militar i colonial.
En ella el règim jurídic dels mars i oceans s'articula sobre la distinció de dos espais marítims: el mar
territorial i l'alta mar.
El primer tènia una extensió molt reduïda, la exigida per raons de seguretat de les costes i el territori i
tolerada per les grans potències marítimes.
Mes allà de mar territorial s'estenia l'alta mar, regit pel principi de llibertat, la qual cosa afavoria els
interessos d'aquelles potències.
Es tractava, efectivament, d'un règim inspirat en la salvaguarda dels interessos dels estats poderosos.
cal destacar que durant aquesta fase el Dret Internacional del Mar va tenir caràcter eminentment
consuetudinari.
2. Aquesta segona fase s'inicia en 1945 i en ella, al costat dels interessos comercials i militars, adquireixen
especial relleu els interessos econòmics.
Així els mars i oceans ofereixen noves perspectives d'aprofitament a la comunitat internacional, d'una
banda el creixement demogràfic fa de la pesca una font important de subsistència de la població, i d'altra
banda es descobreixen el la plataforma continental importants recursos energètics. Sorgeixen així
importants nacions com la dels interessos especials dels estats riberencs respecte de la pesca en alta mar,
i la de la plataforma continental.
Aquesta fase culmina amb la celebració en Ginebra de la 1º Conferència de la Nacions Unides sobre el
Dret del Mar (1958) en la qual es van aprovar quatre Convencions:
• Sobre el Mar Territorial i la Zona Contigua
• Sobre la Plataforma continental
• Sobre l'Alta Mar
• Sobre la pesca i conservació de recursos vius en Alta Mar
En aquesta conferència no s'arriba, no obstant això, a un acord sobre l'extensió del Mar Territorial.
Per resoldre aquest tema es convoco en 1960 a la 2º Conferència de la Nacions Unides sobre el Dret del
Mar, en la qual tampoc va poder adoptar-ne una regla general en la matèria.
3. El règim resultant d'aquestes Convencions anava a sofrir la deterioració causada per l'acceleració
històrica, i és així com a meitat de la dècada dels anys 60' van començar a presentar símptomes
d'envelliment.

D'aquesta manera, s'arriba en 1973 a la inauguració de la 3º Conferència de les Nacions Unides sobre el
Dret del Mar que després d'onze períodes de cessions deriva en 1982 en l'adopció de la Convenció de les
Nacions Unides sobre el Dret del Mar.
Convenció exhaustiva i revolucionària en molts plantejaments i solucions.
dret de pariatge
Impost que gravava les mercaderies que entraven i sortien per mar destinat inicialment a sufragar les
despeses d’aquesta
organització.
dret de pas
Dret d’un veler a passar davant d’un altre veler quan hi ha risc d’abordatge.
dret de peixateria
Dret que percebien alguns municipis catalans o bé propietaris particulars sobre el consum del peix que
hom hi venia.
dret de persecució
Facultat que tenen els creditors del navilier per a perseguir la nau en mans de tercers amb l'objecte de
pagar-se dels seus crèdits.
dret de pesca en alta mar
Tots els Estats tenen dret que els seus nacionals es dediquen a la pesca en l’alta mar.
dret de pòlissa d’assegurança
Tribut que s'aplica, per part de les companyies asseguradores amb el primer comprovant de les primes,
amb la finalitat de rescabalar-se de certes despeses que demanda l'atorgar una pòlissa d'assegurances.
dret de quilla
Antigament nom del dret que es pagava en alguns ports de França la primera vegada que obstaculitza en
ells una embarcació.
dret de tendir cables i canonades submarines
Tots els Estats tenen drets a tendir cables i canonades submarins en el fet de l’alta mar més enllà de la
plataforma continental.
dret de visita
Dret que exerceixen les nacions en guerra, a bord dels vaixells mercants neutrals en mars lliures.
dret del comprador de dirigir
Quan un venedor no paga càrrecs d'embarcació, el comprador té el dret d'assignar la ruta per a
l'enviament, i el venedor és responsable de seguir les instruccions del comprador.
La ruta completa és permesa per als enviaments de carril, però es limita al primer portador en enviaments
de motor.
dret del peix
Impost feudal que recaptava l’Església i que en el segle XVIII suposava un terç de les captures.
dret dels estrets
Conjunt de regles jurídiques internacionals que regulen els pas dels estrets, es caracteritza pel principi de
llibertat de pas, amb la possibilitat de prohibir als vaixells dels països enemics, en cas de guerra.
dret duaner
Conjunt de normes jurídiques codificades que serveixen per a regular el comerç exterior i les activitats que
desenvolupen els homes en la intervenció davant les duanes.
dret el rumb
Veu que es dóna al timoner perquè mantingui el rumb que duu en aquest moment.
dret internacional

Conjunt de normes que els Estats consideren obligatoris en les seves relacions recíproques, el Dret
Internacional deriva de la pràctica dels Estats en l’àmbit internacional i dels acords internacionals.
dret internacional privat
Conjunt de normes que regeixen les relacions de les nacions amb els estrangers, o dels nacionals d'un
Estat amb els nacionals d'una altra Nació, en la mesura que facin possible els vincles d'interès privat.
dret internacional publico
És aquella branca del Dret que regeix les relacions dels Estats entre si quan actuen com a tals i no en raó
dels seus interessos privats o particulars.
dret marítim
Conjunt de normes jurídiques que regulen les relacions que afecten la navegació i, especialment, el
transport de passatgers o de mercaderies amb vaixells.
dret marítim Català
Nasqué i es va desenvolupà vinculat al dret mercantil, D’institució més representativa fou el Consolat del
Mar.
dret mercantil marítim
Conjunt de lleis i articles dels codis que es basa la redacció i interpretació dels contractes de transport i
comerç marítims així com la resolució d’avaries, accidents i tots quants litigis siguin motivats per aquells.
dret mixt
Tipus de tribut aranzelari que s'aplica combinant el dret ad- valorem i el dret específic a la mateixa
mercaderia en la seva importació.
dret nacional privat
Rama del Dret que regula les relacions dels Particulars entre si i amb les persones publiques quan siguin
susceptibles de tenir simples relacions d'interès privat.
dret nacional publico
Conjunt de normes que organitzen els Poders Públics, per fixar les seves atribucions i procediments i, a
més, reglamentar les seves relacions entre si i amb els particulars.
dret portuari
Pagament que s’ha de fer per a entrar a un port, i per a l’estada i l’ús d’instal·lacions.
dreta la canya !
Veu de comandament perquè el timoner posi la canya del timó al mitjà o en la direcció de la quilla.
drets
Impost establert en l'aranzel de duanes i en lleis especials, així com uns altres d'índole duanera, que són
aplicables a les mercaderies que entren o surten del territori duaner.
drets a càrrec del noliejador
Qualsevol dret a pagar durant el compliment del contracte de noliejament és per compte de l'arrendador i
no de l'armador.
drets ad-valorem
Els establerts pels aranzels duaners, consistents en percentatges que s'apliquen sobre el valor de les
mercaderies.
drets antidumping
Els que s'apliquen a la importació de mercaderies als preus inferiors als de cost normal al país exportador,
amb la finalitat de protegir als productes nacionals d'una tal desigual competència.
Tal tipus de competència o dúmping ha de ser, de manera demostrable, causant de perjudici important a la
producció normal que es tracti.
Els drets antidumping solament romandran en vigor el temps necessari per neutralitzar el fet que els
origini, restablint-se si de nou es demostra la seva necessitat.

