delta - lexicmariner.info

Distància angular d’un astre a l’Equador celeste, que equival a la latitud terrestre.
Diem declinació solar (δ) a l'angle format per la línia que uneix els centres de la Terra i el Sol i la seva
projecció sobre l'Equador.
En un sol dia es considera que la declinació solament pot variar com a màxim 0,5º
En l'Hemisferi Nord, en el solstici d'estiu la declinació té el seu valor màxim positiu (23º 45') disminuint fins
a ser igual a 0ª el 23 de setembre (equinocci de tardor).
Per contra, en el solstici d'hivern, la declinació pren el valor el seu valor mínim (-23º 27`) i torna a
augmentar fins a anul·lar-ne en el equinocci de primavera.
declinació magnètica
Angle entre els meridians magnètic i geogràfic en qualsevol punt expressat en graus est o oest per indicar
la direcció del nord magnètic pel que fa al nord veritable.
La declinació magnètica en un punt de la Terra és l'angle comprès entre el nord magnètic local i el nord
veritable (o nord geogràfic).
En altres paraules, és la diferència entre el nord geogràfic i l'indicat per una brúixola (el denominat també
nord magnètic).
Per convenció, a la declinació se li considera de valor positiu si el nord magnètic es troba a l'est del nord
veritable, i negativa si se situa a l'oest.
L'expressió variació magnètica equival a declinació (magnètica).
S'empra en algunes modalitats de navegació.
Les línies d'igual valor (''isopletes'') de declinació magnètica es denominen corbes isogòniques (d'igual
valor angular).
D'elles, a les de valor nul se'ls denomina corbes agòniques (sense angle).
Una brúixola situada en una posició representada en una corba agònica apunta necessàriament al nord
veritable, ja que la seva declinació magnètica és nul·la).
La declinació magnètica no és sempre d'igual valor.
Depèn de la seva ubicació: pot variar sensiblement d'un lloc a un altre.
Per exemple, un viatger que es traslladi de la costa occidental a la costa oriental d'Estats Units pot registrar
una variació de vint a trenta graus.
Així mateix, per convergència dels meridians, s'incrementa segons els seus valors de latitud.
El valor de la declinació magnètica varia, a més, en el transcurs del temps: són les variacions seculars,
descobertes per Gellibrand en 1634.
En els seus viatges a l'oest, Colom havia notat que el nord magnètic no coincidia amb el nord veritable.
També ocorren variacions diürnes degudes a la radiació solar, i variacions locals causades per diferències
geològiques corticals.
Per exemple, una brúixola col·locada en el centre de Pàdua en 1796 no hauria marcat el mateix valor que
si en l'actualitat es col·loqués exactament en el mateix lloc.
En la majoria dels llocs la causa de la variació és el flux intern del nucli de la Terra.
En alguns casos es deu a jaciments subterranis de ferro, o de magnetita en la superfície terrestre, que
contribueixen fortament a la declinació magnètica.
De manera similar, al llarg del temps els canvis seculars de flux intern del nucli terrestre provoquen
fluctuacions del valor de la declinació magnètica en un mateix lloc.
La declinació magnètica en un àrea donada canvia molt lentament, segons l’allunya’t que es trobi dels pols
magnètics.
És possible que cada cent anys la velocitat de canvi arribi a ser de 2 a 25 graus.
Tal variació, que resulta insignificant per a la majoria dels viatgers, pot ser important quan s'emprenguin
estudis de mapes antics.
Existeixen diferents procediments per determinar la declinació magnètica d'una localitat
determinada:
• Mitjançant diagrames
• Sobre mapes de navegació, o fins i tot en mapes topogràfics, es pot apreciar la relació existent entre els
nords veritable i magnètic, generalment en la quadrícula corresponent a la zona representada.
S'acostuma indicar-ho mitjançant les sigles NM: Magnetic North), i la del nord geogràfic: una fletxa amb un
estel de cinc puntes en la part superior.
En una etiqueta s'indica el valor de la separació entre ambdues adreces, en graus, minuts i segons (d'arc,
per descomptat).
Com un valor numèric entre ambdues direccions.
• Mitjançant corbes d'igual declinació magnètica o isogòniques, que freqüentment apareixen en mapes
aeronàutics i mapes nàutics.