delta - lexicmariner.info

El material terròs que forma el delta és bastant variat, podent estar format per una barreja d'argila, llim i
sorra.
Aquests materials poden ser arrossegats pel corrent en funció de la velocitat d'aquesta, i acumular-se o no,
segons sigui la major o menor intensitat de les marees.
El sòl dels deltes és generalment fèrtil encara que algunes vegades tenen un nivell de sal alguna cosa
elevat.
Es formen en les desembocadures de rius per l'acumulació de materials fins a formar la penetració de terra
en el mar.
Tenen forma triangular.
L'exemple més significatiu en la península Ibèrica és el Delta del riu Ebre. en els deltes és propicio
construir ciutats bastants petites o ports ja que la sedimentació ho proposa i disposa per a una construcció
de molta riquesa.
Els deltes es divideixen en tres tipus segons la relació entre la densitat de les aigües afluents i les
receptores:
• Delta de flux hiperpícnic: les aigües afluents i les receptores són de densitats similars, se sol donar quan
les aigües receptores corresponen a llacs fluvio-proglaciares.
En aquest cas la barreja d'aigües és gairebé instantània i la sedimentació ràpida.
• Delta de flux hiperpícnic: les aigües afluents són de major densitat que les receptores, es produeix un
corrent basal d'alta densitat que porta els sediments a zones profundes, per tant limita molt el creixement
del delta. Amb aquestes condicions són pocs els exemples.
• Delta de flux hipopícnic: Es produeixen quan les aigües afluents són menys denses que les receptores,
normalment deltes marins.
En aquest cas les aigües afluents es mantenen en la superfície a causa de la seva menor densitat i les
substàncies que transporten es van decantant en el fons.
delta fluvial invertit
Un delta de riu invertit és una categoria especial de delta en el qual l'extrem estret del delta sorgeix a la
vora del mar i la part més ampla es troba més a l'interior, per la qual cosa, pel que fa a la resta de deltes,
els llocs de tots dos extrems s'inverteixen.
En un típic delta de riu, el final estret del delta està localitzat en el punt on el riu entra en un delta, a partir
del com sorgeix una àmplia zona amb forma de ventall, formada per la sedimentació, que s'estén cap a
l'exterior en el cos d'aigua en el riu que desemboca.
En alguns rars casos, el delta es forma en la sortida del riu d'una vall ampla i plànol, però encara dins d'ell.
Els sediments es van acumulant en aquesta zona, mentre que l'aigua surt al mar a través d'una badia, per
la qual cosa el vèrtex del delta es troba de forma invertida a la qual ho fa generalment.
Els deltes invertits normalment no duren molt en termes geològics, ja que tendeixen a omplir el dipòsit de
sediments amb bastant rapidesa i, eventualment, convertir-se en deltes normals.
No obstant això, és just recordar que els deltes interns que desemboquen en un oceà a través d'un estuari
són deltes invertits que s'han "fossilitzat", en quedar aïllats terra endins per no arribar l'acció directa de les
marees que impedirien el dipòsit dels sediments deltaics durant el reflux de les mateixes.
És el cas del delta del Paranà, localitzat just abans de l'estuari del Riu de la Plata.
També el Guadalquivir (en Les Maresmes, abans de l'estuari); el riu Magdalena presenta el delta invertit en
la Depressió Momposina, i molts altres rius presenten aquesta dualitat de delta intern (invertit) i estuari al
contacte amb l'oceà motivat per la mateixa raó, és a dir, l'acció de les marees en la neteja i ampliació de
l'estuari i la formació d'un delta interior en el punt on aquestes marees ja no exerceixen pràcticament cap
influència.
delta interior
Zona terra endins on un riu se subdivideix en diversos braços.
delta T
Delta T, ΔT, o DT és la diferència de temps obtinguda en restar el Temps Universal del Temps Terrestre.
El temps universal (UT) és una escala de temps basada en el període de rotació de la Terra.
A causa que, fins i tot a curt termini, aquell és una miqueta irregular, qualsevol mesura de temps basada
en UT no pot tenir una exactitud major d'1:108.
És de suposar que en llargs lapses de temps aquest efecte es veuria molt accentuat.
Durant segles, el fenomen de fricció de marea ha anat ralentint la velocitat de rotació de la Terra tal que la
durada del dia ha anat augmentant a un ritme de 2,3 mil·lisegons/segle.