Les disposicions bàsiques sobre tals drets s'inspiren en l'article VI del GATT i en l'Acord per a la seva
aplicació, Codi Antidumping, annex al mateix.
drets aranzelaris
Impost a taxes que graven les mercaderies al seu pas d'un país a un altre, sigui en concepte d'importació o
en règim d'exportació.
Es calculen segons les normes de la CCCN, inspiradores de l'aranzel de duanes.
A la importació es reporta en el moment de presentar les mercaderies al despatx, una vegada obtingut
l'oportú permís o llicència i complerts els requisits reglamentaris.
A l'exportació el import es produeix al ser embarcada la mercaderia en port o aeroport, o al sortir per un
punt fronterer, o d'una duana interior amb destinació a l'estranger, suspenent-ne tal import si per qualsevol
raó no arribés a tenir lloc la sortida efectiva.
drets aranzelaris ad valorem
Els quals s'apliquen sobre el valor en duana, és a dir, el preu normal estimat com resultant d'una
transacció entre comprador i venedor independents i actuant en condicions de plena competència.
Aquest concepte s'aplica a totes les mercaderies, fins i tot les lliures de drets, i es justifica mitjançant la
documentació que en cada cas es determina, legalitzada per una agència consular si escau.
La base imposable dels drets ad valorem comprèn el conjunt de tots les despeses que calgui realitzar fins
al moment del despatx duaner, com són els de càrrega, descàrrega, magatzematge, manipulació o altres
anteriors; els d’assegurança; els de documentació de tota classe, fins i tot consular; els de reconeixement,
mostreig, proves, assajos i anàlisis necessàries per a perfeccionar el contracte de compravenda.
drets aranzelaris compostos
Drets ad valorem amb un topall màxim o mínim de percepció com drets específics.
No obstant això, no es consideraran els primers si el seu import donés un total superior al topall màxim o
inferior al mínim, en aquest cas s'aplicaran aquests topalls màxims o mínims com si de drets específics es
tractés.
drets aranzelaris específic
Els quals s'apliquen per pes, conte o mesura.
A aquest efecte, es considerés el pes brut, és a dir amb tots els seus envasos, salvo en el cas de
mercaderies que deguin segons escala de pesos, les quals es prenguessin pels seus pesos nets i aquelles
que tinguin envasos sotmesos a règim propi, que ho faran de manera independent d'aquests.
drets aranzelaris mixts
Un dret ad valorem i altre específic simultàniament, per a la determinació del qual hauran de tenir-se en
compte les normes vigents sobre valoració de duana, calculant-ne el pes de la mercaderia sumat amb el
de tots els seus envasos.
drets aranzelaris preferencials
Els convinguts mitjançant tractats internacionals com per exemple, amb els països del GATT, d'aplicació
sempre que siguin inferiors als normals o transitoris corresponents en cada cas, o amb els de la CEE o
Mercat Comú.
drets compensadors
Els impostos establerts per un país per a remeiar els avantatges injusts que certes indústries o
fabricadores guanyen quan aquests són suïcidats pels seus governs.
drets compensatoris
Són els de caràcter variable aplicables a la importació de certs productes la forma dels quals o sistema de
comerç internacional tenen característiques pròpies.
Els drets compensatoris variables són compatibles amb els drets aranzelaris.
Drets duaners que es perceben, a la importació en un país, quan el Govern o un organisme paraestatal del
país exportador concedeix una cosina o subvenció, directa o indirectament, a la producció, fabricació o
exportació d'un producte.
El import del dret no ha de superar el import de la prima o subvenció.
drets compostos

Els drets aranzelaris compostos són una tarifa ad valorum més una tarifa específica basada en certa unitat
de mesura.
drets consulars
Quantitats que perceben els consolats per l'expedició de documents (certificats d'origen, etc.) o visat de
documents (manifests, certificats d'origen, llistes de tripulants i de passatgers, etc.).
drets d'autor
Se sol considerar el concepte drets d'autor en sentit estricte, com sinònim de propietat intel·lectual, això és,
propietat d'obres artístiques, científiques o literàries que poden donar-se a la llum per qualsevol mitjà.
El Subcomité del Valor del Comitè Duaner de Brussel·les és d'opinió que: Si els protegeix l'obra original; no
és dispensable que aquesta exposi pensaments originals o nous, però sí cal que sigui l'expressió d'un
pensament i, en el cas d'una obra literària, l'expressió escrita o impresa d'un pensament.
drets de badia
Gravàmens que afecten a la nau per ús de badia.
drets de duana
Drets que apareixen en l'Aranzel Duaner als quals estan afectes les mercaderies que entren o surten d'un
territori duaner.
Els gravàmens establerts en l'Aranzel Duaner aplicables a les mercaderies que entren o surten del territori
duaner.
drets de fars
Peatges exigits a les naus per a la manutencions de fars, vaixells-far i boies, al voltant de la costa.
Els tributs es calculen sobre el tonatge registrat de la nau, més el tonatge de càrrega sobre coberta, si
transporta alguna.
drets de moll
Càrrec cobrat per l'amo d'un moll o desembarcador per manejar càrrega d'entrada o de sortida.
Es calculen en tones registrades i càrrega de coberta.
drets de moll i ciutat
Els drets de moll i ciutat són específics de certs ports.
Es cobren a la majoria de les mercaderies exportades, gravant-se amb drets de ciutat l'ús del port, dugui o
no la nau mercaderies al moll.
drets de pas
Pagament que s’ha de fer per a passar un canal.
drets de port
Quantitat que s’ha de pagar quan un vaixell fa ús d’un port.
drets de tonatge
Drets de tonatge cobrats per tones registrades d'una nau i usats en el manteniment de boies, etc.
drets del capità
De diversos preceptes es desprèn que la possessió del títol de Capità de la Marina Mercant faculta al seu
titular per a les següents funcions:
• Manar vaixells mercants dedicats a qualsevol classe de navegació, sense limitació de tonatge.
• Enrolar-se com oficial en les seves diferents categories i en qualsevol classe de vaixell i de navegació.
• Prendre part en les oposicions per al professorat de les Escoles Oficials de Nàutica i dels Instituts
Politècnics Marítim-Pesquera.
• Optar a les places de Pràctics de port.
• Ingressar en la Reserva Naval.
drets i impostos d'importació
Drets de Duana i tots aquells altres drets, impostos i altres gravàmens que són cobrats en relació amb la
importació de mercaderies, però que no inclouen honoraris i costos que estiguin limitats en quantitat al
valor aproximat dels serveis prestats.

Drets duaners i qualssevol altres recàrrecs d'efectes equivalents -siguin de caràcter fiscal, monetari o que
incideixin sobre les importacions amb excepció de les taxes o drets la suma dels quals es limita al cost
aproximat dels serveis prestats.
drets i impostos percebuts per la duana
El conjunt de gravàmens, inclosos els drets duaners, recaptats per la duana en ocasió de la importació o
exportació de mercaderies, amb excepció de les taxes o drets la suma dels quals es limita al cost
aproximat dels serveis prestats.
nota: Aquests drets i impostos poden comprendre, per exemple, imposats de consum, els impostos a la
producció o a la compra, els impostos de transmissió o de venda, els drets d'estadística.
drets especials de gir
Unitat de compte creat pel FMI per agilitar les transaccions internacionals dels seus membres.
És el resultat de l'avaluació del comportament al mercat d'un conjunt uniforme, cistella de setze
components ponderats conforme a la seva importància relativa en les transaccions mundials.
Expressats en termes de dòlar d'EUA faciliten l'obtenció d'un valor de referència que permet determinar la
seva equivalència en les altres monedes, simplement comparant la d'aquestes enfront del dòlar.
Constitueixen un actiu de reserva contra el qual cada membre del FMI pot girar fins al límit de la quota que
li hagi estat assignada, o bé amb la finalitat de mantenir el seu nivell de reserves, o per aconseguir
moneda d'un altre país membre la qual cosa serveix, d'altra banda, perquè aquest redueixi els seus saldos
desfavorables en DEG.
Els DEG no constitueixen mitjans directes de pagament, sinó que el seu maneig suposa la necessària
intervenció del FMI.
Les setze divises els components monetaris de les quals participen en el conjunt referit són les d'EUA,
Alemanya RF, Regne Unit, França, Japó, Canadà, Itàlia, Països Baixos, Bèlgica, Suècia, Austràlia,
Noruega, Espanya, Dinamarca, Àustria i Sud-àfrica.
La terminologia internacional els designa com SDR “Special Drawing Rights”.
drets i gravàmens
Aquests comprenen no sol els drets de Duana, sinó tots els drets i gravàmens exigibles amb motiu de la
importació, amb excepció de les taxes que corresponguin al pagament dels serveis prestats, que no diguin
relació amb alguna gestió relacionada directament amb un acte de Comerç Exterior.
drets mixts
Combinació de drets o impostos específics i “ad-valorem” establertes pels aranzels duaners, aplicable a
una mateixa mercaderia.
drets ordinaris
Els que graven l'exportació de certs productes, amb l'objecte d'adequar els seus preus als de la importació
normals als països compradors.
Els productes sotmesos a aquest règim són determinats pel Govern, que assenyala també la quantia dels
drets a pagar, o garantir prèviament al seu despatx duaner.
drets pagats (-indicant lloc de destinació convinguda)
Lliurat drets pagats significa que el venedor compleix la seva obligació de lliurament quan la mercaderia ha
estat posada en el lloc convingut al país d'importació.
El venedor ha d'assumir els riscos i despeses, incloent els drets, impostos i altres despeses incorregudes
en el lliurament de la mercaderia en aquest lloc, alliberada per a la importació.
Mentre que finalització EXW (En fàbrica) implica l'obligació mínima per al venedor, l'acabat.
drets preferencials i diferencials
Per diverses raons (polítiques, de bon veïnatge, etc.) certes nacions atorguen a unes altres drets duaners
preferencials, això és, menors que el règim general.
Per contra, un Estat pot establir pel que fa a altres drets diferencials que consisteixen a aplicar mesures
duaneres més rigoroses.
drets protectors contra importació a preus arbitraris
Impostos aplicats a les mercaderies importades que es venen a un preu menys del valor just comercial, i
sovint a un preu menys que els costos de producció.

El valor comercial just de la mercaderia es defineix al preu que normalment es ven en el mercat del país de
on es produeix.
drets reguladors
Els que s'estableixen per ajustar el preu internacional de determinats productes alimentosos als del mercat
nacional.
Consisteixen en el increment del cost o estinat resultant al despatx en la duana d'introducció, fins a cobrir
la diferència amb el qual aconsegueix als mercats majoristes més representatius o bé el nivell establert per
a la seva entrada al país.
drets sobirans de l'estat riberenc sobre el mar territorial.
La Sobirania de l'Estat Riberenc s'exerceix en diferents matèries:
• Matèria de Pesca: Estat Riberenc té competència per reglamentar la pesca en les seves aigües
territorials, i per tant quedi íntegrament sotmès a l'imperi de la seva legislació.
Encara si existeix tractat de concessió de pesca, l'Estat conserva el seu dret.
• En matèria de Policia: Té competència l'Estat Riberenc pel que fa a la seguretat de la navegació,
especialment des del punt de vista administratiu i jurisdiccional.
• En matèria duanera i sanitària: Es basa aquest punt en la seguretat fiscal.
L'Estat Riberenc té dret a establir en ella una vigilància que pugui arribar a reveure, captura i detenció del
vaixell, la confiscació dels articles prohibits i sanció penal.
L'Estat Riberenc té l'obligació de permetre el pas inofensiu o innocent, considerat en sentit lateral (el
trànsit) o perpendicular (pas d'entrada i sortida).
Aquest dret s'exerceix sense perjudici de la facultat jurídica de l'Estat Riberenc, de detenir un vaixell
mercant estranger en trànsit per les seves aigües territorials, per delicte comès en un anterior viatge.
dretura
Navegar en línia recta.
drifter
Veu d’origen anglès que designa un vaixell pesquer que pesca sense remolcar la xarxa, sinó que la
tendeix i la deixa a la deriva.
drissa
Cap que serveix per hissar i arriar vergues i veles.
drissa
Cap per a hissar una bandera, una vela, una verga, un pic, etc.
drissa
En una embarcació, es diu drissa a un cap amb que se suspenen o hissen les veles per a marejar-les o
disposar-les al vent.
La drissa és senzilla o d'amant o ostaga i aparell i pren el nom de la vela que correspon.
En les cangrees es distingeixen la de la boca i la del pic.
Hi ha també drisses de bandera i de senyals que són les quals van passades per les caixeres de les
topalls en les astes de bandera i topalls dels pals i per un bossell pendent de la pena de les antenes i
messanes d'aquesta classe i del pic de les cangrees.
Cadascuna pren el nom de la vela a què pertany.
drissa d'ala d'una goneta
En sentit general, per qualsevol drissa d'ala de goneta.
drissa d'ala d'una sobregoneta
En sentit general, per qualsevol drissa d'ala de sobregoneta.
drissa d’un cap
La drissa part des de la base del pal puja al llarg d'aquest fins a aconseguir una corriola que està en el més
alt del masteler.
Passant per la politja, torna a baixar i es lliga a un forat que té la vela per a aquest propòsit.
Evidentment si tires de la drissa la vela puja perquè està lligada a la drissa.

Una vegada que la vela ha aconseguit la posició desitjada, l'extrem de la drissa, un extrem està lligat a la
vela i l'altre és des de on algú ha de tirar, es lliga a algun lloc per mantenir la vela
drissa d'un sosobre
En sentit general, per qualsevol drissa de sosobre.
drissa d'una gàbia
En sentit general, per qualsevol drissa de gàbia.
drissa d'una goneta
En sentit general, per qualsevol drissa de goneta.
drissa d'una sobregoneta
En sentit general, per qualsevol drissa de sobregoneta.
drissa d'una vela d'estai
En sentit general, per qualsevol drissa d'estai.
drissa d'una vela de contraestai
En sentit general, per qualsevol drissa de vela de contraestai.
drissa d’una verga
Cap gros per mitjà del qual s’hissa una verga, des de la coberta al seu lloc o s’arria sobre la coberta.
drissa de boca
Drissa que serveix per a hissar el pic de la cangrea, quan no va fix, efectuant-lo per la part que està feta
ferma al puny de boca, deixant-se anar d'aquesta manera la vela.
drissa de boca
Drissa que, conjuntament amb la drissa de pena, permet la hissada del pic, s’aferra a un bossell fixat sota
la creueta o, en una fragata, sota la cofa, d’on baixa a un altre bossell aferrat a la boca de l’antena.
drissa de cortina
Cap que serveix per a deixar anar la vela, duent el puny de pena a l’extrem del bec.
drissa de dins
Va cosida al guardacaps de l'empunyidura interior d'una rastrera.
drissa de fora
Aparell guarnit en el penol d’un botaló i que serveix per a dur a ell un dels punys alts d’una vela rastrera.
drissa de fora
Serveis per a establir la part de fora d'una rastrera.
drissa de fora
Cap amb el que s'envolta el puny d'una vela cangrea, cap l'extrem del pic.
drissa de fora del floc
Cap usat per a dur cap a popa la baluma del floc.
drissa de l’antena
Vegi’s d’aparell d’hissar, drissa de pena.
drissa de l’escandalosa
Drissa senzilla que permet d’hissar l’escandalosa, es ferma al puny de pena d’aquesta vela, passa per un
bossell aferrat a la perilla del pal, de on baixa al peu de pal, on es ferma en una clavilla situada sobre una
baldufella que envolta l’arbre.
drissa de la bandera
Cap prim que serveix per hissar la bandera.

drissa de la boca
Va cosida a la boca d'un pic i serveix per hissar o arriar l'extrem interior del pic.
drissa de la major
Cap o aparell ferm per un extrem a la ostaga de la verga major i que serveix per a hissar-la o arriar-la.
drissa de pena
En una cangrea de cortina, el cap que permet desplegar el gràtil alt fins el penol de l’antena i que treballa
en sentit contrari al de la carregadora.
drissa de pena
Drissa que actua com a amantina de la antena o pic mòbil, s’aferra al tamboret d’on baixa fins un bossell
fermat a l’espigó o a una baldufella fixada en el primer quart de l’antena retorna a un bossell situat en el
tamboret, de on baixa a peu del pal.
drissa de pic
Aparell format normalment per diversos bossells cosits al pal i al pic d’una vela cangrea, usats per a hissarlo
i arriar-lo.
drissa de pic
Cap que permet hissar el pic de la cangrea quan no va fix, halant fins a quedar tirant la relinga de caiguda
de popa.
drissa de pic
Treballa pels bossells engassats a l'extrem d'un pic i pel pal, servint per a hissar o arriar l'extrem de fora
del pic.
drissa de trinquet
Drissa de la vela major del pal trinquet.
drissa de verga major
Aparell per a hissar o arriar les veles majors (trinquet, major i mitjana).
drissa del floc
Cap fix per un extrem al puny de drissa del floc i que serveix per a hissar-lo, és a dir, donar-lo o deixar-lo
anar.
drissada
Operació de drissar les veles, les vergues, les antenes, etc
drissar
Hissar les veles mitjançant les drisses.
drisses
Les drisses són els caps, els cables, les cadenes, els aparells o les combinacions d'alguns d'aquests
elements, amb els quals s'hissen les perxes i les veles.
Les drisses poden ser senzilles o comportes d’una ostaga i d'un o dos aparells.
Les ostagues de les drisses compostes o les drisses senzilles de les vergues passen per unes graneres -
amb la corresponent politja- que tenen els mastelers i mastelerets, centrades, disposades longitudinalment
i a l'altura convenient, i ho fan en sentit proa-popa, de manera que l'aparell o el ferm de la drissa senzilla
quedi a popa del pal.
drisses de bandera
Caps prims que serveixen per a hissar banderes.
drisseta
Corda fina de 20 braces de llargada.
droger

Embarcació de vela del golf de Paria generalment arbora un pal amb vela al terç o llatina.
droguera
Ull o trau que travessa un pal o altra peça d’una embarcació i dins el qual va col·locada una corriola
senzilla o múltiple per a fer-hi passar una corda, cadena, o cable.
dromón
Antiga embarcació molt ràpida, amb dos rengles de rems, que succeí a les galeres.
El dhow, és una embarcació de vela d'origen àrab caracteritzada pel seu velam triangular i baix calat, sent
el més comú que comptin amb un només masteler, encara que poden portar dos o tres.
L'aspecte més revolucionari del dhow en la història naval va ser el seu velam triangular, el qual li permetia
navegar sense rems independentment de la direcció del vent, a diferència de les embarcacions amb veles
rectangulars existents fins llavors, que precisaven comptar amb vent en popa per prescindir dels remers.
No se sap amb precisió quan van aparèixer, no obstant això tot sembla indicar que la seva aparició està
lligada a la de al islam; de fet, per les seves qualitats marineres i el seu baix cost de construcció, va ser el
instrument que va permetre als àrabs propagar la seva nova fe per gairebé tota la conca de l'Oceà Índic,
des del Nord de Moçambic fins a Indonèsia, passant per Pakistan, parts de l'Índia, Birmània (Birmània) i
Tailàndia, Malàisia i fins i tot el sud de les Filipines, especialment Mindanao.
El dhow es va utilitzar principalment com a vaixell de càrrega, sent aquesta de tipus molt variats, des de
gra i peix fins a esclaus i minerals.
A diferència de les nacions occidentals, que competien constantment per comptar amb vaixells més
capaços, els pobles musulmans van mantenir al dhow sense canvis substantius, tant que fins avui els
dhows segueixen mantenint les mateixes característiques que els dhows dels segles VII i VIII excepte que
en l'actualitat se'ls arriba a dotar d'un motor auxiliar.
És molt probable que el dhow hagi estat pres com a referència per a la construcció de les galeres
venecianes i de les caravel·les, que, en anys posteriors i en combinació amb les tècniques navals ja
existents a Europa des d'èpoques romanes, van ser donant lloc a embarcacions amb velams mixts
(triangulars, rectangulars i trapezoïdals) que, fet i fet, donarien a les nacions occidentals el domini dels
mars per les capacitats i prestacions de les seves embarcacions.
drosòmetre
Instrument meteorològic que mesura la quantitat de rosada.
drum
Expressió anglesa que significa: Envàs metàl·lic cilíndric, bocoi, tambor.
dry bulk container
En terminologia anglesa Contenidor per transportar càrrega seca a orri, aquesta especialment construït per
implicar productes en pols o pulverulents.
DST
Acrònim de Dispositiu de separació del tràfic Mesura d’organització del tràfic destinada a separar corrents
de tràfic oposades per mitjans adequats o mitjançant l’establiment de vies de circulació.
duana
Organisme responsable d'aplicació de la legislació duanera i control de la recaptació dels drets de duana i
altres tributs.
duana
Així es denominen els punts del territori nacional situats en ports, fronteres i aeroports, habilitats per a
l'entrada, sortida o trànsit de mercaderies, equips i mitjans de transport i també les Oficines de l'Estat
ateses per funcionaris especialitzats o vistes, encarregats del despatx d'aquestes operacions i, si escau,
d'establir i recaptar els drets o impostos corresponents.
Operen duanes interiors situades en llocs particularment destacats per la quantia o característiques del
tràfic que atenen i que poden ser ben un punt clau en zona productora, un diposito franc o, fins i tot, una
factoria industrial especialment autoritzada o el recinte d'una fira oficial.
La funció més important de les duanes consisteix a ser instrument per a la protecció de la indústria i del
comerç del país i mitjà per apilar recursos dineraris mitjançant la percepció de drets d'aranzel sobre el
valor de les mercaderies importades i altres impostos similars, en alguns casos també sobre productes
exportats.

Els criteris actuals són mes bé el considerar a les duanes com a vies de regulació i ordenament del comerç
mes que com a instruments fiscals.
duana
1. Terme genèric, usat per designar al Servei Governamental que és, específicament, responsable
d'administrar la legislació relacionada amb la importació i exportació de mercaderies i per al cobrament
dels gravàmens per concepte de drets i impostos; el terme s'usa també per referir-se a qualsevol part del
Servei de Duanes o a les seves oficines principals o subsidiàries.
2. El terme Duana s'usa com a complement en relació als oficials de la Duana, o els drets d'importació i
exportació, o amb els controls de mercaderies o en qualsevol altre assumpte que li competeixi a la Duana:
(Oficials de Duana, Drets, de Duana, Oficines de Duana, Declaracions de Duana).
duana
Una duana és una oficina pública de constitució fiscal establerta generalment en costes i
fronteres,especialment en els ports, destinada a recaptar els drets duaners..
El seu objectiu és registrar el tràfic internacional de mercaderies que s'importen i exporten des d'un país
concret i cobrar els impostos que estableixin les duanes.
Així mateix, en determinats països la duana no solament es limita al control de les mercaderies, sinó que
en ella també es regula el tràfic de persones o bé al control de capitals.
Missions de la duana
Podem englobar les missions que desenvolupen els organismes de control duaners en les següents:
• Fiscal: Mitjançant l'aplicació de determinats drets d'importació/exportació (aranzels) a la introducció o
sortida de les mercaderies.
• Seguretat: Íntimament lligada amb l'anterior evita el frau duaner i lluita contra el contraban (ja sigui de
drogues, armes, patrimoni històric, etc.)
• Salut pública: Controla l'entrada d'animals, aliments, residus tòxics, etc. que podrien suposar un perill per
a la salut pública dels civils.
• Estadística: Elaboren estadístiques de comerç exterior.
• Funcionament: Tota importació o exportació de mercaderies està sotmesa a un control duaner en el qual
pot ser exigit el pagament d'un dret duaner.
El dret de duana rep el nom d'aranzel duaner.
A nivell mundial la immensa majoria dels països utilitzen el Sistema Harmonitzat per a la Designació i
Codificació de Mercaderies de l'Organització Mundial de Duanes per classificar les mercaderies i
determinar els drets aplicables a cadascuna d'elles.
Aquests drets són d'ús exclusiu dels governs, i suposen una profitosa font d'ingressos per a la hisenda
pública.
Una altra justificació del dret de duana està en la protecció de la producció nacional mitjançant l'encariment
a través d'aquests impostos de les mercaderies estrangeres.
Amb això s'afavoreix al producte nacional posi fre a l'estranger, atès que parteix en condicions més
avantatjoses a l'hora d'oferir un preu més competitiu al mercat intern.
Aquesta protecció, portada a l'extrem, és coneguda com a proteccionisme.
Actualment en la duana no només es reporta i exigeix el pagament dels aranzels, sinó també impostos
indirectes sobre el consum (valor afegit) o sobre consums específics.
duana marítima
Administració encarregada de despatxar les operacions d’entrada, sortida i trànsit de mercaderies, equips i
mitjans de transport i, de percebre els drets establerts sobre determinades mercaderies a l’entrada i a la
sortida dels ports d’un estat.
duanar
Registrar en la duana les mercaderies o gèneres i pagar els drets que deguin.
duanar
Fer els tràmits per què una mercaderia surti de la duana i pagar-ne els drets corresponents.
duaner
Relatiu a la duana.
duaner
Funcionari de la duana encarregat de vigilar i perseguir els contrabandistes.

duanes
Són els llocs autoritzats per a l'entrada o la sortida del territori nacional de mercaderies i dels mitjans que
es transporten o condueixen.
duanes
Les autoritats qualificades per a recollir impostos i per a supervisar la conformitat reguladora de les
importacions i de les exportacions.
Dubhe
Dubhe alfa Ursae Majoris, és la segona estrella més brillant de la constel·lació de l’Óssa Major, després
d’Alioth (alfa Ursae Majoris).
La seva magnitud aparent és +1,79.
És una de les dues estrelles «apuntadores»: al costat de Merak (alfa Ursae Majoris) indica la direcció de
Polaris (alfa Ursae Minoris), i per tant, del pol nord, el seu angle sideri i la declinació ve reflectida a
l’Almanac Nàutic.
duc d’alba
Els ducs d'Alba son estructures lliures i separades de la costa que s'utilitzen com punts d'atracament,
d'amarre, d’ajuda a les maniobres d'atracament, així com de diverses d'aquestes tres funcions
simultàniament.
Es poden disposar aïllats o formant part de pantalans discontinus de solució mixta,bé davant o
complementant a plataformes auxiliars, ben formant una única línia d'atracament i amarri.
duc d’alba lluminós
Estructura lluminosa menor que consisteix en un grup de pilots clavats en el fons en forma geomètrica, o
amb un model aleatori, i units, amb una llum muntada en el topall.
ducroire
En terminologia francesa A l'origen, comissió pagada per un proveïdor al seu representant quan aquest
garantia la solvència d'un client amb qui acabava de realitzar una venda.
duell
Forat fet al fons d’una barca per tal de desaiguar-la.
dui
Forat que hi ha en el fons d’una barca, sota el banc de proa, per escórrer l’aigua que ha entrat dins la
embarcació. va tapat amb una espitja o tap de fusta o de suro.
duja
A fi que un cap no ocupi massa espai i sobretot no s'embulli i romangui, per tant, solt, així com per a poderlo
transportar fàcilment i utilitzar-lo, s'enrotlla en dujes, una sobre una altra, recollint-lo sobre si mateix.
En nàutica, duja pot referir-se a:
• Cadascuna de les voltes (o conjunt de les mateixes) que fa el cable o una altra corda, oblonga.
• Cadascun dels plecs que forma una vela després de enrotllada.
dujar
Acció d’aclarir i acomodar un cap deixant-lo llest per al seu estiba o ús posterior.
dujar
Recollir una corda o maroma en dujes perquè ocupi menys lloc, o no destorbi ni s'embulli.
dujar a l’holandesa
Dujar el cap en forma d’espiral i amb la punta en el centre de manera que tot ell quedi perfectament pla i
sense que existeixi cap superposició entre les voltes.
dujar a la guacaresca
S'usa aquesta forma de dujat den caps de molta mena i en els quals es desitja disposar d'ells amb
rapidesa.
En aquest tipus de dujat, les dujes que han de sortir primer deuen estar col·locades per sobre de les altres.

dujar a la palangrera
S'usa aquesta forma de dujat quan es vol que un cap mullat s'assequi amb rapidesa.
dujar al dret
Donar les voltes de duja cap a la dreta o en sentit de gir dels caps.
dujar al revés
Dujar un cap de cobertor a l’esquerra, donant voltes en sentit contrari a les busques del rellotge.
duja de cap
Porció de cap formant anells un sobre l’altre.
duja de cap
El conjunt, l’embalum, la figura d’un cap agafat o dujat en rodó.
dujar en conta
Donar les voltes de duja cap a l’esquerra o en sentit invers de gir dels caps.
dujar la vela
Enrotllar una vela o habitualment una corda o un cable donant-li voltes sobre ell mateix.
dujar per igual
Formar dujes sense cap confusió totes d’una mateixa mida.
dujar un cap
Recollir un cap disposant-lo en forma d’anells a força de donar-li voltes en el mateix sentit del cobertor.
dujar una vela
Se'n diu d'una vela en dujes perquè ocupi menys lloc, o no destorbi ni s'embulli.
dujar-ne
Estirar-se, doblegar-se, acomodar-se en qualsevol lloc per estret que sigui.
dujat
Entre els mariners, conjunt de cordes dujades.
dujat d’un cap amb voltes ovals
Plegar en duges de forma oval.
dujes
Cadascuna de les voltes d’un cap, cable o cadena que s’enrotlla sobre si mateix, o sobre un cos cilíndric.
dull
Dui, forat que tenen les embarcacions en una de les caixes, i que travessa la paralla del folre d'una barca
en la part corresponent a la proa.
Quan no se'n fa ús, va tapat amb un tap de suro o amb sèu.
Serveix per a treure l'aigua que fan les embarcacions, o bé la que es fica a dins pels cops de mar i que no
es pot recollir amb la sàssola.
dull
Nom donat indiferentment al dui i al niell.
dull
Forat que hi ha al fons de l’embarcació, que va tapat amb un tap se suro i serveix per a treure l’aigua que
s’ha ficat a l’embarcació i no es pot recollir amb la sàssola.
dull de varenga
Orifici practicat en la part inferior de la varenga i a banda i banda de la sobrequilla, i a través del com
l’aigua corre pel anomenat doll fins la caixa de bombes.

dúmping
Venda de productes d'un país a un altre a preus inferiors als d'exportació establerts o per sota dels costos
de producció al país d'origen.
Tal procedir cerca de vegades l'infringir la posició del producte que es tracti al país comprador o solament
l'aconseguir costi el que costi divises estrangeres.
A aquest últim efecte es recorre en ocasions pel procediment de depreciar o devaluar la moneda nacional
amb la qual cosa, encara que de manera temporal, es concedeix una cosina a l'exportació que augmentés
les entrades de moneda estrangera, contravalor dels béns i serveis venuts al preu mes baix resultant com
a conseqüència.
En ocasions la practica del dúmping es deu a altres causes, coincidents o no, com poden ser el desig de
destruir qualsevol acció competitiva de l'exterior, o el de mantenir la producció en moments de depressió, o
també la necessitat de desfer-se d'estoc no necessari.
En defensa contra l'acció de competidors deslleials els Governs poden establir els denominats drets
antidumping, aplicables a les mercaderies en qüestió, estan gravades o lliures de drets.
L'exigència de factures consulars amb preus desglossats té per objecte facilitar la comprovació dels
mateixos pel país comprador.
dúmping esporàdic
Es produeix quan una empresa compta amb excedents de mercaderies, de les quals vol desprendre's costi
el que costi, sense perjudicar els preus als seus mercats habituals, i ven, en conseqüència, en tercers
mercats, a preus inferiors als normals.
dúmping persistent
Es produeix quan un productor ven permanentment, en forma sistemàtica, a preus artificialment mes
baixos en un mercat que en un altre; això ocorre, per regla general, quan l'empresa considera els mercats
diferentment des del punt de vista de les despeses generals.
dúmping rapaz
Pràctica comercial deslleial per desplaçar del mercat a altres competidors; consisteix a vendre amb
pèrdua, en relació al cost mitjà i no en relació al cost marginal, fins a guanyar el mercat que es tracti; una
vegada obtingut el resultat desitjat, és possible una elevació dels preus que permeti rescabalar-se de les
anteriors pèrdues.
duna
Formació ondada superficial de diverses formes produïda en sediments no consolidats per ones o acció de
corrent.
Sinònim sediment ondat.
duna
Monticle, dorsal o pujol de sorra acumulat en la costa del mar o en un desert.
duna
Area de terreny alt i sense arbres, generalment ondat i cobert per herbes.
duna
Una duna és una acumulació de sorra, en els deserts o el litoral, generada pel vent ,pel que les dunes
posseeixen unes capes suaus i uniformes.
Poden ser produïdes per canvis en el vent o per variacions en la quantitat de sorra.
La granulometria de la sorra que forma les dunes, també cridada sorra eòlica, aquesta molt concentrada
entorn de 0,2 mm de diàmetre de les seves partícules.
duna
Elevació o lloma de sorra fina que, originada pel vent, es forma en platges i deserts, en àrees lliures de
vegetació.
El seu eix és perpendicular a la direcció general del vent tenint la faldilla de sobrevent pendent suau i la de
sotavent pendent mes marcada (3º -10º i 25º - 30º respectivament).
El continu arrossegament de la sorra d'una faldilla a l'altra produeix el desplaçament gradual de la duna en
la direcció del vent.

duna davantera
Duna que es troba immediatament al darrere de la platja alta.
duna de sorra
Elevació de sorra formada per l’acció del vent en el litoral o en un desert.
duna longitudinal
Duna en forma de camelló, recta i llarga, paral·lela a la direcció del vent.
duna mòbil
Duna que es mou en el sentit del vent predominant.
duna transversal
Duna que forma un promontori ondat i es troba en posició transversal respecte a la direcció del vent.
dunar
Relatiu o pertanyent a les dunes.
dunatge
Material d'estiba i també l'ocupació del mateix a tal fi.
La seva insuficiència o mal ús pot ocasionar seriosos danys a la càrrega, dels quals resulten armadors
responsables directes.
Per contra la seva correcta execució assegura protecció de la mercaderia contra diversos danys, com el
contacte amb aigua de les sentines; vessaments d'altra càrrega; humitat; òxid de les planxes dels costats
del vaixell o de les mampares; corriments de bidons o barrils; aixafades; deficiències de ventilació i altres.
Els materials d'estiba que més s'empren són: llistons i taules o planxes, tacs i tascons; encerats, estores;
serradures, etc.
dunga
Canoa de fons pla, grans llançaments a proa i a popa i un pal amb vela quadra, usada en el delta del
Ganges.
dungiryah
Embarcació àrab destinada a .la navegació de cabotatge en el Golf Pèrsic, té la proa i la popa molt fines,
dos pals i timó.
dúplex
En telecomunicació, procediment que permet assegurar la transmissió simultània en ambdós sentits entre
dues estacions.
Sinònim duplicada.
duplexor
Dispositiu emprat en radar a fi de poder usar la mateixa antena per emissió i recepció.
sinònim commutador transceptor, repetidor.
duplicatus
Vegi’s núvols duplicatus.
duplikatfrachtbrief
En terminologia alemanya Duplicat de carta de port.
dur
S’anomena vent dur, al vent fort.
Correspon al número 8 de l’escala de Beaufort internacional: 16,7 metres per segon, 32m 6 milles marines
per hora o 60,3 kmh.
dur a la deriva
Llençar d’una xarxa de pesca entre dos vaixells, deixant-se aquests anar de costat amb el corrent o vent.
dur bona velada

Portar bon vent.
dur el corrent a un vaixell
Fer el vaixell camí a el seu rumb degut amb solament el impuls del corrent, per falta de vent.
dur el motor
Persona encarregada del seu manteniment i neteja, engegar-lo, etc., abans se sentia més la paraula
motorista per a designar l’home que s’encarregava del motor i en canvi mecànic es reservava més per a la
persona que tenia aquest ofici com a propi i únic.
dur el nònius boig
Navegar el vaixell sense equilibri en els seus moviments, ja per defecte en la seva estiba, o ja en l’aparell
que es duu marejat.
dur el vaixell subjecte
Veu de comandament al mateix timoner, quan s’observa que per la seva negligència fa guinyar molt el
vaixell.
dur la derrota
Tenir a càrrec la navegació del vaixell i els instruments usats per a ella.
dur tercerol
Navegar amb el tercer ris lligat.
durada
En predicció d’onada, temps durant el qual el vent bufa aproximadament en la mateixa direcció sobre la
zona de generació.
durada astronòmica de la lluentor solar
La heliofania absoluta indica per a cada dia de l'any d'un lloc determinat la durada en hores entre la sortida
i posta del sol corresponent a l'horitzó astronòmic.
durada d’insolació
Interval de temps durant el qual la radiació solar arriba a intensitat suficient per a produir ombres bé
diferenciades.
durada de l'amplitud màxima d'una ràfega
Interval entre els instants que s'arriben a les dues velocitats màximes de les ràfegues de les quals es
deriva l'amplitud màxima d'una ràfega.
durada de l’assegurança
Comença amb el fet d'estendre la pòlissa d’assegurança i acaba amb la data de venciment de la mateixa.
durada de l'extinció d'una ràfega
Interval de temps entre el moment que s'arriba a l'amplitud de ràfega i el final d'aquesta ràfega.
durada d'una ràfega
Interval de temps entre el inici i la fi d'una ràfega particular.
durada de la buidant
Durada de la buidant és el temps que transcorre des de la plenamar fins a la baixamar.
durada de la creixent
Durada de la creixent és el temps que transcorre des de la baixamar fins a la plenamar.
durada de la creixent i durada de la baixant
Durada de la creixent és el interval entre la baixamar i la plenamar, i durada de la baixant és el interval
entre la plenamar i la baixamar.
Junts cobreixen, en mitjana, un període de 12,42 hores per a una marea semidiürna i de 24,84 hores per a
una marea diürna.

En una marea semidiürna normal, la durada de la creixent i la durada de la baixant seran
d'aproximadament 6,21 hores per a cadascuna, però en aigües poc profundes, i en els rius, hi ha una
tendència a la disminució en la durada de la creixent i un increment equivalent en la durada de la baixant.
durada de la insolació
Es distingeixen tres classes: Durada de la lluentor solar: Interval de temps durant el qual la radiació solar
arriba a la intensitat suficient per a crear ombres definides.
durada de la lluentor solar efectivament possible
La durada efectivament possible de la lluentor del Sol, és a dir, el nombre d'hores que necessita el Sol per
a la seva òrbita, des de la seva sortida fins a la seva posada, amb referència a l'horitzó topogràfic.
durada de la llum del dia
Similar a llum del dia, té una durada màxima entre el 20 i el 25 de juny amb 13 hores i 21 minuts i un
mínim de 10 hores i 56 minuts entre el 12 i el 30 de desembre.
durada de la marea
Interval de temps entre la baixamar i la plenamar següent o entre la plenamar i la baixamar següent.
durada de la pluja
Període durant el qual s'observen o ocorren, en un lloc o zona donats, pluges contínues.
durada de la precipitació
Període durant el qual s'observen o ocorren, en un punt o zona donats, precipitacions contínues.
durada del flux
És el temps durant el qual un corrent flux en marea creixent.
durada del reflux
És el temps durant el qual el corrent flux en marea buidant.
durada del flux i del reflux
Durada del flux és el temps durant el qual un corrent flueix en marea creixent i la durada del reflux és el
temps quan el corrent flueix en marea buidant, calculant-ne aquests intervals de temps des del terme mitjà
de la estoa.
Junts cobreixen un període terme mitjà de 12,42 hores per a un corrent semidiürna, o un període de 24,84
hores per a un corrent diürn.
En un corrent de marea semidiürna normal, el temps de durada del flux i del reflux serà en cadascun,
aproximadament, igual a 6,21 hores; però aquests intervals poden ser modificats per la presència d'un flux
lliure de marea.
En un riu, el temps de durada del reflux és, generalment, major que el temps de durada del flux, a causa
del desguàs fluvial.
durada del lliurament
És el període transcorregut des d'un principi de les operacions en el mes del lliurament fins a la data de
l'última transacció.
durada geogràfica de la insolació
Interval de temps màxim durant el qual la radiació solar pot arribar a una superfície donada.
durada mínima
Temps necessari perquè les condicions estables de les onades canviïn d’acord amb la velocitat del vent en
una llargada de fetch determinada.
durada màxima possible de la insolació
Interval de temps entre l’alba i l'ocàs de la part superior del limbe del Sol.
durada registrada de la lluentor solar
La heliofania efectiva indica per a un lloc i dia determinats la quantitat d'hores amb lluentor solar.

durada relativa de la lluentor solar
Quocient de la heliofania efectiva sobre la efectivitat possible.
duralumini
Aliatge lleuger composta d'alumini, coure, magnesi, silici i manganès molt usada en la construcció de
diversos materials navals i fins i tot en bucs de vaixells.
El primer vaixell de guerra construït amb aquest material en 1935 va ser el torpediner italià Stéfano Turr.
duresa
La resistència d'una substància a l'abrasió de la superfície.
duresa Brinell
Duresa d'un metall en funció dels valors aportats per l'escala Brinell.
dur-se una estropada
Llençar tan eficaç i constantment del cap amb que es maniobra, que s’assoleixi l’objecte amb solament un
esforç mes o menys perllongat.
dw
Abreviatura que significa Pes mort del vaixell, indicat en tones llargues o “deadweight”.
dwcc
Abreviatura que significa Capacitat de càrrega d'un vaixell, una vegada fetes totes les deduccions.
DWT
La DWT, abreviatura de Deadweight tonnage, és la denominació anglesa de la TPM, sigles de la Tona de
pes mort.
És la mesura per a determinar la capacitat de càrrega sense risc d'una embarcació, el valor de la qual
s'expressa en Tones mètriques.
Consisteix en la suma dels pesos que transporta un buc, i inclou el carregament, el combustible propi del
vaixell, les provisions, l'aigua dolça per a consum humà, l'aigua de llast, la tripulació, els passatgers i els
seus equipatges.
El terme s'usa freqüentment per a indicar el màxim pes mort, és a dir el seu tonatge de pes mort quan el
vaixell es troba completament carregat, de manera que el seu franc bord estigui en el punt de submersió.